Arxiu de la categoria: Baix Camp

Barraques de Mont-roig del Camp

Construccions de pedra seca 

Distància 14 km
Desnivell acumulat 122 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 5 de gener de 2019
Cartografia Ed. Piolet: Serra de Llaberia (1:20000)
Recursos consultats Tríptic editat pel Centre Miró
  «Ruta de les barraques de pedra seca»
Per saber-ne més Barraques de pedra en sec
  Wikipedra

En arrabassar els camps erms per a poder-los conrear, sovint afloraven pedres de forma més o menys abundant. Les utilitzaven els pagesos per construir habitatges com les cabanes o barraques, per als marges de les feixes de conreu i també per bastir pous, aljubs o tines.
Aquestes elements foren construïts amb la tècnica de la pedra en sec, que consisteix en anar encaixant pedra amb pedra, sense cap material d’unió com el ciment, el guix o la calç. Requeria coneixements i experiència. En el cas de les barraques calia donar a les pedres un lleuger desnivell vers l’exterior, per facilitar que l’aigua de la pluja llisqués enfora. El portal s’orientava a migdia per aprofitar el sol i a recer de les mestralades. Damunt de la coberta s’hi acostumava a posar una capa de terra i pedruscall on s’hi plantaven lliris de Sant Josep que, amb les seves fines arrels, relligaven i aïllaven el sostre.
També construïen els marges que esglaonaven els pendissos del terreny per facilitar-ne el conreu. I alçaven els murs que separaven les propietats i delimitaven els camins. Si amb tot això encara sobrava pedra, s’amuntegava harmònicament en els clapers. Sovint trobem munts de pedres amb una perfecta distribució definint formes geomètriques amb una certa intencionalitat estètica.
(Font: Esther Bargalló i Martí Rom)
Al terme de Mont-roig hi ha catalogades cent-quaranta una barraques, algunes declarades Bé Cultural d’Interès Local. I cinc d’elles Bé Cultural d’Interès Nacional. El Centre Miró ha dissenyat un itinerari amb una tria d’onze d’aquestes barraques, les més significatives. El que proposem les visita juntament amb algunes més. També n’hem senyalat altres de properes, per si us poden resultar d’interès. El podeu fer a peu, ideal en bicicleta. També en vehicle tot caminant per apropant-vos a les barraques.
Sigueu especialment curosos en la vostra visita: les barraques estan situades en paratges de propietat privada, alguns d’ells encara amb conreus actius.

Accés
La primera barraca del recorregut la trobarem en un camí carreter passats set-cents metres del quilòmetre 18 de la carretera T-310. A la cruïlla hi ha un rètol de fons negre amb la llegenda «B1». Està situada uns noranta metres camí endins.

Barraca del Tutu (B1)
De planta el·líptica, amb dos contraforts laterals que fan de paravent i un altre semicircular. El portal és d’arc d’ametlla, també anomenat apuntat o primitiu. La coberta és de falsa cúpula, tancada per la pedra clau i el recobriment de pedruscall. Tot i no ser una construcció de grans dimensions, el seu interior té l’alçada d’una persona.

Barraca del Morell
De planta bessona-composta, portal d’arc d’ametlla i coberta de falsa cúpula. Té una fornícula a l’estança interior.

Barraca del Nan
De planta circular, portal d’arc d’ametlla i coberta de falsa cúpula. La paret frontal, sobre la llinda, està esquerdejada amb ciment. Té dues fornícules.

Barraca propera al camí de l’Aufinac
Un cop hem creuat el barranc de la Porquerola i pres el camí de l’Aufinac, és la primera barraca que localitzem seguint uns setanta metres per un ramal a la dreta.
De planta circular, portal d’arc de mig punt, coberta de falsa cúpula i contraforts als laterals.

Barraca de cal Rabosa (B8)
De doble planta. La més antiga és la de la dreta, més baixa i de coberta plana. Presenta una planta rodona, un portal amb muntants verticals i arc pla i una cobertura de pedruscall. Es va bastir amb pedres rectangulars de gran mida. La de l’esquerra, acabada en falsa cúpula i coberta amb grans lloses, es va construir posteriorment i es va adossar a la primera, aprofitant-ne la paret comuna. És de planta irregular i té un portal d’arc d’ametlla. Al seu interior una fornícula com a menjadora. El contrafort posterior és en rampa, útil per accedir a la coberta.

Barraca del «Ventanes» (B7)
Vestida amb grans pedres. Parcialment restaurada. Tancada en falsa cúpula, la seva planta és circular i el portal d’arc de mig punt. Al lateral dret un contrafort fins a mitja alçada i contrafort posterior. A l’interior un cocó i una fornícula. La coberta és de pedruscall, amb lliris de Sant Josep.

Barraca dels Comuns del Pellicer (B6)
Monumental de 4,3 metres d’alçària. De planta rodona, diàmetre interior de 4,1 amb coberta de falsa cúpula. El portal és d’arc pla i amida 1,6. Encastats als seus murs interiors, dues fornícules i dos cocons. El coronament de l’obra, acabat en punxa, és de terra i grans lloses. Destaca l’harmònica col·locació de les pedres, sobretot a la part posterior. Contrafort perimetral complet.

Barraca de l’Aiguader (B5)
De planta circular, adossada a un marge. La falsa cúpula està arranjada amb ciment. El recobriment és de pedruscall i ciment. Portal d’arc d’angle amb dues grans llindes encavallades. Contrafort perimetral complet. A l’interior hi ha tres cocons i una fornícula.

Barraca sota la línia d’alta tensió
Circular, de falsa cúpula, portal de llinda plana i contrafort perimetral complet. Té tres cocons. Al la coberta hi ha crescut atzavares.

Barraca del Miquel Terna (B9)
Construcció de planta circular amb coberta de falsa cúpula i recobriment de pedruscall. Portal d’arc de mig punt, quins muntants abasten tot el frontal. Bastida sobre un llit rocallós, s’hi va practicar un forat circular utilitzat com a aljub. Encastats hi ha dos cocons. Al lateral esquerre un espai destinat a l’animal amb una menjadora.

Barraca del Jaume de la Cota (B11)
Sorprèn la perfecció del contrafort perimetral i de la coberta exterior de doble casella troncocònica, formats per un conjunt de pedres irregulars de mitjana grandària. La coberta comença amb falsa cúpula i acaba en cúpula, tancada per la pedra clau. L’ampli coronament de la barraca és de terra i herbes. A la part posterior hi ha graons per accedir-hi.
És la més gran de Mont-roig. De planta circular amb un diàmetre interior de 4,3 metres i una alçària de 3,95. Presenta un portal d’arc pla. A l’interior té tres cocons i una fornícula.

Barraca de les Atzavares (B10)
Frondosa coberta d’atzavares que li dóna nom i aparença diferents. Bastida amb pedres grans i arrodonides, de planta circular, falsa cúpula i portal amb arc de mig punt sobre el que hi destaca un voladís. Té quatre cocons i un amagatall al lateral dret, que va aparèixer al restaurar-la.

Barraca en espiral (B4)
Es caracteritza per la seva coberta exterior de forma tronco-cònica esglaonada. De planta circular i falsa cúpula. La gran pedra cobertora que corona el sostre, que és practicable, per facilitar la sortida de fums. El portal és de llinda plana. Té dues fornícules.

Barraca dels lliris (B3)
De planta circular amb coberta de falsa cúpula. Portal amb arc de mig punt protegit per un voladís. A l’interior té un cocó i una fornícula. El recobriment és de pedruscall i abundants lliris de Sant Josep. D’aquí li ve el nom.

Barraques al camí de les Terres Noves
En el sentit de la marxa es localitzen tres barraques més a la dreta del camí. Totes de planta circular i de falsa cúpula. La primera d’elles amb portal d’arc de mig punt i tres cocons a l’interior. Un rètol demana que no s’hi accedeixi per perill d’esfondrament.  Vuitanta-cinc metres més endins una segona barraca amb portal d’arc pla. Dos-cents metres camí enllà, a l’alçada d’una bifurcació i separada uns vuitanta i escaig la tercera barraca, recolzada en un mur amb portal d’arc de mig punt.
De nou al camí seguim cent-vint-i-cinc metres per localitzar a l’esquerra una quarta barraca (B2) de planta irregular amb una mena de paravent al lateral esquerre. La coberta és de falsa cúpula i el portal d’arc d’ametlla que, com la part inferior interna, està esquerdejat amb argamassa. A la paret interior hi ha una fornícula.
A la mateixa alçada que aquesta, però a vuitanta metres a la dreta del camí hi ha la barraca del Miquel Blanch «Miqueló». De planta irregular, el contrafort perimetral és un gran claper. Té coberta de falsa cúpula i portal d’arc pla. S’ha reparat amb ciment.

Itinerari relacionat: La Capona
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Barraques de Mont-roig del Camp

Mola de Genessies i Punta de Jovara

Pel coll del Rourar i el barranc de Jovara. Retorn pel barranc Fondo. 

Distància 11,3 km
Desnivell acumulat 633 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 4 de gener de 2019
Cartografia Ed. Piolet: Muntanyes de Vandellòs o Serra de Llaberia (1:20000)

Circular per uns paratges aspres i abruptes, característica no pas exclusiva però si general de les Serres de Mestral. Tot i que no és massa llarga (ens pot ocupar una matinal) encara podem escurçar-la a conveniència en diversos punts.
El fet que hi hagi trams amb camí poc definit o sense camí, on cal estar atents per no fer marrada o fins i tot per evitar «encigalar-nos» ens fa considerar-la com de moderada dificultat.
Un cim emblemàtic i panoràmic, amb un jaciment arqueològic, una cova amb nombroses i belles formacions, agulles de formes capricioses i per acabar el camí per un bell barranc són al·licients suficients per gaudir de la proposta.

Accés
Per la C-44 entre Vandellòs i Tivissa, a l’alçada del Coll de Fatxes (entre els punts quilomètrics 13 i 14) prenem la carretera a Gavadà i la seguim prop de 2,5 quilòmetres. Al costat mateix de la carretera s’alça el mas de Genessies. Podem deixar els vehicles just abans.

Mas de Genessies (500m)
Gran masia composta de tres edificis. El principal, amb teulada de dues aigües, té diversos cossos annexes al vessant de migdia. Actualment deshabitat, pertany a la família jardí que n’ha conservat la propietat d’ençà el 1342 quan Domènec Jardí i la seva esposa Elisenda, pagesos de la «vil·la del castell de Teviça», compraren una peça de terra a la Coma de Jovara. Així afegiren al seu cognom el topònim «de Genexia», posteriorment a «Genexies» fins a la denominació actual. (1)
Havia estat un mas fortificat. Hi ha constància, a finals del segle XVI, de la construcció d’una torre. També una fotografia —sense data— de Francesc Català Roca on se’n veuen dues (2). En l’estat actual però, no es poden reconèixer.
Seguint les indicacions del PR C-91 vers la Mola, prenem un camí carreter fins a una feixa d’avellaners al costat del Torrent Fondo.

  • (1) «Les cases pairals catalanes» de Joaquim de Camps i Arboix amb imatges de Francesc Català Roca. Destino, 1965. I altres fonts.
  • (2) Probablement fou presa per a il·lustrar el llibre abans esmentat.

Torrent Fondo (481m)
Bifurcació indicada. El camí carreter continua a mà dreta pel costat de la feixa. És per on retornarem. Anem a l’esquerra, per un camí ben fressat, en direcció al Barranc de Jovara i la Mola pel Coll del Rourar.
Caminem per dins una torrentera, l’abandonem fent marrada a l’esquerra per guanyar alçària i tornem a creuar-la més amunt. En moderat pendent atenyem el coll.

Coll del Rourar (623m)
Entre la Moleta d’en Botí i la de Genessies. És termenal entre els municipis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i Tivissa (Ribera d’Ebre). La Mola de Genessies, les portelles d’en Gardell i de Jovara i la Punta de Jovara també ho són, de forma que transitarem bona estona entre dues comarques.
Un camí ben fressat, senyalitzat amb una estaca i punts de pintura blaus ens mena pel peu del cingle ponentí fins a un collet on un ajaçat contrafort ens permet guanyar el cingle en fort pendent però fàcil accés.
La Mola és bicèfala coronada per dos altiplans, el primer que atenyem és l’inferior on anem a l’esquerra fins a l’extrem septentrional.

Jaciment arqueològic (688m)
Important concentració de bases d’habitatges de planta rectangular, sense compartimentar, construïdes en pedra seca. Probablement per la seva situació estratègica, s’atribueixen a un poblament iber. Però malgrat que les restes de ceràmica que s’hi ha recollit no permeten una datació certa i que no hi consten intervencions arqueològiques, hom li proposa una data fundacional no anterior al segle XV. (3)
Del poblat pugem a l’altiplà superior, situat a l’extrem meridional, per camí ben fressat i senyalitzat amb pintura blava.

  • (3) Inventari del patrimoni arqueològic català.

Mola de Genessies (711m)
O Moleta de Genessies. Coronada per un vèrtex geodèsic. Bona talaia on gaudim d’una panoràmica de 360º. Les referències més llunyanes que albirem són el Montsià i el Port vers el SW i en sentit contrari el Montsant. Més propers el Montalt, la Serra de Llaberia, la Vall de Llors, els Dedalts, el Serret dels Avencs, el Molló Puntaire i les Moles del Taix. Encara més proper, vers el NW, el Barranc de Jovara, d’on en sobresurten les dues agulles conegudes com Miloques de Quintana i la Punta de Jovara, indrets que visitarem tot seguit.
Retornem al coll del Rourar pel mateix camí que hem vingut (4) i, reprenent el PR, baixem (NNW) a creuar una torrentera. Recuperem alçària per creuar un collet entre dues agulles i baixem en fort pendent fins a la llera d’un altre barranc que seguim (W) per camí més planer que va eixamplant-se (probablement una antiga pista de treure fusta) fins a sortir a una altra més ampla.

  • (4) Podem escurçar l’itinerari pel Baixador de Llevant, situat al vessant oposat al que hem pujat. Al peu del cingle nord podem optar entre baixar directament al Barranc Fondo o a la Portella d’en Gardell per la de Genessies.

Barranc de Jovara (425m)
El PR segueix la pista a l’esquerra vers Tivissa pel coll de Monetze. Nosaltres anem a la dreta (N), planerament, fins que gira 90º a la dreta per pujar al Portell de Jovara, seguint el Barranc de l’Ullal. Aquí la deixem per un camí ben definit i fitat a mà esquerra que seguim (NW) uns cent-seixanta metres, per la llera seca del de Jovara, fins a una alzina de tres troncs on el camí es bifurca.
Per un corriol ens enfilem pel marge del barranc i, en fort pendent i un parell de grimpades fàcils, una d’elles amb certa exposició, atenyem la cova.

Cova de la Llúdriga (493m)
Constituïda per una única i gran cambra circular amb pendent cap a l’interior. Gairebé al mig hi ha una petita gatera descendent d’escassos metres de recorregut i que es fa impenetrable ben aviat. La sala es troba ocupada per gran nombre de concrecions, estalactites, estalagmites i especialment columnes de mides prou importants. Aquest fet fa que l’espai de la cova sembli constituït per diferents sales unides entre elles. Té un recorregut aproximat d’un centenar de metres. (5)
Retornem a l’alzina per continuar el camí per la llera del barranc si bé a partir d’aquí ja no és tant net i en algun punt es fa difícil seguir-ne el rastre. Quan trobem un aiguabarreig de barrancs, continuem pel de l’esquerra fins que atenyem un marge de pedra seca a la nostra dreta.

  • (5) Font: espeleoworld.com

Marge de pedra seca (497m)
Hi trobem senyals de PR antics. Amb un gir de 90º a la dreta (NE), sortim del barranc enfilant-nos en direcció a una formació rocallosa que albirem més amunt i a la dreta de les evidents Miloques de Quintana que, talment com sentinelles, custodien el barranc a banda i banda. Ara el camí és més definit malgrat que se’n perd el rastre en algun tram.
Guanyem alçària primer pel marge esquerre del barranc de Jovara i, quan atenyem la carena, la resseguim (SE).

Punta de Jovara (765m)
Perspectiva semblant a la Mola de Genessies milloranda vers el nord (Ribera d’Ebre i Priorat).
Baixem del cim en direcció al portell homònim (SE) del que ens en separen quatre-cents metres en línia recta. Tot el tram està envaït per la garriga on els pantalons llargs es fan imprescindibles. No hi ha camí, solament rastre de pas i algunes fites de tant en quan. Ens cal estar molt atents per seguir-lo i trobar els millors passos. Si sabem localitzar-los, a banda de la garriga i el fort pendent no hi ha altres dificultats destacables. Més que del GPS ens cal refiar-nos del nostre bon criteri.
Al portell baixem (S-SE) per la pista, amb trams pavimentats, fins al Mas d’en Xanxo on l’abandonem per un camí ben fressat, esporgat i fitat a mà esquerra pel que ens enfilem (SW) en direcció a la Moleta d’en Gardell. Sense arribar-hi comencem a davallar vers una torrentera que seguim després en pujada (NE) fins al coll.

Portella d’en Gardell (630m)
A mà dreta surt un corriol que mena a la Mola de Genessies per la portella homònima i el pas de llevant. Davallem (E), encara per camí ben fressat, fins la llera del Barranc Fondo que seguim. Fa honor al seu nom: transcorre per un bell paratge pregon i ombrívol al peu de la Mola de Genessies. Deixem a mà dreta un corriol (fites i senyals de pintura blaus) que hi puja. Prou més avall el nostre camí s’eixampla i esdevé carreter que, pel costat d’uns bancals d’avellaners, ens retorna a la bifurcació que hem trobat a l’anada. Desfem el camí fins al mas.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Mola de Genessies i Punta de Jovara

Volta al Racó de la Dòvia

Dos itineraris semblants que, partint de Pradip, recorren els cingles que circumden el Racó de la Dòvia.
Bona senyalització horitzontal i vertical, diversos penells d’orientació i camins en general ben fressats. Grimpades sovintejades al tram de pujada i diversos passos equipats ens aconsellen qualificar-lo de difícil tot i que no ha de suposar cap problema per gent avesada a trescar. Camí entre crestes, graus i cingles que ens resultarà d’allò més plaent.
Val la pena dedicar bona estona a visitar Pradip (El Prat per la gent del país), el seu castell i el nucli antic. I conèixer la història dels Dips, emblemàtics gossos assilvestrats que formen part del nom del poble i que la llegenda i la literatura han assimilat a bèsties ferotges i vampirs.

Per les Crestes de la Seda, el Mont-redon i retorn per la Drecera del Zenon 

Distància 12,7 km
Desnivell acumulat 838 m
Nivell de dificultat difícil
Data 3 de gener de 2019
Cartografia Ed. Piolet: Llaberia (1:25000)

Accés
Arribem a Pratdip per la C-44 des de l’A-7 a l’Hospitalet de l’Infant, en direcció a Vandellós. Prenem a mà dreta la T-318 i desprès a l’esquerra la T-310. Aparquem a l’Avinguda de Catalunya, al costat de les Piscines Municipals.

Pratdip (225 m)
Creuem el Barranc de la Dòvia i continuem a mà esquerra la carretera per la que hem vingut en direcció a Vandellós. A mà dreta surt el camí al Puig de la Cabrafiga. Poc més enllà deixem la carretera per una pista enquitranada a mà dreta seguint el PR C-96 en direcció al Pla dels Marinons i el Mont-redon, per les Crestes de la Seda (rètols indicadors) i senyals groc i vermell (Dips). La deixem poc més enllà per una pavimentada amb ciment a mà esquerra (rètols indicadors) fins que acaba front a l’accés a una finca, on prenem un camí, també a mà esquerra, pel costat de la tanca. És un antic camí que conserva part del seu empedrat. Per entremig de marges de pedra ens enfilem fins al Pla del Marinons on sortim a un camí carreter que prenem a mà dreta i seguim uns 180 m.

Pla dels Marinons (415 m)
Deixem el camí carreter i amb ell el PR C-96, que mena a Colldejou, per un corriol a mà esquerra en direcció a les Crestes de la Seda (rètols indicadors). És ben fressat i senyalitzat (groc-vermell) i puja fort vers el N. La cresta es mostra ben evident davant nostre en aquesta direcció. Aviat el terra ennegrit ens fa adonar que passem pel costat d’una antiga carbonera.
Una sirga ens ajuda a superar una graonada. Grimpem per passos fàcils (II), en general poc exposats, excepte un d’horitzontal, protegit també amb sirga. Quan ja hem superat la cresta, trobem indicacions (pintat en una rajola i punts blaus) a l’Avenc de l’Estel.
Atenyem una balconada on hi ha un penell d’orientació i, per camí menys rost, un segon mirador amb una altre penell.

Pas dels Siscus (700 m)
El camí ens aboca al peu d’una mola esberlada quina escletxa s’ha equipat amb cadenes per superar-la. No és difícil ni gaire llarg, solament ens exigeix tibar una mica de braços. Esquivem aquest pas per un camí que circumval·la la mola per l’esquerra.

Morral de la Seda (708 m)
Una altra mola ben característica que es distingeix fàcilment des de Pratdip. A mà esquerra baixa un poc definit corriol senyalitzat amb punts blaus que mena al Portell de les Canals, que no seguim (1). A l’esquerra del morral pugem pel forcall del Pas del Porc Senglar i continuem per terreny planer. A la bifurcació (rètol indicador) anem a la dreta deixant el camí que baixa a la Font de Mont-redon. Poc més enllà trobem una altra bifurcació on anem a l’esquerra. Podem prendre el camí de la dreta si volem esquivar el cim.

  • (1) El Portell de les Canals és un pas equipat amb cadenes, interessant si volem veure la roca del Rovelló i passar per la font, però no fer cim.

Mont-redon (869m)
Punt culminant de l’itinerari. Gaudim d’una bella perspectiva de la contrada, especialment de la Serra de Llaberia on el radar del Servei Meteorològic de Catalunya destaca sobre el pic de la Miranda. Però també molt més enllà: atalaiem la Mola de Colldejou, l’airosa agulla del Cavall Bernat, la Mussara, la piràmide del Castell d’Escornalbou, el Camp de Tarragona fins al Cap de Salou, el Puig de la Cabrafiga, el Serret dels Avencs, els Dedalts, els Graus de Vandellós, la Mola de Genessies, el Montsià, les Serres del Boix i Cardó i el Port, entre molts altres.
Davallem (N) i, deixant a mà dreta el camí que mena al Cavall Bernat, atenyem el Coll de Mont-redon.

Coll de Mont-redon (816 m)
Ens apartem momentàniament el camí per acostar-nos al fil del cingle al proper Portell de Madrocs (creu de ferro) on gaudim d’una vista superba sobre el racó de la Dòvia i les verticals cingleres que l’envolten.
Cruïlla de camins amb rètols indicadors. Dels dos camins que marxem vers el N, deixem el de la dreta que puja a la Punta de Fornells. Anem a l’esquerra, en baixada, a revoltar la capçalera del torrent al Portell de l’Heura (rètols indicadors) on girem 90º a l’esquerra (W) en direcció al Collet dels Collivassos.
Anem superant els diversos plecs que es despengen des de la falda de la Miranda sobre el Racó de la Dòvia.

Collet dels Collivassos (809 m)
Cruïlla de camins, rètols indicadors i penell d’orientació. Marxem vers el SW per camí ben definit, seguint el PR C-90.
Poc abans del Coll de la Bassa de les Fonts abandonem el camí (2) davallant per un corriol poc definit a mà esquerra (rètol indicador), seguint encara el PR C-90 en direcció al Portell de la Dòvia i la Font del Ferro, una surgència sota una roca.

  • (2) Podem optar per anar a la dreta fins al coll, saltant-nos el pas pel torrent i clotada del Portell de la Dòvia.

Portell de la Dòvia (671 m)
Bifurcació al mig d’una clotada on anem a la dreta, en pujada, deixant el PR que davalla al Racó de la Dòvia. Per aquest grau, que més avall conserva trams empedrats, hi passa el Camí Vell de Pratdip a Llaberia.
Atenyem el camí que a mà dreta mena a Llaberia pel Coll de la Bassa i les Marrades. El prenem a l’esquerra (S) en direcció al Portell del Carreter (senyals verds i grocs). Hi ha un pal amb antics indicadors que a penes podem llegir.

Portell del Carreter (670 m)
Girem 90º a l’esquerra baixant en fortíssim pendent per dins d’una canal. Aquest tram és protegit amb una sirga. Ull! és fàcil saltar-se aquesta desviació i pujar per l’altre vessant per on sembla que el camí continuï fins que es perd.

Camí de la Forestal (563 m)
Bifurcació indicada. A capdavall de la canal sortim sobre una ampla faixa entre dos cingles per on discorre el camí de la Forestal. Per l’esquerra, malgrat que no estigui indicat, mena als camins del Portell i Racó de la Dòvia.  Anem a la dreta (S), en direcció a Pratdip i la Drecera del Zenon, seguint els senyals verd-groc passant pel peu dels Cingles de la Brancana.

Drecera del Zenon (556 m)
Bifurcació indicada. Deixem el camí de la Forestal per baixar a mà esquerra fent una llarga marrada per salvar el cingle inferior i sortir al fons del barranc sobre una pista. És el camí Vell de Llaberia a Pratdip i el prenem a mà dreta (SE) pel marge dret del torrent. Camí avall deixem a mà dreta el ramal que puja al Maset de l’Estudiant i podem albirar els sòlids marges de pedra seca que suporten antics bancals de conreu, avui envaïts per la pineda.
Prou més enllà sortim a la carretera de Vandellòs, on anem uns metres a la dreta entrant al poble pel carrer de Santa Marina.

Powered by Wikiloc

Volta al Racó de la Dòvia (II)

Per les Crestes de la Seda, el Collet dels Collivassos i retorn pel Camí dels Solans 

Distància 12 km
Desnivell acumulat 762 m
Nivell de dificultat difícil
Data 8 d’octubre de 2014
Cartografia Ed. Piolet: Llaberia (1:25000)

Fins al Morral de la Seda l’itinerari és idèntic a l’anterior llevat que partim del carrer de Santa Marina i, pel carrer Nou, anem a creuar el Barranc de la Dòvia. Però també podem sortir de l’Avinguda Catalunya.
Un cop al Morral de la Seda anem a buscar el Portell de les Canals:

Morral de la Seda (708 m)
Una altra mola ben característica que es distingeix fàcilment des de Pratdip. Just abans d’enfilar-nos-hi prenem un poc definit corriol que baixa a mà esquerra (punts blaus). (1)
Travessem la tartera de dejecció d’una primera canal i, pel peu d’un morral, ens adrecem a la veïna per terreny inestable, camí rost i poc definit on ens cal estar molt atents als senyals de pintura.
Emprenem la segona canal amb tendència a l’esquerra. Grimpem de nou (II) i aviat albirem l’estrep i la cadena que ens ajuden a superar la lleixa del darrer tram. Fàcil però amb certa exposició.

  • (1) Si volem esquivar el Portell de les Canals, podem seguir camí enfilant-nos pel Morral de la Seda i, passada la forcada del Pas del Porc Senglar, per terreny planer, anem a l’esquerra a la propera bifurcació indicada, fins a la Font de Mont-redon, guiats pels senyals groc-vermell.

Portell de les Canals (730 m)
Superat el mal pas, a l’embut de la canal, seguin vers el N sense camí definit, fins atènyer un corriol que prenem a mà esquerra i seguim vers el N passant per sota de l’evident Punta del Set i Mig que deixem a la dreta.

Font de Mont-redon (760 m)
Gran abeurador. Recuperem els senyals groc-vermell i seguim el camí ben fressat que revolta la falda ponentina del Mont-redon, proper a la cinglera sobre el Racó de la Dòvia. Ens en apartem lleugerament per visitar la curiosa formació del Rovelló que, de lluny i per un efecte òptic, pot semblar un pont de pedra natural.
A la font continuem fins al Coll de Mont-redon on seguim el mateix itinerari que la ressenya precedent fins a la Drecera del Zenon, que no prenem per retornar a Pratdip pel camí dels Solans:

Drecera de Cal Zenon (556 m)
Bifurcació indicada. Continuem recte vers el S, rebutjant el camí que baixa a mà esquerra.

Pla del Zenon (570 m)
Bifurcació indicada. Continuem recte vers el S, rebutjant el camí que marxa per la dreta, al peu dels cingles de la Grallera, cap al Barranc de l’Aguiler.

Portell de l’Estudiant (512 m)
Li ve el nom d’un mas proper i dóna accés al grau homònim. Desprès d’un pas protegit amb sirga, passem per un collet al vessant ponentí d’un crestall, al peu del qual el camí baixa amb fort pendent. Més endavant s’ajau a l’alçada del Claper del Nolla.

Mirador dels Solans (423 m)
Penell d’orientació amb Pratdip a la vista. Deixem al camí del grau per continuar a mà dreta, baixant en fortíssim pendent pel camí dels Solans.
Arribem al pla i seguim una rasa pel costat de l’accés a una finca.

Carretera de Llaberia (270 m)
Indicador del Sender dels Solans. La creuem i, pel carrer de la Creu, retornem al punt de sortida.

Powered by Wikiloc

Volta al Racó de la Dòvia (I)
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Cim dels Avencs i Molló Puntaire

Per la Portella d’en Adell i retorn per la Canal del Corb 

Distància 10,7 km
Desnivell acumulat 750 m
Nivell de dificultat difícil
Data 17 d’abril de 2018
Cartografia Ed. Piolet. Muntanyes de Vandellòs (1:20000)

Itinerari per uns paratges desfigurats pel pas de tres línies d’alta tensió provinents de les centrals de Vandellòs i de la Plana del Vent i les corresponents pistes de servei. Malgrat que això els hi resta atractiu, les curioses formacions rocalloses que trobarem pel camí i les magnífiques talaies del Cim dels Avencs i del Molló Puntaire, amb dilatades panoràmiques de 360º contrastant mar i muntanya, compensen amb escreix.
A la carena del Serret dels Avencs hi trobarem tres passos equipats amb cable i cadenes. Sense poder-los considerar difícils, no són aptes per a persones poc avesades a trescar.

Accés
A l’entrada de l’Hospitalet de l’Infant per la A-7 ó C-44 ens cal prendre la N-340 en direcció a l’Ametlla de Mar i Castelló. Deixem una benzinera a mà dreta i més enllà, passat el punt quilomètric 1128, l’hotel Villaclara al mateix voral dret (1). Pel costat de la tanca perimetral de l’hotel prenem un camí pavimentat que va a creuar les vies del tren per un pont fins a tocar l’AP-7, on girem a la dreta i continuem paral·lels a l’autopista que creuem per un pas soterrat, passat el qual anem a l’esquerra, en sentit contrari, fins al costat de l’àrea de servei. Trobem indicadors d’«Ermita» (es refereix a la de Sant Roc) i dels PR C-90, 91 i 92 en direcció al Barranc del Forat Negre. Anem a la dreta, ja sense asfalt per pista apta per a tota mena de vehicles. Creuem l’A-7 per un altre túnel. A la següent bifurcació anem a la dreta i tot seguit, altra volta a la dreta. Ignorem tots els ramares que surten a dreta i esquerra fins que, en una baixada, abans que la pista faci un revolt per creuar una torrentera, trobem un petit espai per aparcar a mà dreta. És seguint aquest torrent per on començarem a caminar i retornarem per la pista.

  • (1) Si hem arribat per la N-340 des de l’Ametlla ens caldrà fer el canvi de sentit a l’alçada de la benzinera.

Barranc del Forat Negre (132m)
Comencem a caminar (NE) seguint els indicadors del PR C-92 (tot i que al mapa es ressenya erròniament com 91) en direcció a la Portella, seguint el Barranc del Forat Negre, que trobem poc més amunt, separat del camí. Es tracta d’una petita cova obrada sota una balma i amb un mur de pedra seca que hauria fet la funció de corral.
Més amunt trobem una cisterna i el mas de la Sabatera, en estat ruïnós. Continuem (NW) per camí ben fressat enfilant-nos per la Tossa d’en Cavossa, un llarg esquenall entre dues torrenteres. Atenyem una torre d’alta tensió on sortim a una pista que seguim pocs metres per fer drecera. La retrobem més amunt i la seguim, amb una bona ziga-zaga, fins a l’evident coll on passen dues línies d’alta tensió. La pista és per al servei d’aquestes línies que provenen de la centrals de Vandellòs i de la Plana del Vent. Una d’elles va fins a la d’Ascó.

Portella d’en Adell o de l’Arturet (574m)
Collet entre la Mola d’en Adell i el Serret dels Avencs. Aquí deixem el PR i emprenem la travessa del Serret. Just per sota la torre que tenim a l’esquerra —la situada més a ponent— surt un corriol que seguim (SW) ara per l’obaga, adés carenejant, per terreny rost i camí prou fressat i fitat. Atenyem un punt on sembla que el camí acabi entremig d’un caos rocallós, però ens aboquem al vessant obac on localitzem un cable que ens ajuda a davallar una roca llisa. Poc més enllà, encara per l’obaga, trobem la Canal Llarga, equipada amb cadenes. I tot seguit el Pas de la Cadireta, on ens cal flanquejar uns grans blocs, ajudant-nos amb una altra cadena. Superades aquestes dificultats anem resseguint el crestall per terreny trencat però més fàcil, fins al cim.

Cim dels Avencs (722m)
Als mapes topogràfics se l’anomena «la Portella» o «la Portellada». Coronat per un vèrtex geodèsic, deu al seu nom a que, prop del cim, hi ha un parell o tres d’avencs quines boques no ens entretenim a localitzar.
Continuem carenejant (SW), ara per camí més planer, fins al turó on s’alça una torre de telecomunicacions, des de la que baixem a la Portella del Xato, on sortim sobre una pista que prenem a l’esquerra. La deixem per un corriol a mà dreta a l’alçada d’una torre de molt alta tensió, corresponent a una altra línia entre Vandellòs i Ascó.
Quan el camí es bifurca, som a la Portella de les Llongues i prenem el ramal de la dreta. Per l’esquerra podríem escurçar l’itinerari, opció gens recomanable dons suposa renunciar al Molló Puntaire i les formacions rocalloses de la seva falda.

Molló Puntaire (727m)
Anomenat també Piló o simplement Puntaire. Baixem del cim carenejant en el mateix sentit (SW) fins al Bolet, una curiosa formació rocallosa coronada per un pi. En aquest punt podem prendre un corriol a mà esquerra per fer drecera. Una mica separat del camí i a mà dreta, hi ha un pont natural. Més avall sortim sobre el camí de Navaies (al mapa topogràfic ressenyat com a Navaes), per on passa el PR C-91 (malgrat que el mapa excursionista senyala erròniament com a 92) en una cruïlla indicada que prenem a mà esquerra (SE) en direcció a la Canal del Corb. Pugem el Grauet de Navaies, on hi ha un altre pont de roca, que ens passa desapercebut, i comencem a enfilar per un terreny curull de curosíssimes formacions rocalloses o «tormos» mentre albirem el vessant solell del cim.

Portella de les Llongues (680m)
Anem a la dreta, vers la Canal del Corb (SE). Davallem en direcció a la Mola del Grèvol, però al coll girem (E) per encarar la canal.
Fortíssim pendent al peu del cingle de la mola tot i que el camí fa una llarga marrada per amorosir-lo. Ja ben avall trobem el corriol que puja a les ferrades de l’Agulla i la Mola de l’Aigualcoll, que hem pogut anar albirant durant la baixada. Poc més avall sortim a una pista i més enllà trobem el dipòsit que recull el cabal de la font de l’Aigualcoll. Des d’aquest punt ens resten encara dos quilòmetres i mig de pista per retornar al punt d’inici.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Cim dels Avencs i Molló Puntaire

Tomb del Puig de la Cabrafiga

Des de Pradip pel Portell dels Grauets i retorn per Grauet de les Mugues

Distància 9 km
Desnivell acumulat 557 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de gener de 2018
Cartografia Editorial Piolet. Serra de Llaberia o Muntanyes de Vandellòs (1:20000)

Tal i com delata el títol es tracta d’un itinerari circular. Un dels diversos que podem fer des de Pratdip. En aquest cas pujarem a una talaia que s’alça a llevant del poble, bon mirador de la comarca.
Recorregut perfectament senyalitzat, camins molt fressats i passos fàcils. Tan solament cal parar una mica d’atenció a la baixada des del coll dels Meners, pel fort pendent.
Val la pena dedicar temps per una visita Pradip (el Prat per la gent del país), el seu castell i el nucli antic. I conèixer la història dels Dips, emblemàtics gossos assilvestrats que formen part del nom del poble i que la llegenda i la literatura han assimilat a bèsties ferotges i vampirs.

Accés
Arribem a Pratdip per la C44 des de l’A7 a l’Hospitalet de l’Infant, en direcció a Vandellós. Prenem a mà dreta la T318 i desprès a l’esquerra la T310. Entrem al poble per l’Avinguda de Catalunya, on generalment hi ha espai per aparcar, al costat de les instal·lacions esportives municipals.

Pratdip (223m)
Continuem 190 metres carretera amunt. Una estaca a mà dreta, amb un senyal blau i groc, indica el camí de les Obagues. Els senyals blau i groc i també els blaus, ens guiaran tothora.
Seguim aquest ombrívol camí uns 160 metres fins que una nova estaca ens indica, també a mà dreta, el camí del Portell dels Grauets.
Aviat passem pel costat d’un forn de calç. Fem una gran llaçada i, per pendent entre moderat i fort, anem deixant el poble avall tot atansant-nos a la base d’una torre de MAT que creuem. Aquesta línia i la següent provenen de la central de Vandellòs.
Ara el camí s’eixampla: és la pista de servei de les línies. Més amunt, en una nova bifurcació també indicada, tornem a girar a mà dreta en direcció al Portell dels Grauets. Passem per sota de l’altra torre de la línia de MAT, s’acaba la pista i continuem per camí.
Ja al peu del cingle, un indicador al que li manca el rètol, senyala a mà dreta el corriol que baixa a les coves del Grauet i del Sisè. Anem a l’esquerra, fem un gir de 90º i encarem el Portell.

Portell dels Grauets (487m)
Guanyem el cingle per aquest grau i continuem (E) enfilant-nos propers al fil, per terreny de rascler. Ben aviat el camí torna a definir-se. Superem la graonada del pas del Gos i continuem carena enllà fins a l’evident cim.

Puig de la Cabrafiga (614m)
El nom li ve d’una figuera silvestre que viu a les roques. Ara de figues ni verdes ni madures, que la zona ha estat afectada per diversos incendis que n’han deixat un rastre encara prou evident.
És el punt més alt de l’itinerari i una bona talaia de la comarca.
El puig és el punt més alt de l’itinerari i una bona talaia de la comarca, coronat per un vèrtex geodèsic, un pessebre i indicadors. També hi trobem un llibre de registre.
En marxem baixant decididament en direcció al coll que tenim a migdia.

Coll de la Fita de la Partió (484m)
La fita hi és, ben evident, però com que no és pas partió de terme municipal, deu tractar-se d’una delimitació de propietats.
La canal Ampla que s’obre a mà dreta, o barranc de la Cova d’en Bargalló, la creuarem més endavant, a les acaballes de la caminada.
Davant nostre sobresurt de la carena un bon esperó rocallós que superem flanquejant-lo per l’esquerra i pel fàcil pas del Cabrit, en el sentit de les busques del rellotge.
Superat aquest obstacle ja podem albirar la següent collada a la que ens atansem.

Coll dels Meners (449m)
Hi trobem un altre indicador. Seguim de recte per enfilar-nos en poca estona al Puig de les Mugues i retronem al coll prenem el camí que baixa vers llevant. (1)
El nom li ve per l’aprofitament d’òxids de ferro —oligist o hematites— que se’n feu anys ha.(2)
El pendent és considerable tot davallant per la rasa de la Cabrafiga. Esquivem un tram de tartera fent una marrada a mà esquerra.
Anem revoltant el puig de les Mugues en el sentit de les busques. Quan sortim sobre unes pedregoses feixes margenades, el camí ja planeja.
Al Pla de les Mugues deixem a mà esquerra un camí carreter que baixa al mas de la Cabrafiga i, pocs metres més enllà, trobem un nou rètol indicador que senyala el corriol del Castellet. Ens hi enfilem i l’atenyem cinquanta metres amunt a l’esquerra.

  • (1) Hi ha qui opta per fer drecera baixant directament del puig al Castellet de les Mugues. Hem llegit que hi ha senyals grocs i però que el camí és bastant perdut.
  • (2) No hem sabut trobar-ne més referències. Hi ha com a mínim quatre boques de mina i probablement dues d’elles siguin a ponent del coll. Amb tota seguretat dues més són a llevant. Però ens va passar desapercebuda la primera d’elles i solament vàrem localitzar la núm. 4, al costat del camí.

Castellet de les Mugues (314m)
Antic assentament iber, utilitzat posteriorment com a fortificació contra la pirateria. En resten alguna paret i basaments de murs.
Retornem a la bifurcació per continuar vers a Pratdip, planerament. Quan albirem la carretera, ja som sobre el grau.

Grauet de les Mugues (276m)
Salva el considerable cingle ponentí del puig. Un cop superat continuem davallant fort fins a sortir sobre el barranc de la Cova d’en Bargalló, prop de la carretera en un revolt de l’antiga. Nou rètol indicador, seguim pel barranc de la Cova en direcció al de la Dòvia, passant per sota un pont de l’antiga carretera i per dins d’una canalització metàl·lica del torrent a la nova.

Barranc de la Dòvia (140m)
Torrent neix prou més amunt de Pratdip, entre el Tossal Gran i el Mont-redon. En aquest punt no acostuma a portar gaire cabal. El creuem a gual i continuem pel marge dret hidrogràfic.
A la partida de les Fontanelles passem pel costat de la casa del Paco, coneguda antigament com a Caseta de l’Electra (1). Tornem a canviar de marge per creuar de nou sobre del salt de la Sabinosa, un bonic salt i gorg, quan el torrent porta aigua. De nou al marge dret ens enfilem fins a sortir a un altre camí.

  • (1) Als anys 30 del segle passat Francesc Chavarria va construir una petita central que subministrava electricitat a diversos pobles de la rodalia. Aquest edifici allotjava la turbina. La bassa és més amunt.

Camí vell de Masriudoms (172m)
Bifurcació ben indicada que prenem a mà dreta, en direcció al trencall amb el camí del coll del Marquès.
Albirem a l’altre marge unes granges abandonades i una edificació més antiga. És el que resta del molí fariner d’en Xenca o de la Creueta. Més amunt podem veure les arcades que sustenten el rec del molí, arrapat al cingle.
Deixem el camí més evident per baixar a mà dreta i seguim per un corriol propers a la llera tot i que, continuant pel de l’esquerra, ens menarà al mateix punt.
Més endavant trobem una nova bifurcació indicada amb el camí del coll del Marquès, per on marxa el PR-C 90 que ara seguirem a mà dreta, sempre pel marge dret del torrent. En aquest tram força engorjat acostuma a portar cabal regularment.

Capelleta de Sant Isidre (173m)
Oratori en una balmeta de pedra tosca.
Camí enllà, amb algun tram empedrat, la gorja s’obre i sortim a unes feixes d’oliveres i ametllers. Ara seguim un camí carreter, pavimentat parcialment. Creuem de nou la llera i ens enfilem, ja amb el poble a la vista, fins a la carretera que solament hem de seguir uns 120 metres per retornar al punt d’inici.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Tomb del Puig de la Cabrafiga

Mola de Colldejou, Miranda i Cavall Bernat de Llaberia

Des de Colldejou

Distància 11 km
Desnivell acumulat 985 m
Nivell de dificultat difícil
Data 12 d’abril de 2013
Cartografia Ed. Piolet: Llaberia (1:25000)

Circular que ens permet pujar a la Mola de Colldejou i carenejar bona part de la Serra de Llaberia enfilant-nos a tres cims més i visitar un pont natural de roca.
Itinerari ran de cingles, bones talaies i camins en general ben indicats.
Ens caldrà grimpar en alguns punts però es superen fàcilment. Excepte l’accés al Cavall Bernat, que podem esquivar. D’aquí la qualificació de difícil. Per la resta la qualificaríem de dificultat moderada.

Accés
Arribem a Colldejou des de l’A7 per la T323 fins a Mont-roig i des d’aquí per la T322.

Colldejou (415 m)
Des de la carretera pugem a la part alta del poble (N) a buscar el GR 7 que prenem a mà dreta (rètols indicadors, camí de Colldejou a la Torre de Fontaubella). Passat el Collet de la Xuta l’abandonem enfilant-nos per un corriol ben fressat a mà esquerra, senyalitzat per una fita (NW).
Quan atenyem una pista anem a la dreta passant pel costat d’un dipòsit contra incendis (NW). Més enllà fa un sobtat revol a mà esquerra i una marrada que estalviem fent drecera (W), en pujada. Arribem a una bifurcació (Coll de Freginals), anem a la dreta uns 40 metres i abandonem la pista per prendre, a mà esquerra, el camí de la Cova de la Mola (NW). Tram amb fort pendent abans de sortir a una lleixa (N).

Portell de la Cova (793 m)
Cruïlla de camins. Atenyem la variant 3 del GR 7 i el prenem a mà esquerra. Deixem el camí pel que hem pujat que, també per l’esquerra, s’adreça a la cova. Desprès d’un cal herbós enfilem, fent llaçades, la pedregosa Canal del Batllet (SW).

Mola de Colldejou (922 m)
Com indica el seu nom és un gran tossal planer, voltat de parets abruptes. Coronat pel Castell una fortificació carlina amb doble fossat, sembla que dedicada a punt d’observació. També hi ha un parell de bústies de registre.
Deixem el GR per prendre el camí del Portell de la Mora que li fa drecera. Marxem vers el SW passant per sobre del Racó dels Caragols on podem observar-hi algun exemplar de teix.
Després de desgrimpar (fàcil) el Salt del Llop, virem al S per continuar baixant. Per la dreta retrobem el GR i continuem recte.

Coll del Guix (630 m)
Per la dreta (W) el camí de Llaberia. Per l’esquerra (E) el de Colldejou. Vers el S el que baixa a la Font del Bullidor. Cap d’ells. Marxem vers el SW (indicació en fusta a “la Miranda”) per un corriol que aviat s’enfila fortíssim, sense concessions. És la Drecera d’en Ramon, que solament dóna un respir quan s’ajau per revoltar un contrafort als peus de la Miranda.
La gran esfera del radar meteorològic delata el cim al que acabem d’arribar després de superar una canaleta on ens cal fer una curta i fàcil grimpada.

La Miranda (918 m)
Anomenada també lo Molló. Coronada per l’edifici del radar i un vèrtex geodèsic. Fa honor al seu nom: és una bona talaia, força millor que la veïna Mola on perdem part de la panoràmica pel seu gran planell cimer.
Propers al cingle seguim uns 360 m rastres de camí i fites vers el WNW fins a la Foradada.

La Foradada (870 m)
Petit i bonic pont de pedra natural abocat al cingle. Poc visible en quedar dins d’una fondalada.
Retornem a la Miranda i continuem ran de cingle vers el S on s’hi ensenyoreix el Mont-redon.

Canal del Roc (849 m)
Un profund esvoranc de la cinglera permet baixar al camí del Recingle (senyals blaus) que deixem a l’esquerra, per enfilar-nos (SE) a la Creu.

La Creu (909 m)
O Punta dels Frares. Coronada per una gran creu metàl·lica. Al costat mateix, però poc visible des del cim, hi ha l’agulla del Bitllot del Frare. En canvi podem albirar amb tot detall el Cavall Bernat. Continuem vers el S, encara ran de cingle.

Portell de Madrocs (827 m)
O de la Canal del Bullidor. Bifurcació indicada. Podem optar per baixar al proper Portell de l’Heura (en direcció al collet de Collivassos), al coll de Mont-redon i també, malgrat que no estigui indicat, al camí del Recingle. Anem en direcció al Cavall Bernat, pel camí més proper al cingle (SE).

Portell de la Roca Mitjanera (795 m)
Bifurcació indicada. Continuem baixant en direcció al Cavall Bernat, travessem la tartera i enfilem una canal que, pel cantó ponentí, separa l’agulla principal de la resta de la mola. És dreta i descomposta fins a un collet. Un pas curt i aeri (III) ens obliga a emprar les mans per accedir a la lleixa superior. Podem evitar-lo cercant curosament el millor pas a les parets de la dreta, abans del collet.
Un altre pas de grimpada més fàcil (II+) que el primer, ens deixa al planell del cim.

Cavall Bernat (840 m)
Coronat per una creu de ferro. Retornem sobre els nostres passos baixant per la canal fins a la base. Tenim dues opcions: Tornar al Portell de la Roca Mitjanera o marxar en sentit contrari (E), resseguir en pujada una lleixa al peu de la cinglera meridional del Cavall fins a la Roca dels Esperits i davallar fins al Collet de la Terra Blanca on cal prendre PR-C 96, a mà esquerra.
Optem per la primera opció i, un cop al Portell baixem en direcció a la Font del Bullidor.
El camí d’aquesta drecera que passa als peus del Morral d’en Voltes, és ben fitat però força emboscat. Recomanem la segona opció, amb visita obligada a la foradada Roca dels Esperits.

PR-C 96 (620 m)
Bifurcació no indicada. Anem a l’esquerra, en baixada.

Font del Bullidor (563 m)
Abastem la pista entre la carretera de Colldejou i el Coll del Guix. La seguim fent dreceres i bona estona en paral·lel, per camí ben fressat, fins que ens n’anem separant. Voregem pel marge unes feixes de conreu fins la carretera.

T322 (388 m)
La creuem. Indicador del PR-C 96. Per un camí paral·lel mig perdut, tornem al punt de sortida.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Capafonts-Vilaplana-Capafonts

Itinerari circular dividit en dues jornades pel sector meridional de les Muntanyes de Prades en el que creuarem dues vegades la Serra de la Mussara.
“Mare, si marit em dau
no me’l dau de la Mussara
que la boira sempre hi jau
i és terra que no m’agrada…”

Si be està realitzat partint de Capafonts, també es pot realitzar perfectament iniciant-lo a Vilaplana.

Cova de les Gralles

Accés
Accedim a Capafonts per la carretera TV-7041 des d’Alcover o per la T-704 des de Prades.

CAPAFONTS-VILAPLANA

Pel Picorandan, la Febró, la Mussara i el cingle de Campanilles

Distància 14,3 Km
Desnivell acumulat +646 -973m
Nivell de dificultat moderat
Data 13 d’abril de 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

En aquest primer tram visitarem indrets tant característics com el Picorandan, el barranc de la Cova del Corral, els avencs de la Febró, l’antic poble de la Mussara o el cingle de Campanilles.

 Capafonts (739m)
Partim de l’Oficina de d’Informació, al nord del poble, seguint la carretera de Prades que deixem a mà esquerra (WSW), entremig de dos revolts molt pronunciats, per prendre un camí carreter paral·lel.
A l’alçada d’un mas i pel seu accés, anem a creuar la carretera. Continuem a l’altre marge per una drecera que n’estalvia una llarga marrada. La tornem a travessar i continuem paral·lels, pel corriol, fins al coll de Capafonts.
Al coll atenyem el Camí dels Motllats, camí carreter per on transcorre la variant 5 del GR 65, que seguim a mà esquerra (SE). Ens en apartem lleugerament per assolir el cim.

Picorandan (991m)
Vistosa mola de parets verticals a la cara nord que contrasten amb el suau llom meridional.
Com un balcó abocat a la capçalera del riu Brugent, hi gaudim d’una vista a vol d’ocell sobre Capafonts. Albirem bona part de les muntanyes de Prades, especialment vers el nord: des dels rogencs cingles de l’Abellera i el Tossal de la Baltasana fins a la Mola d’Estat. L’altiplà dels Motllats, la Serra Plana, el Serret del Malesporgat fins al cim de la Mussara.
Davallem als plans de l’Ermitanet creuant el GR. Anem a passar vora un dipòsit d’aigua per incendis, i sortim a una pista que prenem a l’esquerra.

La Creu de Ferro (933m)
Deixem la pista per un camí, indicat a mà dreta en direcció a la Febró, que baixa al Barranc de la Cova del Corral, una balma que podem albirar des de la capçalera.
En una raconada ben ombrívola hi ha la font del Bassi i, poc més enllà, podem prendre un corriol paral·lel a mà dreta que mena a la balma obrada coneguda com la Cova del Corral.
Continuem per camí ben definit pel marge dret del barranc, fins a sortir a la carretera de Prades a la Febró, que prenem a mà esquerra i seguim fins a la font.

Font del Pubill (740m)
Ben condicionada i de generosa déu a la capçalera del riu Siurana.
Ara seguim el PR-C 87 (d’Arbolí a la Mussara) prenent la pista de la Foradada (SE) que deixem, a l’alçada d’un viver, per una altra a mà dreta (SW).
Abandonem la pista per un ombrívol camí a mà esquerra que, pel Grau del Avencs, ens mena fins als Avencs de la Febró, d’obligada visita.
Per camí ben definit anem fins al Pla de l’Agustenc, on creuem el GR 7 i, per pista, baixem a travessar la carretera de la Mussara, passant pel costat de la Font del Prat (viver).

Refugi de la Mussara (965m)
Partim fins a les ruïnes del poble de la Mussara, on enfilem a la Punta de les Airasses, privilegiat pedestal que ens ofereix una dilatada panoràmica. Al peu un rètol senyala el camí de Vilaplana pel camí de les Campanilles. Tal com feien els antics camins, venç el cingle i en salva el desnivell buscant les raconades menys costerudes.
Baixem a creuar la pista que recorre l’ample lleixa al peu del Cingle Blanc, salvem el Cingle de Campanilles, creuem el camí de la Cingla i anem deixant enrere el Cingle Roig fins a les Sorts on abastem un camí carreter que, entremig de feixes d’ametllers i avellaners i pel costat de la Font de les Creus, ens deixa al dipòsit vell de Vilaplana.

VILAPLANA-CAPAFONTS

Pel camí de les Tosques, el grau de Racons, la font Nova i el barranc de l’Horta

Distància 13,4 Km
Desnivell acumulat +924 -592m
Nivell de dificultat moderat
Data 14 d’abril de 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

Aquest segon tram ens permetrà passar per molts indrets interessants com el camí i torrent de les Tosques, l’Hospital dels Carlins, els Motllats, el Pont de Goi, la Cova de les Gralles, la font de la Llúdriga i el barranc de l’Horta.

 Vilaplana (376m)
Des del dipòsit vell sortim del poble vers el nord. Passem pel costat de la font de les Creus, creuem el torrent de les Tosques i seguim una pista entre feixes d’avellaners, ametllers i oliveres. A la bifurcació indicada, anem a la dreta, (camí de les Tosques), buscant i resseguint el marge dret del torrent.
Quan la pista acaba, continua (dreta, N) per dins la pineda un camí de bast, que conserva en bon estat trams empedrats, guardat de tant en tant per parets de pedra seca, encara pel marge dret del torrent e les Tosques.
Creuem a l’altra riba, trobem un bonic salt i el corresponent gorg. Després un curt tram d’esglaons tallats a la roca i, poc més amunt, una bifurcació indicada que prenem a l’esquerra (W), en direcció a la Mussara, tornant a creuar el torrent.

Mas de l’Adrià (790m)
Bifurcació indicada. Les ruïnes d’aquest mas son a poc menys de cent metres a l’esquerra, en direcció a la Mussara. Anem a la dreta (NE) cap al mas de Morenet.
Nova bifurcació indicada. Deixem el camí del mas de Morenet i anem a l’esquerra (NE) cap al Grau de Racons i el mas d’en Joan Pau, passant per les ruïnes del maset de les Tosques.
Creuem el Barranc de l’Encens (1) i enfilem el Grau de Racons.
A mitja pujada, una bifurcació a mà dreta en pocs metres ens porta a l’Hospital dels Carlins i final de la ferrada de la Trona.
Sortim del grau (rètol indicador) i anem a buscar (N) una pista que puja a la carretera. Continuem pujant per l’altre marge per un sender aixaragallat. Obviem una bifurcació a l’esquerra i aviat atenyem una pista que prenem a mà dreta (E, bifurcació indicada), en direcció a Mont-ral. Mig quilòmetre més enllà, nova bifurcació.

Coll de la Creu del Pastor Nogués (1017m)
Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (N) direcció a Prades, en baixada.
Encetem el tram dels Motllats, vast altiplà on hi conflueixen nombrosos camins. Com que en seguim diversos i fem dreceres, resulta exhaustiu fer-ne una descripció acurada, pel que és millor guiar-se pel mapa o pel GPS en direcció a la Font Nova.

Font Nova (984m)
De déu irregular que sovint s’estronca.
Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra cap al Pont de Goi (2).
Trobem més bifurcacions, totes ben indicades al Pont de Goi, un arc natural que passem per sobre i continuem camí per sota l’ull, baixant en direcció al barranc de la Font Nova.
A la següent bifurcació anem a l’esquerra (3) amb el barranc a baix a la dreta on, al fons, hi podem albirar la gran volta de la Cova de les Gralles.
Nova bifurcació indicada: tenim l’opció de baixar a la llera (dreta) per visitar la cova o continuar camí (esquerra). Després de la cova retornem a aquest punt.
Dos-cents cinquanta metres més avall, nova bifurcació. Tiraríem de dret si no volguéssim anar a la Font de la Llúdriga. Baixem a mà dreta.
Camí de la Llúdriga. Nova bifurcació indicada. De nou a mà dreta fins a la font.

Font de la Llúdriga (760m)
Generosa surgència a la confluència dels barrancs de la Pixera i de la Font Nova, que a partir d’aquest punt rep del nom de l’Horta. Es considerada com el naixement del Riu Brugent.
Podem continuar per pista (camí de la Llúdriga) o per un corriol ben fressat que ressegueix el barranc pel marge esquerre. Optem per la segona que, més avall, ens deixa sobre el camí que abans hem descartat. El seguim fins a la carretera i ens enfilem a Capafonts pel vessant llevantí.

  • (1) Si continuem pel llit del barranc seguint unes fites trobarem l’inici de la ferrada de la Trona.
  • (2) Una ruta alternativa prou interessant és anar a la dreta, per la Cova del Grèvol i la Foradada, fins a Capafonts.
  • (3) Si ens apartem una mica del camí i baixem en direcció al torrent podrem situar-nos sobre la Cova de les Gralles.


Itinerari complet sobre mapa de l’ICGC


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Tossal de la Baltasana

Des de Prades pel Coll del Bosc. Retorn per la Mare de Déu de l’Abellera i la Foradada.

Distància 11,25 km
Desnivell acumulat 438 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 28 de març 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

Tossal de la Baltasana

Itinerari circular per la falda de migdia del Tossal de la Baltasana (1200m), sostre comarcal de Baix Camp i la Conca de Barberà, partint de la Vila de Prades pel Camí dels Colomers i retornant per les Coves d’en Pere, la Roca del Grínjol, el Coll Serafí, la Mare de Déu de l’Abellera, Sant Roc,  el llac de Prades, la Foradada i Sant Antoni.

Als voltants del Tossal de la Baltasana hi subsisteix la única comunitat de Roure Reboll de Catalunya. Tanmateix nosaltres en vàrem poder contemplar pocs exemplars, malalts i en franca regressió front el pi roig. Tal vegada al barranc del Titllar (que pensem visitar properament) la població d’aquesta espècie sigui més nombrosa.

És una ruta fàcil que transita bona part per pistes forestals i que podria fer-se en una matinal.

Prades. Carrer dels Colomers (949m).

Ampli espai d’aparcament a l’esquerra de l’entrada del poble per la T-700. Comencem a caminal carrer amunt (NE).

GR 171

Deixem el Carrer dels Colomers per seguir a l’esquerra el GR 171 (senyals).

Seguint els senyals del GR deixem a mà dreta el carrer d’Enric Morera i pugem pel d’en Pep Ventura.

Camí dels Colomers (991m)

Prenem a mà esquerra el Camí dels Colomers per un corriol ben fressat (senyals GR). El camí s’enfila en moderat pendent (NE) fins abastar un camí carreter que ve de la Bassa de la Font de la Salut pel que continuem en la mateixa direcció (NE) fins a pocs metres del coll.

Coll del Bosc (1096m)

Poc abans d’abastar-lo ens desviem (rètol indicador i senyals de GR) a mà dreta per un corriol en fort pendent amorosit per curtes llaçades fins al cim del Tossal.

Tossal de la Baltasana (1200m).

Coneguda localment com la Torre. Sostre comarcal i partió del Baix Camp (Prades) i la Conca de Barberà (Vimbodí i Poblet). Vèrtex geodèsic, taula d’orientació (instal·lada pel Centre de Lectura de Reus)  i instal·lacions de telecomunicacions. En dies clars s’hi gaudeix d’una bona panoràmica.

Seguint el GR baixem per una pista ben arranjada vers el ENE. Deixem a mà esquerra la que per la Font dels Obis baixa al Coll del Bosc.

Deixem el GR 171 (1151m)

Ben aviat deixem el GR i la pista per la que venim per prendre’n una a mà dreta vers en SE.

Abans que la pista descrigui un ampli revolt en sentit contrari a les busques la deixem a mà esquerra per enfilar-nos per un camí a les Coves d’en Pere.

Coves d’en Pere (1170m)

Gran masia troglodítica abandonada amb diverses dependències independents per habitatge,  cleda u altres usos. S’observen, a la llinda de la balma més gran, els forats on deurien reposar les bigues que eixamplaven l’espai habitable fins als murs de la façana principal. A la part de migdia disposava d’una àmplia era enllosada.

Retornem a la pista marxant vers el NE fins a un pronunciat revolt a mà dreta.

Cruïlla (1160m)

En un pronunciat revolt a  mà dreta deixem la pista per un camí a l’esquerra vers el N. Cal estar molt atent dons, 80 metres més enllà surt un poc definit corriol que mena a la Roca del Grínjol que visitarem a tornada.

Tornem a sortir a una pista que prenem a mà esquerra fins a la propera font.

Font del Mas d’en Pagès (1145m)

Restaurada el 2002. Raja amb deu minsa. Tornem sobre els nostres passos atents a la cruïlla cap a la Roca del Grinjol.

Roca del Grinjol (o del Gríngol) (1160m)

Moleta rocallosa isolada de parets verticals que recorda un Cavall Bernat. Sembla que serveix com a partió de terme. Una escatològica llegenda n’atribueix l’origen al temps dels carlins. A prop hi ha les restes de diversos pous de glaç com el del Gringol o el del Celestino.

Retornem a la pista i comencem a baixar resseguint el Barranc dels Bassots.

Cruïlla (1134m)

Passat el Mas del Violinista que ens queda a mà dreta, rebutgem un ramal de pista que s’enfila per l’esquerra.

Deixem la pista (1047m)

Quan la pista creua el barranc, la deixem per un camí a ma esquerra que ens deixa al proper Coll del Serafí.

Coll del Serafí (1154m)

Cruïlla de camins i bassa d’aigua per als incendis. Prenem la pista a mà dreta, vers el S. Més avall rebutgem un ramal a mà dreta que, per la Bassa de la Font de la Salut i el camí Vall de Montblanc ens retornaria a Prades fent drecera.

Força més avall trobem a mà dreta la Caseta del Pocurull (ruïnes). Desprès la pista va girant a la dreta als peus del primers contraforts del Cingles de l’Abellera. Vers el SE podem albirar la Vall del Riu Brugent amb Capafonts, la Mola del Picorandan, el Barranc de l’Horta i els Motllats.

Roca dels Corbs.

Als peus de la Roca dels Corbs s’acaba la pista i, baixant unes escales, continuem per un antic i ben definit camí, a mitja alçada de la cinglera.

Quan atenyem una llarga balma vermellosa, ja tenim a sobre l’ermita de l’Abellera.

Mare de Déu de l’Abellera (997m).

Situada en un bell indret, una balma a mitja alçada de la cinglera i amb una magnífica vista sobre la vall del Riu Brugent. Hem llegit que cap el 1484 hi visqué fra Bernat Boïl, primer vicari apostòlic de les Índies que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica. L’ermita actual sembla però que data de 1570 amb diverses reformes posteriors que han conservat però la seva senzillesa i harmonia.

Habitualment és tancada. Per a visitar-la cal demanar-ne la clau a Prades.

Ben a la vora hi ha un berenador. Continuem per la carretera asfaltada que ens mena fins a l’ermita de Sant Roc.

Sant Roc (1018m) Petita ermita en mig del pla, al coll del mateix nom. Vers el NE, del costat de la carretera surt un poc perceptible al començament. Els seguim una metres fins que una fita a mà esquerra ens indica una drecera.

Drecera (1105m). Un embardissat corriol baixa fort en direcció a la capçalera del Llac de la Foradada (o de Prades). Aquesta drecera ens estalvia una marrada per la capçalera de la torrentera.

Per la riba nord de l’estanyol recuperem  el camí i seguint-lo ens mena fins a la roca Foradada.

Roca Foradada (980m).

La Roca Foradada es situa sobre un aflorament de materials anomenats roques vermelles formades per gresos i conglomerats amb matriu sorrenca vermella. Aquestes roques van originar-se per sedimentació fluvial en un ambient torrencial. Aquests tipus d’aflorament és força freqüent, tant a les Muntanyes de Prades i del Montsant com a d’altres contrades. Sovint per damunt de les roques vermelles n’hi podem veure altres d’aspecte ben diferent de color gris clar i aspecte massís, que sovint donen lloc a cingleres. Son calcària originades per sedimentació marina.

Bona part de les edificacions de Prades com l’Església de Santa Maria la Major s’han bastit amb aquesta roca rogenca. Per això a Prades també se la coneix com la Vila Vermella.

Retornem a Prades per un ampli i ben arranjat camí tot visitant de passada l’ermita de Sant Antoni.



Els Motllats, cingles i coves

De Mont-ral a la Foradada de Capafonts

Distància 15 km
Desnivell acumulat 719 m
Nivell de dificultat moderat
Data 17 de gener 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25.000)

Foradada de Capafonts

Itinerari circular al peu dels cingles entre Mont-ral i Capafons basat, amb algunes variacions, en el publicat a la segona edició de la guia Les Muntanyes de Prades d’Ignasi Planas de Martí (Cossetània, col·lecció Azimut, nº 22, recorregut nº 8).

Els Motllats son un altiplà al bell mig de les Muntanyes de Prades, entre els rius Brugent i Glorieta i les comarques del Baix i l’Alt Camp. Conformen una superfície considerablement plana de cinc quilòmetres quadrats a més del mil metres sobre el nivell del mar, envoltada de cingleres on la l’erosió càrstica ha format coves, avencs, roques foradades i profunds barrancs.

Juntament amb les foradades de Mont-ral i de Capafonts a cada extrem de la ruta, recorrerem bona part dels cingles i visitarem l’accés d’algunes de les coves i raconades més característiques de la zona.

Malgrat transitar proper a cingles, amb terreny sec i sense boira, la ruta és fàcil. No hi ha passos difícils i tots els camins son ben fressats. Però cal estar molt atent a les indicacions o al mapa dons hi conflueixen molts camins que poden procurar-nos marrades innecessàries. Per això l’hem qualificat moderada dificultat. Eviteu el pic de l’estiu i porteu força aigua. No us refieu de les fons, la natura calcària del terreny fa que sovint no ragin.

Tingueu en compte que la cobertura de GPS a les cingleres sovint resulta pobre i pot induir a l’error. Per aquest motiu les lectures d’alçada dels punts d’aquest track poden diferir sensiblement de la realitat. La seva posició però, s’ha corregit manualment sobre mapa topogràfic (1:5000) i ortofotomapa de l’ICC per tal de que difereixi el mínim possible de la realitat.

Està realitzada i descrita en el sentit de les busques del rellotge, però podeu fer-la perfectament en sentit contrari. Ho varem escollir així per estalviar-nos la ventada prevista per aquell dia. L’horari total pot escurçar-se considerablement. Varem dedicar força estona a la visita a les coves i varem encigalar-nos de valent localitzant la de la Moneda. Podeu escurçar renunciant a la Punta del Barrina i, solament si ja la coneixeu, a la Foradada de Capafonts. En canvi podeu allargar-ho visitant el Racó i avenc del Teix.

Si en teniu ocasió val la pena visitar les tres coves íntegrament, però això ja exigeix dedicar-hi una jornada i equip adequat. Per escurçar l’itinerari cal pujar per la ferrada de la Cova. Al final de la ressenya hi trobareu un àlbum d’aquesta activitat.

Mont-ral (850 m)

Pugem al poble encimellat de Mont-ral des d’Alcover per la TV-7041. Aparquem a la Plaça de l’Ajuntament, just acabada la carretera a l’entrada del nucli. Comencem a caminar vers el NW pel carrer Arrabal Baixa.

A mà esquerra marxa el GR 7 que baixa al Clot de l’Aixàviga. Continuem per la pista vers el NW. Rètols indicadors: Farena/La Riba.

Deixem la pista per la que veníem, per on marxa el PR C-20 i que baixa a Farena per pujar per una mal pavimentada a l’esquerra. Rètols indicadors: Cova de la Moneda, la Foradada, els Motllats. L’abandonem al cap de pocs metres per un corriol a mà dreta un camí ben fressat. Senyals grocs i blaus. Marxem per l’obaga, entre alzines i boixos, vers l’W en pendent entre moderat i suau.

Punta Coroneta (918m)

Ens desviem lleugerament del camí per enfilar-nos per l’esquerra a un roquissar.

Bon mirador on podem albirar-hi a l’E el turó de Mont-ral, al S la clotada de l’Aixàviga, l’àmplia olla que conforma la capçalera del riu Glorieta i a l’W els cingles meridionals dels Motllats que recorrerem íntegrament pel seus peus.

Som a l’extrem llevantí del Serret dels Avencs.

Continuem vers l’W per l’esquenall del Serret, entre la pineda. Unes fites indiquen a mà dreta un corriol ben fressat que baixa al Recó del Teix. Seguim recte.

Cruïlla en Y. Per diversificar l’itinerari prenem el ramal de l’esquerra. També podríem marxar pel de la dreta (seguint els senyals grocs i blaus) que és el camí de retorn i mena igualment a la Foradada de Mont-ral passant per la Font del Moro.

Ben aviat rebutgem a l’esquerra el camí que baixa al Bosquet. Anem a la dreta.

Veiem al davant un esperó rocallós del que se’n separa, ben vistosa, una agullola. A sota mateix hi ha la Foradada. Deixem a l’esquerra el sender que hi puja pel solell i ens hi enfilem pel de la dreta, per l’obaga. Aviat albirem el ullal del pont de pedra.

Foradada de Mont-ral (970 m)

Bonic pont de pedra a l’esperó més llevantí dels Motllats que aquí formen una mena de punta de llança encarada a sol ixent.

Recuperem els senyals grocs i blaus i continuem pel peu del cingles (anomenats en aquest tram los Cinglets), pel cantó solell i camí fressat i planer vers el SW.

Ben aviat travessem un nou pont de pedra conegut com la Foradada Petita o Foradadeta. A mà dreta en una cavitat del rocam hi ha un petit aixopluc.

Coves de Mont-ral, del Cudó i ferrada del Grau de la Cova (960 m)

Abandonem provisionalment el camí enfilar-nos a mà dreta (fites) per un llom rocallós (curta i fàcil grimpada) i ens atansem a la base del cinglot. Per terreny descompost i fort pendent anem a la dreta, cap allà on el cingle retrocedeix, a buscar el la base de la canal.

Boca superior de la Cova de Mont-ral. Una cadena en facilita l’accés. Petita boca d’accés taponada per un bloc que obliga a fer contorsionisme. Després s’eixampla per un passadís alt i estret que acaba en un primer ressalt d’uns 3 metres equipat per rapelar.

Cap a la dreta (mirant de cara al cingle), a pocs metres de la boca de la cova hi ha el començament de la ferrada de la Cova. Fou equipada el 2009 per Skapat (J. Vallvé). És curta i fàcil i puja al fil del cingle. Per aquí podem escurçar l’itinerari dons un cop dalt podem anar a buscar un corriol que prenent-lo a mà dreta ens menaria al proper Portell del Bosquetà per on retornar a Mont-ral o anar a la Cova de la Moneda.

Retrocedim sobre els nostres passos però seguim a peu del cingle cap a l’W. A uns cinquanta metres de la boca superior de la cova hi localitzem fàcilment la boca inferior. És un esvoranc considerable a la part superior del qual hi ha la sortida pròpiament. Si ens hi fixem hi albirarem una instal·lació per rapelar.

A 25 metres de la boca inferior de la Cova de Mont-ral hi ha la gran boca de la del Cudó que s’endinsa lineal i planerament tot estrenyent-se alhora fins a un punt on s’obre un pou d’uns 15 metres equipat per rapelar.

Aquesta cavitat, coneguda també com a cova de l’Aixàviga, és ressenyada en alguns mapes com a del Codó.

Retornem al camí i prosseguim vers el SW perdent alçària, força separats del peu del cingle on hi albirem la gran boca d’una cova o balma. Després d’un replec, sota el cingle de l’Abellera comencem a pujar fort. Passem una llesca de pedra protegida per un passamà i abastem per entremig d’una agullola el Portell de l’Abellera.

Portell de l’Abellera (965 m)

Davant nostre s’obre el Racó de Sant Pere, a la capçalera del Barranc de la Fou, i al seu darrera s’alça el tossal on hi ha la punta del Barrina.

Deixem a la dreta el camí que marxa cap a la planúria dels Motllats i travessem, sense traç definit ni fites, el llit del barranc de la Fou fins abastar un corriol transversal ben fressat (on recuperem els senyals grocs i blaus) que prenem a mà esquerra, tot encerclant el barranc de la Fou en sentit contrari a les busques.

Portell de la Cova de la Bruixa (985m)

Gaudim d’una bona perspectiva de tot el camí recorregut, albirem Mont-ral, la Foradada, la cova del Cudó i els cingles.

Deixem a mà esquerra diversos ramals del mateix camí que, pel marge dret del barranc, baixen al Bosquet.

Abandonem el camí principal per atansar-nos a la Punta del Barrina. Unes fites ens assenyalen un corriol que marxa a l’esquerra vers el SW. Ben definit i fitat al començament, va desdibuixant-se entre l’espessa bosquina. Fites escadusseres ens ajuden a no perdre’l.

Punta del Barrina (1014m)

És considerat el sostre comarcal de l’Alt Camp. Des d’aquí eixamplem l’horitzó del que albiràvem fins ara fins a la Mediterrània, els cims de la Mussara i del Puig Pelat i el barranc de la Font Fresca.

Retornem al camí principal a l’alçada del Portell de la Bruixa i prosseguim vers l’W primer i el SW desprès.

Altiplà dels Motllats (> 1000m)

Malgrat que en aquest punt el bosc no ens ho deixa veure, som a l’altiplà dels Motllats que anirem travessant des del vessant del Glorieta, del que venim, al del Brugent.

Diverses pistes i camins creuen aquesta gran planúria de prop de 5 km2 turmentada pel vent. El seu sòl esponjós, engoleix l’aigua que brolla, torrenteres avall, cap a les fonts del Glorieta i del Brogent. En aquest paratge on s’hi arrapen pins i alzines, encara hi podrem albirar feixes, marges i estances, avui ermes o enrunades, d’antics conreus de subsistència.

Travessarem en direcció NW i ens caldrà tenir el mapa ben a mà o estar atents al GPS per no fer marrades innecessàries dons, en aquest altiplà no disposem de referències clares que orientin el nostre rumb.

En una clariana (ruïnes d’un antic mas o estança) abandonem el camí  (i amb ell els senyals els senyals de pintura) que marxa cap a la Font Nova (sovint no brolla) per fer un gir de 90º vers el NW i prendre una pista a mà dreta.

Abastem una pista més ampla que prenem a mà dreta fent un gir de 90º vers el N. Més endavant l’abandonem per una altra a mà esquerra fent un gir de 90º vers l’W.

Tornem a canviar de pista per una menys trepitjada a mà dreta que marxa vers el NW.

Atenyem la pista que ve de la Font Nova i la prenem a mà dreta vers el N.

Comellar de l’Abeurada (975m).

Rètol indicador. Continuem per la pista principal que descriu un pronunciat gir a mà esquerra en direcció a la Cova del Grèvol i Capafonts.

Aquí podem escurçar l’itinerari prenent la pista que surt a la dreta vers el N on podem optar per anar a buscar la capçalera del Barranc de la Tarascona o, escurçant encara més, directament al Portell de la Mariàngela.

Passem vora una petita cabana-refugi metàl·lica i la pista esdevé corriol que, vers el NW, ens va menant per una àmplia lleixa a mitja alçada de la cinglera, pel marge dret del Barranc de la Pixera.

Durant aquest tram força planer, gaudim de belles vistes ‘a vol d’ocell’ del Barrancs de la Pixera, l’entreforc d’aquest amb el de la Font Nova que conformen el de l’Horta i el poble aturonat de Capafonts.

Cova del Grèvol

La part superior del cingle, anomenat de l’Escudelleta, és ben corcat de balmes i coves. La primera que trobem i que sembla la més gran i profunda és la del Grèvol (rètol), amb profusió de boix, però no pas grèvol. Més endavant les Balmes de l’Escudelleta, on hi ha la font del mateix nom (que no encertem a trobar).

Deixem la lleixa baixant per un grau on, en un replà, trobem la cruïlla al Portell de la Mariàngela (rètol).

Retornarem a aquest punt per prendre al camí que s’enfila a la dreta en direcció al Portell de la Mariàngela, però ara continuem per l’esquerra, camí avall amb trams empedrats, en direcció a Capafonts per visitar la seva Foradada.

Foradada de Capafonts (885m)

És una gran obertura en un dels contraforts del Puntal del Colomer a través de la qual ens apareix Capafonts. La imatge és de postal.

Vers el N, a l’altra banda del barranc de la Tarascona, podem albirar l’espadat del cingle de Pena-roja que haurem de guanyar. Retornem pel mateix camí fins a la cruïlla, on ara marxem cap a l’esquerra en fort pendent i camí ben fressat. Revoltem un esperó i, ja més planerament, ens entaforem al l’obaga del barranc de la Tarascona, entremig de densa vegetació.

Perdem alçària en direcció al llit del barranc al Racó de los Morterets. Abans de travessar-lo deixem a mà dreta un corriol ben evident que s’enfila fins a la planúria dels Motllats. Creuem el llit i tornem a enfilar-nos fort pel solell fins a guanyar el peu del llarg cingle de Pena-roja que anem resseguint en el sentit de les busques del rellotge.

Unes fites a mà dreta indiquen un pujador per entremig d’una esllavissada. Sembla que menen a un pas, un punt feble de la cinglera per enfilar-se a Pena-roja. Continuem per l’obaga dels Motllats, envoltats de vegetació densa però amb bones vistes sobre la vall del riu Brugent: Capafonts, la mola del Picorandan, els cingles rogencs de l’Abellera, la serra del Bosc de Poblet amb el Tossal de la Baltasana, la Moleta i els masos escampats arreu com el de Fortet.

Per camí, en general planer però amanit amb els alts i baixos dels replecs, abastem el portell de la Mariàngela.

Portell de la Mariàngela (948 m)

Deixem a mà esquerra el camí que baixa a la carretera de Capafonts (TV-7041) entre els punts quilomètrics 19~20 i continuem recte. El llarg esquenall de la Serra de l’Embestida es despenja cap a la vall vers el NE.

Poc més enllà deixem a mà dreta el camí que s’enfila a l’altiplà dels Motllats i continuem recte.

Desprès trobem a la dreta la Font del Rei, amb un brollador nou.

En tot aquest tram de camí, sempre a peu del cingle, resseguim una successió de llargues colzades i racons per salvar els barrancs que van despenjant-se cap al fons de la vall. Al racó del Ruques rebutgem a mà dreta un altre pujador al pla dels Motllats. I en entrar al racó del Gallarí ja podem albirar de nou Mont-ral.

El darrer replec important del cingle, és el racó del Bosquetà. En un primer tram el camí passa embalmat, passat el qual, al bell mig de la raconada unes fites indiquen un corriol poc fressat a mà esquerra que, pel Portell del Cremalló, baixa fins al Mas d’en Marc. Pugem suaument deixant un ben definit sender que s’enfila per la dreta cap al pla. Amb aquest canvi de rasant passada la raconada, si fins ara havíem transitat al peu de la cinglera, amb l’espadat a mà dreta sobre els nostres caps, a partir d’aquí ho fem pel fil del cingle de forma que tenim l’espadat a l’esquerra, sota els nostres peus i caminem quasi al mateix nivell que la planúria dels Motllats.

Cinc-cents metres més enllà tornem a deixar a mà dreta un altre camí que s’endinsa a la plana. I desprès de cent cinquanta metres més unes fites vora el camí i una inscripció a la pedra assenyalen la baixada a la Cova de la Moneda.

Cova de la Moneda (1003m)

Coneguda també com a cova de l’Àngel o dels Motllats. Desgrimpem uns metres cap a una lleixa per sota del camí al vessant nord del cingle. A mà esquerra localitzem una cavitat que forma petita foradada. Uns metres més a mà dreta ens deixen sota la còmoda entrada a la cova.

Recuperem el camí continuant vers el SE fins al proper portell del Bosquetà.

Portell del Bosquetà (1000m)

En aquest ampli portell, a l’extrem oriental dels Motllats on s’ajunten com una falca o punta de llança els cingles nord i sud, hi conflueixen diversos camins. A penes un centenar de metres separen un cingle de l’altre.

Anem a l’esquerra rebutjant a mà dreta el camí a la ferrada i la Cova de Mont-ral. Aquest camí, desprès d’un parell de colzades, mena al Pla del Bosquetà (o d’en Bruno). A la segona colzada un corriol poc definit a l’esquerra deixa sobre la ferrada del Grau de la Cova per on es pot baixar a la boca superior de la Cova de Mont-ral.

Perdem una mica d’alçària i a uns 25m trobem una segona cruïlla. Rebutgem el ramal de l’esquerra on un corriol, paral·lel al que hem vingut però més proper al cingle ens retornaria prop de la Cova de la Moneda. I també el de la dreta, que baixa a la Foradada de Mont-ral. Continuem pel del mig, per un llom, propers al cingle, en direcció a Mont-ral. Passats uns 80m abandonem el llom i, per bon camí, ens decantem cap al solell, baixant fort a la dreta. Aquí la cinglera ja no presenta els alts espadats i ens permet transitar-hi.

Nova cruïlla on anem a l’esquerra. Per la dreta, pocs metres més enllà podem optar per retornar a la Foradada de Mont-ral (de la que ja en podem albirar el seu ullal) o al camí paral·lel del Serret dels Avencs que hem fet a l’anada. Recuperem els senyals grocs i blaus.

Un centenar de metres més enllà deixem a mà esquerra un corriol poc evident inicialment (desprès més definit) que marxa vers el NE cap a l’obac Racó del Teix. A mà esquerra trobem la Font del Moro (rètol) i ben aviat atenyem la cruïlla on a l’anada hem optat per desviar-nos pel camí que ara surt a mà dreta. Retornem per l’esquerra desfent el camí d’anada fins a Mont-ral.



 Coves dels Motllats 01-maig-2013

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF