Arxiu de la categoria: Anoia

Montserrat. Sant Jeroni.

De la Vinya Nova a Sant Jeroni pel camí dels Francesos i retorn pel del Pont

Distància 8,6 km
Desnivell acumulat 800 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 25 de novembre de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000/5000)
Recursos consultats Tot Montserrat (Jordi López Camps)

De maneres d’enfilar-se al sostre de Montserrat n’hi ha moltes. La que proposem ho fa pel vessant meridional de la serralada, tot seguint dos antics camins on gaudirem d’uns bells paratges allunyats del brogit que trobarem un cop assolim la carena.
Camins en bona part senyalitzats i ben fressats, en general de bon fer, en un itinerari circular que, si ens ho proposem, podem realitzar en una matinal. La única dificultat és la coincidència amb altres camins o corriols, no tots representats al mapa. Hem procurat ressenyar-los amb l’esperança de no haver-nos-en deixat cap.

Accés
Des del carrer de l’Abat Escarré, al nord del Bruc Residencial, o des de Collbató, anem a la Vinya Nova per pistes de terra. Hi ha rètols indicadors i un gran espai d’aparcament al costat de la masia-restaurant.

Vinya Nova (460m)
Conjunt d’edificacions a l’entorn de l’antic mas, envoltat d’olivar, horta i bosc, dedicat a la restauració i el turisme.
Al segle XVI el monestir de Montserrat va comprar terres al Bruc per plantar vinya, al peu del camí que a l’edat mitjana anava de Collbató a can Maçana pels masos de can Jorba i del Castell.  Així fou com l’indret va passar a anomenar-se Vinya Nova. Amb el temps els monjos van engrandir la hisenda, convertint-la en un complex productiu i residencial al servei del monestir.
Al costat del mas hi ha una àmplia zona d’aparcament, anomenada Nubiola, en record i homenatge del gran escalador i aperturista de vies montserratines, en Joan Nubiola, traspassat fa un parell d’anys.
Sortim per la pista en direcció a ponent però l’abandonem aviat per un camí a mà dreta, seguint el PR C-78 fins a l’alçada de la Socarrada, on retrobem la pista i, a mà dreta, el camí dels Francesos.

Camí dels Francesos (500m)
Barrat per una tanca de fusta al començament. Aquest camí pel torrent del Bassal dels Gats, fou un dels que utilitzaren les columnes franceses del mariscal Suchet per assaltar el monestir de Montserrat, el juliol de 1811. Des de llavors és conegut amb aquest nom.
Ben fressat, no ofereix cap dubte excepte alguna bifurcació a mà esquerra (tal vegada una drecera) no senyalada al mapa, que ignorem. En pendent entre moderat i fort ens deixa sobre el coll de l’Ajaguda.

Coll de l’Ajaguda (838m)
A la carena del serrat dels Tudons, entre els torrents de Migdia i del Bassal dels Gats. Rep el nom per l’agulla Ajaguda que, juntament amb les del Jardí i de l’Avenc, coronen el serrat (1).
El panorama que s’hi albira de les agulles que envolten la canal de Migdia és fantàstic. Vers el N surt el camí que baixa a aquesta canal. Però nosaltres continuem a mà dreta (E) pel dels Francesos.
Ignorem una bifurcació a mà dreta i continuem per un llom sobre el pregon torrent dels Bugaders, ben encarats al Camell de Sant Jeroni i l’Albarda Castellana.

Camí al Clot de la Sajolida (1000m)
Surt a mà dreta. Si el seguíssim baixaríem a travessar el torrent dels Bugaders i, prou més enllà, pel Clot i Bassal de la Sajolida, sortiríem al camí del Pont, pel que volem retornar. Poc més amunt nova bifurcació.

Camí a la canal de Migdia (1027m)
Just al peu del Camell surt a mà esquerra el camí que baixa a la canal de Migdia, per on marxa també el PR. Nosaltres continuem recte, per un camí ombrívol, ben fressat i senyalitzat amb pintura groga, entre la parets llevantines del Camell i les ponentines de l’Albarda.

Les Pinasses (1138m)
Bifurcació de camins, senyalitzada per una gran fita. Un corriol mena a la propera Albarda Castellana, un cim amb nom de guarniment de bèstia de càrrega, sostre comarcal del Baix Llobregat, que val la pena visitar. A mà dreta un altre camí baixa a buscar el Nou de Sant Jeroni.
Nosaltres anem a l’esquerra (N) a trobar al camí de Sant Jeroni, al peu del mirador de Mossèn Cinto i, per les escales, atenyem el cim.

Miranda de Sant Jeroni (1237m)
Punt més alt de la serra, sostre de l’Anoia i el Bages. Magnífica talaia oberta als quatre punts cardinals. Si el dia hi acompanya podem albirar comarques i cims ben llunyans. Ens hi ajuda la bonica i sòlida taula d’orientació instal·lada fa tres dècades pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages.
Baixem del cim i, pel costat de l’ermita, prenem el ben condicionat, planer i còmode Camí Nou. Deixem a mà dreta el del coll de les Pinasses (estaca indicadora al Bruc pel camí dels Francesos) i, prou més avall, a mà esquerra, el Camí Vell que s’adreça al Monestir pel Pla dels Ocells i les Escales dels Pobres, també indicat amb una estaca. Continuem recte en direcció a Sant Joan.

Camí del Pont (1033m)
Ens cal estar atents perquè no és indicat. Senyalitzat amb una fita i fressat, surt a mà dreta un camí que creua la carena del serrat de l’Alzina de les Paparres i baixa esbiaixadament en fort pendent.
Deixem una bifurcació a mà dreta i més avall, sobre un llom rocallós, de sobte trobem senyals de pintura blanca que ens guiaran pràcticament fins al final. Seguint-los anem a la dreta.
Més avall deixem a mà dreta el que sembla un camí al clot de la Sajolida però, poc més enllà, ja trobem el que apareix ressenyat al mapa.

Coll de la Roca Mala (866m)
Bifurcació en T, senyalitzada amb fites. A mà dreta surt el camí al clot de la Sajolida, l’altre cap del qual hem trobat tot pujant pel camí dels Francesos.
Els senyals blancs ens menen baixar a mà esquerra, en fort pendent i per camí de mal fer al peu d’una codina. Creuem la llera del torrent.

Camí dels Pollegons (800m)
Per l’esquerra surt el camí dels Pollegons que, seguint-lo pel coll homònim, ens retornaria al Nou de Sant Jeroni. Revoltem un esperó i baixem decididament a creuar de nou el torrent.
Ens adonem que aquest és un antic camí que en temps pretèrits havia estat ben conservat: murets de pedra seca, esglaons, algun tram empedrat…(2)
Bona estona el camí transcorre pel marge dret (orogràfic i en el sentit de la marxa) del torrent fins que baixa a la llera a l’alçada de la canal de l’Ermità Mort.

Canal de l’Ermità Mort (687m)
El torrent, i amb ell el camí pel que venim, s’ajunten al que forma la canal de l’Ermità Mort (3) que baixa per l’esquerra. Continuem ara per aquest marge.

El Pont (636m)
Un corriol prou fressat baixa decididament a mà dreta a retrobar la llera del torrent, a l’alçada de on, pel marge dret, desemboca el Clot de la Sajolida.
Un gran bloc desprès ha creat el pont natural que dóna nom al camí. Pugem a recuperar-lo, continuem pel marge esquerra i aviat creuem la canal dels Pollegons, que baixa per aquesta mà.
Cada cop més alçats sobre el torrent, creuem la canal Fosca, per tornar a baixar i atansar-nos a la llera. Deixem el camí que segueix cap al Clot de la Mònica per baixar decididament a mà dreta i, en poca estona, ens plantem sobre el torrent en una ampla clariana.
Pel marge dret puja un camí que seguim fins a la Vinya Nova.

  • (1) El nom d’aquest coll és controvertit. Cèsar August Torres el 1880 i Ramon de Semir al seu mapa de 1949 l’anomenen coll de Muset: Sembla que respondria al cognom d’un antic propietari del terme. Però ben a prop, al serrat de la Palomera, hi ha el coll de Mosset, per on hi passa el camí del Cabrit, amb el que la confusió està servida. Al mapa de l’ICGC figura com a coll de l’Ajaguda i al de l’Alpina també com a del Bassal dels Gats.
  • (2) Jordi López a la seva pàgina totmontserrat.cat refereix una ressenya apareguda a la Revista Montserratina l’any 1909, on es diu que el bon estat del camí es deu al seu ús per part dels propietaris del restaurant de Sant Jeroni que hi pugen des de Collbató.
  • (3) A la mateixa pàgina de Jordi López, l’autor és fa ressò de l’article de Josep Galobart “Topònims generats o relacionats amb la Guerra del  Francès” publicat al Butlletí del Santuari nº 51, segons el qual, el nom d’aquesta canal prové que dos anys després de la Guerra del Francès,  hi fou trobat el cadàver de l’ermità Josep Broch, que hauria mort accidentalment fugint dels gavatxos. Aquesta canal està equipada per baixar-la rapelant.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Montserrat. Sant Jeroni.

Itineraris relacionats:

Montserrat. Montgròs.

Pel Serrat de la Palomera i retorn per la Canal de Migdia

Distància 6,4 km
Desnivell acumulat 673 m
Nivell de dificultat moderat
Data 11 d’octubre de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000/5000)
Recursos consultats Ruta 7 Patronat de la Muntanya de Montserrat (Ramon Ribera-Mariné, Jordi López Camps i Josep Nuet Badia)
  Tot Montserrat (Jordi López Camps)

Curta circular que ens permet enfilar-nos pel vessant meridional al Montgròs, una talaia des de la que s’albira bona part de la serralada montserratina. No té altra dificultat que el fort pendent d’alguns trams i un parell de grimpades fàcils.

Accés
Des del carrer de l’Abat Escarré, al nord del Bruc Residencial, prenem el camí de Can Jorba (rètols indicadors), una pista de terra que mena directament a aquest mas.

Can Jorba (490m)
Mas clos per una tanca perimetral que empara la casa principal i altres dependències. És documentat d’ençà el segle XV, com a mas Vendrell, tot i que podria ser anterior ja que la capella adjacent de la marededéu de la Font, és esmentada al segle XIV.
Situat al peu del camí que a l’edat mitjana anava de Collbató a Can Maçana pels masos de la Vinya Nova i del Castell. Avui és una pista de terra.
Al costat del mas hi ha una zona d’aparcament. Sortim per la pista en direcció a ponent fins a l’alçada de l’olivar de la Fonollosa. Just abans que es bifurqui cap al Clot del Tambor, la deixem per un poc perceptible corriol a mà dreta, senyalitzat amb pintura vermella, que s’enfila pel Serrat de la Palomera.

Camí del serrat de la Palomera (520m)
Té algunes bifurcacions i dreceres, algunes també senyalitzades amb pintura (1). Anem guanyant alçària en direcció (NE) al serrat de la Palomera que esquivem per la dreta, a mitja alçada entre aquest i la canal Roja.
Per l’esquerra arriba del coll de Mosset el camí del Cabrit, que seguim a mà dreta, baixant fins a la llera de la canal. En aquest punt comença a mà dreta el recorregut equipat del tram inferior, conegut com a Tres en Ratlla.
Per l’altre marge ens enfilem fins a una nova bifurcació.

Camí dels Naps de Dalt (794m)
Deixem el camí del Cabrit que continua fins al torrent de Migdia per un altre a mà esquerra, indicat amb una gran fita i senyalitzat amb pintura blava (2).
El camí s’enfila decididament (N) en direcció al peu de la Rampa de l’Esfinx, a l’esquerra de l’evident turó del Montgròs, per marge esquerre (orogràfic) de la canal. Pugem per un roquissar, amb trams ben costeruts on ens cal estar atents als senyals que ens menen pels millors passos. Alternem als claps rocallosos amb altres de bosquina.
Senyalitzat per unes fites i pintura groga, surt a mà dreta el camí dels Plecs del Llibre, que va a trobar el de la canal de Migdia a l’alçada de la Cajoleta. Anem a l’esquerra per dins d’un tram de bosquina. Més amunt, al peu de la Rampa de l’Esfinx deixem un altre ramal del mateix camí, també a mà dreta i senyalitzat amb pintura groga.
Enfilem una llarga llesca rocallosa, creuem la torrentera i entrem al bosc. Grimpant per una canaleta guanyem un collet sobre el serrat del Faraó.
Continuem pujant i després, ja més planerament per dins del bosc, anem a trobar el camí entre el coll de les Comes i el Montgròs.

Coma dels Naps (1030m)
Una estaca indica que som a la Coma dels Naps de Dalt (3) i que resten 450 metres pel Montgròs.
Anem a la dreta, seguint el PR C-78, que ressegueix tot el massís occidental entre el collet de Guirló i la canal de Migdia.
Fortíssim pendent fins atènyer un collet al peu de la roca Plana dels Llamps on desgrimpem per una esquerda. Seguim per una lleixa a ponent de la roca Plana fins al Coll del Montgròs des de on, en una curta pujada, guanyem el cim.

Montgròs (1133m)
El cim és un gran tossal a migdia de la característica línia d’agulles de la serralada, prou prominent com per esdevenir una talaia privilegiada sobre la major part del massís.
Retornem al coll i comencem a davallar (E) en fort pendent, seguint el PR C-78, en direcció a la canal de Migdia, el gran esvoranc que parteix la serralada pràcticament per la meitat. El camí revolta als peus de la Salamandra i aprofita les diàclasis del vessant llevantí, conegudes com canal de la Salamandra. Passem pel costat de la font de la Cadireta, deixem a mà esquerra el camí que puja al Portell de Migdia i amb ell el PR que, poc més enllà, es bifurca en direcció al Camell de Sant Jeroni i  baixem a la llera del torrent.

Canal de Migdia (940m)
Com la resta de torrents i canals montserratines, va resultar profundament trasbalsada pels aiguats de juny del 2000.
Anem a la dreta (S) baixant per la codolosa llera del torrent, que abandonem puntualment per un marge o l’altre guiats per fites, per tal d’evitar obstacles com algun despreniment o esbarzerars. Sovint ens cal esquivar troncs d’arbres caiguts que barren el pas. Tot i l’ambient feréstec i salvatge, el camí no presenta cap dificultat.
A mà esquerra trobem la bauma dels Plecs del Llibre i poc més enllà, una clariana ens permet albirar-los. Prou més avall passem al peus de la Cajoleta.

Peu de la Cajoleta (809m)
Un rètol de fusta en un arbre ens indica un corriol que s’enfila a mà esquerra, pel que abandonem la llera del torrent (4) guanyant alçària fins al coll.

Coll de l’Ajaguda (838m)
A la carena del serrat dels Tudons entre els torrents de Migdia i del Bassal dels Gats. Rep el nom per l’agulla Ajaguda que, juntament amb les del Jardí i de l’Avenc, coronen el serrat (5).
Just a sota del coll sortim sobre el camí dels Francesos (6), on retrobem el PR C-78 que baixa del Camell. Solament ens cal seguir-lo a mà dreta i anar davallant fins a la Socarrada on retrobem el camí de la Collbató a can Jorba per la Vinya Nova.

  • (1) He procurat indicar amb waypoints les que he localitzat.
  • (2) Aquest camí se l’ha anomenat de diverses maneres. Al mapa de Ramon de Semir de l’any 1949 és ressenyat com a camí de la Palomera. En aquella edició no apareixia el camí entre la Fonollosa i el camí del Cabrit que, pel que sembla, és d’obertura posterior. En edicions antigues de l’Editorial Alpina també figurava amb aquell nom, però posteriorment passà a anomenar-se camí dels Naps de Dalt i, més recentment, apareix innominat. Atès que el camí entre la Fonollosa i el del Cabrit, actualment és prou conegut i ressenyat com a camí de la Palomera, he optat per anomenar aquest de la canal Roja com a camí dels Naps de Dalt, tot i que considero que el nom és poc adient.
  • (3) La Coma dels Naps de Dalt és bon tros més enllà, a l’alçada del Bassal dels Avellaners, al peu de la cara llevantina del Cilindre.
  • (4) Si continuéssim torrent avall ben aviat trobaríem a mà dreta el camí dels Plecs del Llibre, el mateix que hem deixat tot pujant per la canal Roja. Prou més enllà el torrent s’encaixona i comença el tram equipat conegut com a Joc de l’Oca, però per un torrent subsidiari podríem continuar i, per la font de la Cajoleta, retrobar el camí del Cabrit.
  • (5) El nom d’aquest coll és controvertit. Al mapa esmentat de Ramon de Semir se l’anomena coll de Muset, i sembla que respondria al cognom d’un antic propietari del terme. Però ben a prop, al serrat de la Palomera, hi ha el coll de Mosset, per on hi passa el camí del Cabrit, amb el que la confusió està servida. Al mapa de l’ICGC figura com a coll de l’Ajaguda i al de l’Alpina també com a del Bassal dels Gats.
  • (6) Aquest camí pel torrent del Bassal dels Gats, fou un dels que utilitzaren les columnes franceses del mariscal Suchet per assaltar el monestir de Montserrat, el juliol de 1811. Des de llavors és conegut com a camí dels Francesos.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Montserrat: Montgròs

Itinerari relacionat:

Montserrat. Del Príncep al Faraó.

Volta a les Comes pel Torrent de les Grutes, la Canal Roja, el Camí del Cabrit i la Coma d’en Pastor

Distància 8,4 km
Desnivell acumulat 752 m
Nivell de dificultat difícil
Data 7 d’abril de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000/5000)
Recursos consultats Ruta 7 Patronat de la Muntanya de Montserrat (Ramon Ribera-Mariné, Jordi López Camps i Josep Nuet Badia)
  Tot Montserrat (Jordi López Camps)
  El pas de la llastra. Esgarrepacrestes.

Circular a garbí del massís montserratí, sobre el Bruc. Excepte al tram superior, transcorre per camins fora dels itineraris més habituals.
Si no fos pel tram de baixada per la Canal Roja i, especialment, per la Coma d’en Pastor, el consideraríem de moderada dificultat. Terreny abrupte no apte per a senderistes poc habituats a trescar.

Accés
Al Bruc prenem el carrer de les Escoles (al costat de l’escola) i baixem a travessar el torrent de la Diablera. A l’altre cap pugem a la dreta i sortim a un camí transversal que prenem a l’esquerra. Ens en desviem a mà dreta en direcció a la masia el Castell per una llarga pista entremig del bosc. Passem per davant de la tanca perimetral del mas, baixem i sortim al camí de can Salses que prenem a mà dreta baixant en ziga-zaga fins al Clot del Tambor.

Clot del Tambor (500m)
Vall ensotada i codolosa, conreada d’olivar. El nom de Tambor prové de l’antic propietari de l’indret i res té a veure amb la batalla del Bruc. S’ha llaurat el terreny i el camí s’ha desdibuixat: cal travessar l’olivar (NW) per l’espai més ampli fins a l’altre cap on apareix ben definit.
Rebutgem camins i corriols a mà esquerra que ens menarien al Torrent del Tambor, anem a la dreta seguint la rasa del Boixar. Aviat ens n’apartem enfilant-nos a l’esquerra fins a una cisterna on tornem a anar l’esquerra(N). El camí de la dreta mena a la cova i barranc del Boixar.
Seguim senyals de pintura vermella. Ens encarem a una graonada rocallosa on potser caldrà ajudar-nos amb les mans. Un cop superada continuem per la carena del Cabrit, deixant a mà esquerra dos camins que baixen a la Roca del Tambor.

Cova del Cabrit (700m)
Balma al peu de la Proa o Roca Vella, del Serrat del Cabrit.
Just abans de la balma un camí baixa per l’esquerra a la Roca del Tambor i per la dreta surt el del Cabrit que mena al Torrent de Migdia pel Clot del Boixar i el Coll de Mosset. Part d’aquest camí el recorrerem a la tornada.
Pel costat de la balma anem a l’esquerra (N) seguint, a peu de paret, senyals de pintura vermella. Aviat baixem a l’esquerra, separant-nos de la tàpia, (1) per continuar després en la mateixa direcció (N). Atenyem el camí que puja del Torrent de les Grutes per la Font de Xebret i el seguim a mà dreta.

  • (1) Si seguim recte, per un corriol paral·lel a frec de la roca, passarem pel peu de diferents vies d’escalada (cordes fixes i més endavant ancoratges). En aquest cas ens caldrà baixar més endavant i haurem fet un camí més incòmode.

Cova de l’Arcada (750m)
Gran balma per on salta, quan porta aigua, el Torrent dels Cirers o de la Coma Alta. Amida cinc metres de profunditat, per vint d’alçada i quaranta d’amplada. Originada probablement pel despreniment de blocs que li va conferir la forma de gran arcada.
Baixem en direcció al torrent travessant un caos rocallós. Poc abans de la llera deixem a mà dreta el camí de la Coma Alta i, a l’altre marge, anem a la dreta deixant a l’esquerra el camí del Torrent del Lloro (indicacions pintades a la roca).
Entrem al Torrent de les Grutes, passem per la balma de l’Estació d’Assarriar, on comença a encaixonar-se. Ajudats per sis grapes, superem un ressalt sota un bloc encastat, als peus de la Miranda del Pas del Príncep.
Quan, més amunt, el torrent torna a obrir-se i fa un gir a la dreta, el mateix camí ens en fa fora i comencem a enlairar-nos pel marge dret hidrogràfic (NW), entre llaçades i considerable pendent, fins atènyer el camí del Pas del Príncep (PR C-78), que prenem a mà dreta. Podem desviar-nos a l’esquerra fins la propera Font de l’Esllavissada.
Al Coll de Porc (o de Port) anem a la dreta (SE) pel Camí de les Comes (també PR C-78). Passem pel coll del Miracle, on el camí vira a migdia. Deixem a mà esquerra el camí als Ecos pel Pas de l’Esfinx, i més endavant, la Balma de les Pruneres.
A les Saleres la llarga carena del Serrat de la Vella tanca l’embut de l’alta coma del Torrent de les Grutes, que hem revoltat seguint el camí que ara ens adreça a sol ixent pel solell, als peus de l’agulla de la Vella. Podem albirar l’esvelta figura del Cabrit o Cilindre i, a la seva esquerra, el Coll de les Comes, proper destí.
Ens cal davallar a creuar el torrent de la Coma Alta i remuntar per l’altre cap, deixant un corriol que baixa a la dreta i, poc més amunt, un altre a l’esquerra, enfilant-nos per una llenca rocallosa. Quan, literalment, topem amb la paret ponentina de l’Esfinx, anem a l’esquerra buscant una lleixa superior que ens permet assolir el coll.

Coll de les Comes (1065m)
Estratègicament situat entre les agulles del Cilindre o Cabrit i l’Esfinx, la Coma Alta i la dels Naps. És un bon mirador d’una de les zones tant interessants com poc freqüentades del massís.
Baixem (SE) a creuar el Torrent de la Coma dels Naps per una llenca rocallosa, terreny delicat en cas de mullena. Remunten per l’altre marge deixant a mà esquerra el camí dels Ecos i, poc més enllà, un altre corriol a mà dreta.
Quan, en una colzada sota la Roca Plana dels Llamps, el camí s’enfila en direcció al Montgròs (diminuta estaca indicadora), prenem a mà dreta el dels Naps de Dalt.

Camí dels Naps de Dalt (1030m)
Senyalitzat amb una gran fita i pintura blava. Sortim sobre un collet del Serrat del Faraó, entre la Coma dels Naps i la Canal Roja.
Encetem aquí el tram delicat de l’itinerari. Primerament baixem per una curta però empinada canal on ens ajudem amb tota mena d’elements vegetals per, tot seguit, davallar llarguíssimes llenques rocalloses a la capçalera de la Canal Roja, als peus de la Rampa de l’Esfinx del Mongròs, fins atènyer el travesser Camí del Cabrit. A mitja baixada hem deixat a mà esquerra, senyalitzat amb pintura groga, el dels Plecs del Llibre.
Sobre el tram més pregon de la Canal Roja on el barranc és equipat per davallar-lo (Tres en Ratlla), prenem el Camí del Cabrit a mà dreta seguint senyals de pintura vermella. Per l’esquerra aniríem al Torrent de Migdia i la via ferrada del Joc de l’Oca.
Baixem a creuar el torrent i ens cal estar atents a la bifurcació on el nostre camí continua esbiaixadament a mà dreta (1)
Ens enfilem al coll fent una llarga llaçada, a la colzada de la qual deixem un corriol a mà dreta.

  • (1) És fàcil saltar-se aquesta cruïlla i continuar pel Camí de la Palomera, senyalitzat també amb pintura vermella i grans fites. De bon fer, baixa també a la Fonollosa. És una bona alternativa al tram més rost de l’itinerari per la Coma d’en Pastor que ens queda per fer.

Coll de Mosset (821m)
Entre els serrats de la Palomera i del Faraó, la Canal Roja i la Coma d’en Pastor.
Hi ha certa confusió amb el nom d’aquest coll i el del seu veí als peus de l’Ajaguda, que també se l’anomena de Muset o Moset. Ramon Ribera el ressenyà així a la seva guia recollint un testimoni segons el qual, el coll de la Palomera i la balma que hi ha a sota, rebien aquest nom perquè un tal Mosset s’hi «trencà el coll».
Que algú hi prengués mal ja és descriptiu de la dificultat del pas. Efectivament ens cal davallar un curt tram estret i aeri, girem a mà dreta i passem pel costat de la balma.
Amb un constant puja i baixa pel camí del Cabrit, força envaït per la bosquina però encara prou fressat, resseguim la capçalera de la Coma d’en Pastor, a la falda del Faraó. A l’alçada d’un pi blanc gros i isolat, deixem a mà dreta el corriol que mena al peu de vies d’escalada de l’agulla.
Poc més enllà, també a mà dreta, deixem el Camí del Cabrit que continua vers la cova homònima pel Clot del Boixar. Anem a l’esquerra seguint ara senyals de pintura groga, pel camí de la Coma d’en Pastor.

Camí de la Coma d’en Pastor (772m)
A pocs metres trobem un altre ramal del Camí del Cabrit (fites). Després davallem decididament cap el torrent, però abans d’atènyer la llera ens cal superar el Pas de la Llastra, el més delicat. Desgrimpem una graonada de quatre o cinc metres per una canaleta (IIIº). La llastra pròpiament dita és més a la dreta, en el sentit de la marxa. Però el camí és senyalitzat per la canaleta.
Un cop a la llera ens cal sortejar el caos de blocs caiguts i els ressalts del torrent, on trobar el millor pas no resulta sempre evident i els senyals de pintura hi son escadussers i tapats en un tram.
Al peu del Totxo del Camí, un bon diedre amb una gran llosa per sostre on hi ha vies d’esportiva, ens separem del torrent i, ja per camí menys feréstec, sortim a l’olivar de la Fonollosa on prenem la pista a mà dreta que ens retorna al Clot del Tambor.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Montserrat. Del Príncep al Faraó.

