Arxiu de la categoria: Baixa Cerdanya

Tossal de la Truita i Monturull

Circular als estanys de la Pera des de les Pollineres

Distància 10 km
Desnivell acumulat 820 m
Nivell de dificultat moderat
Data 15 d’octubre de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Andorra (1:40000).
Govern d’Andorra. Topogràfic (1:25000)

Ascensió a dos cims termenals entre el Principat d’Andorra i la Baixa Cerdanya, en itinerari circular a l’entorn dels estanys de la Pera, per vessant cerdà.
També són accessibles pel vessant andorrà, en un itinerari més exigent per llargària i desnivell, partint de les Escaldes i visitant les valls de Madriu i de Claror.
És un itinerari fàcil, llevat del pas entre els dos cims pel coll de Claror on ens caldrà ajudar-nos amb les mans en alguns punts.
Resulta peculiar, no pas únic, aquest itinerari on la majoria dels topònims tenen doble denominació segons la cartografia que es consulti.

Accés
A Martinet, des de la N-260 prenem la LV-4036 en direcció a Lles, Músser i Arànser. Passat el quilòmetre 7 la deixem a mà esquerra per la d’Arànser, que atenyem al cap de dotze quilòmetres. Ens en resten sis fins a l’estació d’esquí de fons on prenem una ampla pista, apta per a tota mena de vehicles, que en cinc quilòmetres més ens deixa a l’àrea d’esbarjo de les Pollineres. En total vint-i-tres quilòmetres des de Martinet.
Alternativament (poc més llarg) podem accedir-hi des de l’estació d’esquí de Lles al Cap del Rec, per una altra pista.
Cal tenir en compte que les pistes romanen tancades a la circulació entre octubre i maig.

Les Pollineres (2135m)
Refugi forestal, font, estanyol, àmplia zona d’esbarjo i aparcament. La pista continua fins als estanys de la Pera i el refugi, però és tancada al públic.
Prenem el camí als estanys de la Pera i el port de Perafita, seguint l’itinerari 1 dels Senders de Cerdanya (senyals grocs numerats) i el GR 11.10 (senyals blancs i vermells), vers el NW. Hi ha rètols indicadors.
Caminem per sender molt fressat en pendent entre suau i moderat per entremig d’una pineda esclarissada, pel costat del riu del Molí que creuem a gual diverses vegades.
Passat el bonic Salt d’Aigua del Planell Gran o de la Truita, on el riu salva la graonada prèvia als estanys,  atenyem la pista. La seguim uns metres i la deixem per un camí a mà dreta que fa drecera fins al refugi.

Refugi dels Estanys de la Pera (2353m)
Guardat entre juny i setembre, propietat de la FEEC.
Situat al bell mig del circ lacustre que conformen les serres d’Airosa, Mitjana i Sirvent.
El mot «Pera» no prové de la fruita del perer, sinó de la denominació catalana antiga de «roca» derivada del llatí «petra», com tants altres topònims compostos: Peracalç, Peralta, Peralba, Peramola, Peratallada,…i Perafita, o «petra ficta», pedra clavada a terra, termenal.
Des d’aquest punt podem albirar tant el camí que hem recorregut com el que ens resta per fer.
El port de Perafita és molt evident vers el NNW. Hi ha rètols indicadors i el camí és senyalitzat (GR) i fressat. El pendent mai passa de moderat.

Port de Perafita o Collet de Sant Vicenç (2573m)
Pas natural entre Andorra i la Cerdanya fou durant anys un dels camins del contraban: els «paquetaires» transportaven aquells articles que en funció de la situació interessaven a França o Espanya, amb els andorrans d’intermediaris.
Aquí deixem el GR que, pel estanys i riu homònims baixa a les Escaldes. Carenegem per terreny herbós, on el sender es desdibuixa, guiats per fites escadusseres. Enfilem per l’ample esquenall del cim, ja per camí més definit.

Tossal de la Truita o Pic de Perafita (2752m)
Coronat per un piolet amb bústia i gran nombre de fites escampades arreu del planell cimer. S’hi atalaien bona part dels cims de la Cerdanya, Andorra i del Pallars Sobirà. És el punt més alt de la Serra Mitjana que delimita les valls de Claror i de Perafita.
Desconeixem l’etimologia de «Tossal de la Truita», però a la cartografia andorrana se l’anomena «Monturull», tal com es coneix a la catalana el cim veí. Més entenedora resulta la denominació de «Pic de Perafita» atesa la resta de topònims andorrans a peu de cim (port, estanys i riu).
Baixem (SW) al coll de Claror en direcció al veí cim del Monturull. El camí, prou definit, esquiva els obstacles del crestall. En un punt potser ens caldrà ajudar-nos amb les mans. El pendent és fort.

Coll de Claror o dels Clots de la Tora (2572m)
Des d’aquest punt és possible escurçar l’itinerari baixant directament (E) a la Bassa de Claror. Pel camí hem pogut observar el canvi en la natura del rocam, passant del granit del Tossal de la Truita a l’esquist, més fosc i rogenc, del Monturull.
Enfilem per l’altre vessant. Aquí el crestall és més rost i pedregós i el camí menys evident. Ens cal ajudar-nos amb les mans més sovint. Amb tot són grimpades curtes i fàcils en terreny poc exposat. Hi ha senyals antics de pintura i algunes fites, però cal estar-hi atent.

Monturull o Torre dels Soldats (2760m)
Cimal ample i planer coronat per un vèrtex geodèsic, al bell mig de la Serra d’Airosa.
Carenegem (SE) per l’ample esquenall de la Serra d’Airosa baixant al coll de Monturull i remuntant el suau perfil fins al proper turó, coronat per un vèrtex, passat el qual trobem a mà esquerra, ben fitat, el camí de retorn.

Serra d’Airosa, cota 2661
Davallem pel camí ben definit i fitat que flanqueja la Serra d’Airosa fent un gir de 180º (NW) fins a la Bassa de Claror.

Bassa de Claror (2466m)
Estanyol al peu del coll homònim. Un indret molt recollit i tranquil al peu dels pics de Peguera i Monturull. Recull les escorrenties de la Serra d’Airosa i,  pel torrent de Claror, les lliura al riu del Molí.
El camí a partir d’aquí és difús. La coma s’obre en direcció als estanys de la Pera. Seguint pel seu vessant esquerre aniríem a l’estany Gran dels de la Pera. Nosaltres anem pel dret on aviat trobem fites i, més endavant, camí fressat que ens mena a creuar el torrent de Claror. Continuem llavors pel seu marge hidrogràfic esquerre. El darrer tram de camí torna a desdibuixar-se però, seguint el curs del torrent, baixem a l’estany Petit.

Estany Petit de la Pera (2305m)
Solament ens cal retrocedir uns metres per la pista per recuperar el camí d’anada per retornar a les Pollineres.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Perafita i Monturull

Itinerari relacionat: Monturull per Bescaran

Comabona

Al Comabona, a la Serra del Cadí, s’hi pot accedir per diversos vessants. És un cim agraït: s’hi gaudeix d’una bona vista sobre la Cerdanya, la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus.
A Prat d’Aguiló hi ha un refugi guardat de la FEEC. Des d’aquí pel Pas dels Gosolans és l’itinerari més curt i fàcil per accedir al cim. He visitat en nombroses ocasions aquestes contrades. A banda d’ésser indrets molt bonics, son punts de pas de diverses excursions i travesses. Conservo encara el record de les runes de l’antic refugi quan, de jovenet, fèiem la travessa de Gresolet a Bellver.
Segueixen dues ressenyes per enfilar-s’hi tant per migdia des del Berguedà, com pel nord des de la Cerdanya.

Des del coll de Bauma i retorn per la canal de Comabona

Distància 7,6 km
Desnivell acumulat 969 m
Nivell de dificultat moderat
Data 2 de juliol de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Serra del Cadí/Pedraforca (1:25000)

Itinerari circular per pujar al Comabona pel vessant de migdia des del coll de la Bauma i de passada el Cap de Tancalaporta. Per pujar a aquest darrer no hi ha camí. Podem prescindir-ne seguint el «camí normal» des del Pas de la Cabra.
La baixada per la canal de Comabona és molt costeruda i per terreny descompost en alguns trams. Es fa llarga.

Accés
A Bagà, seguint les indicacions, prenem la carretera local que, vorejant el Bastareny, s’adreça a Sant Joan d’Avellanet i Gisclareny.
Passat el pont de Sant Joan, en un revolt, anem a la dreta per un curt túnel i pugem al coll de l’Escriga. Davallem fins al primer nucli de cases rebutjant tots els ramals que baixen a mà esquerra. Continuem recte i pugem al coll de la Bena on acaba l’asfalt. Prenem el ramal de l’esquerra fins al coll de Bauma, on poc abans hi ha una àrea de lleure i la pista es bifurca per baixar a Gresolet.
Deixem el vehicle poc més amunt del coll pròpiament, quan la pista fa un tancat revolt a l’esquerra.

Coll de Bauma (1880m)
Al bell mig del revolt prenem una pista precària a mà dreta. Hi ha un rètol indicador del camí al Comabona on s’hi diu que hi ha 9 quilòmetres, però això és entre anada i tornada. Hi senyalització de SL (verd-blanc)
Poc més enllà creuem una barrera i, una mica més amunt, deixem la pista per un sender ben fressat i senyalitzat a mà esquerre.
Pugem (N) fent llaçades entremig de la pineda per pendent entre moderat i fort. Deixem un camí que surt a mà esquerra i que ignorem on mena, mentre ens anem encarant a NE.

Pleta de l’Olla (1960m)
Hem sortit del bosc i gaudim de bones vistes. El camí es desdibuixa entremig de l’herbei. Fem una colzada de 90º i enfilem vers el NW.

Pas de la Cabra (2135m)
O el Grauet. El bon camí marxa per l’esquerra apartant-se de la carena. Nosaltres pugem a la dreta, seguint el fil de la carena. Malgrat que al mapa hi dibuixin un corriol, si n’hi havia hagut, no en queda rastre. Trobem alguna fita de tant en quan, però hem de fiar-ho al bon criteri. I com sovint acostuma a passar, quan més a prop del fil de la carena, més bon pas.
A mà dreta tenim la cinglera sobre les Arrues de Monnel. Si ens hi aboquem podem albirar al fons de la vall l’Afrau de Monnell (o dels Cortalets) i, a just a sobre, el magnífic pont natural, probablement el més interessant del Berguedà.

Cap de Tancalaporta (2469m)
També conegut com a Puig Terrers (1). Hi gaudim d’una panoràmica de quasi 360º, solament eclipsada pel Comabona. Baixem (NW) sense camí però terreny franc i direcció evident fins al coll.

  • (1) L’havíem conegut com a Cap de Tancalaporta. Però durant molts anys va desaparèixer aquesta denominació dels mapes i se l’anomena Puig Terrers, que és com encara figura al topogràfic. Però a la darrera edició de l’Alpina ja torna a aparèixer amb aquella denominació inicial.

Coll dels Terrers (2408m)
Partió, com el mateix cim, dels termes de Gisclareny (Berguedà) i Montellà i Martinet (Cerdanya). Hi passa el GR 150.1 (Coll de Pal-Gósol) que careneja tota la serra. Però no el seguim. Continuem pel SL, ben propers a la carena (W), en pendent entre moderat i fort fins al cim.

Comabona (2554m)
Vèrtex geodèsic. Bona vista sobre la Cerdanya, especialment de la Vall de Ridolaina. També de la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus.
Retornem pel mateix camí que hem pujat. Pero, sense arribar als Coll dels Terrers, ens desviem per un camí a mà dreta que baixa pel Clot o Canal de Comabona, al peu del Cap de Tancalaporta.
Es fa força incòmode, especialment la segona meitat, amb trams de fort pendent i terreny pedregós.


Powered by Wikiloc

Comabona i Cap de Tancalaporta

Per la vall de Ridolaina i el Pas dels Gosolans amb retorn pel coll de Tancalaporta i el serrat de la Muga

Distància 25,7 km
Desnivell acumulat 1662 m
Nivell de dificultat moderat
Data 4 de desembre de 2011
Cartografia Editorial Alpina. Serra del Cadí-Pedraforca (1:25000)

La pujada al Comabona es fa pel Pas dels Gosolans però el retorn pel Coll de Tancalaporta i el Serrat de la Muga, resseguint desprès falda nord del Comabona. Vàrem fer-lo en dues jornades, pernoctant al refugi. Sense neu és una ruta fàcil que transita per camins fresats i senyalitzats. Amb neu o glaç, depenent de les condicions, poc complicar-se molt. En aquest cas cal una especial atenció a la pujada al Pas dels Gosolans, al tram entre el Coll de Terrers i el de Tancalaporta i al pas pel bac de la Muga.

Accés. A Prat d’Aguiló s’hi pot accedir-hi en vehicle per una llarga pista forestal, d’estat variable segons les temporades. Conduint amb cura, és apte per a tota mena de vehicles. S’aparca uns metres abans del refugi, obert regularment tota la temporada d’estiu.
Però l’itinerari que segueix és una mica més llarg dons, per arribar a Prat d’Aguiló, partim de la pista que remunta el marge dret hidrogràfic de la Vall de Ridolaina. És una alternativa si, per neu o altres circumstàncies, la pista no resulta practicable.

Prat de l’Orri (1.420 m)
S’hi accedeix per la pista que parteix de Nas pel marge hidrogràfic dret de la Vall de Ridolaina. Deixem el vehicle quan la pista fa un revolt molt tancat a l’esquerra i inicia una llarga marrada per salvar el desnivell. Podríem continuar encara fins al Cortal de l’Oriol.
Pugem per un corriol, drecera de la pista, seguint els senyals blancs i grocs del PR-C 124 (Saldes-Olià) o Ruta dels Segadors. Quan retornem sobre la pista, ben aviat atenyem la font Tosca a mà esquerra.
Passat el Cortal de l’Oriol, que deixem sobre nostre a mà esquerra, comencem a davallar fins a creuar el Torrent de les Eres on la pista, en estat força precari, fa un gir de 180º i retorna per l’altre marge. En aquest l’abandonem per un camí  que puja entre llaçades vers el S primer i W, desprès. Més amunt el esdevé pista en força bon estat que ens mena fins al Coll de l’Home Mort on conflueix amb la que puja de Montellà a Prat d’Aguiló i amb el camí que baixa a Bastanist.
No prenem la pista a Prat d’Aguiló si no que fem drecera pel llom, pujant vers el S fins que la retrobem i ja no l’abandonem fins al refugi.

