Arxiu de la categoria: Alta Cerdanya

Cambradase o Cambra d’Ase

Per l’estació d’esquí d’Eina 2600

Distància 9 km
Desnivell acumulat 1051 m
Nivell de dificultat moderat
Data 1 de maig de 2008
Cartografia IGN. 2250 ET Col de la Perche (1:25.000)

Avançat del cordal de cims que van dels Puigmals al Bastiments, malgrat la seva modesta alçària, el Cambradase (o Cambra d’Ase) és ben visible des de qualsevol punt de l’Alta Cerdanya. També hi ajuda la forma tancada i abrupte que adopta el circ sota un sistema de tres cims (oriental, central i occidental).

Aquesta és una excursió que podem realitzar a qualsevol època de l’any, també al hivern amb raquetes. Però te l’inconvenient de que cal trepitjar pistes de l’estació d’esquí. Per altra banda el trànsit entre els tres cims es fa per una cresta rocallosa on, inevitablement, haurem de prescindir de raquetes i calçar-nos els grampons. El piolet tampoc serà sobrer segons l’estat de la neu. Si tenim sort i hi ha prou neu fora de temporada.

Podem allargar l’itinerari fins a la Torre d’Eina pel Serrat de les Fonts.

A l’estiu és una excursió fàcil. Però cal prestar atenció a la cresta que uneix els tres cims, especialment amb neu. Per això l’hem qualificada de dificultat mitjana.

Per la N116 entre Sallagosa i Montlluís, girem al trencall d’Eina i l’Espai Cambra d’Ase. Passat el poble, seguim les indicacions per les pistes d’esquí fins a l’aparcament d’Eina 2600.

Aparcament de l’estació d’esquí (1.790m). Comencem a caminar vers sol ixent, seguint una pista senyalitzada pel GR 36 i és part del circuit de raquetes. Cruïlla a mà dreta que rebutgem. Ben aviat, també a la dreta, trobem una antiga pista d’esquí que, al cap de munt, acaba tallada pel talús d’una altra pista per a vehicles. Prenem aquesta drecera vers migdia, per estalviar-nos fer marrada seguint per la que hem començat.

Abastem el talús i la pista (1.873m). És l’enllaç entre les pistes d’esquí de Sant Pere dels Forcats i les d’Eina. Per la pista de mà esquerra (vers llevant) que mena al Pla de Cambradase, retornarem.

Comencem a enfilar-nos per la pista d’esquí (Riu de Font Freda, vermella), continuant en direcció a migdia, fins atènyer i creuar la pista d’esquí de fons (2.050m) que també prové del Pla de Cambradase. La travessem i continuem encara pel corredor de la d’esquí. El pendent en tot el tram és fort i constant.

Al cap de poc arribem a un petit replà on hi ha una cabana en ruïnes. El lloc s’anomena Font Freda. Continuem per la mateixa canalona, ara vers xaloc (SE) deixant a l’esquerra una pista i el remuntador de Font Freda i superem així el cap de munt de l’estació. Aquí el pendent es modera i avancem per terreny herbat (si no hi ha neu, es clar…). Per sobre nostre, a l’esquerra, observem unes gran fites. Ens hi acostem i les seguim. Passem el Cim del Ras, que fa com d’una mena d’avant-cim i ja veiem davant nostre el cim occidental (2.711m). Indicis de corriol (probablement és ben definit però la neu no ens ho deixa confirmar). Tenim a l’esquerra, sota els nostres peus l’estimball i el circ.

Baixem del cim vers un collet i esquivem la cresta voltant-la per migdia. Això ens farà perdre una mica d’alçària que aviat recuperarem. Encara vers xaloc, abastem el collet del Serrat de les Fonts, que ens obre a la Coma Amagada. Ens enfilem (amb alguna grimpada) vers mestral i abastem la cresta i el cim central del Cambradase (2.750m), coronat per una creu metàl·lica.

Pel que hem vist a llibres i ressenyes té una bona perspectiva sobre la vall cerdana i tots els cims tant a tramuntana com a migdia, del Canigó al Cadí, però la nuvolada avui ens els escatima. A migdia és quasi impossible no destacar la Torre d’Eina, molt propera, però quasi se’ns amaga el veí Noufonts.

Per fort pendent, seguint el fil de la cresta i, encara vers mestral, davallem vers fins al collet i un turó que passem per la banda cerdana, evitant la de migdia, més esquerpa. Desprès un altre collet i ens enfilem finalment al cim oriental, coronat per unes fites (2.709m).

Comencem a davallar pel llom en direcció a mestral (NO) seguint fites ben sovintejades, apartant-nos progressivament del fil del llom, pel vessant de llevant. Atenyem una gran fita (2.580 m). Seguim encara guiats per fites fins que comencem a entrar al bosc on trobem indicis d’un corriol que mica en mica es va concretant. Travessem al vessant ponentí del llom i, ja per dins de la pineda, perdem alçària ràpidament fins que el corriol ens deixa en una cruïlla de pistes (rètol indicador de Cambradase). Prenem la del mig vers ponent i atenyem el Pla de Cambradase (1.940 m) on hi ha diverses instal·lacions de l’estació d’esquí. El creuem i continuant per pista (La passejada pel Bosc, verda) vers ponent fins retrobar el punt on hem començat, a l’anada, la pujada per la pista d’esquí (1.873m). Desfem el camí de l’anada i abastem l’aparcament.


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF
Cambradase

Santa Maria de Bell-lloc

Des d’Enveig pel coll de Bena

Distància 14 km
Desnivell acumulat 844 m
Nivell de dificultat moderat
Data 18 de novembre de 2007
Cartografia Editorial Alpina. Cerdanya (1:40000)

Encimbellat dalt del turó, del que durant anys fou convent, avui en resta poc més que l’església romànica originària del s XII. Per la seva situació domina bona part de la Cerdanya oriental i la carena que va del Canigó al Cadí. I fa honor al seu nom.

Arribar-s’hi és una agradable passejada des del poble de Dorres o des d’Ur. També podem fer-ho en vehicle per pista de terra.

Però nosaltres us aconsellem fer la ruta una mica més llarga visitant a més alguns pobles situats al marge esquerra del Querol i un dolmen, en una excursió fàcil i tranquil·la. L’únic inconvenient és que, si volem fer-la circular, ens caldrà fer un tram fora de camí. Però la resta transcorre per corriols ben fressats o pista i ben senyalitzat. Per aquests verals, el caminant pot conèixer que és en terreny sota administració francesa perquè la senyalització dels senders millora notablement.

Poc abans de sortir d’Enveig circulant per la carretera N 20 en direcció a la Tor de Querol, prenem un carrer a mà dreta en pujada senyalitzat per un cartell en direcció, entre altres, a Bena i Feners. Podem deixar el vehicle poc abans d’una font on proveir-nos d’aigua si no ho hem fet. Comencem a caminar al costat mateix de la font (1.300 m) seguint els senyals del GR de País (pintura groga i vermella). Bona part de l’excursió podrem guiar-nos pels senyals de dos senders: Volta a la Cerdanya i al Carlit.

Sortim per pista en moderada pujada vers el nord-oest. Desprès es converteix en corriol. Quan abastem la carretera (la mateixa que hem deixat al costat de la font) ho fem a l’alçada d’unes colònies de vacances del la SNCF. Prosseguim en la mateixa direcció, carenegem per un llarg llom on podem gaudir d’una bona vista sobre aquesta part de la Cerdanya i fer-nos una idea del recorregut dons, a sol ixent, ja podem albirar Santa Maria de Bell-lloc. Abastem el Coll de Bena (1.596 m) per on hi passa una pista que va de Bena a Sàlit. La prenem a mà esquerra, en baixada i arribem a una gran masia deshabitada: Sàlit (1.530m).

Per anar a Bena podem retronar per la pista fins al coll i dallí seguir la pista a mà esquerra. O pujar pel dret seguint unes pilones de conducció elèctrica en direcció nord-est fins abastar al camí del GR de la Volta del Carlit (senyals grocs i vermells) prenent-lo a mà dreta que també ens deixar a la mateixa pista just abans del poble de Bena (1.590m).

A partir d’aquí seguim per una estreta i planera pista enquitranada vers el nord-est fins a una cruïlla de camins. Fem un gir de 90º i marxem en direcció sud-est. Deixem a  l’esquerra una pista que mena al Mas Franc. Comencem a baixar i abandonem en dues ocasions la carretera per fer drecera (senyalització amb cartells i corriols amb pintura). Abastem el bonic llogaret de Feners a partir del que reprenem la pista ara en direcció a sol ixent.

Caldrà posar atenció per localitzar el trencall a mà dreta que hem de prendre dons, la indicació vers el dolmen, ens queda d’esquena. Passat el trencall hi arribem en poca estona desprès de traspassar una tanca. Als mapes està ressenyat com Dolmen de les Marrunyes. Al lloc com d’en Cavaller. És de càmera simple i hem llegit que data d’uns 2000 anys a. de JC. Està molt ben conservat.

Retornem a la pista i en poca estona arribem al poble de Brangolí (1.480m). Passem per davant de l’església i prenem un corriol que s’enfila primerament vers el nord-est i després vers l’est fins al Coll de Jovell entre moderada i forta pujada. Un cop al coll, (cruïlla de camins i cartells indicadors) prenem el ramal de la dreta seguint senyals de pintura groga, vers el sud-est. Poc abans d’arribar al santuari trobem un turó a mà dreta des de on gaudim d’una bona perspectiva d’aquesta part de la comarca, excepte vers el nord. Arribem a Santa Maria de Bell-lloc (1.685m).

Per retronar tenim tres opcions però no us recomanem la que vàrem prendre nosaltres. Hi ha camí indicat tant per a Dorres com per Ur. Però hem deixat el vehicle a Enveig i caldrà fer un bon tros de carretera per recuperar-lo, a no ser que hàgim previst aquesta circumstància. L’alternativa és baixar per la pista que surt del monestir vers migdia i quan fa un marcat revolt a l’esquerra abandonar-la en direcció a ponent per seguir, camp a través i sense camí fressat ni corriol, fins abastar la pista que d’Enveig s’adreça a Feners i Bena i baixar per ella fins a l’alçada de les colònies de vacances, on refarem el camí de l’anada. Aquesta opció és senyalitzada en blau sobre el mapa.

Nosaltres vàrem baixar –també fora de camí- vers migdia fins a creuar el riu de Bragolí. Però és una opció més llarga i amb un tram molt dret, especialment abans d’abastar el riu. Desprès pujàrem fins a una pista que vàrem creuar i abastarem el poble travessant per entremig de camps erms.


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Àlbum d’imatges