Montserrat. Els Ecos i l’Esfinx.

Per la canal de la Font de la Llum, la dels Micos i retorn per la del Miracle

Distància 4,8 km
Desnivell acumulat 580~660m
Nivell de dificultat difícil
Data 31 de març de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000)

Exigent itinerari circular per guanyar una de les talaies més altes de la serra montserratina, que transita per un sector agrest on no hi ha cap camí fàcil. Grimpades, desgrimpades, flanquejos i passos exposats, alguns d’equipats. No és itinerari per aventurar-s’hi si no s’està avesat a aquest tipus de terreny. Totalment desaconsellable si és humit. En contrapartida el premi és proporcional a l’esforç.
Bona part transcorre per canals, pregones i encaixonades, on el GPS ens serà de ben poca utilitat. Els camins que seguirem estan fidelment representats al mapa. Però, com és habitual a Montserrat, hi concorren altres corriols i tiranys (dreceres, accés a peus de via d’escalada, etc.) que ens poden procurar una bona «encigalada». Un ull on posem els peus i l’altre a les fites i als senyals. I parades sovintejades: tant per refer l’alè com per gaudir de l’espectacle.

Accés
Per la BP-1103 entre el Monestir de Montserrat i el coll de can Maçana, poc més enllà del quilòmetre 4, hi ha un petit espai d’aparcament a mà dreta.

Creu del Regató (688m)
Podem albirar la Canal del Miracle, per on retornarem, a mà esquerra. Prenem el camí del Miracle, ben indicat a l’altre marge de la carretera, pujant per unes escales. Sortim al de l’Arrel (GR 172) que prenem a l’esquerra en direcció al Monestir. El seguim fins a la Canal de la Llum, on l’abandonem per enfilar-nos-hi a mà dreta, en fort pendent.
A mitja canal una fita ens senyala un camí a mà dreta, que podem seguir si volem visitar la propera Font de la Llum.
Canal amunt atenyem el Portell de Migdia, un collet entre les Talaies (esquerra) i els Ecos (dreta). Perdem uns metres per l’altre vessant, baixant per la Canal de Migdia.

Canal dels Micos (1000m)
Una fita i el mot «Micos» al tronc d’una alzina, ens indiquen un tirany que surt a mà dreta. Hi anem seguint senyals grocs i blaus.
Just encetar el corriol, un flanqueig delicat ens ensenya les cartes del pal que anirà la ruta a partir d’ara. Pugem fort amb tendència a l’esquerra (W) fins a la base de la paret, on anant a l’esquerra (S), entrem a la Canal dels Micos.
Superem grimpant per oposició un primer tram estret. I tibant de braços, entre les arrels d’un teix providencial, un segon de més ampli. Flanquegem per un pas força exposat, protegit per un sòlid cable d’acer.
Deixem a mà esquerra el corriol (senyals vermells) que mena al pas del «Borinot», actualment desequipat. Girem a la dreta i enfilem (N) la canal del Camell, costeruda però més ample. No arribem fins al final: la deixem per l’esquerra, seguint els senyals de pintura, i flanquegem sobre una roca (SW) des de la que ja podem albirar el cim de la Miranda dels Ecos.
Un tram arbrat, girem de nou a la dreta i encetem una altra canal (N) entre la Miranda i l’Eco del Mig. Una corda nuada ens ajuda a progressar per un ampli però llarg i costerut llit de roca.
Sortim a un collet, anem a l’esquerra i, per l’estret fil de carena, assolim el cim.

Miranda dels Ecos (1223m)
Som al sector més alt del massís, pocs metres per sota del seu sostre, la veïna Miranda de Sant Jeroni. Extraordinària talaia que ens proporciona una de les millors panoràmiques —i n’hi ha tantes!— que poden gaudir-se a Montserrat. Si calgués descriure tot el que s’hi albira hi esmerçaríem moltes línies…
Retornem al collet, enfilem per un corriol enganxat a la base ponentina de la Miranda fins a un altre entre aquesta i l’Eco d’en Nubiola (1).
Una sirga nuada a uns teixos ens permet baixar (S) per una rosta canal de fortíssim pendent i terreny descompost. La sirga ens deixa sobre una graonada d’uns quinze metres, quasi vertical, equipada amb una sòlida cadena i cordes.
Superat el pas continuem baixant ajudant-nos amb tota mena d’elements vegetals. Virem 90º a la dreta (W), deixant a l’altre mà el corriol que, entre la Roca de Migdia i el Serrat del Patufet, va a buscar el camí del Montgròs. Ens guiem, encara, pels senyals grocs.
A la capçalera de la Coma dels Naps de Dalt, deixem el camí que segueix baixant a buscar el de les Comes i anem a la dreta (NNW), guiats ara per senyals vermells.
Flanquegem recuperant alçària. A la propera bifurcació baixem a l’esquerra: no seguim el camí que, per la dreta, marxa arrapat a la paret. Poc més enllà deixem a mà esquerra una variant del camí que baixa al de les Comes.
Sortim sobre una llarga llesca rocallosa i la remuntem fins a la carena, entre les Roques del Salt de la Nina i les dels Aurons. Anem a l’esquerra carenejant (W) fins al peu de la Miranda dels Aurons i continuem, carena enllà (S), fins al de l’Esfinx.

  • (1) Tanmateix ens ha semblat que es pot desgrimpar directament des de mitja carena, sense que calgui retornar al collet.

L’Esfinx (1146m) (1)
Retornem sota els Aurons i, davallant per una canaleta (W), guiats ara per senyals de color blau, anem passar pel peu de les seves parets ponentines (N). Som al recorregut del Pas de l’Esfinx, un llarg tram de baixada fins al coll del Miracle, amb sovintejats flanquejos, desgrimpades i passos delicats no exempts d’exposició. (2)
Tot i l’atenció que cal dedicar als nostres passos, és obligat de tant en tant alçar la mirada per no perdre’ns les magnífiques vistes que s’albiren de les Agulles i els Frares Encantats.
Sortim al Camí de les Comes (PR C-78), entre el coll homònim i el de Port, que prenem a mà dreta.

  • (1) Sembla que és fàcil accedir al cim de l’Esfinx pel vessant nord amb senzilles grimpades que no passarien de IIº. Però no he localitzat més que una ressenya. Talment com si la gent hi passi de llarg. La manca d’informació i el fort vent ens aconsellen deixar-ho per un altre dia.
  • (2) Fa uns anys aquests passos estaven equipats amb cables i cordes. Encara hi resten alguns ancoratges. Es va desequipar… fins que algú hi prendrà mal.

Coll i canal del Miracle (975m)
Deixem la carena baixant a mà dreta tot entaforant-nos a la canal. Aviat trobem, també a la dreta, el camí del Salt de la Nina i l’Hort del Malany.
La del Miracle és una canal curta i, per això, amb molt de pendent. Molt més que a la de la Font de la Llum. Amb trams de terreny descompost, alternats d’altres en que els aiguats han deixat la roca mare al descobert.
Passat un d’aquells trams de roca, quan la canal s’obre, el camí ja menys rost se’n separa, iniciant una marrada a l’esquerra tot esquivant la graonada per on salta.
Sortim de nou al Camí de l’Arrel que prenem a mà dreta. Baixem a travessar la canal del Miracle. El camí, ben condicionat, la creua amb escales, baranes i algun passamà. Retrobem la cruïlla amb el del Miracle (estaca indicadora) que seguim desfent els nostres passos de l’anada.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Montserrat: Els Ecos i l'Esfinx

Montserrat. L’Albarda Castellana.

De Santa Cecília a l’Albarda Castellana per la canal de Sant Jeroni. Retorn pel Portell de Migdia.

Distància 5,7 km
Desnivell acumulat 769 m
Nivell de dificultat moderat
Data 10 de març de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000)

Circular per accedir a un cim amb nom de guarniment de bèstia de càrrega, sostre comarcal del Baix Llobregat. I, aprofitant la proximitat al camí, a la Miranda de Sant Jeroni sobirà de la serra, de l’Anoia i el Bages. Hi pujarem per la canal de Sant Jeroni i retornarem per la de la Font de la Llum.
Els aiguats del juny del 2000 van trasbalsar profundament les canals montserratines, deixant-ne moltes impracticables. Amb els anys, els treballs que s’hi han fet i el pas de la gent, els camins s’han recuperat. Corriols rostos que salven un bon desnivell en poc espai, especialment el de la canal de Sant Jeroni, on ens caldrà l’ajuda de les mans per progressar, en més d’una ocasió.
Malgrat que l’itinerari és evident i ofereix pocs dubtes d’orientació i els camins son fressats, per totes aquelles consideracions, l’hem qualificat de dificultat moderada.

Accés
Per la BP-1103 entre el Monestir de Montserrat i el coll de can Maçana, i els punts quilomètrics 5 i 6, hi ha el Monestir de Santa Cecília. Àmplia zona d’aparcament dotada de vídeo-vigilància.

Santa Cecília de Montserrat (680m)
Documentada als entorns de l’any 900, fou un monestir benedictí anterior al de l’abadia de Montserrat. A la primera meitat del segle XI, l’església primitiva, va ser reformada en estil romànic.
El segle XVI l’activitat monàstica havia decaigut i passà a dependre de l’abadia de Montserrat. Durant la Guerra del Francès fou saquejada i incendiada, com la resta d’esglésies i ermites montserratines. Fou restaurada el 1862 i el 1931. Durant la primera meitat del segle XX s’hi estatjà una comunitat de monges benedictines. La restauració més recent és del 2015. Actualment alberga un espai d’art.
De l’altra banda de la carretera prenem una pista a mà dreta que aviat es converteix en corriol que surt al camí de l’Arrel (GR 172, estaca indicadora), on anem també a la dreta. Més amunt, al costat d’una pilona de la línia elèctrica, ignorem a mà esquerra el camí a la font de la Teula i baixem a la llera de la canal.

Canal de Sant Jeroni (726m)
Entre el Serrat del Moro i el de Sant Jeroni. Inconfusible: hi puja la línia elèctrica del centre de telecomunicacions del Mirador del Moro.
A la llera (estaca indicadora) deixem el camí de l’Arrel per un corriol esglaonat que s’enfila pel marge hidrogràfic esquerre (dreta sentit de la marxa) en fort pendent.
Més amunt de la font de la Teula, baixem a la llera. A l’altre marge progressem per una vira protegida amb un passamà.
La canal es bifurca. A mà dreta s’obre la canal del Pou de Glaç, popularment coneguda com “del Mejillón” que dóna accés a la ferrada Teresina, i també està equipada amb cordes i cadenes. Continuem pel ramal de l’esquerra.
Ben aviat uns taulons esglaonats i una corda nuada ens faciliten superar una graonada que també podem salvar per l’esquerra.
Canal amunt abandonem la llera per un camí a mà dreta i ja no el deixem fins al coll. Els darrers metres son els més costeruts.
A la sortida anem a la dreta, passem pel costat de l’ermita de Sant Jeroni i del monument a mossèn Cinto Verdaguer, i enfilem les escales de la Miranda.

Miranda de Sant Jeroni (1237m)
Punt més alt de la serra, sostre de l’Anoia i el Bages. Magnífica talaia oberta als quatre punts cardinals. Si el dia hi acompanya podem albirar comarques i cims ben llunyans. Ens hi ajuda la bonica i sòlida taula d’orientació instal·lada fa tres dècades pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages.
Tot baixant, poc després del monument a mossèn Cinto, prenem a mà dreta un camí ben fressat (SE). Al coll de les Pinasses, a mà dreta trobem el camí que després seguirem i que, per l’esquerra, mena al proper Camí Nou de Sant Jeroni. Continuem recte, fem un curt flanqueig poc exposat i amb bons peus, i salvem una curta graonada ajudats per una corda nuada.

L’Albarda Castellana (1177m)
Cim bicèfal, sostre comarcal del Baix Llobregat, amb nom de guarniment de bèstia de càrrega. Coronat per un pessebre.
Bona vista sobre el Torrent de Migdia que ens permet albirar bona part del camí que recorrerem tot seguit.
Retornem al coll de les Pinasses i prenem a mà esquerra el Camí dels Francesos, baixant (SW) fins a l’alçada del Camell de Sant Jeroni, on el deixem per un altre a mà dreta senyalitzat com a PR. Revoltem el Camell per migdia (W), obviant una drecera al Camí dels Francesos a mà esquerra, i el flanquegem pel vessant ponentí (N).
Fem diverses sifonades per salvar una torrentera i els replecs a la falda del Gegant Encantat (N) fins que, als peus de la Talaia girem 90º (W) i atenyem la llera del Torrent de Migdia, senyalada per dues grans fites. Deixem el PR que segueix torrent avall i anem a la dreta (N), torrent amunt, altra volta en fort pendent.
Quan a mà dreta trobem el camí a la Canal dels Micos, ja albirem la claror del coll.

Portell de Migdia (1029m)
Estreta i boscosa collada entre els Ecos i les Talaies. Vers el nord es despenja la Canal de la Font de la Llum. Baixem pel camí rost però ben definit que la recorre, encaixonats entre altes parets.
Quan la canal s’obre, una estaca i una fita ens senyalen un camí a mà esquerra que, en moderat pendent ens mena al peu de la vertical paret nord dels Ecos.

Font de la Llum (912m)
Raja dins d’una mina, a l’abric de la balma formada per una enorme llosa despresa.
Retornem al camí de la canal, ara per pendent més suau, i atenyem el Camí de l’Arrel (estaca indicadora) que prenem a mà dreta, en direcció al Monestir.
Revoltem la falda del Serrat de Sant Jeroni, al peu de la paret de Santa Cecília. Deixem a mà esquerra el camí que baixa a la carretera, que ja podem veure ben a prop, i ens enfilem fins a retrobar la llera de la Canal de Sant Jeroni, on desfem el camí de l’anada.


Powered by Wikiloc


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Itinerari relacionat:

Montserrat. Pallers i Torrent de les Grutes.

Del Bruc als Pouetons de les Agulles pels Pallers. Retorn pel Pas del Príncep i el Torrent de les Grutes

Distància 7 km
Desnivell acumulat 490 m
Nivell de dificultat moderat
Data 6 d’octubre de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:25000)

Matinal circular a garbí de Montserrat per paratges ben contrastats: de la carena dels Pallers al pregon torrent de les Grutes. En general fàcil, tot i que cal salvar un pas equipat amb grapes. Seguint la llegenda montserratina dels regira-rocs.
Conten que, temps era temps, entre els homes hi havia una disbauxa i un lladronici, que res no estava segur enlloc. Aleshores, pels voltants dels Pouetons, vivien una família de gegants anomenats els Regira-rocs, que eren força agradats del que no era seu, i, com que eren tan forts i tan valents, tenien atemorits tots els veïnats de la rodalia. Un any es va escaure que els Regira-rocs van esguerrar la collita del blat, però no es van pas amoïnar. Van robar el blat de tots els camps propers, el van batre i, de la palla, en van fer uns pallers altíssims com mai no se n’hagin vistos d’altres de tan grans. Els seus veïns, desesperats, prou els van moure guerra diverses vegades; però, com que els gegantots eren tan forts, res no hi podien els pobres mortals. Però heus aquí que un dia, per un poder sobrenatural, els grans pallers van ésser tornats pedra i els Regira-rocs precipitats al fons de l’avenç dels Pouetons, en càstig de llurs malifetes i com a exemple per a tots que cada u era ben amo del seu i que calia respectar els béns d’altri. (Joan Amades: Llegendes i Tradicions de Montserrat).
Llegenda a banda, hom pot creure raonablement que aquests pendissos al peu de les Agulles, avui ocupats per la brolla i castigats per l’incendi de 1986, havien estat conreats. Restes de marjades i topònims con la Canal del Pagès i la Miranda de les Boïgues, així ho fan pensar. Artigar aquestes contrades, de ben segur que deuria ser àrdua tasca de regira-rocs.

Accés
Al Bruc, prenem el carrer de les Escoles (el costat de l’escola) i baixem a travessar el torrent de la Diablera. A l’altre cap pugem a la dreta i sortim a un camí transversal que prenem a l’esquerra, en direcció a can Salses i el refugi Vicenç Barbé. Acaba l’asfalt i continuem per pista, guiats per les indicacions al refugi. Deixem a mà dreta l’accés a can Salses i, al cap d’un quilòmetre des del torrent, a la Plana Llarga, hi localitzem diversos espais aptes per aparcament, utilitzats habitualment per accedir als sectors d’escalada del Vermell del Xincarró i la Desdentegada.

Plana Llarga (564m)
Deixem la pista per la que hem arribat, per una altra de més precària a mà dreta. Aviat deixem a mà dreta el camí de la cova de l’Arcada pel coll del Xincarró, per on retornarem, i continuem recte per un camí molt ample. Al peu del Timbaler el deixem (continua en direcció al Vermell del Xincarró) per un corriol a mà esquerra (NNW, fites) que, en fort pendent, supera la Canal del Pagès, entre el Gerro i el Timbaler.
Sortim a la carena, al peu de la Tisoreta, fàcil de reconèixer per la seva finestra en forma de creu. Anem a l’esquerra (N), seguint un corriol arrapat al peu ponentí de la Tisora, les Roques dels Pallers del Mal Any, l’Agulla del Giravolt i dos primers Pallers. Recuperem la carena abans del tercer i, un cop superat, baixem a l’Era dels Pallers.
Deixem a mà esquerra el camí al Collet del Guirló. Anem a la dreta a buscar la llera del Torrent dels Cirerers. Ens enfilem fort fins atènyer el camí de la Portella (PR C-78, estaca indicadora) que prenem a mà dreta fins al proper refugi Vicenç Barbé.
De costat mateix del refugi, surt el camí que puja a buscar el de l’alta travessa d’Agulles. El seguim uns cent-cinquanta metres, creuant la torrentera fins a la boca de l’avenc.

Pouetons de les Agulles (910m)
Avenc de dues boques, 123 metres de fondària i 500 de recorregut. Conegut des de temps immemorials i carregat de llegendes: cau de bruixes, del dimoni i fossar dels Regira-rocs, entre d’altres. Per saber-ne més visiteu Espeleoindex.
Retornem al refugi i continuem (E) pel PR C-78.
A la Canal Ampla, on deixem enrere el sector d’Agulles pel de Frares Encantats, anem a la dreta (estaca indicadora).
Ens enfilem, baixem lleugerament a creuar el Clot del Trago, remuntem a l’altre cap, passem un portell i davallem novament per travessar el Torrent del Lloro. Entre llaçades i moderat pendent guanyem el coll del Pas del Príncep.

Pas del Príncep (970m)
Collet i bifurcació. Deixem a l’esquerra el camí a Coll de Port per va el PR. Prenem un corriol a mà dreta (fites) que, en fortíssim pendent, baixa al Torrent de les Grutes.
Un cop abastem la llera, el seguim (dreta, SW) per un tram feréstec, pregon i encaixonat al peu de la Miranda del Pas del Príncep, on ens caldrà salvar una graonada d’uns tres o quatre metres, equipada amb grapes.
Més avall el torrent s’obre i el camí se n’aparta pel marge dret. Amb la Cova de l’Arcada a la vista, atenyem una bifurcació on anem a l’esquerra (1). Baixem a creuar el torrent i, per l’altre marge, ens enfilem a la cova.

  • (1) També podríem anem a la dreta però al Torrent del Lloro ens caldria desgrimpar un tram molt vertical, d’uns quinze metres, equipat amb grapes i cordes.

Cova de l’Arcada (740m)
Gran balma de sostre arquejat, oberta al peu d’una alta i vertical paret.
Davallem, primer flanquejant i, desprès de deixar a mà esquerra el camí de la Cova del Cabrit, fent llaçades fins a recuperar la llera del torrent, que seguim a mà esquerra, obviant els corriols que pugen al camí equipat del Lloro i al sector d’escalada de la Desdentegada.
Poc abans de la Roca del Tambor, deixem el camí que segueix el torrent homònim, per un altre que s’enfila a mà dreta.
Al Coll del Xincarró revoltem 90º a la dreta (W). Just creuar el torrent del Porquer, deixem el corriol que s’enfila al Vermell del Xincarró i tornem a fer una colzada de 90º, ara a l’esquerra (S). A la bifurcació, anem a la dreta i retrobem el camí d’anada.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Alta travessa de Frares Encantats i Agulles

Montserrat: de Can Maçana al Coll de Porc, Frares Encantats, Portell Estret, Agulles i retorn per la Portella

Distància 6,7 Km
Desnivell acumulat 511 m
Nivell de dificultat Difícil
Data 16 de novembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Montserrat (1:10000)

L’Alta Travessa ressegueix pel vessant sud els peus de les Arestes Brucs dels Frares i Agulles més alts. També conegut per Camí dels Escaladors, al ser utilitzat pels primers oberturistes, permet albirar bona part de les agulles dels dos sectors més occidentals del massís.
És un itinerari complex, de constants pujades i baixades, grimpades i trams equipats. Fàcil per a muntanyencs experimentats però no pas adequat per a tota mena de senderistes.
La complexitat del terreny fa difícil fer-ne una ressenya detallada. Per la mateixa raó el GPS resulta poc fiable. El track s’ha editat i corregit en base a l’ortofotomapa, el mapa excursionista i la comparativa amb altres enregistrats anteriorment per nosaltres mateixos. Així hem pretès compensar les inevitables derives per tal que s’avingui el màxim possible amb la realitat. Les desviacions en cota però, son difícils de tractar i, en conseqüència, el desnivell acumulat pot tenir poc a veure amb la realitat. Per tant la seva fiabilitat és inevitablement baixa.
L’itinerari està realitzat en sentit horari, però pot realitzar-se perfectament al revés.
Una variant que ens aporta una perspectiva diferent consisteix en accedir o retornar de Coll de Port pel sud (PR C-78, refugi Viçenç Barbé i Pas del Príncep) per comptes de fer-ho pel nord (GR 172). També és factible escurçar-lo visitant solament un dels sectors accedint-hi, be sigui pel camí de les Agulles o pel de la Canal Ampla.
A tenir en compte: la canal equipada sobre Coll de Port és just al límit de regulació actual de l’escalada -que inclou el pas per canals- per al sector C-3 (restringit entre el 15 de febrer i el 31 de maig). Per més informació consulteu la pàgina del Patronat.

Accés. Al Coll de Can Maçana s’hi accedeix per la BP-1101 entre El Bruc i Salelles.

Coll de Can Maçana (715 m)
Marxem (E) per l’ampli camí de Santa Cecília, seguint el GR 172. Passada la taula d’orientació deixem a mà dreta el que s’enfila a Sant Pau de la Guàrdia.

Collet de Guirló (797 m)
Deixem a mà dreta el camí al refugi Vicenç Barbé per la Portella (PR C-78) per on retornarem. Anem recte i revoltem per sota la Cadireta (Morro de Gos) i la Roca Foradada.
Si fins aquí hem caminat als peus de les Agulles, a partir d’ara ho farem per la falda dels Frares Encantats.

Camí de Coll de Port (975 m)
O de Porc (segons la cartografia de l’Editorial Alpina). Anem a la dreta (SE), en pujada, abandonant el GR.

Camí de les Agulles (900 m)
Deixem a mà dreta el un corriol indicat que s’enfila al Portell Estret o Coll d’Agulles.
Als peus del Frare Amadeu trobem la Font de Coll de Port.

Coll de Port (1250 m)
Important cruïlla de camins ben senyalitzada. Anem a la dreta (NW) cap al Portell Estret, pel camí menys evident, i comencem a enfilar-nos fort en direcció a la canal entre l’Enclusa (esquerra) i el Frare Amadeu (dreta).
Fins al Portell Estret, durant tot el tram de Frares Encantats, ens guiarem per senyal de pintura blaus.

Escales (1000 m)
Primer pas, molt vertical, equipat amb ferros travessers, grapes i cadena. Un cop passat en trobem un altre pas on podem ajudar-nos de les arrels i rames per progressar. La vegetació serà sovint una bona ajuda per superar altres passos del camí.

Cadena (1030 m)
Segon tram equipat, amb una cadena, als peus de l’Enclusa.
Sota el Frare Gros, per una canal a mà dreta, podem albirar el Pla de Bages. Passem per un portell encaixonat i atenyem un collet des de on és fàcil grimpar a la Cristobalita. Hi gaudim d’una bona perspectiva del Frare Gros, la Monja i el Lloro, entre d’altres.
Comencem a baixar fort. Tot el camí és un puja i baixa constant.

Corda (1095 m)
Pas equipat amb una corda nuada, a migdia del Frare Gros.

Pas de la Finestra (1075 m)
Baixem per una obertura sota un bloc encastat, equipada amb una corda nuada.

Corda (1040 m)
Un altre pas equipat amb corda, encara que a la sortida les arrels en son de millor ajuda.

Camí al Pas del Príncep (1009 m)
Una grossa fita ens indica a mà esquerra un corriol que, pel Dit, baixa al camí entre el refugi i el Pas del Príncep. Anem a la dreta, virant 90º decididament vers el N.
Atenyem la canal del Lloro, llarga i costeruda, on ens caldrà ajudar-nos amb les mans. Al capdamunt, per una canal entre el Lloro i la Miranda, podem albirar el Montcau, Sant Llorenç del Munt i el Montseny.

Collet d’en Xandri (1077 m)
Entre el Bisbe, el Lloro i la Monja. Flaquegem per la falda d’aquesta i ens apareix la bella estampa de la Nina i la Boleta Foradada amb les moles del Serrat del Centenar al darrere.
Travessem un portell i, més endavant, sortim sobre un collet on hi ha un pi de tres branques. Des d’aquí podem albirar una altra part del sector de Frares en el que destaquen la Tri-roca i, sobretot, la Torta (també anomenada Mà).
Perdem alçària en direcció a la Canal Ampla.

Canal Ampla (975 m)
Canal que es despenja des del Serrat del Centenar fins al refugi Vicenç Barbé. La recorre un dels camins més utilitzats per accedir a les vies d’escalada. El deixem a l’esquerra i tornem a virar al N, guanyant alçària.

Portell Estret (1007 m)
Un altre pas estratègic del massís i cruïlla de camins ben indicada. Aquí arriba el que hem rebutjat a l’anada tot pujant a Coll de Port.
També se l’anomena Coll de les Agulles, perquè és el partió entre el sector de Frares Encantats del que venim, i el d’Agulles al que ens adrecem.
En direcció al Coll de la Portella, tornem a enfilar-nos i anem a revoltar als peus de la gran mola de la Torta.
A partir del Portell Estret ens guiarem pels senyals de pintura vermells.

Miranda (1057 m)
Apartant-nos uns metres del camí, sortim sobre una miranda que ens dona una magnífica perspectiva dels Frares Encantats, però també de la dels Ecos.
La Boleta destaca sobre les altres agulles per la seva capriciosa forma. Vers el SW també podem albirar la Bola de la Partió, la Bitlla i la Reina.
Continuant camí creuem un estret portell entre la Petitona i la Tri-roca. Poc més enllà, per entremig d’una canal, podem veure la Cadireta.

Bifurcació (990 m)
Deixem a mà esquerra un corriol poc evident, paral·lel al de la Canal Ampla que, pel Setrill i la Màquina de Tren, també mena al refugi.

Miranda de les Bessones (1007 m)
Sortim sobre una ample codina des de la que tenim davant la paret llevantina de la Bessona Inferior i on també destaca l’aresta Bruc de l’Agulla de l’Arbret.

Arrels (990 m)
Ajudats per les arrels (abans també hi havia una corda fixa), desgrimpem un pas entre l’Agulla dels Ossos i la dels Set, passat el qual tornem a guanyar alçària.

Desviament a la carena (997 m)
Desprès de passar entre l’Agulla de l’Arbret i les Bessones, als peus de la Filigrana, abandonem el camí. Ens enfilem (N) i amb una curta grimpada ens plantem a la carena entre la Saca Gran i l’Agulla de l’Arbret.
Aquest punt resulta un esplèndid mirador sobre la Cadireta i la Roca Foradada. Però també de la Miranda dels Ossos, l’Agulla de l’Arbret, les Bessones, la Filigrana, la Saca Gran,… i ben avall Sant Pau Vell, el Castell de la Guàrdia, el coll de can Maçana i el Castell Ferran. I, com no, del Bages fins al Pirineu. Resseguint la carena vers el SW podrem albirar l’exòtica figura del Ninet.
Baixem per indicis de corriol a recuperar el camí.

Pas del Carbassó (990 m)
Superem l’estret pas del Carbassó ajudant-nos, al capdamunt, amb les soques d’uns arbres trencats.

Bifurcació (1005 m)
Deixem a mà dreta un altre camí que baixa al del refugi i atenyem el sector més occidental d’Agulles, a l’alçada de la Canal de la Figuereta, on virem 90º vers el S per anar perdent alçària paulatinament.
Aquest tram, molt carener, ens permetrà gaudir d’una panoràmica general de tot el sector d’Agulles del que en destaquen, per les seves formes, la Filigrana i la Roca de la Partió. Però també albirarem fins als Ecos, la Roca Plana dels Llamps i el Montgròs.

Pas dels Merlets (960 m)
Dos trams de corda, la primera com a passamà i la segona nuada ens permeten baixar una llesca de roca força inclinada.
Continuem carenant, baixant en direcció a les Roques Gran i Petita de la Portella.

La Portella (883 m)
Cruïlla amb el PR C-78. Deixem a mà esquerra el camí del refugi i baixem a la dreta per una canal entre la roques de la Portella, on a penes ens haurem d’ajudar amb les mans. Per un bon sender retronem al collet de Guirló.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Plana d’Ancosa

Per Valldecerves

Distància 11 km
Desnivell acumulat 365 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 13 de gener de 2010
Cartografia ICC

La d’Ancosa és una peneplana rocallosa –calcària– a l’extrem meridional de l’Anoia, a frec de l’Alt Camp i l’Alt Penedès. Per ponent la Serra Alta, com una mena de graonada, la separa de la valleta per on s’escola el Torrent d’Estanella. A mestral i el nord els Cingles d’Ancosa cauen abruptament sobre la riera de Miralles. Per sol ixent queda retallada per la riera de la Molinada i s’enfila suaument cap al Puig Castellar i vers xaloc a la Serra dels Esgavellats.
Aquesta plana i els seus cingles abasten unes quantes fites d’interès excursionista. El recorregut circular que ressenyem ens menarà a passar pel costat d’un avenc, visitar un roure monumental, l’antic convent d’Ancosa amb el seu pou medieval, l’impressionant Salt del Gos i les pintures rupestres de Valldecerves.
És un itinerari fàcil que transcorre bona part per pista. Solament cal extremar la precaució vora l’estimball del Salt del Gos. Podem anar-hi en qualsevol època de l’any però, un migdia d’estiu deu ésser com un forn. Podem començar-la i acabar-la des de la Llacuna, pujant-hi per la Font de les Clotes i el Coll del Corral o per la Creu del Pla (uns 3 quilòmetres i escaig). Però resulta més curta des de Torrebusqueta pel Coll del Corral i encara més des de Valldecerves, per la carretera C-37, entre Santa Maria de Miralles i Querol.

Accés. Per la C-37 entre Santa Maria de Miralles i Querol, al quilòmetre 44 abandonem la carretera per una pista que marxa vers sol ixent en direcció a Valldecerves per entremig de sembrat, vinyes i pineda. Trobarem diversos punts on deixar el vehicle. Nosaltres ho fem passat Cal Cortei dons ha nevat fa poc i no volem aventurar-nos més pel terra glaçat.

Cal Cortei (570 m). Continuem la pista vers sol ixent i a la cruïlla de Sant Jaume de Valldecerves prenem el ramal a mà dreta (el que continua recte és el camí de retorn), deixant de seguida l’accés a Cal Pere Gomar que surt per la mateixa mà. Enfilem suaument per una pista que vers migdia primer i garbí desprès, ens mena per dins del bosc. Rebutgem els ramals (primer un a l’esquerra i desprès un altre a dreta) secundaris. Desprès d’un pronunciat revolt per salvar la clotada del torrent d’Estanella virem altra volta a migdia i ben aviat albirem una línea de molt alta tensió (MAT).
Abandonem la pista per l’esquerra seguint, sense camí i cercant el millor pas possible, el tallafoc. La fita o referència és abastar la torre de la línea elèctrica que tenim just sobre nostre vers sol ixent. Fort pendent.  A mitja alçada trobem una antiga pista que rebutgem.

Serra Alta (744 m, 40’). La plana d’Ancosa s’estén als nostres peus. A l’altre cap, vers sol ixent podem albirar el Puig Castellar. És molt rocallosa –calcària- coberta bàsicament de bosquina amb algunes clapes de bosc més alt (pins, alzines, roures,…) i conreu.
Baixem per una pista de servei de la línea, vers sol ixent, fins trobar-ne una altra que prenem a mà dreta, ara vers migdia. Continuem en aquesta direcció i rebutgem, al mig d’un pronunciat revolt, un ramal a mà esquerra. Ben aviat abastem una altra pista més ample. És l’antic camí carreter de La Llacuna a Valldossera (Querol). La prenem a mà esquerra, marxant planerament vers xaloc (SE). Aquesta serà la nostra ruta principal fins al Coll del Corral. L’abandonarem només momentàniament per visitar alguns punts d’interès.
Bona estona més enllà una estaca ens adreça cap a una ramal de pista que marxa vers migdia. Ben a prop hi ha l’Avenc d’Ancosa[1]. Reprenem el camí a principal per poca estona dons aviat, un ramal que marxa a mà dreta ens mena a un bosquet amb exemplars considerables d’alzina i un gran roure.

Roure d’Ancosa (735 m., 1h 30’). Catalogat com a arbre monumental[2], és vora l’única vinya que hem albirat a la plana, tot i que pels seus voltants n’hi ha molta.
A partir d’aquí el camí s’adreça clarament a gregal (NE). Podem albirar la Casa d’Ancosa. Abans d’arribar-hi la pista fa una marrada en el sentit de les busques del rellotge, però nosaltres tirem dret per acostar-nos a l’edifici. Abans d’abastar-lo, a mà dreta, hi ha un pou cobert per una magnífica bòveda.[3]

Casa i Convent d’Ancosa (712 m, 1h 45’). Passem pel costat de la casa cap al darrera on hi ha les ruïnes de l’antic convent, per abastar de nou la pista. La seguim a mà dreta marxant vers gregal en suau pendent. Rebutgem tots els ramals que a esquerra i dreta se’n deriven. Fins al coll.

Coll del Corral (o del Coral) (760 m, 2h 20’). Rètol indicador. Situat en una clapa boscosa. Important cruïlla on hi conflueixen diversos camins: Una pista marxa vers migdia per enfilar-se al Puig Castellar. L’altre, ve3rs llevant, es bifurca aviat i va al nucli de Torrebusqueta per un cantó i a la Font de les Clotes per l’altre. Ambdós ramals conflueixen a La Llacuna.
Nosaltres prenem una pista que marxa vers mestral (NNO). Entrem de nou al bosc i aviat abastem una cruïlla (rètol indicador). Per la dreta aniríem a la Llacuna per la Creu del Pla. Continuem pel ramal de l’esquerra que aviat abandonem, a mà dreta, per un corriol senyalitzat per una estaca. Seguim una torrentera.

Salt del Gos (645 m, 2h 45’). Queda apartat del camí. Cal deixar-lo per anar a buscar el fil del cingle tot creuant la torrentera. Impressionant cinglera i espluga. En una reduïda lleixa ran de cingle, hi ha una estreta cavitat que comunica visualment amb la base de la balma.[4]
Continuem pel corriol fins abastar de nou la pista que havíem abandonat. De fet corriol i pista transcorren paral·lels. Transitem per entremig de la pineda resseguint els peus del cingle d’Ancosa vers garbí (SO) fins sortir del bosc, a l’alçada de Sant Jaume de Valldecerves, que albirem l’altre cap d’una vinya.
Pel costat d’una altra vinya entrem de nou al bosc seguint, pel Clot de la Cova, el torrent de la Llançana que s’escola de la Plana d’Ancosa. El corriol, primer força evident, va perdent-se i en algun punt a penes en resten indicis. Cal enfilar-nos a mà dreta en direcció a la base la balma. Fort i penós pendent entre la pineda. A l’espluga, on una paret de pedra seca ens serveix de referència per localitzar-les, hi ha les pintures rupestres de Valldecerves. A prop hi ha la cova del mateix nom.[5] (645 m, 3h 35’)
De bell nou vora les vinyes, en poca estona abastem el punt de sortida (4h 5’).

  • [1] Aquesta part és més coneguda com a Plana Roja. L’avenc és un engolidor natural que en drena les aigües. Te una fondària de 32 m i una llargada de 21. La primera exploració de la que n’ha quedat constància data del 1907.
  • [2] Segons Daniel Macià i Martí a Arbres de la Comarca de l’Anoia, te una alçària de 20 metres i un perímetre del tronc de 4,30 m.
  • [3] Els monjos de Valldaura, de l’ordre del Cister, van fundar el convent d’Ancosa al segle XII, però aviat van relegar-lo a l’ús com a granja, depenent del de Santes Creus. La casa, datada del segle XVI, amb sòlides cantoneres i contraforts, resta actualment abandonada i comença a enrunar-se. A la banda de darrera hi ha restes de parets i estructures del que deurien ésser les primeres dependències. El pou, construït amb pedra seca, servia per a l’abastament del conjunt. No deuria ésser suficient dons, pel que hem llegit, els monjos en marxaren per l’escassetat d’aigua (habitual als sòls de natura calcària). Ha sigut restaurat per voluntaris.
  • [4] El nom ve de la llegenda segons la qual pel forat s’hi escolà el gos d’un caçador.
  • [5] Nosaltres solament varem localitzar la més visible, la que representa una cabra. Però sembla que hi ha més figures (arquer, dona i cérvol). Corresponen al període anomenat Neolític mitjà, amb una datació de 3.500-3.000 aC. Pel que hem llegit foren els pobladors de la cova els autors de les pintures a la balma.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Montserrat. Travessa integral.

La travessa de la serralada de Montserrat ofereix múltiples alternatives. De ponent a llevant, hi ha qui començant a Can Maçana va fins La Salut, a Collbató. Altres al Monestir per Sant Miquel, o pel Pla dels Ocells. Podem escollir entre el vessant meridional o el nord. O de llevant a ponent. I encara, dins de les diverses opcions, podem triar trams fàcils o recorreguts amb fortes grimpades i passos equipats.
L’hem feta en tres ocasions. Dues acabant-la al Monestir i una arribant a la Salut de Collbató.
Els dos itineraris que descrivim son idèntics fins al coll de les Pinasses i van de ponent a llevant. Transiten per viaranys ben fressats i sovint senyalitzats. Sense passos aeris ni compromesos, si de cas algunes curtes i fàcils grimpades i desgrimpades que requereixen certa atenció així com el pas d’algunes codines. Podrien qualificar-se de fàcils però cal estar en bona forma si es volen fer gaire ràpid: cal tenir en compte que sovintegen els canvis de nivell per la complexa orografia de la zona, que ens mena baixar diversos cops al fons d’una canal per passar d’una carena a l’altra. Conèixer be la zona o estar ben atent del mapa o el GPS és bàsic per passar-ne via doncs és fàcil fer marrada prenent un camí equivocat per la coincidència de diversos viaranys i trencalls al llarg de l’itinerari. Per això l’hem qualificada com de dificultat mitjana. Qualsevol alternativa requereix disposar de mitjà de transport a la sortida i a l’arribada.
El Coll de Can Maçana és a la cruïlla de la carretera BP-1101 (del Bruc a Manresa) amb la BP-1103 (de Can Maçana a Montserrat). Pocs metres desprès del coll (venint de Manresa) hi ha un ampli espai habilitat per aparcament. Des d’aquí mateix emprenem el camí per una pista (barrada al pas de vehicles) vers sol ixent (direcció al sector de les Agulles) seguint el GR-172.
És difícil fer una bona ressenya dels itineraris per la complexa orografia de la zona i els nombrosos trencalls (amb els corresponents corriols) que hi coincideixen. Així dons ens limitarem a fer una descripció abreujada amb els punts de pas.

  • Coll de Can Maçana (708). Camí de la Roca Foradada pel GR 172.
  • Collet del Guirló (803). Abandonem el GR per seguir el PR-C 78. Fins aquí pujada moderada.
  • La Portella (883). Fàcil grimpada.
  • Refugi Vicens Barbé (890). Prenem el camí del Pas del Príncep baixant a passar el Torrent del Lloro i enfilar-nos de nou.
  • Pas del Príncep (971)
  • Coll de Porc (974)
  • Coll del Miracle (979). Prenem el camí del Coll de les Comes. Forta pujada al darrer tram.
  • Coll de les Comes (1.044). Tenim davant el Cilindre. Baixem fort fins al fons de la Coma del Naps. Forta i penosa pujada fins a la paret de ponent de la Roca Plana dels Llamps que revoltem per migdia en sentit antihorari. Creu de ferro. Fàcil desgrimpada i curta pujada.
  • Coll del Montgròs (1.107). El cim és ben a prop. Excel·lent vista si el temps acompanya.
  • Baixem pel camí del Montgròs tot travessant la canal de la Salamandra a la Canal de Migdia (1.038). Desgrimpades fàcils.
  • Canal de Migdia (974). Forta pujada inicial que després es modera per tornar a enfilar-se.
  • Camell de Sant Jeroni. El revoltem per migdia en sentit antihorari. Al coll (1.050) abandonem el PR-C 78 que marxa per la dreta vers migdia pel Camí dels Francesos. De nou pujada forta.

(A) De Can Maçana al Monestir

Distància 12,6 Km
Desnivell acumulat +950 -916 m (1)
Nivell de dificultat moderat
Data 5 de febrer 2006 i 25 d’octubre de 2009
Cartografia Ed. Alpina. Montserrat (1:20000)
  • Les Pinasses (1.139). Rebutgem el corriol que ens menaria al camí nou de Sant Jeroni, seguint la carena fins al camí que puja a Sant Jeroni (més amunt de l’ermita i poc abans del mirador dedicat a Mossèn Cinto). Enfilem els 220 esglaons.
  • Miranda de Sant Jeroni (1.237)
  • Baixem pel camí nou de Sant Jeroni seguint per sol ixent de la carena de la Serra de l’Alzina de les Paparres però l’abandonem per un corriol a l’esquerra a l’alçada del torrent de Santa Maria (1.067, cruïlla indicada) per seguir pel camí vell.
  • Pla del Ocells
  • Pas del Francesos (856)
  • Escales del Pobres
  • Monestir (718)


(B) De Can Maçana a la Salut de Collbató

Distància 13,5 Km
Desnivell acumulat +1215 -1500 m (1)
Nivell de dificultat moderat
Data 17 de febrer 2008
Cartografia Ed. Alpina. Montserrat (1:20000)
  • Les Pinasses (1.139). Baixem pel camí nou de Sant Jeroni seguint per sol ixent de la carena de la Serra de l’Alzina de les Paparres fins a sobrepassar la Gorra Marinera (que deixem a mà dreta) i abans de l’estació superior del funicular, on l’abandonem (1.009) per prendre a la dreta un corriol poc evident que puja a un collet i davalla fins al Camí de Sant Joan.
  • Sant Joan (1.020). Poc abans d’arribar-hi encetem el camí vell de Collbató que abandonarem quasi al final per la drecera de Fra Garí (675). En algun punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans.
  • La Salut (390)


  1. Hi ha una inconsistència en el càlcul dels desnivells acumulats: no és lògic que sigui menor en l’opció (A) quan aquesta puja a la Miranda de Sant Jeroni. Les lectures dels receptor GPS son molt poc fiables, sobretot les referents a alçàries, quan la cobertura és pobre (canals, cingles,…)

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF