Anayet

Des del Corral de las Mulas (Fornigal) pel barranc de Culibillas i retorn per la Glera

Distància 14,3 km
Desnivell acumulat 1058 m
Nivell de dificultat moderat
Data 5 de setembre de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Canfranc o Valle de Tena (1:25000)

Ascensió a l’Anayet (2574m). Discreta alçària per a un estètic cim d’origen volcànic i excepcionals panoràmiques a cavall de les valls de Canfranc (Chacetania) i de Tena (Alto Galligo).
El camí de retorn per la Glera (pedregar) d’Anayet és, pel nostre gust, prescindible. Paisatgísticament aporta molt poc.
Itinerari de contrastos. La primera part ens veiem obligats a accedir a la zona d’Anayet, de l’estació d’esquí de Formigal, per una pista enquitranada. Entremig de tot el parafernal que comporten aquestes instal·lacions. Però, quan les deixem enrere, gaudim d’uns paratges deliciosos, especialment als ivons.
Ruta fàcil i evident, excepte l’accés al cim on hi ha dos trams a tenir en compte. El pas de les cadenes, fàcil si la roca és seca i no es te fòbia a l’alçada. I la canal on caldrà grimpar per terreny descompost que, tot i tenir bons agafadors, cal anar amb cura per la caiguda de pedres si hi coincidim amb altres muntanyencs o anem en un grup nombrós.

Corral de las Mulas (1625m)
Bon espai d’aparcament al costat de la carretera del Portalet. Travessem la tanca i no ens queda més remei que caminar els 2,3 quilòmetres de pista pavimentada fins a l’estació. Quan hi arribem, la creuem completament i anem a buscar un corriol que marxa pel marge dret (hidrològic) del torrent on coincidim amb el traçat del GR 11.

Barranc de Culibillas (1785m)
Seguim un camí molt fressat pel marge dret revoltant la falda de la Punta de la Garganta, tot encarant-nos a l’W.
Passem al marge esquerre mentre anem guanyant alçària per pendent entre suau i moderat, en direcció a una collada molt evident al fons del barranc, superant successives graonades i traspassant la llera un parell de cops més.
Rebutgem a mà dreta un corriol paral·lel al nostre (1) i poc més amunt un altre pel mateix cantó, que és per on retornarem. En aquest tram hi ha diversos ramals del camí que s’adrecen al mateix punt.
Superada la collada atenyem els Llanos de Anayet, planell herbat on el primer que albirem és l’esvelta mola de l’Anayet i desprès la idíl·lica imatge de l’ivó amb el Mieidia d’Aussau (Midi d’Ossau) al fons.

Ivons d’Anayet (2232m)
Vers el W s’alça a l’esquerra, una mica més enretirat, el Vèrtex d’Anayet (3), d’aspecte menys abrupte i a la dreta el punxent Anayet. Entremig d’ambdós un collet vermellós i evident al que ens adrecem per camí fàcil i de suau pendent. Les llaçades ens aplanen el tram més costerut d’accés al coll.

Coll d’Anayet (1414m)
Entre el Vèrtex i el cim. Vers el W un camí baixa al barranc de la Negras i la Canal Roya (4). Un altre s’enfila al Vèrtex i, en sentit contrari, vers el N, dos camins que menen al mateix punt, pel vessant ponentí de la carena. Per l’inferior, més còmode, ens enfilem a la carena sobre un aflorament de roca rogenca del que en sobresurt un esperó. Podem superar-lo per la dreta o per l’esquerra, tant hi fa. A l’altre cap hi ha el pas de les cadenes.

Pas de les cadenes (2490m)
Un sòlid passamà amb cadenes ens ajuda a flanquejar una lleixa rocallosa, que resultaria delicada sense aquest ajut. Després, per camí fàcil, ens acostem a l’entrada d’una canalona molt evident.
Ens hi enfilem grimpant per terreny rost i descompost, amb claps herbats, però amb prou agafadors. Sortim just a la carena on, en pocs metres, atenyem el cim.

Anayet (1574m)
La panoràmica de 360º que s’hi albira és impressionant. Ens perdem identificant cims i paratges que no reproduïm per no avorrir.
Retornem sobre els nostres passos fins a la bifurcació prèvia a la collada que hem deixat a l’anada (5).

Camí de la Glera d’Anayet (2200m)
Prenem un bon camí a l’esquerra, baixant vers en NE, per la falda de la Punta Espelunciecha. En una cruïlla (rètol indicador) rebutgem el ramal de l’esquerra i ens adrecem a la cabana de la Glera, ben evident en la direcció que portem.

Cabana de la Glera (2004m)
Marxem vers l’E per camí fressat que abandonem quan vira a NE, per continuar en la mateixa direcció que portàvem i baixar, sense camí, fins a una pista d’esquí que seguim fins a la ja propera estació de Formigal-Anayet i d’allí, per la tediosa pista enquitranada, fins al punt de partida al Corral de las Mulas.

  •  (1)  S’adreça a un estanyol innominat als peus de la Punta de la Garganta.
  • (2)  Com l’Anayet, el Mieidia d’Aussau també és d’origen volcànic: restes solidificades de la xemeneia, al descobert per l’erosió del con de dejecció. Se’ls hi calcula una antiguitat de 300 milions d’anys i s’han conservat malgrat l’orogènia alpina que va formar el Pirineu fa “només” entre 85 i 24 milions d’anys.
  • (3)  Vèrtex d’Anayet, també anomenat Punta del Garmo. És lleugerament més baix (2555m)
  • (4)  Camí habitual des de la vall de Canfranc.
  • (5)  Com advertíem al començament, és preferible continuar pel mateix camí de l’anada que prendre el camí de la Glera.





Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Deixa un comentari