Refugi de Prat d’Aguiló (1.997 m)
Anomenat Cèsar August Torres. Pertany a la FEEC, és guardat i obert regularment tota la temporada estiuenca. Gaudim d’una preciosa panoràmica de la cara nord del Cadí.
Sortim del refugi pujant vers el S, entre llargues llaçades. Passem pel costat de la font i més amunt d’una estació meteorològica automàtica. Ens continuem guiant pels senyals del PR-C 124.
Ens enfilem a un contrafort del Pic d’Aguiló i a partir d’aquí augmenta el pendent que anem superant entre oportunes llaçades fins al coll (atenció: amb neu pot resultar delicat).

Pas dels Gosolans (2.425 m)
Entre la Punta Aguda (a ponent) i l’Aguiló (a llevant). Magnífica vista de la cara nord del Cadí i la vall de Bastanist. Punt tradicional de pas (juntament amb els colls de Pendís i de Jou, més a llevant) entre el Berguedà i la Cerdanya. Vers migdia s’estén la Coma dels Cortils, tancada per la Serra Pedregosa. Podem albirar el corriol que la travessa, provinent del Coll de les Bassotes, per on marxa el PR-C 124. Aquesta és una altra de les rutes habituals al Comabona.
A partir d’aquí el camí es difumina. Marxem vers SE seguint el GR 150. En moderat pendent anem carenejant per terreny planer. Passem per sota l’Aguiló (que deixem a l’esquerra) i, així que guanyem una mica d’alçada, el cim ja és ben evident. Abastem el Puig de la Font Tordera i, desprès d’un collet, el Comabona.

Comabona (2.554 m)
Vèrtex geodèsic. Bona vista sobre la Cerdanya, especialment de la Vall de Ridolaina. També de la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus.
Marxem seguint el GR per la carena vers l’E. Fort pendent en baixada fins a un collet on ens cal flanquejar pel vessant N del Cap de Tancalaporta (atenció: amb neu, tram delicat) seguint una faixa o replec que abandonem a mig flanc i, per terreny més obert atenyem el coll de Tancalaporta.

Coll de Tancalaporta (2.347 m)
Canviem el bac pel solell marxant per la falda de migdia del Puigterrers fins a l’alçada del Serrat de la Muga. Atenció: amb neu o glaç aquest tram pot resultar delicat. Podem baixar directament per un camí molt rost a mà esquerra. És millor continuar uns metres més i prendre un altre corriol que baixa més suau. Deixem dons el GR que marxa pel Pas del Bou vers la Serra de la Moixa i ens guiem ara pels senyals taronja de Cavalls del Vent baixant pel bac de la Muga.
Revoltem en baixada la falda del Puigterrers en sentit contrari a la busques del rellotge i remuntem en fort pendent fins a un collet, ja al vessant nord d’aquest cim.
Continuem davallant vers W per camí entre planer i de moderat pendent fins al Serrat dels Gats on baixem molt fort per travessar el barranc de la Toselletes, al peu de la Roca de l’Equis, característica pels seus esvorancs en forma d’aquesta lletra. Desprès anem recuperant alçària fins al refugi.
Retornem al punt de sortida desfent el camí de l’anada.



desembre 2011

novembre 2006

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Penyes Altes de Moixeró

El Moixeró i Penyes Altes des de Grèixer

La del Moixeró, encaixonada entre el Cadí i la Tosa d’Alp, malgrat la seva modesta alçària, és una serra carismàtica, ben diferenciada de les seves veïnes. Abrupte a migdia pel costat berguedà i més suau al nord, pel cerdà. El seu nom sembla provenir d’alguna de les menes d’arbres anomenats moixera. A Penyes Altes, el punt més alt, s’hi pot accedir fàcilment pels quatre costats. Tal volta per això i la bona perspectiva que s’hi albira fa que sigui molt visitat pels excursionistes (ja hem perdut el compte dels cops que hi hem anat). És un cim bonic i “agraït” que fa de partió entre tres municipis (Bagà, Urús i Bellver) marcant així la divisòria provincial entre Girona, Lleida i Barcelona.
Des del Berguedà podem pujar-hi pel refugi de Sant Jordi, per Grèixer i la Canal de la Serp o pel Claper i Coll de Jou. Per la Cerdanya és habitual fer-ho pel Coll de la Trapa. El GR 150-1 travessa de cap a cap la carena de la Tossa, el Moixeró i el Cadí.
Us proposem dos itineraris. Un per la banda cerdana (cara nord) d’Urús i per Coll de Jou. L’altre per la berguedana, des de Grèixer per la Canal de la Serp i retorn pels colls de Moixeró i d’Escriu.
De passos tradicionals entre el Berguedà i la Cerdanya n’hi ha diversos. De ponent a llevant destaquem el dels Gosolans, Coll de Pendís, Coll de Jou, Coll de Pal, el de la Creueta, etc. El de Pendís i el de Jou eren tal vegada els més habituals i per aquest darrer, a més, hi passava el camí ral. Antigament, a l’estiu, habituals d’aquests camins ho eren les quadrilles de segadors que anaven desplaçant-se pel país de sud a nord seguint el temps de les collites més tardanes. A la família encara es conserva el record d’un besavi de la Maria Antònia (de cal Badó de Santpedor) que amb la seva quadrilla feia any rere any aquest pas per anar a segar a la Cerdanya.

per Urús i Coll de Jou

Distància 6,6 km (anada)
Desnivell acumulat 905 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 3 de novembre de 2007
Cartografia Editorial Alpina. Moixeró, La Tosa (1:25000)

Per accedir a la Pleta dels Ordiassos cal fer-ho des d’Urús (Grus pels cerdans), prenent el carrer de la Font Freda al costat de la plaça de l’església. Al sortir del poble trobem a mà esquerra la cabalosa Font Freda i seguim en direcció a migdia per una pista enquitranada (el camí de Riu de Pendís) un parell de quilòmetres, fins a una cruïlla. La pista que surt a la dreta ens menaria a Sant Grau. La de l’esquerra al Coll de Jovell. Ens cal prendre la del mig que, vers migdia, salva el torrent de Ferreres i pel bac de Montué, en un parell de quilòmetres més (de pista en bon estat però ja sense asfalt), ens enfila al refugi pastoral d’Urús a la Pleta dels Ordiassos. En tot aquest tram podem veure a baix a la dreta les instalNlacions d’accés a la boca nord del Túnel del Cadí.

La pista segueix fins al refugi del Cortal d’en Vidal, però un cadenat en barra el pas. Començarem dons aquí l’excursió. Si la neu no ens hi deixés arribar o si tenim ganes d’allargar la ruta, podem fer-ho des del Coll de Jovell o, encara més avall, just a l’entrada d’Urús per la banda de llevant, seguint el PR C-126. Afegint, en aquest darrer cas, dos-cents metres de desnivell i una hora ben bona de camí extres.

De la Pleta del Ordiassos (1.450m) marxem vers sol ixent en suau pendent per la pista tancada amb un cadenat. Ben aviat, entremig d’un revolt de 180º per l’esquerra marxa una altra pista, també en bon estat. La prenem, seguim en suau pujada i vers el sud-est i ja no la deixem fins arribar al planell de Font Llebrera (20’ 1.553m). Lleugera baixada abans d’arribar-hi. Podem abeurar-nos a la font. El torrent del mateix nom baixa generalment sec fins aquest punt on fa una surgència. Aquí enllacem amb el camí que puja d’Urús pel Coll de Jovell, senyalitzat com a PR C-126.

Continuem ara pel costat del torrent en direcció a migdia per una antiga pista en molt mal estat. Seguim els senyals del PR. El pendent ara és moderat. A mesura que avancem la pista empitjora i acaba en corriol ben fressat. Trevessem diversos cops d’un marge a l’altre. Som al punt anomenat Clot de Fontllebrera on hi conflueixen diverses torrenteres, seques la major part de l’any (50’ 1.720 m). A sobre els nostres caps la vistosa Roca del Llamp. A partir d’aquí el pendent augmenta i ja podem dir que és fortet.

Seguim en direcció migdia però pel marge esquerre de la torrentera que hem travessat per darrera vegada. Un corriol surt a mà esquerra. No l’hem de prendre perquè, tot i que mena al mateix lloc, acaba desdibuixant-se per dins el bosc. El sender és ben fressat, els senyals sovintegen i fa algunes llaçades per salvar el pendent, entremig de la pineda. Quan s’esclarissa, abastem Coll de Jou.

(1h 30’ 2.033m). Cartell indicador de direccions amb temps estimats (El Claper 55’, Refugi de Rebost 2h 10’, Niu d’Àguila 1h 30’, Coma Floriu 2h 30’, Penyes Altes 1h 10’). En aquesta darrera al menys, per a la majoria de “xirucaires” tiren curt.

Al coll trobem els senyals del GR 150-1 que careneja per la Tosa, el Moixeró i el Cadí. El seguirem fent un gir de 90º vers ponent. El pendent torna a ésser ara moderat. El camí és ben fressat i puja i baixa seguint el relleu carener, amb tendència a guanyar alçària paulatinament. Seguim pel solell berguedà però desprès del Coll de la Miquela farem quasi tota la resta per l’obaga cerdana. En camí és en general franc tot i que trobem algun tram de roquissar que ens obligarà fins i tot a fer servir les mans, res complicat però.

Abastem un collet (2h 10’ 1.168 m) sota un esperó rocallós on ja podem albirar el nostre objectiu: Penyes Altes. Podem dir que en aquest punt estem pràcticament a la vertical del túnel del Cadí. Desprès davallem fort fins al Pas de la Guilla o Collet de Molins segons els mapes, dons hi ha discrepàncies entre els tres consultats (2h 25’ 2.119m). Cartells indicador. Des d’aquest punt ja solament ens resta l’empenta final per abastar el cim (2h 50’ 2.279 m).

Bona perspectiva excepte a llevant on la Tosa més alta barra la visió. Bona vers migdia, excel·lent sobre la plana de la Cerdanya. No tant cap al nord on la molt superior alçària del cordal de muntanyes no permeten veure més enllà.

Retornarem pel mateix camí amb els següents horaris: 20’ Pas de la Guilla, 60’ Coll de Pal, 1h 45’ Font Llebrera, 2h Pleta dels Ordiassos. On hi arribem a les 7 hores d’haver començat a caminar.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

per la Canal de la Serp i retorn pels colls de Moixeró i d’Escriu

Sense cap dificultat tècnica però amb forts pendents tant de pujada com de baixada.


Monturull

Des de Bescaran amb retorn per la Serra Airosa

Distància 21,4 km
Desnivell acumulat 1360 m
Nivell de dificultat difícil
Data 9 de març de 2010
Cartografia Ed. Alpina. Tossa Plana-Puigpedrós –hivern- (1:25000)

Hivernal circular per l’Alt Urgell, a frec del Principat d’Andorra i la Cerdanya. El Monturull (o Torre dels Soldats) és termenal entre el Principat d’Andorra (Sant Julià de Lòria), l’Alt Urgell (Les Valls de Valira) i la Cerdanya (Lles).
Amb el seu veí Perafita (o Tossal de la Truita) son els cims que més destaquen del cerdà circ dels Estanys de la Pera i el separen del de Claror, al vessant andorrà.
A diferència de l’estiu, amb neu, no hi ha cap aproximació curta al Monturull, s’hi pugi per on s’hi pugi. Però la ruta que us presento,  treta d’un llibre d’en Manel Figuera, és de les llargues. La qualificació de difícil li he posat en consideració al desnivell acumulat afegit a la llargària. No pas per la dificultat tècnica: tal com vàrem trobar la neu nosaltres, solament va caldre piolet i grampons baixant del Monturull al Coll de Monturull, però això és tant variable… Vàrem renunciar a carregar les raquetes, però del Turó Punçó en avall, ens haguessin calgut.

Aproximació. A Bescaran prenem la pista de terra que mena a Arànser que, en un primer tram, és comú a la de Castellnou de Calcorze. És apta, amb precaució, per a tota mena de vehicles. L’ideal és començar a caminar a l’alçada de la Barraca del Vaquer (1.927 m, 8 km.) però amb neu probablement haurem de deixar el vehicle al Corral de la Ingla (1.724 m, 5 km.) on surt la pista al Coll de Jovell, o fins i tot força abans[1]. Entre aquest dos punts surt un ramal a mà esquerra que creua el riu de Bescaran i, tot passant per les Bordes de Cintó, mena a la Rabassa pel Coll de Pimés i a Arcavell.

Barraca del Vaquer (1.927 m, 1h). Poc abans d’aquest punt hi ha l’aiguabarreig dels torrents de la Bassa i del de Port Negre, origen del Riu de Bescaran. Prenem el Camí de l’Orri de Pal, una pista que marxa vers mestral (NO) pel marge esquerre del torrent de Port Negre. L’abandonem precisament a l’Orri de Pal quan creua el torrent i s’enfila vers Calm Ramonet. Continuem, ja sense camí fressat, pel fons de la coma en direcció al coll evident. El pendent és tothora moderat, però llarg i constant.

Port Negre (2.615m, 3h 25’). Àmplia collada entre els pics Negre de Claror (esquerra en el sentit de la marxa) i Negre d’Urgell (dreta). El nom amb que han estat batejats queda ben evident, si la neu ho permet, pel color del terreny esquistós. Fins aquí arriba una pista procedent de la Massana per la Collada de Pimés i Calm Ramonet.
Seguint l’ampla carena[2] marxem vers xaloc (SE) enfilant-nos per pendent més fort al proper Pic Negre d’Urgell (2.700 m), davallant per emprendre desprès la pujada al Monturull.

Monturull o Torre dels Soldats (2.760 m, 4h15’). Cim planer i dilatat amb vèrtex geodèsic i fites termenals. Esquistós i rogenc. Gaudim d’una dilatada panoràmica. Vers el nord domina el Perafita o Tossal de la Truita, del que ens en separa el Coll de Claror[3]. Vers gregal els estanys de la Pera i el seu refugi a penes destaquen entre la neu, als peus de la Serra de Sirvent. Bona vista sobre les canals del Cadí.
Marxem del cim encara vers xaloc, seguint la carena, davallant primer al Coll de Monturull[4]. Desprès anem resseguint les suaus ondulacions de la Serra Airosa pujant, quasi imperceptiblement, als Pics Nord i del Coll de la Barra fins al Turó del Punçó on si que ens cal afrontar abans un curt però fort tram de pendent[5].

Turó Punçó (2.494 m, 5h 45’) Gaudim d’una bona perspectiva del camí recorregut i del que ens manca. Baixem vers garbí (SO) fins al Coll de les Fonts de Bescaran on localitzem la pista a Arànser que hem deixat a l’anada. La seguim a mà dreta revoltant per migdia, en el sentit de les busques del rellotge, el turó del Paluç fins a un refugi.

Refugi del Coll de Midós o de la Partida de la Múria (2.008 m, 6h 50’). Bon aspecte exterior. Font. Hem llegit que disposa de 45 places amb claus a la Pedania de Bescaran. En aquest punt se’ns ofereixen dues alternatives. La més curta i fàcil és continuar per la pista de Bescaran que, en poca estona i baixada, ens mena a l’alçada de la Barraca del Vaquer.
Nosaltres però marxem vers garbí (SO) emprenent la poc definida pista al Coll de Midós que ens mena a la del Coll de Jovell. Força més definida, la prenem a mà dreta en la mateixa direcció. Desprès d’un revolt molt pronunciat, marxa vers el nord fins a deixar-nos de nou a la de Bescaran a Arànser a l’alçada del Corral de la Ingla. Retrobem el punt d’inici a les 8h 5’ de marxa efectiva[6].

  • [1] En el nostre cas comencem a caminar abans de la Ingla, trigant 1 hora fins a la Barraca del Vaquer.
  • [2] Freqüents cornises que podem evitar fàcilment apartant-nos-en per l’ampli esquenall carener.
  • [3] S’endevina un itinerari delicat per a fer-lo amb neu o glaç.
  • [4] En aquest tram entre el cim i el coll –de fort pendent– ens cal calçar-nos els grampons i ens assegurem amb el piolet.
  • [5] Pot resultar una bona alternativa per escurçar considerablement la ruta baixar, o be des del Coll de Monturull, o be des del Coll de la Barra, a buscar el torrent de la Bassa i seguir-lo fins a la Barraca del Vaquer.
  • [6] Aquesta alternativa és poc recomanable per llarga i perdedora. La pista al Coll de Midós és força precària, poc definida i amb neu, difícil de seguir.



Itinerari relacionat: Tossal de la Truita i Monturull

Travessa del Cadí

de Querforadat a Prat d’Aguiló

Distància 16,6 Km
Desnivell acumulat +1588 -1126 m
Nivell de dificultat moderat
Data 12 de setembre de 2009
Cartografia Ed. Alpina. Serra del Cadí-Pedraforca (1:25000)

Ruta lineal per la Serra del Cadí que comença al poble de Queforadat i acaba al refugi de Prat d’Aguiló. Per tant cal disposar de mitjà de transport a cada cap.
És un itinerari llarg (16,6 km) però sobretot amb molt desnivell acumulat (1.736 m). A banda d’això l’única dificultat és la feixuga pujada per la Canal Baridana.
La idea inicial era partir d’Ansovell, pujar per la canal de l’Orri a la Torreta de Cadí i fer un itinerari semblant al que presento, però resseguint la carena que paisatgísticament resulta molt millor. El mal temps però va aconsellar escurçar-la pujant per la Canal Baridana i seguint el GR. Tot i així no em vaig escapar de la pluja que em va acompanyar bona part de la ruta. Per aquesta raó també el reportatge gràfic que acompanyo és molt migrat. Us recomano veure la ressenya i els reportatges gràfics d’en Xavier Romero, als enllaços de l’itinerari.
Aquesta circumstància serà una bona excusa per a fer una ruta que fa temps que em balla pel cap i que és fer una circular de dos dies resseguint la serralada de ponent a llevant fins al Pas dels Gosolans, fent nit a Prat d’Aguiló i retronant pel camí que passa a mitja falda de la cara nord.
A la imatge de l’esquerra la Canal Baridana.

Accés. Per anar a Querforadat cal agafar una estreta carretera que parteix de la N-260 entre Martinet i El Pont de Bar, en direcció a Bar, Toloriu i finalment Querforadat.

Querforadat (1.400 m)
Prenem una pista que marxa per sobre el poble, vers migdia, fins a l’accés a una finca on la pista continua per l’esquerra (senyals del GR 150). L’abandonem i emprenem un corriol per la dreta, seguint els senyals del GR, tot passant pel costat de la tanca de la finca, per la banda de ponent. Deixem aviat el GR que puja al Coll d’Oruga, per un corriol que surt a mà esquerra, pel marge dret del Torrent Vidal. És un camí que segueix la canonada d’aigua provinent d’un dipòsit (l’identifiquem per les tapes metàl·liques de registre). Quan arribem a un prat girem a mà esquerra i en enfilem a un collet on hi ha un dipòsit circular on trobem una altra pista.

Dipòsit circular (1.538 m)
Marxem vers migdia per aquella pista que aviat descriu una àmplia llaçada vers ponent. Quan retorna a llevant, cal abandonar-la per prendre una altra de desemboscar, que surt a mà dreta (1.622 m, fites).
El pendent augmenta considerablement per aquest camí que marxa vers xaloc (SE) fins que abastem un petit replà on acaba i des de on podem identificar fàcilment el coll superior de Josana. A partir d’aquí continuem vers garbí (SO) per un corriol ben fressat (fites) en moderat pendent, fins a la Collada Jussana (o de Josana).

Collada Jussana o de Josana (1.760 m)
Monòlit del CMSC en memòria d’un jove muntanyenc. Bona perspectiva de la cara nord d’aquesta part de la Serra del Cadí i de la Canal Baridana. Enfilem vers migdia seguint fites per un corriol ben definit al començament que es desdibuixa progressivament, cap a l’evident coll superior que queda sobre nostre en aquella direcció. Fort pendent (1).

Coll Superior de Josana (1.885 m)
Continuem per un corriol ben fressat vers garbí (2), pel vessant ponentí del contrafort que baixa del Vulturó, en suau pendent. Trobem la font de les Planes (deu molt minsa en aquesta època de l’any). Desprès, ja vers migdia, el pendent augmenta. Sortim del bosc i abastem la tartera. Les fites ens guien entre el pedregar i desapareixen quan el terreny es torna més descompost. El fort pendent i la descomposició del terreny fan molt penosa la pujada, malgrat les llaçades. Quan abastem el coll de l’embut procurem avançar enganxats a la paret de ponent on el sòl és més estable (dreta en el sentit de la marxa). Arribem al collet de la canal.

Coll de la Canal Baridana (2.505 m)
Trobem el GR 150.1. El seguim a l’esquerra fent un gir de 90º vers sol ixent. Per moderat pendent ens enfilem per la carena. Ens en desviem marxant cap a la dreta per enfilar-nos al Puig de la Canal Baridana o Vulturó.

Puig de la Canal Baridana o Vulturó (2.653 m)
En dies clars espectacular vista panoràmica de les serres més properes (Pedraforca, Verd, Ensija i Port del Comte). També la Cerdanya i els Pirineus, des del Canigó fins al massís de la Maladeta.
La resta de l’itinerari el fem seguint el GR que ressegueix la serralada vers llevant, una mica per sota de la carena, per la banda de migdia: Canal del Quer, Canal del Cristall, Pas del Cabirol i Cortal dels Cortils. El camí és ben fressat i senyalitzat.

Cabana-refugi del Cortals dels Cortils (2.232 m)
Refugi bivac en bon estat (3). Reprenem el camí i, per sota la Punta Aguda, ens plantem al Pas dels Gosolans.

Pas dels Gosolans (2.430 m)
Abandonem el GR i seguint el PR C-124, baixem en còmodes i amplies llaçades vers el nord fins a Prat d’Aguiló. El camí s’ha arranjat recentment, també s’ha repintat i lliurat de malesa.

Refugi de Prat d’Aguiló (1.983 m)
Si decidim continuar a peu ens resten uns 8 ó 9 quilòmetres per pista fins a Montellà.

  • (1) Vers ponent marxa un corriol ben fressat i fitat que desconeixem on mena.
  • (2) Un corriol poc definit baixa vers sol ixent i, malgrat que no l’hem seguit, hem trobat ressenyes (Palau Robert) i traços per a GPS que ens permeten afirmar que mena a Prat de Cadí. Algunes ressenyes indiquen que aquest camí ressegueix a mitja alçària la cara nord del Cadí des de Prat d’Aguiló fins a l’antiga mina d’or, sota les Tres Canaletes. Podem afirmar que és així entre Prat d’Aguiló i la Collada Superior, però no hem pogut localitzar la continuació vers ponent des d’aquest punt.
  • (3) Segons les darreres notícies (setembre 2014) es conserva en bon estat però brut.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF