Camí vell de Montsor

De la Pobla de Segur a Montsor per les Roques Roies, ascensió a lo Tossalet i retorn per la Cresta de Gelat tot visitant la Roca Foradada

Distància 14,8 km
Desnivell acumulat 935 m
Nivell de dificultat moderat
Data 23 de desembre 2013 (revisat el desembre de 2016)
Cartografia Ed. Alpina. El Cinquè Llac (1:30000)
Ed. Piolet. Boumort oest (1:30000) parcial
Itineraris de Collegats Full informatiu de l’Ajuntament de la Pobla de Segur.

Montsor és un despoblat al nord del terme municipal de la Pobla de Segur. Hi passava l’antic camí entre els dos Pallars, quan el Congost de Collegats solament el creuaven els raiers. D’ençà l’obertura, a finals del segle XVII, d’un camí de bast pel congost i el XIX la carretera, Montsor restà fora de rutes habituals i caigué en decadència.
La ruta que us proposem segueix de pujada aquest antic i bonic camí. Un cop a Montsor ens enfilarem a lo Tossalet des de on gaudirem d’una bona panoràmica de la contrada. Baixarem per la cresta de Gelat, amb cingleres a banda i banda i bones vistes sobre el barranc de Vallcarga i la vall del Flamisell, tot visitant la fotogènica Roca Foradada.
És un itinerari eminentment carener, per camins ben fressats i evidents, parcialment senyalitzats. No és difícil, però hi ha un parell de desgrimpades on cal ajudar-se amb les mans. El camí a la Roca Foradada va per una lleixa delicada, desaconsellable en cas de mullena.
Transita per paratges de roca conglomerada que no deixen indiferent a l’excursionista i que permetrà albirar nombrosos estols de voltors. Coincideix en bona part amb l’itinerari per a caminants de l’Espardenyada, a recer de la Diada dels Raiers, commemorant el camí de retorn que feien aquests homes després de baixar la fusta per la Noguera Pallaresa fins l’Ebre i la Mediterrània. També, parcialment, amb dues etapes de la travessa senderista “El Cinquè Llac”.

Aproximació
Sortim de la Pobla de Segur per la N-260 en direcció a Gerri de la Sal i Sort. A menys d’un quilòmetre (punt quilomètric 307) a l’esquerra de la carretera, hi ha una àrea de descans (rètol Barranc de Montsor) on podem deixar el vehicle.
Continuem a peu uns pocs metres pel costat de la carretera i prenem una pista a l’esquerra.

Àrea de descans a la N-260 (530m)
Panell informatiu del Camí Vell amb descripció, mapa, perfil i imatges.
Pugem per una pista deixant un ramal a l’esquerra (per on retornarem) i un altre a mà dreta (1). La pista, molt costeruda, aixaragallada i pedregosa, que primer va a l’esquerra i després a la dreta, acaba en un talús on comença un camí ben definit i fressat, amb trams empedrats, s’enfila vers el NNE en moderat pendent, pel marge esquerre del Barranc de Vallcarga fins a la carena on, al cap de munt del barranc,  ja podem albirar el despoblat de Montsor.

Los Emprius (750m)
Empriu, terreny d’aprofitament comunal. Cruïlla i rètol indicador. Anem a la dreta (2) vers el NE, fem un parell de llaçades per guanyar alçària i salvar els contraforts dels Rocs de Queralt. Al bell mig de la segona colzada anem a l’esquerra i rebutgem a mà dreta un corriol ben fitat. Més amunt, també després d’unes colzades, al lloc anomenat l’Arreposador, deixem un altre camí que, pel mateix costat, marxa per una lleixa als peus dels Rocs de Queralt (3).

Coll de Montsor (1063)
Rètols indicadors. Per la dreta surt el camí que baixa a la Masia de Peracalç, per on marxa l’itinerari del Cinquè Llac, que fins aquí coincideix amb el nostre. També surt el camí que mena a la Canalissa i les ruïnes del mas de Queralt. Anem a l’esquerra vers el NW, per les Roques Roies, seguint un ramal de la pista de Peracalç a l’esmentada masia, que arriba fins aquí.
Als peus del turó de Montsor deixem la pista per un corriol a mà esquerra que s’hi enfila (senyals de pintura groga).

Montsor (1200m)
Llogaret encimbellat i despoblat del terme municipal de la Pobla de Segur. Conserva, en diferent estat de ruïna, diverses cases i l’església de Santa Maria. Encara és possible observar l’estructura de reducte clos.
Fou punt de pas entre el Pallars Jussà i el Sobirà fins que, a finals del segle XVII, s’obrí un camí de bast pel Congost de Collegats.
A la part septentrional del poble, vora de la pista i d’una bassa, hi ha un rètol indicador. Lo Tossalet queda ben evident vers el N (4). Pugem pel llom que s’allarga en aquesta direcció, per camí poc definit, fins a retrobar la pista que prenem a l’esquerra.
Pocs metres més enllà de la Font de la Feixa (a la dreta de la pista) sense camí, ens enfilem al tossal.

Lo Tossalet (1411m)
Modest promontori que ens permet albirar la Conca de Tremp i les muntanyes de l’envolten. Al nord, vers la Vall Fosca, la vista queda reduïda pel Roc de Sant Aventí, més alt.
Davallem per un corriol fins a retrobar la pista que agafem a mà esquerra. La seguim 250 m. vers el SW fins a un pronunciat revolt on es bifurca i on fem drecera per un corriol ben fressat i esporgat. Quan la retrobem, la seguim 75 m. a l’esquerra i la deixem per una altra més precària, però de bon fer, que baixa vers el SE fins a una mena de collet a la Cresta de Gelat, on acaba.

Cresta de Gelat (1200m)
Rètol indicador i cruïlla de camins. Confluïm amb el camí que, per l’esquerra, ve de Montsor.
Marxem vers el S pel ben definit camí que careneja l’ample i còmoda cresta de Gelat amb bones vistes, a llevant del barranc de Vallcarga i a ponent de la vall del Flamisell.

Salt del Llop (1045m)
Rètol indicador. Una cadena i quatre esglaons ens ajuden a desgrimpar una graonada. Poc més enllà ens cal tornar a fer-ho, ara sense material auxiliar, però el calcari ofereix bones preses per a mans i peus.
Continuem carenejant fins al cap d’un turó on hi ha una senyera i una bústia.

Cruïlla a la Roca Foradada (1016m)
Rètol indicador. Per terreny delicat, un fressat corriol ressegueix per un feixanc o lleixa la cinglera ponentina sobre la vall del Flamisell, fins a un esperó on hi ha la Roca Foradada.

Roca Foradada (977m)
Formada per un gran bloc desprès del cingle. Indret molt fotogènic.
Retornem sobre els nostres passos fins a la cruïlla. Baixem per la carena on ben aviat una altra graonada ens barra el pas. El camí l’esquiva marxant a l’esquerra i baixant per una torrentera.
Després, continuem vers el SE per camí molt més còmode i planer, entremig de bosc i marges termenals.

Cambra d’aigües (658 m)
Abastem la cambra d’aigües de l’estació receptora de la Pobla de Segur (instal·lacions en lamentable estat de conservació). Travessem les canonades per un pont i baixem per la pista paral·lela, que abandonem quan gira a la dreta per una altra més precària a l’esquerra (fites), mantenint-nos paral·lels a les canonades. Amb alguna drecera (fites), anem a parar a un camí, que prenem a l’esquerra fent un gir de 90º. Per un altre pontarró creuem de nou les canonades i anem a passar pel costat d’una torre d’alta tensió.
Un corriol ben fressat s’entafora a l’obaga baixant vers el N. Creuem un rec on el camí es bifurca. Prenem el ramal de la dreta (5) i baixem fins a creuar el torrent de Vallcarga.
A l’altre marge prenem una pista, passem pel costat d’una granja i retrobem el punt de partida.

  • (1)  També podríem anar per aquí, és per on va l’Espardenyada.
  • (2)  Baixa a Gramuntill. És part de l’itinerari per a corredors de l’Espardenyada. No apareix al mapa però és ben fitat.
  • (3)  Ignorem cap on mena, o apareix al mapa ni n’hem aconseguit informació. Però és molt ben definit.
  • (4)  Si no volem pujar-hi podem marxar per un camí a l’esquerra vers el W i revoltar la capçalera del barranc fins a la cresta de Gelat.
  • (5)  El de l’esquerra ens menaria al mateix lloc però faríem marrada.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDFÀlbum d’imatges

Itinerari relacionat: Collegats-Queralt: de la Font de la Figuereta als Rocs de Queralt per Sant Pere de les Maleses

Un pensament sobre “Camí vell de Montsor

Deixa un comentari