Pics de Cataperdís, de l’Angonella i d’Arcalís

Per la cresta del Port de Rat

Distància 5,8 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat alta
Data 7 de juliol de 2010
Cartografia Editorial Alpina. Andorra (1:40000)

Sobre la coma del Forat, entremig del cordal que separa les Valls d’Andorra de l’occitana de Solcem hi ha un parell de cims, els de Cataperdís i de l’Angonella (a la imatge), separats entre si per un petit coll. Vers sol ixent, més allunyat, hi ha el d’Arcalís.
La ruta normal per pujar al pic de Cataperdís hi mena des de les Basses del Port de Rat pel coll entre aquest i el d’Arcalís. L’itinerari que us presento però, ho fa des del Port de Rat seguint la cresta vers migdia. A mi em sembla encara més bonic que el normal.
Transcorre íntegrament per cresta i no cal considerar-lo fàcil: us caldrà fer diverses grimpades tot salvant passos exposats (II/III). Els més complicats els podreu esquivar però, tot i així, no és recomanable per a persones poc avesades a trescar, amb vertigen o fòbia a les alçades.
D’altra banda, sense neu, és un recorregut molt elegant en un ambient d’alta muntanya i unes perspectives formidables sobre aquest cantó del Pirineu. I no us ocuparà més que una agradable matinal. Amb neu, ja és un repte bastant més agosarat.

Accés
Des d’Ordino i passant pel Serrat accedim per la CG3 a l’estació d’Ordino-Arcalís. Continuem fins on acaba l’asfalt i desprès per l’àmplia pista de terra batuda que puja per la Coma del Forat i acaba a les Basses de Port de Rat, on hi ha la boca de l’abandonat projecte de túnel que havia de travessar cap a la Vall de Solcem.

Basses del Port de Rat (2.361 m)
Emprenem vers ponent el camí del Port de Rat (ARP, rètol) en fort pendent, entre llaçades i guiats per senyals de pintura grocs. Al coll (2.537) podem albirar la bonica vall de Solcem. Deixem el camí que hi baixa i comencem a enfilar-nos, vers migdia, per la carena.
Trobem algunes fites, i superem un parell de ressalts rocallosos que ens obliguen a grimpar i desgrimpar (passos de II/III, sovint força aeris). Els punts més delicats estan equipats amb parabolts. Podrem esquivar, si ens convé, els ressalts més complicats, generalment decantant-nos a la dreta, pel cantó de Solcem. Trobem trams de rocam (pissarra i esquist) força descompostos alternats d’altres amb bons agafadors.

Pic de Cataperdís (2.805 m, 2h)
Coronat per una gran fita. Fantàstica panoràmica que abasta des del massís de la Maladeta al del Carlit. De ponent a llevant destaquem el Coma Pedrosa, Pla de l’Estany, Medacorba, Roca Entravessada, Lavans, Monteixo, Pica Roja, Rumaset, Mont-roig, el massís de la Pica d’Estats, Estany Forcat, Tristaina, Arbella i de les Planes, Font Blanca, Thoumasset,  Serrera, Cabaneta, Estanyó, Casamanya… Vers migdia arribem a albirar els pics de Fontfreda, Fontnegra, Negra d’Envalira, Tossa Plana, Perafita i Munturull, Salòria…
La piràmide del Pic de l’Angonella s’alça desafiadora davant nostre, vers garbí (SO). Ens en separa un collet i una cresta on hi predomina l’esquist. Baixem per terreny fàcil fins al collet i pugem esbiaixadament per una lleixa pel cantó de Solcem (dreta en el sentit de la marxa), deixant la carena a l’esquerra. Emprenem desprès una curta però aèria i afilada cresta, amb bons agafadors. Podem –si ens convé- esquivar-la per la dreta. Abastem el cim desprès d’una grimpada entre grans blocs.

Pic de l’Angonella (2.820 m, 2h 40’)
Amb una perspectiva similar al seu veí. Ens cal retornar al collet i continuar carena enllà vers sol ixent, per camí fresat i evident, en direcció al cim del Pic d’Arcalís que s’alça en aquella direcció.
Recorrem la Serra del Cap de la Coma. Trobem per l’esquerra un primer corriol que puja de les Basses de Port de Rat i a partim d’aquí ens podem guiar per senyals de pintura grocs. Pendent moderat per terreny fàcil. A la Collada d’Arcalís hi ha instal·lada una magnífica taula d’orientació. Per la dreta, vers migdia, tenim els estanys i la Pleta d’Angonella. En podem albirar tota la coma fins a Llorts. Poc més enllà, un altre corriol, senyalitzat amb pintura, puja des del cap del darrer remuntador de l’estació d’esquí (serà el que farem servir per baixar).
A partir d’aquí el terreny es complica i ens caldrà fer servir les mans més d’un cop. Especialment en un pas força exposat, però curt i amb ferms agafadors.

Pic d’Arcalís (2.777 m, 4h 10’)
En quedar més separat del cordal que els altres, la vista és encara millor.
Retornem fins a la cruïlla abans esmentada i baixem per camí fresat i senyalitzat fins a l’estació del remuntador. Sense camí definit (solament algunes fites) però direcció evident, retornem al punt d’inici que abastem a les 5h 10’ de marxa efectiva.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Deixa un comentari