Arxiu de la categoria: Berguedà

Costa Cabirolera. Serra del Cadí.

Al sostre del Berguedà des de les Bassotes pels Cortils

Distància 4,8 km
Desnivell acumulat 800 m
Nivell de dificultat moderat
Data 19 de juny de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Serra del Cadí/Pedraforca (1:25000)

Aquest itinerari lineal és el camí més curt i fàcil per assolir el sostre comarcal del Berguedà, i el tercer de la Serra del Cadí.
Camins poc o gens senyalitzats, però ben fressats, fàcils en general excepte un parell de trams per terreny descompost i rost.

Accés
A Bagà, seguint les indicacions, prenem la carretera local que, vorejant el Bastareny, s’adreça a Sant Joan d’Avellanet i Gisclareny.
Passat el pont de Sant Joan, en un revolt, anem a la dreta per un curt túnel i pugem al coll de l’Escriga. Davallem fins al primer nucli de cases rebutjant tots els ramals que baixen a mà esquerra. Continuem recte i pugem al coll de la Bena on acaba l’asfalt. Prenem el ramal de l’esquerra fins al coll de Bauma, on hi ha una àrea de lleure i la pista es bifurca per baixar a Gresolet. Rebutgem aquest ramal i anem a la dreta. Passem el coll del Torn i atenyem el de les Bassotes. Hi ha un rètol indicador del Camí dels Bons Homes i en parteix uns pista precària a mà dreta.
També podem accedir-hi des de Saldes pel mirador del Gresolet, però en aquest tram la pista empitjora i sol estar cobert de neu o glaç part de l’any.
La pista entre el coll de la Bena i les Bassotes és apta, amb precaució, per a tota mena de vehicles.

Coll de les Bassotes (1880m)
Hi ha un rètol indicador del Camí dels Bons Homes. Podem albirar la carena de Costa Cabirolera vers el NW.
Hi conflueixen els GR 107 i 150, el PR-C 124 i l’itinerari Cavalls del Vent. El tres darrers s’adrecen a Prat Llong seguint una pista precària que parteix d’aquest punt. Nosaltres ho fem seguint un camí prou fressat que fa drecera. Creuem la pista o hi passem a tocar en quatre ocasions i la seguim ben pocs metres. A Prat Llong l’atenyem per darrer cop, creuem un vailet i deixem el camí (GR, PR i CV) que s’adreça (E) al Pas dels Gosolans per la Serra Pedregosa. Anem a l’esquerra (N) guiats per fites i senyals de pintura vermella.
Una gran fita ens assenyala la Bretxa dels Cortils. En tot el tram el pendent mai passa de moderat.

Bretxa dels Cortils (2308m)
Grau que salva el cingle entre la Serra Pedregosa i el Torrent dels Cortils. Des d’aquí podem albirar perfectament el camí que seguirem per guanyar el cim.
Davallem fort per terreny rost i inestable. Però el camí és ben fressat i hi ha fites i senyals vermells. Més avall el pendent es modera el camí resulta de bon fer.

Font dels Cortils (2190m)
Uns cóms al fons del torrent homònim recullen l’aigua d’una surgència que hi ha poc més amunt, prop de la cabana dels Cortils, refugi lliure que podria servir-nos d’aixopluc en cas de necessitat.
Hi conflueixen tres corriols: un que baixa per l’E provinent del GR, un que s’adreça a la cabana i el de més a l’esquerra (en el sentit de la marxa) pel que reprenem el camí (NW).
Poc més amunt sortim sobre un camí travesser que prenem a mà esquerra (W) per on passa una variant del GR 150. Pocs metres més enllà rebutgem a mà esquerra un altre corriol (1).
En moderat pendent anem guanyant alçària (W) fins atènyer el peu de la tartera que davalla de la Costa Cabirolera. Assolim la carena per terreny descompost i fort pendent.

  • (1) Podríem seguir-lo dons conflueix amb el GR més amunt.

Pas del Cabirol (2524m)
Punt on el camí guanya la carena per entremig del rocam. A partir d’aquí solament ens cal carenejar en moderat pendent fins a l’evident cim.

Pic de Costa Cabirolera (2605m)
O Roca Punxenta. Des d’aquí no ho sembla però des del Baridà, al vessant nord, té un aspecte molt prominent sobre la serralada. És termenal entre Josa i Tuixén (Alt Urgell), Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya) i Bagà (Berguedà). I sostre d’aquesta darrera comarca. La seva prominència fa que sigui una bona talaia sobre aquestes comarques.
És coronat per un vèrtex geodèsic, una creu i una bústia. Retornem pel mateix camí.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Cadí. Costa Cabirolera.

Rasos de Peguera

Cogulló d’Estela, Roca d’Auró, Torreta, Rasets, Pedró i Rasos de Dalt

Distància 9,5 km
Desnivell acumulat 640 m
Nivell de dificultat moderat
Data 17 de novembre de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Rasos de Peguera/Serra d’Ensija (1:25000)

Com el seu nom indica, els Rasos de Peguera son uns prats de muntanya tradicionalment dedicats al pasturatge, situats a migdia del despoblat de Peguera, a 2000 metres d’alçada.
L’any 1908 va esdevenir el primer indret de Catalunya on es van practicar esports de neu. L’any 1933 s’hi va inaugurar el Xalet-Refugi, actualment totalment reformat i propietat del Centre Excursionista Montserrat. Els anys 70 es va potenciar l’estació d’esquí amb la construcció de la carretera d’accés, l’edifici de serveis i l’ampliació del nombre de pistes i remuntadors. Però el 2004, la manca de neu i recursos va obligar a aturar-la.
Els punts més alts son el Salabardar i el Pedró. De formes arrodonides i suaus, a penes destaquen del conjunt. Però al SE s’alcen tres cims encinglerats i prou prominents com per a que destaquin des de contrades ben allunyades: la Torreta, la Roca d’Auró i, especialment, el Cogulló d’Estela. Aquesta ressenya detalla un itinerari circular que s’enfila a tots aquests cimals.
El qualificaríem de fàcil si no fos perquè en més d’un punt ens caldrà grimpar.

Accés
Per l’Eix del Llobregat (E-9/C-16) a l’alçada de Berga prenem qualsevol de les dues sortides que menen al Santuari de Queralt, els Rasos de Peguera i Sant Llorenç de Morunys, seguint les indicacions que localitzem a cada cruïlla.
Passat el Castell de Sant Ferran, que ens queda a mà dreta, deixem la carretera de Sant Llorenç i, per la mateixa mà, continuem en direcció a Queralt i els Rasos. Passada la Font Negre, deixem la de Queralt i seguim fins al final la BV-4243.

Creu del Cabrer (1893m)
Ampli espai per a aparcament. Baixem uns metres per la carretera d’accés i prenem una pista a mà esquerra, tot creuant una tanca.
Així que sortim al Pla de l’Orri, als Rasets, la deixem a mà dreta, per camí gens definit, i marxem 350 vers el S fins a localitzar el Pas de Puigventós.

Pas de Puigventós (1950m)
Hi ha un rètol indicador. Baixem per un camí ben definit. Puigventós és un mas al peu ponentí de l’esvelt Cogulló d’Estela que ben aviat podem albirar. Deixem a mà  esquerra el camí que s’adreça al coll entre la Torreta i la Roca d’Auró i més avall, a mà dreta, un dels camins a Puigventós (rètol). Encara més avall unes fites assenyalen a mà esquerra un altre camí a la Roca d’Auró. És el que seguirem tornant del cogulló. Poc més enllà passem pel costat d’una font i continuem baixant fins al coll.

Coll d’Estela (1785m)
Per llevant hi arriba una pista que puja des de la que va del càmping de la Font Freda a Corbera. Per ponent el camí a Puigventós. També hi ha una font.
Seguim un corriol carener, ben fressat i senyalitzat amb pintura verda.
Al peu del cogulló ens caldrà grimpar per superar unes lloses. Una sirga ens hi pot ajudar. Tot revoltant el cim en sentit contrari a les busques, superem una esquerda. El camí és costerut i aeri, i ens caldrà ajudar-nos amb les mans en algun punt.

Cogulló d’Estela (1862m)
Coronat per una creu i una senyera. Hi ha bústia amb llibre de registre. Malgrat que té la visibilitat minvada pels tossals dels Rasos vers el N i el NW, és una bona talaia.
Baixem a retrobar al camí que hem deixat abans del coll, prop de la font. En fort pendent ens enfilem al collet entre la Torreta i la Roca d’Auró. Poc abans d’arribar-hi retrobem per l’esquerra el camí que ve del Pas de Puigventós. De collet al cim hi ha ben poc. Però haurem de superar una graonada rocallosa on una cadena pot ajudar-nos-hi.

Roca d’Auró (1948m)
També anomenada Roc d’Uró o d’Oró. És un esperó rocallós separat de la resta, coronat per una obra al·legòrica de l’excursionisme i una senyera.
Prop del cim hi ha un cable que ajuda a baixar al Forat d’Estela, un avenc conegut des de temps immemorial i farcit de llegendes. El panorama que hi gaudim és semblant a la del cogulló d’Estela.
Retornem al collet amb la Torreta i, seguint uns pocs metres el camí al del Pas de Puigventós, localitzem a mà dreta un corriol senyalitzat amb pintura groga.
El seguim baixant primerament a mà dreta per enfilar-nos decididament en direcció a la Torreta. En algun pas ens cal ajudar-nos amb les mans.
Flaquegem el cim per la dreta, revoltant-lo en sentit contrari a les busques i sortim sobre el tossal.

Torreta dels Enginyers (1987m)
També coneguda com la Torrota. Hi ha un vèrtex geodèsic i instal·lacions radioelèctriques. No té l’aspecte de cim, és el punt culminant del tossal que formen els Rasets. Encinglerat per llevant i migdia però planer pels altres vessants.
De natura calcària, està clivellat de bòfies, esquerdes i avencs.
Hi arriba la pista dels Rasets, la mateixa que hem seguit a l’anada, que ara prenem en sentit contrari per retornar al Pla de l’Orri.

Collada dels Rasets (1943m)
Ampla collada al bell mig del Pla de l’Orri. Hi arriba el PR-C 73 (Berga/Sant Corneli) que puja de la font i collada de Tagast. El seguim per una antiga pista de suau pendent fins al Pedró.

El Pedró (2059m)
Hi ha un monòlit del Club Esquí Berguedà i un vèrtex geodèsic mig amagat entre la pineda. Alguns mapes (ICGC, IGN) situen el Pedró al Salabardar o Rasos de Dalt i a aquest punt l’anomenen Rasos de Baix.
Una bona opció és escurçar l’itinerari seguint el PR (fites) que va a buscar les pistes de l’antiga estació d’esquí i baixa a la Creu del Cabrer.
Per camí poc definit baixem (N) a les Collades.

Les Collades (1975m)
Altres mapes (ICGC, IGN) l’anomenen Coll de la Creu del Cabrer. Sigui com sigui, aquesta ampla collada entre els Rasos de Dalt i el Pedró fa de partió entre els termes de Cercs, Fígols i Castellar del Riu.
Per un camí enmig de la pineda i amb senyals de pintura groga, ens enfilem en suau pendent al Salabardar.

Salabardar (2079m)
O Rasos de Dalt, o Cap de la Baga de Peguera i encara, tal com s’ha dit, segons quina font es consulti, el Pedró.
Coronat per una senyera, és el punt més alt dels Rasos de Peguera. Malgrat això, envoltat d’arbres arreu, té poca visibilitat.
Retornem a les Collades on marxem vers ponent fins a trobar una pista de servei de l’antiga estació. La seguim i per les pistes d’esquí retornem al punt d’origen.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Rasos de Peguera

Itinerari relacionat: Corbera i l’Estany, cims i cingles

La Figuerassa, Corbera, Queralt i Madrona

De Fumanya a Corbera per la Figuerassa. Retorn per la Serra de Queralt.

Distància 13,8 km
Desnivell acumulat 930 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 8 d’octubre de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Rasos de Peguera (1:25000)

Clàssic itinerari circular pels primers estreps del Prepirineu berguedà, allà on la plana acaba però el paisatge és encara molt humanitzat: masos, ermites, santuaris,… indrets emblemàtics carregats d’història i llegendes.
Camins fàcils i ben senyalitzats ens procuraran una caminada plaent.

Accés
Per l’Eix del Llobregat (E-9/C-16) a l’alçada de Berga prenem qualsevol de les dues sortides que menen al Santuari de Queralt, els Rasos de Peguera i Sant Llorenç de Morunys, seguint les indicacions que localitzem a cada cruïlla.
Passat el Castell de Sant Ferran, que ens queda a mà dreta, deixem la carretera de Sant Llorenç i, per la mateixa mà, continuem en direcció a Queralt i els Rasos.
Deixem el vehicle a l’alçada d’un grup de cases a mà dreta i cal Fumanya i un dipòsit a l’esquera.

Fumanya (855m)
Hi ha rètols indicadors del PC-C 73 i del GR 107. Prenem el Camí de Queralt per l’obaga, seguint per la vorera de la carretera, protegits pel guarda-rail.
A l’alçada de l’Hostal del Guiu, travessem la carretera, creuem la riera de Metge i, per l’esquerra de l’hostal, prenem un camí ben fressat fins al Coll de Vilaformiu on sortim sobre una pista, que prenem a mà esquerra, en fort pendent.
Opcionalment podem prendre un camí també a l’esquerra que, en poca estona, ens mena a les Agulles del Mercadal, des de on gaudirem d’una bona panoràmica de tot el recorregut que farem.
Poc més amunt, sortim a la pista que puja a la Figuerassa pel Bac de Vilosiu. Hi ha un rètol del PR-C 73.3 que seguirem a partir d’ara. Malgrat que els senyals de continuïtat son escadussers i antics, els indicadors a les cruïlles i un camí ben definit, no permeten dubtes.
Creuem la pista i emprenem el camí de la Figuerassa entaforant-nos a una clotada entre la Roca Roja (mola molt evident a mitja costa del serrat) i els cingles careners.
El camí és costerut i ombrívol, ben fressat entremig d’un bosc mixt on predominen l’alzina i el boix.

Cova de Can Maurí (1120m)
O de Campmori. L’entrada de 22 metres d’ample per 7 d’alçada, dóna pas a una única galeria rectilínia i de secció triangular que s’estreny progressivament fins fer-se impracticable al final del recorregut (Espeleoindex).
La cova porta el nom del mas que hi ha als peus de la Roca Roja i que hem pogut albirar a mà esquerra en prendre el camí. La llegenda conta que els berguedans, amagats a la cova i parapetats al rocam que domina l’Estret, van clavar una gran pallissa a l’exèrcit sarraí. I que un dels cabdills moros que hi va deixar la pell s’anomenava Abul-Afer i que la mula fera o mula guita de la Patum, és en recordança d’aquest personatge. Des d’aleshores la cova i els paratges propers prengueren el nom de Camp Maurí o camp del moro (l’Erol, núm. 20, 1987).
Llegendes a banda, les excavacions arqueològiques de Joan Serra Vilaró varen constatar ocupació de l’indret des del neolític final.
Camí amunt anem guanyant alçària esbiaixadament i guanyem la carena a l’alçada de les antenes, allà on el cingle es mostra menys esquerp.

Serrat de la Figuerassa (1495m)
Hi arriba la pista que hem creuat abans, amb ramals al Coll de l’Oreller, la Casanova de les Garrigues i Vilosiu. Hi ha edificis i torres de telecomunicacions. També és un punt d’enlairament amb parapent i partió dels termes de Berga, Cercs i Castellar del Riu.
Si el dia és prou clar, val la pena baixar als miradors que hi ha quatre-cents metres cingle enllà (E). Hi podrem albirar de la Tosa d’Alp a Montserrat i del Taga a les Muntanyes de Prades.
Per una antiga pista pedregosa, que aviat es converteix en un agradable sender entremig de la pineda, baixem suaument fins al coll de l’Oreller, on hi conflueixen la pista a Corbera i l’Estany (GR 107) i un ramal de la de la Figuerassa. Hi ha rètols indicadors. Un corriol no indicat, però senyalitzat amb fites i pintura groga que més avall es bifurca, ens permetria baixar a Espinalvet, o bé anar a trobar la carretera dels Rasos i seguir-la. Tant seguint aquest corriol com el GR podem escurçar molt l’itinerari.
Anem a l’esquerra, en direcció a Corbera. No cal arribar al santuari si no ens interessa: abans de pujar pel ramal pavimentat de la pista d’accés, baixem als Plans pel de l’esquerra, tot seguint el GR.

Santuari de Corbera (1424m)
D’origen romànic, està format per una hostatgeria i la casa de l’ermità adossats al voltant de l’església, en un dels quals hi ha una llinda amb la data de 1721. L’església, d’estil barroc, és d’una sola nau amb capelles laterals i un presbiteri quadrat que acull el cambril. La imatge de la marededéu de Corbera (segle XV) es conserva en el Museu Diocesà de Solsona. Durant la revolució del 36 es va cremar el retaule barroc de l’escultor Pau Costa.
Continuem per la pista d’accés i la deixem poc més enllà per una altra que, a mà esquerra, baixa als Plans de Corbera. Ben aviat també la deixem per un corriol a mà dreta (rètol indicador). A banda dels senyals del PR, ara seguirem les indicacions a la Font Freda.
Passem pel costat de la Rovira i, seguint la pista d’accés al mas i més endavant un corriol a mà esquerra, baixem als carrers d’una urbanització d’Espinalbet. Per camí enquitranat anem a creuar la carretera dels Rasos de Peguera.
Prenem una pista paral·lela a la tanca del càmping Font Freda, que deixem a mà esquerra. Trobem dues bifurcacions on anem a l’esquerra (Queralt/Berga als indicadors). Després de la segona, per una rampa pavimentada o pel corriol paral·lel, pugem a un coll.

El Portet o Coll Gran (1360m)
Collada que separa les serres dels Lladres (W) i de Queralt (E). Ben a prop hi ha la casa de cal Portet. Deixem la pista i, seguint el indicadors, prenem un camí en direcció a Queralt (E).
Ens enfilem per l’obaga deixant a mà dreta el cap d’un serrat que fa de termenal entre Capolat, Castellar del Riu i Berga. Davallem al Coll de la Mel (rètols indicadors) on per l’esquerra se’ns ajunta un corriol que puja del Camí del Ròssec, anomenat així perquè s’hi arrossegava la fusta.
Tornem a guanyar alçària, ara seguint la carena, fins al Serrat de la Mel on podem gaudir de bones vistes. Davallem i deixem a mà esquera un altre corriol, aquest no senyalitzat, que també puja del Camí del Ròssec.
Per tal d’esquivar un contrafort del Cap de la Tartanera ens cal davallar per un grau i tornar-nos a enfilar.

Mirador del Cap de Tartanera (1375m)
El camí no passa pel cim, superat el grau, unes roques en una lleixa a mig cingle són un excel·lent mirador de la contrada, on ja podem albirar el santuari de Queralt i comprendre l’etimologia del seu nom «roca alta».
Continuem camí per la lleixa, arrapat i embalmat al peu del cingle més alt dels de Garreta, que duen el nom del mas que hi ha al davall.
Ben aviat ens cal tornar a davallar fins al fil del cingle inferior i recuperar alçaria. A partir d’aquest punt, ja tot és baixada.

Coll de Sant Joan (1170m)
Entre la Serra de Queralt i les agulles del Castellberguedà. Hi ha un oratori. Important cruïlla de camins ben senyalitzats on, a banda del dels cingles, hi conflueixen els que van per l’obaga: el de l’Aigua i el que baixa a Espinalbet, per on corre el GR 107. Pel solell puja el de Garreta, des de prop d’aquest mas al peu de la carretera a Sant Llorenç de Morunys. I encara el que ve directe del santuari passant per la font del Bou. Nosaltres però prenem el dels miradors.
Anem a passar pel mirador de les Guilles, pel de Garreta, al costat de l’ermita de Sant Ignasi, i per sota la de la Troballa.

Santuari de Queralt (1157m)
Al segle XIV el mercader berguedà Francesc Garreta féu construir un primer santuari que es mantindrà fins al segle XVIII, quan es va bastir l’actual edificació.
El conjunt de Queralt l’integren l’església i un gran edifici annex que acollí al seu moment l’hostatgeria on avui hi ha el restaurant i l’estació del funicular inclinat que hi accedeix des dels aparcaments.
Originàriament hi hagué un monumental retaule barroc obra de Pere Costa, destruït el 1936. El temple és d’estil renaixentista i es compon d’una nau central amb una gran portalada d’accés i dues naus laterals. Damunt la sagristia hi ha el cambril de la marededéu, una imatge gòtica amb diverses reformes posteriors.
Cada any el 8 de setembre, festa de les marededéus trobades, s’hi celebra de Gala de Queralt.
Baixem a l’aparcament on, per la banda de la carretera d’accés (rètol indicador) en surt un ombrívol camí esglaonat pel que davallem a Sant Pere de Madrona.

Sant Pere de Madrona (1020m)
Església romànica situada sobre un turó a l’extrem oriental de la Serra de Queralt al lloc on es creu que s’alçava el castell de Madrona, propietat dels vescomtes de Berga, del que en fou hereu Guillem II de Berguedà, personatge controvertit i famós trobador. Malgrat la coincidència amb el nom, no cal confondre-la amb la de Pinell del Solsonès.
N’hi ha notícia d’ençà el 839, però el temple romànic actual data del segle XIII. Està format per una nau coberta amb volta de pedra de canó apuntat, encapçalada, a llevant, per un absis semicircular. La porta, d’arc de mig punt, oberta a migdia sobre una plataforma a manera d’atri, que és un bon mirador de la ciutat de Berga i del baix Berguedà.
Fins al segle XVIII fou la parròquia d’un terme que comprenia un bon nombre de masos disseminats al nord i ponent de Berga, a l’entorn de les serres de la Figuerassa i Queralt, entre Cercs i la Valldan (l’Erol, núm. 104, 2010).
Entre amples llaçades baixem a trobar el camí de Fumanya a Queralt i el seguim fins a retornar al lloc d’inici.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

La Figuerassa, Corbera i Queralt

Volta pel Catllaràs

De la Pobla de Lillet al Roc del Catllaràs pel Joc de la Pilota retornant per Falgars

Distància 16,6 km
Desnivell acumulat 1090 m
Nivell de dificultat moderat
Data 8 d’agost de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Catllaràs/Picancel ó Ruta de l’Ermità (1:25000)

Itinerari circular que, partint de la Pobla de Lillet, ens permet recórrer una bona part del Catllaràs i visitar alguns dels seus indrets més interessants: el Xalet, la Roca de la Lluna, el Joc de la Pilota, el Roc del Catllaràs i el Santuari de Falgars.
Tot el recorregut és per camins i pistes ben fressats i senyalitzats. A les principals cruïlles hi trobarem indicadors, tot i que n’hi concorren molts i canviarem sovint d’un camí a l’altre, els sovintejats senyals del PR i del GR ens trauran de qualsevol dubte.
L’únic punt que ofereix certa dificultat és l’accés (opcional) al cim de la Roca del Joc. Cal dir que, si no s’hi vol pujar, les vistes des del mirador de la Roca de la Lluna són molt semblants.
Tot el camí és en general ombrívol pel que es pot fer en qualsevol època de l’any. Al Catllaràs hi creix la flor de neu, a la tardor s’hi fan molt bolets i podem escoltar-hi la brama del cérvol.

Pobla de Lillet (842m)
Creuem el riu pel costat de la Plaça de l’Ajuntament. Hi ha rètols indicadors del GR 4 i del Camí Ral de la Pobla a Falgars, pel carrer de la dreta, per on retornarem. Anem a l’esquerra, pels carrers del Regatell i de la Font, en direcció al Barri de Coromines, seguint les indicacions del Camí Ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà i el PR-C 52.

Les Coromines (876m)
Al cap de munt de les Coromines, davant la Capella de Sant Antoni, deixem el PR que, per l’esquerra, marxa cap a Santa Maria i Sant Miquel de Lillet. Anem a la dreta. Hi ha un rètol indicador. Pel costat d’un plànol de camins forestals prenem el Camí Ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà, senyalitzat amb doble ratlla groga. Aquesta senyalització ens acompanyarà fins al Xalet del Catllaràs.
Passem pel costat de la casa del Prat. Sortim sobre una pista, la creuem i continuem per una altra fins a un dipòsit. Nou rètol indicador on continuem pel camí a Sant Jaume de Frontanyà, ara per un corriol que s’enfila fort pel l’obaga de la Costa de l’Agoit.

Serra Pigota (1157m)
Bifurcació de camins indicada. Sortim al camí que puja del Castell, Sant Miquel i Santa Maria de Lillet (PR-C 52, malgrat que el rètol té la numeració equivocada). El seguim a mà dreta (SW). És un camí més ample que el que hem pujat.
Els senyals grocs i blancs del PR-C 52 seran els que ens guiaran bona part de l’itinerari fins al Collet Llobató.
Deixem a mà esquerra el camí que baixa al Grog de la Lleona (fita i pintura blau-grana). El nostre s’eixampla encara més. Deixem a mà dreta una pista que retorna a la Pobla per la Collada Cerdana.

Terra Negra (1317m)
Bifurcació de camins indicada. Deixem el de Sant Jaume de Frontanyà. Continuem pel PR en direcció a Falgars i Sant Romà per una pista precària que deixem més endavant per un camí.
Sortim a la pista que puja de Falgars on hi trobem un altre indicador, però no la seguim, la creuem en direcció a Falgars i Sant Romà. Passem pel costat d’un refugi forestal i atenyem el Xalet.

Xalet del Catllaràs (1372m)
Atribuït a Antoni Gaudí i edificat probablement per encàrrec d’Eusebi Güell, per allotjar tècnics i altres treballadors de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Cedit a l’Ajuntament de la Pobla, amb diverses reformes, durant un temps va estar destinat a casa de colònies. A principis de 2016 s’hi ha reconstruït l’escala original.
Per sota de l’edifici prenem una pista fins a una clariana, on hi havia la mina del Xalet. Continuem (SW) per un camí en fort pendent, que ens deixa de nou sobre la pista a l’alçada del Collet Fred, on prenem a mà dreta el camí que puja al mirador.

Roca de la Lluna (1495m)
Excel·lent mirador sobre l’Alt Berguedà i la Serra de Montgrony, darrera la qual sobresurten els cims del cordal Núria-Ulldeter. Hi gaudim d’una ampla panoràmica que ens permet albirar des de la Serra d’Ensija al Taga, Sant Amanç i els Rasos de Tubau. Hi ha una taula d’orientació.
Baixem a retrobar la pista i continuem a mà dreta (SSW).

Font de la Devesa Jussana (1470m)
El PR abandona la pista per l’esquerra en un revolt sota les verticals parets de la Roca del Joc. Poc més enllà prenem un altre corriol que ens pocs metres ens porta a la font.
No ens cal recuperar el PR: del costat mateix de la font surt un corriol que s’enfila fort fins el peu mateix de la Roca on el retrobem i el seguim a mà dreta.
Sortim al Joc de la Pilota, una clariana que va prendre aquest nom quan els tècnics anglesos de les mines hi jugaven a futbol. Al peu de la Roca del Joc. A mà dreta, unes fites ens senyalen un costerut camí per enfilar-nos-hi per entremig de la fageda.

Roca del Joc (1615m)
O de la Mare de Déu o, també, de la Devesa Jussana. Una empinada lleixa, equipada amb una grapa, dóna accés a una estreta i curta bretxa on hi trobarem una sirga nuada, per accedir al cim. Grimpada fàcil.
Alterosa agulla calcària coronada per una creu i una imatge de la Moreneta. La panoràmica és encara millor que la de la Roca de la Lluna dons podem albirar fins al Montseny. Retornem al Joc de la Pilota on, seguint el PR anem a la dreta.

Joc de la Pilota (1559m)
Bifurcació indicada, al bell mig de la clariana. Senyalada als rètols com a “Coll d’Ardericó” malgrat que no és en cap collada. La d’Arderiu o, més pròpiament com assenyalen altres mapes, Coll d’Ardericó, és situat més a llevant.
Hi arriba el camí que puja des del refugi d’Ardericó, que deixem a mà esquerra per continuar recte (WSW) seguint el PR vers Falgars i Sant Romà. Coincidim des d’aquest punt i fins a retornar a la Pobla amb la Ruta de l’Ermità. Però els senyals vermells d’aquest itinerari són molt més escadussers que els del PR o els del GR que ens aniran guiant posteriorment.

Prat Gespador (1535m)
O Gespedor i també Xispedor. Sortim de nou a la pista i la seguim uns pocs metres.
Bifurcació en T indicada. Travessant el prat a mà dreta podríem escurçar força l’itinerari baixant a Falgars per Vallfogona, tot seguint el PR-C 11.
Hi ha una font amb un cóm. Deixem la pista per un camí a l’esquerra i continuem pel PR-C 52, ara en direcció a Sant Romà (SW). Poc més enllà trobem la font Assedegosa, també amb un cóm, i encara més enllà passem al peu de la Roca del Cortal. Sortim al bell mig d’un pla.

Roca del Catllaràs (1670m)
Un gran penyal al bell mig del Pla del Catllaràs, termenal entre la Pobla de Lillet i Castell de l’Areny, partió d’aigües entre el vessant del Llobregat i el del Merdançol.
Hi ha un pal indicador al costat de la pista que prenem a mà dreta (W), en pujada, vers Falgars i Sant Romà. En un revolt, al punt més alt de l’itinerari (1694m), la deixem baixant a mà esquerra fent drecera fins al collet Llobató.

Collet Llobató (1628m)
On la pista fa un tancat revolt. Termenal entre la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola. Hi passen el PR-C 129 (Olla de Sant Julià) i el GR 4. A partir d’ara ens guiarem pels senyals blancs i vermells del GR. Hi ha un pal indicador. Anem a la dreta, vers Falgars i la Pobla, baixant pel rec del Forat (N).

Camp de l’Ermità (1467m)
Cruïlla de camins amb nombrosos rètols indicadors. Continuem recte seguint el GR en direcció a Falgars i la Pobla (N i després NE).

Clot de la Fou (1455m)
Bifurcació en Y, indicada. Deixem el PR-C 129 que marxa per l’esquerra i seguim el GR  a mà dreta vers Falgars i la Pobla.
Per un llarg tram de pedregosa pista forestal alternada amb camí, anem baixant (NE) a la Colla de Falgars, on trobem la carretera que hi puja des de la Pobla i la seguim fins al santuari.

Santuari de Falgars (1280m)
Santuari marià construït en un lloc anomenat Falgars —lloc de moltes falgueres— documentat d’ençà el 984. La primitiva ermita data de 1049 i l’edifici actual de 1646. Al costat de l’església i ha una hostatgeria.
S’hi conserva una imatge gòtica d’alabastre del segle XV, de la Verge de Falgars alletant el seu fill. Tradicionalment ha estat lloc de pelegrinatge i aplecs tant per part dels poblatans com d’altres indrets: Sant Julià de Cerdanyola hi celebra el Vot del Poble. El dilluns de la segona Pasqua s’hi balla la dansa de Falgars, d’origen antiquíssim.
Hi ha una àmplia zona d’esbarjo habilitada amb taules i fogons on tornem a trobar-hi un pal indicador a la bifurcació de dos camins que menen a la Pobla. El de l’esquerra, per on marxa el PR-C 11, passa per la Cova de la Verge. La de Falgars és una de les tantes “mares de déu trobades”. El de la dreta és el camí ral, o dels Graus, per on marxa el GR 4. Es tracta de dos camins paral·lels que baixen a diferent cota. Seguim el GR pel de la dreta.

Tercer Grau (1211m)
Després d’un pas obert a la roca, el camí segueix per la carena. Poc més avall deixem un corriol a mà esquerra que baixa a buscar el camí de la Cova.

Segon Grau (1060m)
Un tram delicat a la capçalera del Torrent Salat, és reforçat amb murs a banda i banda.

Primer Grau (1005)
Un altre pas guanyat a la roca, amb un tram empedrat. Hi ha un rètol indicador. Deixem un camí que baixa a mà dreta.

El Tinar (911m)
Bifurcació indicada. A mà esquerra surt el camí a Falgars per la Cova (PR-C 11). Més avall creuem el camí d’accés a la casa del Tinar. Passem pel costat de l’heliport i del Parc d’Aventures del Catllaràs i sortim sobre un camí pavimentat que seguim uns metres a mà esquerra. El deixem tot baixant per unes escales a mà dreta i entrem al poble pel camí de l’Escorxador.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Volta pel Catllaràs

El Pont Cabradís

Pel camí dels cints. Retorn pel marge de l’Aigua de Valls.

Distància 10 km
Desnivell acumulat 610 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 24 de juliol de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Vall de Lord/Port del Comte. (1:25000)

El Pont Cabradís o Quebradís és una meravella geològica de primer ordre. El riu de Gósol s’engorja en travessar el congost entre les serres del Verd i d’Ensija. En la part més profunda i abrupte de la afrau, passa per dins d’un llarg pont natural.
Envoltat d’altíssimes cingleres de conglomerat, salta i s’entolla ens un grogs on adquireix un to turquesa bellíssim. Pren el nom d’Aigua de Valls en entrar al terme d’aquest poble, un dels set que conformen el municipi de Guixers al Solsonès. Finalment desguassa al riu Cardener, al pantà de la Llosa del Cavall.
Un entorn natural espectacular malmès en part, aigües avall, per l’aprofitament hidroelèctric.
En aquestes contrades a cavall entre el Berguedà i el Solsonès, els rius s’anomenen pròpiament aigua —Aigua de la Corba, Aigua de Valls, Aigua de Llinars, que més endavant rep el nom d’Aigua d’Ora— els cingles cints i les feixes que els solquen rues.
És un indret força concorregut, especialment a l’estiu. Podem accedir-hi des del Berguedà per Feners, seguint el GR 107. Un camí hi mena des del Coll de Castellar, entre el Molí de Güell i Bonner. Pel del Solsonès el més habitual és anar-hi seguint el curs del riu, bé des del nucli  de Valls o bé des de la Bauma de les Pintes, retornant pel mateix camí. Aquest itinerari, partint d’aquesta balma, hi arriba per la ruta dels cints i retorna pel riu.
L’itinerari és senyalitzat. Trobarem indicacions a les principals cruïlles i diversos penells explicatius sobre flora, fauna i orografia de l’entorn. Si bé el camí de pujada té trams pocs fressats i la senyalització de continuïtat, a base d’estaques, és més aviat escassa, les fites treuen de qualsevol dubte. A partir de la Torre de la Corriu el camí ja és molt fressat.
És un itinerari fàcil, tot i que en més d’un punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans. Però tots els passos que podrien resultar delicats, especialment en cas de mullena, estan protegits amb passamans. És també molt ombrívol, pel que es pot realitzar en ple estiu.
El proposem en el sentit de les busques. D’aquesta forma superem els pendents més forts, entre la Torre i el Pont Cabardís, de baixada. Tot i que es ben factible fer-lo a l’inrevés.
Nota: hi ha força discrepàncies entre els topònims del mapa excursionista i el de l’ICGC, amb algun error conceptual en aquest darrer que, fins i tot, s’ha traslladat als penells explicatius de l’itinerari (per exemple cims per cints).

Accés
Entre els punts quilomètrics 20 i 21 de la LV-4241 de Berga a Sant Llorenç de Morunys, prenem la carretera que puja a Sisquer (Xisquer) i Montcalb (Montcaub). A la mateixa cruïlla ja trobem indicacions al Pont Cabradís. Al cap de sis quilòmetres, més amunt de Sisquer, la deixem per una pista a mà esquerra, apta per a tota mena de vehicles, en direcció al Molí de la Corriu i al Pont Cabradís, entre altres.
Als quatre quilòmetres i mig, quan fa un gir de 180º, som al costat de la resclosa de la Bauma de les Pintes.

Bauma de les Pintes (990m)
Hi ha una resclosa de captació per la central del Molí de la Corriu. La bauma pròpiament és uns metres més amunt. Ampli espai per aparcament.
Seguim la pista (S) pel marge esquerre del riu fins atènyer l’edifici de la central hidroelèctrica. Per un pontarró passem a l’altra riba, on hi ha el molí.

Molí de la Corriu (915m)
Edifici restaurat, habitat ocasionalment, després de passar uns anys abandonat. Anys ha, era el punt de confluència dels masos de la contrada. Té tres ulls, un per cada carcabà, amb dos rodets horitzontals i un de vertical.
Hi ha diversos pals indicadors.
Revoltem per sobre l’edifici on prenem un corriol (W) pel marge esquerre de la Rasa de l’Horta (o Torrent de la Corriu). Més amunt creuem a l’altre marge (senyalitzat per una estaca) i, camí enllà, sortim sobre una pista que seguim pocs metres, quan tornem a creuar el torrent i, a la bifurcació, anem a l’esquerra (senyalitzat per una altra estaca). Més amunt una gran fita ens assenyala el camí de la Torre, a mà dreta.
En tot aquest tram de pujada, molt ombrívol, hi predomina la pineda.

Torre de la Corriu (1195m)
Envoltades d’antigues feixes de conreu, al peu del cingle de l’Espluga, hi ha les ruïnes d’un gran casal. Ha perdut la coberta i solament conserva les parets laterals i un cobert annex.
L’antiga construcció degué ser una casa forta senyorial o d’un pagès acabalat cap al segle XIII. Després es deuria abandonar o ensorrar arran de la crisi demogràfica de la baixa edat mitja, fins que es va reaprofitar al segle XVIII. Es va trobar un cementiri al costat. De l’antiga  construcció  es  conserva  només  els  murs de migjorn i ponent, a l’angle sud-oest de l’edifici modern.  L’alçada  de  l’antiga  edificació  deuria  ultrapassar els 10 metres. L’edifici modern, de tres plantes, és del segle XVIII.
Marxem per un camí carreter (E) que deixem aviat per un camí a mà dreta (pal indicador) en baixada.

Mirador dels Cintells (1225m)
A mitja alçada del cingle que del Cap de Tolosa es despenja fins al riu, és una bona talaia sobre la vall. A migdia albirem les serres dels Tossals, de Valielles, dels Bastets i de Busa. I per l’altra banda la d’Ensija.
Som al punt més alt de l’itinerari, però això no vol pas dir que a partir d’aquí tot serà baixada. Ens cal baixar, sovint en fortíssim pendent, però també recuperar cota per salvar plecs del terreny i torrents com el de Vilacireres (o dels Cints) (1). El camí és ben fressat seguint les rues —lleixes— que tallen els cints. Passem per diverses baumes i un altre mirador. En aquest tram més solell, hi predomina l’alzinar, espurnejat de pi i boix.
Perdem alçària progressivament fins que la remor de l’aigua ens adverteix que som prop del riu. Encara ens cal flaquejar bona entona fins que, en creuar una torrentera, un indicador ens adverteix que cal davallar a l’objectiu principal de l’itinerari.
A mesura que ens hem anat engorjant el paisatge s’ha tornat més selvàtic i ombrívol. Aquí és la boixeda i el faig prenen el relleu. També hi trobem exemplars de teix i grèvol.

Pont Cabradís (1050m)
Unes cadenes ens ajuden a baixar a la llera, on hi ha la sortida d’aigües.
Es considera que l’origen d’aquesta meravella geològica és deguda a grans blocs despresos encastas entre les parets de la afrau, propiciant una gran formació de tosca per sota de la qual s’hi esmuny el riu, en un pont natural d’uns cinquanta metres de llargària. Perquè el Pont Cabradís (o Quebradís, i altres denominacions semblants) no solament és l’agua del riu el que el travessa, també se n’escorre i en raja de les parets i el sostre. Això fa que sigui especialment espectacular a l’hivern, amb els caramells penjant.
En fort pendent remuntem la torrentera per la que hem baixat. Després flanquegem per enfilar-nos sobre el pont (pal indicador). Un doll d’aigua raja de la soca d’una gran alzina.
Vers el nord, surt el camí al Coll de Castellar, no indicat als rètols. Nosaltres marxem en sentit contrari, per un camí ombrívol i fressat pel marge esquerre del riu, entremig d’una boixeda amb exemplars considerables.
El pas d’algunes codines podria resultar delicat amb terreny humit, però està ben protegit amb cadenes i sirgues.

Aigües Juntes (1025m)
Baixem a la llera al punt on dos torrents desguassen al riu. El del marge esquerre és el Torrent Fondo (1). És un indret bellíssim on un torrent d’aigua cristallina, fent bo el seu nom, forma una gorja profunda, fosca i estreta. El creuem a gual remuntant fort a l’altra banda. Llavors baixem per un tram on ens caldrà ajudar-nos amb les mans.

L’Escalars (1025m)
Una sòlida escala d’uns quatre metres, amb passamà, ens ajuda a baixar prop de la llera des d’una lleixa.
Poc més avall el camí s’eixampla i transcorre planer. Passem pel costat de la Font de la Fam, uns degotalls sobre una formació de tosca coberta de molsa. Ben aviat atenyem la Bauma de les Pintes.

  • (1) Aquests torrents estan equipats i s’hi practica el descens d’engorjats.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Pont Cabradís

Picancel. Serrat de Migdia i Sant Miquel de les Canals.

Entre la Riera de la Portella i el Merdançol, tributaris del marge esquerre del Llobregat, a migdia de Vilada, s’alça la Serra de Picancel (Pic-en-cel). De roca conglomerada, la vegetació hi és exuberant i frondosa, especialment a l’obaga, per on es despengen les Canals de Sant Miquel, amb un devessall de torrents d’aigua cristallina que peixen el Merdançol.
Diversos camins travessen la serra. Fressats i de bon fer, permeten al caminant realitzar itineraris per a tots els gustos. I visitar racons com Pedret, la Portella, la Quar, Sant Miquel i pobles com Vilada i Borredà. Un bon grapat d’al·licients que no deixen indiferent al caminant. Un dels cimals de la serra és el Serrat de Migdia.
Les ressenyes que segueixen corresponent a dos itineraris circulars semblants on hi trobareu tots els ingredients que abans comentàvem. També us pot interessar aquest itinerari relacionat: De Sant Quirze de Pedret a Vilada

Des del Pla de la Fusta pel Portell de l’Ovellar i retorn pel Coll del Reposador.

Distància 11 km
Desnivell acumulat 837 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 23 de febrer de 2016
Cartografia Ed.Alpina. Catllaràs-Picancel/Lluçanès (1:25000)

Accés
Passat el quilòmetre 160 de la C-26, sortint de Vilada en direcció a Borredà, prenem a mà dreta una pista senyalada a les Canals de Sant Miquel. Ben aviat deixem el vehicle a la clariana del Pla de la Fusta, just abans de la tanca que barra la pista, sobre el Pont del Climent.

Pla de la Fusta (667m)
Baixem a travessar el Merdançol pel Pont del Climent i, a l’altre marge, prenem un camí indicat cap a Sant Miquel, la Portella o Pedret. Deixem a mà dreta el camí al Pont del Doro per on retornarem.
Comencem a guanyar alçària pel marge dret del torrent (S) i travessem el Portell de l’Ovellar, un pas guanyat a la roca.
La vegetació és densa, ombrívola, formada bàsicament de pins, avellaners i boix, espurnejat de roures i alzines. A més alçària, a la capçalera de les canals, la fageda fa acte de presència i en trobarem exemplars considerables. Sovint però barrejats amb el pi i el boix.
Perdem alçària i baixem a trobar el Torrent del Coll del Tell, que seguim pel mateix marge. A la bifurcació (indicada) anem a la dreta, creuem el torrent i encetem el camí del Trencacames, però no cal amoïnar-nos pel nom. Pel de l’esquerra pujaríem el coll del Tell (Salga Aguda, la Portella,…).
Deixem la llera enfilant-nos fort, fent llaçades i una petita marrada, per continuar (SW), en moderat pendent. Un munt de pedres a l’esquerra i una cisterna tallada a la roca a la dreta, ens indiquen que ens trobem a la Casa del Bosc. Des d’aquest punt anem a buscar la canal veïna. Davallem lleugerament, passem per un llom alçat, al lloc conegut com l’Era de la Castellona, on ja podem albirar el Serrat de Migdia a ponent, el Collet dels Pins a migdia i Vilada al nord. Seguim fins abastar la llera del Torrent Fred.
Un cop al torrent, a la falda ponentina del Pic de Perris, ja no deixem d’enfilar-nos, en fort pendent, fins als peus de la cingle de la Por, on hi ha un monumental exemplar de faig. Les rondalles identificaven aquest lloc com el punt de trobada de la bruixeria dels entorns.
Per l’esquerra surt el camí al Pic de Perris. Esquivem el cingle fent un gir de 90º i seguint un corriol a la dreta que, en poca estona, ens deixa al Collet dels Pins

Collet dels Pins (995m)
Entre el Cingle de la Por i el Serrat de Migdia. Prenem un camí (indicat) a mà dreta i ens enfilem (N) pel llom a solell del pic tot salvant curtes codines de fort pendent per sobre el conglomerat. Atenyem l’avant-cim, al que ens hi enfilem desviant-nos uns pocs metres a l’esquerra del camí.
Al collet entre avant-cim i cim, una sirga protegeix un pas fàcil, delicat en cas de mullena. Darrer i curt esforç per fer cim.

Serrat de Migdia (1082m)
Envoltat de veïns més alts, és una bona talaia de la contrada, però no pas més enllà. L’entorn és formidable: albirem els Rasos de Peguera, la serra d’Ensija, els cingles de la Gotzera i del Tastanós, el Cap de la Canal Closa, el Sobrepuny, el Cap del Roig i els Rocs de Castell, així bona part del Catllaràs. Sota els peus la vall del Merdançol, amb la cua de l’embassament de la Baells, Vilada i, al fons, Borredà. Per l’altre vessant la Quar i la vall de la Portella, al peu del Serrat de les Tombes.
Retornem al collet i baixem (WSW) tot passant a prop de la font dels Cóms. Poc més enllà, una bifurcació indicada «Camins de la Portella» on anem a l’esquerra.
El ramal de la dreta ens permet escurçar l’itinerari dons, el de la dreta és el Camí dels Colletons, per on podem baixar al Pont del Doro (mireu-vos la ressenya de més avall). O continuar fins al Collet de les Corts i, fins i tot, anar a Sant Miquel per la Collada Alta. Però farem una marrada innecessària pendent cota, que caldrà recuperar.
Cent metres més enllà de la bifurcació, deixem el camí per un rastre o tirany poc evident a mà esquerra i ens enfilem al Cingle de la Por.

Cingle de la Por (1040m)
Hi gaudim d’un entorn semblant al Serrat de Migdia, millor vers el sud.
Baixem del cim però desviant-nos a l’esquerra, on hi ha camí més definit. Anem a passar sobre una gran llesca de pedra ignorant uns senyals blaus que indiquen, a mà esquerra, el camí de les Canals Males. Més avall el corriol que seguim es desdibuixa, però continuem (SW) fins a retrobar el camí que havíem deixat per enfilar-nos al cingle, poc abans del Collet de les Corts.
Al Collet ignorem a mà dreta el camí als Colletons, que hem rebutjat abans. Fem un flanqueig sobre una llesca de pedra, una colzada de 90º (W) i, per les Feixetes, sortim al Pla de Sant Miquel. Una estaca indicadora ens senyala, a mà dreta, l’antic camí de Vilada per la Collada Alta. Anem a l’esquerra i passem per sota una línia d’alta tensió.

Sant Miquel de les Canals (986m)
Sobre un pla envoltat d’antigues feixes de conreu, s’alcen el mas i capella de Sant Miquel.
La capella, de reduïdes dimensions i forma rectangular, és coberta amb volta de canó, acabada amb un absis semicircular a llevant i coronada amb un campanar d’espadanya. La feu construir Bertran d’Avià i data de 1168.
El lloc és una magnífica talaia de la vall de la Portella i el cingle de la Quar.
Hi puja una pista des de la riera de la Portella pel les ruïnes de Corrubies. I l’antic camí de Vilada pel Rec de les Canals, per on retornarem. Hi ha diverses pistes per treure fusta. Durant anys i encara ara, l’explotació forestal és un dels recursos importants d’aquesta zona i el veí Catllaràs.
Marxem per una pista (W). A la bifurcació en Y prenem el ramal de la dreta. A pocs metres del de l’esquerra comença el camí que puja de la Creu de Mascaró per on podríem anar a Pedret.
Més amunt, en una clariana, continuem pista a mà dreta. Per l’esquerra hi arriba el camí de Pedret pel Collet de les Fustes i la Covil. De nou al bosc, poc més enllà, deixem a mà dreta l’antic de Vilada, paral·lel a la pista, que també mena a la Collada Alta.
La pista, cada cop més precària, acaba al Coll del Reposador.

Coll del Reposador (947m)
Contínues llaçades amoroseixen el fort pendent (N) de la davallada per l’antic camí de Vilada, pel marge dret de la torrentera.
Més avall, en una bifurcació (1), anem a la dreta i aviat tombem, també a mà dreta, en direcció al Rec de les Canals de la Fagedeta. Abans d’atènyer-lo trobem un corriol que arriba per la dreta (2).
Travessem el torrent i, pel marge dret seguim davallant per camí més planer fins a trobar l’embassament de la Baells, a l’alçada de l’antic mas de cal Mitger i, a l’altra riba, del Molí del Cavaller, on anem a la dreta (3).
Resseguim el marge esquerre de la llengua de l’embassament que nega la vall del Merdançol, salvant els plecs del terreny, amb tendència a pujar.
Trobem un pont tibetà sobre el Rec dels Colletons. Segons el nivell de l’embassament ens caldrà creuar el torrent més o menys amunt. Per la dreta s’ajunten un parell de camins que provenen de Sant Miquel pels Colletons.

  • (1) Al mapa apareix dibuixat més amunt del que en realitat és.
  • (2) Ignoro d’on prové aquest camí que no apareix al mapa.
  • (3) Abans de l’embassament un pont permetria creuar el Merdançol i el camí continuava fins al Molí del Cavaller.

Pont del Doro (635m)
Un camí a mà esquerra baixa al Pont del Doro, cobert per l’aigua quan l’embassament és ple. Si té poc nivell, hi podem veure el pont i una resclosa construïts per Teodoro Miralles (de qui pren el nom) el 1926, que formen part de les instal·lacions que van permetre electrificar Vilada l’any 1928.
Camí amunt ens cal fer una bona marrada per salvar el Rec del Coll del Tei, abans de retornar al Pont del Climent.

Powered by Wikiloc

Des del Pla de la Fusta pel Portell de l’Ovellar i retorn pels Colletons

Distància 8,8 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 14 de juny de 2008
Cartografia Ed.Alpina. Catllaràs-Picancel/Lluçanès (1:25000)

Fins a la bifurcació indicada com a «Camins de la Portella» tot baixant del Serrat de Migdia, idèntic itinerari que la ressenya anterior.

Camí dels Colletons (950m)
Bifurcació indicada a l’esquerra com a «Camins de la Portella» que mena al Collet de les Corts. És la millor opció si pretenguéssim anar a Sant Miquel de les Canals.
Però nosaltres anem a la dreta. En poca estona de camí planer i ben fressat, arribem a una nova bifurcació. Pel ramal de l’esquerra tornem a tenim l’opció d’anar a Sant Miquel, be pel Collet de les Corts, be per la Collada Alta.
Anem a la dreta, vers el nord, davallant fort per la canal entremig d’una vegetació exuberant, seguint el curs del Rec dels Colletons, ara per un marge, ara per l’altre. Més avall ens en separarem enfilant-nos fins a un collet des de on podrem albirar al Cingle de l’Àliga, als peus del Serrat de Migdia.
De nou tornem a davallar fort fins a retrobar el torrent a l’alçada de la font.

Font dels Colletons (662m)
És aquest un racó de singular bellesa on l’aigua cristallina hi fa un petit salt. Continuarem, travessant diversos cops el torrent, ara per pendent ara més moderat, fins a l’alçada del Riu Merdançol, negat pel Pantà de la Baells, al punt més baix del recorregut, on hi ha el Pont del Doro.

A partir del Pont del Doro, idèntic itinerari que la ressenya anterior.

Powered by Wikiloc
En verd l’opció pel camí dels Colletons



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Sobrepuny

El Sobrepuny, a llevant de la Nou de Berguedà i al nord de Vilada, és fàcilment identificable vers el nord circulant per l’Eix del Llobregat i sobretot el NE, entre Gironella i Berga.
La pujada acostuma a fer-se des de la Nou o des de Vilada. El desnivell i llargària son menors en el primer cas, però amb més pendent que per Vilada. Son els itineraris que ressenyem tot seguit.
Una tercera alternativa és des de Sant Romà de la Clusa, probablement l’opció més curta i amb menys desnivell. I encara podem fer-ho més còmode pujant per pista des de la Nou i començant a caminar al Coll de la Plana.
No son rutes dificultoses pel que fa a passos exposats i els camins, en general, son ben fressats i, en bona part, senyalitzats.
El Sobrepuny de Baix és una bona talaia sobre el Bergadà i el Prepirineu. Al de dalt, tot i ser més alt, la vegetació li escatima bona part de la vista, especialment vers el nord. En dies clars hom diu que s’albira fins al mar.

Circular des de la Nou pel Santuari de Lourdes i Caselles. Retorn per les Agudes.

Distància 9,5 km (anada i tornada)
Desnivell acumulat 894 m
Nivell de dificultat moderat
Data 16 d’octubre de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs-Picancel (1:25000)

Accés
Per la C-16 entre Berga i Guardiola, passada la tèrmica, prenem a mà dreta la BV-4022 i en 5 quilòmetres ens plantem a la Nou de Berguedà.

La Nou de Berguedà (870m)
De davant del Centre Cívic baixem fins al santuari de Lourdes. És un edifici d’estil neogòtic, construït a les darreries del segle XIX. Té annexa una hostatgeria.
Baixem unes escales, anem a creuar el torrent i sortim a la carretera de Vilada, on anem a l’esquerra (estaca indicadora, font del Sàlic). 85 metres més enllà prenem una pista a mà dreta, fent un gir de 180º, en pujada. A la bifurcació anem pel ramal de la dreta.
Més amunt creuem una altra pista on, una pintada vermella en una llosa amb la indicació “Sobrepuny”, assenyala un camí ben fressat que continua recte. A la bifurcació rebutgem el ramal de la dreta, que baixa en direcció al torrent. Anem a l’esquerra una vintena de metres i deixem el camí per un rastre poc precís a mà dreta, fins a sortir a una clariana sota les antigues feixes del mas de Caselles (ruïnes) que creuem (E) fins a una pista precària, a l’alçada d’una colzada. La seguim en pujada uns trenta-cinc metres.
A mà dreta una fita assenyala un corriol que s’enfila seguint la torrentera. És fressat, una mica embardissat i costerut. Retrobem la pista que hem deixat en una altra colzada, on prenem un camí ben fressat i senyalitzat (ratlles grogues) (1).
Fort i constant pendent que no dóna respir (NE). A la bifurcació, tant fa prendre un ramal com l’altre dons s’ajunten. Albirem el cingle del Sobrepuny de Baix i entrem a la fageda, deixant enrere pineda i alzinar.
Passat un faig monumental (on hi ha la font del Faig) atenyem el camí que puja des d’Espades per la balma del Teixidor, per on discorre el PC-C 199 (Sender de la Nou), que seguim a mà dreta (S), encara en fort pendent, entremig de la baga d’Espades, on s’alcen altres exemplars de faig considerables. Fins al cim.

Sobrepuny de Baix (1563m)
Seguint els senyals del PR, retornem al collet sobre el cingle previ al cim, on anem a la dreta, altre cop en fort pendent (E).
Deixem un corriol a mà esquerra pel que podríem baixar al collet de Faig, sense passar pel Sobrepuny, i continuem propers al cingle fins al cim.

Sobrepuny (1655m)
Coronat per un vèrtex geodèsic, senyera, pessebre i llibre de registre. És una bona talaia vers el sud, però la vegetació li escatima altres angles, cap a on si que és obert el de baix.
Guiats encara pels senyals del PR, en fort pendent, baixem (N) per la baga fins al collet del Faig on anem a l’esquerra (NO, indicadors) per una pista en direcció a St. Romà de la Clusa, deixant el PR que marxa a la dreta pel camí de Vilada. Seguim senyals grocs.
Acaba la pista i continuem per un camí ample (2) pel que baixem (NE) fins al coll de la Plana on atenyem el camí ral de la Nou a la Clusa (pista), per on transita el GR 241, que ja no abandonarem fins a retornar al punt d’inici i també un altre tram del PR-C 199.
Anem a la dreta (NO, rètols indicadors) en direcció a la Nou. Deixem la pista per una altra a mà esquerra (gir indicat) fent un gir de quasi 180º. A la bifurcació (rètols indicadors) anem a la dreta (O) pel ramal més precari, seguint el GR. Deixem el de l’esquerra, per on marxa el PR, que puja al Sobrepuny per la balma del Teixidor.
La pista, cada cop més precària, esdevé corriol i inicia una fortíssima davallada(SO).
Passem ben a prop de les Agudes, un parell d’esveltes agulles que s’alcen isolades desafiant la gravetat. Després de la segona trobem una boca de mina.

Mina de les Agudes (1105m)
Boca de mina restaurada i tapiada. Fou explotada entre 1918 i 1933. N’hi ha d’escampades arreu del Catllaràs. Se n’extreia el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro.
Al tram que resta hi concorren el camí ral, el de l’antiga mina, corriols, pistes de desembosc,… i el nostre camí canvia de l’un a l’altre. Però com que el GR es ben senyalitzat, solament ens cal estar atents.
Després d’un altre tram de fort pendent, guanyem alçària per travessar el grau d’Ínsula, des de on podem albirar el poble de la Nou.
A la bifurcació (rètols indicadors) anem a la dreta (1). Entre llaçades baixem a passar per darrere la casa de cal Patzí i, poc més enllà, la font i el gorg. Una corda (deteriorada) ajuda a grimpar fins al salt.
Per camí pavimentat retornem a la Nou.

  • (1) D’aquí parteix el camí al Sobrepuny que, pel mas de Caselles, mena fins a la colzada de la pista.
  • (2) A mig camí hi ha una drecera a l’esquerra, poc visible, que surt a la pista poc més avall del Coll de la Plana.



Des de Vilada per la Creu de Roset, Espinagalls i el collet del Faig

Distància 6,8 km (anada)
Desnivell acumulat 1066 m
Nivell de dificultat moderat
Data 22 d’abril de 2008
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs-Picancel (1:25000)

Accés
Per la C-16 entre Berga i Cercs, just passat el túnel de Berga, prenem a mà dreta la C-26 en direcció a Vilada i Ripoll. Creuem l’embassament de la Baells per un llarg viaducte i en 8 quilòmetres ens plantem a Vilada.

Vilada (730m)
De l’Hotel Picancel anem fins a l’església de Sant Joan on prenem direcció nord, per una pista asfaltada que guanya alçària ràpidament. Deixem el cementiri a mà esquerra i més endavant, quan s’acaba l’asfalt, els dipòsits de l’aigua mà dreta. Seguim els senyals grocs i blancs del PR C-147 per pista, encara vers el nord. A partir del Coll de Sant Joan el camí planeja i baixa per dins de la pineda.

Pla de les Collades (827m)
Atenyem una cruïlla senyalitzada per on creuem el GR-241 (Sender Circular de Borredà). Deixem la pista mà dreta i, seguint els senyals del PR, emprenem un corriol que comença a enfilar-se vers mestral amb moderat pendent. Creuem una pista de desemboscar i més amunt, quan el bosc clareja, el corriol mor en una altra pista que seguim a la dreta, poc abans del coll conegut com Creu de Roset (gran fita). Seguim per la pista, altra cop vers el nord i en lleugera baixada. A ponent, entre els arbres, podem albirar la Casa de Roset i més amunt, en la mateixa direcció, el puig coronat per les restes de les defenses del Castell de Roset.

Collada de Roset (912m)
La pista gira 90º a ponent per anar fins aquell mas. El PR marxa a mestral per un corriol. Seguint-lo, ens menaria a la font de l’Arç pel Camí de l’Aigua i al castell.
Nosaltres emprenem, vers el nord, un corriol poc definit inicialment, que en poca estona ens deixa sobre una pista que passa més amunt i que va de la Casa de Roset a Can Llebre. La seguim a mà dreta un centenar de metres i, just abans d’una tanca pel bestiar, l’abandonem per un corriol paral·lel a mà esquerra (fita). El camí, ben fressat, s’enfila fort vers mestral. Als escadussers senyals de pintura grocs, s’afegeixen ara altres de blancs, més ben definits.

Camp Gran d’Espinagalls (1058m)
Avui és un prat que creuem vers ponent i a l’altre cap recuperem els senyals, enfilant-nos per un corriolet que dóna a una pista que passa per sobre el camp. Rebutgem el ramal més baix de la pista que ens menaria a la Collada de Pasquals, punt de pas del camí de la Nou al Sobrepuny. Prenem el ramal més alt a mà esquerra que s’enfila vers ponent. Al cap de poc hem de deixar-la per un corriol ben evident que surt a mà dreta.

Camí de la Garriga (1.108 m)
Ara ens guiaran solament els senyals grocs. És un corriol ben fressat que s’enfila en fort, llarg i continuat pendent. Primer vers mestral i un cop superat el Grau de Dalt, vers el nord, lleugerament a gregal, per la baga als peus dels espadats i contraforts del Puig Cubell. Densa vegetació de pi, boix i roure.
Si fins ara havíem pujat per l’esquerra de la torrentera, passem a l’altre marge passant per sobre d’unes mulleres. Al nostre s’afegeix per l’esquerra un altre corriol: és el que ve de la Collada de Pasquals, per les ruïnes i la font de Picamill. Hi transita el PR-C 199 (Sender de la Nou). A partir d’ara ens guiarem també pels senyals del PR.
Ben aviat abastem la Collada de Baix de Picamill.

Collada de Baix de Picamill (1449m)
D’aquí podríem baixar a Sant Romà de la Clusa.
A mestral s’alça la gran timba del Roc de les Collades, de verticals parets i roca blanquinosa. És just darrera seu on hem d’adreçar-nos per anar a buscar la Collada Alta, anant a voltar el Roc per migdia i continuant en direcció a mestral, en fort pendent.

Collada de Dalt de Picamill (1526m)
El Sobrepuny ens queda just a ponent, sobre nostre, malgrat que els bosc no ens el deixi veure. Ara ens cal davallar lleugerament decantant-nos a l’esquerra, vers mestral i el peu de la paret rocallosa. Un corriol que aviat es fa ben visible i fressat comença a enfilar-se en aquella direcció i fort pendent, entremig d’una fageda.

Collet del Faig (1.566 m.)
Bifurcació indicada on hi van a raure tres corriols a banda del que ens hi ha menat. Pel nord el que puja del Coll de la Plana (el camí més curt per pujar al Sobrepuny si anem amb vehicle per la pista de la Nou fins allà). Per garbí un que mena prop del coll entre els dos cims del Sobrepuny (pel que retornarem). Nosaltres prenem el que marxa a migdia i s’enfila decidit per dins el bosc, seguint la línia de la carena, fins al cim.

Sobrepuny (1655m)
Vèrtex geodèsic, senyera, llibre de registre i pessebre. Bona talaia vers el sud i ponent. Cap a altres vessants l’hi priva la vegetació. Hem llegit que en dies clars hom pot albirar fins al mar. Cim planer i herbat, però que acaba abruptament a migdia amb una monumental cinglera sobre el torrent de Banyacorba.
Si volem gaudir de millor perspectiva, ens cal anar al Sobrepuny de Baix. És la punta més llunyana de la carena que podem albirar a ponent, sobre la cinglera. Seguim els senyals del PR per un corriolet ben definit, que va davallant una mica per sota la carena en aquella direcció, fins abastar un collet (1.550 m) on tornem a enfilar-nos per, en poca estona, abastar el Sobrepuny de Baix.

Sobrepuny de Baix (1567m)
La vista aquí és encara millor que al de dalt, excepte a sol ixent. Tenim tota la vall del Llobregat als nostres peus. Començant per la Nou de Berguedà, al fons de la clotada, Fígols, Cercs, Berga… fins a Montserrat. A garbí albirem Queralt, el Cim d’Estela, la Roca d’Auró, la Torreta i els Rasos de Peguera sobre la clotada de la Baga de les Nou Comes. A ponent la Serra d’Ensija. Entre ella i el Pedraforca, a mestral, treu el nas la Serra del Verd. I per baix, les llargues cingleres meridionals de Vallcebre. També a mestral la Serra del Cadí, on hi podem distingir perfectament la Torre de Cadí, Vulturó, Costa Cabirolera i Comabona. Ja vers el nord el Moixerò i Penyes Altes, la Tosa, Coll de Pal i el Puigllançada. Entre Cadí i Moixeró hem pogut albirar les muntanyes cerdanes de la Serra de Sirvent, la Tosa Plana de Lles i la Muga. A gregal el Roc de la Clusa, el Pedró i el Catllaràs, més alts, no ens deixa abastar les muntanyes de l’olla de Núria, de les que en treuen el nas un parell que no podem identificar.
Retornem el collet on, entremig d’alguns faigs considerables, marxa un corriol que davalla vers el nord, senyalitzat com a PR. Baixa a la Font del Faig on es bifurca cap al Coll de la Plana (pel PR) o cap a la Nou per Caselles. Rebutgem aquest camí i retornem sobre els nostres passos. Poc més enllà, a un centenar de metres del collet, surt un altre corriol a mà esquerra i direcció a gregal. Poc evident al començament, ben fressat desprès. En poca estona ens retorna al Collet del Faig.
El retorn el fem pel mateix camí de l’anada.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Baga de Noucomes

De Casanova de les Garrigues a Peguera per l’Estany i retorn pel camí del tren

Distància 17,5 km
Desnivell acumulat 914 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 20 d’octubre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Rasos de Peguera/Serra d’Ensija (1:25000)

La vall del Riu Peguera s’obre de ponent a llevant, des del despoblat que li dóna nom fins a Cercs, transcorrent entre verticals cingleres a la part de la solana (marge esquerre) i frondoses obagues, com la de Noucomes, al marge dret, on hi predominen la fageda i el pi negre. Malgrat que a la tardor és quan la diversitat arbòria hi desplega una gran varietat cromàtica, fa de bon visitar tot l’any.
Com altres contrades de l’Alt Berguedà, la del Peguera fou antigament (entre les darreries del segle XIX i les primeries del XX) una vall sotmesa a una intensa activitat minera, per a l’extracció de lignits. Escampats arreu de la vall i mig enrunats, nombrosos vestigis testimonien aquest passat: boques de mina, magatzems, carregadors, habitatges i altres instal·lacions. I les restes de l’antic ferrocarril per al transport de carbó i fusta fins a l’estació de Cercs. La natura, recuperant el que era seu, ha maquillat les ferides del passat industrial que sovint passen desapercebudes engolides per la vegetació.
El poble de Peguera, pràcticament abandonat, està format per cases aïllades (la majoria en estat ruïnós) escampades a recer de la mola del Roc de Peguera. Va viure una revifalla amb la mineria però, desapareguda aquesta activitat, ja fa anys que resta en l’estat actual. A les primeries del segle XX, va veure néixer el guerriller llibertari i resistent antifeixista Ramon Vila i Capdevila, popularment conegut per “Caracremada”.
El recorregut que proposem segueix en part el traçat de les antigues vies i passa pel túnel de les Graus. El tren recorria trams plans, tibat per animals. Però, per salvar el fort desnivell, hi havia una sèrie de plans inclinats de doble via, on els vagons plens que baixaven aguantats per un cable, feien pujar el buits. D’aquí be el nom de Camí dels Plans.

Accés
Per la C-16 en direcció Guardiola, prenem la sortida de Cercs. Just desprès, trenquem a l’esquerra i seguim les indicacions que ens menen per una estreta i sinuosa pista enquitranada a la Casanova de les Garrigues. També podem anar-hi des de la BV-4243, de Berga als Rasos de Peguera on, passada la Font Negra, prenem una pista a mà dreta cap al Mirador de la Figuerassa i més endavant un altre trencall –ben indicat- també a mà dreta.

Casanova de les Garrigues (1178 m)
Prenem el GR 107 vers el SW i, pujant per un fressat corriol, ens endinsem a la pineda. Creuem els Esquers de Santa Maria, formació rocallosa que per migdia cau en verticals cingleres. Perdem alçària fins la Plana Rodona (1). Anem a la dreta guiats per rètols indicadors, en direcció a Peguera. El camí torna a enfilar-se pel marge esquerre del Torrent de l’Oreller i atenyem a unes feixes de conreu, avui prats, sota del Roc de l’Estany (zona d’escalada), que deixem a mà dreta.

Camí ral (1410 m)
Pista de terra batuda per on passa el camí ral de Berga a Peguera. Anem a la dreta, serpentejant en moderat pendent.
A l’alçada de la casa de l’Estany deixem la pista i ens desviem a mà dreta per una altra més precària que, vers el N, voreja l’ampli pla per sol ixent (dreta en el sentit de la marxa).
Passat el pla entrem de nou al bosc fins que la pista acaba en una marcada colzada.

Creu de Noucomes (1487 m)
Fi de pista. Bifurcació (2). Fem una colzada de 90º (NW) i, seguint els senyals del GR, ens internem a la Baga de Noucomes.
Per camí ben fressat i ombrívol anem perdent alçària en moderat pendent. En paral·lel, cent metres més avall, discorre el camí del tren pel que retornarem.

Camí de les Amarradetes (1454 m)
Bifurcació. Deixem el GR i ens enfilem a l’esquerra per un corriol senyalitzat (rètol) i fitat. (3)
Per tal de salvar un esperó rocallós, guanyem alçària, revoltem una clotada i comencem a baixar fent llaçades (les Graus). Al capdavall de la baixada atenyem de nou el GR que prenem a mà esquerra.

Carregadors de Peguera (1400 m)
Restes d’edificacions i instal·lacions de tremuges mig engolides per la vegetació. En aquest punt per on creuem el Torrent de la Molina, entre en Cap de la Baga de Peguera i el Serrat de les Estrelles, hi havia un dels plans inclinats del tren.
Ens enfilem en fort pendent. Trobem una font al costat del camí i més amunt, a la Planelleta, atenyem una pista (rètols indicadors) que seguim a mà esquerra (W, Peguera).
Passem pel costat d’un arc d’obra que fou la portalada d’accés a la instal·lacions mineres.

Pisos del Moreta (1497 m)
Bifurcació indicada per rètols. Deixem el GR i anem a l’esquerra, en baixada, per un camí ample i direcció a Peguera. Seguirem ara senyals de pintura grocs, pel marge hidrogràfic esquerre del torrent.
Podem albirar ruïnes del que havien sigut habitatges per als miners. Poc més enllà trobem la boca de la que fou la mina més gran de la zona: la Porvenir (o Eureka). Restes d’edificacions i sortides de boques auxiliars.
Encara més enllà passem pel costat d’una altra mina, la Petita, amb la boca pràcticament tapada per esllavissades i vegetació.
Més amunt creuem les ruïnes de la Cantina que, a banda de la funció que indica el seu nom, servia també d’oficines i habitatge.
Sempre vers el W, guiats pels senyals grocs i en direcció a l’evident Roc de Peguera que destaca en aquella direcció, continuem guanyant alçària en moderat pendent. Deixem a la dreta la que fou la torre del transformador que subministrava electricitat al complex miner i creuem una rasa.

Sant Miquel de Peguera (1610 m)
Cementiri i petita ermita a peu de camí, on retrobem el GR 10. El poble queda més amunt, arrecerat al peu del Roc de Peguera.
Bona part de les cases estan esfondrades, algunes però encara conserven la coberta.
Anem a la dreta (NE) en baixada i direcció al Coll de Fumanya i Fígols, per una pista que seguirem bona estona.
En atansar-nos al Roc podem veure les ruïnes de les darreres cases a peu de cingle.

Cal Peron (1587 m)
Ruïnes de la casa nadiua d’en Ramón Vila “Caracremada”, on hi ha una modesta placa de record. Poc més avall trobem el cobert que resguarda la generosa font de Cal Coix.
A la bifurcació indicada, anem a la dreta, en direcció a Sant Jordi i Cercs. Als Pisos del Moreta desfem el camí de l’anada fins als Carregadors de Peguera on rebutgem el camí de les Amarradetes i per anar a l’esquerra seguint el traçat de l’antic ferrocarril.
Aviat ens cal travessar el túnel de les Graus (4). A la boca de l’altre cap continuem per camí planer, entremig de la Baga de Noucomes.
A la bifurcació indicada, deixem a mà dreta el ramal que s’enfila cap a l’Estany, i continuem per l’esquerra el camí del tren.

Pla tres (1355 m)
Restes d’instal·lacions a peu de camí ens indiquen el lloc on hi havia un altre dels plans inclinats, el número 3.
S’acaba el camí planer i comencem a davallar per l’esquerra fent amples llaçades.
Per la dreta s’enfila un corriol cap a la Creu de Noucomes.

Camí carreter (1246 m)
Al capdavall de les llaçades atenyem un camí carreter transversal que prenem a mà dreta (E), seguint els senyals del GR. Ja no el deixarem fins al final. Rebutgem el ramal de l’esquerra i un corriol poc més enllà, també indicat, que ens menarien a un altre dels trams planers de l’antiga via.
Seguim el camí carreter planerament amb algun tram curt de pujada. Al Coll de la Baga fem una colzada per revoltar després el Torrent de les Bassotes i encarar-nos a la Casanova de les Garrigues.

  • (1) Ben a prop hi ha una àrea d’esbarjo condicionada amb taules i fogons, força concorreguda a l’estiu i en temporada boletaire.
  • (2) Per la dreta baixa un corriol que ens menaria al Pla Tres.
  • (3) Si continuem pel GR, baixant a la dreta, en poca estona abastarem el camí del tren.
  • (4) Llanterna recomanable. Va construir-se per salvar l’esperó rocallós que el camí ral supera per damunt.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Roca de la Moixa

Per l’Afrau dels Cortalets, baixant pel Forat de Vimboca

Distància 15,2 km
Desnivell acumulat 1281 m
Nivell de dificultat difícil
Data 17 d’octubre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Moixeró/La Tosa (1:25000)

Circular que ens permet visitar la meravella del pont natural de l’Afrau dels Cortalets i enfilar-nos a una bona talaia de sobre l’Alt Berguedà i la Cerdanya. La baixada seguint les gorges del Torrent d’Oreis és la cirereta d’un pastís que prendrem molt de gust i pairem d’allò més be.
Itinerari difícil atenent a la seva llargària, desnivell acumulat i trams sense camí definit. En general no presenta problemes d’orientació, però alguns accessos no resulten fàcils de localitzar. Tampoc hi ha passos delicats, únicament trams de fort pendent.

Accés
Sortim de Bagà per la carretera de Coll de Pal. La deixem en un tancat revolt a mà esquerra per una pista asfaltada pel marge esquerre del Bastareny. Abans del pont de Sant Joan de l’Avellanet, n’agafem una altra a mà dreta, passem per Cal Cerdanyola i continuem fins al Pont de Monnell, on hi ha un petit espai d’aparcament just a l’accés de l’Adou del Bastareny.

Pont de Monnell (941 m)
Creuem la barrera i marxem (W) per la pista que segueix el marge esquerre del Torrent de la Muga.

Camí de Vimboca (1000 m)
A mà dreta de la pista. Indicat amb un rètol. Retornarem per aquí.

Torrent de la Muga (1200 m)
Fi de la pista. Continuem per camí. Deixem a mà dreta el que va a la casa de la Muga (ruïnes) i a l’ermita de Sant Romà d’Oreïs (ruïnes). Travessem el torrent i ens enfilem per l’altre marge (dreta hidrogràfica) en fort pendent, guiats per fites sovintejades (NW).
Més amunt tornem a creuar el torrent i continuem per pendent entre fort i molt fort vers el N.

Els Cortalets (1616 m)
Pradell i antiga cabana enrunada, a la carena d’un llom entre el Bac de la Muga i el torrent homònim. Just al nord, a l’altra banda del torrent, podem albirar el pont natural. Els ullals queden amagats pel pilar.
Deixem el camí pel que hem vingut i que careneja cap al Planell de Dalt i en prenem un altre a la dreta que baixa esbiaixadament (NW) a creuar la llera per l’Afrau dels Cortalets, guiats per fites sovintejades.
Creuem de nou el torrent i ens enfilem per l’altre marge per terreny rocallós en direcció a l’evident pont de pedra natural. No l’afrontem directament sinó que pugem per una mena de canaleta, deixant-lo a mà esquerra. Quan el tenim ben a la vista, ens hi acostem baixant-hi des d’un petit esperó rocallós (1).

Pont natural (1775 m)
Forma dos ullals altíssims separats per un pilar que és la continuació del cingle.
Retornem a l’esperó rocallós i, sense camí definit, ens enfilem vers el NE i posteriorment a N, en direcció al Pradell, que és un cap pelat a la carena, fàcilment identificable. Pendent entre fort i molt fort per terreny franc.

Camí de la Feixa (2051 m)
Atenyem un corriol transversal i el prenem a mà dreta (E) flanquejant per la falda al solell de la Serra de la Moixa. Camí poc senyalitzat (fites escadusseres) però tothora ben fressat.

Coll de la Moixa (2019 m)
Entre el Pradell i la Roca de la Moixa. Resseguim l’allargassada carena (E) fins al punt culminant.

Roca de la Moixa (2053 m)
Abrupte pel vessant cerdà, menys rost pel berguedà. Bona talaia dels cims que separen les valls d’Andorra de l’Alt Urgell i la Cerdanya. També sobre l’Alt Berguedà.
Retornem al coll i prenem el GR (E) ara per la baga (vessant cerdà) de la Serra de la Moixa, per camí molt definit i profusament senyalitzat.

Coll de Vimboca (1798 m)
Cruïlla de camins. Deixem al GR que s’adreça al Coll de Pendís i rebutgem el camí que puja dels Cortals de l’Ingla. Baixem a la dreta (SE) per camí ben fressat.
Passat una esperó, mena de mirador sobre la vall del Torrent d’Oreis, i bastant abans (225 m) del coll de Galigan, deixem el camí per baixar a mà dreta en direcció al torrent. Camí inicialment molt poc fressat però ben fitat (2). Fort pendent de baixada mentre el camí es va definint millor fins esdevenir ben fressat.
Creuem diversos cops el llit del torrent mentre anem encaixonant-nos cap a una estreta gorja.

Forat de Vimboca (1325 m)
A la part més pregona i encaixonada del torrent d’Oreis, flanquejat d’alts espadats. Passem per sota la boca d’una cova i poc més enllà per la surgència de la Font de l’Oferta i una altra cova.
Continuem encara per fort pendent, camí ben definit i fitat, canviant un cop i un altre de marge.
La vall sembla obrir-se per tornar-se a tancar a l’alçada del Baomot de Vimboca, que veiem penjat al cingle de l’esquerra.

Camí de Monnells (1045 m)
Bifurcació. Deixem a mà esquerra el camí que va a la casa de Monnells. Poc abans hem obviat un poc definit corriol que, per la dreta, puja a les ruïnes de l’ermita de Sant Romà d’Oreis.
Poc més avall atenyem la pista que hem seguit a l’anada.

  • (1) És el que ens ha semblat més fàcil. Adreçant-nos-hi directament de pujada les boixedes ens fan l’accés incòmode.
  • (2) Cal estar molt atent dons els primers metres el camí no és gens visible. Solament una fita, separada del camí principal, ens l’assenyala. Aviat trobem més fites i rastre evident del camí.




Video de jamMADTEAM al canal YouTube

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pedraforca. Pollegó Inferior.

Per la Gran Diagonal i retorn per les Costes d’en Dou

Distància 5,6 km
Desnivell acumulat +796 m
Nivell de dificultat difícil
Data 11 de maig de 2013
Cartografia Ed. Alpina: Cadí-Pedraforca (1:25000)

No hi ha gaire opcions –vies d’escalada a banda– per coronar el Pollegó Inferior. Aquest itinerari recorre dues de les tres que conec. Totes prou exigents dons obliguen a salvar un important desnivell en poca distància.
Pujarem per la Gran Diagonal, una lleixa esbiaixada a la cara sud (d’aquí el seu nom) que disposa d’un tram equipat amb cadenes. Desprès progressarem per terreny rost, amb algun pas amb pati i, per arrodonir-ho, superarem una canaleta amb un ressalt de IIIº.
El retorn per la carena de les Costes d’en Dou, tot i que és més fàcil, resulta un bon trencacames.
Casc recomanable sobretot si el grup és nombrós. Haurem de tenir molta cura de no fer caure pedres. La corda ens serà útil si anem amb gent poc avesada.
És una ruta per aquells que ens agrada grimpar i volem allunyar-nos de les habituals romeries al Pedra, però de dificultat superior a la del Canal del Verdet. Si ens fa basarda passar per la Gran Diagonal, podem optar per anar i tornar per les Costes d’en Dou on no trobarem altre obstacle que alguna grimpada i l’exigent desnivell.

Refugi Lluís Estasen (1675 m)
Marxem vers el S seguint el PR C-123, flanquejant la falda llevantina per camí ben fressat i senyalitzat. No ofereix cap dubte i ens mena fins a la tartera de Saldes, que travessem en diagonal enfilant-ne un curt tram.

Tartera de Saldes (1815 m)
A l’alçada d’un gran bloc abandonem el PR que puja a l’enforcadura i anem a l’esquerra (indicació pintada a la pedra) per un corriol inicialment ben definit, enfilant-nos pel marge dret (esquerra en el sentit de la marxa) d’una torrentera.
Camí amb alguns trams poc definits. Antics senyals (punts) de pintura verda i algunes fites. Fort pendent. En algun punt cal ajudar-nos amb les mans.
Atenyen la carena i la seguim a la dreta, encara en fort pendent.

Balcó de la Joaquima (2075 m)
Turó o promontori a mitja carena amb bones vistes. Perdem alçària tot esquivant la capçalera del torrent del Racó i tornem guanyar-ne un cop passada.
Abandonem la carena i, pel vessant sud, flanquegem per la Feixa Alta vers el W en direcció a l’evident lleixa, als peu de l’espectacular paret sud del Pedra.

Gran Diagonal (2075 m)
Fort pendent amb trams de grimpada, el darrer equipat amb cadenes, per terreny mixt de roca i clapes herbades. Poc més amunt del cadenat, la lleixa acaba sobtadament sobre el torrent de Cal Ninot (clot de Prat de Reu en segons quina cartografia).
Desprès d’una curta i aèria cornisa, enfilem torrent amunt per una tartera costeruda, ben propers al marge esquerre (dreta en el sentit de la marxa), aprofitant els agafadors que ens brinda la paret. Convé no canviar de marge dons, malgrat que pugui semblar més fàcil, més amunt ens obligaria a tornar a creuar tot fent un flanqueig exposat.
Abandonem la tartera i el llit del torrent (1) per la dreta (fites). Enfilem una canaleta, evident i costeruda, on ens caldrà grimpar de nou. Un ressalt (III) poc exposat i amb bons agafadors ens barra el pas (2).
Superada la canal sortim a un collet, anem flanquejant vers el NE per terreny més obert, amb alguna grimpada ocasional. Passat un segon collet, ens atansem caminant al cim.

Pollegó Inferior (2445 m)
Coronat per una senzilla fita, és un cim espaiós i planer que contrasta amb l’abruptesa de les parets que l’envolten.
Baixem seguint un camí senyalitzat (punts verds i fites) i fressat, pel vessant de l’enforcadura, propers al carener de les Costes d’en Dou (3).
Una cadena ajuda a desgrimpar un pas entre les roques. El fort i sostingut pendent ens obliga a baixar amb prudència.
Quan retrobem el camí d’anada, el desfem fins al refugi.

  • (1) Torrent amunt ens menaria a la bretxa entre el Pollegó Inferior i els Fals Pollegó.
  • (2) Hi ha un pitó que havia servit d’ancoratge d’una sirga.
  • (3) Una alternativa a les Costes d’en Dou, és baixar a l’Enforcadura per la bretxa entre el Pollegó Inferior i els Fals Pollegó.
  • (4) Hi ha una instal·lació de ràpel amb dues anelles. Té una llargària total d’uns 45 m però no és aconsellable fer-lo d’una tirada pel risc que la corda quedi atrapada. Millor fer-lo en dues. El primer és més curt i tombat. El segon, vertical, baixa seguint una marcada esquerda. En aquest segon, a mitja paret, solament hi ha espai per a dues, màxim tres persones.
    Després d’aquestes hi ha una tercera instal·lació de per baixar a l’enforcadura. O podem optar per desgrimpar.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF