Arxiu de la categoria: Baix Camp

Mola de Colldejou, Miranda i Cavall Bernat de Llaberia

Des de Colldejou

Distància 11 km
Desnivell acumulat 985 m
Nivell de dificultat difícil
Data 12 d’abril de 2013
Cartografia Ed. Piolet: Llaberia (1:25000)

Circular que ens permet pujar a la Mola de Colldejou i carenejar bona part de la Serra de Llaberia enfilant-nos a tres cims més i visitar un pont natural de roca.
Itinerari ran de cingles, bones talaies i camins en general ben indicats.
Ens caldrà grimpar en alguns punts però es superen fàcilment. Excepte l’accés al Cavall Bernat, que podem esquivar. D’aquí la qualificació de difícil. Per la resta la qualificaríem de dificultat moderada.

Accés
Arribem a Colldejou des de l’A7 per la T323 fins a Mont-roig i des d’aquí per la T322.

Colldejou (415 m)
Des de la carretera pugem a la part alta del poble (N) a buscar el GR 7 que prenem a mà dreta (rètols indicadors, camí de Colldejou a la Torre de Fontaubella). Passat el Collet de la Xuta l’abandonem enfilant-nos per un corriol ben fressat a mà esquerra, senyalitzat per una fita (NW).
Quan atenyem una pista anem a la dreta passant pel costat d’un dipòsit contra incendis (NW). Més enllà fa un sobtat revol a mà esquerra i una marrada que estalviem fent drecera (W), en pujada. Arribem a una bifurcació (Coll de Freginals), anem a la dreta uns 40 metres i abandonem la pista per prendre, a mà esquerra, el camí de la Cova de la Mola (NW). Tram amb fort pendent abans de sortir a una lleixa (N).

Portell de la Cova (793 m)
Cruïlla de camins. Atenyem la variant 3 del GR 7 i el prenem a mà esquerra. Deixem el camí pel que hem pujat que, també per l’esquerra, s’adreça a la cova. Desprès d’un cal herbós enfilem, fent llaçades, la pedregosa Canal del Batllet (SW).

Mola de Colldejou (922 m)
Com indica el seu nom és un gran tossal planer, voltat de parets abruptes. Coronat pel Castell una fortificació carlina amb doble fossat, sembla que dedicada a punt d’observació. També hi ha un parell de bústies de registre.
Deixem el GR per prendre el camí del Portell de la Mora que li fa drecera. Marxem vers el SW passant per sobre del Racó dels Caragols on podem observar-hi algun exemplar de teix.
Després de desgrimpar (fàcil) el Salt del Llop, virem al S per continuar baixant. Per la dreta retrobem el GR i continuem recte.

Coll del Guix (630 m)
Per la dreta (W) el camí de Llaberia. Per l’esquerra (E) el de Colldejou. Vers el S el que baixa a la Font del Bullidor. Cap d’ells. Marxem vers el SW (indicació en fusta a “la Miranda”) per un corriol que aviat s’enfila fortíssim, sense concessions. És la Drecera d’en Ramon, que solament dóna un respir quan s’ajau per revoltar un contrafort als peus de la Miranda.
La gran esfera del radar meteorològic delata el cim al que acabem d’arribar després de superar una canaleta on ens cal fer una curta i fàcil grimpada.

La Miranda (918 m)
Anomenada també lo Molló. Coronada per l’edifici del radar i un vèrtex geodèsic. Fa honor al seu nom: és una bona talaia, força millor que la veïna Mola on perdem part de la panoràmica pel seu gran planell cimer.
Propers al cingle seguim uns 360 m rastres de camí i fites vers el WNW fins a la Foradada.

La Foradada (870 m)
Petit i bonic pont de pedra natural abocat al cingle. Poc visible en quedar dins d’una fondalada.
Retornem a la Miranda i continuem ran de cingle vers el S on s’hi ensenyoreix el Mont-redon.

Canal del Roc (849 m)
Un profund esvoranc de la cinglera permet baixar al camí del Recingle (senyals blaus) que deixem a l’esquerra, per enfilar-nos (SE) a la Creu.

La Creu (909 m)
O Punta dels Frares. Coronada per una gran creu metàl·lica. Al costat mateix, però poc visible des del cim, hi ha l’agulla del Bitllot del Frare. En canvi podem albirar amb tot detall el Cavall Bernat. Continuem vers el S, encara ran de cingle.

Portell de Madrocs (827 m)
O de la Canal del Bullidor. Bifurcació indicada. Podem optar per baixar al proper Portell de l’Heura (en direcció al collet de Collivassos), al coll de Mont-redon i també, malgrat que no estigui indicat, al camí del Recingle. Anem en direcció al Cavall Bernat, pel camí més proper al cingle (SE).

Portell de la Roca Mitjanera (795 m)
Bifurcació indicada. Continuem baixant en direcció al Cavall Bernat, travessem la tartera i enfilem una canal que, pel cantó ponentí, separa l’agulla principal de la resta de la mola. És dreta i descomposta fins a un collet. Un pas curt i aeri (III) ens obliga a emprar les mans per accedir a la lleixa superior. Podem evitar-lo cercant curosament el millor pas a les parets de la dreta, abans del collet.
Un altre pas de grimpada més fàcil (II+) que el primer, ens deixa al planell del cim.

Cavall Bernat (840 m)
Coronat per una creu de ferro. Retornem sobre els nostres passos baixant per la canal fins a la base. Tenim dues opcions: Tornar al Portell de la Roca Mitjanera o marxar en sentit contrari (E), resseguir en pujada una lleixa al peu de la cinglera meridional del Cavall fins a la Roca dels Esperits i davallar fins al Collet de la Terra Blanca on cal prendre PR-C 96, a mà esquerra.
Optem per la primera opció i, un cop al Portell baixem en direcció a la Font del Bullidor.
El camí d’aquesta drecera que passa als peus del Morral d’en Voltes, és ben fitat però força emboscat. Recomanem la segona opció, amb visita obligada a la foradada Roca dels Esperits.

PR-C 96 (620 m)
Bifurcació no indicada. Anem a l’esquerra, en baixada.

Font del Bullidor (563 m)
Abastem la pista entre la carretera de Colldejou i el Coll del Guix. La seguim fent dreceres i bona estona en paral·lel, per camí ben fressat, fins que ens n’anem separant. Voregem pel marge unes feixes de conreu fins la carretera.

T322 (388 m)
La creuem. Indicador del PR-C 96. Per un camí paral·lel mig perdut, tornem al punt de sortida.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Volta al Racó de la Dòvia

Per les Crestes de la Seda, el Collet dels Collivassos i retorn pel Camí dels Solans

Distància 12 km
Desnivell acumulat 762 m
Nivell de dificultat difícil
Data 8 d’octubre de 2014
Cartografia Ed. Piolet: Llaberia (1:25000)

Itinerari que segueix el Tomb de la Dòvia, sense passar pel poble de Llaberia.
Bona senyalització horitzontal i vertical, diversos penells d’orientació i camins en general ben fressats. Grimpades sovintejades al tram de pujada i diversos passos equipats ens aconsellen qualificar-lo de difícil tot i que no ha de suposar cap problema per gent avesada a muntanya.
Sense assolir cap cim (opcionalment podem enfilar-nos al Mont-redó), el camí per crestes, graus i cingles ens resultarà d’allò més plaent.
Val la pena dedicar bona estona a visitar Pradip (El Prat per la gent del país), el seu castell i el nucli antic. I conèixer la història dels Dips, emblemàtics gossos assilvestrats que formen part del nom del poble i que la llegenda i la literatura han assimilat a bèsties ferotges i vampirs.

Accés
Arribem a Pratdip per la C44 des de l’A7 a l’Hospitalet de l’Infant, en direcció a Vandellós. Prenem a mà dreta la T318 i desprès a l’esquerra la T310. Deixem l’accés principal i, en direcció a Llaberia (T311), entrem al poble pel carrer de la Creu (esquerra) a la part alta.

Pratdip (250 m)
Baixem pel carrer de Santa Marina i, pel carrer Nou, anem a creuar el Barranc de la Dòvia i la carretera de Llaberia. Seguim el PR C-96 en direcció al Pla dels Marinons (rètols indicadors) i senyals groc i vermell (Dips), per pista enquitranada. La deixem poc més enllà per una de ciment a mà esquerra (rètols indicadors) fins que acaba front a l’accés a una finca, on prenem un camí a mà esquerra, pel costat de la tanca.
És un antic camí que conserva part del seu empedrat. Per entremig de marges de pedra ens enfilem fins al Pla del Marinons on sortim a un camí carreter que prenem a mà dreta i seguim uns 180 m.

Pla dels Marinons (415 m)
Deixem al camí carreter i el PR C-96 per un corriol a mà esquerra (rètols indicadors) en direcció a les Crestes de la Seda. Camí ben fressat i senyalitzat (groc-vermell) que puja fort vers el N. La cresta es mostra ben evident davant nostre en aquesta direcció. Aviat el terra ennegrit ens fa adonar que passem pel costat d’una antiga carbonera.
Grimpem per passos fàcils (II), un amb sirga d’ajuda, i poc exposats. Excepte un d’horitzontal, protegit també amb sirga.
Atenyem una balconada on hi ha un penell d’orientació i, per camí menys costerut, un segon mirador amb una altre penell.

Pas dels Ciscus (700 m)
Una escletxa equipada amb cadenes ens ajuda a superar una mola. Podem esquivar aquest pas per un camí que circumval·la per l’esquerra.

Morral de la Seda (708 m)
Una altra mola ens barra el pas. Just abans d’enfilar-nos-hi prenem un poc definit corriol que baixa a mà esquerra (punts blaus). (1)
Travessem la tartera de dejecció d’una primera canal i, pel peu d’un morral, ens adrecem a la veïna per terreny inestable, camí rost i poc definit on ens cal estar molt atents als senyals de pintura.
Emprenem la segona canal amb tendència a l’esquerra. Grimpem de nou (II) i aviat albirem l’estrep i la cadena que ens ajuden a superar la lleixa del darrer tram. Fàcil però amb certa exposició.

Portell de les Canals (730 m)
Superat el mal pas, a l’embut de la canal, seguin vers el N sense camí definit, fins atènyer un corriol que prenem a mà esquerra i seguim vers el N passant per sota de l’evident Punta del Set i Mig que deixem a la dreta.

Font de Mont-redon (760 m)
Gran abeurador. Recuperem els senyals groc-vermell i seguim el camí ben fressat que revolta la falda ponentina del Mont-redon, proper a la cinglera sobre el Racó de la Dòvia. Ens en apartem lleugerament per visitar una curiosa formació (El Rovelló?) que, de lluny i per un efecte òptic, pot semblar un pont de pedra natural.

Coll de Mont-redon (816 m)
Cruïlla de camins amb rètols indicadors. Dels dos camins que marxem vers el N, deixem el de la dreta que puja a la Punta de Fornells. Anem a l’esquerra, en baixada, a revoltar la capçalera del torrent (Portell de l’Heura, rètols indicadors) on girem 90º a l’esquerra (W) en direcció al Collet dels Collivassos.
Anem superant els diversos plecs que es despengen des de la falda de la Miranda sobre el Racó de la Dòvia.

Collet dels Collivassos (809 m)
Cruïlla de camins, rètols indicadors i penell d’orientació. Marxem vers el SW per camí ben definit, seguint el PR C-90.

Bifurcació (715 m)
Poc abans del Coll de la Bassa de les Fonts abandonem el camí (2) davallant per un corriol poc definit a mà esquerra (rètol indicador), seguint encara el PR C-90 en direcció al Portell de la Dòvia.
Passem per la Font del Ferro (rètol, surgència sota una roca).
A la propera bifurcació, al mig de la clotada, anem a la dreta en pujada, deixant el PR que davalla al Racó de la Dòvia.

Portell de la Dòvia (712 m)
Cruïlla de camins i antics rètols indicadors. Anem cap el S, en direcció al Portell del Carreter, seguint el sender (senyals verds i grocs) que ve del Coll de la Bassa de les Fonts.

Portell de Carreter (sup) (670 m)
Girem 90º a l’esquerra baixant en fortíssim pendent per entremig de la torrentera. Just al començament hi ha un tram equipat amb sirga. Atenció: és fàcil saltar-se aquesta desviació i pujar per l’altre vessant per on sembla que el camí continua fins que es perd.

Portell del Carreter (inf) (563 m)
Bifurcació indicada. Rebutgem al camí de l’esquerra que mena a la part inferior del Portell de la Dòvia. Anem a la dreta en direcció al sender dels Solans, seguint els senyals verd-groc.
Vers el S, pel camí de la Forestal, passem al peu dels Cingles de la Brancana.

Drecera de Cal Zenon (556 m)
Bifurcació indicada. Continuem recte vers el S, rebutjant el camí que baixa a mà esquerra.

Pla del Zenon (570 m)
Bifurcació indicada. Continuem recte vers el S, rebutjant el camí que marxa per la dreta, al peu dels cingles de la Grallera, cap al Barranc de l’Aguiler.

Portell de l’Estudiant (512 m)
Li ve el nom d’un mas proper i dóna accés al grau homònim. Desprès d’un pas protegit amb sirga, passem per un collet al vessant ponentí d’un crestall, al peu del qual el camí baixa amb fort pendent. Més endavant s’ajau a l’alçada del Claper del Nolla.

Mirador dels Solans (423 m)
Penell d’orientació amb Pratdip a la vista. Deixem al camí del grau per continuar a mà dreta, baixant en fortíssim pendent pel camí dels Solans.
Arribem al pla i seguim una rasa pel costat de l’accés a una finca.

Carretera de Llaberia (270 m)
Indicador del Sender dels Solans. La creuem i, pel carrer de la Creu, retornem al punt de sortida.

  • (1) Si volem esquivar el Portell de les Canals, podem seguir camí enfilant-nos pel Morral de la Seda i, passada la forcada del Pas del Porc Senglar, per terreny planer, anem a l’esquerra a la propera bifurcació indicada, fins a la Font de Mont-redon, guiats pels els senyals groc-vermell.
  • (2) Podem optar per anar a la dreta fins al coll, saltant-nos el pas pel torrent i clotada del Portell de la Dòvia.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Capafonts-Vilaplana-Capafonts

Itinerari circular dividit en dues jornades pel sector meridional de les Muntanyes de Prades en el que creuarem dues vegades la Serra de la Mussara.
“Mare, si marit em dau
no me’l dau de la Mussara
que la boira sempre hi jau
i és terra que no m’agrada…”

Si be està realitzat partint de Capafonts, també es pot realitzar perfectament iniciant-lo a Vilaplana.

Cova de les Gralles

Accés
Accedim a Capafonts per la carretera TV-7041 des d’Alcover o per la T-704 des de Prades.

CAPAFONTS-VILAPLANA

Pel Picorandan, la Febró, la Mussara i el cingle de Campanilles

Distància 14,3 Km
Desnivell acumulat +646 -973m
Nivell de dificultat moderat
Data 13 d’abril de 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

En aquest primer tram visitarem indrets tant característics com el Picorandan, el barranc de la Cova del Corral, els avencs de la Febró, l’antic poble de la Mussara o el cingle de Campanilles.

 Capafonts (739m)
Partim de l’Oficina de d’Informació, al nord del poble, seguint la carretera de Prades que deixem a mà esquerra (WSW), entremig de dos revolts molt pronunciats, per prendre un camí carreter paral·lel.
A l’alçada d’un mas i pel seu accés, anem a creuar la carretera. Continuem a l’altre marge per una drecera que n’estalvia una llarga marrada. La tornem a travessar i continuem paral·lels, pel corriol, fins al coll de Capafonts.
Al coll atenyem el Camí dels Motllats, camí carreter per on transcorre la variant 5 del GR 65, que seguim a mà esquerra (SE). Ens en apartem lleugerament per assolir el cim.

Picorandan (991m)
Vistosa mola de parets verticals a la cara nord que contrasten amb el suau llom meridional.
Com un balcó abocat a la capçalera del riu Brugent, hi gaudim d’una vista a vol d’ocell sobre Capafonts. Albirem bona part de les muntanyes de Prades, especialment vers el nord: des dels rogencs cingles de l’Abellera i el Tossal de la Baltasana fins a la Mola d’Estat. L’altiplà dels Motllats, la Serra Plana, el Serret del Malesporgat fins al cim de la Mussara.
Davallem als plans de l’Ermitanet creuant el GR. Anem a passar vora un dipòsit d’aigua per incendis, i sortim a una pista que prenem a l’esquerra.

La Creu de Ferro (933m)
Deixem la pista per un camí, indicat a mà dreta en direcció a la Febró, que baixa al Barranc de la Cova del Corral, una balma que podem albirar des de la capçalera.
En una raconada ben ombrívola hi ha la font del Bassi i, poc més enllà, podem prendre un corriol paral·lel a mà dreta que mena a la balma obrada coneguda com la Cova del Corral.
Continuem per camí ben definit pel marge dret del barranc, fins a sortir a la carretera de Prades a la Febró, que prenem a mà esquerra i seguim fins a la font.

Font del Pubill (740m)
Ben condicionada i de generosa déu a la capçalera del riu Siurana.
Ara seguim el PR-C 87 (d’Arbolí a la Mussara) prenent la pista de la Foradada (SE) que deixem, a l’alçada d’un viver, per una altra a mà dreta (SW).
Abandonem la pista per un ombrívol camí a mà esquerra que, pel Grau del Avencs, ens mena fins als Avencs de la Febró, d’obligada visita.
Per camí ben definit anem fins al Pla de l’Agustenc, on creuem el GR 7 i, per pista, baixem a travessar la carretera de la Mussara, passant pel costat de la Font del Prat (viver).

Refugi de la Mussara (965m)
Partim fins a les ruïnes del poble de la Mussara, on enfilem a la Punta de les Airasses, privilegiat pedestal que ens ofereix una dilatada panoràmica. Al peu un rètol senyala el camí de Vilaplana pel camí de les Campanilles. Tal com feien els antics camins, venç el cingle i en salva el desnivell buscant les raconades menys costerudes.
Baixem a creuar la pista que recorre l’ample lleixa al peu del Cingle Blanc, salvem el Cingle de Campanilles, creuem el camí de la Cingla i anem deixant enrere el Cingle Roig fins a les Sorts on abastem un camí carreter que, entremig de feixes d’ametllers i avellaners i pel costat de la Font de les Creus, ens deixa al dipòsit vell de Vilaplana.

VILAPLANA-CAPAFONTS

Pel camí de les Tosques, el grau de Racons, la font Nova i el barranc de l’Horta

Distància 13,4 Km
Desnivell acumulat +924 -592m
Nivell de dificultat moderat
Data 14 d’abril de 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

Aquest segon tram ens permetrà passar per molts indrets interessants com el camí i torrent de les Tosques, l’Hospital dels Carlins, els Motllats, el Pont de Goi, la Cova de les Gralles, la font de la Llúdriga i el barranc de l’Horta.

 Vilaplana (376m)
Des del dipòsit vell sortim del poble vers el nord. Passem pel costat de la font de les Creus, creuem el torrent de les Tosques i seguim una pista entre feixes d’avellaners, ametllers i oliveres. A la bifurcació indicada, anem a la dreta, (camí de les Tosques), buscant i resseguint el marge dret del torrent.
Quan la pista acaba, continua (dreta, N) per dins la pineda un camí de bast, que conserva en bon estat trams empedrats, guardat de tant en tant per parets de pedra seca, encara pel marge dret del torrent e les Tosques.
Creuem a l’altra riba, trobem un bonic salt i el corresponent gorg. Després un curt tram d’esglaons tallats a la roca i, poc més amunt, una bifurcació indicada que prenem a l’esquerra (W), en direcció a la Mussara, tornant a creuar el torrent.

Mas de l’Adrià (790m)
Bifurcació indicada. Les ruïnes d’aquest mas son a poc menys de cent metres a l’esquerra, en direcció a la Mussara. Anem a la dreta (NE) cap al mas de Morenet.
Nova bifurcació indicada. Deixem el camí del mas de Morenet i anem a l’esquerra (NE) cap al Grau de Racons i el mas d’en Joan Pau, passant per les ruïnes del maset de les Tosques.
Creuem el Barranc de l’Encens (1) i enfilem el Grau de Racons.
A mitja pujada, una bifurcació a mà dreta en pocs metres ens porta a l’Hospital dels Carlins i final de la ferrada de la Trona.
Sortim del grau (rètol indicador) i anem a buscar (N) una pista que puja a la carretera. Continuem pujant per l’altre marge per un sender aixaragallat. Obviem una bifurcació a l’esquerra i aviat atenyem una pista que prenem a mà dreta (E, bifurcació indicada), en direcció a Mont-ral. Mig quilòmetre més enllà, nova bifurcació.

Coll de la Creu del Pastor Nogués (1017m)
Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (N) direcció a Prades, en baixada.
Encetem el tram dels Motllats, vast altiplà on hi conflueixen nombrosos camins. Com que en seguim diversos i fem dreceres, resulta exhaustiu fer-ne una descripció acurada, pel que és millor guiar-se pel mapa o pel GPS en direcció a la Font Nova.

Font Nova (984m)
De déu irregular que sovint s’estronca.
Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra cap al Pont de Goi (2).
Trobem més bifurcacions, totes ben indicades al Pont de Goi, un arc natural que passem per sobre i continuem camí per sota l’ull, baixant en direcció al barranc de la Font Nova.
A la següent bifurcació anem a l’esquerra (3) amb el barranc a baix a la dreta on, al fons, hi podem albirar la gran volta de la Cova de les Gralles.
Nova bifurcació indicada: tenim l’opció de baixar a la llera (dreta) per visitar la cova o continuar camí (esquerra). Després de la cova retornem a aquest punt.
Dos-cents cinquanta metres més avall, nova bifurcació. Tiraríem de dret si no volguéssim anar a la Font de la Llúdriga. Baixem a mà dreta.
Camí de la Llúdriga. Nova bifurcació indicada. De nou a mà dreta fins a la font.

Font de la Llúdriga (760m)
Generosa surgència a la confluència dels barrancs de la Pixera i de la Font Nova, que a partir d’aquest punt rep del nom de l’Horta. Es considerada com el naixement del Riu Brugent.
Podem continuar per pista (camí de la Llúdriga) o per un corriol ben fressat que ressegueix el barranc pel marge esquerre. Optem per la segona que, més avall, ens deixa sobre el camí que abans hem descartat. El seguim fins a la carretera i ens enfilem a Capafonts pel vessant llevantí.

  • (1) Si continuem pel llit del barranc seguint unes fites trobarem l’inici de la ferrada de la Trona.
  • (2) Una ruta alternativa prou interessant és anar a la dreta, per la Cova del Grèvol i la Foradada, fins a Capafonts.
  • (3) Si ens apartem una mica del camí i baixem en direcció al torrent podrem situar-nos sobre la Cova de les Gralles.


Itinerari complet sobre mapa de l’ICGC


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Tossal de la Baltasana

Des de Prades pel Coll del Bosc. Retorn per la Mare de Déu de l’Abellera i la Foradada.

Distància 11,25 km
Desnivell acumulat 438 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 28 de març 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

Tossal de la Baltasana

Itinerari circular per la falda de migdia del Tossal de la Baltasana (1200m), sostre comarcal de Baix Camp i la Conca de Barberà, partint de la Vila de Prades pel Camí dels Colomers i retornant per les Coves d’en Pere, la Roca del Grínjol, el Coll Serafí, la Mare de Déu de l’Abellera, Sant Roc,  el llac de Prades, la Foradada i Sant Antoni.

Als voltants del Tossal de la Baltasana hi subsisteix la única comunitat de Roure Reboll de Catalunya. Tanmateix nosaltres en vàrem poder contemplar pocs exemplars, malalts i en franca regressió front el pi roig. Tal vegada al barranc del Titllar (que pensem visitar properament) la població d’aquesta espècie sigui més nombrosa.

És una ruta fàcil que transita bona part per pistes forestals i que podria fer-se en una matinal.

Prades. Carrer dels Colomers (949m).

Ampli espai d’aparcament a l’esquerra de l’entrada del poble per la T-700. Comencem a caminal carrer amunt (NE).

GR 171

Deixem el Carrer dels Colomers per seguir a l’esquerra el GR 171 (senyals).

Seguint els senyals del GR deixem a mà dreta el carrer d’Enric Morera i pugem pel d’en Pep Ventura.

Camí dels Colomers (991m)

Prenem a mà esquerra el Camí dels Colomers per un corriol ben fressat (senyals GR). El camí s’enfila en moderat pendent (NE) fins abastar un camí carreter que ve de la Bassa de la Font de la Salut pel que continuem en la mateixa direcció (NE) fins a pocs metres del coll.

Coll del Bosc (1096m)

Poc abans d’abastar-lo ens desviem (rètol indicador i senyals de GR) a mà dreta per un corriol en fort pendent amorosit per curtes llaçades fins al cim del Tossal.

Tossal de la Baltasana (1200m).

Coneguda localment com la Torre. Sostre comarcal i partió del Baix Camp (Prades) i la Conca de Barberà (Vimbodí i Poblet). Vèrtex geodèsic, taula d’orientació (instal·lada pel Centre de Lectura de Reus)  i instal·lacions de telecomunicacions. En dies clars s’hi gaudeix d’una bona panoràmica.

Seguint el GR baixem per una pista ben arranjada vers el ENE. Deixem a mà esquerra la que per la Font dels Obis baixa al Coll del Bosc.

Deixem el GR 171 (1151m)

Ben aviat deixem el GR i la pista per la que venim per prendre’n una a mà dreta vers en SE.

Abans que la pista descrigui un ampli revolt en sentit contrari a les busques la deixem a mà esquerra per enfilar-nos per un camí a les Coves d’en Pere.

Coves d’en Pere (1170m)

Gran masia troglodítica abandonada amb diverses dependències independents per habitatge,  cleda u altres usos. S’observen, a la llinda de la balma més gran, els forats on deurien reposar les bigues que eixamplaven l’espai habitable fins als murs de la façana principal. A la part de migdia disposava d’una àmplia era enllosada.

Retornem a la pista marxant vers el NE fins a un pronunciat revolt a mà dreta.

Cruïlla (1160m)

En un pronunciat revolt a  mà dreta deixem la pista per un camí a l’esquerra vers el N. Cal estar molt atent dons, 80 metres més enllà surt un poc definit corriol que mena a la Roca del Grínjol que visitarem a tornada.

Tornem a sortir a una pista que prenem a mà esquerra fins a la propera font.

Font del Mas d’en Pagès (1145m)

Restaurada el 2002. Raja amb deu minsa. Tornem sobre els nostres passos atents a la cruïlla cap a la Roca del Grinjol.

Roca del Grinjol (o del Gríngol) (1160m)

Moleta rocallosa isolada de parets verticals que recorda un Cavall Bernat. Sembla que serveix com a partió de terme. Una escatològica llegenda n’atribueix l’origen al temps dels carlins. A prop hi ha les restes de diversos pous de glaç com el del Gringol o el del Celestino.

Retornem a la pista i comencem a baixar resseguint el Barranc dels Bassots.

Cruïlla (1134m)

Passat el Mas del Violinista que ens queda a mà dreta, rebutgem un ramal de pista que s’enfila per l’esquerra.

Deixem la pista (1047m)

Quan la pista creua el barranc, la deixem per un camí a ma esquerra que ens deixa al proper Coll del Serafí.

Coll del Serafí (1154m)

Cruïlla de camins i bassa d’aigua per als incendis. Prenem la pista a mà dreta, vers el S. Més avall rebutgem un ramal a mà dreta que, per la Bassa de la Font de la Salut i el camí Vall de Montblanc ens retornaria a Prades fent drecera.

Força més avall trobem a mà dreta la Caseta del Pocurull (ruïnes). Desprès la pista va girant a la dreta als peus del primers contraforts del Cingles de l’Abellera. Vers el SE podem albirar la Vall del Riu Brugent amb Capafonts, la Mola del Picorandan, el Barranc de l’Horta i els Motllats.

Roca dels Corbs.

Als peus de la Roca dels Corbs s’acaba la pista i, baixant unes escales, continuem per un antic i ben definit camí, a mitja alçada de la cinglera.

Quan atenyem una llarga balma vermellosa, ja tenim a sobre l’ermita de l’Abellera.

Mare de Déu de l’Abellera (997m).

Situada en un bell indret, una balma a mitja alçada de la cinglera i amb una magnífica vista sobre la vall del Riu Brugent. Hem llegit que cap el 1484 hi visqué fra Bernat Boïl, primer vicari apostòlic de les Índies que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica. L’ermita actual sembla però que data de 1570 amb diverses reformes posteriors que han conservat però la seva senzillesa i harmonia.

Habitualment és tancada. Per a visitar-la cal demanar-ne la clau a Prades.

Ben a la vora hi ha un berenador. Continuem per la carretera asfaltada que ens mena fins a l’ermita de Sant Roc.

Sant Roc (1018m) Petita ermita en mig del pla, al coll del mateix nom. Vers el NE, del costat de la carretera surt un poc perceptible al començament. Els seguim una metres fins que una fita a mà esquerra ens indica una drecera.

Drecera (1105m). Un embardissat corriol baixa fort en direcció a la capçalera del Llac de la Foradada (o de Prades). Aquesta drecera ens estalvia una marrada per la capçalera de la torrentera.

Per la riba nord de l’estanyol recuperem  el camí i seguint-lo ens mena fins a la roca Foradada.

Roca Foradada (980m).

La Roca Foradada es situa sobre un aflorament de materials anomenats roques vermelles formades per gresos i conglomerats amb matriu sorrenca vermella. Aquestes roques van originar-se per sedimentació fluvial en un ambient torrencial. Aquests tipus d’aflorament és força freqüent, tant a les Muntanyes de Prades i del Montsant com a d’altres contrades. Sovint per damunt de les roques vermelles n’hi podem veure altres d’aspecte ben diferent de color gris clar i aspecte massís, que sovint donen lloc a cingleres. Son calcària originades per sedimentació marina.

Bona part de les edificacions de Prades com l’Església de Santa Maria la Major s’han bastit amb aquesta roca rogenca. Per això a Prades també se la coneix com la Vila Vermella.

Retornem a Prades per un ampli i ben arranjat camí tot visitant de passada l’ermita de Sant Antoni.



Els Motllats, cingles i coves

De Mont-ral a la Foradada de Capafonts

Distància 15 km
Desnivell acumulat 719 m
Nivell de dificultat moderat
Data 17 de gener 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25.000)

Foradada de Capafonts

Itinerari circular al peu dels cingles entre Mont-ral i Capafons basat, amb algunes variacions, en el publicat a la segona edició de la guia Les Muntanyes de Prades d’Ignasi Planas de Martí (Cossetània, col·lecció Azimut, nº 22, recorregut nº 8).

Els Motllats son un altiplà al bell mig de les Muntanyes de Prades, entre els rius Brugent i Glorieta i les comarques del Baix i l’Alt Camp. Conformen una superfície considerablement plana de cinc quilòmetres quadrats a més del mil metres sobre el nivell del mar, envoltada de cingleres on la l’erosió càrstica ha format coves, avencs, roques foradades i profunds barrancs.

Juntament amb les foradades de Mont-ral i de Capafonts a cada extrem de la ruta, recorrerem bona part dels cingles i visitarem l’accés d’algunes de les coves i raconades més característiques de la zona.

Malgrat transitar proper a cingles, amb terreny sec i sense boira, la ruta és fàcil. No hi ha passos difícils i tots els camins son ben fressats. Però cal estar molt atent a les indicacions o al mapa dons hi conflueixen molts camins que poden procurar-nos marrades innecessàries. Per això l’hem qualificat moderada dificultat. Eviteu el pic de l’estiu i porteu força aigua. No us refieu de les fons, la natura calcària del terreny fa que sovint no ragin.

Tingueu en compte que la cobertura de GPS a les cingleres sovint resulta pobre i pot induir a l’error. Per aquest motiu les lectures d’alçada dels punts d’aquest track poden diferir sensiblement de la realitat. La seva posició però, s’ha corregit manualment sobre mapa topogràfic (1:5000) i ortofotomapa de l’ICC per tal de que difereixi el mínim possible de la realitat.

Està realitzada i descrita en el sentit de les busques del rellotge, però podeu fer-la perfectament en sentit contrari. Ho varem escollir així per estalviar-nos la ventada prevista per aquell dia. L’horari total pot escurçar-se considerablement. Varem dedicar força estona a la visita a les coves i varem encigalar-nos de valent localitzant la de la Moneda. Podeu escurçar renunciant a la Punta del Barrina i, solament si ja la coneixeu, a la Foradada de Capafonts. En canvi podeu allargar-ho visitant el Racó i avenc del Teix.

Si en teniu ocasió val la pena visitar les tres coves íntegrament, però això ja exigeix dedicar-hi una jornada i equip adequat. Per escurçar l’itinerari cal pujar per la ferrada de la Cova. Al final de la ressenya hi trobareu un àlbum d’aquesta activitat.

Mont-ral (850 m)

Pugem al poble encimellat de Mont-ral des d’Alcover per la TV-7041. Aparquem a la Plaça de l’Ajuntament, just acabada la carretera a l’entrada del nucli. Comencem a caminar vers el NW pel carrer Arrabal Baixa.

A mà esquerra marxa el GR 7 que baixa al Clot de l’Aixàviga. Continuem per la pista vers el NW. Rètols indicadors: Farena/La Riba.

Deixem la pista per la que veníem, per on marxa el PR C-20 i que baixa a Farena per pujar per una mal pavimentada a l’esquerra. Rètols indicadors: Cova de la Moneda, la Foradada, els Motllats. L’abandonem al cap de pocs metres per un corriol a mà dreta un camí ben fressat. Senyals grocs i blaus. Marxem per l’obaga, entre alzines i boixos, vers l’W en pendent entre moderat i suau.

Punta Coroneta (918m)

Ens desviem lleugerament del camí per enfilar-nos per l’esquerra a un roquissar.

Bon mirador on podem albirar-hi a l’E el turó de Mont-ral, al S la clotada de l’Aixàviga, l’àmplia olla que conforma la capçalera del riu Glorieta i a l’W els cingles meridionals dels Motllats que recorrerem íntegrament pel seus peus.

Som a l’extrem llevantí del Serret dels Avencs.

Continuem vers l’W per l’esquenall del Serret, entre la pineda. Unes fites indiquen a mà dreta un corriol ben fressat que baixa al Recó del Teix. Seguim recte.

Cruïlla en Y. Per diversificar l’itinerari prenem el ramal de l’esquerra. També podríem marxar pel de la dreta (seguint els senyals grocs i blaus) que és el camí de retorn i mena igualment a la Foradada de Mont-ral passant per la Font del Moro.

Ben aviat rebutgem a l’esquerra el camí que baixa al Bosquet. Anem a la dreta.

Veiem al davant un esperó rocallós del que se’n separa, ben vistosa, una agullola. A sota mateix hi ha la Foradada. Deixem a l’esquerra el sender que hi puja pel solell i ens hi enfilem pel de la dreta, per l’obaga. Aviat albirem el ullal del pont de pedra.

Foradada de Mont-ral (970 m)

Bonic pont de pedra a l’esperó més llevantí dels Motllats que aquí formen una mena de punta de llança encarada a sol ixent.

Recuperem els senyals grocs i blaus i continuem pel peu del cingles (anomenats en aquest tram los Cinglets), pel cantó solell i camí fressat i planer vers el SW.

Ben aviat travessem un nou pont de pedra conegut com la Foradada Petita o Foradadeta. A mà dreta en una cavitat del rocam hi ha un petit aixopluc.

Coves de Mont-ral, del Cudó i ferrada del Grau de la Cova (960 m)

Abandonem provisionalment el camí enfilar-nos a mà dreta (fites) per un llom rocallós (curta i fàcil grimpada) i ens atansem a la base del cinglot. Per terreny descompost i fort pendent anem a la dreta, cap allà on el cingle retrocedeix, a buscar el la base de la canal.

Boca superior de la Cova de Mont-ral. Una cadena en facilita l’accés. Petita boca d’accés taponada per un bloc que obliga a fer contorsionisme. Després s’eixampla per un passadís alt i estret que acaba en un primer ressalt d’uns 3 metres equipat per rapelar.

Cap a la dreta (mirant de cara al cingle), a pocs metres de la boca de la cova hi ha el començament de la ferrada de la Cova. Fou equipada el 2009 per Skapat (J. Vallvé). És curta i fàcil i puja al fil del cingle. Per aquí podem escurçar l’itinerari dons un cop dalt podem anar a buscar un corriol que prenent-lo a mà dreta ens menaria al proper Portell del Bosquetà per on retornar a Mont-ral o anar a la Cova de la Moneda.

Retrocedim sobre els nostres passos però seguim a peu del cingle cap a l’W. A uns cinquanta metres de la boca superior de la cova hi localitzem fàcilment la boca inferior. És un esvoranc considerable a la part superior del qual hi ha la sortida pròpiament. Si ens hi fixem hi albirarem una instal·lació per rapelar.

A 25 metres de la boca inferior de la Cova de Mont-ral hi ha la gran boca de la del Cudó que s’endinsa lineal i planerament tot estrenyent-se alhora fins a un punt on s’obre un pou d’uns 15 metres equipat per rapelar.

Aquesta cavitat, coneguda també com a cova de l’Aixàviga, és ressenyada en alguns mapes com a del Codó.

Retornem al camí i prosseguim vers el SW perdent alçària, força separats del peu del cingle on hi albirem la gran boca d’una cova o balma. Després d’un replec, sota el cingle de l’Abellera comencem a pujar fort. Passem una llesca de pedra protegida per un passamà i abastem per entremig d’una agullola el Portell de l’Abellera.

Portell de l’Abellera (965 m)

Davant nostre s’obre el Racó de Sant Pere, a la capçalera del Barranc de la Fou, i al seu darrera s’alça el tossal on hi ha la punta del Barrina.

Deixem a la dreta el camí que marxa cap a la planúria dels Motllats i travessem, sense traç definit ni fites, el llit del barranc de la Fou fins abastar un corriol transversal ben fressat (on recuperem els senyals grocs i blaus) que prenem a mà esquerra, tot encerclant el barranc de la Fou en sentit contrari a les busques.

Portell de la Cova de la Bruixa (985m)

Gaudim d’una bona perspectiva de tot el camí recorregut, albirem Mont-ral, la Foradada, la cova del Cudó i els cingles.

Deixem a mà esquerra diversos ramals del mateix camí que, pel marge dret del barranc, baixen al Bosquet.

Abandonem el camí principal per atansar-nos a la Punta del Barrina. Unes fites ens assenyalen un corriol que marxa a l’esquerra vers el SW. Ben definit i fitat al començament, va desdibuixant-se entre l’espessa bosquina. Fites escadusseres ens ajuden a no perdre’l.

Punta del Barrina (1014m)

És considerat el sostre comarcal de l’Alt Camp. Des d’aquí eixamplem l’horitzó del que albiràvem fins ara fins a la Mediterrània, els cims de la Mussara i del Puig Pelat i el barranc de la Font Fresca.

Retornem al camí principal a l’alçada del Portell de la Bruixa i prosseguim vers l’W primer i el SW desprès.

Altiplà dels Motllats (> 1000m)

Malgrat que en aquest punt el bosc no ens ho deixa veure, som a l’altiplà dels Motllats que anirem travessant des del vessant del Glorieta, del que venim, al del Brugent.

Diverses pistes i camins creuen aquesta gran planúria de prop de 5 km2 turmentada pel vent. El seu sòl esponjós, engoleix l’aigua que brolla, torrenteres avall, cap a les fonts del Glorieta i del Brogent. En aquest paratge on s’hi arrapen pins i alzines, encara hi podrem albirar feixes, marges i estances, avui ermes o enrunades, d’antics conreus de subsistència.

Travessarem en direcció NW i ens caldrà tenir el mapa ben a mà o estar atents al GPS per no fer marrades innecessàries dons, en aquest altiplà no disposem de referències clares que orientin el nostre rumb.

En una clariana (ruïnes d’un antic mas o estança) abandonem el camí  (i amb ell els senyals els senyals de pintura) que marxa cap a la Font Nova (sovint no brolla) per fer un gir de 90º vers el NW i prendre una pista a mà dreta.

Abastem una pista més ampla que prenem a mà dreta fent un gir de 90º vers el N. Més endavant l’abandonem per una altra a mà esquerra fent un gir de 90º vers l’W.

Tornem a canviar de pista per una menys trepitjada a mà dreta que marxa vers el NW.

Atenyem la pista que ve de la Font Nova i la prenem a mà dreta vers el N.

Comellar de l’Abeurada (975m).

Rètol indicador. Continuem per la pista principal que descriu un pronunciat gir a mà esquerra en direcció a la Cova del Grèvol i Capafonts.

Aquí podem escurçar l’itinerari prenent la pista que surt a la dreta vers el N on podem optar per anar a buscar la capçalera del Barranc de la Tarascona o, escurçant encara més, directament al Portell de la Mariàngela.

Passem vora una petita cabana-refugi metàl·lica i la pista esdevé corriol que, vers el NW, ens va menant per una àmplia lleixa a mitja alçada de la cinglera, pel marge dret del Barranc de la Pixera.

Durant aquest tram força planer, gaudim de belles vistes ‘a vol d’ocell’ del Barrancs de la Pixera, l’entreforc d’aquest amb el de la Font Nova que conformen el de l’Horta i el poble aturonat de Capafonts.

Cova del Grèvol

La part superior del cingle, anomenat de l’Escudelleta, és ben corcat de balmes i coves. La primera que trobem i que sembla la més gran i profunda és la del Grèvol (rètol), amb profusió de boix, però no pas grèvol. Més endavant les Balmes de l’Escudelleta, on hi ha la font del mateix nom (que no encertem a trobar).

Deixem la lleixa baixant per un grau on, en un replà, trobem la cruïlla al Portell de la Mariàngela (rètol).

Retornarem a aquest punt per prendre al camí que s’enfila a la dreta en direcció al Portell de la Mariàngela, però ara continuem per l’esquerra, camí avall amb trams empedrats, en direcció a Capafonts per visitar la seva Foradada.

Foradada de Capafonts (885m)

És una gran obertura en un dels contraforts del Puntal del Colomer a través de la qual ens apareix Capafonts. La imatge és de postal.

Vers el N, a l’altra banda del barranc de la Tarascona, podem albirar l’espadat del cingle de Pena-roja que haurem de guanyar. Retornem pel mateix camí fins a la cruïlla, on ara marxem cap a l’esquerra en fort pendent i camí ben fressat. Revoltem un esperó i, ja més planerament, ens entaforem al l’obaga del barranc de la Tarascona, entremig de densa vegetació.

Perdem alçària en direcció al llit del barranc al Racó de los Morterets. Abans de travessar-lo deixem a mà dreta un corriol ben evident que s’enfila fins a la planúria dels Motllats. Creuem el llit i tornem a enfilar-nos fort pel solell fins a guanyar el peu del llarg cingle de Pena-roja que anem resseguint en el sentit de les busques del rellotge.

Unes fites a mà dreta indiquen un pujador per entremig d’una esllavissada. Sembla que menen a un pas, un punt feble de la cinglera per enfilar-se a Pena-roja. Continuem per l’obaga dels Motllats, envoltats de vegetació densa però amb bones vistes sobre la vall del riu Brugent: Capafonts, la mola del Picorandan, els cingles rogencs de l’Abellera, la serra del Bosc de Poblet amb el Tossal de la Baltasana, la Moleta i els masos escampats arreu com el de Fortet.

Per camí, en general planer però amanit amb els alts i baixos dels replecs, abastem el portell de la Mariàngela.

Portell de la Mariàngela (948 m)

Deixem a mà esquerra el camí que baixa a la carretera de Capafonts (TV-7041) entre els punts quilomètrics 19~20 i continuem recte. El llarg esquenall de la Serra de l’Embestida es despenja cap a la vall vers el NE.

Poc més enllà deixem a mà dreta el camí que s’enfila a l’altiplà dels Motllats i continuem recte.

Desprès trobem a la dreta la Font del Rei, amb un brollador nou.

En tot aquest tram de camí, sempre a peu del cingle, resseguim una successió de llargues colzades i racons per salvar els barrancs que van despenjant-se cap al fons de la vall. Al racó del Ruques rebutgem a mà dreta un altre pujador al pla dels Motllats. I en entrar al racó del Gallarí ja podem albirar de nou Mont-ral.

El darrer replec important del cingle, és el racó del Bosquetà. En un primer tram el camí passa embalmat, passat el qual, al bell mig de la raconada unes fites indiquen un corriol poc fressat a mà esquerra que, pel Portell del Cremalló, baixa fins al Mas d’en Marc. Pugem suaument deixant un ben definit sender que s’enfila per la dreta cap al pla. Amb aquest canvi de rasant passada la raconada, si fins ara havíem transitat al peu de la cinglera, amb l’espadat a mà dreta sobre els nostres caps, a partir d’aquí ho fem pel fil del cingle de forma que tenim l’espadat a l’esquerra, sota els nostres peus i caminem quasi al mateix nivell que la planúria dels Motllats.

Cinc-cents metres més enllà tornem a deixar a mà dreta un altre camí que s’endinsa a la plana. I desprès de cent cinquanta metres més unes fites vora el camí i una inscripció a la pedra assenyalen la baixada a la Cova de la Moneda.

Cova de la Moneda (1003m)

Coneguda també com a cova de l’Àngel o dels Motllats. Desgrimpem uns metres cap a una lleixa per sota del camí al vessant nord del cingle. A mà esquerra localitzem una cavitat que forma petita foradada. Uns metres més a mà dreta ens deixen sota la còmoda entrada a la cova.

Recuperem el camí continuant vers el SE fins al proper portell del Bosquetà.

Portell del Bosquetà (1000m)

En aquest ampli portell, a l’extrem oriental dels Motllats on s’ajunten com una falca o punta de llança els cingles nord i sud, hi conflueixen diversos camins. A penes un centenar de metres separen un cingle de l’altre.

Anem a l’esquerra rebutjant a mà dreta el camí a la ferrada i la Cova de Mont-ral. Aquest camí, desprès d’un parell de colzades, mena al Pla del Bosquetà (o d’en Bruno). A la segona colzada un corriol poc definit a l’esquerra deixa sobre la ferrada del Grau de la Cova per on es pot baixar a la boca superior de la Cova de Mont-ral.

Perdem una mica d’alçària i a uns 25m trobem una segona cruïlla. Rebutgem el ramal de l’esquerra on un corriol, paral·lel al que hem vingut però més proper al cingle ens retornaria prop de la Cova de la Moneda. I també el de la dreta, que baixa a la Foradada de Mont-ral. Continuem pel del mig, per un llom, propers al cingle, en direcció a Mont-ral. Passats uns 80m abandonem el llom i, per bon camí, ens decantem cap al solell, baixant fort a la dreta. Aquí la cinglera ja no presenta els alts espadats i ens permet transitar-hi.

Nova cruïlla on anem a l’esquerra. Per la dreta, pocs metres més enllà podem optar per retornar a la Foradada de Mont-ral (de la que ja en podem albirar el seu ullal) o al camí paral·lel del Serret dels Avencs que hem fet a l’anada. Recuperem els senyals grocs i blaus.

Un centenar de metres més enllà deixem a mà esquerra un corriol poc evident inicialment (desprès més definit) que marxa vers el NE cap a l’obac Racó del Teix. A mà esquerra trobem la Font del Moro (rètol) i ben aviat atenyem la cruïlla on a l’anada hem optat per desviar-nos pel camí que ara surt a mà dreta. Retornem per l’esquerra desfent el camí d’anada fins a Mont-ral.



 Coves dels Motllats 01-maig-2013

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Cavall Bernat de Llaberia

Des de Pratdip (Baix Camp) per les Crestes de la Seda i el Mont-redon. Retorn pel Collet de la Terra Blanca i la Carabassa (PR-C 96)

Distància 12 km
Desnivell acumulat 790 m
Nivell de dificultat difícil
Data 24 de novembre de 2011
Cartografia Editorial Piolet. Llaberia (1:25000)

Interessant ruta circular que ens permet endinsar-nos al moll de l’os del massís calcari de la Serra de Llaberia. Admet diverses variants: al Palau Robert podeu consultar-ne una de molt semblant: De Pratdip al Mont-redon.
De dificultat mitjana~alta, és desaconsellable a persones no fetes a muntanya, amb vertigen o fòbia a l’alçada. Els punts on cal parar més atenció son les Crestes de la Seda amb diversos passos de grimpada i a l’accés al cim del Cavall Bernat (II+ i III). Aquest darrers els podem esquivar, dons fixant-nos-hi be trobarem passos alternatius tècnicament menys difícils.
Val la pena dedicar bona estona a visitar Pradip (El Prat per la gent del país), el seu castell i el nucli antic. I conèixer la història dels Dips, emblemàtics gossos assilvestrats que formen part del nom del poble i que la llegenda i la literatura han assimilat a bèsties ferotges i vampirs.
Pratdip (229 m)
Sortim de Pradip pel Carrer Nou per anar a creuar el torrent de la Dòvia i la carretera T-310/311. A la cruïlla (pal indicador) prenem una pista pavimentada (Camí del Canal) que aviat gira a la dreta. Poc més enllà l’abandonem a per una altra a mà esquerra, també pavimentada, deixant els senyals del GR 192 i seguim els blanc i groc del PR-C 96 Pratdip-Colldejou.
Just abans d’un mas on acaba la pista, prenem un camí a mà esquerra (antic camí a Falset pel coll de Guix) que ens deixarà a la pista del Camí de la Carabassa, que prenem a mà dreta.
Dos-cents metres més enllà abandonem la pista i el PR (a la tornada vindrem per aquest camí) per prendre un corriol a mà esquerra (pals indicadors i senyals de pintura blaus i groc-vermells) ens direcció a les Crestes de la Seda (pas aquipat) i el Mont-redon.
Crestes de la Seda (413 m)
Ben fressat, el corriol ens va encaminant vers el nord entre llaçades i vegetació arbustiva (fruit de diversos incendis a la zona) a les Crestes de la Seda, formació rocallosa que es despenja vers el SE des del Mont-redon. Aviat ens situem al fil de la cresta per on progressem amb molta cura, ajudant-nos sovint amb les mans.
Trobem un pas equipat amb sirga, deixem a l’esquerra un trencall que va a l’avenc de l’Estel i continuem vers el N passant pel costat del Pi de la Seda. Una altra grimpada ens situa en un mirador (taula d’orientació).
Per traçat més planer i fàcil continuem vers el N passant per un altre mirador (taula d’orientació). Podem albirar en aquella direcció el nostre destí: el Cavall Bernat.
El Morral de la Seda i el contrafort que la sustenta, semblen barrar el camí. Som al Pas dels Siscus (690 m)
Franqueja la cinglera per una escletxa equipada amb cadena. Podem evitar-lo seguint un corriol a l’esquerra que ens retorna al camí principal en un collet als peus del Morral.
En aquest collet podem fer una variant prenent un corriol a mà esquerra que mena al Portell de les Canals (grimpada, pas equipat amb cadenes i sirga), entre el Morral de la Seda i el barranc de la Dòvia, passant per la Font de Mont-redon i flanquejant el cim per ponent fins al Portell de Madrocs.
Sobre el collet amb una curta grimpada i una escletxa al rocam (Pas del Porc Senglar) deixem a mà dreta el Morral. Altre cop per camí més planer ens encaminem al cim ja molt proper, deixant a mà esquerra el camí a la font de Montredon (pal indicador).
Mont-redon (859 m)
Punt culminant de l’itinerari (859 m). Gaudim d’una bella perspectiva de la contrada, especialment de la Serra de Llaberia on el radar del Servei Meteorològic de Catalunya destaca sobre el pic de la Miranda. Albirem el Barranc de la Dòvia, la Mola de Colldejou, el Parc Eòlic de l’Argentera, la piràmide del Castell d’Escornalbou i l’airosa agulla del Cavall Bernat.
Continuem camí vers el N, davallant fins al Coll de Mont-redon on deixem momentàniament el camí per arribar-nos al proper Portell de Madrocs (creu de ferro) on gaudim d’una vista superba sobre el racó de la Dòvia i les verticals cingleres que l’envolten.
Continuant per aquest camí podríem, fent una mica de marrada per revoltar en el sentit de les busques del rellotge la Punta de Fornells, abastar el Cavall Bernat pel Portell de la Roca Mitjanera.
De nou al coll marxem vers el NE en baixada en direcció al Cavall Bernat. Una evident canal pel cantó ponentí separa l’agulla principal de la resta de la mola.
Enfilem aquesta canal dreta i descomposta fins a un collet. Una pas curt però aeri (III) ens obliga a emprar les mans per accedir a la lleixa superior. Podem evitar-lo cercant curosament entre les lleixes de la dreta de la canal.
Desprès un altre pas de grimpada més fàcil (II+) que el primer ens deixa al planell del cim.
Cavall Bernat (840 m)
Coronat per una creu de ferro. Retornem sobre els nostres passos baixant per la canal fins a la base de l’agulla. Tenim dues opcions: Retrocedir pel camí que hem vingut vers el Coll de Mont-redon i prendre a mà esquerra un camí senyalitzat amb pintura blava i fites que baixa ran de la cinglera llevantina del Mont-redon i passa prop de la Cova del Tabac.
Nosaltres però marxem en sentit contrari, vers sol ixent, resseguint en pujada una lleixa al peu de la cinglera meridional del Cavall fins a la Roca dels Esperits on comencem a davallar fins al Collet de la Terra Blanca. En aquest punt enllacem de nou amb el PR-C 96 que prenem a mà dreta. Encetem un tram de pineda amb abundants exemplars de margalló.
Pla dels Aladerns (442 m)
Cruïlla de camins i pal indicador. Per la dreta marxa el camí de la Cova del Tabac.
Per l’esquerra la pista del camí de la Massones. Continuem recte en direcció a Pratdip, seguint els senyals de PR. Poc més enllà de la Font de la Carabassa, trobem un altre mirador i taula d’orientació. El camí esdevé una precària pista que anem seguint fins que ens deixa a una altra més ample que prenem a mà dreta (pal indicador). Desprès de bona estona abastem l’inici del corriol on a l’anada hem pres el corriol cap a les Crestes de la Seda. Desfem el camí d’anada fins al poble.
Val la pena dedicar bona estona a visitar Pratdip, el seu castell i el nucli antic.





Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Avencs i gorgs de la Febró

La Mussara-Pla de l’Agustenc-Avencs de la Febró-La Febró-Masos d’en Galzeran-Barranc del Carcaix pel Grau del Gris-Molí de l’Esquirola-La Gorguina-El Gorg i el Gorguet-Mas dels Frares-Pla de l’Agustenc-La Mussara.

Bell recorregut que passa per cingles i punts tant interessants com els Avencs i els Grogs de la Febró. Realitzat tal i com està descrit al llibre “Les Muntanyes de Padres” (2ªedició) d’Ignasi Planas de Martí: 14 De la Mussara al riu de Siurana i el Gorg pels avencs de la Febró i el Grau del Gris. Ed. Cossetània, col·leció Azimut (22).

El camí pel Barranc del Carcaix, malgrat que ben senyalitzat, està molt envaït per la malesa.

Itineraris relacionats:

  • Avencs de la Febró  (De Vilaplana pel camí de les Tosques i el Grau dels Racons, retornant per la Mussara i el camí dels Garrigots)
  • D’Arbolí a Siurana (Pels graus del Vincabrer i la Trona i retorn pels gorgs i Gallicant)
La Gorguina


Mola d’Estat

De Farena a la Mola d’Estat i la Taula dels Quatre Batlles

Distància 14,1 km
Desnivell acumulat 761 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 26 de maig de 2010
Cartografia Ed. Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

Itinerari circular per les Muntanyes de Prades que pot realitzar-se íntegrament en una matinal.
Partint de Farena, segueix bona estona la vall del riu Brugent per enfilar-se desprès a la Serra del Bosc de Poblet, careneja per la Mola d’Estat (la segona alçada d’aquestes contrades, desprès del Tossal de la Baltasana), la Taula dels Quatre Batlles i els Cogullons. Desprès retorna travessant el Riu Sec.
És un itinerari fàcil i molt ben senyalitzat la major part del recorregut. Però el tram inicial entre el Mas d’en Toni i el Coll de la Caldereta pot resultar perdedor. No és una ruta habitual: generalment s’acostuma a pujar per PR-C 20.2 (Vial de la Solana). Aquesta pot ésser una alternativa si volem escurçar la ruta i a més força interessant que passa per les cingleres del Mas Roquerol i la Mola de Roquerola.
Transcorre tothora pel solell. Cal tenir-ho en compte en èpoques de calor.

Farena (616 m).
Marxem per la carretera de la Cadeneta, que va a enllaçar amb la TV-7041 (Mont-ral~Capafons). La deixem just sortir del poble, quan fa un revolt de 90º a mà esquerra, per prendre un camí carreter vers ponent, pel costat d’un mur de pedra. (rètol indicador “Mas Antoni”, Mont-ral,…). Més endavant rebutgem a mà dreta el corriol que s’enfila als Cogullons per continuar recte vers ponent (rètols indicadors tant del PR-C 20.2 vers els Cogullons com del “Mas Antoni” que és la direcció que seguim).
Feixes ermes a mà dreta i conreus a l’esquerra. Trobem unes cavitats practicades al mur de pedra seca que servien per allotjar arnes. El camí esdevé més estret i es converteix definitivament en corriol en salvar una torrentera. Caminem ara entre bosquina[1].
El camí és ben fressat i planer pel marge esquerre del riu Brugent, que veiem ben a prop. A mà esquerra trobem (indicat) el corriol que baixa al Toll de l’Olla. Desprès de travessar una torrentera, abastem una camí carreter i, a l’esquerra, el Mas d’en Toni.

Mas d’en Toni (647 m, 45’).
Antic mas ben conservat, envoltat de feixes de conreu. Font i safareig a la part posterior de la casa. Marxem vers el nord pel camí carreter que es converteix aviat en corriol poc definit. Deixem a mà dreta un altre corriol que, pel Barranc de la Font Gran, puja al Coll de Viladecabres. Poc més amunt hem de girar a l’esquerra per anar a passar prop d’una feixa de conreu isolada que tenim en aquella direcció[2].
Més amunt passem clapes de bosc alternades amb tartera (esquist) on el camí hi és ben assentat. Amb moderat pendent abastem el coll.

Coll de la Caldereta (1.038 m, 1h 53’).
Per aquest punt hi passa el GR 171 (Pinós/Caro). Vers garbí albirem Capafons i darrere els Motllats. Rètol indicador: seguin l’adreça Mola d’Estats/Rojals, vers sol ixent, per un camí carreter que abandonem aviat per un corriol, guiats pels senyals del GR. Vers el nord s’estén el Bosc de Poblet i s’hi obre la vall de Castellfollit, al bell mig de la qual hi albirem el refugi forestal.
Aviat abastem la balma anomenada Cova Fumada i, desprès d’un grauet, la Mola d’Estat.

Mola d’Estat (1.124 m, 2h 15).
És un planell envoltat de cingleres per tots els costats excepte per llevant, amb una magnífica panoràmica de 360º. És de destacar la cisterna que hi ha aprofitant un gran bloc de pedra i el sistema per col·lectar l’aigua. En un racó al fil de la cinglera, hi ha tres creus en recordança d’unes víctimes de la guerra civil.
Sortim de la mola vers llevant, per camí carreter que desprès vira al nord, guiats pels senyals del GR i sovintejats rètols. Planerament passem per la Mola dels Quatre Termes on hi ha la Taula dels Quatre Batlles, dons aquest punt és termenal entre Prades (Baix Camp), Mont-ral (Alt Camp), Rojals i Vimbodí  (Conca de Barberà). Poc més enllà hi ha un vèrtex geodèsic enfilat dalt d’un piló.
Baixem al Clot del Llop, cruïlla important de camins de la zona. Seguint el GR virem a sol ixent fins a la vista del refugi dels Cogullons, encimellat. Trobem dues cruïlles, per la primera marxa una variant del GR. Per la segona el PR-C 20.2 que hem deixat just sortir de Farena.

Refugi dels Cogullons (1.047 m., 3h).
Encimellat dalt d’un turó. Desprès de visitar-lo seguim pel camí carreter vers sol ixent. Aviat esdevé corriol, quan comencem a davallar vers el Barranc del Pirro. A l’alçada de la propera font del Grèvol el GR marxa a mà esquerra. Nosaltres continuem pel PR-C 20 que ja no abandonarem fins a Farena. Més avall trobem la font Freda.
Baixem ara vers xaloc per una obaga força ombrívola amb molta diversitat d’espècies on hi veiem diversos exemplars de teix. Propers a la Bartra, el corriol ens aboca a una pista (Camí de la Baridana).

La Bartra (725 m, 3h 45’).
Antic convent, convertit en pagesia. Actualment hi ha una casa refugi i de turisme rural. Pertany al terme municipal de Montblanc. Marxem vers migdia per pista enquitranada que abandonem per la dreta en un pronunciat revolt (rètol). Enfilem un corriol ben fressat marxant pel marge esquerre del Riu Sec.
Aviat creuem el riu i, pel marge dret, ens enfilem en fort pendent fins a la propera carena. Desprès, ja en baixada i vers garbí, retornem a Farena (4h 30’).

  • [1] Molts pins caiguts pels voltants. Alguns barren el camí. Sembla que resultat de les darreres nevades.
  • [2] Des del final de la pista sobre el Mas d’en Toni fins a aquesta feixa el camí és molt poc definit i força ple de malesa. Transita entre antigues feixes de conreu avui colonitzades pel bosc. Trobem alguns senyals amb pintura blanca que ens poden ajudar. Tothora hem de conservar el rumb vers el nord. A partir d’aquesta feixa, el camí ja és ben definit i no ofereix dubtes.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

D’Arbolí a Siurana

Pels graus del Vincabrer i la Trona i retorn pels gorgs i Gallicant

Distància 17,2 km
Desnivell acumulat 930 m
Nivell de dificultat moderat
Data 15 d’abril 2010 i 7 de desembre 2012
Cartografia Ed. Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

Itinerari circular pel sector més garbinenc de les Muntanyes de Prades, a frec de la Serra de Montsant.
Partint de l’Arbolí, bonic poble de costeruts carrers, transcorre per diversos graus que guanyen les alteroses cingleres de la contrada. Antics camins que, malgrat el pas del temps i l’abandonament encara conserven trams del seu empedrat. Segueix un tram del riu Siurana i del barranc del Gorg, on hi forma salts i gorgs deliciosos. Visita el llogaret abandonat de Gallicant i el ben conservat i encimellat nucli de Siurana.
És molt recomanable fer aquesta ruta a la primavera: els barrancs de la contrada son de règim molt estacional i els gorgs amb poca aigua perden bona part del seu encant. En aquest cas podem retallar la ruta pel grau del Bodro i allargar-lo, si ens sembla, cap a les Fontscaldes.

A Arbolí (735 m), bonic poble de cases apilades a l’entorn de l’església, emprenem la marxa des de la placeta amb safarejos i font, pels seus costeruts carrers fins la part alta, sortint pel de Sant Pau. Camí de ferradura entre marjades d’horts i avellaners. Deixem a mà dreta (rètol) el camí de Gallicant, per on retornarem i per on marxa el GR 7. Continuem pel camí empedrat i costerut que entre llaçades, ens mena a l’ermita de Sant Pau.

Ermita de Sant Pau (818 m 15’). Senzilla esglesiola amb habitatge annex, a mitja cinglera. Tenim una bona vista del poble. Guiats per un rètol indicador i senyals de pintura (triangles grocs) emprenem un corriol en direcció al Mas Salín i el Grau del Vincabrer. Vers el nord per corriol ben fressat, passem vora rònec Maset del Nadal (rètol), creuem diversos cops una pista precària fins a  sortir a la de les Obagues (rètol), que seguim a mà dreta una estona, passant prop del restaurat mas del Salín. Gaudim d’una bona vista del pantà, la vall del riu, el nucli habitat i la cinglera de Siurana. També de la Serra de Montsant, amb la Roca Corbatera i els pobles de la seva falda: Cornudella, Albarca, i la Morera. En un revolt (rètol) abandonem la pista[2] per emprendre el grau del Vincabrer.

Grau del Vincabrer (783 m, 45’). Ens endinsem per l’obaga al barranc del Grau, passant per trams embalmats als peus de la cinglera. El torrent hi fa alguns salts i tolls. Fort pendent vers el nord.
Un sender marxa a mà dreta (rètol) vers el Grau del Bodro[3]. Seguim per l’esquerra i aviat trobem una balma amb paret de pedra seca que ens podria servir d’aixopluc. Més avall passem vora una cabana habilitada com habitatge, isolada al bell mig del bosc i abastem la llera del riu de Siurana.

Molí paperer (530 m. 1h 25’). Del molí a penes en resta dreta una paret. Creuem el riu de Siurana a gual i atenyem, al marge dret, una pista que seguim a mà esquerra breument. Un rètol ens indica el Camí de la Trona i Siurana. És l’inici del grau de les Marrades[4].
Esbiaixadament, vers ponent, el grau de les Marrades salva l’alta i vertical cinglera a migdia de Siurana. Conserva bona part del seu empedrat original i els contraforts de pedra seca del camí. Primer creuem el cingle Roig. Desprès guanyem alçària ràpidament en curtes llaçades per les calcàries parets del cingle Blanc. Passat aquest tram continuem, ja més planerament, per una lleixa a mitja alçària del cingle: el camí de la Trona. Deixem a mà dreta el grau de la Tornera (rètol) per on ens hi enfilarem de retorn. Passem per sota la curiosa formació de la Trona i deixem a mà esquerra, separat de les parets, l’isolat Tossal del Franquet.

Siurana (681 m, 2h 20’). Visita obligada al ben conservat nucli de carrers empedrats, a les restes del castell i a l’església romànica de Santa Maria. Retornem sobre els nostre passos pel camí de la Trona fins al grau de la Tornera.

Grau de la Tornera (700 m, 2h 35’). Molt costerut i deteriorat. Quan l’hem guanyat sortim, a l’alçada del càmping, a la carretera de Siurana. La seguim bona estona a mà dreta, deixant-la per una pista també a mà dreta (PR C-7) que volta un mas. Poc més enllà un rètol de fusta ens indica el camí del grau.

Grau dels Masets (743 m, 2h 55’). Pel costat d’una vinya, un bon camí empedrat[5] baixa decididament la cinglera fins a la pista del marge dret del riu de Siurana, poc més amunt del Mas d’en Candi. La prenem a mà esquerra fins al Molí de l’Esquirola, on acaba.

Molí de l’Esquirola (558 m, 3h 30’). Creuem la llera del riu[6] fins a la riba esquerra (rètol) per emprendre el camí dels Gorgs. En un primer tram segueix pel marge esquerre del riu i és molt brut, envaït per la malesa. Desprès, quan atenyem el barranc del Gorg i el creuem, és més diàfan.

La Gorguina (633 m, 4h 05’). Creuem a gual al marge dret del Barranc del Gorg, per un punt on el riu s’obre pas entre el rocam calcari després d’un salt, llaurant capricioses formes i un gorg. Pel aquest marge anem guanyant alçària seguint un senderol ben marcat i fitat fins abastar el camí de Gallicant, per on baixa el GR 7. Entremig del bosc, és fàcil agafar el camí de Gallicant en sentit contrari, vers la Mussara. Cal estar atents per prendre’l a mà dreta, en baixada fins al Gorg.

El Gorg (732 m, 4h 25’). El torrent hi fa un salt formant-hi un toll considerable en un indret recollit i preciós. Una construcció de pedra hi fa de mirador, al punt on hi havia la bomba per fornir d’aigua a l’antic i proper complex militar dels Castillejos. Seguint camí, poc més amunt trobem el Gorguet, un altre toll on el torrent hi salta per una llengua de tosca. Abans però al torrent li cal obrir-se pas per un estret tall a la roca, el Barranquet de la Font Canaleta, que podem observar per sobre, seguint el camí.
Camí amunt abastem una pista que vers garbí (OSO) recorre la carena. La deixem fent drecera, guiats pels senyals del GR, per un corriol. En el sentit de la marxa destaca el Puig de Gallicant. La retrobem més endavant, prop de Gallicant.

Gallicant (859 m, 5h). Antic nucli rural de set cases encimellades sobre un turonet a la carena, envoltat d’antigues feixes de conreu, avui ermes. Abandonat definitivament a mitjans del segle passat, presenta un estat ruïnós. Hi gaudim d’una excel·lent panoràmica de tota la contrada.
Deixem Gallicant per un camí carreter que, en moderat pendent, va guanyant alçària. Prop del poble, separada del camí i dins d’una mina, hi ha la font. No hi manca mai l’aigua, fins i tot en anyades de secada. Poc abans del Collet dels Colls, on el camí carreter acaba, abastem el punt més alt del recorregut (880 m). Passat el coll, emprenem entre llaçades i moderat pendent la baixada a Arbolí, per l’antic camí de ferradura de Gallicant. Malgrat que conserva trams del seu antic empedrat, està força malmès.
Atenyem el poble a les 5 hores i 40’ de marxa efectiva.

  • [1] Al tram entre Arbolí i el riu Siurana, excel·lent senyalització (rètols) a cura de la Secció Excursionista del Reus Deportiu. També senyals de pintura (triangles grocs). A les cruïlles, rètols (sobretot de Turisme de Catalunya). Al camí dels Gorgs rètols, estaques i pintura (senyals grocs i blaus). A partir del Grogs, senyals del GR 7 i rètols.
  • [2] Seguint la pista ens menaria baixar al riu de Siurana, a l’alçada de l’antic Mas d’en Ribelles, prop del camí dels Gorgs, entre la Gorguina i el Gorg, per on passarem desprès.
  • [3] Passant per la cova Tosca. Seguint-lo podríem pujar a Gallicant escurçant molt la ruta.
  • [4] Seguint la pista aigües amunt, en poca estona ens plantaríem al Mas d’en Candi, al cap de vall del grau dels Masets, que és per on passarem més endavant tot baixant de Siurana.
  • [5] Hem llegit que aquest era el camí habitual dels masos de la zona per traginar als diversos molins que hi havia vora el riu. Si be n’hi ha arreu de la contrada, en aquest punt trobarem força concentració de vies d’escalada.
  • [6] En aquesta part la llera és un codolar: va sofrir un greu trasbals arran de les riuades del 1994.

Itinarari relacionat: Avencs i Gorgs de la Febró


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF