Arxiu de la categoria: Alt Urgell

Tossa Pelada

Per l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent-la Vansa

Distància 8,8 km
Desnivell acumulat 526 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 26 de desembre de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Vall de Lord-Port del Comte (1:25000)
   

Itinerari circular amb raquetes de neu seguint en bona part circuits de l’estació d’esquí.
Les formes suaus i arrodonides del vessant nord del Port del Comte ens procuraran un itinerari fàcil a un cim panoràmic. Podem allargar-lo fins al veí Pedró dels Quatre Batlles, una mica més alt, però amb menys visibilitat.
A tenir en consideració: cal abonar el forfet, no trepitjar les traces i procurar transitar pel voral de les pistes.

Accés
Des de la C-55 entre el Pi de Sant Just i Solsona prenem la C-462, per la Llosa del Cavall. A Sant Llorenç de Morunys continuem per la mateixa carretera (tram LV-4012) en direcció a la Coma i Tuixent. La deixem al Coll de Port per prendre la d’accés a l’estació d’esquí.
A Sant Llorenç també podem anar-hi per la C-463 des de Berga o des de Coll de Nargó, tot i que aquesta darrera opció és poc recomanable.

Estació d’esquí nòrdic de Tuixent-la Vansa (1933m)
Marxem (S) per l’ample tallafocs, en pendent entre suau i moderat. Rebutgem tots els ramals a dreta i esquerra fins als Clots de Rebost.
Aquest tallafocs segueix el termenal entre Josa i Tuixent (llevant) i la Vansa i Fórnols (ponent), dos municipis de l’Alt Urgell. A partir d’aquí seguirem pràcticament el que separa aquell darrer de la Coma i la Pedra al Solsonès.
Prenem un sender, marcat amb senyals grocs, que s’enfila moderadament per entremig del bosc. Sortim sobre el Prat Llong i baixem fins a la vora d’una cabana.

Refugi dels pastors (2149m)
Als peus de la Tossa. Creuem el prat, entrem al bosc i seguim un sender (SSE) no senyalitzat, per guanyar el llom que baixa del cim vers el NE. Quan sortim del bosc continuem (SW) fins que atenyem la carena on virem (W) fins al cim.
El pendent mai passa de moderat.

Tossa Pelada (2379m)
El diccionari defineix la tossa i el tossal com una “elevació del terreny ampla i ondulada”. I els cims del Port del Comte tenen aquesta morfologia.
És termenal entre la Vansa i Fórnols (Alt Urgell) i la Coma i la Pedra (Solsonès). I una bona talaia que ens permet albirar des de cims del pre-Pirineu Aragonès (Tozal de Guara, Tubón,…) fins als de la Cerdanya. També bona part de la vall de la Vansa. El Cadí li pren bona part de l’horitzó.
Per l’altre vessant atalaiem el Pedraforca, la Serra d’Ensija, els Rasos de Peguera, el Montseny, la Mola, Montserrat i el Montsec.
Davallem fora de camí fent drecera, però bé podríem desfer el de pujada. Sortim prop del refugi dels pastors i anem a l’esquerra seguint el Prat Llong (W) i el circuit per a raquetes nº5 de l’estació.
Guiats pels senyals creuem una pista i comencem a davallar fort fins a creuar una torrentera. Sortim sobre una pista que prenem a mà dreta fins al refugi.

Barraca de Sangonelles (1956m)
Refugi lliure, nou, ben condicionat i amb font a la vora. Hi ha rètols indicadors.
Continuem per la pista en direcció al refugi de l’Arp. Per la dreta se’ns ajunta la que hem deixat al final del Prat Llong (rètols indicadors). Poc més enllà la deixem per un sender a mà esquerra que fa de drecera per creuar el barranc de la Comella Gran. La retrobem poc abans del refugi.

Refugi de l’Arp (1940m)
Refugi guardat amb font a la vora. Sobre un esperó rocallós hi ha un mirador amb penell d’orientació (malmès). És una bona talaia sobre la vall de la Vansa i muntanyes veïnes.
Solament ens resta seguir el curt tram de pista que separa el refugi dels edificis de l’estació d’esquí.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

Tossa Pelada

Moles del Corb i de Sant Honorat

Des de can Boix de Peramola pels Quatre Camins i el coll de Mu. Retorn pel de Sant Honorat.

Distància 13,4 km
Desnivell acumulat 975 m
Nivell de dificultat moderat
Data 23 de març de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Muntanya d’Alinyà (1:25000)

Sant HonoratA l’Alt Urgell, prop d’Oliana, al marge dret del Segre i a migdia de la serra de l’Aubenç, hi uns afloraments de roca conglomerada com altres que sovintegen al llarg del Prepirineu (Odén, Canalda, Busa, Picancel,…) anomenades Moles o Roques del Corb i de Sant Honorat. Presenten el típic relleu montserratí, amb verticals cingleres, agulles i encaixades canals.
Malgrat l’abruptesa del paratge, des de temps ben reculats han estat habitades: ermites, cases embalmades i camins que travessen les canals i guanyen les cingleres. L’excursió circular que proposem recorre les Moles o Roques del Corb i de Sant Honorat.
És una caminada fàcil que transcorre per corriols ben fressats i alguns trams de pista, on les cruïlles principals son ben indicades. Però cal fer un bon tram per lleixes aèries i grimpar per accedir a la Roca del Crob (opcional). Desaconsellable a persones amb fòbia a les alçades i en cas de mullena. Per aquestes circumstàncies l’hem qualificada de moderada.

Accés
A la C-14, entre els punts quilomètrics 144 i 145, just al costat del pont de Peramola, prenem la LV-5118 en direcció a Peramola. Abans del poble, la deixem per un camí pavimentat i indicat a mà dreta en direcció a Can Boix. Poc abans d’arribar-hi, a mà dreta hi ha espai per aparcament amb capacitat per a sis o set vehicles. Davant del complex, també a mà dreta, surt la pista de terra a Castell-llebre. Just al començar hi ha més espai per a dos o tres vehicles.

Can Boix (582m)
Antiga pairalia, hostal d’ençà la tercera dècada del segle passat, avui és un complex hoteler situat en un bell paratge.
Anem a la part del darrere del complex per un camí pavimentat a mà dreta. Passem pel costat del viver deixant-lo a mà esquerra. A la bifurcació anem a l’esquerra (SW) en direcció a de la Ruta i Roca del Corb, per camí ben fressat (el que segueix recte és per on retornarem). Ben aviat nova bifurcació en Y on anem a la dreta (Ruta del Corb/Quatre Camins), deixant a l’esquerra el camí a Peramola.
Pendent moderat per entremig d’una roureda espurnejada de pi.
Atenyem el Grau de Porta on, de nou a mà esquerra, surt el camí de Peramola. Anem a la dreta en direcció als Quatre Camins.
El camí, més planer, continua ara per entremig de pineda. Sortim a una pista (nou rètol indicador) que prenem a mà esquerra. Pocs metres enllà atenyem el Coll de Quatre Camins, des de on ja podem albirar les Roques del Corb. No hi ha indicacions. Prenem el ramal de més a la dreta. El de l’esquerra puja al Roc de Cogul.
Pista enllà, a escassos metres del camí i indicat a mà esquerra, i ha l’avenc del Forat del Corb.
Ben aviat la pista gira (W) i ens deixa als peus de l’Agulla del Corb. Podem albirar encimbellada l’ermita de Sant Salvador. Deixem la pista per un corriol a l’esquerra ben fressat i indicat que puja per ressguir planerament el peu de migdia de la mola fins a la Casa de Corb.

Casa del Corb (882m)
Casa embalmada closa amb parets de tàpia, situada en una àmplia lleixa del cingle. Va estar habitada fins a les primeries del segle XX. Poc més enllà hi ha una altra balma obrada, el Corral del Corb.
El camí continua resseguint la cinglera i ens menaria, voltejant la mola, al Coll de Mu. Però nosaltres retornem sobre els nostres passos i continuem pista enllà. Si ens n’apartem uns pocs metres per un corriol a mà esquerra (fita), podrem veure la Bauma del Corb, també obrada. El corriol hi puja.
Quan la pista fa un altre gir de 90º a mà esquerra, uns rètols ens senyalen el camí de Sant Savador. Prenem a l’esquerra el corriol que s’hi enfila en fort pendent. En algun punt haurem d’ajudar-nos amb les mans.

Sant Salvador de Corb (950m)
L’ermita —de diminutes proporcions— ha perdut la teulada, però conserva parets i absis. Diuen que és la més xica del romànic català. Al costat mateix sobresurt l’Agulla i, a ponent, la Roca del Corb, més gran i alta que la de Sant Salvador, a la que ens enfilarem tot seguit.
Baixem i seguim pista enllà revoltant la mola en sentit contrari a les busques. A l’alçada d’una torrentera, surt a mà esquerra un corriol indicat per una fita que s’enfila fort per l’obaga. Al peu de la paret de la Roca de Sant Salvador, anem a la dreta (fites) i, per dins de la torrentera, ens enfilem fins a un collet entre les dues moles, on hi ha un solitari pi.
Podem veure a la paret de la Roca del Corb, uns metres més amunt, la cadena que ens pot servir d’ajuda per superar una primera graonada. Hi ha bons còdols si preferim prescindir-ne. Superat aquest pas anem a la dreta i, poc més amunt, trobem una segona graonada, més vertical que la primera, amb una altra cadena. Uns metres a la dreta ens permeten superar-la sense ajuda.
Sobre la graonada les fites ens guien fins a l’evident cimal.

Roca del Corb (995m)
El punt més alt és una prominència situada sobre un tossal allargassat. No és una bona talaia. Carenes i serres més altes a ponent i, especialment al nord amb la serra d’Aubenç, li priven. Oberta a llevant i migdia. Amb tot podem albirar del Montsec als Rasos de Peguera. Però no cal anar més enllà perquè l’entorn ja fa embadalir-nos. Especialment les vistes sobre les Moles de Sant Honorat i els afraus per on s’escola el Barranc del Rumbau.
Pel mateix camí retornem a la pista la seguim fins al coll de Mu.

Coll de Mu o de Mur (910m)
Àmplia collada entre les moles del Corb i de Sant Honorat. Deixem la pista per un camí indicat a mà dreta en direcció a Sant Honorat. Passem l’ampla collada fins al peu de la Roca Llarga on deixem a l’esquerra el camí a Santpou i a la dreta el de la Balma de la Catedral (1)
Encetem el camí per la falda de la Roca Llarga amb un tram protegit per un passamà. És fàcil però requereix atenció dons tenim una considerable caiguda a mà dreta. Poc més enllà encara trobem altres trams tant o més delicats i sense protecció.
Anem revoltant pels contraforts i canals de la mola en direcció a llevant. La més profunda és la del Barranc de Sant Honorat.
Superat aquest tram sortim sobre les Esplugues i el torrent on transita el camí pel que retornarem. Vers el NE podem albirar el coll de Sant Honorat, el nostre destí immediat. En aquest punt ens cal estar ben atents de no seguir un camí fressat i fitat a mà esquerra (2). Cal continuar a mà dreta en baixada.
Atenyem el camí entre Can Boix i Sant Honorat (rètols indicadors) i el seguim a mà esquerra en fort pendent de pujada, fins al coll.

  • (1) Un tirany poc definit davalla (SW) fins a una lleixa inferior que, resseguint-la, mena a la balma de la Catedral, de grans dimensions on s’hi varen localitzar restes prehistòriques. No m’havia assabentat d’aquest indret fins a l’hora de confeccionar la ressenya.
  • (2) He seguit bona estona aquest camí fins adonar-me que no era el previst. No surt als mapes i per la direcció que pren sembla una drecera per estalviar la marrada pel Coll de Sant Honorat.

Coll de Sant Honorat (969m)
Àmplia collada a la carena entre el Roc de Rombau i el de la Presó (o el Picapoll), partió d’aigües entre els torrents de les Caubes (nord) i del Rombau (migdia), tributaris del marge dret del Segre. Hi passa la pista de Castell-llebre i el Roc de Rombau. La seguim a l’esquerra (W), en pujada, fins on acaba. Un penell ens ressenya l’antiga capella i orienta sobre els miradors que trobarem a la mola.
Continuem pel camí que supera una graonada suportat per sòlids contraforts i una bona volta de pedra.

Sant Honorat (1061m)
Ruïnes de l’antiga capella d’origen romànic, molt reformada, dedicada al patró de la baronia de Peramola.
La mola de Sant Honorat és un altiplà envoltat de cingles i contraforts. Hi ha dos miradors. Per camí ben fressat anem cap a l’ubicat a la part nord-oriental. És una balconada amb una timba de dos-cents metres per sota els nostres peus, on hi gaudim d’una esplèndida visió sobre el Torrent de les Caubes, la pagesia de Juncars, la Serra d’Aubenç i l’embassament d’Oliana. A l’horitzó albirem lo Cogulló de Turp, el Cadí, el Port del Comte, el Puig Sobirà i, més propers, la Serra de les Canals i les verticals parets del Roc de la Presó o el Picapoll. D’aquest darrer hem llegit que el nom li ve per haver-se utilitzat com a presó natural durant alguna carlinada.
Hi ha un penell d’orientació i una bústia amb llibre de registre del Grup Excursionista d’Oliana.
Anem a buscar el mirador sud. El camí, si be no és fressat, resulta evident. Situat sobre el Barranc de Sant Honorat, hi ha un altre penell d’orientació. Aquí la vista s’allarga per la plana d’Oliana i l’embassament de Rialb. Impressionant perspectiva sobre les Roques del Corb i els barrancs de Sant Honorat i del Rombau.
Retornem, pel mateix camí, al coll de Sant Honorat i la cruïlla amb el camí del coll de Mu. Anem a la dreta per una bonica sendera que va apregonant-se, fa un gir sobtat i ens mena passar sota les Esplugues, una d’elles obrada.
El pendent és fort, però transitem per un antic camí de bon fer, que baixa fins al Clot de la Font Viva.

Clot de la Font Viva (650m)
És el nom que rep aquest tram del Torrent del Rombau o de la Font Viva.
Seguim el camí indicat i fressat a mà dreta, pel costat d’una canalització tant efectiva com poc escaient. Quan, per una passarel·la, creua a l’altre marge on hi ha la captació d’aigües, ens cal continuar camí enfilant-nos a la dreta fins atènyer una clotada on hi ha un petit salt.
És un indret bell i ombrívol als peus del Paller Gros, entre les moles del Corb i de Sant Honorat. La font pròpiament, és una surgència del barranc poc més amunt d’aquest punt.
Retornem a la cruïlla, recuperem el camí de Sant Honorat i el prenem a mà dreta seguint el torrent, primer per un marge, després per l’altre fins a Can Boix.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Moles del Corb i de Sant Honorat

Castell-llebre i Roc de Rombau

De can Boix de Peramola al Roc de Rombau per Castell-llebre i retorn pel coll de Sant Honorat.

Distància 8,4 km
Desnivell acumulat 627 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 22 de març de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Muntanya d’Alinyà (1:25000)

Roc de Rombau i Castell-llebreD’Oliana a la Seu d’Urgell, abans de creuar el pont de Peramola i emprendre la pujada a l’embassament, crida l’atenció una ermita encimbellada dalt d’un penyal, al costat d’una gran mola pètria blanquinosa. Son Castell-llebre i el Roc de Rombau.
L’itinerari circular que us proposem els visita. És una ruta fàcil i curta que podeu allargar, sense gaire esforç addicional, enfilant-vos a Sant Honorat o arribant-vos a la Font Viva. O be combinant-la amb la de les Moles del Corb i de Sant Honorat convertint-ho, en aquest cas, en un itinerari més exigent.

Accés
A la C-14, entre els punts quilomètrics 144 i 145, just al costat del pont de Peramola, prenem la LV-5118 en direcció a Peramola. Abans del poble, la deixem per un camí pavimentat i indicat a mà dreta en direcció a Can Boix. Poc abans d’arribar-hi, a mà dreta hi ha espai per aparcament amb capacitat per a sis o set vehicles. Davant del complex, també a mà dreta, surt la pista de terra a Castell-llebre. Just al començar hi ha més espai per a dos o tres vehicles.

Can Boix (582m)
Antiga pairalia, hostal d’ençà la tercera dècada del segle passat, avui és un complex hoteler situat en un bell paratge. Baixem a mà dreta per la pista que tot seguit travessa el torrent. La seguim bona estona per la falda del Roc de Rombau, pujant suaument.
Deixem a mà dreta unes feixes de conreu i poc més enllà en trobem més     . Just davant de l’accés a la tercera i última de les feixes surt, a mà esquerra, un corriol ben definit que s’enfila fort en direcció a la paret.

Bauma dels Moros (685m)
Al peu de l’extra plomada i alta paret del contrafort del Roc de Rombau, hi ha una balma obrada. Poc més enllà, protegides per una reixa, podem veure-hi unes pintures rupestres datades de l’edat del Bronze o potser posteriors. És també un sector equipat amb diverses vies d’escalada esportiva de grau considerable.
Retornem a la pista i continuem per ella fins a Castell-llebre.

Castell-llebre (666m)
Església i restes d’edificacions del «castro veteri» —castell vell— del que n’hi ha notícia des de les darreries del segle X. Encimbellats estratègicament dalt d’un penyal, guardaven la Plana d’Oliana en un pas estratègic del riu Segre.
L’església és d’estil romànic (segles XI i XII) i està dedicada a Santa Maria, marededéu trobada. Però en aquest cas no fou un humil pastor, com tantes altres, sinó el mateix baró de Peramola, mentre caçava. O això diu la llegenda.
S’accedeix al recinte pel portal d’un edifici annex, tancat amb forrellat (1).
Retornem a la pista que acaba aquí i en prenem una altra indicada (Roc de Rombau i Sant Honorat) que s’enfila fort (W) serpentejant fins a un collet.
Poc metres abans del collet, senyalat per una fita, surt un corriol ben fressat a mà esquerra (SW) (2). El seguim en fort pendent de pujada. Ens cal estar atents d’anar a la dreta en una bifurcació en Y (fita).
Sortim de nou a la pista a l’alçada d’un rètol indicador de la drecera, i la prenem a mà esquerra (S). Fortíssim pendent tot i tractar-se d’una pista.
Quan el pendent s’amoroseix, nova bifurcació en Y, també indicada. Seguim pel ramal de l’esquerra setanta-cinc metres i el deixem per un corriol, també a la mateixa mà, que ens enfila fins un collet a la carena.

  • (1) Sigueu curosos i, quan marxeu, deixeu les portes ben tancades i barrades.
  • (2) El corriol és una drecera de la pista. Però es triga el mateix per un cantó que per l’altre.

Roc de Rombau (991m)
Anomenat també Roc o Roca de Rumbau o dels Moros, segons les fonts i cartografia consultades (1). Té una llarga carena partida en dues amb el punt més alt al bell mig, a mà dreta del collet. Però no hi ha camí (grimpada fàcil) i la vista hi és minvada per la bosquina. Si continuem pel camí, davallarem lleugerament i podrem resseguir, al fil del cingle, la carena nord-oriental.
Retornem a la pista i la seguim a l’esquerra fins la carena, on acaba. Hi ha un plafó d’orientació i és un bon mirador sobre el mig Segre. En un dia clar podem albirar des dels Rasos de Peguera fins al Montsec.
Desfem camí fins a la bifurcació on, ara, seguim la pista a mà esquerra (NW), en direcció a Sant Honorat i Can Boix, altre cop en fort pendent, fins al coll.

  • (1) En aquesta ressenya m’he decantat per la denominació oficial.

Coll de Sant Honorat (970m)
Àmplia collada a la carena entre el Roc de Rombau i el de la Presó (o el Picapoll), partió d’aigües entre els torrents de les Caubes (nord) i del Rombau (migdia), tributaris del marge dret del Segre.
Cruïlla indicada. La pista continua (W) pujant cap a Sant Honorat, però nosaltres davallem (S) pel camí a Can Boix i Peramola.
Aviat atenyem una nova bifurcació, també indicada: per la dreta surt el camí al coll de Mu (o de Mur). Anem a l’esquerra per una bonica sendera que va apregonant-se, fa un gir sobtat i ens mena passar sota les Esplugues, una d’elles obrada.
El pendent és fort, però transitem per un antic camí de bon fer. Quan, al Clot de la Font Viva, atenyem el torrent de Rombau deixem a mà esquerra el camí que, torrent amunt, mena a aquesta surgència.
Anem a l’esquerra per un bon camí que segueix el torrent, primer per un marge, després per l’altre fins a Can Boix.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Castell-llebre i Roc de Rombau

Bony de Salòria

Per la Borda de la Plana

Distància 4,5 (anada)
Desnivell acumulat 1130 m.
Nivell de dificultat Moderat
Data 5 d’octubre de 2009/28 de març de 2014
Cartografia ICC. Alt Urgell (1:50000)

El Bony de Salòria termeneja entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell (cim comarcal). Hidrològicament és al partió d’aigües entre la conca de la Noguera de Tor (al nord), la vall de Conflent, o de Santa Magdalena (a garbí) tributària de la del Noguera Pallaresa i la vall de Salòria (a xaloc), de la del Valira i, per tant, del Segre.
Avançat al sud i separat de l’eix pirinenc, el seu principal atractiu és la formidable panoràmica que es divisa des del cim.
La ruta proposada parteix de prop d’Os de Civís que, malgrat la seva adscripció a l’Alt Urgell, solament té accés per carretera a través del Principat d’Andorra.
No és un itinerari difícil i –sense neu– l’únic obstacle a tenir en consideració és el desnivell superior als mil metres.
Amb neu les raquetes ens poden servir fins al Coll de Conflent. Però no pas entre aquest  punt i la carena, per terreny molt inclinat i trams de roquissar on, segons l’estat de la neu, ens caldran grampons i piolet. Tot i que, en tractar-se d’un punt ventat i exposat a migdia, és on es fon més aviat.
El risc d’allaus és baix si no ens apartem de l’itinerari, però cal tenir molta cura amb les habituals cornises del tram carener.

Accés.
Al Principat d’Andorra, per la CG 1, passat Sant Julià de Lòria, a la cruïlla d’Aixovall, prenem a mà esquerra la CG 6 en direcció a Bixessarri i Os de Civís, on arribem desprès de 8 quilòmetres. Continuem un parell de quilòmetres més i fins a la Borda de la Plana, on hi ha un hotel. En aquest punt acaba la carretera i continua una pista apte solament per a vehicles tot-terreny.
Seguim encara uns sis-cents metres per la pista fins al punt on fa un marcat revolt a l’esquerra, de on surt una altra pista en direcció a ponent. Hi ha espai suficient per a deixar-hi alguns vehicles.

Revolt sobre la Borda de la Plana (1.680 m)
Rètols indicadors. A peu, des de la Borda de la Plana fins aquí cal comptar 10’. Seguim, per la pista de trànsit restringit que marxa vers ponent, l’itinerari 4 ‘Riu de Salòria’, ‘Borda Gavatxó’, pel marge dret del riu de Salòria en moderat pendent. Senyals de pintura grocs, molt escadussers. Deixem un ramal de la pista a mà dreta que baixa en direcció al riu (rètol indicador). A l’altra riba veiem la borda Gavatxó i poc més enllà l’escombrera d’una antiga mina de ferro.

Final de la pista (1803 m)
Prenem un ramal a la dreta en direcció al riu on trobem un nou rètol indicador. Seguim ara l’itinerari 5 ‘Pla de la Cabana’ ‘Colla de Conflent’. Els senyals de pintura groga, són ara més nombrosos. Ens enfilem fins atènyer el Pla de la Cabana, àmplia zona de pastura que travessem vers garbí (OSO) guiats per estaques senyalitzades i algunes fites. Al l’altre cap cal superar un relleix rocallós per un grau. En pendent entre moderat i suau, sempre vers garbí abastem el coll.

Coll de Conflent (2.177 m).
Àmplia collada. De llevant (per l’esquerra en el sentit de la marxa) hi arriba la pista de la Borda de la Plana i que vers ponent, baixa a les Bordes de Conflent. És l’única –i precària– via de comunicació entre Os de Civís i l’Alt Urgell (1). Tanques pel bestiar i dos búnquers de la postguerra. Un d’ells s’ha habilitat com a mirador.
El Bony de Salòria queda a mestral (NO) però encara no podem beure’l. Ens ho priva la gran pala que s’alça sobre el coll vers el nord. Guiats per fites i una estaca, emprenem un corriol que s’enfila pel caire més oriental de la pala. A l’estiu és poc visible, entre l’herbei i les mates de bàlec.
Amb poques concessions, el corriol empren el fort pendent en direcció a un parell d’esperons rocallosos i ens deixa a la carena. En aquest punt podem albirar als nostres peus els Plans de la Regina i el naixement del riu de Salòria i a sobre, vers el nord, el Baciets i la Torre de Cabús. També el Bony de Salòria, vers mestral.
Continuem per la carena, ja per camí menys costerut, en aquella direcció (fites i indicis de corriol) salvant els diversos bonys ara per un vessant, ara per l’altre, fins al cim.

Bony de Salòria (2.789 m)
Vèrtex geodèsic. Cim esquistós d’àmplia perspectiva sobre els Pirineus orientals.
Retornem pel mateix camí esmerçant-hi 2 hores i escaig.

  • (1)  Sense neu (generalment a partir del mes de maig) començant aquí s’escurça moltíssim l’itinerari. Però l’estat de la pista requereix un vehicle tot terreny.





Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Muntanya de Santa Fe

Des d’Organyà pel Coll Marí i retorn pel Grau de Fenollet i la Font Bordonera

Distància 13,3 km
Desnivell acumulat 915 m
Nivell de dificultat moderat
Data 27 de desembre 2012
Cartografia Editorials Piolet Serra de Boumort-Est (1:20000) i Alpina Muntanya d’Alinyà (1:25000)
   

Muntanya de Santa Fe

Itinerari publicat al llibre “La Serra del Boumort i muntanyes veïnes” d’en Manuel Cortès i Ribelles (Cossetània Edicions, col·lecció Azimut-70, itinerari núm. 57). Ressenyat també al Vèrtex núm. 215 (novembre-desembre 2007) signat per Antoni Pardinilla amb el títol “El Grau de Fenollet” i al web “Camins” d’en Pere Robert.

La Muntanya de Santa Fe és l’elevació més oriental de la Serra de Sant Joan. Per la seva forma característica és el tret que identifica més clarament el paisatge d’Organyà (Alt Urgell). El nom de la muntanya tal com se’l coneix actualment és esmentat ja l’any 1075.

En destaquem tres punts d’interès: Santa Fe amb la seva ermita on gaudirem d’una bona perspectiva de tota la contrada, el grau de Fenollet i la Font Bordonera.

És un itinerari fàcil tot i que cal tenir una mica de precaució al grau de Fenollet on el camí transita per trams no pas exposats però si aeris.

Organyà (558m)

Poc abans de la Plaça de les Homilies, a la C-14, prenem l’Av. de Santa Fe vers mestral (NW) que passades les darreres cases del poble, continua com a carretera endinsant-se per la Vall de Cabó. Ben aviat però l’abandonem per un camí carreter a mà esquerra (rètol i planell groc Ruta de Santa Fe). Tota la ruta fins a l’ermita disposa de senyalització vertical). Travessem el mas de la Borda i més endavant la carretera d’Organyà a Montanissell on, per l’obaga, prenem un ben fressat corriol que, en moderat pendent i entremig de la pineda, ens estalvia les llaçades del camí carreter a Santa Fe que creuarem un parell de cops abans del Coll Marí.

Coll Marí (913m)

Mirador i escultura dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer obra de Pep Cervilla, inaugurats el 2002. Verdaguer havia escrit sobre Santa Fe en el seus quaderns “Excursions i Viatges”.

Reprenem el camí per l’obaga que, entre llaçades per amorosir el fort pendent, ens mena per un grau als peus del penya-segat. Desprès transita per una lleixa, on el pendent es modera. Poc abans del coll deixem a mà dreta un corriol que en fort pendent baixa a la Vall de Cabó.

Collet dels Prats (1145m)

Pel vessant de migdia hi puja un camí carreter. Rètol indicador: Santa Fe 10 minuts que seguim per un corriol fins a l’ermita.

Santa Fe (1210m)

Ermita encimellada, al caire del cingle protegit per una barana. De parets nues no sembla tenir un gran valor arquitectònic. Cada any s’hi celebra un aplec el dilluns de la segona pasqua.

És costum tocar tres cops la campana en arribar.

Hi ha un parell de penells orientatius i gaudeix d’una bona panoràmica. Vers el N la Vall de Cabó i la Serra de Prada. A l’E i als peus Organyà i la Vall del Segre. Més enllà el Monsec de Tost, el Cadí, la Roca de Peguera, el Port del Comte i la Roca Naireda. Més a la dreta lo Cogulló de Turp. Vers el S l’Aubenç i vers l’W el llarg esquenall de la Serra de Sant Joan que s’allargassa fins a la de Carreu i el Boumort.

Retornem al Collet dels Prats.

Baixem pel camí carreter que hi arriba per migdia, des del mas Pitarell a ponent, per tornar-nos a enfilar, fent dreceres per estalviar les llaçades, fins al Pas del Corretgedor.

Sobre el terreny i pel que hem llegit, semblaria més factible atènyer el pas flanquejant pel Grau de Santa Fe.

Pas del Corretgejor (1179m)

O del Corretjador. Seguim el camí carreter vers l’W deixant a mà dreta el crestall llevantí de la Penya Aguda i a l’esquerra el Mont-roi. Passat el Torrent de les Bordes         el camí fa un gir de 90º vers el S. Cal estar atents a una antiga pista que baixa a mà esquerra (fites) i prendre-la. Per entremig de la pineda primer i antigues feixes de conreu desprès ens aboca al cap del cingle.

Grau de Fenollet (1185m)

Unes fites ens ajuden a trobar l’entrada al grau, poc precís al començament. Als nostres peus, més de dos-cents metres avall albirem el mas de Fenollet i vers ponent, altiu, el Puig d’Espies. Entre llaçades i contraforts el camí baixa pel marge esquerre del Barranc Roi. Cal parar atenció dons hi ha trams no pas exposats però si aeris. Abans del mas passarem pel costat d’una gran bassa.

Fenollet (963m)

Mas habitat envoltat de granges i conreus. Hi ha una petita ermita. Hi passa la carretera que d’Organyà mena a Montanissell. El lloc és documentat el 1378 (Fonollet) i al 1519 apareix com una possessió des vescomtes de Castellbó. Pertany al terme de Coll de Nargó i està enclavat en un punt antigament estratègic al camí de Bòixols a Organyà i la Seu d’Urgell.

Des del mas seguim la carretera en direcció Organyà durant uns pocs metres i, desprès d’un revolt molt marcat a mà dreta l’abandonem per l’esquerra prenent un corriol que va a travessar el torrent de les Bordes i continua paral·lel a la carretera, per sobre. És l’antic camí vell d’Organya de que parlàvem abans.

El camí, en baixada, ens mena travessar la carretera i continuar per l’altre vora durant poca estona, la justa per estalviar-nos una gran llaçada. Continuem uns centenar de metres per la carretera fins a la Font Bordonera.

Font Bordonera (750m)

Cabalosa surgència que, canalitzada, abasteix Oganyà i rega els seus conreus. L’any 1299, es formalitzà la donació de la font per part del senyor Arnau de Sellent i la seva muller, senyora Sància, a Santa Maria d’Organyà. Aquest és probablement l’origen de la llegenda del guariment de la ceguesa de la filla del Comte de Sellent.

Situada a la capçalera del Riuet de Fontanet que tributa poc desprès al Segre, és una de les dues surgències importants de la zona del Boumort. L’altra és la Font de la O, a Aramunt.

Les pluges del novembre de 1982 varen provocar l’esbotzament de l’aqüífer fet que va permetre l’exploració espeològica. Per galeries inundades s’ha arribat fins a 300m de l’entrada i una profunditat màxima de -81m.

El lloc està arranjat amb cura com a zona d’esbarjo i invita al repòs. Cada any s’hi fa un aplec el dilluns de Pasqua Florida.

A partir de la font continuem per un camí paral·lelament a la carretera per baix fins a una gran bassa d’aigua. Desprès fem un gir de 90º vers llevant i prenem el camí dels Espigolers que, entre feixes de conreu, ens retorna a Organyà.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

 

Les Montserratines

Circular pels capriciosos conglomerats del Sàlzer i la Mora Comdal

Distància 14 km
Desnivell acumulat 788 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 27 de novembre de 2011
Cartografia Editorial Alpina. Muntanya d’Alinyà (1:25000)

A ponent del terme d’Odèn, al Solsonès, sobre els antics nuclis del Sàlzer i la
Móra Comdal afloren unes formacions conglomerat. Per la similitud morfològica
hom les ha batejat genèricament com a Montserratines. Aquesta mena de rocam és molt corrent a la zona: El Corb i Sant Honorat, Cavallera, Canalda, Vilamala… però de totes, les que presenten formes més capricioses, son aquestes de la Móra.
Es coneixen genèricament com a Montserratines, però topogràficament les diverses formacions reben noms diferents: Roques de Molló, les Encantades, Roques de Medes, els Torms, Blanques, del Quirol, Serra-Seca,…
La contrada resulta d’allò més interessant per a l’excursionista i l’itinerari pot esdevenir una agradable matinal. Te un perfil atípic en V, dons el punt més baix es troba a mig recorregut. Però si això us incomoda, podeu iniciar-lo, per exemple, a la Caseta del Sàlzer.
Aproximació.
Per la L-401 entre Coll de Jou i el Pont d’Espia, a l’alçada de Cambrils es pren la carretera local en direcció a Solsona.
Des de Solsona en direcció Bassella, al cap d’uns 3 km, es troba un encreuament a mà dreta, i cal agafar una carretera local, en direcció Cirera. Es passa pel Pont del Clop, Montpol i s’arriba a Cambrils.
Venint de Lleida per la C-14 en direcció Ponts, abans d’arribar a Oliana, s’agafa un encreuament a mà dreta en direcció Solsona per la C-26, es passa per Ogern, i a pocs quilòmetres s’arriba al Pont de Querol on trobareu una carretera local direcció a Cambrils a mà esquerra.
Deixem el vehicle a la carretera local Solsona-Cambrils, al costat del monument recordatori del pas del Tour de France, prop del Mirador de Serra-seca.

Serra Seca (1200 m)
Comencem a caminar vers NW per la carretera seguint els senyals del GR-1.
A la primera corba a mà dreta l’abandonem tot enfilant-nos per un llom rocallós a mà esquerra (camí poc definit, cal estar atent als senyals).
Paral·lels a la carretera, anem resseguint la carena de la serra, vers N, amb tendència a guanyar alçària. Ara ja per camí ben definit. Vers ponent gaudim d’una perspectiva general de la contrada que visitarem. Al Turó dels Mals Aires creuem una pista que puja de la carretera i va a un feixa propera. Desprès enfilem el Cap del Roc del Grau i davallem pel cantó llevantí de la carena. Deixem el GR que marxa a mà dreta vers Cambrils i continuem pel Camí del Grau. Poc més enllà a mà esquerra hi ha un profund avenc. Passat l’avenc virem a NW.
Vers aquella direcció, aviat podem albirar la cara soleia de la Serra de Turp, presidida per lo Cogulló i, més proper, el Coll Femia on hi arriba una pista des de Llinars. Podem observar que una altra pista surt del coll en direcció SW. No cal que arribem al coll, podem fer un gir de 90º i baixar a buscar aquesta pista que seguim uns pocs metres dons aviat mor sobre el llom pedregós del Serrat Molar. En aquest llom hi ha un rètol que ens anuncia la possibilitat d’albirar isards.
Fem un gir de 90º i comencem a davallar vers el SE seguint senyals de pintura blancs i algunes fites. Fort pendent per terreny inestable i camí poc definit. Cal estar pendent dels senyals i les fites. Per una àmplia lleixa resseguim les Roques Blanques amb l’estimball als nostres peus en el sentit de les busques del rellotge i ens entaforem a la pregona llera del Torrent Mal.
Torrent Mal (1122 m)
A la llera, uns parabolts ens indiquen que és zona de pràctica del barranquisme.
Poc més enllà un rètol ens anuncia la font que raja amb deu abundosa per un brollador metàl·lic, sota una timba. A partir d’aquest punt anirem marxant vers ponent, seguint per àmplies lleixes a mitja alçària els replecs de les torrenteres que solquen el paisatge des de la carena.
Per una àmplia lleixa a mitja alçària, curulla de vegetació (pineda, alzina…)anem resseguint les Roques Blanques i observant, quan la vegetació ens ho permet, les formacions, agulles i parets de les Roques de Medes. Quan les doblem, per sobre els Torms, ja podem albirar vers ponent les Encantades.
Ens sorprèn la silueta de les Amoroses, talment com dos caps humans donant-se un bes. Pilars, agulles,… formen un conjunt molt elegant i harmoniós. A mesura que ens hi acostem, si girem la vista enrere, podem albirar l’esveltesa de les agulles dels Torms, als peus de les Roques de Medes.
Superem les encantades per migdia i podem observar la seva cara ponentina, tant o més interessant que la llevantina. Som a la rasa de Molló i un rètol ens assenyala la font de Voltrera, lleugerament apartada del camí.
Rasa avall podem albirar els Camps de la Móra Comdal. Encara vers ponent ens anem atansant a la carena de la serra de l’Obac.

Les Encantades. Dibuix procedent de la web de UEC Mataró (no se’n cita l’autor)

Collet de les Artigues (1095 m)
Al bell mig de la serra de l’Obac (o de les Anoves, segons quin mapa es consulti). Hi arriba una pista que puja des de Les Anoves. Partió de terme entre Oliana i Odèn, per tant entre l’Alt Urgell i el Solsonès. Girem 90º seguint un corriol ben fressat, baixant per fortíssim i pedregós pendent vers el S, entremig d’un bosc mixt de pineda i alzinar, seguint pel marge dret d’una torrentera, a ponent de les Roques de Molló. Passem a l’altre marge. Una sòlida barana de fusta protegeix un pas exposat. Remuntem lleugerament per seguir, altre volta en fort pendent, torrentera avall.
Ja a la llera, el corriol ens deixa sobre una antiga pista que en poca estona ens mena a una cruïlla.
Camí del Capellà (760 m)
Cruïlla amb rètol indicador (i horaris estimats erronis). A mà dreta aniríem a Santa Eugènia de la Móra Comdal, ermita romànica en estat deplorable. Els senyals continuen pel ramal del mig, vers el S cap a Oliana. Nosaltres prenem el de l’esquerra, en direcció a Santa Magdalena, per una àmplia i planera pista de terra, vers l’E. Abastem els Plans del Sàlzer, àmplies feixes avui destinades al pasturatge de bestiar boví. Des d’aquest punt podem albirar les Montserratines en conjunt i una perspectiva ben diferent. Rebutgem alguns ramals que surten de la pista principal, fins a la Caseta del Sàlzer, situada en una cruïlla de camins. Ens queda a mà esquerra. Podem albirar vers el SE l’ermita de Santa Magdalena. Ens en delaten la presència els xiprers que hi ha a redós.
Continuem per la pista principal que per l’esquerra marxa vers el NE en moderat però constant pendent. Descriu una gran marrada en el sentit de les busques del rellotge, per guanyar alçària. Atenyem la casa del Sàlzer i desprès d’un revolt molt tancat, l’ermita.
Santa Magdalena del Sàlzer (970 m).
Esglesiola romànica d’una sola nau amb un petit cementiri al costat i coberta de lloses restaurada recentment. A tocar del mas de Can Prat. Seguim per la pista.
Poc abans d’arribar a la Collada del Sàlzer atenyem a mà dreta una altra pista per on transita el GR-1. Seguint els senyals del GR, continuant pel camí que veníem, arribaríem a la collada. Però fem drecera prenent-ne una a mà esquerra que acaba en un prat envoltat de pastors elèctrics des de on ens plantem sobre una pista pavimentada que prenem a mà esquerra, en pujada, on recuperem el GR. Abans d’un tancat revolt a mà dreta, els senyals blanc i vermells ens indiquen prendre un antic camí de bast a mà esquerra.
Per camí ben fressat i moderat pendent, guiats pels senyals, anem enfilant-nos vers el NE pel llom ponentí de Serra-Seca i, desprès d’algunes llaçades atenyem la carretera de Solsona a Cambrils.



6 de febrer 2010

27 de novembre 2011

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Cap de la Roca de Galliner

Des de Perles per Sant Ponç, Alinyà i el Coll de la Nou amb retorn pel Grauet i Cal
Penya

Distància 15,4 km (anada)
Desnivell acumulat 1258 m
Nivell de dificultat difícil
Data 26 de novembre de 2011
Cartografia Editorial Alpina. Muntanya d’Alinyà (1:25000)

Itinerari circular, combinació d’altres per la Muntanya d’Alinyà, propietat en bona
part de l’obra social de Catalunya Caixa i descrits tant a la pàgina web d’aquesta
institució com a la del Palau Robert.
Ressegueix parcialment l’itinerari 6 Alinyà-Alinyà pel camí ral i Perles, el 9 Alinyà-Cap de Galliner pel coll de la Nou i el 13 Perles-Figols d’Organyà pel Grauet.
A diferència d’altres ressenyes, aquesta proposa travessar de forma integral tota la cresta del Roc de Galliner, de llevant a ponent. D’aquí la qualificació de difícil dons transita fora de camí marcat i amb un bon estimball, sobretot pel cantó de migdia.
Sense que resulti difícil per a muntanyencs amb una certa experiència, és totalment desaconsellable per a persones amb vertigen o fòbia a l’alçada i si hi ha previsió de mal temps, glaç o neu. En qualsevol cas cal extremar la precaució.
A banda del tram de cresta, la resta no te altre dificultat que un considerable desnivell acumulat. Eviteu fer-lo en dies de calor. S’expliquen diverses alternatives per escurçar-lo i per esquivar parcialment la cresta.
L’excursió us resultarà molt plaent, solitari, agrest, amb contrast de paisatges i excel·lents perspectives.
Perles (787m), terme municipal de Fígols i Alinyà (Alt Urgell).
Partim de la plaça que hi ha al costat de l’església de Sant Romà (font) deixant església i cementiri a mà esquerra i travessem la carretera L-401 (Pont d’Espia a Coll de Jou) (pal indicador dels itineraris 6 i 8: Coll de Portell (40’), Ermita de Sant Ponç (1h) i Alinyà (1h 35′). Emprenem, en moderat pendent, l’antic camí de bast entre Perles i Alinyà, marxant vers el NE pel marge esquerre de la Rasa de Portell.
Albirem a l’esquerra la Barraca del Manset i ben aviat atenyem un antic camí carreter (pal indicador).
El Portell (1.047 m)
Seguim l’antic camí carreter a mà dreta, en pujada, vers el SW.
Seguint-lo a mà esquerra, podem escurçar molt l’itinerari baixant per l’obaga de Montaner i enfilant-nos per l’Ereta cap al Coll de Maçana. Però el tram de l’Ereta és força perdedor.
El camí ens deixa sobre una pista a la Collada del Portell (cruïlla de camins) on podem albirar el Cogulló de Turp, la Vall de Perles, al fons les serres de Carreu i de Sant Joan, el Boumort i la Vall de Cabó. Vers el nord la Roca de Galliner i el Cap de Muntaner.
Seguim la pista vers migdia, en baixada. A l’esquerra trobem un mirador i taula d’orientació. Tenim una bona perspectiva de la Vall d’Alinyà amb l’anticlinal del Roc de la Pena al bell mig.
En un marcat revolt de la pista abastem l’ermita de Sant Ponç Vell.
Sant Ponç Vell (1.133 m)
Ermita situada al peu de la Roca de San Ponç que pel SE cau vertical sobre el Riu d’Alinyà. Si volem enfilar-nos-hi podem fer-ho per un camí equipat amb sirga i escales. L’ermita, molt ben conservada, és d’una sola nau amb porxo.
Baixem per la pista fins que un pal indicador ens mena abandonar-la per un camí a l’esquerra. Poc més enllà de la font del Gabatxó passem pel costat de Can Baile i ben aviat, per camí carreter, atenyem el Corral de Cal Sastre, a escassos metres del nucli d’Alinyà.
Alinyà (962 m) Corral de Cal Sastre, a escassos minuts del nucli d’Alinyà. Pal indicador: Alinyà (5’), Coll de la Nou (1h 15’), Roc Galliner (2h 25’). Prenem a mà esquerra un corriol, deixant la casa a mà dreta. El camí s’enfila per entremig d’un barranquet i pel costat d’uns horts. Desprès de travessar un altre barranquet continuem en pujada vers el NE fins que arribem a la carena (Coll del Cós) on virem a NW per retornar més endavant a orientar-nos vers el NE. Tenim bona perspectiva de l’Alzina d’Alinya arrecerada a la falta del Tossal de l’Àliga i de tota la Vall del Mig.
Ens anem atansant a la pista de l’Alzina a Fígols. Abans d’arribar-hi ens unim a un camí (pal indicador) que prenem a mà esquerra (W), paral·lels a la pista fins que ens hi ajuntem i, ben aviat, atenyem el coll.
Coll de la Nou (1.376 m)
Continuem per la pista (NW) fins al Coll de Maçana, entre el Cogulló i el turó més oriental del Roc de Galliner, a la falda del qual hi ha un corral.
Un corriol poc evident marxa per sota del corral i, per camí força dubtós, mena al Portell.
L’itinerari més fàcil al Cap de la Roca de Galliner, el que recomanen la majoria de les ressenyes, continua per la pista i l’obaga, pel Coll Durau (dolmen proper), fins a la Font de la Masieta.
Nosaltres decidim pujar pel fil de la carena, sense camí definit, seguint allà on és possible els tiranys del bestiar. Sovint decantant-nos a la dreta (obaga) per evitar l’estimball de migdia, amb molta precaució i extremant l’atenció. Trobem curts trams de grimpada fàcil on ens cal ajudar-nos a progressar amb les mans.
Just al començament de la pujada localitzem una trumfera.
Trumfera (1360 m).
Cavitat al terra construïda amb pedra i destinada a emmagatzemar-hi patates. Molt habitual en aquesta zona entre l’Alt Urgell i el Solsonès on es conreen unes varietats de molta qualitat i anomenada.
Superat el primer turó (1.635 m) ens cal baixar a un collet per encadenar-ne dos més de semblant alçària (segons el mapa topogràfic i la lectura del GPS). El més occidental dels tres és l’assenyalat al mapa excursionista com a Cap de la Roca de Galliner.
Cap de la Roca de Galliner (1632 m)
Situat al bell mig d’una llarga cresta hi gaudim d’una bona perspectiva, especialment cap el nord. Destaquem a SW el Cogulló de Turp i l’Aubenç, vers ponent el Montsec, les serres de Carrànima, Carreu, Sant Joan i la Roca de Senyús.
Desprès les muntanyes del Pallars de les que sobresurten el Montsent i la Torreta de l’Orri. Vers el nord la Serra de Tost amb el Pic de Salòria i el Comapedrosa a l’horitzó. Més a la dreta les serres Airosa i de Sirvent i la Tossa Plana. Desprès el Cadí i vers sol ixent el Port del Comte.
Marxem seguint el fil de la cresta vers ponent. El camí sembla definir-se una mica més i apareixen algunes fites i senyals de pintura escadussers. Resseguim la sinuositat de la carena amb tendència a baixar i amb molta precaució. En algun punt ens cal ajudar-nos amb les mans. Com a la pujada procurem decantar-nos a la dreta per evitar l’estimball de migdia.
Quan atenyem un petit replà, abandonem la carena i, ja per terreny menys compromès, comencem a davallar en direcció a una antiga gran feixa de conreu, prèvia a un coll molt ampli i evident.
Al marge de la feixa, avui erma, hi ha un cirerer i, al bell mig, una trumfera (pal indicador de l’itinerari 9).
Vers ponent i separada per unes alzines hi ha una segona feixa més petita, en un cap de la qual hi ha la font de la Masieta.
Font de la Masieta (1.465 m)
Raja ran de terra amb deu minsa. Una canaleta de fusta alimenta uns cóms metàl·lics. Ben a prop hi arriba la pista que puja del coll de Maçana per l’obaga del Roc i el coll Durau. Prenem un camí ben definit i senyalitzat amb fites, vers ponent primer i SW desprès per retornar a W, sempre en baixada i moderat pendent.
En un esperó rocós trobem una bifurcació. Deixem un corriol poc evident que a mà dreta s’enfonsa cap al barranc (correspon a l’itinerari 13 Perles-Fígols) per fer un gir de 90º a l’esquerra (vers S) i atènyer el Grauet.
El Grauet (1050 m)
Excavat a la roca. És el punt per on el camí franqueja la cinglera. Entrem a l’alzinar i marxem ara vers el SE. Camí ben fressat i gens perdedor. Fites. Passem pel costat del curiós Roc de l’Ou que sembla desafiar les lleis de la gravetat. Amb algunes llaçades, sempre en baixada ens endinsem al Clot de la Nidola, buscant el torrent a l’alçada de Cal Penya.
Cal Penya (780 m)
Mas abandonat, situat al marge dret del Riu de Nidola on hi arriba una pista des de Canelles. Suposem que es tracta d’un antic molí dons disposa d’un salt d’aigua. Pel marge dret del riu (esquerra en el sentit de la marxa) anem a passar per entremig de dues feixes de cirerers, vers E. Tram una mica confós on el camí es fa perdedor.
Travessem el torrent i emprenem la pujada vers SSW pel marge d’un barranc, on el camí ja torna a resultar ben definit, fent llaçades per superar el cent metres i escaig fins al coll.
El Coll (893 m)
Ampli pas entre la Roca del Solà i la de Perles per on travessem la cinglera. Passem prop de l’espectacular Roca del Pont i travessant la carretera retornem a Perles.

Mapes disponibles Muntanya d’Alinyà (1:25.000). Ed. Alpina.
Data: 26 de novembre de 2011



Tossal del Faig (o Tosserol)

Des del Pont de l’Esquella Tossal del Faig (o Tosserol) pel camí equipat Joan Nubiola, el Barranc de la Mare de Déu i retorn per les Masies de Nargó.

Distància 11,4 km
Desnivell acumulat +1133 -1065 m
Nivell de dificultat mitjana-alta
Dates 21 de febrer de 2011
Cartografia Editorial Alpina. Muntanya d’Alinyà (1:25.000)

Ruta molt entretinguda pels cingles de la Serra d’Aubenç, a l’Alt Urgell, que ens procurarà formidables perspectives de la contrada i vistes a vol d’ocell sobre l’embassament d’Oliana.

Per pujar aprofitem el camí equipat per en Joan Nubiola, que es fa servir habitualment per tornar de la ferrada Regina. Aquest recurs facilita i aporta seguretat per guanyar el cingle. Malgrat tot, la ruta no és apta per a persones que pateixin fòbia a l’alçada. El retorn pel Feixà de Maçana també ressegueix el fil d’un cingle considerable, però amb menys sensació de buit que al camí equipat.

Excepte al tram equipat, la resta del camí no és senyalitzat i la major part poc o gens fressat, malgrat que resulta evident. També cal tenir en compte un considerable desnivell.

Com que no és circular, cal preveure transport a les Masies. Si les circumstàncies ho aconsellen (boira, mal temps,…) podem optar per baixar per la pista del Coscollet.

Pont de l’Esquella (520 m). A l’esquerra de la carretera (sentit Oliana a Coll de Nargó) al costat de la boca sud del túnel, hi ha espai per aparcament. Comencem a caminar seguint un corriol molt fressat que puja pel marge esquerre del Barranc del Boter. A la cruïlla prenem el ramal de esquerre (el de la dreta mena a la ferrada Regina). Amb pendent moderat però constant ens anem acostant a la base del Boter de Coll per on, en èpoques plujoses, es despenja el torrent amb un salt vertical de 230 metres.

A partir d’aquí marxem per una còmoda lleixa (alguns trams amb passamà de cable) als peus de la cinglera que ens porta sobre les agulles (on hi ha el pont penjat) i creuem la ruta de la ferrada que s’enfila per un gran esperó. Revoltem la base de l’esperó i ens entaforem en una canal. Uns esglaons indiquen l’inici del camí equipat.

Esglaons, passamans de cable, cadenes,… sòlids i estratègicament ubicats ens faciliten la grimpada pel cingle tot gaudint de magnífiques perspectives sobre la contrada amb l’embassament d’Oliana als nostres peus.

Final de la ferrada i del camí equipat (1.055 m, 2h). Som als peus de la Roca de Coll, dos-cents metres per sobre els nostres caps. Podem albirar l’embassament d’Oliana i el de Rialb. Vers gregal atrau la nostra atenció el Turp. Les Montserratines a sol ixent. Les Roques de Sant Honorat a migdia. Vers ponent s’obre el barranc de la Mare de Déu (o del Boter segons el mapa topogràfic de l’ICC), coronat quasi imperceptiblement pel Tossal del Faig. És cap a aquest barranc on encaminem els nostres passos.

Prenem un corriol poc fressat i no gens evident que ens mena baixar lleugerament en direcció a ponent, apartats de la cinglera, per anar a buscar la llera del torrent.

Borda (1.007m 2h 15’). Abastem la llera a l’alçada d’una construcció mig enrunada, recolzada a la roca. Sembla que és una antiga borda o corral. Un centenar de metres més amunt hi ha l’antiga casa de Coll, que no podem albirar des d’aquesta posició. Mig cobertes per la bosquina i l’herbei parets de pedra aguanten feixes ermes escampades arreu de la clotada.

Emprenem la pujada pel barranc tot seguint la llera del torrent. Ara per un marge, ara per l’altre, cerquem el millor pas entre la vegetació que és prou esclarissada com per permetre’ns caminar sense gaire entrebancs. De cabal molt variable, aquest torrent pot resultar un obstacle en èpoques plujoses. Continuem bona estona trobant-nos parets i contraforts que ens fan pensar en l’existència d’un antic camí. També una fita termenal: el torrent fa de partió entre Peramola i Coll de Nargó. De tant en fites de pedra ens recorden que anem per bon camí.

Abandonem la llera (1.175 m, 2h 50’) Poc desprès de passar per sota un gran faig, trobem una fita. En aquest punt ens apartem de la llera del torrent, enfilant-nos a l’esquerra pel que sembla un antic corriol que aviat es fa fonedís dins l’Aubaga de la Mare de Déu. Amb fort pendent ens anem acostant al Feixà Ramader, als peus del Tossal del Faig.

Camí al Corral de Remolins-Feixà Ramader (1.377m, 3h 20’). Abastem un camí ben fressat que prenem a mà dreta. Per l’esquerra mena al Corral de Remolins pel Pla de Gramenero. Per la dreta, planerament, revolta la capçalera del torrent fins a un llom. Per indicis de corriol resseguim el llom vers xaloc (SO) primer i migdia desprès, altra volta en fort pendent. Fins al cim.

Tossal del Faig o Tosserol (1.566m, 3h 50’). Com indica el seu nom, corona el cim un ampli planell. Contrasta amb l’abruptesa de les cares nord i llevantina. Vers migdia, entre l’arbrat, treu el cap lo Coscollet. Hi arriba una ramal de la pista que puja de les Masies. Tenim bona perspectiva arreu excepte vers migdia que ens en priva l’arbrat. Podem resseguir visualment tot el camí que hem fet fins aquí.

Retornem sobre els nostres passos fins al llom i el punt anomenat el Cataplà. Deixem a mà dreta el cingle de Coll que s’allargassa vers sol ixent. Baixem sense camí definit per entremig del bosc, orientats completament al nord, procurant no abandonar el llom ni cap a la dreta ni cap a l’esquerra. Més avall, quan el bosc s’aclareix, abastem el cingle del Feixà de Maçana que anirem seguint propers al fil, per un corriol poc definit.

Grauet de Cerdanyola (1.223 m, 4h 45’). Un camí ben definit baixa a mà dreta, però desconeixem on mena. Continuem sense apartar-nos del fil de la cinglera fins a unes antigues feixes i presidides per un mas en ruïnes.

Vilar de l’Oliva (900m, 5h 45’). Mas rònec situat en una collada on hi arriba un camí carreter des del Mas de l’Oliva. Ens enfilem lleugerament i continuem vers el nord per un corriol molt definit que mena pel llom de la carena. Desprès girem 90º a mà dreta i baixem fins abastar un altre camí que prenem a l’esquerra. Per la dreta mena al que resta del mas de Maçana. Passem vora les ruïnes d’una antiga construcció i abastem el coll.

Collada del Roure (870m, 5h 55’) Baixem per un camí molt definit que en moderat pendent, vers el nord primer i mestral (NO) desprès,  ens deixa a les Masies de Nargó (602 m, 6h 23’).



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Lo Coscollet (Torre d’Aubenç)

per les Masies de Nargó i el Tossal del Faig amb retorn per la Serra d’Aubàs

Distància 18,33 km
Desnivell acumulat 1162m
Nivell de dificultat mitjana
Data 23 de gener de 2011
Cartografia Editorial Alpina. Muntanya d’Alinya. Serra d’Aubenç i Serra del Turp (1:25000)
La paret nord de lo Coscollet
La paret nord de lo Coscollet

Al nord d’Olinana, al marge dret del Segre, s’alça la Serra d’Aubenç. Per migdia i sobretot per llevant, imponents cingleres cauen a plom sobre el pantà d’Oliana. Lo Coscollet, altrament conegut com Torre d’Aubenç, és el punt culminant. Al seus peus, la Roca Alta presenta un cingle amb una caiguda vertical de quatre-cents. En poc espai, entre els punts més enlairats i el riu hi ha un desnivell de més de mil metres, tallats per successives lleixes o feixans. En canvi pel nord i per ponent és més amorosida.

Per accedir-hi ha diverses rutes habituals: Per ponent, des de Gavarra, pel Pla de Tolustre i la Collada d’Aubenç. Per garbí, des de Cortiuda, pel Coll de Creus i la Casa d’Aubenç. Pel nord, des de les Masies de Nargó, per la Serra d’Aubàs (és la que hem seguit a la tornada). També per migdia, per Santpou i la Canal de la Jaça. És la menys fàcil doncs el pendent de la canal és considerable.

Per a l’anada n’hem escollit una menys habitual que, partint de les Masies s’enfila a lo Coscollet seguint el fil de les cingleres dels feixans llevantins que ens aporten unes vistes impagables. No és pas difícil, però tenint en compte la llargària, el desnivell superior als mil metres i que el camí d’anada no és senyalitzat, poc fressat i força emboscat, l’hem considerat de dificultat mitjana.

Accés. Arribem a les Masies de Nargó, petit nucli del terme de Coll de Nargó, per l’L-511 entre aquest poble i Isona. Pocs i reduïts espais per aparcament.

Masies de Nargó (605 m). Baixem a creuar el Torrent de les Masies per un pontarró. Al marge dret la pista és pavimentada. La deixem desprès de la pujada per prendre’n una a mà dreta tot passant per davant la casa de cal Grill i continuem per un camí pel marge dret del torrent. Pocs metres més enllà l’abandonem per prendre un corriol a mà esquerra (estaca indicant direcció al Vilar i Maçana) que s’enfila vers xaloc (SE), per uns costers (pins i roures escadussers) amb signes evidents d’un antic incendi. Camí fressat senyalitzat per algunes fites i pintura groga. Pendent moderat però sostingut fins la carena. Quan creuem la segona torrentera virem a garbí (SO). Divisem un coll a mà esquerra, però nosaltres n’encarem un altre no tant evident a mà dreta.

Collada del Roure (869 m, 38’). Ruïnes d’un antic corral. Continuem encara vers garbí per camí planer. Ben aviat trobem una cruïlla en T. Deixem el camí pel que veníem, que baixa a la casa de Maçana, per enfilar-nos per un a mà dreta al llom de la carena que seguim vers migdia. Poc més enllà abastem unes feixes ermes als peus d’un mas rònec on hi arriba un camí carreter procedent de les Masies.

Vilar de l’Oliva[1] (ruïnes) (906 m, 50’). A partir d’aquí el camí es complica. Continuarem per corriols sovint poc definits i envaïts de malesa. Cap senyal, solament algunes fites molt de tant en tant. Però la ruta resulta evident: vers migdia podem albirar l’alterosa cinglera sobre el Feixà de Maçana. El nostre camí ens farà passar pel fil del cingle i adreçar-nos al turó que veiem al fons, en la mateixa direcció, i que no és altre que el Tosserol o Tossal del Faig. En cas de dubte continuarem sempre que la prudència ens ho aconselli ben propers a l’estimball dons, si ens desviem a la dreta, la marxa resulta penosa entremig d’un sotabosc espès.

Pendent moderat però sostingut en un tram que ens procura unes vistes impagables ran de l’estimball. Albirem a mà dreta el nucli d’Aubàs i trobem una pista que arriba a poc metres del camí. A mesura que guanyem alçària podem anar albirant els cimals de la zona: Serra de Carreu, Boumort, Turp, Pedró dels Quatre Batlles, Cadí,… Superat el tram de cinglera abastem un collet al punt que el mapa senyala com Grauet de Cerdanyola. Un camí molt ben fressat marxa a mà esquerra per sota, a llevant de la carena, però desconeixem on mena. Nosaltres continuem per la dreta, encara vers migdia, per un corriol poc evident sense deixar el llom carener, amb pendent més fort, fins abastar una divisió de la carena: un llarg esperó vers llevant cau abruptament sobre el Feixà de Coll que dóna pas al Barranc de la Mare de Déu.

Cataplà (1.390 m, 2h 35’). Davant nostre, vers migdia, s’alça el Tossal del Faig que ens mostra una abrupte i rocallosa paret nord, clapejada d’arbrat. Divisió de camins: Ens cal rebutjar altra volta el camí més evident deixant a mà esquerra un corriol que revolta la capçalera del Barranc de la Mare de Déu i que, pel Feixà Ramader (als peus del Tossal del Faig), mena al Pla de Gramenero i al Corral de Remolins[2]. Continuem pel llom de la carena, per la dreta, en fort pendent. Primer vers garbí (SO) i desprès vers migdia. Seguint sempre per la carena abastem el Tossal del Faig.

Tossal del Faig, o Tosserol (1.556 m, 3h). Com el seu nom indica és un cim planer que contrasta amb l’abruptesa de les cares nord i llevantina. Vers migdia, entre l’arbrat, treu el cap lo Coscollet. Hi arriba una pista que seguim uns 350 metres i que abandonem[3] per un corriol a l’esquerra, passat un revolt. El camí, ben fressat i planer, ens mena altre cop a passar ran de la cinglera que anem deixant a mà esquerra mentre podem albirar la magnífica i vertical cara nord del Coscollet, el seu cim coronat per un piló amb vèrtex geodèsic i la Roca Alta. Per arribar-hi però ens cal fer una bona marrada per salvar el Barranc de Correrola i la Canal dels Avets. Per la dreta puja la pista que hem deixat abans i que ara reprenem i seguim fins al cim.

Lo Coscollet o Torre d’Aubenç (1.610 m, 3h 45’). Piló amb vèrtex geodèsic, caseta de guaita forestal i repetidors dels bombers. Bústia amb llibre de visites i vasta panoràmica de 360º.

Retornem sobre els nostres passos per la pista fins uns metres abans de on l’hem pres a la pujada. La deixem[4] per un corriol a l’esquerra, poc evident al principi, però que va definint-se dins l’obaga de pineda. Senyals de pintura groga.  Anem baixant fins que el corriol ens deixa de nou sobre la pista que ara reprenem a mà dreta[5]. Senyals de pintura grocs i blaus del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra que ja no deixarem fins a retornar a les Masies.

Pocs metres més enllà trobem una cruïlla en Y. El ramal de la dreta (en el sentit de la marxa) ens retornaria al Coscollet i al Tossal del Faig. Prenem el de l’esquerra. La pista baixa en llaçades descrivint una marcada Z per salvar el pendent. Al següent revolt, nova cruïlla: el ramal de l’esquerra mena al Pla de Tolustre (o Talustre) des de on podríem baixar a Gavarra. Seguint els senyals de pintura prenem el de la dreta.

Desprès d’una forta llaçada per salvar el Torrent dels Faigs (o del Felip), on hi ha una bona fageda, l’abandonem per un corriol a l’esquerra. La retrobem molt més avall, a les envistes d’Aubàs. Podem seguir-la a mà dreta fins Aubàs i les Masies o, guiant-nos pels senyals de pintura (que en aquest tram son força escadussers) revoltar per l’esquerra el Tossal de Cal Felip per una altra força precària, fins al mas de l’Oliva, als peus del Castellàs (o Castellassos) una gran mola rocallosa ben evident i alterosa on la retrobem de nou.

Arribem a les primeres cases de les Masies un cop passat el dipòsit d’aigües, deixem la pista i baixem per un camí entre les cases, amb trams esglaonats, fins abastar la carretera d’accés i el punt de partida (6h 15’).


[1] Erròniament, el mapa topogràfic de l’ICC senyala aquest mas com Maçana. Trobem força discrepàncies toponímiques entre els mapes de l’Alpina i el topogràfic (1:5000) de l’ICC. Però en aquest cas és evident que l’error és al topogràfic.
[2] Per aquest camí també podem abastar lo Coscollet, revoltant per sota el Tossal del Faig, però faríem marrada. Un ramal d’aquest camí mena per un mal viarany a les ruïnes de la casa i collada del Coll i més enllà a la de Maçana pel feixà que porta el seu nom.
[3] Podríem continuar per la pista per arribar al cim, però faríem marrada.
[4] Si no trobem el corriol, podem continuar perfectament per la pista que ens menarà al mateix punt sense gaire marrada.

[5] Per l’esquerra mena a la casa d’Aubenç.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Cap de Boumort

Per la Vall de Cabó des de la Font Vidala i el grau del Mas d’Encamp

Distància 7,5 km (anada)
Desnivell acumulat 1042m
Nivell de dificultat moderat
Data 2 d’abril de 2011
Cartografia Editorial Piolet. Serra de Boumort (1:20000)

Al Boumort s’hi pot anar des de tots els punts cardinals. És freqüent pujar-hi des de ponent partint del Santuari i refugi d’Esplà. O pel nord des de Taús i Cuberes. Però també per sol ixent des de la Vall de Cabó. Des d’aquest costat, nosaltres volíem pujar pel grau de la Roca Roja i baixar pel del mas d’Encamp. La nostra pretensió es va veure frustrada per una parella d’agents rurals que, sense donar-nos més explicacions i amb un secretisme fora de lloc, ens van impedir el pas per la Roca Roja. Sembla que la nostra presència hauria destorbat algun treball que es disposaven a realitzar en aquella zona. Ja que ens impedien el pas, hauríem trobat correcte informar-nos de la naturalesa dels treballs o de l’hora que acabarien per poder adaptar-nos-hi. Si aquest és un bon procediment, que s’ho facin mirar!
Com que no hi havia més remei, vam fer l’excursió íntegrament per l’itinerari inicialment previst de retorn, una ruta prou atractiva per si mateixa.
No és un itinerari difícil, però cal tenir en compte el desnivell i la llargària.

Accés
A Organyà prenem la carretera asfaltada que passant pel Pujal i el Vilar, mena a Cabó. A partir d’aquest bonic poblet continuem per pista apta, amb precaució, per a tota mena de vehicles, creuant per entremig dels masos del Cap de la Vall. Poc més enllà la pista travessa el torrent (1) i, desprès d’una forta marrada, va a passar pel costat del mas d’Encamp (o d’en Camp). És fàcil d’identificar-lo perquè te les parets emblanquinades. Passat el mas continuem fins a l’alçada del segon ramal de la pista que trobem a mà esquerra.

  • (1)  Riu del Cap de la Vall, habitualment sec. Passat el torrent l’estat de la pista empitjora molt pel que, si no es disposa d’un vehicle tot-terreny, és millor deixar-lo poc abans del torrent on a mà dreta hi ha un espai prou ampli per fer-ho. Caldrà caminar un quilòmetre més.

Font Vidala (1088 m)
La pista continua, a l’altra banda d’una tanca pel bestiar, fins més amunt de la Borda de la Torre. Però nosaltres comencem a caminar pel ramal de l’esquerra, en moderat pendent, vers xaloc (SE).
Camí al grau del Mas d’Encamp (1141 m, 25’)
En una colzada, arribem a una altra cruïlla. Deixem la pista i, guiats per unes fites, comencem a enfilar-nos pel bosc en fort pendent vers garbí (SO). No sembla pas un camí de bosc, més aviat un arrossegador de llenya. Probablement l’antic camí s’hagi perdut o malmès pels treballs forestals. En qualsevol cas el pas és franc, net de brancam i herbei. Més amunt aquest desemboscador ens deixa sobre un corriol ben fressat, sens dubte el camí antic, que seguim vers migdia per pendent més moderat. De sobte comencem a trobar senyals de pintura vermella que seguirem.
Dins la pineda el camí ens mena als peus de la cinglera que guanyem per un grau pedregós entre llaçades suportades per alguns contraforts, altre cop en fort pendent, descrivint una marrada en el sentit de les busques del rellotge. Superat el grau continuem vers mestral (NO) propers al fil del cingle. L’horitzó s’eixampla i podem albirar tota la vall.
Continuem dins la pineda i rebutgem un corriol a mà dreta (2) quan virem de nou a migdia. Més amunt, desprès d’un gir de 90º que ens mena en direcció a ponent, abastem una clariana (3).
Seguim avançant vers ponent per un llom de la carena entre pineda esclarissada fins que el deixem per introduir-nos en una esponerosa obaga de pi roig: som a les Cornasses. Pendent moderat fins que el ben fressat camí ens mena prop d’una torrentera on fem un gir de 180º i ens enfilem obaga amunt. Ara camí i senyals es desdibuixen, però solament ens cal recuperar de nou la propera carena. Sortim a una clariana on hi arriba una pista provinent de Prat Muntaner.

  • (2)  És el Camí de l’Estimbador, que no hem de seguir. Dit així perquè mena al lloc on s’hi baixava la fusta.
  • (3)  És el lloc senyalat la Ramera de l’Anell. Dit sigui de pas, aquest mot no te res a veure amb el seu significat en castellà. En català vol dir brancatge. Anell era una important pagesia del Cap de la Vall documentada ja a l’alta edat mitjana. Hi hem passat pel costat en l’aproximació amb vehicle. Unes fites indiquen un poc definit corriol que marxa vers migdia i que, pel pas del Graell, ens retornaria al Cap de la Vall.

Pista a Prat Muntaner (1832 m, 2h 15’)
La seguim entre planerament i lleugera baixada. En una marrada (4) podem albirar a mà esquerra el Cap de la Serra de Ventolano. Val la pena arribar-hi: vers migdia s’allarga la carena anomenada de la Cogomera que separa la Vall de Cabó de la d’Inglada. Podem albirar les cingleres a la capçalera d’aquesta vall i gaudir d’una bona perspectiva de tot el Boumort. Des d’aquesta posició no les podem veure, però als nostres peus s’obren les grans esplugues de Vilenòs i de Coll de Ren.
Pista enllà deixem a mà dreta els coms de la Font de Prat Muntaner. Un ramal baixa vers la Vall d’Inglada.

  • (4)  El mapa indica que aquí ha d’haver-hi la font de les Cornasses, de molt bona aigua segons hem llegit, però nosaltres no aconseguim localitzar-la.

Prat Muntaner (1844 m, 2h 40’)
Ampli esquenall mig herbat, mig rocallós, entre el Tossal de Caners i el Boumort separant la Coma d’Orient de la Vall d’Inglada.
Prenem un poc definit corriol, ben senyalitzat amb fites, que marxa vers SW a buscar la base de la cinglera llevantina del Cap del Pou de Gel. Desprès de travessar un caos rocallós entrem a una trinxera natural on hi ha la petita Espluga de les Ordigues, per seguir desprès sobre lleixes de la cinglera abocada a la Vall d’Inglada, fins atènyer el collet de la Creueta (5). Continuem vers ponent pel costat d’una filferrada i desprès d’una tanca prenem una precària pista que, amb algunes giragonses i moderat pendent, ens mena fins al cim.

  • (5)  Des de Prat Montaner fins aquí hem coincidit amb el curs de la cabanera que passa pel mig del poble de Taús i la veïna serra de Carreu.

Cap de Boumort (2077 m, 3h55’)
És en realitat una lleu protuberància entremig d’un vast peneplà. A gregal, proper i ben visible queda l’altre cim del massís: el Cap del Pou de Gel, de la mateixa alçària. Vèrtex geodèsic i llibre de registre. Formidable panoràmica de 360º que abasta del Turbón al Pedraforca i dels Pirineus a Montserrat. Més propers destaquen el Montsec, Sant Gervàs i la Torreta de l’Orri.
Retornem pel mateix camí esmerçant-hi 2h 35’.



Des del refugi de Cuberes (Casa Miró) pel Coll de la Basseta i retorn pel Barranc d’Arcalló 

Distància 13,2 km
Desnivell acumulat 900m
Nivell de dificultat fàcil
Data 4 d’octubre de 2010
Cartografia Editorial Piolet. Serra de Boumort (1:20000)

Intent no reeixit de pujar al Cap de Boumort des de Cuberes. A Prat Montaner ens férem enrere per les pèssimes condicions climatològiques (sobretot boira).
Des d’aquest punt podem optar de pujar al Cap de Boumort per l’Espluga de les Ordigues i el Collet de la Creueta o pel Pou de Gel.

Accés
Des del Pallars Sobirà:
Entre la Pobla de Segur i Gerri de la Sal trobareu l’encreuament de  Baén per on us desviareu. Després de creuar el pont sobre el riu Noguera Pallaresa, agafareu la pista forestal que trobareu a mà dreta i que us portarà fins al refugi (18 km. – una hora aproximadament).
Des de l’Alt Urgell: Entre Palanca de Noves i Adrall us desviareu  direcció Noves de Segre. Des d’allí seguireu la carretera que va a Taús, i abans d´arribar al poble, a mà esquerra, veureu la pista forestal que arriba fins al refugi. De Noves de Segre fins a Taús hi han 26 km. de carretera (Pista forestal 11 km. – 45 minuts aproximadament)

Refugi de Cuberes, Casa Miró (1478m)
Marxem per la pista d’accès al refugi fins a la cruïlla amb la pista entre Gerri de la Sal i Taús.
Corriol per la Baga de Cuberes (1510m)
Prenem un corriol que s’enfila, en fort pendent, per una torrentera a l’Obaga de Cuberes. Salvem per la dreta un esperó rocallós. Senyals de pintura verds i fites. Més amunt el pendent es modera.
Camí del Pi Sec (1870)
Abastem la pista que mena al Pi Sec i la seguim a l’esquerra.
Coll de la Basseta (1805m)
A l’esquerra de la pista per la que continuem.
Corriol a l’esquerra (1825m)
Passada la Barrera, sobre la Canal de la Vella, deixem la pista (opcional, podem seguir-la fins a Prat Montaner) per prendre un corriol a l’esquerra.
Tossal de Caners (1942)
Des del corriol busquem la carena i la seguim per baixar desprès cap a Prat Montaner fora de camí.
Prat Montaner (1844m)
Cruïlla de camins. Avancem pel llom vers garbí (SO) fins al començament del bosc.
Camí al Boumort (1840m)
Des d’aquest punt, als peus del Cap del Pou de Gel, s’endevinen dos corriols. Tots dos pugen al Cap de Boumort. El de l’esquerra per l’Espluga de les Ordigues i el Collet de la Creueta. El de la dreta pel Pou de Gel.
Retornem sobre els nostres passos fins a la Barrera on prenem un corriol a la dreta que marxa per la falda llevantina del Roc dels Quatre Alcaldes.
L’Asllavassada (1836m)
Important esllavissada de la roca conglomerada a la capçalera de la Vall de Cabó (6). Continuem pel llom i, girant desprès vers ponent, baixem fins a buscar la llera del Barranc d’Arcalló (evident en aquella direcció)

  • (6) Es produí el 1937 en plena Guerra Civil. Hem llegit que per l’estrèpit que va originar la gent de la contrada ho va relacionar amb un bombardeig o l’explosió d’algun polvorí.

Barranc d’Arcalló (1750m)
Seguim per la llera del barranc fins que localitzem al marge esquerre, força evident, un antic camí de treure llenya que seguim.
Cruïlla de camins (1716m)
El camí de treure llenya ens deixa a una cruïlla (fites). El corriol de l’esquerra (força fressat) ens pujaria a la Collada de l’Encisa. Continuem vers mestral (NO) en baixada.
Pista de Cuberes (1502m)
El camí ens aboca a la pista de Taús a Cuberes. Podem agafar-la a l’esquerra fins a la propera cruïlla i desprès a la dreta fins el refugi, però farem marrada. La prenem a mà dreta per poca estona.
Abandonem pista (1480)
Abandonem la pista per l’esquerra, baixant vers ponent pel costat d’una torrentera. En aquella direcció podem albirar el refugi. Deixem a mà dreta, sobre un turó, les ruïnes de l’antic nucli de Cuberes.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF