De Calella a Tamariu

De Calella de Palafrugell a Tamariu pels camins de ronda, el Far de Sant Sebastià i el Puig dels Frares

Distància 7 Km
Desnivell acumulat 500 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 3 de setembre de 2014
Cartografia Ed. Piolet. Costa Brava 3 Begur-Palamós (1:25000)

Fàcil itinerari seguint el GR 92 excepte al Puig dels Frares on passem pel vessant costaner per comptes de fer-ho per l’interior.
Tot i que transcorre per alguns paratges urbanitzats d’orografia complexa, és fàcil de seguir mercès a la senyalització.
La ruta, descrita de sud a nord, bé podria fer-se a l’inrevés.
La única dificultat rau en el tram fora de GR, per baixar a la torrentera sota el Puig d’en Gervasi i la de Cala Pedrosa, sota el Puig dels Frares. Degut al fort pendent i el terreny sorrenc, ens caldrà ajudar-nos amb les mans en més d’un punt. Però no hi ha exposició i sempre podeu optar per anar a Cala Pedrosa seguint el GR.
En resum: no cal fer cims per gaudir de la natura: a cota 0 trobem itineraris fantàstics.

Port Bo
Iniciem la caminada en aquesta bonica platja de Calella de Palafrugell. Vers l’E anem a passar per la del Canadell on, seguint els senyals del GR 92, prenem el camí de ronda que, per sota la Torre de Calella, ens mena a Llafranc.

Llafranc
La badia de Llafranc, a recer del Cap de Sant Sebastià, compta amb una llarga platja i un port esportiu.
Des costat del port surten unes escales per les que ens enfilem i seguim la carretera que, entremig de xalets i apartaments, puja a Sant Sebastià.

Sant Sebastià
Des del mirador, al costat de la carretera, hi gaudim d’una bona panoràmica sobre Cap Roig, Calella i Llafranc.
El turó de Sant Sebastià –cota més alta d’aquest itinerari– té una ubicació privilegiada que el converteix en magnífica talaia. Pel vessant costaner s’assenta sobre espadats que cauen a plom.
Fou ocupat des d’antic: podem visitar-hi les restes del poblat ibèric. També la Torre de Guaita, abocada al cingle. I hi ha un far.
Del costat de les restes arqueològiques, parteix un corriol per on transita el GR, per sobre els espadats, vers el nord.
El corriol ens deixa sobre una antiga pista –molt aixaragallada– que acaba desprès d’una marrada per perdre alçària, seguida per un camí que, vers el N, s’allunya de la costa. El GR va per aquest camí, però just en aquest punt on acaba la marrada, l’abandonem.

Bifurcació
Un corriol ben definit, però no senyalitzat, baixa en fort pendent vers l’E, a travessar la llera d’una torrentera, on ens caldrà ajudar-nos amb les mans en alguns punts perquè el sòl sorrenc unit al pendent ho requereixen.
A l’altre marge un camí s’afegeix al nostre per l’esquerra (senyals de pintura grocs) i poc més enllà un altre corriol baixa decidit, per la dreta, en direcció a la bonica Cala de Gens que podem albirar a vista d’ocell.
El nostre camí, sempre ben definit i amb trams condicionats i esglaonats, va revoltant el Puig d’en Gervasi i el dels Frares després, amb una bona timba sobre la línia costanera a mà dreta.
Anem guanyant alçària fins que, propers al mas del Puig dels Frares –que deixem a mà esquerra– comencem a davallar. El camí és ben fressat però, si sorgeix algun dubte, els senyals i algunes fites ens l’esvaeixen.
Atenyem un mirador entre la pineda. Banc, taula i bústia amb llibre de registre. Bon lloc per fer-hi parada.
Després davallem amb fort pendent per anar a buscar la llera del torrent de la Pedrosa. Tant fort que, propers a la cala, hi ha instal·lades un parell de sirgues d’ajuda.

Cala Pedrosa
El seu nom no enganya: és un codolar, amb exemplars de bona mida. Un indret arrecerat i bellíssim envoltat de pineda. Hi ha un barraca de pescadors on ens serviran, si cal, refrescos i tiberi.
Aquí hi retrobem el GR, que hem abandonat passat Sant Sebastià, i el seguim. Sortim de la cala enfilant-nos per un corriol costerut, protegit amb baranes.
Superat l’esperó, a l’embarcador de l’Anglès, continuem per un camí carreter que ens mena per entremig de la deliciosa pineda de la Musclera. El deixem per continuar arran de costa, pel camí de ronda.
Entre la Cala d’en Roig i la Punta des Burro el camí desapareix i ens cal transitar entre el rocam. És una zona molt batuda per l’onatge.
Doblada la Punta des Burro, ja tenim a l’abast la platja i badia de Tamariu.

Tamariu
Corresponent al terme municipal de Palafrugell, però allunyada de la Vila, la platja de Tamariu fou relegada durant dècades a la consideració de la “platja dels pobres”. No pas per manca d’encant, sinó per mal comunicada. Res a veure amb l’actualitat.

Nota
Hi ha camí de ronda entre Tamariu i Aigua Xelida. Però està tallat per esllavissades en, com a mínim, dos punts.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF