Arxiu de la categoria: Comarques

Tossal de la Truita i Monturull

Circular als estanys de la Pera des de les Pollineres

Distància 10 km
Desnivell acumulat 820 m
Nivell de dificultat moderat
Data 15 d’octubre de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Andorra (1:40000).
Govern d’Andorra. Topogràfic (1:25000)

Ascensió a dos cims termenals entre el Principat d’Andorra i la Baixa Cerdanya, en itinerari circular a l’entorn dels estanys de la Pera, per vessant cerdà.
També són accessibles pel vessant andorrà, en un itinerari més exigent per llargària i desnivell, partint de les Escaldes i visitant les valls de Madriu i de Claror.
És un itinerari fàcil, llevat del pas entre els dos cims pel coll de Claror on ens caldrà ajudar-nos amb les mans en alguns punts.
Resulta peculiar, no pas únic, aquest itinerari on la majoria dels topònims tenen doble denominació segons la cartografia que es consulti.

Accés
A Martinet, des de la N-260 prenem la LV-4036 en direcció a Lles, Músser i Arànser. Passat el quilòmetre 7 la deixem a mà esquerra per la d’Arànser, que atenyem al cap de dotze quilòmetres. Ens en resten sis fins a l’estació d’esquí de fons on prenem una ampla pista, apta per a tota mena de vehicles, que en cinc quilòmetres més ens deixa a l’àrea d’esbarjo de les Pollineres. En total vint-i-tres quilòmetres des de Martinet.
Alternativament (poc més llarg) podem accedir-hi des de l’estació d’esquí de Lles al Cap del Rec, per una altra pista.
Cal tenir en compte que les pistes romanen tancades a la circulació entre octubre i maig.

Les Pollineres (2135m)
Refugi forestal, font, estanyol, àmplia zona d’esbarjo i aparcament. La pista continua fins als estanys de la Pera i el refugi, però és tancada al públic.
Prenem el camí als estanys de la Pera i el port de Perafita, seguint l’itinerari 1 dels Senders de Cerdanya (senyals grocs numerats) i el GR 11.10 (senyals blancs i vermells), vers el NW. Hi ha rètols indicadors.
Caminem per sender molt fressat en pendent entre suau i moderat per entremig d’una pineda esclarissada, pel costat del riu del Molí que creuem a gual diverses vegades.
Passat el bonic Salt d’Aigua del Planell Gran o de la Truita, on el riu salva la graonada prèvia als estanys,  atenyem la pista. La seguim uns metres i la deixem per un camí a mà dreta que fa drecera fins al refugi.

Refugi dels Estanys de la Pera (2353m)
Guardat entre juny i setembre, propietat de la FEEC.
Situat al bell mig del circ lacustre que conformen les serres d’Airosa, Mitjana i Sirvent.
El mot «Pera» no prové de la fruita del perer, sinó de la denominació catalana antiga de «roca» derivada del llatí «petra», com tants altres topònims compostos: Peracalç, Peralta, Peralba, Peramola, Peratallada,…i Perafita, o «petra ficta», pedra clavada a terra, termenal.
Des d’aquest punt podem albirar tant el camí que hem recorregut com el que ens resta per fer.
El port de Perafita és molt evident vers el NNW. Hi ha rètols indicadors i el camí és senyalitzat (GR) i fressat. El pendent mai passa de moderat.

Port de Perafita o Collet de Sant Vicenç (2573m)
Pas natural entre Andorra i la Cerdanya fou durant anys un dels camins del contraban: els «paquetaires» transportaven aquells articles que en funció de la situació interessaven a França o Espanya, amb els andorrans d’intermediaris.
Aquí deixem el GR que, pel estanys i riu homònims baixa a les Escaldes. Carenegem per terreny herbós, on el sender es desdibuixa, guiats per fites escadusseres. Enfilem per l’ample esquenall del cim, ja per camí més definit.

Tossal de la Truita o Pic de Perafita (2752m)
Coronat per un piolet amb bústia i gran nombre de fites escampades arreu del planell cimer. S’hi atalaien bona part dels cims de la Cerdanya, Andorra i del Pallars Sobirà. És el punt més alt de la Serra Mitjana que delimita les valls de Claror i de Perafita.
Desconeixem l’etimologia de «Tossal de la Truita», però a la cartografia andorrana se l’anomena «Monturull», tal com es coneix a la catalana el cim veí. Més entenedora resulta la denominació de «Pic de Perafita» atesa la resta de topònims andorrans a peu de cim (port, estanys i riu).
Baixem (SW) al coll de Claror en direcció al veí cim del Monturull. El camí, prou definit, esquiva els obstacles del crestall. En un punt potser ens caldrà ajudar-nos amb les mans. El pendent és fort.

Coll de Claror o dels Clots de la Tora (2572m)
Des d’aquest punt és possible escurçar l’itinerari baixant directament (E) a la Bassa de Claror. Pel camí hem pogut observar el canvi en la natura del rocam, passant del granit del Tossal de la Truita a l’esquist, més fosc i rogenc, del Monturull.
Enfilem per l’altre vessant. Aquí el crestall és més rost i pedregós i el camí menys evident. Ens cal ajudar-nos amb les mans més sovint. Amb tot són grimpades curtes i fàcils en terreny poc exposat. Hi ha senyals antics de pintura i algunes fites, però cal estar-hi atent.

Monturull o Torre dels Soldats (2760m)
Cimal ample i planer coronat per un vèrtex geodèsic, al bell mig de la Serra d’Airosa.
Carenegem (SE) per l’ample esquenall de la Serra d’Airosa baixant al coll de Monturull i remuntant el suau perfil fins al proper turó, coronat per un vèrtex, passat el qual trobem a mà esquerra, ben fitat, el camí de retorn.

Serra d’Airosa, cota 2661
Davallem pel camí ben definit i fitat que flanqueja la Serra d’Airosa fent un gir de 180º (NW) fins a la Bassa de Claror.

Bassa de Claror (2466m)
Estanyol al peu del coll homònim. Un indret molt recollit i tranquil al peu dels pics de Peguera i Monturull. Recull les escorrenties de la Serra d’Airosa i,  pel torrent de Claror, les lliura al riu del Molí.
El camí a partir d’aquí és difús. La coma s’obre en direcció als estanys de la Pera. Seguint pel seu vessant esquerre aniríem a l’estany Gran dels de la Pera. Nosaltres anem pel dret on aviat trobem fites i, més endavant, camí fressat que ens mena a creuar el torrent de Claror. Continuem llavors pel seu marge hidrogràfic esquerre. El darrer tram de camí torna a desdibuixar-se però, seguint el curs del torrent, baixem a l’estany Petit.

Estany Petit de la Pera (2305m)
Solament ens cal retrocedir uns metres per la pista per recuperar el camí d’anada per retornar a les Pollineres.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Perafita i Monturull

Itinerari relacionat: Monturull per Bescaran

Monteixo i Norís

Des de la Pleta dels Frares per l’Estany d’Aixeus

Distància 7,9 km
Desnivell acumulat 965 m
Nivell de dificultat Difícil
Data 15 de juliol de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Pica d’Estats/Mont-roig (1:25000)

Pic de Norís i Monteixo amb els estanys d'Aixeus i el Salòria al fons vistos des de l'estany de BaborteEl Monteixo és el més alt i ponentí d’un cordal de cims que s’estén des del de Sanfonts a sol ixent, entre les conques de la Noguera de Vallferrera al nord i la de Tor a migdia. Aquesta situació, la seva alçària —2905 metres— i prominència, li confereixen el caràcter de talaia privilegiada del Pirineu Occidental català, veïna dels tres-mils del massís de la Pica d’Estats.
El seu vessant ponentí és suau i herbat, contràriament al llevantí, rost i pedregós. El cim s’acostuma a guanyar per tres itineraris, un pel nord i dos pel vessant ponentí. Per aquest cantó es parteix del mateix poble d’Àreu, seguint la Milla Vertical d’Àreu —antiga Cuita del Sol— i l’altre del Pont de Sorguen, per les Bordes i Barranc de Crusos. Són molt desnivellats —superen els 1600 metres— i, pel meu gust, monòtons.
El del vessant nord parteix de la Pleta dels Frares i a tocar l’estany d’Aixeus. És menys desnivellat i paisatgísticament més interessant. Per allargar-lo hi ha l’opció de visitar el veí Pic de Norís i recórrer la carena entra aquest i el Monteixo. És la ressenya que segueix, en el sentit de les busques, però també pot fer-se en sentit antihorari. En aquest cas tenim l’opció d’escurçar-lo baixant per una canal molt empinada, però ampla i franca.
Seguirem bàsicament l’itinerari que dibuixen els mapes, però al tram entre l’estany d’Aixeus, el Pic de Norís i el cim del Monteixo, no trobarem camí fressat, tan solament alguna fita escadussera per confirmar-nos que anem bé. Caldrà dons, guiar-nos pel nostre bon criteri. Trobarem alguns passos en els que ens caldrà ajudar-nos amb les mans, però són fàcils i poc exposats. Si el terreny presenta més dificultats que aquestes, cal recular dons haurem errat el camí.

Accés
Des del poble d’Àreu prenem l’estreta pista indicada a la Pica d’Estats i el Pla de Boet. A un quilòmetre, al Pont de Sorguen trobem una indicació pel Monteixo. És el camí que hi puja per les Bordes de Crusos.
Passem per l’aparcament de la Farga —no cal oblidar que som a la Vall Ferrera on les fargues deurien abundar— i pugem al Pla de la Selva, on deixem la pista —que segueix en direcció a l’aparcament del Pont de la Molinassa— per una altra a mà dreta que, en llargues llaçades, s’enfila a la Pleta dels Frares on hi ha l’aparcament d’Aixeus, amb capacitat per a una trentena de vehicles. Són 11 quilòmetres en total, el primer dels quals és pavimentat i la resta de terra.
L’estat d’aquests vials varia d’una temporada a l’altra, habitualment és precari però apte, amb precaució, per a tota mena de vehicles.

Pleta dels Frares (2024m)
Seguim els indicadors de l’itinerari d’Aixeus continuant (SE) la pista pel marge hidrogràfic esquerre del barranc homònim —més precària i amb circulació restringida— fins a la Font Mentidora on, d’una passera de fusta, parteix al camí al mirador de la Pica d’Estats (1) i la pista esdevé sender ben fressat. Canviem de marge, ens en separem deixant-lo a la dreta per tornar a creuar-lo de nou (S). Pendent entre suau i moderat.

Barranc d’Aixeus (2210m)
El torrent, a l’esquerra del camí, fa uns bonics salts i gorgs per salvar la graonada, vestigi de l’antiga morera glacial. L’estany queda just a sobre. El pendent augmenta considerablement fins que atenyem una mena de collet on, per la dreta, continua el camí directe al Monteixo, pel que retornarem.

Telenivòmetre (2408m)
Tal com indica el seu nom, serveix per informar telemàticament del gruix del mantell nival. Situat sobre un planell entre l’estanyol i l’estany d’Aixeus. El primer, més amunt, ens resta amagat. El segon podem veure’l enclotat a llevant. Des d’aquest punt podem albirar els dos cims que ens disposem a guanyar i l’itinerari que seguirem per fer-ho.
A partir d’aquí no hi ha camí fressat o senyalitzat. Sense baixar directament a la riba de l’estany, anem a travessar (N) el seu desguàs, propers a un estanyol que deixem a mà esquerra.

Estany d’Aixeus (2370m)
Aquest topònim d’origen èuscar provindria d’Exo-ibi «aigües d’Eixo» (Monteixo), o potser, eixe-be, passant a eixe-(u)e i perdent la e final, «sota la casa, sota la cabana».(2)
És el més accessible de la Vall Ferrera, situat a la cubeta glacial entre els pics de Norís i Monteixo, en una raconada de gran bellesa.
Un cop a l’altra riba, comencem a flanquejar esbiaixadament per guanyar la carena entre lo Sentinella i el Pic de Norís, alternant trams herbats amb altres de tartera. Un cop atenyem la carena solament cal pujar l’ampla pala que mena al cim.

Pic de Norís (2828m)
Tot i que és més baix, hi gaudirem d’una panoràmica molt semblant al seu veí Monteixo.
Davallem i continuem carenejant (E) superant els turons que ens separen del germà gran. Avencem pel vessant de migdia, ben propers al carener. El darrer dels turons el flanquegem per l’esquerra, en el sentit de la marxa, per un pendís fort i herbós. Un cop superat, sortim sobre un collet entre el turó i un contrafort o espatlla que davalla del cim.
Pel vessant de migdia albirem inequívocament una curta i estreta canal (2) per la que ens enfilem al contrafort i sortim al vessant nord. No continuem per aquest cantó, difícil i exposat, sinó que grimpem buscant de nou el de migdia i progressem, sempre propers al fil del crestall, fins al cim.

Monteixo (2905m)
Hi ha la hipòtesi que aquest topònim és una adaptació romànica de l’èuscar mendi-eixe «la cabana, la casa, de la muntanya» (2)
Tal com s’ha dit a la introducció és un mirador excel·lent. Resultaria prolix detallar tots els cims que s’hi atalaien. Com a referències més llunyanes a ponent albirem fins al massís de la Maladeta, al NW el Valièr, al NE el Tristaina, al SE al Cadí i al SW la Torreta de l’Orri.
Davallem (N) per camí ben fressat seguint el llom del carener que separa els vessants ponentí i llevantí. Primer en fort i pedregós pendent, després suaument i herbós.

Camí de les Bordes de Crusos (2727m)
El llom fa una colzada (NW) i, just abans de que el nostre camí torni a girar a nord, deixem a mà esquerra el que puja des del pont de Sorguen, per les Bordes i Barranc de Crusos.
Continuem baixant entre esquistos i herbei fins a retrobar al camí d’anada a l’alçada del telenivòmetre.

  • (1) Prescindible: tindrem vistes immillorables de la Pica durant bona part del nostre recorregut.
  • (2) Joan Coromines. «Onomasticon Cataloniae» Vol.II, p. 49 i 50.
  • (3) Precaució, especialment si es va en un grup nombrós, perquè el rocam d’aquest punt és força inestable.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDFItinerari sobre mapa de l'Editorial Alpina (Pica d'Estats/Mont-roig)

Powered by Wikiloc

Monteixo i Norís

Comabona

Al Comabona, a la Serra del Cadí, s’hi pot accedir per diversos vessants. És un cim agraït: s’hi gaudeix d’una bona vista sobre la Cerdanya, la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus.
A Prat d’Aguiló hi ha un refugi guardat de la FEEC. Des d’aquí pel Pas dels Gosolans és l’itinerari més curt i fàcil per accedir al cim. He visitat en nombroses ocasions aquestes contrades. A banda d’ésser indrets molt bonics, son punts de pas de diverses excursions i travesses. Conservo encara el record de les runes de l’antic refugi quan, de jovenet, fèiem la travessa de Gresolet a Bellver.
Segueixen dues ressenyes per enfilar-s’hi tant per migdia des del Berguedà, com pel nord des de la Cerdanya.

Des del coll de Bauma i retorn per la canal de Comabona

Distància 7,6 km
Desnivell acumulat 969 m
Nivell de dificultat moderat
Data 2 de juliol de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Serra del Cadí/Pedraforca (1:25000)

Itinerari circular per pujar al Comabona pel vessant de migdia des del coll de la Bauma i de passada el Cap de Tancalaporta. Per pujar a aquest darrer no hi ha camí. Podem prescindir-ne seguint el «camí normal» des del Pas de la Cabra.
La baixada per la canal de Comabona és molt costeruda i per terreny descompost en alguns trams. Es fa llarga.

Accés
A Bagà, seguint les indicacions, prenem la carretera local que, vorejant el Bastareny, s’adreça a Sant Joan d’Avellanet i Gisclareny.
Passat el pont de Sant Joan, en un revolt, anem a la dreta per un curt túnel i pugem al coll de l’Escriga. Davallem fins al primer nucli de cases rebutjant tots els ramals que baixen a mà esquerra. Continuem recte i pugem al coll de la Bena on acaba l’asfalt. Prenem el ramal de l’esquerra fins al coll de Bauma, on poc abans hi ha una àrea de lleure i la pista es bifurca per baixar a Gresolet.
Deixem el vehicle poc més amunt del coll pròpiament, quan la pista fa un tancat revolt a l’esquerra.

Coll de Bauma (1880m)
Al bell mig del revolt prenem una pista precària a mà dreta. Hi ha un rètol indicador del camí al Comabona on s’hi diu que hi ha 9 quilòmetres, però això és entre anada i tornada. Hi senyalització de SL (verd-blanc)
Poc més enllà creuem una barrera i, una mica més amunt, deixem la pista per un sender ben fressat i senyalitzat a mà esquerre.
Pugem (N) fent llaçades entremig de la pineda per pendent entre moderat i fort. Deixem un camí que surt a mà esquerra i que ignorem on mena, mentre ens anem encarant a NE.

Pleta de l’Olla (1960m)
Hem sortit del bosc i gaudim de bones vistes. El camí es desdibuixa entremig de l’herbei. Fem una colzada de 90º i enfilem vers el NW.

Pas de la Cabra (2135m)
O el Grauet. El bon camí marxa per l’esquerra apartant-se de la carena. Nosaltres pugem a la dreta, seguint el fil de la carena. Malgrat que al mapa hi dibuixin un corriol, si n’hi havia hagut, no en queda rastre. Trobem alguna fita de tant en quan, però hem de fiar-ho al bon criteri. I com sovint acostuma a passar, quan més a prop del fil de la carena, més bon pas.
A mà dreta tenim la cinglera sobre les Arrues de Monnel. Si ens hi aboquem podem albirar al fons de la vall l’Afrau de Monnell (o dels Cortalets) i, a just a sobre, el magnífic pont natural, probablement el més interessant del Berguedà.

Cap de Tancalaporta (2469m)
També conegut com a Puig Terrers (1). Hi gaudim d’una panoràmica de quasi 360º, solament eclipsada pel Comabona. Baixem (NW) sense camí però terreny franc i direcció evident fins al coll.

  • (1) L’havíem conegut com a Cap de Tancalaporta. Però durant molts anys va desaparèixer aquesta denominació dels mapes i se l’anomena Puig Terrers, que és com encara figura al topogràfic. Però a la darrera edició de l’Alpina ja torna a aparèixer amb aquella denominació inicial.

Coll dels Terrers (2408m)
Partió, com el mateix cim, dels termes de Gisclareny (Berguedà) i Montellà i Martinet (Cerdanya). Hi passa el GR 150.1 (Coll de Pal-Gósol) que careneja tota la serra. Però no el seguim. Continuem pel SL, ben propers a la carena (W), en pendent entre moderat i fort fins al cim.

Comabona (2554m)
Vèrtex geodèsic. Bona vista sobre la Cerdanya, especialment de la Vall de Ridolaina. També de la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus.
Retornem pel mateix camí que hem pujat. Pero, sense arribar als Coll dels Terrers, ens desviem per un camí a mà dreta que baixa pel Clot o Canal de Comabona, al peu del Cap de Tancalaporta.
Es fa força incòmode, especialment la segona meitat, amb trams de fort pendent i terreny pedregós.


Powered by Wikiloc

Comabona i Cap de Tancalaporta

Per la vall de Ridolaina i el Pas dels Gosolans amb retorn pel coll de Tancalaporta i el serrat de la Muga

Distància 25,7 km
Desnivell acumulat 1662 m
Nivell de dificultat moderat
Data 4 de desembre de 2011
Cartografia Editorial Alpina. Serra del Cadí-Pedraforca (1:25000)

La pujada al Comabona es fa pel Pas dels Gosolans però el retorn pel Coll de Tancalaporta i el Serrat de la Muga, resseguint desprès falda nord del Comabona. Vàrem fer-lo en dues jornades, pernoctant al refugi. Sense neu és una ruta fàcil que transita per camins fresats i senyalitzats. Amb neu o glaç, depenent de les condicions, poc complicar-se molt. En aquest cas cal una especial atenció a la pujada al Pas dels Gosolans, al tram entre el Coll de Terrers i el de Tancalaporta i al pas pel bac de la Muga.

Accés. A Prat d’Aguiló s’hi pot accedir-hi en vehicle per una llarga pista forestal, d’estat variable segons les temporades. Conduint amb cura, és apte per a tota mena de vehicles. S’aparca uns metres abans del refugi, obert regularment tota la temporada d’estiu.
Però l’itinerari que segueix és una mica més llarg dons, per arribar a Prat d’Aguiló, partim de la pista que remunta el marge dret hidrogràfic de la Vall de Ridolaina. És una alternativa si, per neu o altres circumstàncies, la pista no resulta practicable.

Prat de l’Orri (1.420 m)
S’hi accedeix per la pista que parteix de Nas pel marge hidrogràfic dret de la Vall de Ridolaina. Deixem el vehicle quan la pista fa un revolt molt tancat a l’esquerra i inicia una llarga marrada per salvar el desnivell. Podríem continuar encara fins al Cortal de l’Oriol.
Pugem per un corriol, drecera de la pista, seguint els senyals blancs i grocs del PR-C 124 (Saldes-Olià) o Ruta dels Segadors. Quan retornem sobre la pista, ben aviat atenyem la font Tosca a mà esquerra.
Passat el Cortal de l’Oriol, que deixem sobre nostre a mà esquerra, comencem a davallar fins a creuar el Torrent de les Eres on la pista, en estat força precari, fa un gir de 180º i retorna per l’altre marge. En aquest l’abandonem per un camí  que puja entre llaçades vers el S primer i W, desprès. Més amunt el esdevé pista en força bon estat que ens mena fins al Coll de l’Home Mort on conflueix amb la que puja de Montellà a Prat d’Aguiló i amb el camí que baixa a Bastanist.
No prenem la pista a Prat d’Aguiló si no que fem drecera pel llom, pujant vers el S fins que la retrobem i ja no l’abandonem fins al refugi.

Refugi de Prat d’Aguiló (1.997 m)
Anomenat Cèsar August Torres. Pertany a la FEEC, és guardat i obert regularment tota la temporada estiuenca. Gaudim d’una preciosa panoràmica de la cara nord del Cadí.
Sortim del refugi pujant vers el S, entre llargues llaçades. Passem pel costat de la font i més amunt d’una estació meteorològica automàtica. Ens continuem guiant pels senyals del PR-C 124.
Ens enfilem a un contrafort del Pic d’Aguiló i a partir d’aquí augmenta el pendent que anem superant entre oportunes llaçades fins al coll (atenció: amb neu pot resultar delicat).

Pas dels Gosolans (2.425 m)
Entre la Punta Aguda (a ponent) i l’Aguiló (a llevant). Magnífica vista de la cara nord del Cadí i la vall de Bastanist. Punt tradicional de pas (juntament amb els colls de Pendís i de Jou, més a llevant) entre el Berguedà i la Cerdanya. Vers migdia s’estén la Coma dels Cortils, tancada per la Serra Pedregosa. Podem albirar el corriol que la travessa, provinent del Coll de les Bassotes, per on marxa el PR-C 124. Aquesta és una altra de les rutes habituals al Comabona.
A partir d’aquí el camí es difumina. Marxem vers SE seguint el GR 150. En moderat pendent anem carenejant per terreny planer. Passem per sota l’Aguiló (que deixem a l’esquerra) i, així que guanyem una mica d’alçada, el cim ja és ben evident. Abastem el Puig de la Font Tordera i, desprès d’un collet, el Comabona.

Comabona (2.554 m)
Vèrtex geodèsic. Bona vista sobre la Cerdanya, especialment de la Vall de Ridolaina. També de la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus.
Marxem seguint el GR per la carena vers l’E. Fort pendent en baixada fins a un collet on ens cal flanquejar pel vessant N del Cap de Tancalaporta (atenció: amb neu, tram delicat) seguint una faixa o replec que abandonem a mig flanc i, per terreny més obert atenyem el coll de Tancalaporta.

Coll de Tancalaporta (2.347 m)
Canviem el bac pel solell marxant per la falda de migdia del Puigterrers fins a l’alçada del Serrat de la Muga. Atenció: amb neu o glaç aquest tram pot resultar delicat. Podem baixar directament per un camí molt rost a mà esquerra. És millor continuar uns metres més i prendre un altre corriol que baixa més suau. Deixem dons el GR que marxa pel Pas del Bou vers la Serra de la Moixa i ens guiem ara pels senyals taronja de Cavalls del Vent baixant pel bac de la Muga.
Revoltem en baixada la falda del Puigterrers en sentit contrari a la busques del rellotge i remuntem en fort pendent fins a un collet, ja al vessant nord d’aquest cim.
Continuem davallant vers W per camí entre planer i de moderat pendent fins al Serrat dels Gats on baixem molt fort per travessar el barranc de la Toselletes, al peu de la Roca de l’Equis, característica pels seus esvorancs en forma d’aquesta lletra. Desprès anem recuperant alçària fins al refugi.
Retornem al punt de sortida desfent el camí de l’anada.



desembre 2011

novembre 2006

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Costa Cabirolera. Serra del Cadí.

Al sostre del Berguedà des de les Bassotes pels Cortils

Distància 4,8 km
Desnivell acumulat 800 m
Nivell de dificultat moderat
Data 19 de juny de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Serra del Cadí/Pedraforca (1:25000)

Aquest itinerari lineal és el camí més curt i fàcil per assolir el sostre comarcal del Berguedà, i el tercer de la Serra del Cadí.
Camins poc o gens senyalitzats, però ben fressats, fàcils en general excepte un parell de trams per terreny descompost i rost.

Accés
A Bagà, seguint les indicacions, prenem la carretera local que, vorejant el Bastareny, s’adreça a Sant Joan d’Avellanet i Gisclareny.
Passat el pont de Sant Joan, en un revolt, anem a la dreta per un curt túnel i pugem al coll de l’Escriga. Davallem fins al primer nucli de cases rebutjant tots els ramals que baixen a mà esquerra. Continuem recte i pugem al coll de la Bena on acaba l’asfalt. Prenem el ramal de l’esquerra fins al coll de Bauma, on hi ha una àrea de lleure i la pista es bifurca per baixar a Gresolet. Rebutgem aquest ramal i anem a la dreta. Passem el coll del Torn i atenyem el de les Bassotes. Hi ha un rètol indicador del Camí dels Bons Homes i en parteix uns pista precària a mà dreta.
També podem accedir-hi des de Saldes pel mirador del Gresolet, però en aquest tram la pista empitjora i sol estar cobert de neu o glaç part de l’any.
La pista entre el coll de la Bena i les Bassotes és apta, amb precaució, per a tota mena de vehicles.

Coll de les Bassotes (1880m)
Hi ha un rètol indicador del Camí dels Bons Homes. Podem albirar la carena de Costa Cabirolera vers el NW.
Hi conflueixen els GR 107 i 150, el PR-C 124 i l’itinerari Cavalls del Vent. El tres darrers s’adrecen a Prat Llong seguint una pista precària que parteix d’aquest punt. Nosaltres ho fem seguint un camí prou fressat que fa drecera. Creuem la pista o hi passem a tocar en quatre ocasions i la seguim ben pocs metres. A Prat Llong l’atenyem per darrer cop, creuem un vailet i deixem el camí (GR, PR i CV) que s’adreça (E) al Pas dels Gosolans per la Serra Pedregosa. Anem a l’esquerra (N) guiats per fites i senyals de pintura vermella.
Una gran fita ens assenyala la Bretxa dels Cortils. En tot el tram el pendent mai passa de moderat.

Bretxa dels Cortils (2308m)
Grau que salva el cingle entre la Serra Pedregosa i el Torrent dels Cortils. Des d’aquí podem albirar perfectament el camí que seguirem per guanyar el cim.
Davallem fort per terreny rost i inestable. Però el camí és ben fressat i hi ha fites i senyals vermells. Més avall el pendent es modera el camí resulta de bon fer.

Font dels Cortils (2190m)
Uns cóms al fons del torrent homònim recullen l’aigua d’una surgència que hi ha poc més amunt, prop de la cabana dels Cortils, refugi lliure que podria servir-nos d’aixopluc en cas de necessitat.
Hi conflueixen tres corriols: un que baixa per l’E provinent del GR, un que s’adreça a la cabana i el de més a l’esquerra (en el sentit de la marxa) pel que reprenem el camí (NW).
Poc més amunt sortim sobre un camí travesser que prenem a mà esquerra (W) per on passa una variant del GR 150. Pocs metres més enllà rebutgem a mà esquerra un altre corriol (1).
En moderat pendent anem guanyant alçària (W) fins atènyer el peu de la tartera que davalla de la Costa Cabirolera. Assolim la carena per terreny descompost i fort pendent.

  • (1) Podríem seguir-lo dons conflueix amb el GR més amunt.

Pas del Cabirol (2524m)
Punt on el camí guanya la carena per entremig del rocam. A partir d’aquí solament ens cal carenejar en moderat pendent fins a l’evident cim.

Pic de Costa Cabirolera (2605m)
O Roca Punxenta. Des d’aquí no ho sembla però des del Baridà, al vessant nord, té un aspecte molt prominent sobre la serralada. És termenal entre Josa i Tuixén (Alt Urgell), Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya) i Bagà (Berguedà). I sostre d’aquesta darrera comarca. La seva prominència fa que sigui una bona talaia sobre aquestes comarques.
És coronat per un vèrtex geodèsic, una creu i una bústia. Retornem pel mateix camí.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Cadí. Costa Cabirolera.

El riu Brugent

De la Riba al Pinetell

Distància 13,3 km
Desnivell acumulat 536 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 12 de maig de 2017
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

Caminada pel sector llevantí de les Muntanyes de Prades seguint en part el riu Brugent, especialment el bonic Congost de l’Esqueix.
L’itinerari és quasi tot senyalitzat i els camins són ben definits. Al congost hi ha trams amb passarel·les i sirgues, a més de dos ponts penjats. Equipament espectacular, fins i tot excessiu, que facilita molt el pas.
L’únic però és que el retorn és fa monòton, especialment el tram de carretera.

Accés
A la Riba s’ha accedeix entre els punts quilomètrics 28 i 29 de la C-145. D’aquest punt parteix la TV-7044 que mena a Farena. Poc abans del quilòmetre 3 hi ha una àmplia zona d’aparcament al costat del camp de futbol dels Masets.

Els Masets (348m)
Seguim la carretera en direcció a Farena. Pocs metres abans del quilòmetre 3 prenem a mà esquerra un camí no senyalitzat, però molt fressat que puja a la font de Pasqual.

Font de Pasqual (455m)
Ben apariada i amb un viver al costat. Hi arriba el GR 7 entre la Riba i Mont-ral que seguim (rètol indicador). Podríem escurçar una mica l’itinerari prenent, poc més enllà, un altre camí directe als Tres Pilans, també convenientment senyalitzat.
Passem pel costat d’un bon exemplar de barraca i, poc més amunt, anem a la dreta, en direcció al Castell Dalmau (rètol indicador).

Castell Dalmau (580m)
És una agulla calcària que destaca de l’entorn, on hi ha un seguit de vies d’escalada. De fet tot el paratge, anomenat Roquer de Pasqual, és ple de blocs, agulles i cavitats, difícils de veure des del camí per la densa vegetació.
Continuem una estona més pel mateix camí encarant-nos al Torrent de la Font de la Costella on abandonem el GR baixant per un senderó ben definit a mà dreta. Més avall per la mateixa mà trobem el camí que hem rebutjat a la font (rètol indicador).

Els Tres Pilans (455m)
Una altra zona de grans blocs i agulles on es practica escalada esportiva. Continuem pujant en direcció a Farena (rètol indicador). A l’alçada del Torrent d’en Rull fem un canvi de rumb (indicat), baixem a trobar i creuar el riu Brugent per unes passarel·les i sortim a la carretera. La seguim uns metres i baixem a visitar la resclosa del Raulet.

Resclosa del Raulet (420m)
Continuem per la carretera i, després d’un revolt, l’abandonem per un camí a l’esquerra sense senyalitzar.
Continuem bona estona per la riba esquerra del Brugent fins que el creuem perun pontarró a l’alçada dels Pescadors.
Anem endinsant-nos al congost de l’Esqueix i comencem a trobar passarel·les i passamans que ens ajuden a passar alguns trams que, d’altra forma, serien delicats. Fins als ponts penjats.

Congost de l’Esqueix (464m)
Dos llargs ponts penjats a bona alçada travessen el riu. A l’altre riba sortim del congost pujant pel Grau de l’Escletxa.
Continuem camí cap al Pinetell. A mitja pujada ens desviem (rètol indicador) fins a la Roca del Lloro, un bon mirador de la vall del Brugent.

El Pinetell (608m)
Creuem el nucli i ens en allunyem per la carretera d’accés fins a la de Farena, que seguim uns pocs metres per prendre el camí de les Planes, una pista per la que marxem bona estona i que deixem per una altra a mà dreta, sense senyalitzar. Acaba aviat, en una plaça. D’aquí en parteix un camí, ben fressat, que baixa fort a trobar el riu, a l’alçada d’un antic molí.

Molí de Figuerola (411m)
Ruïnes del que fou un dels grans molins paperers de la contrada. Amb una ermita adossada.
Creuem el riu a gual i continuem per carretera. Pel camí anirem albirant les restes d’altres molins, la Penya Roja (un altre indret d’escalada), i la Font Gran.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Riu Brugent

Montserrat. Sant Joan.

Des de la Salut per la drecera de Fra Garí i retorn per les Feixades

Distància 11,1 km
Desnivell acumulat 789 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 19 de març de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:25000)

Un altre fàcil itinerari pel vessant meridional montserratí per un bon seguit de camins històrics, fressats i senyalitzats que no ofereixen gaire dubtes d’orientació.
El punts més alts de l’itinerari, el Mirador de Sant Joan, el Contrafort de la Miranda (de Santa Magdalena) i la Serra Llarga ens donen una bona perspectiva del terreny que haurem trepitjat i de bona part de la serralada.

Accés
A l’ermita i àrea de lleure de la Salut s’hi arriba des d’un ramal de la B-112 d’accés a Collbató des de l’A-2 o bé des de la C-55.

La Salut (390m)
Àmplia zona d’aparcament, berenador i accés a les coves de Collbató.
Prenem un corriol (N) que segueix el torrent de la Font Seca fins al camí de les coves, que prenem a mà esquerra, passant pel costat de la de les Arnes (o de la Codolosa). Perdem uns metres baixant (SW) fins a la drecera de Fra Garí.

Drecera de Fra Garí (440m)
És un dels camins més antics de Montserrat. Parteix de Collbató. També hi podem arribar per un camí des del penúltim revolt de la carretera d’accés a la Salut. La prenem a mà dreta i aviat deixem a l’altre banda el camí paral·lel de la drecera dels Graus.
Segueix un esquenall rocallós i és força rosta. En alguns punts el rocam està esglaonat.
Sortim a un camí que, per la dreta mena al Serrat de les Garrigoses i per l’esquerra al camí de les Bateries, però pugem uns metres més per la drecera per incorporar-nos-hi més amunt.

Les Voltes (675m)
Sortim al camí de les Bateries o de la Costa, també conegut com camí vell de Collbató al Monestir. És un camí de bast ample i còmode. El seguim a mà dreta i, entre llaçades, revoltem el Serrat del Penitent continuant pel marge dret del torrent de Santa Caterina o de la Font Seca, fins que n’atenyem la llera.

La Font Seca (760m)
Pocs metres passat el torrent, surt a mà esquerra el camí de la Font Seca. Hi ha un rètol indicador. Deixem el camí de la Bateries que, per Sant Miquel, s’adreça al Monestir i prenem aquell en direcció a Sant Joan.
Quan ja hi som ben a prop, deixem el camí i fem drecera per un corriol ben definit al principi. De continuar aquest corriol, revoltant la capçalera del torrent sortiríem a la balma on hi ha les restes de la capella de Santa Caterina. Però nosaltres anem a sortir al costat de l’ermita de Sant Joan, passem pel costat de les escales d’accés a la de Sant Onofre i continuem en direcció al Bassal dels Corbs.
El camí del Bassal dels Corbs baixa tot seguit a mà esquerra, però nosaltres continuem recte, pel peu d’una codina on hi ha una sèrie d’encaixos i canals tallats a la roca, probablement per recollir aigua de pluja. Quan el camí sembla finir uns esglaons, també a la pedra, ens fan enfilar pel rocam. A partir d’aquí el corriol és poc definit i perdedor. Cal estar atent. Hi ha antics senyals de pintura verda. Més amunt és fàcil de seguir i ens deixa sobre el Mirador de Sant Joan (1).

  • (1) No cal confondre amb la Miranda de Sant Joan, agulla més alta, situada entre la Miranda de Santa Magdalena i la Gorra Marinera als peus de la qual hi passa el camí entre el Pla de les Taràntules i l’ermita de Sant Joan. També se l’havia anomenat Agulla de la Font de Jacob.

Contrafort de la Miranda (1060m)
És la cota veïna i més alta que tenim a ponent del Mirador de Sant Joan de la que ens en separen pocs metres de distància. Pujar-hi ens fa guanyar vistes vers ponent i el nord de la serralada.
Està separada de la Miranda de Santa Magdalena per un collet pel que hi transcorre un corriol (senyals de pintura verda) que, de seguir-lo, ens menaria a la canal de l’Artiga Baixa passant als peus de la Gorra Frígia.
Retornem a l’ermita de Sant Joan pel mateix camí que hem vingut i continuem per l’ampla pista fins al Pla de les Taràntules.

Pla de les Taràntules (963m)
Estació superior del funicular de Sant Joan. Continuem en pujada per l’ample camí de les Ermites, que en aquest tram és pavimentat. Passada la Serra Llarga fa baixada. El deixem a mà esquerra per una drecera i sortim al costat de la bassa de Sant Miquel. Pocs metres més avall hi ha l’ermita.
Un cop visitada retornem, però ara continuem per la pista fins al Pla de Sant Miquel.

Pla de Sant Miquel (854m)
O dels soldats. Cruïlla de camins on hi arriba el de les Bateries. Hi ha rètols indicadors. Prenem direcció a les coves del Salnitre i Collbató, seguint els GR 6, 5 i 172.
Baixem (SE) pel camí de la Quadra de Sant Miquel, un altre antic camí de bast que segueix el torrent de la Bellasona.

La Fita (650m)
Passada una llaçada, al cap de la qual en surt el camí al Monestir per la Santa Cova, hi ha una fita de terme.
En aquest punt deixem el camí per un corriol a  mà esquerra en direcció a un turó, coronat pel pal d’una antiga línia elèctrica, que flanquegem fins a una cota veïna. El corriol és poc definit i ens cal ajudar-nos amb les mans en un punt on hi ha una sirga.

El Tron de l’Espasa (670m)
Coronat per la reproducció d’una espasa clavada al rocam, recreació d’una llegenda sobre Otger Cataló. No en va una de les hipotètiques localitzacions del castell Otger és al veí Cap de les Canals. Malgrat que altres hipòtesi el situen al sector de Gorres.
Retornem al camí de la Quadra de Sant Miquel (S) fins a l’encreuament amb el de les Feixades (pal indicador) que prenem a mà dreta.

Camí de les Feixades (430m)
Flaquegem (W) al peu dels cingles en que acaba abruptament el Serrat dels Monjos. Atenyem el Torrent Fondo a l’alçada del Pas de la Barra i retornem a la Salut per les Coves del Salnitre.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Montserrat. Sant Joan.

La Creu de Saba

De Sant Salvador de les Espases a Sant Pere Sacama

Distància 11 km
Desnivell acumulat 774 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 5 de març de 2017
Cartografia ICGC

Fàcil itinerari circular que ens permet visitar dos indrets històrics de quan el Llobregat era frontera entre els comtats catalans i Al-Andalus.
La zona per on caminarem es va veure totalment afectada pels incendis del juliol de 1994, en concret el que es va originar al terme de Collbató.

Accés
Al punt quilomètric 7 de la C-55 entre Olesa i Monistrol de Montserrat, surt a mà dreta un camí apte per a vehicles. Si venim de Monistrol, cal fer el canvi de sentit a l’accés al polígon de can Vinyals.
Podem aparcar en algun dels espais que hi ha a la vorera.

Camí de can Tovella (98m)
Per on s’accedeix a les ruïnes de l’antic balneari de la Puda, que podem albirar. Hi passa el GR 270. El seguim uns metres i el deixem per un corriol ben fressat, que s’enfila fort a mà dreta, senyalitzat en direcció a Sant Salvador de les Espases.
Creuem per sobre la mina dels FFCC de la Generalitat, deixem a mà dreta l’esglaonat camí d’Olesa, creuem un parell de voltes el torrent de l’Afrau i continuem pel marge esquerre hidrogràfic.
Passem a tocar les Agulles del Petintó o Espases de Baix, punxegudes formacions que donen nom a l’indret i, poc més amunt, a l’aiguabarreig dels torrents de l’Afrau amb el de Sant Salvador, deixem el camí per un altre a mà esquerra.

Drecera (175m)
Baixem ajudats per alguns esglaons a creuar de nou el torrent i ens enfilem per l’altre marge, seguint però el de Sant Salvador. Aquest camí no és tant ben fressat com l’altre, però és fàcil de seguir i hi ha senyals de pintura. I és més curt.
Al costat del camí s’obre la boca de l’avenc de Sant Salvador. Bastant més amunt retrobem a mà dreta el camí “habitual” que hem deixat abans i el seguim tot enfilant-nos pel llom ponentí de l’espadat de Sant Salvador.

Sant Salvador de les Espases (413m)
Encimbellat sobre l’espadat més occidental de les Roques de l’Afrau. La capella, és documentada d’ençà el segle XIV. A l’indret on hi hauria un castell del que se’n tenen referències a partir del segle X i del que en resten alguns vestigis al capdamunt de la roca més alta.
És termenal entre Esparreguera, Olesa i Vacarisses. Té diverses dependències annexes i els dijous i diumenges hi ha servei de bar. Els Amics de Sant Salvador tenen cura de la conservació i condicionament de la capella, el seu entorn i els camins que hi menen. S’hi celebra aplec anual cada primer diumenge de setembre.
Marxem (E) per un ben condicionat camí, senyalitzat com a PR, que flanqueja per l’obaga de les Roques de l’Afrau, deixant a mà esquerra el que hi arriba pel coll de Sant Salvador.

Coll de Bram (453m)
Hi fineix una pista que hi puja des de Vacarisses. En surt el camí al Puig de l’Hospici per on marxa el PR-C 167 (Camí de Sant Salvador de les Espases entre Olesa i l’Aeri de Montserrat). Seguim el PR en sentit contrari i ens enfilem al coll de Sant Bernat de Menton.

Coll de Sant Bernat de Menton (455m)
Cruïlla de camins, senyalitzada amb un senzill oratori dedicat al patró dels muntanyencs. Un camí ben fressat careneja (W) per les Roques de l’Afrau. En sentit contrari (E) en baixa un al coll de l’Orpina.
Baixem (SE) en direcció al Pla del Fideuer. Podem seguir el PR, però fem drecera prenent més avall un corriol a mà dreta. Deixem a mà dreta el camí del torrent de l’Afrau, que seguirem de tornada.

Pla del Fideuer (440m)
Cruïlla de camins indicada. Hi arriba la pista d’Olesa per la Creu de Beca, per on marxa el PR-C 167. I la de Vacarisses pel Pla del Mimó. Prenem el camí en direcció (S) al Mas de Puigventós i la Creu de Saba, flanquejant pel vessant ponentí del Puig Ventós.
Deixem a mà dreta el camí (indicat) que baixa a la font de la Pastora. Més endavant ens cal estar atents a un corriol, no senyalitzat, que surt a mà esquerra.
Pugem per aquest corriol, fàcil de seguir i esporgat recentment.

La Creueta (567m)
Balconada a mitja alçada del solell del Puig Ventós, amb una petita creu sobre una roca.
Continuem camí (E) flanquejant a mitja alçada. Trobem a mà dreta el que puja del coll d’Oriol.

La Creu de Saba (596m)
Gran estructura metàl·lica al punt on antigament hi havia una creu de terme. Es gaudeix d’una bona panoràmica del Baix Llobregat, però també de part del Vallès i l’Anoia.
Baixem seguint una pista precària (E) que deixem aviat per un camí a mà dreta. Entre llaçades, sortim sobre el camí del mas Puigventós a Sant Pere Sacama, on anem a l’esquerra.
Sortim sobre un revolt de la pista que puja de Vacarisses, però no la seguim sinó que prenem un corriol a mà dreta, fent drecera tot passant per les ruïnes del mas Vilar (1). Sortim de nou a la pista i acabem de pujar a Sant Pere Sacama.

  • (1) Mas localitzat pel Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. L’excavació arqueològica va permetre datar-ne l’origen al segle XI i el seu abandonament a partir del XV. Durant aquests treballs s’hi va localitzar, a l’interior d’una sitja, l’esquelet d’un individu mort de forma violenta el segle XIV.

Sant Pere Sacama (462m)
Ermita romànica erigida a redós del castell Sacama, del que se’n té notícia d’ençà el segle X. Consta d’una sola nau amb absis semicircular llombard i campanar de cadireta. Les intervencions arqueològiques varen localitzar, entre altres vestigis, un jaciment ibèric del segle II aC.
Retornem al camí de la Creu de Saba per prendre a mà esquerra el del Mas Puigventós, el darrer tram del qual és per una pista que hi mena des d’Olesa.

Coll d’Oriol/Mas Puigventós (467m)
Coll i ruïnes d’un mas documentat d’ençà el segle XIV amb el nom de Colldoriol. Al segle XVI un pagès de Rubí cognomenat Puigventós va “comprar la pubilla” i és a partir de llavors que es coneix amb aquest nom. Havia sigut un mas emmurallat per protegir-se del bandolerisme. Fou abandonat a mitjans del segle XX.
Hi ha un penell explicatiu i rètols indicadors. Prenem el camí al Pla Fideuer (N), deixant a mà dreta el que puja a la Creu de Saba i el que baixa a la Font del Mateu.
Desfent per del camí d’anada retornem fins poc més enllà del Pla del Fideuer.

 Camí del Torrent de l’Afrau (455m)
El prenem a l’esquerra i davallem en fort pendent, pel marge dret torrent. Fressat i fitat, no té pèrdua, però és molt aixaragallat.
Creuem la llera i anem a sortir al camí habitual a Sant Salvador de les Espases, que prenem a mà esquerra.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Creu de Saba

Montserrat. De Monistrol al monestir de Santa Maria.

Per la Drecera dels Tres Quarts. Retorn pel camí dels Degotalls i el de l’Àngel.

Distància 10,3 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 25 de febrer de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:25000)
Recursos consultats Tot Montserrat (Jordi López Camps)

Fàcil i curt itinerari circular, perfectament senyalitzat, per accedir al Monestir de Montserrat des de Monistrol, per dos camins històrics.
Una interessant alternativa és allargar-lo pujant al Pla de la Trinitat per les Escales dels Pobres tot continuant pel camí de l’Arrel fins al monestir de Santa Cecília i per carretera fins al de Sant Benet.

 Monistrol de Montserrat (156m)
A la plaça de la Font Gran, seguim l’IP-6 (penell indicador) i els GR 5 i 96, pujant les escales per sortir a la carretera de Montserrat, que seguim uns metres a mà esquerra i la creuem per continuar camí a l’altre banda.
Per camí fàcil i ben fressat sortim al de les Aigües (estaca indicadora) que seguim a mà esquerra fins que, poc més enllà, trobem una nova bifurcació.

Drecera dels Tres Quarts (279m)
Conegut antigament com a camí i posteriorment com a drecera de Monistrol, tot i ser el més curt per accedir al monestir, a partir de la construcció del cremallera va anar perdent utilitat perquè la gent preferia seguir el traç de la via. Fins al punt de restar pràcticament perdut. Ara, totalment recuperat, és molt concorregut. És senyalitzat en verd i vermell.
Després de creuar el torrent de la Font del Boix (estaca indicadora), el camí faldeja en paral·lel, però a més baixa cota, la via del cremallera. Fins al peu de la Roca dels Corbs.

Roca dels Corbs (525m)
Al peu d’aquest roquer el camí es bifurca. Per l’esquerra baixa a trobar el camí de les Canals o de les Aigües. Prenem a mà dreta el de les Baranes, seguint les canonades d’aigua i desaigua del monestir. És un camí ombrívol, en bona part esglaonat. Després del coll de les Baranes sortim al camí de la Santa Cova i, pel costat de l’estació superior del funicular, atenyem el monestir.

Monestir de Montserrat (720m)
A l’extrem més oriental del conjunt d’edificacions, on comença l’aparcament, surt paral·lel a la carretera d’accés el camí dels Degotalls o del Magnificat.
És un camí per a vianants, ample i planer, que faldeja per l’obaga nord-oriental. Està flanquejat per un rosari de monuments de devoció mariana, alguns d’ells equipats amb font. És molt concorregut pels visitants del monestir. Com que és molt ombrívol, antigament s’hi acostumava a fer fontades.
El deixem pocs metres abans que acabi per un corriol a mà dreta, seguint el PR C-19 (estaca indicadora) que ens guiarà fins a retornar a Monistrol, i baixem a la carretera entre el Monestir i can Maçana a l’alçada de la canal del Pou del Gat.

Canal del Pou del Gat (652m)
Aquesta canal és transitable, amb alguns passos de grimpada. Pujant-la ens menaria al camí de l’Arrel.
Creuem i seguim la carretera a mà esquerra, en direcció a Santa Cecília/can Maçana, protegits darrere el guarda-rail, durant uns nou-cents metres.

Baixada dels Matxos (650m)
A la dreta de la carretera, ben indicada amb una estaca. Formava part del camí de bast entre Monistrol i el monestir. Va deixar d’utilitzar-se com a tal el 1860 un cop construïda la carretera de Monistrol, que és on acaba actualment, prop de les ruïnes de l’antic hotel de la Colònia Puig.
Seguim uns metres la carretera a mà esquerra i la creuem per accedir a Sant Benet.

Monestir de Sant Benet/drecera de l’Àngel (532m)
Uns metres abans d’accedir al monestir, a mà dreta i indicat per una estaca, comença la drecera o camí de l’Àngel. El primer tram és força rost i té alguns passos equipats amb grapes i una sirga. Tots prou fàcils de superar.
Aquest camí hauria format part del de bast entre Monistrol i el monestir de Montserrat (o de Santa Maria per ser més exactes). Ja es veu però que aquest primer tram no era pas transitable per animals a bast. El traçat original es va modificar i escurçar, en construir-se el monestir de Sant Benet, on hi havia l’hotel Marcet, a la dècada dels anys 50 del segle passat.
Més avall, a partir de l’Olivar d’en Marcet, trams empedrats, marges i la pròpia morfologia del camí, ja permeten identificar-lo com un camí apte per al pas d’animals de càrrega.
Flanquegem per la serra de Canfranc fins al coll homònim on baixem a trobar de nou la carretera. La seguim uns metres i la deixem per continuar camí a mà esquerra. Creuem el cremallera pel pont de la Mineta, on a mà esquerra surt el camí a l’estació (estaca indicadora). Entrem al nucli urbà pel costat de la capella de l’Àngel, que dóna nom al camí.

Itinerari relacionat: Camí de l’ArrelBaixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Àlbum d’imatges
Montserrat. De Monistrol al monestir.

Montserrat. Pollegons i Magdalenes

A la Miranda de Santa Magdalena pel camí del Clot de la Mònica, el coll dels Pollegons i el camí nou de Sant Jeroni. Retorn pel del Bassal dels Corbs.

Distància 9,24 km
Desnivell acumulat 814 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 16 de febrer de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:25000)
Recursos consultats Tot Montserrat (Jordi López Camps)

Fàcil itinerari circular per visitar algunes raconades del vessant meridional montserratí i seguir un dels camins històrics: el del monestir de Santa Maria a la seva antiga hisenda a la Vinya Nova, que avui coneixem amb dos noms: el del Clot de la Mònica i el del Bassal dels Corbs.
Camins fressats i senyalitzats que no ofereixen gaire dubtes d’orientació.
El punt més alt de l’itinerari, la Miranda de Santa Magdalena, ens dóna una bona perspectiva del terreny que haurem trepitjat.

Accés
Des del carrer de l’Abat Escarré, al nord del Bruc Residencial, o des de Collbató, anem a la Vinya Nova per pistes de terra. Hi ha rètols indicadors i un gran espai d’aparcament al costat de la masia-restaurant.

Vinya Nova (460m)
Conjunt d’edificacions a l’entorn de l’antic mas, envoltat d’olivar, horta i bosc, dedicat a la restauració i el turisme.
Al segle XVI el monestir de Montserrat va comprar terres al Bruc per plantar vinya, al peu del camí que a l’edat mitjana anava de Collbató a can Maçana pels masos de can Jorba i del Castell.  Així fou com l’indret va passar a anomenar-se Vinya Nova. Amb el temps els monjos van engrandir la hisenda, convertint-la en un complex productiu i residencial al servei del monestir.
Al costat del mas hi ha una àmplia zona d’aparcament, anomenada Nubiola, en record i homenatge del gran escalador i aperturista de vies montserratines, en Joan Nubiola, traspassat fa poc més d’un parell d’anys.
Seguim la pista en direcció a Collbató (SE). Deixem a mà esquerra el camí del Pont i, poc més enllà per la mateixa mà, la pista —que aviat es converteix en sender— que mena a les canals de les Artigues: l’Alta i la Baixa (via ferrada de les Dames).
Pel marge d’un olivar surt a mà esquerra el camí del clot de la Mònica.

Clot de la Mònica (432m)
Seguim el camí carreter (NE). Passat l’olivar el deixem per un corriol ben fressat a mà dreta, senyalitzat per una fita i pintura blava. Anem pujant entre el Serrat d’en Muntaner (ponent) i el de la Pastereta (llevant). El camí ens atansa cap al primer i passem prop de l’agulla del Frare de Baix.
Quan a mà esquerra trobem el corriol que hi mena, fem una colzada de 90º i comencem a enfilar-nos (SE) al Serrat de la Pastereta. En atènyer la carena la seguim a mà esquerra.
Esquivem la mola de la Pastereta pel vessant ponentí (esquerra en el sentit de la marxa) i tornem a atansar-nos al serrat d’en Muntaner on, al peu de la darrera agulla, el camí es bifurca.

Bifurcació Pollegons/Sant Joan (726m)
Pintat a la roca ens senyala a mà dreta el camí a «Sant Joan». És el camí del Bassal dels Corbs, antic camí de la Vinya Nova al monestir, per on retornarem.
A mà esquerra, senyalitzat amb pintura groga, surt el dels Pollegons que seguim.
Baixem per dins el bosc a trobar la llera del torrent de l’Artiga Baixa. Si la seguim uns metres a mà esquerra trobarem el darrer ressalt, equipat amb una cadena, de la via ferrada de les Dames. Uns cent-vint metres torrent amunt, per camí ben fressat, on conflueixen dues torrenteres, una fita a mà dreta ens senyala el començament del camí del Llorer, o dels Llorers. És un camí rost, amb alguns trams equipats amb grapes i cordes fixes, per facilitar l’aproximació als peus de via de les agulles del sector de la Plantació. Si el seguíssim pujaríem al camí nou de Sant Jeroni tot passant pel peu ponentí de la Gorra Frígia.
Nosaltres però seguim per la torrentera de l’esquerra, guiats pels senyals de pintura groga. L’abandonem fent una colzada a mà esquerra i ens enfilem fort fins atènyer la carena del serrat.

Serrat de l’Artiga Alta (820m)
Per l’esquerra (W) baixa el corriol que mena a la canal de l’Artiga Alta, equipada parcialment amb cordes i cadenes. Podem resseguir la carena del serrat fins al Tinter, on ens hi podem enfilar amb una fàcil grimpada.
Continuem carenejant amb bones vistes sobre les agulles de la Plantació, com el Barretet i la Mamella. Creuem el torrent de l’Artiga Alta i tornem a enfilar-nos fort fins al coll.

Coll dels Pollegons (907m)
Al peu de la característica Agulla dels Pollegons. Un camí ben definit baixa vers ponent: per la balma de la Murdela i la canal de l’Ermità Mort, va a trobar el camí del Pont. Encara més enllà, aquest camí transversal s’ajunta amb el dels Francesos al peu del Camell de Sant Jeroni.
Nosaltres però continuem a mà dreta. La Miranda del Rave,     al costat del camí ens serveix de talaia per albirar la Campana, el Rave, el Sentinella i la resta d’agulles de la Plantació, així com bona part del camí que hem fet.
Continuem guanyant alçària fins atènyer la carena de la Serra de l’Alzina de les Paparres, per on transcorre el camí Nou de Sant Jeroni.

Camí Nou de Sant Jeroni (1012m)
El prenem a mà dreta i el seguim fins a la regió de Gorres/Magdalenes on una estaca a mà dreta ens indica el camí a Santa Magdalena. El seguim, ens enfilem per les escales de Jacob, entre la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera, passem per les ruïnes de l’ermita i continuem camí amunt fins a la miranda.

Miranda de Santa Magdalena (1132m)
Bon mirador si el dia és clar. Força concorregut, sobretot per turistes que hi arriben des del pla de les Taràntules pel funicular de Sant Joan.
Desfem el camí de pujada, però a la bifurcació prèvia a les escales de Jacob anem a la dreta, baixant entre la Miranda de Santa Magdalena i la de Sant Joan (coneguda també com agulla de la Font de Jacob).
Podem optar per passar per la balma de l’ermita de Sant Onofre i l’antiga de Sant Joan o continuar escales avall i seguir pel camí pavimentat del funicular a Sant Joan. En qualsevol cas anem fins a les escales d’accés a la balma pel cantó de migdia i continuem pel corriol (W).
Baixem a mà esquerra i encetem el camí del Bassal dels Corbs, on retrobem els senyals de pintura blava que hem deixat a l’Artiga Baixa a l’anada. A la bifurcació anem a la dreta. El corriol de l’esquerra mena a Santa Caterina i al Serrat del Penitent. Guanyem alçada per travessar l’estret pas de la Mallenquera, entre la Miranda Xica o de Santa Caterina i el Mirador de Sant Joan (que no cal confondre amb la miranda homònima) i sortim al Bassal dels Corbs.

Bassal dels Corbs (1020m)
El bassal és d’imprecisa localització, al peu del contrafort de la Miranda de Santa Magdalena. A mà dreta parteix un corriol, gens evident perquè som sobre un gran pany de roca, que revolta la miranda per ponent i mena al camí del Llorer, per la falda de la Gorra Frígia. Nosaltres continuem camí baixant a l’esquerra, travessant un seguit de canals a migdia de la Plantació, de la que no en veiem les agulles perquè el bosc és prou ufanós.
Retronem la bifurcació amb el camí dels Pollegons, on desfem el camí del Clot de la Mònica fins a la Vinya Nova.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Àlbum d’imatges
Montserrat. Pollegons i Magdalenes

Cap de Creus

Resseguint paratges del Mar d’Amunt

Distància 14,3 km
Desnivell acumulat 503 m
Nivell de dificultat difícil
Data 3 de gener de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Cap de Creus (1:25000)

Itinerari pel sector més ponentí del Cap de Creus, resseguint part de la costa del Mar d’Amunt. La metamorfosi a que han estat sotmeses les roques d’aquesta costa i el seu diferent origen, han creat un paisatge únic, com d’un altre món, que pren especial rellevància al Paratge de Tudela.
L’acció conjunta de la tramuntana, els envits de l’aigua i la salabror, ha generat una costa retallada on l’erosió diferencial de les roques ha conferit, en algunes d’elles, siluetes ben capricioses.
El retorn per l’interior contrasta amb l’anada. Paratges austers, on solament el matollar planta cara a una meteorologia severa i el càdec és el rei. Per això probablement sigui la primavera la millor època per realitzar aquest itinerari.
Sorprèn també la impermeabilitat del terreny. Als recs (torrenteres) malgrat el seu escàs recorregut, l’aigua hi brolla i salta cap a les cales. O s’embassa com al Pla dels Estanyets.
Si bé la major part de l’itinerari transcorre per camins fàcils, el tram ran de la línia costanera, seguint cales i puntes, amb algunes grimpades fàcils però obligades, fa que l’haguem de qualificar de difícil. Totalment desaconsellable en cas de tramuntanada.

Accés
Al Cap de Creus s’hi accedeix des de Cadaqués per una estreta carretera enquitranada.
L’itinerari comença als espais destinats a aparcament que hi ha prop del far. Però podem escurçar-lo si comencem al de Tudela, i estalviar-nos un bon tram de quitrà. En aquest cas cal informar-se prèviament, perquè no sempre és obert.

Far del Cap de Creus (63m)
Tornem enrere un quilòmetre per la carretera d’accés fins a localitzar un sender a mà dreta, senyalitzat en direcció a Culip i el Paratge de Tudela (itinerari 17 dels del Parc) i baixem a la cala.

Cala Culip (0m)
Hi ha una barraca de pescadors en bon estat. Pugem per uns esglaons darrera l’edifici. Sortim sobre l’embarcador i seguim l’ample camí pavimentat que mena al Paratge de Tudela, que travessem d’est a oest. En un marcat revolt a l’esquerra, l’abandonem per un camí a mà dreta, guardat per passamans baixos, i ens enfilem a la punta de Pamperris.

Punta de Pamperris (32m)
Bon mirador tant d’aquest sector de la costa com del paratge. Retornem a la pista pavimentada i poc més enllà prenem un altre camí. Esglaonat i protegit amb baranes, baixa a la cala d’Agulles.

Cala d’Agulles (0m)
Continuem per un camí que s’enfila pel marge hidrogràfic dret del rec (torrent). Trobem un petit embassament i poc més amunt passem ben a prop de l’aparcament del Paratge de Tudela.
Encara més amunt, trobem un segon embassament. Creuem a l’altre marge per sobre la presa (hi ha baranes) i ens enfilem pel camí que mena a la carretera d’accés, a l’alçada del Coll de ses Portes.
Ja propers a la carretera, sortim sobre una pista i la prenem a mà dreta, en baixada. Quan acaba, seguim un camí ben fressat a mà esquerra que ens deixa a la pista paral·lela, camí de Cala Portaló. La seguim a mà dreta.
A l’alçada del rec de les Roques Blanques, fa l’efecte que la pista s’hagi ensulsiat. Però segueix poc més enllà i acaba just davant del rec de ses Culasses. Per terreny inestable i pedregós baixem a la cala.

Cala Portaló (0m)
Hi desguassen dos recs. El ja esmentat de Roques Blanques, que ho fa des migdia i el de Portaló, des de ponent. Seguim uns pocs metres aquest darrer, pel marge hidrogràfic esquerre, fins a localitzar unes fites i senyals de pintura grocs. Grimpem per un corriol poc definit, guiats per les fites i els senyals, revoltant a la dreta per sobre la cala (1). Més amunt el camí es defineix millor i les fites, sovintejades, ens ajuden a seguir-lo.
Baixem pel llit d’una torrentera fins prop de la línia costanera, ja a cala Galladera, i la resseguim. En aquest tram ens cal guiar-nos més pel sentit comú que per les escadusseres fites i senyals de pintura. Més que guiar-nos serveixen per confirmar que anem bé. Ens cal ajudar-nos amb les mans en més d’un punt.

  • (1) Hi ha un altre camí a l’esquerra que segueix paral·lel i per sobre el rec uns setanta metres. Després d’una colzada continua paral·lel al nostre fins que, passada una barraca, s’hi ajunta.

Cala Galladera (0m)
A l’altre marge del rec surt un camí ben fressat i costerut pel que ens enfilem fins a sortir de la cala. Un cop a dalt, continuem el camí, senyalitzat amb pintura blava.
Trobem tres bifurcacions a mà dreta. Els dos camins primers s’ajunten ben aviat i tots tres menen a cala Prona. De forma que si volem allargar l’itinerari visitant aquella cala, podem fer-ho marxant per qualsevol dels dos primers i retornant pel tercer.
Quan el camí s’eixampla, aviat som al Prat d’en Romaguera i sortim sobre la pista per on transcorre el GR 11.

Prat d’en Romaguera (125m)
Prenem la pista i el GR a mà esquerra. Passem pel costat de les ruïnes del mas dels Rabassers de Dalt i davallem fins al dels Rabassers de Baix, aquest en bon estat.

Mas dels Rabassers de Baix (74m)
Hi ha indicadors. Deixem la pista tot seguint el GR per camí ben fressat i senyalitzat. Marxem paral·lels a la carretera d’accés, la creuem i hi passem a tocar més endavant. Poc més enllà del Prat dels Estanyets, la seguim fins al punt d’inici.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Cap de Creus