Arxiu de la categoria: Baix Llobregat

La Creu de Saba

De Sant Salvador de les Espases a Sant Pere Sacama

Distància 11 km
Desnivell acumulat 774 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 5 de març de 2017
Cartografia ICGC

Fàcil itinerari circular que ens permet visitar dos indrets històrics de quan el Llobregat era frontera entre els comtats catalans i Al-Andalus.
La zona per on caminarem es va veure totalment afectada pels incendis del juliol de 1994, en concret el que es va originar al terme de Collbató.

Accés
Al punt quilomètric 7 de la C-55 entre Olesa i Monistrol de Montserrat, surt a mà dreta un camí apte per a vehicles. Si venim de Monistrol, cal fer el canvi de sentit a l’accés al polígon de can Vinyals.
Podem aparcar en algun dels espais que hi ha a la vorera.

Camí de can Tovella (98m)
Per on s’accedeix a les ruïnes de l’antic balneari de la Puda, que podem albirar. Hi passa el GR 270. El seguim uns metres i el deixem per un corriol ben fressat, que s’enfila fort a mà dreta, senyalitzat en direcció a Sant Salvador de les Espases.
Creuem per sobre la mina dels FFCC de la Generalitat, deixem a mà dreta l’esglaonat camí d’Olesa, creuem un parell de voltes el torrent de l’Afrau i continuem pel marge esquerre hidrogràfic.
Passem a tocar les Agulles del Petintó o Espases de Baix, punxegudes formacions que donen nom a l’indret i, poc més amunt, a l’aiguabarreig dels torrents de l’Afrau amb el de Sant Salvador, deixem el camí per un altre a mà esquerra.

Drecera (175m)
Baixem ajudats per alguns esglaons a creuar de nou el torrent i ens enfilem per l’altre marge, seguint però el de Sant Salvador. Aquest camí no és tant ben fressat com l’altre, però és fàcil de seguir i hi ha senyals de pintura. I és més curt.
Al costat del camí s’obre la boca de l’avenc de Sant Salvador. Bastant més amunt retrobem a mà dreta el camí “habitual” que hem deixat abans i el seguim tot enfilant-nos pel llom ponentí de l’espadat de Sant Salvador.

Sant Salvador de les Espases (413m)
Encimbellat sobre l’espadat més occidental de les Roques de l’Afrau. La capella, és documentada d’ençà el segle XIV. A l’indret on hi hauria un castell del que se’n tenen referències a partir del segle X i del que en resten alguns vestigis al capdamunt de la roca més alta.
És termenal entre Esparreguera, Olesa i Vacarisses. Té diverses dependències annexes i els dijous i diumenges hi ha servei de bar. Els Amics de Sant Salvador tenen cura de la conservació i condicionament de la capella, el seu entorn i els camins que hi menen. S’hi celebra aplec anual cada primer diumenge de setembre.
Marxem (E) per un ben condicionat camí, senyalitzat com a PR, que flanqueja per l’obaga de les Roques de l’Afrau, deixant a mà esquerra el que hi arriba pel coll de Sant Salvador.

Coll de Bram (453m)
Hi fineix una pista que hi puja des de Vacarisses. En surt el camí al Puig de l’Hospici per on marxa el PR-C 167 (Camí de Sant Salvador de les Espases entre Olesa i l’Aeri de Montserrat). Seguim el PR en sentit contrari i ens enfilem al coll de Sant Bernat de Menton.

Coll de Sant Bernat de Menton (455m)
Cruïlla de camins, senyalitzada amb un senzill oratori dedicat al patró dels muntanyencs. Un camí ben fressat careneja (W) per les Roques de l’Afrau. En sentit contrari (E) en baixa un al coll de l’Orpina.
Baixem (SE) en direcció al Pla del Fideuer. Podem seguir el PR, però fem drecera prenent més avall un corriol a mà dreta. Deixem a mà dreta el camí del torrent de l’Afrau, que seguirem de tornada.

Pla del Fideuer (440m)
Cruïlla de camins indicada. Hi arriba la pista d’Olesa per la Creu de Beca, per on marxa el PR-C 167. I la de Vacarisses pel Pla del Mimó. Prenem el camí en direcció (S) al Mas de Puigventós i la Creu de Saba, flanquejant pel vessant ponentí del Puig Ventós.
Deixem a mà dreta el camí (indicat) que baixa a la font de la Pastora. Més endavant ens cal estar atents a un corriol, no senyalitzat, que surt a mà esquerra.
Pugem per aquest corriol, fàcil de seguir i esporgat recentment.

La Creueta (567m)
Balconada a mitja alçada del solell del Puig Ventós, amb una petita creu sobre una roca.
Continuem camí (E) flanquejant a mitja alçada. Trobem a mà dreta el que puja del coll d’Oriol.

La Creu de Saba (596m)
Gran estructura metàl·lica al punt on antigament hi havia una creu de terme. Es gaudeix d’una bona panoràmica del Baix Llobregat, però també de part del Vallès i l’Anoia.
Baixem seguint una pista precària (E) que deixem aviat per un camí a mà dreta. Entre llaçades, sortim sobre el camí del mas Puigventós a Sant Pere Sacama, on anem a l’esquerra.
Sortim sobre un revolt de la pista que puja de Vacarisses, però no la seguim sinó que prenem un corriol a mà dreta, fent drecera tot passant per les ruïnes del mas Vilar (1). Sortim de nou a la pista i acabem de pujar a Sant Pere Sacama.

  • (1) Mas localitzat pel Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. L’excavació arqueològica va permetre datar-ne l’origen al segle XI i el seu abandonament a partir del XV. Durant aquests treballs s’hi va localitzar, a l’interior d’una sitja, l’esquelet d’un individu mort de forma violenta el segle XIV.

Sant Pere Sacama (462m)
Ermita romànica erigida a redós del castell Sacama, del que se’n té notícia d’ençà el segle X. Consta d’una sola nau amb absis semicircular llombard i campanar de cadireta. Les intervencions arqueològiques varen localitzar, entre altres vestigis, un jaciment ibèric del segle II aC.
Retornem al camí de la Creu de Saba per prendre a mà esquerra el del Mas Puigventós, el darrer tram del qual és per una pista que hi mena des d’Olesa.

Coll d’Oriol/Mas Puigventós (467m)
Coll i ruïnes d’un mas documentat d’ençà el segle XIV amb el nom de Colldoriol. Al segle XVI un pagès de Rubí cognomenat Puigventós va “comprar la pubilla” i és a partir de llavors que es coneix amb aquest nom. Havia sigut un mas emmurallat per protegir-se del bandolerisme. Fou abandonat a mitjans del segle XX.
Hi ha un penell explicatiu i rètols indicadors. Prenem el camí al Pla Fideuer (N), deixant a mà dreta el que puja a la Creu de Saba i el que baixa a la Font del Mateu.
Desfent per del camí d’anada retornem fins poc més enllà del Pla del Fideuer.

 Camí del Torrent de l’Afrau (455m)
El prenem a l’esquerra i davallem en fort pendent, pel marge dret torrent. Fressat i fitat, no té pèrdua, però és molt aixaragallat.
Creuem la llera i anem a sortir al camí habitual a Sant Salvador de les Espases, que prenem a mà esquerra.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Creu de Saba

Montserrat. Pollegons i Magdalenes

A la Miranda de Santa Magdalena pel camí del Clot de la Mònica, el coll dels Pollegons i el camí nou de Sant Jeroni. Retorn pel del Bassal dels Corbs.

Distància 9,24 km
Desnivell acumulat 814 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 16 de febrer de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:25000)
Recursos consultats Tot Montserrat (Jordi López Camps)

Fàcil itinerari circular per visitar algunes raconades del vessant meridional montserratí i seguir un dels camins històrics: el del monestir de Santa Maria a la seva antiga hisenda a la Vinya Nova, que avui coneixem amb dos noms: el del Clot de la Mònica i el del Bassal dels Corbs.
Camins fressats i senyalitzats que no ofereixen gaire dubtes d’orientació.
El punt més alt de l’itinerari, la Miranda de Santa Magdalena, ens dóna una bona perspectiva del terreny que haurem trepitjat.

Accés
Des del carrer de l’Abat Escarré, al nord del Bruc Residencial, o des de Collbató, anem a la Vinya Nova per pistes de terra. Hi ha rètols indicadors i un gran espai d’aparcament al costat de la masia-restaurant.

Vinya Nova (460m)
Conjunt d’edificacions a l’entorn de l’antic mas, envoltat d’olivar, horta i bosc, dedicat a la restauració i el turisme.
Al segle XVI el monestir de Montserrat va comprar terres al Bruc per plantar vinya, al peu del camí que a l’edat mitjana anava de Collbató a can Maçana pels masos de can Jorba i del Castell.  Així fou com l’indret va passar a anomenar-se Vinya Nova. Amb el temps els monjos van engrandir la hisenda, convertint-la en un complex productiu i residencial al servei del monestir.
Al costat del mas hi ha una àmplia zona d’aparcament, anomenada Nubiola, en record i homenatge del gran escalador i aperturista de vies montserratines, en Joan Nubiola, traspassat fa poc més d’un parell d’anys.
Seguim la pista en direcció a Collbató (SE). Deixem a mà esquerra el camí del Pont i, poc més enllà per la mateixa mà, la pista —que aviat es converteix en sender— que mena a les canals de les Artigues: l’Alta i la Baixa (via ferrada de les Dames).
Pel marge d’un olivar surt a mà esquerra el camí del clot de la Mònica.

Clot de la Mònica (432m)
Seguim el camí carreter (NE). Passat l’olivar el deixem per un corriol ben fressat a mà dreta, senyalitzat per una fita i pintura blava. Anem pujant entre el Serrat d’en Muntaner (ponent) i el de la Pastereta (llevant). El camí ens atansa cap al primer i passem prop de l’agulla del Frare de Baix.
Quan a mà esquerra trobem el corriol que hi mena, fem una colzada de 90º i comencem a enfilar-nos (SE) al Serrat de la Pastereta. En atènyer la carena la seguim a mà esquerra.
Esquivem la mola de la Pastereta pel vessant ponentí (esquerra en el sentit de la marxa) i tornem a atansar-nos al serrat d’en Muntaner on, al peu de la darrera agulla, el camí es bifurca.

Bifurcació Pollegons/Sant Joan (726m)
Pintat a la roca ens senyala a mà dreta el camí a «Sant Joan». És el camí del Bassal dels Corbs, antic camí de la Vinya Nova al monestir, per on retornarem.
A mà esquerra, senyalitzat amb pintura groga, surt el dels Pollegons que seguim.
Baixem per dins el bosc a trobar la llera del torrent de l’Artiga Baixa. Si la seguim uns metres a mà esquerra trobarem el darrer ressalt, equipat amb una cadena, de la via ferrada de les Dames. Uns cent-vint metres torrent amunt, per camí ben fressat, on conflueixen dues torrenteres, una fita a mà dreta ens senyala el començament del camí del Llorer, o dels Llorers. És un camí rost, amb alguns trams equipats amb grapes i cordes fixes, per facilitar l’aproximació als peus de via de les agulles del sector de la Plantació. Si el seguíssim pujaríem al camí nou de Sant Jeroni tot passant pel peu ponentí de la Gorra Frígia.
Nosaltres però seguim per la torrentera de l’esquerra, guiats pels senyals de pintura groga. L’abandonem fent una colzada a mà esquerra i ens enfilem fort fins atènyer la carena del serrat.

Serrat de l’Artiga Alta (820m)
Per l’esquerra (W) baixa el corriol que mena a la canal de l’Artiga Alta, equipada parcialment amb cordes i cadenes. Podem resseguir la carena del serrat fins al Tinter, on ens hi podem enfilar amb una fàcil grimpada.
Continuem carenejant amb bones vistes sobre les agulles de la Plantació, com el Barretet i la Mamella. Creuem el torrent de l’Artiga Alta i tornem a enfilar-nos fort fins al coll.

Coll dels Pollegons (907m)
Al peu de la característica Agulla dels Pollegons. Un camí ben definit baixa vers ponent: per la balma de la Murdela i la canal de l’Ermità Mort, va a trobar el camí del Pont. Encara més enllà, aquest camí transversal s’ajunta amb el dels Francesos al peu del Camell de Sant Jeroni.
Nosaltres però continuem a mà dreta. La Miranda del Rave,     al costat del camí ens serveix de talaia per albirar la Campana, el Rave, el Sentinella i la resta d’agulles de la Plantació, així com bona part del camí que hem fet.
Continuem guanyant alçària fins atènyer la carena de la Serra de l’Alzina de les Paparres, per on transcorre el camí Nou de Sant Jeroni.

Camí Nou de Sant Jeroni (1012m)
El prenem a mà dreta i el seguim fins a la regió de Gorres/Magdalenes on una estaca a mà dreta ens indica el camí a Santa Magdalena. El seguim, ens enfilem per les escales de Jacob, entre la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera, passem per les ruïnes de l’ermita i continuem camí amunt fins a la miranda.

Miranda de Santa Magdalena (1132m)
Bon mirador si el dia és clar. Força concorregut, sobretot per turistes que hi arriben des del pla de les Taràntules pel funicular de Sant Joan.
Desfem el camí de pujada, però a la bifurcació prèvia a les escales de Jacob anem a la dreta, baixant entre la Miranda de Santa Magdalena i la de Sant Joan (coneguda també com agulla de la Font de Jacob).
Podem optar per passar per la balma de l’ermita de Sant Onofre i l’antiga de Sant Joan o continuar escales avall i seguir pel camí pavimentat del funicular a Sant Joan. En qualsevol cas anem fins a les escales d’accés a la balma pel cantó de migdia i continuem pel corriol (W).
Baixem a mà esquerra i encetem el camí del Bassal dels Corbs, on retrobem els senyals de pintura blava que hem deixat a l’Artiga Baixa a l’anada. A la bifurcació anem a la dreta. El corriol de l’esquerra mena a Santa Caterina i al Serrat del Penitent. Guanyem alçada per travessar l’estret pas de la Mallenquera, entre la Miranda Xica o de Santa Caterina i el Mirador de Sant Joan (que no cal confondre amb la miranda homònima) i sortim al Bassal dels Corbs.

Bassal dels Corbs (1020m)
El bassal és d’imprecisa localització, al peu del contrafort de la Miranda de Santa Magdalena. A mà dreta parteix un corriol, gens evident perquè som sobre un gran pany de roca, que revolta la miranda per ponent i mena al camí del Llorer, per la falda de la Gorra Frígia. Nosaltres continuem camí baixant a l’esquerra, travessant un seguit de canals a migdia de la Plantació, de la que no en veiem les agulles perquè el bosc és prou ufanós.
Retronem la bifurcació amb el camí dels Pollegons, on desfem el camí del Clot de la Mònica fins a la Vinya Nova.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Àlbum d’imatges
Montserrat. Pollegons i Magdalenes

Montserrat. Sant Jeroni.

De la Vinya Nova a Sant Jeroni pel camí dels Francesos i retorn pel del Pont

Distància 8,6 km
Desnivell acumulat 800 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 25 de novembre de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000/5000)
Recursos consultats Tot Montserrat (Jordi López Camps)

De maneres d’enfilar-se al sostre de Montserrat n’hi ha moltes. La que proposem ho fa pel vessant meridional de la serralada, tot seguint dos antics camins on gaudirem d’uns bells paratges allunyats del brogit que trobarem un cop assolim la carena.
Camins en bona part senyalitzats i ben fressats, en general de bon fer, en un itinerari circular que, si ens ho proposem, podem realitzar en una matinal. La única dificultat és la coincidència amb altres camins o corriols, no tots representats al mapa. Hem procurat ressenyar-los amb l’esperança de no haver-nos-en deixat cap.

Accés
Des del carrer de l’Abat Escarré, al nord del Bruc Residencial, o des de Collbató, anem a la Vinya Nova per pistes de terra. Hi ha rètols indicadors i un gran espai d’aparcament al costat de la masia-restaurant.

Vinya Nova (460m)
Conjunt d’edificacions a l’entorn de l’antic mas, envoltat d’olivar, horta i bosc, dedicat a la restauració i el turisme.
Al segle XVI el monestir de Montserrat va comprar terres al Bruc per plantar vinya, al peu del camí que a l’edat mitjana anava de Collbató a can Maçana pels masos de can Jorba i del Castell.  Així fou com l’indret va passar a anomenar-se Vinya Nova. Amb el temps els monjos van engrandir la hisenda, convertint-la en un complex productiu i residencial al servei del monestir.
Al costat del mas hi ha una àmplia zona d’aparcament, anomenada Nubiola, en record i homenatge del gran escalador i aperturista de vies montserratines, en Joan Nubiola, traspassat fa un parell d’anys.
Sortim per la pista en direcció a ponent però l’abandonem aviat per un camí a mà dreta, seguint el PR C-78 fins a l’alçada de la Socarrada, on retrobem la pista i, a mà dreta, el camí dels Francesos.

Camí dels Francesos (500m)
Barrat per una tanca de fusta al començament. Aquest camí pel torrent del Bassal dels Gats, fou un dels que utilitzaren les columnes franceses del mariscal Suchet per assaltar el monestir de Montserrat, el juliol de 1811. Des de llavors és conegut amb aquest nom.
Ben fressat, no ofereix cap dubte excepte alguna bifurcació a mà esquerra (tal vegada una drecera) no senyalada al mapa, que ignorem. En pendent entre moderat i fort ens deixa sobre el coll de l’Ajaguda.

Coll de l’Ajaguda (838m)
A la carena del serrat dels Tudons, entre els torrents de Migdia i del Bassal dels Gats. Rep el nom per l’agulla Ajaguda que, juntament amb les del Jardí i de l’Avenc, coronen el serrat (1).
El panorama que s’hi albira de les agulles que envolten la canal de Migdia és fantàstic. Vers el N surt el camí que baixa a aquesta canal. Però nosaltres continuem a mà dreta (E) pel dels Francesos.
Ignorem una bifurcació a mà dreta i continuem per un llom sobre el pregon torrent dels Bugaders, ben encarats al Camell de Sant Jeroni i l’Albarda Castellana.

Camí al Clot de la Sajolida (1000m)
Surt a mà dreta. Si el seguíssim baixaríem a travessar el torrent dels Bugaders i, prou més enllà, pel Clot i Bassal de la Sajolida, sortiríem al camí del Pont, pel que volem retornar. Poc més amunt nova bifurcació.

Camí a la canal de Migdia (1027m)
Just al peu del Camell surt a mà esquerra el camí que baixa a la canal de Migdia, per on marxa també el PR. Nosaltres continuem recte, per un camí ombrívol, ben fressat i senyalitzat amb pintura groga, entre la parets llevantines del Camell i les ponentines de l’Albarda.

Les Pinasses (1138m)
Bifurcació de camins, senyalitzada per una gran fita. Un corriol mena a la propera Albarda Castellana, un cim amb nom de guarniment de bèstia de càrrega, sostre comarcal del Baix Llobregat, que val la pena visitar. A mà dreta un altre camí baixa a buscar el Nou de Sant Jeroni.
Nosaltres anem a l’esquerra (N) a trobar al camí de Sant Jeroni, al peu del mirador de Mossèn Cinto i, per les escales, atenyem el cim.

Miranda de Sant Jeroni (1237m)
Punt més alt de la serra, sostre de l’Anoia i el Bages. Magnífica talaia oberta als quatre punts cardinals. Si el dia hi acompanya podem albirar comarques i cims ben llunyans. Ens hi ajuda la bonica i sòlida taula d’orientació instal·lada fa tres dècades pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages.
Baixem del cim i, pel costat de l’ermita, prenem el ben condicionat, planer i còmode Camí Nou. Deixem a mà dreta el del coll de les Pinasses (estaca indicadora al Bruc pel camí dels Francesos) i, prou més avall, a mà esquerra, el Camí Vell que s’adreça al Monestir pel Pla dels Ocells i les Escales dels Pobres, també indicat amb una estaca. Continuem recte en direcció a Sant Joan.

Camí del Pont (1033m)
Ens cal estar atents perquè no és indicat. Senyalitzat amb una fita i fressat, surt a mà dreta un camí que creua la carena del serrat de l’Alzina de les Paparres i baixa esbiaixadament en fort pendent.
Deixem una bifurcació a mà dreta i més avall, sobre un llom rocallós, de sobte trobem senyals de pintura blanca que ens guiaran pràcticament fins al final. Seguint-los anem a la dreta.
Més avall deixem a mà dreta el que sembla un camí al clot de la Sajolida però, poc més enllà, ja trobem el que apareix ressenyat al mapa.

Coll de la Roca Mala (866m)
Bifurcació en T, senyalitzada amb fites. A mà dreta surt el camí al clot de la Sajolida, l’altre cap del qual hem trobat tot pujant pel camí dels Francesos.
Els senyals blancs ens menen baixar a mà esquerra, en fort pendent i per camí de mal fer al peu d’una codina. Creuem la llera del torrent.

Camí dels Pollegons (800m)
Per l’esquerra surt el camí dels Pollegons que, seguint-lo pel coll homònim, ens retornaria al Nou de Sant Jeroni. Revoltem un esperó i baixem decididament a creuar de nou el torrent.
Ens adonem que aquest és un antic camí que en temps pretèrits havia estat ben conservat: murets de pedra seca, esglaons, algun tram empedrat…(2)
Bona estona el camí transcorre pel marge dret (orogràfic i en el sentit de la marxa) del torrent fins que baixa a la llera a l’alçada de la canal de l’Ermità Mort.

Canal de l’Ermità Mort (687m)
El torrent, i amb ell el camí pel que venim, s’ajunten al que forma la canal de l’Ermità Mort (3) que baixa per l’esquerra. Continuem ara per aquest marge.

El Pont (636m)
Un corriol prou fressat baixa decididament a mà dreta a retrobar la llera del torrent, a l’alçada de on, pel marge dret, desemboca el Clot de la Sajolida.
Un gran bloc desprès ha creat el pont natural que dóna nom al camí. Pugem a recuperar-lo, continuem pel marge esquerra i aviat creuem la canal dels Pollegons, que baixa per aquesta mà.
Cada cop més alçats sobre el torrent, creuem la canal Fosca, per tornar a baixar i atansar-nos a la llera. Deixem el camí que segueix cap al Clot de la Mònica per baixar decididament a mà dreta i, en poca estona, ens plantem sobre el torrent en una ampla clariana.
Pel marge dret puja un camí que seguim fins a la Vinya Nova.

  • (1) El nom d’aquest coll és controvertit. Cèsar August Torres el 1880 i Ramon de Semir al seu mapa de 1949 l’anomenen coll de Muset: Sembla que respondria al cognom d’un antic propietari del terme. Però ben a prop, al serrat de la Palomera, hi ha el coll de Mosset, per on hi passa el camí del Cabrit, amb el que la confusió està servida. Al mapa de l’ICGC figura com a coll de l’Ajaguda i al de l’Alpina també com a del Bassal dels Gats.
  • (2) Jordi López a la seva pàgina totmontserrat.cat refereix una ressenya apareguda a la Revista Montserratina l’any 1909, on es diu que el bon estat del camí es deu al seu ús per part dels propietaris del restaurant de Sant Jeroni que hi pugen des de Collbató.
  • (3) A la mateixa pàgina de Jordi López, l’autor és fa ressò de l’article de Josep Galobart “Topònims generats o relacionats amb la Guerra del  Francès” publicat al Butlletí del Santuari nº 51, segons el qual, el nom d’aquesta canal prové que dos anys després de la Guerra del Francès,  hi fou trobat el cadàver de l’ermità Josep Broch, que hauria mort accidentalment fugint dels gavatxos. Aquesta canal està equipada per baixar-la rapelant.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Montserrat. Sant Jeroni.

Itineraris relacionats:

Montserrat. L’Albarda Castellana.

De Santa Cecília a l’Albarda Castellana per la canal de Sant Jeroni. Retorn pel Portell de Migdia.

Distància 5,7 km
Desnivell acumulat 769 m
Nivell de dificultat moderat
Data 10 de març de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000)

Circular per accedir a un cim amb nom de guarniment de bèstia de càrrega, sostre comarcal del Baix Llobregat. I, aprofitant la proximitat al camí, a la Miranda de Sant Jeroni sobirà de la serra, de l’Anoia i el Bages. Hi pujarem per la canal de Sant Jeroni i retornarem per la de la Font de la Llum.
Els aiguats del juny del 2000 van trasbalsar profundament les canals montserratines, deixant-ne moltes impracticables. Amb els anys, els treballs que s’hi han fet i el pas de la gent, els camins s’han recuperat. Corriols rostos que salven un bon desnivell en poc espai, especialment el de la canal de Sant Jeroni, on ens caldrà l’ajuda de les mans per progressar, en més d’una ocasió.
Malgrat que l’itinerari és evident i ofereix pocs dubtes d’orientació i els camins son fressats, per totes aquelles consideracions, l’hem qualificat de dificultat moderada.

Accés
Per la BP-1103 entre el Monestir de Montserrat i el coll de can Maçana, i els punts quilomètrics 5 i 6, hi ha el Monestir de Santa Cecília. Àmplia zona d’aparcament dotada de vídeo-vigilància.

Santa Cecília de Montserrat (680m)
Documentada als entorns de l’any 900, fou un monestir benedictí anterior al de l’abadia de Montserrat. A la primera meitat del segle XI, l’església primitiva, va ser reformada en estil romànic.
El segle XVI l’activitat monàstica havia decaigut i passà a dependre de l’abadia de Montserrat. Durant la Guerra del Francès fou saquejada i incendiada, com la resta d’esglésies i ermites montserratines. Fou restaurada el 1862 i el 1931. Durant la primera meitat del segle XX s’hi estatjà una comunitat de monges benedictines. La restauració més recent és del 2015. Actualment alberga un espai d’art.
De l’altra banda de la carretera prenem una pista a mà dreta que aviat es converteix en corriol que surt al camí de l’Arrel (GR 172, estaca indicadora), on anem també a la dreta. Més amunt, al costat d’una pilona de la línia elèctrica, ignorem a mà esquerra el camí a la font de la Teula i baixem a la llera de la canal.

Canal de Sant Jeroni (726m)
Entre el Serrat del Moro i el de Sant Jeroni. Inconfusible: hi puja la línia elèctrica del centre de telecomunicacions del Mirador del Moro.
A la llera (estaca indicadora) deixem el camí de l’Arrel per un corriol esglaonat que s’enfila pel marge hidrogràfic esquerre (dreta sentit de la marxa) en fort pendent.
Més amunt de la font de la Teula, baixem a la llera. A l’altre marge progressem per una vira protegida amb un passamà.
La canal es bifurca. A mà dreta s’obre la canal del Pou de Glaç, popularment coneguda com “del Mejillón” que dóna accés a la ferrada Teresina, i també està equipada amb cordes i cadenes. Continuem pel ramal de l’esquerra.
Ben aviat uns taulons esglaonats i una corda nuada ens faciliten superar una graonada que també podem salvar per l’esquerra.
Canal amunt abandonem la llera per un camí a mà dreta i ja no el deixem fins al coll. Els darrers metres son els més costeruts.
A la sortida anem a la dreta, passem pel costat de l’ermita de Sant Jeroni i del monument a mossèn Cinto Verdaguer, i enfilem les escales de la Miranda.

Miranda de Sant Jeroni (1237m)
Punt més alt de la serra, sostre de l’Anoia i el Bages. Magnífica talaia oberta als quatre punts cardinals. Si el dia hi acompanya podem albirar comarques i cims ben llunyans. Ens hi ajuda la bonica i sòlida taula d’orientació instal·lada fa tres dècades pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages.
Tot baixant, poc després del monument a mossèn Cinto, prenem a mà dreta un camí ben fressat (SE). Al coll de les Pinasses, a mà dreta trobem el camí que després seguirem i que, per l’esquerra, mena al proper Camí Nou de Sant Jeroni. Continuem recte, fem un curt flanqueig poc exposat i amb bons peus, i salvem una curta graonada ajudats per una corda nuada.

L’Albarda Castellana (1177m)
Cim bicèfal, sostre comarcal del Baix Llobregat, amb nom de guarniment de bèstia de càrrega. Coronat per un pessebre.
Bona vista sobre el Torrent de Migdia que ens permet albirar bona part del camí que recorrerem tot seguit.
Retornem al coll de les Pinasses i prenem a mà esquerra el Camí dels Francesos, baixant (SW) fins a l’alçada del Camell de Sant Jeroni, on el deixem per un altre a mà dreta senyalitzat com a PR. Revoltem el Camell per migdia (W), obviant una drecera al Camí dels Francesos a mà esquerra, i el flanquegem pel vessant ponentí (N).
Fem diverses sifonades per salvar una torrentera i els replecs a la falda del Gegant Encantat (N) fins que, als peus de la Talaia girem 90º (W) i atenyem la llera del Torrent de Migdia, senyalada per dues grans fites. Deixem el PR que segueix torrent avall i anem a la dreta (N), torrent amunt, altra volta en fort pendent.
Quan a mà dreta trobem el camí a la Canal dels Micos, ja albirem la claror del coll.

Portell de Migdia (1029m)
Estreta i boscosa collada entre els Ecos i les Talaies. Vers el nord es despenja la Canal de la Font de la Llum. Baixem pel camí rost però ben definit que la recorre, encaixonats entre altes parets.
Quan la canal s’obre, una estaca i una fita ens senyalen un camí a mà esquerra que, en moderat pendent ens mena al peu de la vertical paret nord dels Ecos.

Font de la Llum (912m)
Raja dins d’una mina, a l’abric de la balma formada per una enorme llosa despresa.
Retornem al camí de la canal, ara per pendent més suau, i atenyem el Camí de l’Arrel (estaca indicadora) que prenem a mà dreta, en direcció al Monestir.
Revoltem la falda del Serrat de Sant Jeroni, al peu de la paret de Santa Cecília. Deixem a mà esquerra el camí que baixa a la carretera, que ja podem veure ben a prop, i ens enfilem fins a retrobar la llera de la Canal de Sant Jeroni, on desfem el camí de l’anada.


Powered by Wikiloc


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Itinerari relacionat:

Montserrat. Travessa integral.

La travessa de la serralada de Montserrat ofereix múltiples alternatives. De ponent a llevant, hi ha qui començant a Can Maçana va fins La Salut, a Collbató. Altres al Monestir per Sant Miquel, o pel Pla dels Ocells. Podem escollir entre el vessant meridional o el nord. O de llevant a ponent. I encara, dins de les diverses opcions, podem triar trams fàcils o recorreguts amb fortes grimpades i passos equipats.
L’hem feta en tres ocasions. Dues acabant-la al Monestir i una arribant a la Salut de Collbató.
Els dos itineraris que descrivim son idèntics fins al coll de les Pinasses i van de ponent a llevant. Transiten per viaranys ben fressats i sovint senyalitzats. Sense passos aeris ni compromesos, si de cas algunes curtes i fàcils grimpades i desgrimpades que requereixen certa atenció així com el pas d’algunes codines. Podrien qualificar-se de fàcils però cal estar en bona forma si es volen fer gaire ràpid: cal tenir en compte que sovintegen els canvis de nivell per la complexa orografia de la zona, que ens mena baixar diversos cops al fons d’una canal per passar d’una carena a l’altra. Conèixer be la zona o estar ben atent del mapa o el GPS és bàsic per passar-ne via doncs és fàcil fer marrada prenent un camí equivocat per la coincidència de diversos viaranys i trencalls al llarg de l’itinerari. Per això l’hem qualificada com de dificultat mitjana. Qualsevol alternativa requereix disposar de mitjà de transport a la sortida i a l’arribada.
El Coll de Can Maçana és a la cruïlla de la carretera BP-1101 (del Bruc a Manresa) amb la BP-1103 (de Can Maçana a Montserrat). Pocs metres desprès del coll (venint de Manresa) hi ha un ampli espai habilitat per aparcament. Des d’aquí mateix emprenem el camí per una pista (barrada al pas de vehicles) vers sol ixent (direcció al sector de les Agulles) seguint el GR-172.
És difícil fer una bona ressenya dels itineraris per la complexa orografia de la zona i els nombrosos trencalls (amb els corresponents corriols) que hi coincideixen. Així dons ens limitarem a fer una descripció abreujada amb els punts de pas.

  • Coll de Can Maçana (708). Camí de la Roca Foradada pel GR 172.
  • Collet del Guirló (803). Abandonem el GR per seguir el PR-C 78. Fins aquí pujada moderada.
  • La Portella (883). Fàcil grimpada.
  • Refugi Vicens Barbé (890). Prenem el camí del Pas del Príncep baixant a passar el Torrent del Lloro i enfilar-nos de nou.
  • Pas del Príncep (971)
  • Coll de Porc (974)
  • Coll del Miracle (979). Prenem el camí del Coll de les Comes. Forta pujada al darrer tram.
  • Coll de les Comes (1.044). Tenim davant el Cilindre. Baixem fort fins al fons de la Coma del Naps. Forta i penosa pujada fins a la paret de ponent de la Roca Plana dels Llamps que revoltem per migdia en sentit antihorari. Creu de ferro. Fàcil desgrimpada i curta pujada.
  • Coll del Montgròs (1.107). El cim és ben a prop. Excel·lent vista si el temps acompanya.
  • Baixem pel camí del Montgròs tot travessant la canal de la Salamandra a la Canal de Migdia (1.038). Desgrimpades fàcils.
  • Canal de Migdia (974). Forta pujada inicial que després es modera per tornar a enfilar-se.
  • Camell de Sant Jeroni. El revoltem per migdia en sentit antihorari. Al coll (1.050) abandonem el PR-C 78 que marxa per la dreta vers migdia pel Camí dels Francesos. De nou pujada forta.

(A) De Can Maçana al Monestir

Distància 12,6 Km
Desnivell acumulat +950 -916 m (1)
Nivell de dificultat moderat
Data 5 de febrer 2006 i 25 d’octubre de 2009
Cartografia Ed. Alpina. Montserrat (1:20000)
  • Les Pinasses (1.139). Rebutgem el corriol que ens menaria al camí nou de Sant Jeroni, seguint la carena fins al camí que puja a Sant Jeroni (més amunt de l’ermita i poc abans del mirador dedicat a Mossèn Cinto). Enfilem els 220 esglaons.
  • Miranda de Sant Jeroni (1.237)
  • Baixem pel camí nou de Sant Jeroni seguint per sol ixent de la carena de la Serra de l’Alzina de les Paparres però l’abandonem per un corriol a l’esquerra a l’alçada del torrent de Santa Maria (1.067, cruïlla indicada) per seguir pel camí vell.
  • Pla del Ocells
  • Pas del Francesos (856)
  • Escales del Pobres
  • Monestir (718)


(B) De Can Maçana a la Salut de Collbató

Distància 13,5 Km
Desnivell acumulat +1215 -1500 m (1)
Nivell de dificultat moderat
Data 17 de febrer 2008
Cartografia Ed. Alpina. Montserrat (1:20000)
  • Les Pinasses (1.139). Baixem pel camí nou de Sant Jeroni seguint per sol ixent de la carena de la Serra de l’Alzina de les Paparres fins a sobrepassar la Gorra Marinera (que deixem a mà dreta) i abans de l’estació superior del funicular, on l’abandonem (1.009) per prendre a la dreta un corriol poc evident que puja a un collet i davalla fins al Camí de Sant Joan.
  • Sant Joan (1.020). Poc abans d’arribar-hi encetem el camí vell de Collbató que abandonarem quasi al final per la drecera de Fra Garí (675). En algun punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans.
  • La Salut (390)


  1. Hi ha una inconsistència en el càlcul dels desnivells acumulats: no és lògic que sigui menor en l’opció (A) quan aquesta puja a la Miranda de Sant Jeroni. Les lectures dels receptor GPS son molt poc fiables, sobretot les referents a alçàries, quan la cobertura és pobre (canals, cingles,…)

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF