Canals de Catllarí

Del xalet-refugi dels Rasos de Peguera pel coll de Peguera. Retorn per la serra de can Jardí.

Distància 16 km
Desnivell acumulat 1.100 m
Nivell de dificultat moderat
Data 21 de novembre de 2012
Cartografia Editorial Alpina. Rasos de Peguera (1:25000)

Les Canals de Catllarí són, orogràficament, una gran olla entre els Rasos de Peguera (E), Serra d’Ensija (N) i Coma-reïna (W), a l’alta conca del l’Aigua d’Ora.
Administrativament és un enclavament de Montmajor, terme municipal prou allunyat, quins orígens de dependència es reculen al segle XIV. Mal comunicat, aquest cul de sac resta des de fa dècades despoblat i solitari.
El riu de Tec, que neix als peus de la Roca de Ferrús, és el principal curs d’aigua. Més avall se l’anomena Aigua de Llinars, per prendre el nom d’Aigua d’Ora en solcar, després de l’estret de Sant Pere, la vall homònima. Aigua és el nom que prenen per aquestes contrades rius i torrents.
Dues son les principals vies d’accés. Una per migdia, des de Llinars, a la carretera entre Berga i Sant Llorenç de Morunys, remuntant el curs del riu. L’altra pel nord des del Coll de Peguera. Encara aquesta darrera admetria dues variants: l’una per la font del Pi i el Portell del Llop i aquesta, pel Collet del Pla.
L’itinerari ressenyat alterna sovint trams d’antics camins amb altres de pista forestal. A primeries del segle passat la contrada fou objecte d’una exhaustiva explotació: fins i tot s’hi va construir un carrilet per extreure’n la fusta.
La ruta forma part de la xarxa de senders del Berguedà i disposa de senyalització tant vertical com horitzontal de continuïtat (marques grogues). En general els camins son ben fressats.
A banda de que paisatgísticament és prou interessant i variada, si hi aneu a la tardor tingueu en compte que és bon territori de bolets.

Accés
Al xalet-refugi dels Rasos de Peguera s’hi accedeix des de Berga per la Font Negra i la BV-4243.

Xalet-refugi dels Rasos de Peguera (1893m)
Propietat del C.E. Montserrat, totalment reformat i equipat, fou re-inaugurat el 2014. Disposa de 40 places.
Iniciem camí en forta pujada (N), seguint els senyals del PR-C 73 que estalvia les llaçades de la carretera, fins a la Creu del Cabrer. En la mateixa direcció baixem per la pista. Poc abans del coll de Peguera l’abandonem seguint senyals grocs de la Xarxa de Senders del Berguedà i virem 90º a l’esquerra.
Creuem la pista que hem deixat, ara enquitranada, a l’alçada d’un pas canadenc. Continuem perdent alçària, alternant trams de camí de bast i corriol amb altres de pista forestal o camí carreter, pel marge esquerre hidrogràfic de la Rasa de Catllarí (o del Risclaire).
Creuem la rasa i ens enfilem fins al un collet.

Collet del Pla (1445m)
O del Prat, segons quina topografia es consulti.
Per un antic camí, continuem perdent alçària entre llaçades per la Costa de Tec. Mentre ens anem atansant a la clotada del riu ja podem albirar la Casa Grossa.
Abans d’abastar la llera, deixem l’antic camí que continua recte en direcció a Sant Martí de les Canals i anem per la dreta (N) a creuar el riu de Tec a gual. Passem per una balma i continuem a l’altre marge (S) per un bon camí (camí ral de Peguera a Llinars, rètols indicadors). Deixem a ma dreta el camí del Portell de Llop i en poca estona ens plantem a la Casa Grossa.

Casa Grossa (1300m)
Com el seu nom indica és una gran masia. Atalaiada, va edificar-se a recer d’una antiga torre de defensa. En estat semi-ruïnós, conserva encara la coberta i tres grans arcades característiques pel cantó de sol ixent.`
Baixem i, de nou a gual, creuem el riu fins a l’església de Sant Martí.

Sant Martí de les Canals (1290m)
Ruïnes d’una petita esglesiola romànica documentada d’ençà el 1040, al costat de la casa de l’Iglésia.
Prenem una pista que, entre llaçades i alternant amb trams de corriol, ens enfila pel fort pendent de la Baga de Canals al llom de la Serra de Can Jardí.

Collada de la Creu (1655m)
Cruïlla de camins a la carena de la serra on gaudim d’una bona panoràmica sobre tota l’olla de les Canals de Catllarí, el Pedraforca i la Serra d’Ensija. També sobre la Serra del Verd i el Port del Comte.
Anem a la dreta. Pel Camí dels Rulls canviem de vessant i podem albirar la Torre, el Roc d’Auró, el Cim d’Estela, la serra dels Tossals fins Montserrat.
Baixem a la Collada de Comabona on anem a l’esquerra, recuperant els senyals del PR-C (rètols indicadors) que ja no deixarem fins al refugi.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF