Arxiu de la categoria: Comarques

La Creu de Saba

De Sant Salvador de les Espases a Sant Pere Sacama

Distància 11 km
Desnivell acumulat 774 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 5 de març de 2017
Cartografia ICGC

Fàcil itinerari circular que ens permet visitar dos indrets històrics de quan el Llobregat era frontera entre els comtats catalans i Al-Andalus.
La zona per on caminarem es va veure totalment afectada pels incendis del juliol de 1994, en concret el que es va originar al terme de Collbató.

Accés
Al punt quilomètric 7 de la C-55 entre Olesa i Monistrol de Montserrat, surt a mà dreta un camí apte per a vehicles. Si venim de Monistrol, cal fer el canvi de sentit a l’accés al polígon de can Vinyals.
Podem aparcar en algun dels espais que hi ha a la vorera.

Camí de can Tovella (98m)
Per on s’accedeix a les ruïnes de l’antic balneari de la Puda, que podem albirar. Hi passa el GR 270. El seguim uns metres i el deixem per un corriol ben fressat, que s’enfila fort a mà dreta, senyalitzat en direcció a Sant Salvador de les Espases.
Creuem per sobre la mina dels FFCC de la Generalitat, deixem a mà dreta l’esglaonat camí d’Olesa, creuem un parell de voltes el torrent de l’Afrau i continuem pel marge esquerre hidrogràfic.
Passem a tocar les Agulles del Petintó o Espases de Baix, punxegudes formacions que donen nom a l’indret i, poc més amunt, a l’aiguabarreig dels torrents de l’Afrau amb el de Sant Salvador, deixem el camí per un altre a mà esquerra.

Drecera (175m)
Baixem ajudats per alguns esglaons a creuar de nou el torrent i ens enfilem per l’altre marge, seguint però el de Sant Salvador. Aquest camí no és tant ben fressat com l’altre, però és fàcil de seguir i hi ha senyals de pintura. I és més curt.
Al costat del camí s’obre la boca de l’avenc de Sant Salvador. Bastant més amunt retrobem a mà dreta el camí “habitual” que hem deixat abans i el seguim tot enfilant-nos pel llom ponentí de l’espadat de Sant Salvador.

Sant Salvador de les Espases (413m)
Encimbellat sobre l’espadat més occidental de les Roques de l’Afrau. La capella, és documentada d’ençà el segle XIV. A l’indret on hi hauria un castell del que se’n tenen referències a partir del segle X i del que en resten alguns vestigis al capdamunt de la roca més alta.
És termenal entre Esparreguera, Olesa i Vacarisses. Té diverses dependències annexes i els dijous i diumenges hi ha servei de bar. Els Amics de Sant Salvador tenen cura de la conservació i condicionament de la capella, el seu entorn i els camins que hi menen. S’hi celebra aplec anual cada primer diumenge de setembre.
Marxem (E) per un ben condicionat camí, senyalitzat com a PR, que flanqueja per l’obaga de les Roques de l’Afrau, deixant a mà esquerra el que hi arriba pel coll de Sant Salvador.

Coll de Bram (453m)
Hi fineix una pista que hi puja des de Vacarisses. En surt el camí al Puig de l’Hospici per on marxa el PR-C 167 (Camí de Sant Salvador de les Espases entre Olesa i l’Aeri de Montserrat). Seguim el PR en sentit contrari i ens enfilem al coll de Sant Bernat de Menton.

Coll de Sant Bernat de Menton (455m)
Cruïlla de camins, senyalitzada amb un senzill oratori dedicat al patró dels muntanyencs. Un camí ben fressat careneja (W) per les Roques de l’Afrau. En sentit contrari (E) en baixa un al coll de l’Orpina.
Baixem (SE) en direcció al Pla del Fideuer. Podem seguir el PR, però fem drecera prenent més avall un corriol a mà dreta. Deixem a mà dreta el camí del torrent de l’Afrau, que seguirem de tornada.

Pla del Fideuer (440m)
Cruïlla de camins indicada. Hi arriba la pista d’Olesa per la Creu de Beca, per on marxa el PR-C 167. I la de Vacarisses pel Pla del Mimó. Prenem el camí en direcció (S) al Mas de Puigventós i la Creu de Saba, flanquejant pel vessant ponentí del Puig Ventós.
Deixem a mà dreta el camí (indicat) que baixa a la font de la Pastora. Més endavant ens cal estar atents a un corriol, no senyalitzat, que surt a mà esquerra.
Pugem per aquest corriol, fàcil de seguir i esporgat recentment.

La Creueta (567m)
Balconada a mitja alçada del solell del Puig Ventós, amb una petita creu sobre una roca.
Continuem camí (E) flanquejant a mitja alçada. Trobem a mà dreta el que puja del coll d’Oriol.

La Creu de Saba (596m)
Gran estructura metàl·lica al punt on antigament hi havia una creu de terme. Es gaudeix d’una bona panoràmica del Baix Llobregat, però també de part del Vallès i l’Anoia.
Baixem seguint una pista precària (E) que deixem aviat per un camí a mà dreta. Entre llaçades, sortim sobre el camí del mas Puigventós a Sant Pere Sacama, on anem a l’esquerra.
Sortim sobre un revolt de la pista que puja de Vacarisses, però no la seguim sinó que prenem un corriol a mà dreta, fent drecera tot passant per les ruïnes del mas Vilar (1). Sortim de nou a la pista i acabem de pujar a Sant Pere Sacama.

  • (1) Mas localitzat pel Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. L’excavació arqueològica va permetre datar-ne l’origen al segle XI i el seu abandonament a partir del XV. Durant aquests treballs s’hi va localitzar, a l’interior d’una sitja, l’esquelet d’un individu mort de forma violenta el segle XIV.

Sant Pere Sacama (462m)
Ermita romànica erigida a redós del castell Sacama, del que se’n té notícia d’ençà el segle X. Consta d’una sola nau amb absis semicircular llombard i campanar de cadireta. Les intervencions arqueològiques varen localitzar, entre altres vestigis, un jaciment ibèric del segle II aC.
Retornem al camí de la Creu de Saba per prendre a mà esquerra el del Mas Puigventós, el darrer tram del qual és per una pista que hi mena des d’Olesa.

Coll d’Oriol/Mas Puigventós (467m)
Coll i ruïnes d’un mas documentat d’ençà el segle XIV amb el nom de Colldoriol. Al segle XVI un pagès de Rubí cognomenat Puigventós va “comprar la pubilla” i és a partir de llavors que es coneix amb aquest nom. Havia sigut un mas emmurallat per protegir-se del bandolerisme. Fou abandonat a mitjans del segle XX.
Hi ha un penell explicatiu i rètols indicadors. Prenem el camí al Pla Fideuer (N), deixant a mà dreta el que puja a la Creu de Saba i el que baixa a la Font del Mateu.
Desfent per del camí d’anada retornem fins poc més enllà del Pla del Fideuer.

 Camí del Torrent de l’Afrau (455m)
El prenem a l’esquerra i davallem en fort pendent, pel marge dret torrent. Fressat i fitat, no té pèrdua, però és molt aixaragallat.
Creuem la llera i anem a sortir al camí habitual a Sant Salvador de les Espases, que prenem a mà esquerra.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Creu de Saba

Montserrat. De Monistrol al monestir de Santa Maria.

Per la Drecera dels Tres Quarts. Retorn pel camí dels Degotalls i el de l’Àngel.

Distància 10,3 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 25 de febrer de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:25000)
Recursos consultats Tot Montserrat (Jordi López Camps)

Fàcil i curt itinerari circular, perfectament senyalitzat, per accedir al Monestir de Montserrat des de Monistrol, per dos camins històrics.
Una interessant alternativa és allargar-lo pujant al Pla de la Trinitat per les Escales dels Pobres tot continuant pel camí de l’Arrel fins al monestir de Santa Cecília i per carretera fins al de Sant Benet.

 Monistrol de Montserrat (156m)
A la plaça de la Font Gran, seguim l’IP-6 (penell indicador) i els GR 5 i 96, pujant les escales per sortir a la carretera de Montserrat, que seguim uns metres a mà esquerra i la creuem per continuar camí a l’altre banda.
Per camí fàcil i ben fressat sortim al de les Aigües (estaca indicadora) que seguim a mà esquerra fins que, poc més enllà, trobem una nova bifurcació.

Drecera dels Tres Quarts (279m)
Conegut antigament com a camí i posteriorment com a drecera de Monistrol, tot i ser el més curt per accedir al monestir, a partir de la construcció del cremallera va anar perdent utilitat perquè la gent preferia seguir el traç de la via. Fins al punt de restar pràcticament perdut. Ara, totalment recuperat, és molt concorregut. És senyalitzat en verd i vermell.
Després de creuar el torrent de la Font del Boix (estaca indicadora), el camí faldeja en paral·lel, però a més baixa cota, la via del cremallera. Fins al peu de la Roca dels Corbs.

Roca dels Corbs (525m)
Al peu d’aquest roquer el camí es bifurca. Per l’esquerra baixa a trobar el camí de les Canals o de les Aigües. Prenem a mà dreta el de les Baranes, seguint les canonades d’aigua i desaigua del monestir. És un camí ombrívol, en bona part esglaonat. Després del coll de les Baranes sortim al camí de la Santa Cova i, pel costat de l’estació superior del funicular, atenyem el monestir.

Monestir de Montserrat (720m)
A l’extrem més oriental del conjunt d’edificacions, on comença l’aparcament, surt paral·lel a la carretera d’accés el camí dels Degotalls o del Magnificat.
És un camí per a vianants, ample i planer, que faldeja per l’obaga nord-oriental. Està flanquejat per un rosari de monuments de devoció mariana, alguns d’ells equipats amb font. És molt concorregut pels visitants del monestir. Com que és molt ombrívol, antigament s’hi acostumava a fer fontades.
El deixem pocs metres abans que acabi per un corriol a mà dreta, seguint el PR C-19 (estaca indicadora) que ens guiarà fins a retornar a Monistrol, i baixem a la carretera entre el Monestir i can Maçana a l’alçada de la canal del Pou del Gat.

Canal del Pou del Gat (652m)
Aquesta canal és transitable, amb alguns passos de grimpada. Pujant-la ens menaria al camí de l’Arrel.
Creuem i seguim la carretera a mà esquerra, en direcció a Santa Cecília/can Maçana, protegits darrere el guarda-rail, durant uns nou-cents metres.

Baixada dels Matxos (650m)
A la dreta de la carretera, ben indicada amb una estaca. Formava part del camí de bast entre Monistrol i el monestir. Va deixar d’utilitzar-se com a tal el 1860 un cop construïda la carretera de Monistrol, que és on acaba actualment, prop de les ruïnes de l’antic hotel de la Colònia Puig.
Seguim uns metres la carretera a mà esquerra i la creuem per accedir a Sant Benet.

Monestir de Sant Benet/drecera de l’Àngel (532m)
Uns metres abans d’accedir al monestir, a mà dreta i indicat per una estaca, comença la drecera o camí de l’Àngel. El primer tram és força rost i té alguns passos equipats amb grapes i una sirga. Tots prou fàcils de superar.
Aquest camí hauria format part del de bast entre Monistrol i el monestir de Montserrat (o de Santa Maria per ser més exactes). Ja es veu però que aquest primer tram no era pas transitable per animals a bast. El traçat original es va modificar i escurçar, en construir-se el monestir de Sant Benet, on hi havia l’hotel Marcet, a la dècada dels anys 50 del segle passat.
Més avall, a partir de l’Olivar d’en Marcet, trams empedrats, marges i la pròpia morfologia del camí, ja permeten identificar-lo com un camí apte per al pas d’animals de càrrega.
Flanquegem per la serra de Canfranc fins al coll homònim on baixem a trobar de nou la carretera. La seguim uns metres i la deixem per continuar camí a mà esquerra. Creuem el cremallera pel pont de la Mineta, on a mà esquerra surt el camí a l’estació (estaca indicadora). Entrem al nucli urbà pel costat de la capella de l’Àngel, que dóna nom al camí.

Itinerari relacionat: Camí de l’ArrelBaixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Àlbum d’imatges
Montserrat. De Monistrol al monestir.

Montserrat. Pollegons i Magdalenes

A la Miranda de Santa Magdalena pel camí del Clot de la Mònica, el coll dels Pollegons i el camí nou de Sant Jeroni. Retorn pel del Bassal dels Corbs.

Distància 9,24 km
Desnivell acumulat 814 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 16 de febrer de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:25000)
Recursos consultats Tot Montserrat (Jordi López Camps)

Fàcil itinerari circular per visitar algunes raconades del vessant meridional montserratí i seguir un dels camins històrics: el del monestir de Santa Maria a la seva antiga hisenda a la Vinya Nova, que avui coneixem amb dos noms: el del Clot de la Mònica i el del Bassal dels Corbs.
Camins fressats i senyalitzats que no ofereixen gaire dubtes d’orientació.
El punt més alt de l’itinerari, la Miranda de Santa Magdalena, ens dóna una bona perspectiva del terreny que haurem trepitjat.

Accés
Des del carrer de l’Abat Escarré, al nord del Bruc Residencial, o des de Collbató, anem a la Vinya Nova per pistes de terra. Hi ha rètols indicadors i un gran espai d’aparcament al costat de la masia-restaurant.

Vinya Nova (460m)
Conjunt d’edificacions a l’entorn de l’antic mas, envoltat d’olivar, horta i bosc, dedicat a la restauració i el turisme.
Al segle XVI el monestir de Montserrat va comprar terres al Bruc per plantar vinya, al peu del camí que a l’edat mitjana anava de Collbató a can Maçana pels masos de can Jorba i del Castell.  Així fou com l’indret va passar a anomenar-se Vinya Nova. Amb el temps els monjos van engrandir la hisenda, convertint-la en un complex productiu i residencial al servei del monestir.
Al costat del mas hi ha una àmplia zona d’aparcament, anomenada Nubiola, en record i homenatge del gran escalador i aperturista de vies montserratines, en Joan Nubiola, traspassat fa poc més d’un parell d’anys.
Seguim la pista en direcció a Collbató (SE). Deixem a mà esquerra el camí del Pont i, poc més enllà per la mateixa mà, la pista —que aviat es converteix en sender— que mena a les canals de les Artigues: l’Alta i la Baixa (via ferrada de les Dames).
Pel marge d’un olivar surt a mà esquerra el camí del clot de la Mònica.

Clot de la Mònica (432m)
Seguim el camí carreter (NE). Passat l’olivar el deixem per un corriol ben fressat a mà dreta, senyalitzat per una fita i pintura blava. Anem pujant entre el Serrat d’en Muntaner (ponent) i el de la Pastereta (llevant). El camí ens atansa cap al primer i passem prop de l’agulla del Frare de Baix.
Quan a mà esquerra trobem el corriol que hi mena, fem una colzada de 90º i comencem a enfilar-nos (SE) al Serrat de la Pastereta. En atènyer la carena la seguim a mà esquerra.
Esquivem la mola de la Pastereta pel vessant ponentí (esquerra en el sentit de la marxa) i tornem a atansar-nos al serrat d’en Muntaner on, al peu de la darrera agulla, el camí es bifurca.

Bifurcació Pollegons/Sant Joan (726m)
Pintat a la roca ens senyala a mà dreta el camí a «Sant Joan». És el camí del Bassal dels Corbs, antic camí de la Vinya Nova al monestir, per on retornarem.
A mà esquerra, senyalitzat amb pintura groga, surt el dels Pollegons que seguim.
Baixem per dins el bosc a trobar la llera del torrent de l’Artiga Baixa. Si la seguim uns metres a mà esquerra trobarem el darrer ressalt, equipat amb una cadena, de la via ferrada de les Dames. Uns cent-vint metres torrent amunt, per camí ben fressat, on conflueixen dues torrenteres, una fita a mà dreta ens senyala el començament del camí del Llorer, o dels Llorers. És un camí rost, amb alguns trams equipats amb grapes i cordes fixes, per facilitar l’aproximació als peus de via de les agulles del sector de la Plantació. Si el seguíssim pujaríem al camí nou de Sant Jeroni tot passant pel peu ponentí de la Gorra Frígia.
Nosaltres però seguim per la torrentera de l’esquerra, guiats pels senyals de pintura groga. L’abandonem fent una colzada a mà esquerra i ens enfilem fort fins atènyer la carena del serrat.

Serrat de l’Artiga Alta (820m)
Per l’esquerra (W) baixa el corriol que mena a la canal de l’Artiga Alta, equipada parcialment amb cordes i cadenes. Podem resseguir la carena del serrat fins al Tinter, on ens hi podem enfilar amb una fàcil grimpada.
Continuem carenejant amb bones vistes sobre les agulles de la Plantació, com el Barretet i la Mamella. Creuem el torrent de l’Artiga Alta i tornem a enfilar-nos fort fins al coll.

Coll dels Pollegons (907m)
Al peu de la característica Agulla dels Pollegons. Un camí ben definit baixa vers ponent: per la balma de la Murdela i la canal de l’Ermità Mort, va a trobar el camí del Pont. Encara més enllà, aquest camí transversal s’ajunta amb el dels Francesos al peu del Camell de Sant Jeroni.
Nosaltres però continuem a mà dreta. La Miranda del Rave,     al costat del camí ens serveix de talaia per albirar la Campana, el Rave, el Sentinella i la resta d’agulles de la Plantació, així com bona part del camí que hem fet.
Continuem guanyant alçària fins atènyer la carena de la Serra de l’Alzina de les Paparres, per on transcorre el camí Nou de Sant Jeroni.

Camí Nou de Sant Jeroni (1012m)
El prenem a mà dreta i el seguim fins a la regió de Gorres/Magdalenes on una estaca a mà dreta ens indica el camí a Santa Magdalena. El seguim, ens enfilem per les escales de Jacob, entre la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera, passem per les ruïnes de l’ermita i continuem camí amunt fins a la miranda.

Miranda de Santa Magdalena (1132m)
Bon mirador si el dia és clar. Força concorregut, sobretot per turistes que hi arriben des del pla de les Taràntules pel funicular de Sant Joan.
Desfem el camí de pujada, però a la bifurcació prèvia a les escales de Jacob anem a la dreta, baixant entre la Miranda de Santa Magdalena i la de Sant Joan (coneguda també com agulla de la Font de Jacob).
Podem optar per passar per la balma de l’ermita de Sant Onofre i l’antiga de Sant Joan o continuar escales avall i seguir pel camí pavimentat del funicular a Sant Joan. En qualsevol cas anem fins a les escales d’accés a la balma pel cantó de migdia i continuem pel corriol (W).
Baixem a mà esquerra i encetem el camí del Bassal dels Corbs, on retrobem els senyals de pintura blava que hem deixat a l’Artiga Baixa a l’anada. A la bifurcació anem a la dreta. El corriol de l’esquerra mena a Santa Caterina i al Serrat del Penitent. Guanyem alçada per travessar l’estret pas de la Mallenquera, entre la Miranda Xica o de Santa Caterina i el Mirador de Sant Joan (que no cal confondre amb la miranda homònima) i sortim al Bassal dels Corbs.

Bassal dels Corbs (1020m)
El bassal és d’imprecisa localització, al peu del contrafort de la Miranda de Santa Magdalena. A mà dreta parteix un corriol, gens evident perquè som sobre un gran pany de roca, que revolta la miranda per ponent i mena al camí del Llorer, per la falda de la Gorra Frígia. Nosaltres continuem camí baixant a l’esquerra, travessant un seguit de canals a migdia de la Plantació, de la que no en veiem les agulles perquè el bosc és prou ufanós.
Retronem la bifurcació amb el camí dels Pollegons, on desfem el camí del Clot de la Mònica fins a la Vinya Nova.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Àlbum d’imatges
Montserrat. Pollegons i Magdalenes

Cap de Creus

Resseguint paratges del Mar d’Amunt

Distància 14,3 km
Desnivell acumulat 503 m
Nivell de dificultat difícil
Data 3 de gener de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Cap de Creus (1:25000)

Itinerari pel sector més ponentí del Cap de Creus, resseguint part de la costa del Mar d’Amunt. La metamorfosi a que han estat sotmeses les roques d’aquesta costa i el seu diferent origen, han creat un paisatge únic, com d’un altre món, que pren especial rellevància al Paratge de Tudela.
L’acció conjunta de la tramuntana, els envits de l’aigua i la salabror, ha generat una costa retallada on l’erosió diferencial de les roques ha conferit, en algunes d’elles, siluetes ben capricioses.
El retorn per l’interior contrasta amb l’anada. Paratges austers, on solament el matollar planta cara a una meteorologia severa i el càdec és el rei. Per això probablement sigui la primavera la millor època per realitzar aquest itinerari.
Sorprèn també la impermeabilitat del terreny. Als recs (torrenteres) malgrat el seu escàs recorregut, l’aigua hi brolla i salta cap a les cales. O s’embassa com al Pla dels Estanyets.
Si bé la major part de l’itinerari transcorre per camins fàcils, el tram ran de la línia costanera, seguint cales i puntes, amb algunes grimpades fàcils però obligades, fa que l’haguem de qualificar de difícil. Totalment desaconsellable en cas de tramuntanada.

Accés
Al Cap de Creus s’hi accedeix des de Cadaqués per una estreta carretera enquitranada.
L’itinerari comença als espais destinats a aparcament que hi ha prop del far. Però podem escurçar-lo si comencem al de Tudela, i estalviar-nos un bon tram de quitrà. En aquest cas cal informar-se prèviament, perquè no sempre és obert.

Far del Cap de Creus (63m)
Tornem enrere un quilòmetre per la carretera d’accés fins a localitzar un sender a mà dreta, senyalitzat en direcció a Culip i el Paratge de Tudela (itinerari 17 dels del Parc) i baixem a la cala.

Cala Culip (0m)
Hi ha una barraca de pescadors en bon estat. Pugem per uns esglaons darrera l’edifici. Sortim sobre l’embarcador i seguim l’ample camí pavimentat que mena al Paratge de Tudela, que travessem d’est a oest. En un marcat revolt a l’esquerra, l’abandonem per un camí a mà dreta, guardat per passamans baixos, i ens enfilem a la punta de Pamperris.

Punta de Pamperris (32m)
Bon mirador tant d’aquest sector de la costa com del paratge. Retornem a la pista pavimentada i poc més enllà prenem un altre camí. Esglaonat i protegit amb baranes, baixa a la cala d’Agulles.

Cala d’Agulles (0m)
Continuem per un camí que s’enfila pel marge hidrogràfic dret del rec (torrent). Trobem un petit embassament i poc més amunt passem ben a prop de l’aparcament del Paratge de Tudela.
Encara més amunt, trobem un segon embassament. Creuem a l’altre marge per sobre la presa (hi ha baranes) i ens enfilem pel camí que mena a la carretera d’accés, a l’alçada del Coll de ses Portes.
Ja propers a la carretera, sortim sobre una pista i la prenem a mà dreta, en baixada. Quan acaba, seguim un camí ben fressat a mà esquerra que ens deixa a la pista paral·lela, camí de Cala Portaló. La seguim a mà dreta.
A l’alçada del rec de les Roques Blanques, fa l’efecte que la pista s’hagi ensulsiat. Però segueix poc més enllà i acaba just davant del rec de ses Culasses. Per terreny inestable i pedregós baixem a la cala.

Cala Portaló (0m)
Hi desguassen dos recs. El ja esmentat de Roques Blanques, que ho fa des migdia i el de Portaló, des de ponent. Seguim uns pocs metres aquest darrer, pel marge hidrogràfic esquerre, fins a localitzar unes fites i senyals de pintura grocs. Grimpem per un corriol poc definit, guiats per les fites i els senyals, revoltant a la dreta per sobre la cala (1). Més amunt el camí es defineix millor i les fites, sovintejades, ens ajuden a seguir-lo.
Baixem pel llit d’una torrentera fins prop de la línia costanera, ja a cala Galladera, i la resseguim. En aquest tram ens cal guiar-nos més pel sentit comú que per les escadusseres fites i senyals de pintura. Més que guiar-nos serveixen per confirmar que anem bé. Ens cal ajudar-nos amb les mans en més d’un punt.

  • (1) Hi ha un altre camí a l’esquerra que segueix paral·lel i per sobre el rec uns setanta metres. Després d’una colzada continua paral·lel al nostre fins que, passada una barraca, s’hi ajunta.

Cala Galladera (0m)
A l’altre marge del rec surt un camí ben fressat i costerut pel que ens enfilem fins a sortir de la cala. Un cop a dalt, continuem el camí, senyalitzat amb pintura blava.
Trobem tres bifurcacions a mà dreta. Els dos camins primers s’ajunten ben aviat i tots tres menen a cala Prona. De forma que si volem allargar l’itinerari visitant aquella cala, podem fer-ho marxant per qualsevol dels dos primers i retornant pel tercer.
Quan el camí s’eixampla, aviat som al Prat d’en Romaguera i sortim sobre la pista per on transcorre el GR 11.

Prat d’en Romaguera (125m)
Prenem la pista i el GR a mà esquerra. Passem pel costat de les ruïnes del mas dels Rabassers de Dalt i davallem fins al dels Rabassers de Baix, aquest en bon estat.

Mas dels Rabassers de Baix (74m)
Hi ha indicadors. Deixem la pista tot seguint el GR per camí ben fressat i senyalitzat. Marxem paral·lels a la carretera d’accés, la creuem i hi passem a tocar més endavant. Poc més enllà del Prat dels Estanyets, la seguim fins al punt d’inici.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Cap de Creus

Sant Pere de Rodes

Des de Palau-saverdera per Sant Onofre i retorn pel camí del mas Ventós

Distància 12,7 km
Desnivell acumulat 719 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de gener de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Cap de Creus (1:25000)
Recursos consultats Revista Saverdera XXI
  Palau-saverdera. Rutes a peu.
  Ajuntament de Palau-saverdera

Dels diversos itineraris que menen al conjunt monumental format pel monestir de Sant Pere de Rodes, el poblat medieval de la Santa Creu i el castell de Sant Salvador, escollim aquest que s’hi adreça pel vessant de migdia des de Palau-saverdera. Té tots els elements per resultar una ruta d’allò més plaent i interessant. Camins ben fressats, senyalitzats, de bon fer, monuments i paisatge. Si estem de sort i el dia és clar, després d’una tramuntanada, el gaudi serà complet.
Quan la vàrem realitzar, vam tenir la sort de coincidir amb en Joan Padrosa, de Palau, muntanyenc i bon coneixedor de la contrada, que ha pres part en la recuperació de camins i en la localització de megàlits. Va tenir la gentilesa d’acompanyar-nos i fer-nos conèixer indrets com l’Amagatall dels Bandolers, a més de facilitar-nos informació que ens ha resultat valuosa per redactar aquesta ressenya.

Accés
Aquest itinerari comença a l’aparcament que hi ha al costat del Centre Cívic de Palau-saverdera. S’hi arriba pujant pel carrer Nou des de la rotonda d’accés al poble i girant a l’esquerra a l’alçada de l’esmentat Centre Cívic.
Una bona alternativa és començar-lo des de la Font de Dalt. S’hi accedeix continuant fins més amunt pel mateix carrer Nou i girant a l’esquerra pel de la Font. En aquest punt hi ha indicadors d’inici de diversos itineraris de senderisme que surten de Palau.

Palau-saverdera (100m)
El lloc de Palau és documentat d’ençà el segle X. L’església de Sant Joan, romànica del segle XI, fou construïda sobre una antiga vil·la romana. Però el poblament d’aquestes terres recula molt més en el temps, com ho testimonien els nombrosos monuments megalítics escampats arreu de la serra de Rodes i l’Albera.
Sortim del poble seguint un dels camins històrics, el de l’ermita de Sant Onofre. Hi ha rètols indicadors de diferents itineraris i coincideix amb el GR 92-0 (Llançà-Villaüt). El deixem aviat: a l’ombra d’una gran alzina surera anem a la dreta. Podem continuar recte i fer drecera, a costa de perdre’ns la visita al grup de dòlmens coneguts com de la Fontasia. Poques passes més enllà tornem a anar a la dreta, seguint una carrerada entre parets de pedra seca, on hi podem admirar un pont amb volta de punta d’ametlla sobre el rec (rasa, torrentera) de Veta Negra. A la bifurcació continuem recte (N), recuperem el camí que hem deixat fa poc i el prenem a mà dreta.

Megàlits dels Escalons d’en Poet (197~223m)
Ben senyalitzats. Formen el conjunt un dolmen, dos paradòlmens i un menhir. El primer d’ells té la coberta aterrada. Per això els amos del tros l’anomenaven la «barraca espatllada».

Dolmen de la Fontasia (250m)
No gaire més amunt dels d’en Poet. També ben indicat, li manca la coberta. En algunes ressenyes se l’anomena com «de la Fantasia».
Tornem a creuar el rec de Veta Negra i recuperem el camí a Sant Onofre. Per visitar el megàlits ens ha calgut apartar-nos de les sendes tradicionals per seguir corriols oberts expressament per a aquest fi. Tots però són nets i fressats.
Continuem en fort pendent i, dos-cents metres més amunt, deixem a mà dreta el camí a la cova de Veta Negra. La bifurcació està indicada. Si el seguíssim, poc abans de la cova trobaríem el que s’enfila al castell de Sant Salvador.
Continuem a mà esquerra. Com que el camí és un bon tirapit, alguns romeus que acudien a Sant Onofre acostumaven a prendre’n un altre més llarg però menys costerut.
Passem pels castanyers d’en Queló Mateu. Més amunt, quan el camí fa una colzada, surt a mà dreta un altre que també menava a Sant Salvador. Actualment està força perdut.

Sant Onofre (425m)
Situada sobre un replà a mitja alçada de la serra i encinglerada per migdia, aquesta ermita és un magnífic balcó de la tota la plana empordanesa i les serralades que l’envolten. En un dia clar, després d’una tramuntanada, podem atalaiar la badia de Roses i el Montgrí, les Gavarres, el Montseny, Rocacorba, el Far, el Puigsacalm, la Mare de Déu del Món, el Taga, el Bassegoda, el Comanegra, les Salines i el massís del Canigó.
Hi ha constància del santuari des del segle XIV, però l’edifici actual amb la capella i la casa de l’ermita són posteriors (XVI-XVII). S’hi celebra aplec anual el dissabte de la segona Pasqua i té una font que raja tot l’any.
De l’explanada que hi ha passada l’ermita, en surt un costerut corriol, indicat i senyalitzat, que puja a l’Amagatall dels Bandolers. També en parteix el camí entre Sant Onofre i Palau pel Turó.

Amagatall dels Bandolers (500m)
Conegut també com a abric del Fitó, cova dels Pastors o dels Lladres. És una balma sota un gran bloc, closa amb pedra seca, al peu del rocallós turó del Fitó (o Fitor). Ha estat utilitzada com a refugi des de temps ben reculats, a jutjar per alguns elements que s’hi han localitzat.
Hi ha una història, tal vegada llegenda, relacionada amb l’indret de quan s’hi hauria refugiat la banda del «Rellotger» del Pont de Molins mentre es guaria un dels components de l’escamot. Els bandolers obligaven a l’ermità de Sant Onofre, un tal Pere Olivet, a portar-los vitualles. Probablement es tracti del «Rellotger de Creixells» un bandoler de certa anomenada que actuava a l’Empordà pels volts de la tercera carlinada, a qui Josep Pla va dedicar una de les seves obres.
Baixem de l’amagatall i prenem la pista que flanqueja el vessant meridional de la serra, entre Sant Onofre i el mas Ventós. Deixem el mas a mà esquerra i poc més enllà abandonem la pista per la que hem vingut per la del coll del Mosquit, a mà dreta. Hi ha un indicador a la bifurcació. La deixem després d’una colzada per l’ample camí a la Santa Creu, que trobem a mà esquerra. Un centenar i escaig de metres més enllà, marxem per un corriol a mà dreta (senyals de pintura groga) que puja al menhir de Santa Helena.

Menhir de Santa Helena (583m)
Senyalitzat amb un rètol al costat d’un cúmul de blocs (1). Continuem el camí que ens retorna a la pista al coll del Mosquit. Quan aquesta s’acaba sobre una balconada, carenegem per corriol fins al coll. Perdem uns metres per l’altre vessant fins al camí que, entre llaçades, puja del monestir al castell.

  • (1) Es deu tractar d’un menhir tombat. Llecs com som en la matèria, no hem sabut identificar-lo entre el munt de roques o les del seu voltant.

Castell de Sant Salvador (682m)
Situat al punt més alt de la serra de Rodes, és un castell roquer conegut també com castell de Verdera o de Sant Salvador de Verdera. Fou construït entre el segles IX i X pels comtes d’Empúries, malgrat que durant anys restà en condomini essent causa freqüent de litigi entre aquesta casa i l’abadia de Sant Pere de Rodes.
La imponent muralla que l’envolta fou construïda per Ponç IV d’Empúries, a finals del segle XIII, constitueix un dels millors exemples d’arquitectura militar de l’època.
És una talaia estratègicament situada: a la panoràmica que albiràvem des de Sant Onofre, s’hi afegeix el domini visual sobre bona part de la costa. Per això, quan va perdre la seva funció militar, va seguir utilitzant-se com a punt de guaita contra la pirateria.
Per migdia hi arriba el camí carener pel puig de Queralbs, al que s’hi ajunten per ponent, el ja esmentat de Palau per la Veta Negra, i per sol ixent el de la Selva de Mar pels Quindals. Nosaltres però retornem pel que hem vingut i el seguim fins al monestir.

Sant Pere de Rodes (513m)
Sant Pere de Rodes, o de Roda és una joia del romànic català. Les primeres notícies d’aquest monestir daten de l’any 878, com a depenent del de Sant Esteve de Banyoles. Tot i que els vestigis arquitectònics més antics conservats poden correspondre a l’època romana.
A la primera meitat del segle X s’independitzà com a nou monestir benedictí. Sotmès únicament al control de la Santa Seu, començà una etapa de prosperitat que perduraria fins al segle XIV. La decadència va fer que la comunitat abandonés el cenobi a les darreries del segle XVIII precedida de degradació, ruïna i espoli. Fins que la Generalitat va emprendre les primeres obres de restauració l’any 1935.
Del monestir continuem per l’ample camí pavimentat fins al poblat de la Santa Creu.

Santa Creu de Rodes i església de Santa Helena (540m)
El de la Santa Creu és un poble medieval abandonat format per les restes dels habitatges, dues torres i l’església de Santa Helena, l’únic edifici del nucli que es manté dempeus. Les darreres intervencions arqueològiques realitzades han confirmat l’existència d’una vila medieval closa entre muralles, d’entre els segles XI i XVI, i una necròpolis d’entre el VIII i el IX.
Des d’aquí prenem un camí paral·lel a la carretera d’accés al conjunt monumental que ens retorna al mas Ventós.

Mas Ventós (460m)
Ruïnes consolidades d’un antic mas, al costat de la carretera entre Vilajuïga i el Port de la Selva. Hi ha una gran àrea d’esbarjo amb font, taules, bancs i un mirador.
Té dedicada la popular sardana «Sota el mas Ventós» d’en Jaume Bonaterra, fill de Vilajuïga.
Prop de la pista de Sant Onofre i ben indicat, surt el camí a Palau. És un antic camí de bon fer, que seguim en baixada.
Ja ben avall, trobem un camí senyalitzat a mà esquerra com «itinerari de la Sureda» que mena a un parell de dòlmens. Poc més enllà, també ben senyalitzat a mà dreta i proper al camí, hi ha el de la Muntanya d’en Caselles. I si ens ve de gust, podem continuar fins al del rec de mas Ventós.
Retornem a Palau-saverdera per veïnat de la Ciutat.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Sant Pere de Rodes

Del Cap de Creus a Cadaqués

Per camins de ronda

Distància 15,2 km
Desnivell acumulat 450 m
Nivell de dificultat moderat
Data 1 de gener de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Cap de Creus (1:25000)

Anar del Cap de Creus a Cadaqués seguint, fins on sigui possible, la línia costanera per camins de ronda és un itinerari tant interessant com difícil. No pas tècnicament —a penes ens caldrà ajudar-nos amb les mans— però son tants els camins, corriols, tiranys,… que trobarem que és fàcil no encertar el correcte. A més, en bona part no estan senyalitzats. Resultaria en debades intentar descriure’ls tots.
En aquesta ressenya ens limitarem a informar d’algunes de les alternatives i dreceres que podem prendre. Per tant és un itinerari que podem fer-nos «a mida» en funció de la nostra disponibilitat de temps o ganes de caminar.
Ara be: l’espectacle paga la pena i un cop més es confirma aquella dita que no cal fer cim per gaudir a pleret de la natura.

Accés
Al Cap de Creus s’hi accedeix des de Cadaqués per una estreta carretera enquitranada.

Far del Cap de Creus (79m)
Retornem per la carretera d’accés i al segon revolt prenem a mà dreta una pista tancada per un cadenat. Sortim a un mirador sobre cala Culip on prenem a mà dreta (E) un sender senyalitzat corresponent a l’itinerari 15 del Parc. Pel camí podem albirar la cala d’es Camallerís (o Camallerús) i el Racó de sa Claveguera.
A la cruïlla anem a l’esquerra, seguint els senyals del GR 11 (transpirinenc) fins a la Punta del Cap de Creus. Retornem a la cruïlla i prenem el ramal de l’esquerra per baixar a la cova de s’Infern.
De la cova continuem camí (W) fins a cala Jugadora tot passant per la Fredosa.
Si volem estalviar-nos aquest tram pel sector més oriental del Cap de Creus, des del far podem seguir el GR 11 i baixar directament a cala Jugadora.

Cala Jugadora (13m)
Hi conflueixen el GR 11 i el camí antic a Cap de Creus. Seguim aquest darrer, ben conservat, entre parets de pedra seca i feixes margenades. Acaba sobre la pista d’accés a cala de Guillota, que prenem a mà esquerra (hi ha un rètol indicador). Continuem per una altra a mà dreta que deixem abans de l’accés a una finca, per un corriol també a mà dreta i pel que baixem resseguint una torrentera fins a la platja.

Cala de Guillota
Petita platja codolosa. El camí s’enfila per l’altre cap i continua (W) proper a la línia costanera. Ens cal estar atents a deixar-lo per prendre un sender poc evident a mà esquerra que mena a la platja de Sant Lluís (1). Si ens passem aquest camí, encara en trobarem un altre poc més endavant que baixa directament a la platja.
De la platja de Sant Lluís continuem camí fins a les envistes d’una caseta entre pins i oliveres on, poc abans d’arribar-hi, trobem una bifurcació i anem a l’esquerra (2).
Continuem per sota la caseta, revoltem una punta i sortim a la platja des Jonquet.

  • (1) Si continuem pel camí més evident i fressat sortirem a la carretera. Seguint-la uns 180 m, podem prendre un camí paral·lel que ens mena a un dels carrers d’accés a la urbanització de s’Alqueria. És una drecera, alternativa al pas per la cala des Jonquet.
  • (2) Per la dreta sortiríem a la pista d’accés a aquesta finca i d’allí a la carretera per continuar de la forma que s’explica en el punt anterior.

Platja des Jonquet
Aquí comença un tram de camí de ronda poc clar on ens caldrà estar ben atents per no perdre’l. Podem saltar-nos-el fent drecera a costa de renunciar al pas pel cap d’en Roig (1).
Si decidim continuar ens cal enfilar-nos per entremig de dues roques. Una de llisa a la dreta i l’altre erosionada, fins a un arbre on el camí ja és més definit. Passem als peus d’una barraca de pescadors. Poc més endavant, revoltant una torrentera anem a passar al peu d’un xalet i continuem per l’altre vessant de la cala fins que, més endavant, el camí ja és ben fressat.

  • (1) Per a això tenim tres opcions: una és pel camí d’accés a la platja que mena al paral·lel a la carretera que hem comentat abans. Una altra, passada una barraca, prendre un corriol que surt a la urbanització de s’Alqueria. La tercera, al peu del xalet prendre un camí a mà dreta que hi passa pel costat i també surt a la urbanització.

Cap d’en Roig (30m)
Continuem per bon camí fins a la punta de s’Alqueria i entrem a la urbanització. Baixem a la platja de s’Alqueria Petita (o d’en Ballesta) i continuem per carrers pavimentats fins a la badia de Portlligat.

Portlligat
A l’altre cap de la platja, ens enfilem per les escales per pujar a l’avinguda d’accés, que porta el nom de Salvador Dalí, i la seguim (esquerra) fins a l’ermita de Sant Baldiri (1) on fem una colzada a l’esquerra i continuem per una altra avinguda, entre l’ermita i una explanada. Cent-noranta metres més enllà prenem el camí des molí d’en Gay a mà esquerra que, en fort pendent, ens enfila fins al turó on hi ha el molí.

  • (1) Podem fer drecera prenent el camí que voreja la costa des de l’embarcador de Portlligat fins a la platja des Calders. Si pretenem escurçar-ho encara més, prenem un carrer a l’altra banda de l’explanada i en poca estona baixarem a la platja Gran de Cadaqués.

Molí d’en Gay (48m)
Antic molí de vent dins la finca de son Herrera, situat sobre un turó que domina la badia i l’illa de Portlligat.
Baixem a la platja des Calders i la creuem (1) per enfilar-nos per l’altre costat fins a sortir a un carrer que seguim a mà esquerra, revoltant entremig dels carrers d’una urbanització.

  • (1) És més aconsellable seguir recte, deixant la platja a mà esquerra, per anar a sortir directament a la platja des Caials.

Platja des Caials
A partir d’aquí anirem resseguint arran de costa les platges i puntes de s’Oliguera i el marge llevantí de la badia de Cadaqués fins a la seva platja Gran.

Platja Gran de Cadaqués
L’origen del topònim de Cadaqués és «cap de quers». Documentada d’ençà el 1030, és la vila més oriental de Catalunya i la Península Ibèrica.
El tradicional aïllament —la carretera d’accés no va construir-se fins a primeries del segle XX— entre muntanyes i cara al mar, ha permès que la parla cadaquesenca mantingui ben vives unes característiques diferencials, la més destacada de les quals és el parlar salat.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

Àlbum d’imatges
Del Cap de Creus a Cadaqués

Tossa Pelada

Per l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent-la Vansa

Distància 8,8 km
Desnivell acumulat 526 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 26 de desembre de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Vall de Lord-Port del Comte (1:25000)
   

Itinerari circular amb raquetes de neu seguint en bona part circuits de l’estació d’esquí.
Les formes suaus i arrodonides del vessant nord del Port del Comte ens procuraran un itinerari fàcil a un cim panoràmic. Podem allargar-lo fins al veí Pedró dels Quatre Batlles, una mica més alt, però amb menys visibilitat.
A tenir en consideració: cal abonar el forfet, no trepitjar les traces i procurar transitar pel voral de les pistes.

Accés
Des de la C-55 entre el Pi de Sant Just i Solsona prenem la C-462, per la Llosa del Cavall. A Sant Llorenç de Morunys continuem per la mateixa carretera (tram LV-4012) en direcció a la Coma i Tuixent. La deixem al Coll de Port per prendre la d’accés a l’estació d’esquí.
A Sant Llorenç també podem anar-hi per la C-463 des de Berga o des de Coll de Nargó, tot i que aquesta darrera opció és poc recomanable.

Estació d’esquí nòrdic de Tuixent-la Vansa (1933m)
Marxem (S) per l’ample tallafocs, en pendent entre suau i moderat. Rebutgem tots els ramals a dreta i esquerra fins als Clots de Rebost.
Aquest tallafocs segueix el termenal entre Josa i Tuixent (llevant) i la Vansa i Fórnols (ponent), dos municipis de l’Alt Urgell. A partir d’aquí seguirem pràcticament el que separa aquell darrer de la Coma i la Pedra al Solsonès.
Prenem un sender, marcat amb senyals grocs, que s’enfila moderadament per entremig del bosc. Sortim sobre el Prat Llong i baixem fins a la vora d’una cabana.

Refugi dels pastors (2149m)
Als peus de la Tossa. Creuem el prat, entrem al bosc i seguim un sender (SSE) no senyalitzat, per guanyar el llom que baixa del cim vers el NE. Quan sortim del bosc continuem (SW) fins que atenyem la carena on virem (W) fins al cim.
El pendent mai passa de moderat.

Tossa Pelada (2379m)
El diccionari defineix la tossa i el tossal com una “elevació del terreny ampla i ondulada”. I els cims del Port del Comte tenen aquesta morfologia.
És termenal entre la Vansa i Fórnols (Alt Urgell) i la Coma i la Pedra (Solsonès). I una bona talaia que ens permet albirar des de cims del pre-Pirineu Aragonès (Tozal de Guara, Tubón,…) fins als de la Cerdanya. També bona part de la vall de la Vansa. El Cadí li pren bona part de l’horitzó.
Per l’altre vessant atalaiem el Pedraforca, la Serra d’Ensija, els Rasos de Peguera, el Montseny, la Mola, Montserrat i el Montsec.
Davallem fora de camí fent drecera, però bé podríem desfer el de pujada. Sortim prop del refugi dels pastors i anem a l’esquerra seguint el Prat Llong (W) i el circuit per a raquetes nº5 de l’estació.
Guiats pels senyals creuem una pista i comencem a davallar fort fins a creuar una torrentera. Sortim sobre una pista que prenem a mà dreta fins al refugi.

Barraca de Sangonelles (1956m)
Refugi lliure, nou, ben condicionat i amb font a la vora. Hi ha rètols indicadors.
Continuem per la pista en direcció al refugi de l’Arp. Per la dreta se’ns ajunta la que hem deixat al final del Prat Llong (rètols indicadors). Poc més enllà la deixem per un sender a mà esquerra que fa de drecera per creuar el barranc de la Comella Gran. La retrobem poc abans del refugi.

Refugi de l’Arp (1940m)
Refugi guardat amb font a la vora. Sobre un esperó rocallós hi ha un mirador amb penell d’orientació (malmès). És una bona talaia sobre la vall de la Vansa i muntanyes veïnes.
Solament ens resta seguir el curt tram de pista que separa el refugi dels edificis de l’estació d’esquí.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

Tossa Pelada

Collegats-Queralt

De la Font de la Figuereta als Rocs de Queralt per Sant Pere de les Maleses

Distància 11,7 km
Desnivell acumulat 606 m
Nivell de dificultat difícil
Data 2 de desembre de 2016
Cartografia Editorial Piolet. Boumort oest (1:20000)
Itineraris de Collegats Full informatiu de l’Ajuntament de la Pobla de Segur.

La Noguera Pallaresa s’obre pas del Pallars Sobirà al Jussà entre les serres de Peracalç i del Boumort, formant l’engorjat de Collegats: cinc quilòmetres de llargària i cinc-cents metres de desnivell entre els punts més alts i la llera del riu.

Fins al segle XVII, quan es va obrir el camí de bast que el travessava, i el XIX amb la carretera, era una barrera que, llevat dels raiers, obligava a grans marrades a qui pretenia franquejar-la. Malgrat això, no era pas un territori inhòspit: pobles, masos, esglésies, convents i camins que els enllaçaven, repartits per lues dues ribes, de nord a sud.

L’itinerari que ressenyem recorre alguns d’aquests camins i llogarets a l’entorn dels Rocs de Queralt, una formació de conglomerat al marge dret del congost, ric en òxid de ferro que li confereix una característica tonalitat vermellosa.

És un itinerari difícil perquè, a banda de camins tradicionals, transcorre per llaus (barrancs) i una canal que, malgrat estar ben equipats, poden presentar dificultats als no avesats a trescar per muntanya. Tanmateix us expliquem com esquivar fàcilment aquests obstacles, tot escurçant notablement la ruta, sense que perdi el seu interès.

Accés

Entre els punts quilomètrics 301 i 302 de la N-260, entre la Pobla de Segur i Gerri de la Sal, al Congost de Collegats, hi ha l’àrea de pícnic de la font de la Figuereta, al marge dret de la Noguera Pallaresa, on comença i acaba aquest itinerari.

Àrea de la font de la Figuereta (542m)

Hi ha penells informatius de l’itinerari a Sant Pere de les Maleses, que seguirem parcialment. Marxem per un ben condicionat camí pel voral de la carretera, en direcció a Sort (N) esquivant el túnel de Sant Pere per la carretera vella.

Passem pel Pas Estret, on hi havia el Pont Cabrer o del Forat dels Cornuts, per on passava el camí de bast que travessava el congost (1). Poc més enllà, a l’altre marge, podem albirar l’esvoranc del barranc de l’Infern. Tres-cents metres més amunt de la boca nord del túnel, trobem l’inici del camí.

Camí de la cova de la Serpent (550m)

A l’altre marge de la carretera hi ha un penell i indicadors. Hi comença un camí ben fressat i senyalitzat amb pintura groga que s’enfila en fort pendent. Aquests senyals ens guiaran tot l’itinerari. Després d’unes llaçades sortim sobre un collet on hi ha una torre d’una línia d’alta tensió (2).

Continuem per una ampla lleixa amb bones vistes sobre el congost. Quan s’estreny i sembla de difícil continuïtat ens cal descendir, a l’esquerra per una canal, a una lleixa inferior.

Cova de la Serpent (670m)

Cova d’uns 26 metres de fondària, sense pràcticament desnivell. L’entrada ha estat obrada, probablement per aprofitar-la com aixopluc (3).

Continuem planerament fins a un altre collet on, revoltant lo Serrat Gros, comencem a davallar fins al barranc.

Barranc de Sant Pere (612m)

El creuem a gual i continuem pel marge dret (hidrogràfic), recuperant alçària. Aviat el camí es bifurca.

Camí de Gramuntill (640m)

Bifurcació indicada. Si retronem aquí després de visitar el monestir i continuem recte, anirem a sortir al peu del Serrat d’Ansal, des de on podem baixar a la font de la Figuereta (4).

Per visitar Sant Pere anem a la dreta, creuem de nou el barranc i, seguint uns metres torrent avall pel marge esquerre, atenyem la balma on hi ha les ruïnes del monestir.

Sant Pere de les Maleses (646m)

Encabit a l’aixopluc d’una balma, aquest cenobi benedictí està documentat d’ençà l’any 868. Els comptes de Pallars Jussà ven fer-li importants llegats. La seva sort va canviar al segle XI quan, en el marc de les disputes territorials entre els dos comptats pallaresos, va quedar ens mans del Sobirà com a priorat del de Santa Maria de Gerri.

A primeries del segle XX, ja presentava un estat de ruïnós. Actualment tan sols resten drets l’absis de l’església i parts d’alguns murs.

Tirem enrere pocs metres. Sense creuar de nou el barranc, i guiats pels senyals grocs, continuem pel marge esquerre (hidrogràfic). Aviat trobem el primer pas equipat.

Primer pas equipat (650m)

Superat un curt ressalt de metre i mig aproximadament, trobem dues grapes per salvar-ne un altre de més alt. Continuem uns 200 metres per la llera del barranc.

Segon pas equipat (660m)

Set grapes amb línia de vida i sirga nuada més amunt, ens ajuden a superar aquest segon pas, vertical amb tendència a l’esquerra, per deixar-nos sobre una lleixa per la que caminem, protegits per la sirga, fins a l’aiguabarreig del barranc de Sant Pere amb la llau (barranc, torrent) de Queralt. La mateixa sirga ens ajuda a baixar de la lleixa per creuar de nou el barranc. Caminem uns pocs metres en sentit contrari per l’altre marge i localitzem el tercer pas.

Tercer pas equipat (665m)

Una altra sirga nuada ens ajuda a superar aquest pas, el més tombat i llarg dels tres. Seguim la llau de Queralt, la creuem i encetem un bonic i ben definit senderó que s’enfila suaument pel marge dret, entremig de raconades ben ombrívoles.

Ens anem separant de la llera. Unes llaçades ens en allunyen definitivament i continuem guanyant alçada decididament per entremig del bosc de Queralt.

Masia de Queralt (940m)

Parets mig enrunades, envaïdes per la vegetació, és tot el que resta d’aquest mas que dóna nom al tot l’indret. Continuem pujant fins a la carena que ja albirem propera.

La Canalissa (990m)

Sortim a un camí transversal al peu del Tossal del Graell, sobre la Canalissa, una canal que permet vèncer el cingle dels Rocs de Queralt, a l’alçada de Gramuntill.

Per la dreta (W) el camí puja al Coll de Montsor. Per l’esquerra (E) ens permetria baixar pel pas del Graell, al Serrat d’Ansal, equipat amb corda. És una alternativa a la Canalissa.

Prenem el camí que s’encara a la canal on aviat hi trobem el primer pas. La canal està equipada amb diversos trams de grapes, sirgues i cadenes.

Ja fora de la canal continuem davallant per camí ben fressat però rost. Flanquegem a l’esquerra, seguim per una llarga llenca rocallosa, fem un tram més de corriol i sortim sobre el final d’una pista, que seguim fins a una cruïlla indicada per una bonica fita, amb els destins gravats en còdols.

Gramuntill (715m)

Cruïlla de camins. L’antic mas de Gramuntill és un centenar de metres més avall. Se’n té constància des de primeries del segle XV. Actualment ofereix servei d’allotjament. Hi arriba una pista enquitranada des de la font de la Figuereta.

Prenem una pista a l’esquerra que abandonem aviat per l’antic camí de ferradura de Gramuntill a Sant Pere. El prenem a mà dreta i ens mena planerament fins al peu del Serrat d’Ansal.

Serrat d’Ansal (702m)

També hi arriba el camí del pas del Graell. Deixem el de Sant Pere per un que baixa a mà dreta. Passem pel costat d’una torre de la línia d’alta tensió i sortim a la pista de Gramuntill (rètol indicador) que seguim fins a retrobar la font de la Figuereta.

  • (1) A finals del segle XVII la família pobletana dels Berenguer (casa Bringuer) obtingué permís per obrir un nou camí al congost de Collegats que facilités la comunicació i el comerç del Pallars Jussà amb el Sobirà i la Vall d’Aran. Era un camí de ferradura que es mantingué fins a la construcció de la carretera al segle XIX. Els Berenguer cobraven peatge a bestiar i persones a la Barraqueta o Hostal del Pas (font: enciclopèdia.cat i butlletí del CEC, abril de 1899). Algunes fonts, creiem que erròniament, situen la construcció d’aquest camí al segle XIX. Tanmateix hem llegit que el pont al Forat dels Cornuts ja existia molt abans i que l’haurien alçat els monjos de Sant Pere de les Maleses.
  • (2) Aquesta línia prové de la central hidroelèctrica de Llavorsí i segueix el curs de la Noguera Pallaresa.
  • (3) Conta la llegenda, recollida per Pep Coll en els seus llibres, que en aquest antic punt de pas entre el Jussà i el Sobirà, s’hi encauava una serp enorme que es cruspia bèsties i persones. Un frare del monestir de Sant Pere va carregar un ruc amb pans plens de ganivets. Engolir ruc i pans va ser la seva darrera malifeta: es va esbudellar i la seva carcanada restà marcada per sempre al sostre de la cova, on encara la hi podeu veure.
  • (4) Aquest és l’itinerari més curt i fàcil.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Collegats-Queralt

Itinerari relacionat: Camí vell de Montsor

Avedoga d’Adons

Des d’Adons

Distància 3,8 km (anada)
Desnivell acumulat 538 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 1 de desembre de 2016
Cartografia Mapa comarcal ICGC/Ed. Alpina. El Cinquè Llac (1:30000)

Ascensió a un dels cims que coronen la Serra de Sant Gervàs, una bona talaia sobre l’Alta Ribagorça, el Pallars, els sostres del Pirineu i molt més enllà.
La única dificultat que trobarem és que al tram final d’accés al cim no hi ha camí. Però fixant-nos-hi bé, seguirem tiranys del bestiar que ens facilitaran el pas franc.

Accés
Entre els punts quilomètrics 335 i 336 de la N-260, entre Pont de Suert i Senterada, prenem una pista enquitranada que mena a Adons.

Adons (1330m)
El petit nucli d’Adons, al bell mig d’un altiplà i arrecerat a l’entorn d’un turó rocallós, pertany al terme municipal de Pont de Suert.
Hi ha dues hipòtesi sobre l’origen del nom. Una que vindria a significar «lloc de pas o del port» i l’altra que derivaria del germànic «Ató»
Seguim els indicadors en direcció al Portús i la Creu de Ferri per un camí carreter (S) entre pollancres que aviat s’estreny i continua com a sender.

Camí de la Creu de Ferri (1328m)
Bifurcació indicada. A mà esquerra surt el camí al collet de la Creu de Ferri. Com la del Pertús, aquesta cabanera anomenada Camporan, és una de les vies de transhumància que travessen la Serra de Sant Gervàs. Ho fa a cota més baixa, a llevant de l’Avedoga d’Adons.
Anem a la dreta per un bon camí de grau, fent una llaçada per salvar la graonada que ens obre el pas sobre els prats de lo Cumó, on és ben evident la natura calcària del rocam, amb claps de rascler.
La vegetació és majoritàriament arbustiva. Predomina la boixerola amb pins escadussers.
Uns altra graonada ens deixa sobre el replà dels Trossos de l’Avedoga, a partir del qual el camí s’enfila per la Pala de l’Avedoga.
Trobem alguns exemplars d’avet. És el que resta d’una avetosa que antigament deuria cobrir tot el vessant de la muntanya. D’aquí li ve el nom: Avedoga (o també Bedoga) vol dir «lloc d’avets». Hi ha la creença que era un cau de llops i per això es va desforestar. Però potser el llop era solament l’excusa: també es diu que actualment l’avetosa «s’amaga», en forma de bigues i cabirons, per molts dels masos de la rodalia. I que bona part de les travesses per construir la via del tren de la Pobla van sortir d’aquí.
Finalment atenyem la carena.

Carena (1670m)
Des d’aquest punt podem optar per pujar a la Pala del Teller (W) o a l’Avedoga d’Adons (E). Però ens enfilem una mica més per un corriol (dreta, SW) i sortim sobre l’esvoranc del Pas de lo Portús.

Pas de lo Portús (1678m)
Una curiositat geològica permet travessar el cingle (1). Un tall esbiaixat al rocam d’uns quaranta metres de llargària per uns dos o tres d’amplada, que en algun punt assoleix els vint d’alçada.
Aquest pas de la cabanera s’utilitzava com a comptador del bestiar.
Retornem a la bifurcació de la carena i seguim un imprecís corriol que aviat es difumina, comencem a pujar (E) a l’Avedoga.
Marxem propers al cingle, cercant el millor pas entre els matolls, per apartar-nos-en més amunt, quan la vegetació clareja a la pala prèvia al cim del Faro d’Avall, que flanquegem. Sortim sobre un collet entre aquest i l’Avedoga que assolim per terreny evident.

Avedoga d’Adons (1840m)
Coronat per un vèrtex geodèsic. És una talaia que ens tant ens permet albirar pobles dels rodals com cims ben allunyats. La llista es faria llarga. Com a mostra, de ponent a llevant, en el sentit de les busques, destaquem el Tozal de Guara com a més llunyà; Turbón i Cotiella; Eriste, Posets i Perdiguero; massís de la Maladeta; Corronco, Pica de Cerví, Tossal de Llena, Montsent i Serra d’Altars; Salòria i Torreta de l’Orri; Cadí, Pedraforca, Verd, Port del Comte, Boumort i Carreu. De llevant a ponent Montserrat, Sant Corneli i els tres Montsec.
Retornem pel mateix camí (2)

  • (1) Sovint es diu, sense fonament, que aquest és l’únic pas que permet creuar la serra. Com hem vist també hi ha el de la Creu de Ferri a llevant i, a ponent, el grau de Llastarri. I algunes canals de pas més complicat, com la que hi ha entre l’Avedoga i el Faro.
  • (2) Una alternativa seria fer-ho pel collet de la Creu de Ferri. Però des del cim fins al coll tampoc hi ha camí definit.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Avedoga d'Adons

Panoràmiques
Nord   Sud

Sant Corneli

Un itinerari per escenaris de la guerra civil 1936~39

Distància 17,6 km
Desnivell acumulat 1123 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 30 de novembre de 2016
Cartografia Editorial Piolet. Boumort (1:20000)
Recursos consultats La Serra del Boumort i muntanyes veïnes. Manuel Cortès Ribelles. Cossetània (Azimut 70)
  Les batalles del Segre i la Noguera Pallaresa. Pol Galitó, Manuel Gimeno, Rodrigo Pita i Josep Tarragona. Pagès Editors.
  25 excursions pel front del Pallars. Joan Ramon Segura. Cossetània (Azimut 87)
  Front del Pallars

Aquest fàcil itinerari circular visita alguns dels escenaris bèl·lics a l’entorn de la muntanya de Sant Corneli, un indret tristament notori juntament amb altres com Baladredo, les Pedres d’Auló o el Merengue, d’ençà el maig de 1938, en el context de l’ofensiva de l’exèrcit republicà als fronts del Segre i la Noguera Pallaresa.
Sant Corneli és un gran tossal, com una prolongació ponentina de la Serra de Carreu. Encara s’hi conserven ben visibles restes de les trinxeres on tants homes van perdre-hi la vida.

Context històric
Després de la caiguda del front de l’Aragó, l’avenç feixista es deturà a les fronteres naturals de l’Ebre, el Segre i la Noguera Pallaresa on assolí establir diversos caps de pont a les ribes esquerres, com el de Tremp, que havia sigut ocupada el 7 d’abril de 1938, abastant posicions estratègiques com Conques, el Roc de Pessonada o Sant Corneli, i el control dels embassaments de Sant Antoni i Tarradets.
Aquella aturada va propiciar la reorganització republicana i la preparació de la contraofensiva que tindrà dues fases: el maig al llarg de la Noguera Pallaresa i del Segre i el juliol a l’Ebre. Per preparar-la l’exèrcit governamental es reforçà amb nous contingents de reclutes i reservistes. Es cridaren a files diverses lleves, com la del 1941, més coneguda per «Quinta del Biberó». Joves nascuts l’any 1920 i que entraren en combat amb 17 i 18 anys. Però també reservistes de molta més edat com els de la lleva del 27, de 32 anys.
A partir del 23 de maig l’ofensiva s’havia generalitzat al llarg de tot el front pallarès. Sant Corneli, com a punt estratègic, fou un dels escenaris on es van enregistrar combats molt violents. Els sediciosos havien fortificat la trinxera de Vilanoveta, pas natural entre la Conca de Dalt i la vall de Carreu. Les divisions governamentals van atacar des d’aquesta vall, intentant encerclar la muntanya i llançant atacs frontals des de la Costa Gran. Després de set dies d’intensos combats i nombroses baixes per ambdós bàndols, el 31 de maig els republicans, esgotats, es van replegar i cessaren l’ofensiva en tot el front.
«Acabada la guerra, no foren pocs els veïns  dels pobles propers que, desitjosos de veure de prop l’escenari dels combats, pujaren al cim, on es trobaren davant d’un espectacle dantesc d’esquelets de soldats agafats als filferros protectors de les posicions nacionals…» Manuel Gimeno, del seu llibre «Revolució, guerra i repressió al Pallars».

Accés
De la Pobla de Segur prenem la carretera que, per la riba del pantà de Sant Antoni mena a Aramunt, rebutjant les bifurcacions que, per l’esquerra, pugen al Pont de Claverol, Claverol/Hortoneda i Sant Martí de Canals/Pessonada.

Les Eres d’Aramunt (550m)
Nucli del municipi de la Conca de Dalt. L’antic raval de les Eres va esdevenir, d’ençà els anys 40 del passat segle, l’únic nucli habitat per abandonament de la vila vella.
Al peu de la muntanya de Sant Corneli i a la riba esquerra del pantà de Sant Antoni.
Prenem una pista que baixa (W) a creuar el riu de Carreu, en direcció a la font de la O. Hi ha un rètol indicador. És el camí de Tremp que, per marge esquerre del pantà, passa per Orcau.

Font de la O (510m)
Important surgència, comparable a la de la font Bordonera d’Organyà. Hi ha un espai habilitat com a berenador.
Seguint pel camí de Tremp creuem el desguàs d’una altra surgència: la font Mentidera. El pontarró que hi veiem correspon a l’antic camí que la pista va tallar.
Poc més enllà trobem el camí de Sant Corneli.

Camí de Sant Corneli (510m)
A mà esquerra de la pista. Hi ha un rètol indicador.
En pendent en general moderat però llarg i constant, entre llaçades, s’enfila pel vessant ponentí. No hi ha senyalització de continuïtat, però és ben fressat i no ofereix dubtes.
Creuem boscos de boix i pineda de rojalet, que més amunt dóna pas a l’alzinar de carrasca. Però també matollars, especialment al voltant del cim, on hi predomina el garric.

Trinxeres (1260m)
A la cota 1260 comencem a trobar les primeres trinxeres. Son clots oberts al terra o rodals de pedres apilades sense solcs que els uneixin entre sí, orientats a nord i ponent. A uns dos-cents metres, baixant cap al nord, se’n localitzen més.

Sant Corneli (1354m)
Coronat per una diminuta ermita. També per una creu trencada i aterrada que van obligar a alçar als presoners de guerra republicans. Al voltant del cim hi ha més trinxeres, amb alguns posts de tirador més sòlids, construïts amb morter.
És una bona talaia sobre el Pallars Jussà. De ponent a llevant hi albirem de la Serra de Gurb amb el Pui de Lleràs, al Boumort i la Serra de Carreu. A migdia l’horitzó el tanca el Montsec i al nord els cims que envolten les valls de Manyanet, Fosca i d’Àssua.
Pel vessant meridional, sobre Orcau, és encinglerat. Per això les defenses estaven orientades a ponent, al nord i, especialment a llevant, sobre el Serrat de la Costa Gran que és per on es varen intentar l’assalt les brigades republicanes. Des del cim, per camí ben fressat baixarem en direcció NE a la carena d’aquest serrat.

Serrat de la Costa Gran (1206m)
Així que ens enfilem sobre el rimer turó (cota 1206) ja trobem més restes de trinxeres, pel que sembla d’una posició republicana. Continuem carenejant (E) i uns tres-cents metres més enllà el camí baixa a mà dreta pel solell per continuar com a pista. Però, com que volem albirar més trinxeres, ens cal seguir carenejant, ara fora de camí, buscant el millor pas.

Pista de les Collades (1167m)
Sortim a la pista, continuació del camí que hem deixat abans, i la seguim a mà esquerra (E), en baixada. Després d’unes llaçades la pista va a passar per sota de dues línies d’alta tensió que transporten el la producció de les centrals de la Vall Fosca, d’Esterri i Tavascan.
Entre la primera i la segona línia la pista fa un gir a mà dreta, moment en que la deixem, per un camí a mà esquerre.

Collades de Baix (975m)
Entre el Montagut i el Serrat de la Costa Gran. Pas natural i entre la Conca Dellà i la de Dalt. També conegut com a collades de Basturs. (1)
Amb un gir de 90º prenem el camí de les Collades que baixa (N/NW) pel marge de la Llau (barranc, torrent) homònima. Ben fressat, ens deixa a la vall de Carreu.

Riu de Carreu (698m)
El creuem al gual. Recuperem alçària per l’altre marge i sortim al costat de les ruïnes de casa Boer. Poc més enllà albirem cal Janiot (2) i les ruïnes de l’ermita de Sant Martí de Vilanoveta, en una àmplia zona de feixes de conreu.
Sortim sobre una pista i la seguim (W). Quan es bifurca, anem pel ramal de la dreta. Fem un gir de 90º a mà esquerra i continuem vorejant una llarga feixa de conreu fins a l’alçada d’una barraca i uns coberts que veiem a mà dreta. En aquest punt un rètol ens indica un corriol que s’enfila a les trinxeres.

Búnquer de Vilanoveta (750m)
És una línia de trinxeres i nius de metralladora, de més d’un centenar de metres a la carena d’un turó que, pel vessant de migdia, s’alça abruptament sobre el riu de Carreu i pel nord domina el pas de la vall. Construïda amb pedra i morter, és la més sòlida que hem vist en tot l’itinerari. Des del punt més enlairat podem albirar sobre un turó veí les ruïnes del casal fortificat de Sant Pere de Vilanoveta.
Retornem a la pista i seguim vorejant la feixa de conreu fins a creuar una tanca on retrobem el ramal de pista que havíem deixat. La seguim a mà dreta fent una ampla llaçada per salvar la Llau Gran fins que una fita ens senyala un camí a mà esquerra.

Camí vell de Travet (645m)
Travessem una altra llau. El camí és molt aixaragallat al començament. Aviat podem albirar l’ermita de Santa Maria del Camp, i poc més enllà Aramunt Vell i la Torre dels Moros.
Baixem a creuar el barranc dels Rius i ens enfilem per l’altre marge, ara per camí empedrat. Sortim a la pista d’accés al poble, antic camí de Pessonada, que prenem a mà esquerra. Ens en desviem per pujar, fora de camí, a la Torre dels Moros.

Torre dels Moros (642m)
El Castell d’Aramunt, popularment conegut com la Torre dels Moros, està situat dalt d’un turó al costat del d’Aramunt Vell. Documentat d’ençà el 958, se’n conserva una torre circular d’uns 7 metres d’alçada.
Baixem pel vessant ponentí, que és per on hi ha el camí, i ens adrecem a Aramunt Vell.

Aramunt Vell (652m)
Aramunt va créixer concèntricament a partir dels recinte murallat de l’església de Sant Fructuós i un castell, a la part més alta. Era una vila closa on la disposició de les cases formava la muralla, a la que s’hi accedia per tres portals: el de Dalt o de Fuses, el de Baix i el del castell. La travessaven costeruts carrerons empedrats. Emplaçada en un lloc estratègic i aturonat, amb el vessant de migdia encinglerat sobre el riu de Carreu i proper al camí ral que unia l’Urgell amb França.
Està documentat d’ençà l’any 959, amb el nom d’Eramonte. A partir dels anys 40 del segle passat, s’abandona el recinte clos i resta deshabitat, el que provoca la seva degradació i ruïna (3). Alguns edificis fora muralles s’estan rehabilitant.
Retornem al camí pel que hem vingut i el seguim a mà esquerra, circumval·lant el turó i anem a buscar el que hi accedeix pel Portal de Baix. Passem pel costat de casa Jaumet, que és una de les poques que està rehabilitada i es conserva en bon estat. Un bonic camí empedrat ens deixa al costat de la font.

Font Vella (547m)
Abeurador, safareig, viver i font en un bell i frescal indret al costat del barranc dels Mians. Continuem per un corriol pel costat del barranc, entremig de feixes d’horta que aprofiten l’aigua de la font. El deixem per enfilar-nos per un camí carreter a les Eres d’Aramunt, que creuem fins al punt de partida.

  • (1) Conta la llegenda, tal com recull Pep Coll al seu llibre Muntanyes Maleïdes, que aquest indret era el punt on s’aplegaven les bruixes de la Conca per ballar. Aquí s’hi va topar l’hereu de casa Bastida d’Orcau una nit que hi passava tot traginant vi.
  • (2) Segons el mapa de l’ICGC, casa Toà. Podria tractar-se d’un error: ben a prop, a Abella de la Conca, als peus del Tossal de Gallinova hi ha un mas amb el mateix nom.
  • (3) És arriscat endinsar-se per segons quins racons per l’estat de ruïna que presenten. Com per exemple el Portal de Baix.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Sant Corneli