Arxiu de la categoria: Raquetes de neu

Tossa Pelada

Per l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent-la Vansa

Distància 8,8 km
Desnivell acumulat 526 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 26 de desembre de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Vall de Lord-Port del Comte (1:25000)
   

Itinerari circular amb raquetes de neu seguint en bona part circuits de l’estació d’esquí.
Les formes suaus i arrodonides del vessant nord del Port del Comte ens procuraran un itinerari fàcil a un cim panoràmic. Podem allargar-lo fins al veí Pedró dels Quatre Batlles, una mica més alt, però amb menys visibilitat.
A tenir en consideració: cal abonar el forfet, no trepitjar les traces i procurar transitar pel voral de les pistes.

Accés
Des de la C-55 entre el Pi de Sant Just i Solsona prenem la C-462, per la Llosa del Cavall. A Sant Llorenç de Morunys continuem per la mateixa carretera (tram LV-4012) en direcció a la Coma i Tuixent. La deixem al Coll de Port per prendre la d’accés a l’estació d’esquí.
A Sant Llorenç també podem anar-hi per la C-463 des de Berga o des de Coll de Nargó, tot i que aquesta darrera opció és poc recomanable.

Estació d’esquí nòrdic de Tuixent-la Vansa (1933m)
Marxem (S) per l’ample tallafocs, en pendent entre suau i moderat. Rebutgem tots els ramals a dreta i esquerra fins als Clots de Rebost.
Aquest tallafocs segueix el termenal entre Josa i Tuixent (llevant) i la Vansa i Fórnols (ponent), dos municipis de l’Alt Urgell. A partir d’aquí seguirem pràcticament el que separa aquell darrer de la Coma i la Pedra al Solsonès.
Prenem un sender, marcat amb senyals grocs, que s’enfila moderadament per entremig del bosc. Sortim sobre el Prat Llong i baixem fins a la vora d’una cabana.

Refugi dels pastors (2149m)
Als peus de la Tossa. Creuem el prat, entrem al bosc i seguim un sender (SSE) no senyalitzat, per guanyar el llom que baixa del cim vers el NE. Quan sortim del bosc continuem (SW) fins que atenyem la carena on virem (W) fins al cim.
El pendent mai passa de moderat.

Tossa Pelada (2379m)
El diccionari defineix la tossa i el tossal com una “elevació del terreny ampla i ondulada”. I els cims del Port del Comte tenen aquesta morfologia.
És termenal entre la Vansa i Fórnols (Alt Urgell) i la Coma i la Pedra (Solsonès). I una bona talaia que ens permet albirar des de cims del pre-Pirineu Aragonès (Tozal de Guara, Tubón,…) fins als de la Cerdanya. També bona part de la vall de la Vansa. El Cadí li pren bona part de l’horitzó.
Per l’altre vessant atalaiem el Pedraforca, la Serra d’Ensija, els Rasos de Peguera, el Montseny, la Mola, Montserrat i el Montsec.
Davallem fora de camí fent drecera, però bé podríem desfer el de pujada. Sortim prop del refugi dels pastors i anem a l’esquerra seguint el Prat Llong (W) i el circuit per a raquetes nº5 de l’estació.
Guiats pels senyals creuem una pista i comencem a davallar fort fins a creuar una torrentera. Sortim sobre una pista que prenem a mà dreta fins al refugi.

Barraca de Sangonelles (1956m)
Refugi lliure, nou, ben condicionat i amb font a la vora. Hi ha rètols indicadors.
Continuem per la pista en direcció al refugi de l’Arp. Per la dreta se’ns ajunta la que hem deixat al final del Prat Llong (rètols indicadors). Poc més enllà la deixem per un sender a mà esquerra que fa de drecera per creuar el barranc de la Comella Gran. La retrobem poc abans del refugi.

Refugi de l’Arp (1940m)
Refugi guardat amb font a la vora. Sobre un esperó rocallós hi ha un mirador amb penell d’orientació (malmès). És una bona talaia sobre la vall de la Vansa i muntanyes veïnes.
Solament ens resta seguir el curt tram de pista que separa el refugi dels edificis de l’estació d’esquí.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

Tossa Pelada

Puig Peric

A cavall de l’Alta Cerdanya i el Capcir, entre l’estany de la Bollosa i els de Camporells, destaquen dos pics d’aspecte amable però que fan guanyar-se amb esforç el premi de coronar-los i gaudir de la dilatada perspectiva que hom domina des del seu cim: el Puig Peric i el Petit Peric.
Força coneguts pels excursionistes els hi treu però protagonisme tenir un veí tant popular com és el Carlit. Hi podem accedir per diversos punts: a ponent per l’Estany Blau, al nord pels de Camporels i també per diversos itineraris des de migdia.
Segueixen dues ressenyes d’ascensions hivernals, una pel vessant nord i l’altre per migdia.

Pels estanys de Camporells

Distància 6 km
Desnivell acumulat 631 m.
Nivell de dificultat Moderat
Data 13 d’abril de 2014
Cartografia IGN Carte de randonnée Font-Romeu/Capcir (1:25000) 2249ET

Ascensió hivernal pel vessant nord.
L’itinerari i el nivell de dificultat dependran molt de l’estat i condicions d’innivació. En el nostre cas, amb poca neu a les pales i a la carena, va resultar moderat: solament ens van caldre curtes i senzilles grimpades exemptes de compromís i, pel que fa a l’equip, raquetes fins a la falda i grampons al Puig Peric, que vàrem descalçar-nos pel Petit.
Però en altres condicions serà aconsellable escollir diferent itinerari, corda i piolet. El que considerem més segur és el de l’aresta NE del Petit Peric (per on vàrem baixar). El coll i especialment d’aquí al cim, poden resultar trams delicats.
Una alternativa, directa al cim, és la canal N (PD+, 45º).
Resulta obvi remarcar que, amb neu, no hem seguit exactament el camí d’estiu.
La llarga aproximació pot requerir, com en el nostre cas, pernoctar al refugi de Camporells.

Accés
Des de La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) ens cal prendre la N116 vers Mont Lluís. A la rotonda desviar-nos a l’esquerra per la D118 i seguir-la en direcció a Matamala i Formiguera (Formiguères). A l’entrada d’aquesta darrera població prenem a mà esquerra la carretera que mena a la seva estació d’esquí. Deixem el vehicle a l’aparcament.
A peu des de l’estació d’esquí de Formiguera al refugi de Camporells per la Serra de Mauri. Amb l’estació oberta es pot pujar al telecadira de la Calmasella (horari restringit, consulteu-lo). Temps de 2h 45’ a 3h. Itinerari recomanat: Estanys i refugi de Camporells.
El telecadira no funciona amb l’estació tancada (afegiu-hi 1h més). Itinerari recomanat: Refugi de Camporells.
Retorn entre 2h 30’ i 2h 45’ (no hi ha opció a baixar pel telecadira).
Itinerari alternatiu per la Vall de Galba (més llarg). El de la Lladura no resulta aconsellable en hivernal.

Refugi de Camporells (2250m)
Guardat. 20 places. Cal reserva (0682129922).
Revoltem l’estany del Mig pel N (si és prou glaçat podem passar-hi pel mig) i marxem vers W per lloms de pendent entre suau i moderat. Anem girant a SW en direcció a la base de l’evident esperó NE del Petit Peric.

Base de l’aresta NE (2350m)
Deixem les raquetes en aquest punt des de on podem optar a pujar per l’esperó. Ens calcem els grampons i continuem vers el SW per terreny planer.
A l’alçada del coll entre els dos Peric, si pretenem pujar per la canal N, ens caldrà continuar 450m al W fins a la seva base.
Ens enfilem fent llaçades en direcció al coll. Fort pendent per terreny pedregós. Més pedregós com més amunt.

Coll (2615m)
Entre el Puig Peric i el Petit Peric. Pugem al primer per terreny mix i costerut, propers a l’ampla aresta (dreta en el sentit de la marxa), esquivant la pala (esquerra) que baixa directa del cim. És mes o menys el camí d’estiu. Curtes i fàcils grimpades, incòmodes pels grampons.

Puig Peric (2810m)
Bona panoràmica de 360º de la que en sobresurt el massís del Carlit al SW.
Baixem pel mateix camí fins al coll on desem els grampons: la carena del petit Peric no està gens innivada. Pendent moderat fins al seu cim per camí ben definit.

Petit Peric (2690m)
El seus veïns li eclipsen bona part de la vista cap a ponent. L’aresta NE és molt evident des del cim i, a més, hi ha camí fressat. El seguim de baixada esquivant algunes congestes, tot deixant a mà dreta els esperons rocallosos, passat el darrer dels quals, l’abandonem anant a l’esquerra per una llesca mig pedregosa, mig herbada, per tal d’adreçar-nos directament al punt on recuperem les raquetes.
Desfent el camí, retornem al refugi.



Puig Peric per l’aresta SE

Distància 18,3 km
Desnivell acumulat 1200m
Nivell de dificultat Difícil
Data 3 de maig de 2008
Cartografia IGN Carte de randonnée Font-Romeu/Capcir (1:25000) 2249ET

Hivernal des de l’estany de la Bollosa.
El recorregut és apte per a raquetes, malgrat que hi haurà trams on caldrà penjar-les a la motxilla i calçar-se els grampons.
La progressió per l’aresta SE té trams aeris i de grimpada. Unit a la llargària i el desnivell, ens ha fet qualificar-la com de dificultat entre mitjana i alta. Ara be: és elegant i entretinguda. I, amb neu, és tant o més segura que la que puja per la coma de la Llosa cap al coll.
Com a hivernal cal tenir en compte que haurem de deixar el vehicle a l’aparcament del Pla dels Avellans, a una hora de camí de la presa de la Bollosa. Si l’estany és prou glaçat, podem creuar-lo pel mig i això ens estalviarà ben be una hora. El recorregut és llarg i poques les hores de llum. Una bona opció és pernoctar al refugi del Carlit (CAF), a peu de presa.

Accés
Des de La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) ens cal prendre la N116 vers Mont Lluís. A la rotonda ens desviem a l’esquerra per la D118 en direcció als Angles, La Llagona, Matamala,… Ben aviat la deixem per prendre a l’esquerra la D60, fins al Pla dels Avellans (barrera) on ens cal deixar el vehicle i continuar una hora a peu per aquesta carretera fins a l’alçada de la Presa de La Bollosa.

Presa de l’Estany de la Bollosa (2.012 m.)
Comencem a caminar en direcció nord pel marge dret del llac (riba de ponent) seguint un corriol ben fressat i senyalitzat com a GR 10 (rètol indicador). Camí en general planer però amb força alts i baixos que segueix proper a l’estany per dins d’un bosc de pi negre, travessant (a gual) diversos torrents que s’escolen dels llacs de la falda del Carlit. Quan estem a punt d’abastar l’extrem nord de l’estany, trobem una cruïlla.

Cruïlla (2037m)
Rètol indicador. Hi conflueixen diversos itineraris (1). El GR 10 i el de la Volta del Carlit que hem seguit fins aquí i també el de la Volta del Capcir (senyals grocs i vermells). Tots marxen per un corriol a l’esquerra, el GR 10 i el de la volta del Carlit seguiran a mestral (NO) per la Coma de la Grava. El de la Volta del Capcir aviat girarà a llevant per anar a creuar la Tet pel pontarró que porta el nom de Maurice Marty. Però nosaltres preferim seguir pel de la dreta, vers gregal (NE) anant a buscar l’extrem més septentrional de l’estany i desprès girar al nord fins abastar el pontarró. Hem comprovat a la pràctica que és més curt i és per on encara hi ha dibuixat el GR als mapes. (2)

Pontarró Maurice Marty (2.033m)
Fins aquí hem transitat per camí planer. De la vora del riu comencem a enfilar-nos ver els nord en moderat pendent. Deixem que el GR de la Volta del Capcir marxi a mà dreta (rètol). Per aquí retornarem. Nosaltres prenem el corriol sense senyalització que marxa vers mestral (NO) anant guanyant alçària entremig de bosc esclarissat, fins a l’alçada d’un collet (2.190 m) que queda a pocs metres mà dreta. Des d’aquí podem divisar a sol ixent l’Estany de l’Esparver.
Continuem pujant en la mateixa direcció per camí fressat que guanya pendent. Una gran fita ens assenyala que anem en bona direcció i l’inici de la coma de l’Estany Blau (al mapa de l’IGN Coma de la Llosa occidental). Tenim una bona perspectiva de la Bullosa i la Coma de la Grava, amb el puig del mateix nom. El Peric encara ens queda amagat.
Aviat el camí es fa més planer fins atènyer un precari refugi metàl·lic

Refugi metàl·lic (2267m)
D’un llampant color verd. Des d’aquí ja podem observar al nord el Puig Peric i la seva aresta SE per la que ens hi enfilarem. El camí continua vers el nord pel marge esquerra de la Coma de l’Estany Blau, per entremig de la que s’hi escola el rec que recull l’aigua del sistema lacustre del circ que formen el propi Peric, el Puig de la Cometa d’Espanya i el de la Portella Gran. Si el seguíssim ens menaria fins a l’Estany Blau i la Portella Gran.
Però nosaltres marxem a la dreta, sense camí, per entremig de prats i pastures, també vers el nord, però lleugerament a mestral (NE) en direcció a un coll molt evident que podem veure a sota i a migdia, del darrer contrafort de l’aresta SE del Puig Peric .

Coll sota l’aresta SE (2366m)
Quan l’abastem trobem unes fites senyalant un corriol poc fressat que, en fort pendent, ens deixa a sobre del primer dels tres esperons rocallosos (2480m). Desprès davallem lleugerament per emprendre el segon (2610m) i el tercer (2660m) passat el qual ja solament ens resta l’esforç final.
Tot aquest tram d’aresta és força rocallós (esquistos) i fa que en alguns punts el corriol es desdibuixi. A banda de les fites també hi ha senyals de pintura (vermell sobre blanc) que ens ajudaran a orientar-nos-hi. Però es tracta bàsicament se seguir el fil carener, més aviat decantats pel vessant ponentí. En cas de dubte millor decantar-nos a ponent.
Té alguns trams aeris i ens caldrà grimpar bona estona. Però és entretingut i fa (al nostre parer) la pujada menys feixuga. Anirem gaudint, sobretot als collets on podem relaxar l’atenció, de bones vistes tant sobre un costat com l’altre.

Puig Peric (2810m).
Ampli, planer i en fa dos. Havia estat coronat per una creu amb una marededéu. També hi ha una bústia. La perspectiva és molt bona. De sol ixent i seguint les busques del rellotge albirem: El Petit Peric, el Puig del Pam i la Serra de Madres, el Canigó, el Roc d’Aude, tot el cordal que va d’Ulldeter al Puigmal, l’Estany de la Bollosa, el Puigllançada, la Tossa d’Alp, el Moixeró i al darrera, l’Ensija. A penes treu el nas el Cadí tapat pel massís del Carlit (Coll Roig, Pica del Carlit, Carlit de Baix). A ponent el Coma d’Or i el Puigpedrós de Lanós. Als nostres peus el circ de l’Estany Blau sota el Puig de la Grava i el de la Cometa d’Espanya. Desprès la munió de cims que coronen les Valls d’Andorra, l’Arièja i fins el Pallars, impossibles de destriar. Però destaquem a la llunyania de l’horitzó la Pica d’Estats. Vers el nord i ben propers, el Puig de la Portella Gran i el de Camporrels. Més enllà el Pic de Baixollada, el de la Tribuna i el del Ginebre. També al nord, però als nostres peus, la Muntanyeta, els Estanys de Camporells i la Serra de Mauri.
Per baixar al coll tenim dues opcions. Amb bona neu pel corredor a mà dreta. O pel rocam (força descompost), per on transita el camí d’estiu. Abastem la base del corredor propera al coll.

Coll entre els Peric (2609).
És fàcil enfilar-se des d’aquí al Petit Peric i desprès baixar pel seu llarg llom. Però ho fem per la Coma (oriental) de la Llosa. Al capdavall els pins quasi no ens deixen albirar l’estany del mateix nom que tenim en direcció a migdia. Hi ha camí fressat, malgrat que amb la neu en perdem al rastre sovint. Passem a llevant de l’estany, pel seu marge esquerre.

Estany de la Llosa (2239m).
Seguim pel seu desguàs vers xaloc (SE) (3) el Rec del Puig Peric, pel marge esquerre, fins a la Cabana de la Balmeta.

Cabana de la Balmeta (2116m)
Refugi pastoral que resta tancat on retrobem el GR de la Volta del Capcir.
Vers ponent primer i desprès virant 90º a migdia, anem davallant en moderat pendent. Atenyem una cruïlla

Cruïlla (2087m)
Rètol indicador. Deixem a l’esquerra el sender que volta el Roc d’Aude i baixem a buscar de nou el Rec del Puig Peric, el creuem (4) i abastem el pontarró sobre la Tet i la cruïlla del GR 10, que seguim vora l’estany, pel mateix camí de l’anada.

  • (1)  A l’hivern, si el glaç de l’estany té prou consistència, és possible creuar-lo pel mig estalviant-nos ben be una hora entre anada i tornada.
  • (2)  Amb bona neu podem estalviar-nos passar pel pontarró i fer drecera seguint un tram de GR 10 i anant a creuar per sobre els meandres que fa la Tet al final de la Coma de la Grava, per anar a buscar el camí en qualsevol punt entre el pontarró i el coll de l’Estany de l’Esparver.
  • (3)  Podem escurçar l’itinerari marxant en direcció a l’Estany de l’Esparver.
  • (4)  Hi havia una palanca per creuar el rec, però l’aigua se l’havia emportada barranc avall (maig 2008). Ens va caldre travessar-lo a gual, més a migdia. A la primavera pot portar força cabal i corrent.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Estanys i refugi de Camporells

Des de l’estació d’esquí de Formiguera

Distància 5,75 / 7,5 km
Desnivell acumulat +660 –170 / +1006 -170m
Nivell de dificultat fàcil
Data 3 de febrer de 2010 i 12 d’abril de 2014
Cartografia IGN Carte de randonnée (1:25000) 2249ET Font Romeu, Capcir

Senzilla ruta amb raquetes de neu pel Capcir, partint de l’estació d’esquí de Formiguera, per la Serra de Mauri i davallant als estanys i refugi de Camporells. Un lloc idíl·lic.
Amb meteorologia benigne, itinerari sense riscos si no ens apartem de la ruta ressenyada.
Ens pot servir d’etapa per assolir algun dels cims de la zona (Puig Peric, Portella Gran, Camporells, etc.) o per la travessa del Capcir.
Dos itineraris molt semblants en funció de si l’estació d’esquí és oberta o no. En una aprofitem el telecadira de la Calmasella (1) per estalviar desnivell. En l’altra seguim les pistes d’esquí per pujar a la Serra de Mauri. A partir d’aquí itinerari comú seguint (amb alguna drecera) el camí d’estiu, més o menys visible segons el gruix de la neu, que a la carena acostuma a estar molt ventada.
Temps de 2h 45’ a 3h. El telecadira no funciona amb l’estació tancada (afegiu-hi 1h més). Com que no hi ha opció a baixar-hi pel retorn cal comptar entre 2h 30’ i 2h 45’.
Itinerari alternatiu per la Vall de Galba (més llarg). El de la Lladura no resulta aconsellable en hivernal.

Accés.
Des de La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) ens cal prendre la N116 vers Mont Lluís. A la rotonda ens desviem a l’esquerra per la D188, Capcir amunt en direcció a Matamala i Formiguera (Formiguères). A l’entrada d’aquesta darrera població prenem a mà esquerra la carretera que mena a la seva estació d’esquí. Deixem el vehicle a l’aparcament.

Estació de Formiguera (1745m)
Des de l’estació comencem a pujar per una pista d’esquí a la dreta (sentit de la marxa) del telecadira de la Calmasella, obviant tots els ramals a dreta i esquerra. Quan, més amunt, creuem el telecadira, ja serem prop de l’estació superior.

Estació superior del telecadira de la Calmasella (2100m).
Marxem per una altra pista vers ONO en suau pendent, fins abastar uns rètols a mà esquerra (2.152m) que ens indiquen que som dins l’espai protegit de Camporells. Senyals grocs de sender que ignorem.
Pista amunt, anem a passar pel costat de l’estació superior del telecadira de la Serra de Mauri. Aquí s’acaba el domini esquiable, però no la pista.

Serra de Mauri (2405m).
Rètol indicador. (4) La carena és un ampli peneplà on hi gaudim d’una magnífica panoràmica de 360º. Crida l’atenció el Puig Peric, que mig ens amaga el massís del Carlit. Però també el sector de Baxouillada, Tribuna i Roc Blanc. Al nord, el Pla Bernat. A ponent, la Serra de Madres, desprès el Canigó i tot el cordal d’Ulldeter a Núria.
Comencem a davallar suaument seguint el camí d’estiu, vers ponent. Després pendent entre moderat i fort per entremig de la pineda per la Serra de Dellà. En sortir del bosc albirem la superfície blanca i gelada dels estanys. Destaca sobre els altres el Gros. A la cota 2305, fem un gir de 90º vers migdia per encarar-nos al refugi que ja s’intueix en aquella direcció, entre una pineda esclarissada.

Refugi de Camporells (2250m)
A la riba de l’Estany del Mig i als peus dels Peric, Puig de la Portella, Morters… Un racó idíl·lic. Guardat. 20 places. Cal reserva (0682129922).

Variant amb l’estació oberta i pujant pel telecadira
Des de l’estació superior del telecadira de la Calmasella (2100), marxem pel costat de la pista nº 6 Le Berger (blava) vers mestral (ONO) en suau pendent, fins abastar uns rètols a mà esquerra (2152 m) que ens indiquen que som dins l’espai protegit de Camporells. Senyals grocs de sender (2). Ens internem al bosc marxant ara vers garbí (OSO) defugint tant com sigui possible de la pista d’esquí que procurem deixar a mà dreta i anant a buscar el fil carener (3). Pendent moderat que augmenta progressivament amb trams de fort pendent mentre ens anem enfilant pel cantó llevantí de la Serra de Mauri.
Passem ben allunyats de l’estació superior del telecadira de la Serra de Mauri, que deixem a mà dreta i abastem la part alta de la serra (4). Vers ponent, encetem un rosari de turons amb sengles grans fites de pedres que s’alcen a migdia del peneplà que conforma la carena de Serra de Mauri.
Comencem a davallar suaument seguint el camí d’estiu, vers ponent. A partir d’aquí itinerari comú de les dues rutes.

  • (1)  Horari d’ascens no esquiadors restringit. Consulteu. No és permès el descens pel telecadira. Tiquet 5€ (2014).
  • (2)  A l’hivern se’ns farà molt difícil de seguir-los. De tant en tant trobarem els típics rètols grocs de senderisme amb direccions i (alguns) horaris estimats.
  • (3)  Haurem de creuar la línia delimitadora de l’estació. Atenció a la possible cornisa.
  • (4)  Probablement trobarem neu molt ventada, glaçada i fins i tot terreny pelat. Segons l’estat ens seran més útils els grampons que les raquetes.

Els dos itineraris sobre mapa de l’IGN:

Punts per a GPS


Reportatges gràfics

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Bony de Salòria

Per la Borda de la Plana

Distància 4,5 (anada)
Desnivell acumulat 1130 m.
Nivell de dificultat Moderat
Data 5 d’octubre de 2009/28 de març de 2014
Cartografia ICC. Alt Urgell (1:50000)

El Bony de Salòria termeneja entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell (cim comarcal). Hidrològicament és al partió d’aigües entre la conca de la Noguera de Tor (al nord), la vall de Conflent, o de Santa Magdalena (a garbí) tributària de la del Noguera Pallaresa i la vall de Salòria (a xaloc), de la del Valira i, per tant, del Segre.
Avançat al sud i separat de l’eix pirinenc, el seu principal atractiu és la formidable panoràmica que es divisa des del cim.
La ruta proposada parteix de prop d’Os de Civís que, malgrat la seva adscripció a l’Alt Urgell, solament té accés per carretera a través del Principat d’Andorra.
No és un itinerari difícil i –sense neu– l’únic obstacle a tenir en consideració és el desnivell superior als mil metres.
Amb neu les raquetes ens poden servir fins al Coll de Conflent. Però no pas entre aquest  punt i la carena, per terreny molt inclinat i trams de roquissar on, segons l’estat de la neu, ens caldran grampons i piolet. Tot i que, en tractar-se d’un punt ventat i exposat a migdia, és on es fon més aviat.
El risc d’allaus és baix si no ens apartem de l’itinerari, però cal tenir molta cura amb les habituals cornises del tram carener.

Accés.
Al Principat d’Andorra, per la CG 1, passat Sant Julià de Lòria, a la cruïlla d’Aixovall, prenem a mà esquerra la CG 6 en direcció a Bixessarri i Os de Civís, on arribem desprès de 8 quilòmetres. Continuem un parell de quilòmetres més i fins a la Borda de la Plana, on hi ha un hotel. En aquest punt acaba la carretera i continua una pista apte solament per a vehicles tot-terreny.
Seguim encara uns sis-cents metres per la pista fins al punt on fa un marcat revolt a l’esquerra, de on surt una altra pista en direcció a ponent. Hi ha espai suficient per a deixar-hi alguns vehicles.

Revolt sobre la Borda de la Plana (1.680 m)
Rètols indicadors. A peu, des de la Borda de la Plana fins aquí cal comptar 10’. Seguim, per la pista de trànsit restringit que marxa vers ponent, l’itinerari 4 ‘Riu de Salòria’, ‘Borda Gavatxó’, pel marge dret del riu de Salòria en moderat pendent. Senyals de pintura grocs, molt escadussers. Deixem un ramal de la pista a mà dreta que baixa en direcció al riu (rètol indicador). A l’altra riba veiem la borda Gavatxó i poc més enllà l’escombrera d’una antiga mina de ferro.

Final de la pista (1803 m)
Prenem un ramal a la dreta en direcció al riu on trobem un nou rètol indicador. Seguim ara l’itinerari 5 ‘Pla de la Cabana’ ‘Colla de Conflent’. Els senyals de pintura groga, són ara més nombrosos. Ens enfilem fins atènyer el Pla de la Cabana, àmplia zona de pastura que travessem vers garbí (OSO) guiats per estaques senyalitzades i algunes fites. Al l’altre cap cal superar un relleix rocallós per un grau. En pendent entre moderat i suau, sempre vers garbí abastem el coll.

Coll de Conflent (2.177 m).
Àmplia collada. De llevant (per l’esquerra en el sentit de la marxa) hi arriba la pista de la Borda de la Plana i que vers ponent, baixa a les Bordes de Conflent. És l’única –i precària– via de comunicació entre Os de Civís i l’Alt Urgell (1). Tanques pel bestiar i dos búnquers de la postguerra. Un d’ells s’ha habilitat com a mirador.
El Bony de Salòria queda a mestral (NO) però encara no podem beure’l. Ens ho priva la gran pala que s’alça sobre el coll vers el nord. Guiats per fites i una estaca, emprenem un corriol que s’enfila pel caire més oriental de la pala. A l’estiu és poc visible, entre l’herbei i les mates de bàlec.
Amb poques concessions, el corriol empren el fort pendent en direcció a un parell d’esperons rocallosos i ens deixa a la carena. En aquest punt podem albirar als nostres peus els Plans de la Regina i el naixement del riu de Salòria i a sobre, vers el nord, el Baciets i la Torre de Cabús. També el Bony de Salòria, vers mestral.
Continuem per la carena, ja per camí menys costerut, en aquella direcció (fites i indicis de corriol) salvant els diversos bonys ara per un vessant, ara per l’altre, fins al cim.

Bony de Salòria (2.789 m)
Vèrtex geodèsic. Cim esquistós d’àmplia perspectiva sobre els Pirineus orientals.
Retornem pel mateix camí esmerçant-hi 2 hores i escaig.

  • (1)  Sense neu (generalment a partir del mes de maig) començant aquí s’escurça moltíssim l’itinerari. Però l’estat de la pista requereix un vehicle tot terreny.





Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Alt del Griu

Des dels Cortals d’Encamp pel bosc de Campeà i les Pedrusques

Distància 4,22 (anada)
Desnivell acumulat 988 m.
Nivell de dificultat Moderat
Data 19 de març de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Tossa Plana-guia d’hivern (1:25000)

Ascensió al sisè cim més alt d’Andorra i excel·lent talaia. Ruta molt apte per a raquetes de neu, tot i que els grampons ens seran útils al tram final.
De ressenyes a l’Alt del Griu des dels Cortals n’hi ha una bona colla i, en general, l’itinerari és molt evident. La diferències entre unes i altres rauen en com afrontar el serrat de les Pedrusques. En aquest tram nosaltres vàrem provar camins diferents d’anada i de tornada. Aquesta ressenya i el track que adjuntem és una barreja dels dos: és l’itinerari que, vista l’experiència, ens resulta més lògic.
Sense poder-lo qualificar de difícil (no hi ha grimpades ni cap pas exposat) cal tenir en compte el seu considerable desnivell.

Accés. A Encamp, per la CG-2 en direcció a Canillo, al costat de l’estació del Funicamp, prenem a mà dreta la CS-220 als Cortals d’Encamp. Deixem el vehicle al quilòmetre 6, a l’alçada de l’àrea de lleure dels Prats de l’Obac i del camí a les Bordes de Rigoder, que veiem a l’altra banda del riu, sota la línia del Funicamp (1).

Els Cortals (1888m)
Estaca i rètol indicador a Ensagents, collada d’Entinyola, l’Alt del Griu i Pessons. Senyals de pintura grocs.
Anem vers el S en suau pendent que augmenta considerablement quan entrem a la pineda.

Camí del Bosc de Campeà (2004m)
Rètol indicador. Anem a la dreta seguint els senyals de pintura. Continuem per dins el bosc, ara planerament, mentre el camí va virant a SE. Deixem a mà dreta un prat amb marge de pedra seca.

Camí d’Ensagents (2055 m)
Rètol indicador. Deixem a mà dreta el camí a la Coma dels Llops. Anem a l’esquerra i, vers el SE, tornem a enfilar-nos per dins del bosc. En sortim a la Pleta de Baix.

Pleta de Baix (2200m)
A l’altre cap (E) cruïlla i rètol indicador. A la dreta aniríem al refugi d’Ensagents. A l’esquerra cap a les Pedrusques, la Collada d’Entinyola i l’Alt del Griu.
El cap ponentí del serrat de les Pedrusques queda ben evident davant nostre vers l’E.
Sense camí definit ni senyals que ens guiïn, ens enfilem en fort pendent pel bosc, cercant el millor pas, pel l’ample contrafort ponentí del serrat.
Les Pedrusques és un llarg serrat quina carena presenta pel seu cantó ponentí un esquenall rocallós, entremig un planell herbat i a l’extrem llevantí un turó punxent.
Superada la pineda continuem pujant pel llom, encara en fort pendent, i anem a cercar la carena esbiaixant decantats lleugerament pel vessant S (Ensagents) a fi d’esquivar per la dreta (sentit de la marxa) l’esquenall rocallós fins atènyer el planell herbat.

Cim de les Pedrusques (2693m)
El turó llevantí el superem pel vessant N (esquerra en el sentit de la marxa) cercant els millors passos entremig d’un inevitable pedregar granític, fins a baixar a la collada (2).

Collada d’Entinyola (2661m) (3)
Continuem vers l’E, lleugerament separats del fil de la carena per evitar les freqüents cornises. Un cop superades dues graonades,  ja podem albirar el cim al final d’una llarga pala de pendent més moderat.

Alt del Griu (2876m)
Cim bicèfal, sobirà de la contrada i sisena alçada del Principat. Hi gaudim d’una magnífica perspectiva: s’hi albiren bona part dels cims andorrans.
Retornem pel mateix camí.

  • (1)  En cas de que la carretera fos impracticable (glaç, neu…) l’alternativa és pujar amb el Funicamp fins a l’estació intermija distant a 3 km del punt de sortida, en baixada. Resultaran feixucs a la tornada.
  • (2)  En aquest tram ens caldrà canviar raquetes per grampons. Si no hi ha molta neu pot ser bona opció deixar-les just abans del turó.
  • (3)  Sense neu, baixar o pujar per aquest coll, cap a o des dels estanys i refugi d’Ensagents, és una bona alternativa. Amb neu resulta un passatge molt delicat: fort pendent, cornisa i orientat a migdia.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Lo Pinetó i la Roca Blanca

Del refugi del Pla de la Font al cim de la Roca Blanca pel Mil Potros i lo Pinetó

Distància 4 km (anada)
Desnivell acumulat +736 -76m
Nivell de dificultat Fàcil fins a lo Pinetó. Moderat la Roca Blanca.
Data 9 de març de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Sant Maurici-Els Encantats (1:25000)

Aquesta ruta és part de la circular dels Quatre Cims que, partint del refugi, ressegueix la carena per coronar el Mil Potros, lo Pinetó, la Roca Blanca i lo Tèsol, sobirà de la zona. La baixada acostuma a fer-se per l’enorme pala d’aquest darrer (700 metres de desnivell mantinguts). Però com que l’estat de la neu no oferia garanties vàrem retornar per mateix camí, renunciant al Tèsol (pujar-hi ens resultava excessivament llarg).
L’horari pot variar en funció de l’estat de la neu. En el nostre cas n’hi havia molta d’acumulada, gens transformada i ens va caldre obrir traça tot el camí.
La dificultat es concentra a l’aresta de la Roca Blanca: 100 m de IIº per terreny esquistós i descompost. Corda, piolet i grampons ens resultaran útils.

Accés. Amb neu es pot accedir al refugi des de les Planes de Son en 1h 45’ seguint aquest itinerari.

Refugi del Pla de la Font (2015 m)
O dels Cóms de Jou. Marxem pel Pla de la Font en direcció al Coll de Fogueruix (S), en moderat pendent. Abans d’arribar-hi (cota 2065+/-, rètol indicador) girem a la dreta (W) i ens endinsem a la pineda. Pendent entre moderat i fort. Senyals de pintura grocs i brancam esporgat.

Serrat de les Closes (2224m)
Abastem la carena quan sortim del bosc. Podem albirar els Encantats i part de l’Estany de Sant Maurici. Marxem planerament vers W fins enfilar-nos per l’evident pala que tenim en aquesta direcció. Fort pendent.

Lo Planell (2457m)
Planerament, com indica el nom, continuem vers W i tornem a enfilar-nos en moderat pendent fins al Mil Potros.
Poc abans d’abastar-lo hi ha el Forat del Pa, una cova que, amb neu, pot passar desapercebuda.
La carena s’afila, però és prou ample com per permetre un pas còmode allunyant-nos de les cornises.

Mil Potros (2633m)
Lo Pinetó ens queda just al davant vers W. Probablement ens caldrà descalçar-nos les raquetes. Perdem uns metres i ens enfilem pel llom de lo Pinetó.

Lo Pinetó (2647m)
Al bell mig de la divisió en T del cordal carener, amb la Vall de Cabanes a W, la de l’Escrita al S i la d’Estanyeres a l’E. La Roca Blanca destaca clarament al N pel seu color fosc.
Perdem novament alçària baixant vers el N, decantant-nos lleugerament cap al vessant de Cabanes fins al collet entre lo Pinetó i la Roca Blanca. Pel camí podem observar el canvi morfològic del rocam, passant de calcari a esquist.
Si no ho havíem fet abans, és el moment de calçar-nos els grampons.
Del collet ens enfilem pel llom S de la Roca Blanca, ampli i costerut fins a una mena d’avant-cim on ens queda una elevació a l’esquerra (vessant de Cabanes).
Emprenem el tram més delicat: un crestall de 100 m. força descompost (IIº). Guiats per fites, perdem uns metres i el flaquegem per l’esquerra (vessant de Cabanes). Passat aquest tram tornem al vessant oposat tot flaquejant la sortida de la canal del Tonedor. Pas curt però exposat, delicat segons l’estat de la neu. Hi ha instal·lats un parell d’ancoratges a cada cap per si cal muntar-hi un passamà. Un cordino ens resultarà útil. El cim és a tocar.

Roca Blanca (2692m)
Vistes formidables, semblants a les que hem gaudir des de lo Pinetó: Valièr, Mont-roig, Certascan, Pica d’Estats, Monteixo, Comapedrosa, Cadí, Port del Comte, Orri, Peguera, Monastero, Encantats, Subenuix, Agulla del Portarró, Montsaliente, Bassiero,… i tants i tants que som incapaços d’identificar.
Retornem pel mateix camí esmerçant 2h 50’ fins al refugi. D’aquí a les Planes de Son cal comptar 1h 15’.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pic de Quartiules

De les Planes de Son al Pic de Quartiules (anomenat també Vallenda i Sant Salvador) pel refugi del Pla de la Font

Distància 5,64 km (anada i retorn fins al refugi)
Desnivell acumulat + 680 – 204m
Nivell de dificultat fàcil
Data 8 de març de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Sant Maurici-Els Encantats (1:25000)

Ruta senzilla a un cim que, malgrat la seva modesta alçària, resulta un mirador excel·lent.
Podem realitzar-la en el dia o, aprofitant la proximitat al refugi del Pla de la Font i l’alberg de les Planes de Son, combinar-la amb altres més llargues com la dels Quatre Cims (Mil Potros, Pinetó, Roca Blanca i Tèsol).
L’horari pot variar depenent de l’estat de la neu. En el nostre cas n’hi havia molta d’acumulada gens transformada. Però solament ens va caldre obrir traça del refugi al cim. Si és molt trepitjada i regelada els grampons poden resultar útils.

Accés. Passat València d’Àneu per la C-28 en direcció al port de la Bonaigua, al quilòmetre 63, prenem la carretera de Son i, un cop al poble, la pista asfaltada que puja a les Planes de Son on hi ha el centre Món Natura Pirineus de la fundació Catalunya-la Pedrera.

Planes de Son (1532 m)
Rètol indicador al refugi del Pla de la Font (1h 40’). El camí segueix una pista pel marge dret del Barranc del Tinter i pel Bosc Negre. Amb neu és millor fer drecera pel marge esquerre i anar a buscar el barranc pels Prats de Piero, planerament primer i en suau pendent després, vers el SW.

Camí de Son (1654m)
Al Clot Gran abastem el Barranc del Tinter. De l’altre riba, per l’esquerra, s’ajunta el camí de Son que el travessa per una passarel·la. Continuem vers el S pel marge esquerre guiats per senyals de pintura groga. Fem marrada revoltant la clotada on hi conflueixen diverses torrenteres. Pendent moderat amb curts trams empinats.

Planell de Roca Blanca (1870m)
Rètol indicador. Ampli i obert ens permet albirar vers el SE el cim de Quartiules (arbrat) i, de S a W, el cims del circ d’Estanyeres (Serra de les Closes, Mil Potros, Pinetó, Roca Blanca i Tèsol). Fort pendent fins al refugi.

Refugi del Pla de la Font (2015m)
Ubicat als Coms de Jou. El Coll de Fogueruix és ben evident vers el S, però ens enfilem al cim pel bosc, continuant vers el SE(1). Fort pendent buscant el millor pas fins atènyer la carena, que resseguim en la mateixa direcció per terreny planer i franc fins al cim.

Pic de Quartiules (2224m)
També anomenat Vallenda o Sant Salvador. Coronat per una modesta fita, és una bona miranda. Hi albirem, entre molts altres, el Valièr, Mont-roig, Certascan, Ventolau, Pica d’Estats, Pica Roja, Monteixo, Comapedrosa, Torreta de l’Orri, Serra del Cadí, Port del Comte,… Als nostres peus s’obre la profunda vall de l’Escrita amb Espot en un cap, la vall del Peguera, l’imponent Pui de Linya, els Encantats i a l’altre cap el Portarró. Al fons, mig s’entreveu l’estany de Sant Maurici.
Baixem del cim continuant carena vers el SW en direcció al Coll de Fogueruix en fort pendent.

Coll de Fogueruix (2108m)
Entre el Quartiules i la Serra de les Closes. Hi ha una taula d’orientació. En poca estona retornem al refugi baixant per una àmplia coma de suau pendent.
Per baixar del refugi a les Planes de Son cal esmerçar-hi 1h 20’

  • (1)  Crec és millor pujar-hi més a llevant del nostre track, seguin uns 220 m la pista que mena al refugi des de Jou i enfilar-s´hi pel llom.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Vall d’Ensagents

Des dels Cortals d’Encamp

Distància 8,5 km
Desnivell acumulat 738 m.
Nivell de dificultat Fàcil
Data 19 de març de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Tossa Plana-guia d’hivern (1:25000)

A Ensagents s’hi pot anar tot l’any. Però amb neu té un encant especial.
La vall i especialment la seva capçalera amb el circ i els estanys fan d’aquest un itinerari molt recomanable. I no és gaire concorreguda.

Accés
A Encamp, per la CG-2 en direcció a Canillo, al costat de l’estació del Funicamp, prenem a mà dreta la CS-220 als Cortals d’Encamp. Deixem el vehicle al quilòmetre 6, a l’alçada de l’àrea de lleure dels Prats de l’Obac i del camí a les Bordes de Rigoder, que veiem a l’altra banda del riu, sota la línia del Funicamp (1).

Els Cortals (1888m)
Estaca i rètol indicador a Ensagents, collada d’Entinyola, l’Alt del Griu i Pessons. Senyals de pintura grocs.
Anem vers el S en suau pendent que augmenta considerablement quan entrem a la pineda.

Camí del Bosc de Campeà (2004m)
Rètol indicador. Anem a la dreta seguint els senyals de pintura. Continuem per dins el bosc, ara planerament, mentre el camí va virant a SE. Deixem a mà dreta un prat amb marge de pedra seca.

Camí d’Ensagents (2055 m)
Rètol indicador. Deixem a mà dreta el camí a la Coma dels Llops. Anem a l’esquerra i, vers el SE, tornem a enfilar-nos per dins del bosc. En sortim a la Pleta de Baix.

Pleta de Baix (2200m)
A l’altre cap (E) cruïlla i rètol indicador. A la dreta el camí al refugi d’Ensagents, per on tornarem. A l’esquerra per pujar a les Pedrusques, la Collada d’Entinyola i l’Alt del Griu. El rocallós cap ponentí de les Pedrusques queda ben evident davant nostre vers l’E.
Ni l’un ni l’altre: pel mig. Sense camí definit ni senyals que ens guiïn, per la Solana d’Ensagents, anem flanquejant el serrat de les Pedrusques. Alguns trams costeruts al començament, però a mesura que avancem el pendent es modera i la falda s’eixampla.

Replà sota la collada d’Entinyola (2600m)
Al nord, sobre els nostres caps, la collada. Som a una balconada sobre els estanys d’Ensagents envoltats de cims: l’Alt del Griu, Ensagents i el més abrupte i prominent: el dels Llops.
Sense neu per aquí hi passa un dels itineraris habituals a l’Alt del Griu per la collada d’Entinyola. Però amb neu, el fort pendent, la cornisa i l’orientació a migdia fan que pugui resultar un passatge delicat.
Baixem vers el S fins a tocar els estanys i girem a NW pel fons de la vall fins al refugi.

Refugi d’Ensagents (2425m)
Lliure i en bon estat. Com altres refugis andorrans té una part reservada als pastors i una altra, més gran, per als excursionistes, amb dues taules, bancs, lliteres metàl·liques i estufa de llenya.
Amb algun tram prou costerut, anem baixant pel marge dret del riu d’Ensagents, propers a la llera, guiats per senyals de pintura grocs. Seguim més o menys el camí d’estiu fins a la Pleta de Baix on, sobre els nostres passos, retornem als Cortals.

  • (1)  En cas de que la carretera fos impracticable (glaç, neu…) l’alternativa és pujar amb el Funicamp fins a l’estació intermitja distant a 3 km del punt de sortida, en baixada. Resultaran feixucs a la tornada.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Serra d’Ensija

21_Grauet_Ensija_DSC_0351 ICHN_L
Vessant meridional de la Serra d’Ensija vista des del Grauet de la Serra de Bastets. Autor: Josep Soler

Situada al Berguedà entre la Serra del Verd (ponent) i els Cingles de Vallcebre (llevant), el Cadí-Pedraforca (nord) i els Rasos de Peguera (migdia), és una clàssica obligatòria per a qualsevol excursionista.

S’hi pot pujar tot l’any per qualsevol dels seus diversos itineraris, entre els que destaquem:

Vessant meridional:

  • Del Coll de Fumanya al Serrat Voltor
  • Del Pla de la Creu de Fumanya a la Creu de Ferro
  • Del Pla de la Creu de Fumanya a la Roca Blanca pel Ferrús i la Canal Gran

Vessant nord:

  • De la Font Freda a la Roca Blanca pel Portell i la Rua de l’Orenella
  • De la Font Freda al Cap de la Gallina Pelada pel refugi
  • De la Font Freda al Serrat Voltor i la Creu de Ferro pel Torrent de les Llobateres.

En ressenyem tres

  • Cap de la Gallina Pelada pel Ferrús
  • Cap de la Gallina Pelada per la Font Freda (raquetes)
  • Serrat Voltor i Creu de Ferro per Fumanya

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Serrat Voltor i Creu de Ferro des del Pla de la Creu de Fumanya per la font dels Cóms i retorn pel Serrat del Pal

Distància 9,7 km
Desnivell acumulat 866 m
Nivell de dificultat mitjana
Data 15 de gener de 2014
Cartografia Editorial Alpina. Rasos de Peguera-Serra d’Ensija (1:25000)

Circular per accedir als cims més orientals de la Serra d’Ensija. Comparat amb els seus veïns, el Serrat Voltor és el menys visitat, tot i que té prou de caràcter i una excel·lent perspectiva. Tal vegada perquè queda apartat de les rutes més habituals.
Partint del Pla de la Creu de Fumanya, ens hi enfilarem pel cantó llevantí i baixarem pel de migdia. Però, a diferència del que hem vist ressenyat sovint on s’acostuma a pujar o baixar del Pla de les Tores per una rasa, gens indicada en cas de pluja o neu (evident risc d’allaus), ho fem per un llom, directament des de la Creu de Ferro.
És un itinerari fàcil i podem escurçar-lo molt si el comencem a Fumanya. La cresta d’accés al cim comporta algunes grimpades també fàcils però amb certa exposició i amb neu, pot resultar delicada segons en quines condicions es trobi.

Accés
Des de la C-16/E-9 “Eix del Llobregat” a Cercs, entre els p. k. 107 i 108 a l’alçada de la central tèrmica prenem la BV-4025 que puja a Sant Corneli, Fígols i Fumanya,  resseguint el peu dels Cingles de Vallcebre. Deixem el vehicle al Pla de la Creu de Fumanya, a l’alçada del desviament a Peguera (esquerra), al paratge conegut com els Tres Camins (rètol indicador).

Els Tres Camins (1670m)
Marxem per la pista en direcció a Peguera però la deixem al cap de pocs metres per una altra a mà esquerra (rètol indicador) en direcció a Fumanya, seguint el PR-C 73 (Fígols a Peguera). Som a l’antic camí de Peguera a Vallcebre. Passem vora el mas de la Creu de Fumanya i anem trobant indicacions que ens guien a cada cruïlla. Atenyem la carretera BV-4025, la seguim uns 400 m, passant pel costat de la restaurada casa de Puelles, fins al jaciment paleontològic de Fumanya.

Fumanya (1547m)
Som a l’antiga explotació de carbó a cel obert de Fumanya, que va deixar al descobert una paret amb un conjunt de petjades de dinosaures amb una datació de 65 milions d’anys. Excavacions posteriors hi localitzaren altres elements d’interès científic com ous d’aquests rèptils.
Seguint senyals de pintura grocs, prenem a mà esquerra una pista que puja pel Torrent de la Font dels Cóms i gira 90º a mà dreta, anant a passar per sobre el jaciment paleontològic. Poc desprès l’abandonem enfilant-nos per un camí a mà esquerra vers el NW.
Entremig de la pineda, pugem per pendent entre fort i moderat per camí ben definit, senyalitzat i net de malesa. Quan sortim del bosc el camí ens atansa al torrent.

Font dels Cóms (2010m)
De déu irregular, sovint no raja. Flanquegem vers el S la falda llevantina del Serrat Voltor. Abandonem el camí més evident per, seguint els senyals de pintura i fites sovintejades, enfilar-nos a mà dreta vers el W.
A la vista del coll deixem el camí senyalitzat per prendre’n un altre a mà dreta que ens enfila al llom que hi ha en aquella direcció des de on guanyem la carena per terreny obert i suau pendent.
Carenegem vers el N anant a buscar la cresta però, en comptes d’escometre-la frontalment, ens desviem lleugerament pel cantó ponentí fins a localitzar una evident canalona on, amb una curta grimpada, ens hi enfilem.
Crestegem fins al cim ajudant-nos-hi en alguns punts amb les mans.

Serrat Voltor (2282m)
El que més atrau l’atenció és la paret sud del Pollegó Inferior del Pedraforca que, vista des d’aquí, impressiona amb el Cadí per teló de fons.
Baixem del cim per on ens hi hem enfilat i anem fins el Pla d’Ensija (rètol indicador), ampli coll entre el Serrat Voltor i la Creu de Ferro. Per suau pendent guanyem els 100 metres de desnivell que ens calen per accedir a aquest darrer.

Creu de Ferro (2297m)
Suau elevació poc prominent a la carena de la serra. Gaudeix d’una panoràmica menys dilatada que el Serrat Voltor.
Seguim uns metres per la carena però l’abandonem aviat per un llom molt evident a l’esquerra que baixa suaument vers el SE. El camí, sense abandonar mai l’esquenall, poc fressat al començament (1), va definint-se més a mesura que perdem alçària,. A mig llom trobem fites cada cop més sovintejades. Entre llaçades baixem en direcció a una clariana als peus del turó del Serrat del Pal, que esquivem per la dreta (SW).
Ens ajuntem al camí que, des del Pla de les Tores, baixa per la rasa que hem anat albirant a mà dreta. Atenyem la pista del Serrat del Pal, la seguim uns metres i l’abandonem per continuar el camí mà dreta (fites) vers el SSE.
En una cruïlla, senyalitzada amb una fita, marxem a la dreta pel ramal menys evident. Aviat retrobem la pista que hem creuat abans i que descriu una gran marrada. La tronem a creuar i reprenem a l’altra vorera el camí pel que veníem. En poca estona atenyem una altra pista (camí de Fumanya a la Font del Pi)  que prenem a mà esquerra i, ben aviat, retrobem el punt d’inici.

  • (1)    Aquest camí, ben definit al mapa topogràfic, no apareix a l’excursionista. Amb neu és fàcil evitar la cornisa que acostuma a formar-s´hi dons el llom arrenca just ran de carena.




Cap de la Gallina Pelada (o de Llitzet) des dels Tres Camins (Pla de la Creu de Fumanya) pel Ferrús i la Canal Gran amb retorn pel refugi i el Pla de les Tores

Distància 11 km
Desnivell acumulat +930
Nivell de dificultat mitjana
Data 10 d’octubre de 2013
Cartografia Editorial Alpina. Rasos de Peguera-Serra d’Ensija (1:25000)

Dels diversos camins per enfilar-nos a la Serra d’Ensija aquest ho fa pel seu vessant meridional, més abrupte i rocallós que el nord.
Passarem als peus de la imponent Roca del Ferrús, per la Canal Gran ens enfilarem al cim més ponentí de la Serra, la Roca Blanca (2289m) i carenejarem cap al més alt, el Cap de la Gallina Pelada (o de Llitzet, 2317m). Desprès baixarem al refugi i retornarem, per una rasa.
L’itinerari és molt evident. Transcorre per pistes i camins ben fressats, senyalitzats a trams. En general fàcil si hi ha bones condicions meteorològiques i sense neu. Però cal tenir present algunes consideracions:

  • La pujada des de l’Estret a la Roca Blanca té algun pas fàcil però exposat. Evitem-lo en cas de mullena, neu o glaç.
  • La boira podria fer-nos despistar als amplis lloms careners.
  • La rasa que baixa des del Pla de les Tores és una zona batuda per les allaus. Tampoc és recomanable en cas de pluja. Alternativa: pujar a la Creu de Ferro i baixar vers el S pel un corriol pel llom.

És aconsellable allargar la excursió pujant a la Creu de Ferro (2294m) evitant la torrentera del Pla de les Tores i baixant per un corriol pel llom entre aquesta i la Rasa de les Tronques (més a l’E). Als peus del Serrat del Pal aquest corriol conflueix amb el nostre camí de retorn, més avall de la torrentera esmentada. La nostra intenció era fer aquesta ruta però la boira ens va fer canviar de plans. Mireu-vos la imatge on hi hem dibuixat aquesta variant. Trobareu el track a la ressenya del Serrat Voltor.

Aproximació
Des de la C-16/E-9 “Eix del Llobregat” a Cercs, entre els p. k. 107 i 108 a l’alçada de la central tèrmica prenem la BV-4025 que puja a Sant Corneli, Fígols i Fumanya, resseguint el peu dels Cingles de Vallcebre. Deixem el vehicle al Pla de la Creu de Fumanya, a l’alçada del desviament a Peguera (esquerra), al paratge conegut com els Tres Camins (rètol indicador).

Els Tres Camins (1670m)
Marxem vers el W. per una pista (camí de Fumanya a la Font del Pi) paral·lelament però per sobre la carretera. Parteix del mateix punt que la que mena a Peguera però en sentit contrari. Poc metres més enllà veiem un corriol que s’enfila a mà dreta, és por on retornarem. Rebutgem trencalls a dreta i esquerra, especialment el segon a mà dreta (1), fins abastar la pista per la que transcorre el GR 107 (Camí dels Bons Homes) a l’alçada de la Font de la Bruixa.

  • (1) Malgrat que al mapa de l’Ed. Alpina en aquest punt hi ha dibuixat un corriol que sembla fer drecera i que inicialment fa de bon seguir, acaba perdent-se entremig del bosc.

Font de la Bruixa (1645m)
Rètol indicador del GR 107. Prenem a mà dreta, vers el NW, el Camí Ral de Peguera a Feners inicialment per un camí carreter. La font raja dins d’un com.
Tenim davant els impressionants desploms de la Roca Gran del Ferrús.

El Ferrús (1636m)
Deixem el camí carreter, que mena al proper mas enrunat del Ferrús, pel camí ral marxant a mà dreta en pujada i anem a passar per darrera el mas.
A mesura que ens atansem al peu de la Roca Gran el pendent augmenta. Camí ben fressat i gens perdedor. Resseguim el peu de la roca i encarem la Canal Gran.
Tota la contrada forma l’alta conca de l’Aigua de Llinars que, en travessar la vall homònima, rep el nom d’Aigua d’Ora.

Canal Gran (1775m)
Ample esvoranc entre les Llosanques (esquerra) i les Roques del Ferrús (dreta). Anem seguint l’evident i costerut camí fins al coll.

L’Estret (1980m)
L’Estret és el coll entre les Llosanques (o Rua de la Guardiola) la i la Roca Blanca. Partió entre les conques de l’Aigua de Llinars i la de Valls (Pont Cabradís, …).
Abandonem el camí ral (GR 107) que baixa cap a Feners i l’Espà, per enfilar-nos a mà dreta (NE), guiats per fites i senyals de pintura vermells, a la Roca Blanca que s’alça evident davant nostre en aquesta direcció. Fort pendent per terreny rocallós amb alguns trams de camí fressat. Cal tenir cura en cas de terreny humit dons hi ha algun pas fàcil però amb exposició.
Quan abastem la carena a l’esquerra del cim, podem albirar Gósol als peus del Cadí, el Pedraforca i Saldes. Gaudim d’una perspectiva poc habitual del Pedraforca on destaca la monumental cara sud del Pollegó Inferior.

Roca Blanca (2289m)
És el cim més occidental de la Serra d’Ensija. Continuem camí vers l’ESE propers a l’ampli esquenall que l’uneix amb el veí Cap de la Gallina Pelada, que abastem ben aviat.

Cap de la Gallina Pelada o de Llitzet (2317m)
De formes arrodonides i suaus, és el sobirà de la serralada. Coronat per una imatge de la Mare de Déu de Queralt, bústia i creu del 25è aniversari de l’A. E. Alí-Bei (Navàs). En dies clars hi ha una panoràmica excel·lent.
Per camí còmode baixem suaument cap al refugi (senyals del PR-C 79).

Refugi de la Serra d’Ensija (2156m)
Situat en una àmplia coma, al costat d’una font. Part lliure accessible tot l’any per a resguardar-s’hi si cal.
Hi conflueixen diversos corriols i tiranys del bestiar. Evitem el que marxa cap a l’esquerra i baixa a la Font del Freda i el que va pel fons de la coma. Prenem el de més a la dreta que s’enfila en moderat pendent vers el SE seguint senyals del PR-C 79 i passa a mitja alçada del llom dels Amorriadors fins al Pla de les Tores.

Pla de les Tores (2239m)
Collada molt oberta a partir de la qual canvia abruptament el paisatge donant pas al vessant meridional. Deixem els senyals del PR que vers l’E. Menen a la Creu de Ferro (2) i encarem una rasa o torrentera evident baixant per pendent molt pronunciat. Camí fressat i obvi però relliscós vers el SE.
Passat el tram més pregon on s’hi amuntega brancam i troncs arrossegats per allaus i torrentades, el camí s’allunya de la llera i modera notablement el pendent. Abastem una pista de desemboscar.

  • (2) Opció especialment recomanable, sobretot en cas de neu o pluja: Per comptes de baixar per la rasa, allargar la ruta pujant a la Creu de Ferro (2294m) i baixar per un corriol pel llom entre aquella i la Rasa de les Tronques (més a l’E). Al peu del Serrat del Pal els dos itineraris conflueixen en el punt on creuem la pista. Mireu-vos-ho al mapa. Trobareu el track a la ressenya del Serrat Voltor.

Pista al Serrat del Pal (1878m)
La seguim uns metres. El camí continua a mà dreta (fites) en moderat pendent de baixada vers el SSE.

Cruïlla (1759m)
Senyalitzada amb una fita. Marxem a la dreta pel ramal menys evident. Aviat retrobem la pista que hem creuat abans i que descriu una gran marrada.

Pista al Serrat del Pal (1727m)
La tronem a creuar i reprenem a l’altra vorera el camí pel que veníem. En poca estona retrobem la pista per on hem marxat a l’anada que prenem a mà esquerra.


Cap de la Gallina Pelada (o de Llitzet) des de la Font Freda amb raquetes de neu

Al Cap de la Gallina Pelada (o de Llitzet), punt culminant de la Serra d’Ensija, és fàcil pujar-hi amb raquetes. Si el risc no és molt marcat i no ens apartem de l’itinerari el perill d’allaus és baix. Resulta dons una excursió ideal per a iniciar-se amb les raquetes de neu o començar la temporada.
L’itinerari que proposem, per la Font Freda i el refugi, és un dels més habituals. Si el temps acompanya però, és millor allargar la ruta pujant pel Torrent de Llobateres i baixant per la Font Freda (PR-C 79). La carena de la Serra d’Ensija ofereix àmplies perspectives que val la pena aprofitar. Atenció però a l’estat de la neu dons, el Torrent de Llobateres, te trams exposats i, de fet, s’hi han observat allaus.
Nosaltres en aquesta ocasió vàrem un dia rúfol vàrem pujar i baixar per la Font Freda.

Distància 4,6 km (anada)
Desnivell acumulat +789 -54 m
Nivell de dificultat baixa
Data 17 de gener de 2010
Cartografia Editorial Alpina. Rasos de Peguera-Serra d’Ensija (1:25000)

Aproximació
Per la B-400 de Saldes cap Gósol, al Coll de la Trapa (entre p.k. 18 i 19) prenem una trencall a l’esquerra indicat cap a ‘Vallcebre-Pleta de la Vila-Serra d’Ensija-Refugi Delgado Ubeda’. El seguim un parell de quilòmetres fins a la Pleta de la Vila/Parc de Palomera, on hi ha un parc lúdic i ampli espai per aparcament.

Parc de Palomera (1.593 m).
Comencem a caminar per la pista (que al hivern és generalment tancada, sovint amb neu o glaç) en direcció a xaloc (SSE) i suau pendent, fins a la cruïlla de la Font Freda.

Font Freda (1.660 m, 35’) (diversos rètols indicadors). Deixem la pista i emprenem un corriol guiats pels senyals del PR-C 79. Pendent moderat dins del bosc, en direcció a ponent. Quan abastem la clotada del Torrent de la Font d’Ensija la vegetació s’esclarissa i girem a migdia. El pendent augmenta progressivament, sense passar de moderat. Desprès el camí vira a xaloc i assolim un llom ampli i obert: Les Planelles.
Continuem la pujada vers migdia mentre anem deixant enrere els darrers pins fins a una zona planera on ja veiem propera la carena.

Pla d’Ensija (2.180 m, 2h 10) (rètol indicador). No continuem cap a la carena sinó que virem a ponent i en suau pendent arribem al refugi.

Refugi d’Ensija o Delgado Ubeda (2.166 m, 2h 20’). Continuem en la mateixa direcció anat a buscar la carena. Pendent moderat. Lleugerament separats del fil de la carena per evitar la molt probable cornisa, ens enfilem a un turó i davallem a un collet. La darrera rampa ens deixa al cim (2.321 m 3h).
En dies clars la panoràmica que s’hi albira és privilegiada: Port del Compte, serra del Verd, cims d’Andorra, serra del Cadí, Pedraforca, Moixeró, Tossa d’Alp, Puigmal, Montseny, Montserrat, Rasos de Peguera, serra dels Lladres, serra de Queralt,..

Retornem pel mateix camí esmerçant-hi 2h

També podeu visionar l’àlbum d’en Jaume Pinyot