Castellasses de la Mola

De les Arenes a la Castellassa del Dalmau pels Quatre Camins i a la de Can Torres pel camí de la Senyora. Retorn per la carena de l’Illa.

Distància 13 km
Desnivell acumulat 760 m
Nivell de dificultat difícil
Data 23 de maig de 2015

A sol ixent de Sant Llorenç del Munt, sobresurten de la Mola dos farallons o monòlits coneguts com castellasses, separades entre sí pel Sot de Matalonga. La situada més al nord se l’anomena del Dalmau, per la proximitat amb l’històric mas de la Vall de Mur. L’altra, situada al sud, és més petita i amb uns cims esvelts als que solament s’hi pot accedir escalant. Se l’anomena de can Torres per la proximitat amb el mas del terme de Matadepera.
La del Dalmau és documentada des d’ençà el 960 on se l’anomenava Castelle Azano.
Aquest itinerari enllaça les dues castellasses per un dels tres camins possibles i, a més, visita el monumental Pi de les Quatre Besses. L’hem qualificat de difícil per una suma de circumstàncies que, individualment, no mereixerien tal consideració: passos delicats, pendents exigents i trams de camí on cal estar atents per no perdre’n la continuïtat.
Ara be, el paisatge que s’albira és excepcional i si el dia acompanya, segur que en gaudireu.

Accés
L’aparcament de la Mare de Déu de les Arenes és al costat de la B-124 (Sabadell-Calders) entre els punts quilomètrics 13 i 14.

Les Arenes (380m)
Sortim de l’aparcament per les escales en direcció a l’ermita, deixem a l’esquerra el camí que hi puja i anem a la dreta per la llera de la Riera Seca (senyals de pintura vermell-verd i de vermell-blanc de la variant 1 del GR 173).
Caminem pel llit sorrenc de la riera sense apartar-nos-en. Rebutgem a mà dreta un corriol per on marxen els senyals vermell-verd. Més enllà, en una colzada, deixem la llera per un camí molt definit a l’esquerra, sortim a una pista que seguim a mà dreta, creuem la riera, se’ns en ajunta una altra també per la dreta i atenyem els Quatre Camins (1).
No marxem per cap dels quatre: continuem amunt pel llit de la riera (NW). La deixem 110 metres més enllà per un corriol que s’enfila a mà dreta fins al Pi.

Pi de les Quatre Besses (475m)
Situat dins la finca del Dalmau, a la vall de Mur, és un pi pinyoner amb quatre branques simètriques. La soca principal amida 4,40m de perímetre. Té una alçària propera als vint-i-cinc metres.
Catalogat com a arbre monumental, l’any 1917 va patir un incendi. I la nevada del 1986 va escapçar una de les branques. El recompte d’anells va datar la branca caiguda al 1796, aproximadament.
Retornem als Quatre Camins on prenem el ramal que marxa vers el SW, barrat per un cadenat. A l’esquerra, a la torrentera, hi ha la balma dels Caus d’en Dorra.
Deixem a mà dreta el camí al Dalmau. La pista, cada cop més precària, esdevé corriol mentre anem endinsant-nos a la Canal de Santa Agnès, als peus del Turó de les Nou Cabres.

Canal de Santa Agnès (645m)
Bifurcació. Deixem el camí de la dreta que puja a Santa Agnès i el Morral del Drac. Baixem a creuar la llera del torrent, revoltem la Roca Foradada i ens entaforem a la Canal Freda per camí fàcil de seguir. Al fons de la canal atenyem el que enllaça amb el de la Senyora (senyals grocs). Anem a l’esquerra i, seguint aquest senyals, creuem la llera.
Continuem a l’altre marge per una lleixa arbrada a mitja alçada de l’esperó nord de la Carena de la Cova de les Ànimes. Tram delicat amb un considerable estimball a mà esquerra.
Els senyals escadussers i el sotabosc espès fan que ens calgui parar atenció per no perdre el camí, tot i que la direcció és evident.
Revoltem l’esperó i continuem el flanqueig (SSE) sota la carena de la Cova de les Ànimes.
Deixem a mà esquerra el corriol que baixa a la font de Neda. Poc més enllà atenyem una bifurcació. Per la dreta surt un altre camí que puja al de la Senyora. El prendrem de retorn de la Castellassa del Dalmau. Ara anem a l’esquerra, guiats encara pels escadussers senyals grocs.
Sortim sobre un collet que ens separa de la Mola Castellona. El Camí dels Maringes continua per la dreta (2). Ens cal baixar una codina (delicat amb mullena) per atènyer el collet entre les canals de la Font de Neda i del Tro. Un cop hi som deixem a mà esquerra un camí que baixa per la Canal de la Font de Neda.
El corriol més fressat i evident ens deixa davant un pany de paret pel que es pot flaquejar (esquerra). Pas fàcil, bons cantells, però exposat (III). És més fàcil perdre uns metres per un corriol a mà dreta menys definit (fites), per la banda de la Canal del Tro, enfilar-nos per un curt llom rocallós (grimpada fàcil) i pujar per una canaleta.

Castellassa del Dalmau (739m)
Té tres cims. El més alt és el ponentí i el més baix, el Palleret, el més llevantí.
Retornem a la bifurcació. Per una canal, camí ben fressat i fortíssim pendent, ens enfilem sobre un esperó. Després el camí s’ajeu sobre terreny rocallós fins a sortir al de la Senyora que seguim a mà esquerra (S).
Per una lleixa a mitja alçada entre el de la font Soleia i el dels Maringes, més ombrívol que el primer i menys exposat i embardissat que el segon, el de la Senyora és un camí fressat i planer que contrasta amb els rostos que hem seguit fins ara.
Quan s’acaba la lleixa anem a l’esquerra per sortir sobre un llom. Deixem a mà dreta el camí que més amunt es bifurca cap a la Font Soleia o la Plaça Catalunya. Perdem alçària. Deixem a mà esquerra el camí de la Canal Gentil, per on baixarem aviat. Poc més enllà obviem dos corriols a la dreta. El primer dóna accés a la Canal Amagada (ferrada Lucky Txei) i el segon a la de l’Elefant (3). Continuem pel llom d’un estret esperó entre la canal Gentil i la de l’Elefant, fins a la punta, just a sobre del Bolet. Una balconada privilegiada sobre la Castellassa de can Torres i la resta de la contrada.
Retornem al camí de la Canal Gentil.

Canal Gentil (868m)
Camí ben fressat de fort pendent. Al fons de la canal deixem a mà esquerra el Camí dels Maringes, que s’adreça a la Castellassa del Dalmau. Revoltem per sota el Bolet i ben aviat, en una curta remuntada, ens enfilem al collet de la Castellassa de can Torres (4), on atenyem el camí del Mal Pas.
Continuem per un senderol per les balmes a migdia de la Castellassa. Passada la Torre, comencem a davallar fort fins a entaforar-nos en una rosta canal de pendent fortíssim (S) en la que ens caldrà ajudar-nos sovint amb les mans.
La canal, que talla el pedestal de la Castellassa, acaba sobre el grau de l’Escala, un camí guanyat a la roca, on hi ha la bifurcació amb el que mena al Coll de Grua (senyals vermell-verd).
Nosaltres però anem a l’esquerra fins al Coll Llarg, on deixem el camí que baixa al Sot de Matalonga. Passat el turó homònim, el camí esdevé una pista per la Carena de l’Illa.
Quan fa una colzada a l’esquerra, la deixem per un sender ben definit que continua carena enllà. Finalment també deixem el camí carener, que s’adreça al mas de l’Illa, per una altre a l’esquerra baixant al Sot de Matalonga. Seguim uns metres una pista fins a prop de la carretera, creuem el torrent i ens enfilem a l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes, des de on retornem al punt d’inici.

  • (1) On conflueixen, entre altres, els camins dels masos del Daví i del Dalmau.
  • (2) El camí pel que hem vingut és pròpiament una continuació del Camí dels Maringes. No sabem si a partir de la Mola Castellona rep el mateix nom.
  • (3) Tant l’una com l’altre poden ser alternatives al de la Canal Gentil, malgrat que aquesta darrera és el camí més fàcil.
  • (4) Els cims de la Castellassa de can Torres, la Torre, la Cabreta i la Gepa son accessibles escalant.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF