Arxiu de la categoria: Berguedà

Sant Sadurní de Rotgers

Des de Borredà i Vilada

Sant Sadurní de Rotgers és un temple romànic al terme municipal de Borredà. S’hi pot accedir en vehicle des d’aquesta darrera població per la carretera a Sant Jaume de Frontanyà. A peu des de Borredà, Vilada i Castell de l’Areny.
És ben factible enllaçar Borredà, Vilada i Sant Sadurní de Rotgers en un sol itinerari a peu d’uns 15,5 quilòmetres i 715 metres de desnivell (1). Aquesta era la intenció quan la meteorologia ens va fer reconsiderar-ho i vàrem tallar pel mig, retornant més endavant a fer el tram que restava.

  • (1) En aquest cas no cal passar per Capdevila, anat directament del Pati a el Pradell pel GR 241.

 Des de Borredà

Distància 10,4 km
Desnivell acumulat 370 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 22 de març de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs/Picancel (1:25000)

Fàcil i bonic itinerari per visitar un temple romànic resseguint el camí ral de Borredà a Castell de l’Areny entremig de pinedes i rouredes. Tots els camins són ben fressats i senyalitzats.

Accés
Partim de l’ample aparcament que hi ha a ponent del nucli urbà de Borredà, ben indicat des de l’entrada al poble.

Borredà (680m)
Sobre mateix de l’aparcament trobem els senyals del GR que seguim a mà esquerra fins a una bifurcació indicada. A mà dreta prenem el camí ral de Borredà al Castell de l’Areny seguint el GR 4. Per l’esquerra, per on retornarem, marxa el GR 241.
Ens anem allunyant del poble (NW) alternant trams de camí i pista seguint els senyals del GR. A la falda del puig de Sant Marc s’acaba un tram de pista i comencem a guanyar alçària en moderat pendent per un bon camí que conserva trams empedrats.
Sortim a una pista de treure llenya i la seguim una estona. La deixem per una altra a mà esquerra que també abandonem al cap de pocs metres per un camí a mà dreta pel que, amb llargues llaçades, anem baixant per la obaga fins al fons d’una rasa.

El Pontarró (918m)
Bifurcació indicada. Creuem el rec del Pontarró i sortim a una pista que seguim a mà dreta en pujada. De tornada continuarem per a l’esquerra en direcció a Santa Magdalena de Guardiolans. Si en algun temps hi havia un pont, no en resta cap evidència.

El Putxot (970m)
Bifurcació de camins al bell mig d’uns prats de pastura. Hi ha rètols indicadors. Hi arriba una pista pavimentada des de la carretera a Sant Jaume de Frontanyà i el camí de Vilada per la Casa de la Baga. A pocs metres sobre un turonet hi ha les ruïnes d’un mas. Continuem recte en direcció a Sant Sadurní.

Sant Sadurní de Rotgers (975m)
El lloc de Rotgers és documentat d’ençà el s. IX i provindria d’un tal Rodegari. L’església ho és d’ençà finals del X, però la construcció actual és més tardana. Petita, d’una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, conserva l’absis semicircular amb decoracions llombardes característiques del romànic del s. XI i el campanar de dos pisos del XII. També conserva la porta original i el perímetre de la sagrera.
Retornem al Pontarró i continuem pista avall seguint senyals blanc i blaus. A la Solana de Capdevila trobem una bifurcació a mà dreta passada la qual fa una colzada i continua. Just en aquesta colzada baixem, també a mà dreta, per una altra, més precària i pedregosa. Fem una colzada per salvar una rasa i més endavant passem pel costat d’un bassiol.

Capdevila (857m)
Bifurcació indicada. A mà dreta marxa el camí que mena a Vilada per Santa Magdalena de Guardiolans. Anem a l’esquerra i passem per sota de la casa. Pista avall atenyem el mas del Pati on arriba el GR 241 que prenem a mà esquerra. Baixem fort a creuar el rec del Pati i pugem per l’altre marge on sortim prop del mas de Canemars sobre el camí de Borredà a la Portella que seguim a mà esquerra fins a sortir al camí del Coll de Bas, enquitranat, que ja no deixem fins a retornar al punt de partida.

Powered by Wikiloc

Des de Vilada

Distància 12 km
Desnivell acumulat 437 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 6 d’octubre de 2018
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs/Picancel (1:25000)

Itinerari amb dues parts ben diferenciades. L’anada, per camins poc concorreguts, sense cap característica especial i monòtona. La tornada prou més interessant, també des del punt de vista paisatgístic.

Accés
Sortint de Vilada per la C-26 en direcció a Borredà hi ha el pont de cal Pei. Just abans un petit espai on deixar-hi el vehicle. Hi passa el GR 241 (Circular de Borredà).

Pont de cal Pei (680m)
Sobre la riera de Vilada. Seguint els senyals del GR, el creuem i a l’altre marge prenem a mà esquerra una pista que mena a la Casa de la Baga i el Putxot. La deixem tot seguit per prendre’n una altra a mà dreta, aixaragallada i precària, que puja (E) seguint una línia de mitja tensió fins a un coll.

Collet dels Pous (780m)
El GR baixa a mà dreta, camí pel que retornarem. Continuem uns metres per la pista a mà esquerra (NE) i la deixem per una drecera. Veiem unes pedres pintades de vermell: són les fites termenals. La pedra central sempre és la més gran, és el terme i marca el punt exacte del límit; les petites s’anomenen filloles. L’orientació de les pedres indica la direcció que segueix el terme (font: Turisme del Berguedà). Hi ha senyals grocs, antics i descolorits, algun de blanc i verd de SL i algunes fites. De nou a la pista la seguim (N) fins que sortim a una altra que puja de Guardiolans pel Collet del Cinto i que seguim a mà esquerra, en pujada, fins a una tanca.

Coll de la Mola (855m)
Els senyals, si n’hi havia, s’han perdut i el camí és molt poc fressat. Pugem (NNE) pel costat de la tanca seguint indicis de camí. Aviat creuem una altra pista que també puja del Collet del Cinto i va a trobar la del Putxot. Continuem amunt (N) pel costat del filat d’una tanca pel bestiar. Senyals grocs antics i descolorits, algun tram més fressat i alguna fita de tan en quan, ens confirmen que anem per bon camí fins que sortim a una altra pista, probablement de treure llenya, i la seguim a mà esquerra mentre va virant a NE. Prou més endavant uns senyals grocs ens menen deixar-la per un camí a mà dreta que acaba sobre la pista del pont de cal Pei al Putxot.
Més enllà deixem a mà dreta el camí a les ruïnes de la Casa de la Baga i continuem bona estona (E) fins que sortim a uns prats que creuem per entremig d’uns bassiols (N).

El Putxot (970m)
Bifurcació de camins. I ha rètols indicadors. Hi arriba una pista pavimentada des de la carretera a Sant Jaume de Frontanyà. Hi passa el tram del GR 4 entre el Castell de l’Areny i Borredà. Anem a l’esquerra en direcció a Sant Sadurní.

Sant Sadurní de Rotgers (975m)
El lloc de Rotgers és documentat d’ençà el s. IX i provindria d’un tal Rodegari. L’església ho és d’ençà finals del X, però la construcció actual és més tardana. Petita, d’una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, conserva l’absis semicircular amb decoracions llombardes característiques del romànic del s. XI i el campanar de dos pisos del XII. També conserva la porta original i el perímetre de la sagrera.
Retornem al Putxot i, seguint el GR, baixem (SE) per una pista fins a trobar el Rec del Pontarró.

El Pontarró (918m)
Bifurcació indicada. Deixem el GR i el Camí Ral del Castell de l’Areny a Borredà que s’enfila a mà esquerra i continuem pista avall (SSE). Hi ha senyals blanc i blaus.
La seguim fins que a la Solana de Capdevila trobem una bifurcació a mà dreta (podem fer drecera prenent aquest ramal) passada la qual fa una colzada i continua. Just en aquesta colzada baixem, també a mà dreta, per una altra, més precària i pedregosa. Fem una colzada per salvar una rasa i més endavant passem pel costat d’un bassiol.

Capdevila (857m)
Bifurcació indicada. A mà esquerre marxa el camí que mena a Borredà. Anem a la dreta i passem per darrera de la casa de Capdevila fent un gir de 180º (N) i continuem dos-cents trenta metres. Ens cal estar atents perquè a mà esquerra, surt un camí. Hi ha senyals grocs força descolorits. Es el que baixa a la Plana del Boix, poc fressat però fàcil de seguir. Continua amb una pista molt aixaragallada que millora més avall.

Pradell (795m)
Bifurcació indicada. Sortim al Camí Ral de Borredà a Vilada, un ample camí carreter on retrobem el GR 241, que seguirem fins retornar al punt de partida. Poc més enllà, a l’esquerra, hi ha la masia de Pradell. Prenem aquest ample camí a mà dreta però el deixem aviat per un corriol que baixa a creuar una rasa i s’enfila al veïnat de Guardiolans passant entre la casa del Soler i l’església de Santa Magdalena.

Santa Magdalena de Guardiolans (810m)
Església romànica, amb importants modificacions posteriors, d’una sola nau, coberta amb volta de canó, sense absis i campanar de paret de dos ulls. Està documentada d’ençà el 903 i des del començament fou una sufragània de Sant Joan de Vilada.
El veïnat de Guardiolans o Gardilans agrupa a redós de l’església els masos de Pradell, Santpere, el Soler i les Eres. Ja és esmentat el 839 (Gardilane) i pertanyia a la jurisdicció del monestir de la Portella.
Continuem pel GR (NW) i sortim la pista que puja de les Eres. La seguim a mà dreta i la deixem al Collet del Cinto per retornar (W) per camí ben fressat i senyalitzat al Collet dels Pous.

Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF
Sant Sadurní de Rotgers

Salga Aguda

Entre la Riera de la Portella i el Merdançol, tributaris del marge esquerre del Llobregat, a migdia de Vilada, s’alça la Serra de Picancel. De roca conglomerada, si bé els penyals no prenen l’altivesa d’altres indrets, la vegetació hi és exuberant i frondosa, especialment a l’obaga, per on es despengen canals com les de Sant Miquel, amb un devessall de torrents d’aigua cristallina que peixen el Merdançol.
Diversos camins travessen la serra. Fressats i de bon fer, permeten al caminant realitzar itineraris per a tots els gustos i nivells i visitar racons com Pedret, la Portella o la Quar i pobles com Vilada i Borredà. Un bon grapat d’al·licients que no deixen indiferent. El sostre de la serra és el Salga Aguda (o Saldaguda o Serrat de Salga). Prefereixo anomenar-lo «Salga Aguda» perquè des de menut l’havia sentit anomenar així, és l’oficial i ben a prop hi ha altres topònims de la mateixa arrel (Creu de Salga, runes del mas de Salga). Com passa sovint, també aquí hi ha diferents variants per anomenar el mateix indret. Així per exemple el coll del Tell (til·ler) també se’l coneix per «del Tei» o al Merdançol, Mergançol.
Segueixen tres itineraris, un pel vessant solell i dos pel l’obac.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Salga Aguda des de la Portella per la Quar i retorn pel coll del Tell 

Distància 10,8 km
Desnivell acumulat 720 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 23 de febrer de 2019
Cartografia Ed. Alpina. Lluçanès (1:30000)

En aquest itinerari accedim al cim per la carena llevantina. Ni és molt llarg ni té un gran desnivell, trets que poden induir a creure’l fàcil. Cal tenir en compte però que és un «puja-baixa» constant, sovint en fort pendent, especialment al tram carener, que hi ha diversos passos on caldrà ajudar-nos amb les mans i trams on el camí és poc definit.

Accés
Entre els punts quilomètrics 25 i 26 de la C-62, entre Prats de Lluçanès i Gironella, prenem la BV-4346 en direcció a Sant Maurici de la Quar on hi arribem en cinc quilòmetres. Passem el poble i continuem per una carretera local enquitranada uns vuit quilòmetres més en direcció a Sant Pere de la Portella. Abans d’arribar-hi trobarem el coll de la Creu de Jovell, punt de pas de l’itinerari, on també podríem iniciar-lo. No ho recomanem per no acabar-lo en pujada.

Sant Pere de la Portella (802m)
Ruïnes d’una antiga abadia benedictina de la que solament es conserva en bon estat l’església originària del segle XI, refeta el XII. Inicialment fou coneguda com Sant Pere de Frontanyà. Guifré I i la seva mare Doda de la nissaga «Saportella», precursors de la Baronia de la Portella, n’haurien sigut els impulsors sota la protecció d’Oliva llavors comte de Berga i més tard abat. La primera notícia documental es troba en una donació efectuada per aquest l’any 997. L’època de bonança econòmica es va allargar fins la segona meitat del segle XIII. A partir d’aquí diverses vicissituds com la pesta negra, atacs de bandolers, delmaren i dispersaren la comunitat.
Seguim la carretera per on hem arribat i la deixem pocs metres més amunt baixant per una pista a mà dreta. L’abandonem en un revolt per una altra més precària a mà esquerra que es bifurca en creuar el Torrent de Cal Moliner. No prenem ni un ramal ni l’altre: seguim un poc definit corriol pel marge esquerre (hidrogràfic) del torrent. Hi ha antics senyals de pintura grocs.
El camí, a trams més o menys definit, segueix tothora (E) pel mateix marge i localitzem alguns gorgs del torrent. Els escassos senyals desapareixen totalment al peu de Cal Moliner. Creuem el torrent i pugem sense camí definit fins al camí d’accés al mas que seguim a mà esquerra (N).

Cal Moliner (859m)
Passat el mas deixem el camí d’accés creuant una torrentera i sortim a una pista que seguim a mà dreta (E) fins a un pronunciat revolt on la deixem per un corriol poc definit inicialment, pel que pugem (SE) fins al coll.

Coll de la Creu de Jovell (946m)
Hi passa la carretera d’accés a la Portella. Podem albirar sobre nostre la mola on s’alça el santuari de la Quar. Pugem per una pista pavimentada que deixem per un camí a la dreta flanquejant la mola pel vessant ponentí. A la bifurcació (rètols indicadors) pugem a mà dreta i assolim el planell cimer. De fet haguéssim pogut seguir pel camí pavimentat fins poc abans d’aquesta bifurcació, però els senyals, que fa una estona han «reaparegut», van per on hem descrit.

Santa Maria de la Quar (1060m)
Encinglerat dalt d’una mola rocallosa, des del Santuari de la Quar es domina una bona panoràmica de la vall de Merlès, el Berguedà i alguns cims pirinencs.
Documentat d’ençà el segle IX en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell amb el nom «d’Illa Corre», tot i que la datació d’aquest document és objecte de controvèrsia entre els entesos. A partir del segle XI passà a dependre de Sant Pere de la Portella. Del primitiu edifici reedificat en època baix-romànica solament en resta algun vestigi.
Baixem del santuari pel camí habitual d’accés (NW). Al Collet de la Sorra, just abans d’un revolt, el deixem per un corriol, senyalitzat amb una fita, que baixa a mà dreta. El darrer tram fem drecera (fites) fins al coll (NNW).

Coll de Gavatx (964m)
Hi conflueixen diversos camins. Pel de l’esquerra podríem retornar a la Portella. Continuem per la pista. A la primera bifurcació anem a la dreta i a la següent a l’esquerra, fins on s’acaba. Aquí emprenem un ben fressat camí que puja (N) a guanyar la carena de la Serra de Picancel.

Coll de la Creu de Salga (1013m)
Pel vessant obac hi arriba el camí de Borredà. Poca estona més enllà, a mà dreta, hi ha la font de Salga (que hem trobat seca). De retorn seguim carenejant (NE) i guanyant alçària passant per les ruïnes de la casa de Salga. Atenyem el Serrat dels Teixons, en fort pendent al darrer tram.
Atenció: En aquest punt el que cal és seguir carenejant. Nosaltres erràrem el camí i baixarem fins a trobar el de Vilada per la Font del Saltant, havent de recuperar.
Passat el collet de la Portelleta trobem un pas equipat amb una sirga i seguim guanyant alçària per enfilar-nos al llom de les Pedrisses, que es despenja vers el NW des del cim. Girem 90º en fort pendent fins a un segon pas de grimpada que ens deixa sobre el cim.

Salga Aguda (1172m)
Sostre de la Serra de Picancel. La panoràmica vers el nord i migdia es veu limitada pels cims del Catllaràs i el Serrat de les Tombes, respectivament. Però podem albirar bona part de l’alt i baix Berguedà i alguns cims pirinencs, també del Ripollès.
Davallem en sentit oposat al que hi hem accedit (SW) seguint l’ample fil de la carena, amb bones cingleres a banda i banda, especialment pel nord. Deixem a mà dreta un camí que baixa al de Vilada pel pont del Climent i continuem carenejant per seguir poc més enllà per una estreta lleixa fins al coll.

Coll del Tell (988m)
Pel nord hi arriba el camí de Vilada pel pont del Climent. També en surt el que s’enfila al pic dels Gira-sols. Per migdia hi acaba una pista que seguim (S) una estona fins a deixar-la per un camí a mà esquerra. Hi ha senyals de pintura grocs molt sovintejats. Davallem (SE) bona estona per sobre de llargues codines fins a sortir a una altra pista que seguim a mà dreta (S). Prou més avall sortim a la cruïlla amb una altra pista on hi ha rètols indicadors. Seguim en direcció a la Portella, baixant per un camí i creuem el Pontet de Campdou. Pocs metres més enllà sortim a una altra pista i anem a la dreta. La seguim pocs metres: un cop hem creuat la riera de la Portella, la deixem per un camí a mà esquerra, que fa drecera. La retrobem més amunt, la seguim i la tornem a deixar per una altra drecera indicada amb la que acabem de pujar fins a Sant Pere de la Portella.

Powered by Wikiloc

Salga Aguda, la Portella i Sant Miquel de les Canals 

Distància 15,15 km
Desnivell acumulat 1218 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 4 de març de 2012
Cartografia Ed. Alpina. Lluçanès (1:30000)

Itinerari més llarg que l’anterior i amb fort desnivell on accedim al cim des de prop de Vilada, pel vessant obac. Partim del pont del Climent, fem cim, baixem pel coll del Tell a la Portella i per Corrúbies pugem a Sant Miquel, retornant pel pont del Doro.

Accés
Passat el quilòmetre 160 de la C-26, sortint de Vilada en direcció a Borredà, prenem a mà dreta una pista senyalada a les Canals de Sant Miquel. Ben aviat deixem el vehicle a la clariana del Pla de la Fusta, just abans de la tanca que barra la pista, sobre el Pont del Climent.

Descripció
Baixem a travessar el Merdançol pel Pont del Climent i, a l’altre marge, prenem un camí indicat cap a Sant Miquel, la Portella o Pedret. Deixem a mà dreta el camí al Pont del Doro per on retornarem.
Comencem a guanyar alçària pel marge dret del torrent (S) i travessem el Portell de l’Ovellar, un pas guanyat a la roca.
A la bifurcació (indicada) anem a l’esquerra. Per la dreta surt el camí del Trencacames, al coll dels Pins i el Serrat de Migdia.
Abans del coll del Tell anem a l’esquerra i enfilem la carena del Salga Aguda (NE) fins al cim. En baixem desfent el camí però seguint la carena fins al coll del Tell on prenem una pista (S). Hi ha senyals grocs. La deixem per un camí a l’esquerra pel que baixem a una altra pista que fins sortir al camí ral de Berga a la Portella.
Un cop hem visitat l’antiga abadia benedictina seguim el camí ral en direcció a Pedret i Berga.
A l’alçada de les ruïnes del mas de Corrúbies deixem el camí ral i ens enfilem a Sant Miquel de les Canals. Baixem per una de les Canals de Sant Miquel, la que segueix el Rec dels Colletons fins al Pont del Doro.
Continuem pel marge esquerre camí amunt i encara ens ens cal fer una bona marrada per salvar el Rec del Coll del Tei, abans de retornar al Pont del Climent.

Powered by Wikiloc

Salga Aguda i Gira-sols

Distància 4,5 km (anada)
Desnivell acumulat +742 -395 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 15 d’abril de 2008
Cartografia Ed. Alpina. Lluçanès (1:30000)

Idèntic a l’anterior fins al cim i el coll del Tell des de on visitem al veí cim dels Gira-sols i retornem pel mateix camí.

Powered by Wikiloc

Àlbum d’imatges
Salga Aguda

Sender de Vilada (PR C-147)

Creu de Roset-Font de l’Arç-Castell de Roset-carretera de la Nou-Molí del Cavaller 

Distància 14,5 km
Desnivell acumulat 530 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 29 de desembre de 2018
Cartografia Ed. Alpina: Catllaràs-Picancel (1:25000)

Circular de contrast, amb una primera part per paratges bellíssims i una segona de tràmit on l’únic al·licient el trobarem en recórrer per les magnífiques pinedes de la zona. Es pot escurçar molt retornant pel Camí Ral de Vilada a la Nou, seguint el GR 241, des del peu de la Gotzera al Pla de les Collades, estalviant-nos la monotonia de la segona part.
Tot l’itinerari és ben senyalitzat, amb senyalització vertical a les principals cruïlles i de continuïtat (senyals grocs i blancs de PR) i els camins són ben fressats. A la segona part però, coincideixen força camins, pistes i fins i tot trams de carretera. Tot i la bona senyalització i que estan ben representats al mapa, cal anar amb l’ull viu per estalviar-nos alguna marrada.

Accés
Partim de l’aparcament de la plaça dels Gronxadors de Vilada, al costat mateix de la C-26. A mà dreta venint des de Berga.

Vilada (730m)
Seguint les indicacions al castell de Roset, creuem la carretera, enfilem unes escales i pugem fins a l’església de Sant Joan. Continuem per sota el cementiri i sortim del poble pel costat del dipòsit d’aigües on, poc més amunt, s’acaba el paviment. Seguim recte (N) per la pista rebutjant els ramals a mà dreta. Hi ha senyals del PR C-147 (Sender de Vilada).

Pla de les Collades (806m)
Bifurcació senyalitzada. Per l’esquerra surt el Camí Ral de Vilada a la Nou i pel que discorre el GR 241. Deixem la pista i seguim recte per un ample camí en direcció al Castell de Roset (NW). Sortim a una intersecció de pistes on continuem recte per la del mig. Després d’uns cinquanta metres la deixem per un camí a mà dreta, ben indicat pels senyals del PR. El camí s’eixampla abans de la Creu de Roset.

Creu de Roset (903m)
Lloc o fita referent del poble on hi ha una creu de ferro i un pedró amb registre de visites. Antigament s’hi celebrava un aplec després de Pasqua. Continuem (N) per la pista que hi arriba on podem contemplar algun bon exemplar de boix grèvol. Quan fa un revol a l’esquerra per baixar a la casa de Roset, continuem recte.

Collada de Roset (904m)
Bifurcació de camins. Uns rètols en un pi ens indiquen que el de la dreta, per on retornarem, mena al Sobrepuny i el de l’esquerra al Castell de Roset. Anem a l’esquerra (NW), creuem una pista on trobem més indicacions i continuem per un ample camí (W) fins a un dipòsit.

Camí de l’Aigua (926m)
Hi ha un dipòsit i una font d’aixeta. El 1927 es va canalitzar l’aigua de la Font de l’Arç per, juntament amb la de les Fontanelles, abastir el poble. Aquí comença un bonic i planer camí a trams enlairat sobre contraforts de pedra seca i altres guanyat a la roca, com a la Mina de l’Aigua, foradada per travessar l’esperó rocallós. El camí ens mena a la font.

Font de l’Arç (965m)
Es nodreix de les torrenteres que s’escolen del Serrat de Picamill i el Sobrepuny. Tot i els seus tres brolladors, no sempre raja. El cabal és canalitzat i solament en èpoques de pluges sobreïx per la font. El nom li deu venir dels nombrosos exemplars de d’aurons i blades que hem pogut anar trobant pel camí.
Continuem (S) i, després d’una curta pujada, atenyem el Pla del Castell.

Pla del Castell de Roset (982m)
Situat en una ampla collada ocupada per una espessa pineda. Hi ha senyalització vertical. A pocs metres hi ha les ruïnes de la casa del Castell de Roset, una masoveria del segle XVIII.
A l’esquerra s’enfila el camí al castell que en algun tram encara conserva l’empedrat. Una obertura a la roca dóna accés a les ruïnes del castell.

Castell de Roset (1023m)
Ruïnes notables d’un veritable castell roquer on resten construccions d’uns 20 m de llarg per 7 d’ample i uns 6 d’alt. De planta irregular degut segurament a successives ampliacions que va caldre adaptar a la forma del penyal.
El lloc de Roset «Valle Roseto» és esmentat des de primeries del segle X, associat a Vilada «Villa Lata» o «Villa Lada» i també «Vila Lada».Però no es referia als llocs que encara conserven aquest topònim actualment sinó a la conca del Merdançol, aproximadament des del terme de Borredà a la Baells. És el 1026 quan s’esmenta pròpiament el castell en un document on apareix un tal Sunifred com a senyor del mateix.
Es tracta d’un castell termenat, això és: amb jurisdicció sobre un terme. En el decurs dels anys la titularitat canvià de mans diverses vegades. En foren amos famílies prou significades com els Berga, Portella, Fenollet, Pinós, Meca-Caçador, i Boatella, entre altres. En algun període també havia pertangut a la corona.
Retornem al Pla del Castell i baixem per una pista que abandonem aviat, després d’una font, pel bonic camí de les Lleixes de Viladomat que surt a mà dreta. Al peu de la Roca de la Gotzera sortim sobre el Camí Ral de Vilada a la Nou i el GR 241.

Camí Ral de Vilada a la Nou (910m)
Flaquejant al peu de la Roca de la Gotzera anem a creuar la carretera de Vilada a la Nou per fer drecera. La retrobem més avall i la seguim fins prop del Molí de la Sala on la deixem per una pista a mà esquerra. Anem a passar pel mas de la Sala i prop del de Bertrana fins a sortir a la C-26 que seguim uns metres per baixar al Molí del Cavaller.

Molí del Cavaller (630m)
Les aigües del pantà han engolit una bella raconada del riu Mergançol on hi havia un dels diversos molins fariners de Vilada i el pont del camí de les Canals de Sant Miquel per accedir a la ermita homònima encimbellada a la Serra de Picancel.
El molí fariner del Cavaller és una construcció del segle XVII o començaments del XVIII que es troba totalment derruïda degut a l’abandonament —des de la dècada de 1940— i al fet que les aigües de l’embassament de la Baells el van negar en part.
Les Canals de Sant Miquel eren un dels punts de pas dels resistents maquis que dalt de la serra, a la Covil, hi tenien un dels seus refugis. A la segona meitat de la dècada dels 40 els moliners feien algunes accions de suport i proveïment dels maquis que hi passaven. (1)
Durant anys hi va funcionar una casa de colònies. Actualment hi ha una àrea recreativa i un restaurant.
Retornem a Vilada pels Camps de Vila-rasa.

  • (1) «Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans». Mª Teresa Martínez de Sas. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.

    Powered by Wikiloc

    Sender de Vilada (PR C-147)
    Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Roca de la Gotzera i Cap de Tastanós

Des de Vilada pel Castell de Roset i retorn per Espinagais

Distància 11,56 Km
Desnivell acumulat +768 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 3 de novembre de 2018
Cartografia Ed. Alpina: Catllaràs-Picancel (1:25000)

A mestral de Vilada i a migdia del Sobrepuny, uns cingles criden l’atenció del visitant. Són la Roca de la Gotzera i el Cap de Tastanós, magnífiques talaies sobre el Berguedà. Al peu, dalt d’un penyal, resisteixen el pas dels segles les ruïnes del castell de Roset que visitarem, així com la Font de l’Arç, pel bonic Camí de l’Aigua. Bona part del camí el farem a l’ombra d’ufanoses pinedes de rojalet.
És un itinerari en general fàcil. Solament a tenir en compte un curt tram físicament exigent pel considerable pendent. I l’accés al Cap de Tastanós, per una estreta lleixa. Punt desaconsellable per a aquelles persones que pateixin fòbia a l’alçada. Per això l’hem qualificat de moderada dificultat. L’ascens a aquest cim és però opcional, sense que l’excursió perdi un bri del seu interès.

Accés
Partim de l’aparcament de la plaça dels Gronxadors de Vilada, al costat mateix de la C-26. A mà dreta venint des de Berga.

Vilada (730m)
Seguint les indicacions al castell de Roset, creuem la carretera, enfilem unes escales i pugem fins a l’església de Sant Joan. Continuem per sota el cementiri i sortim del poble pel costat del dipòsit d’aigües on, poc més amunt, s’acaba el paviment. Seguim recte (N) per la pista rebutjant els ramals a mà dreta. Hi ha senyals del PR C-147 (Sender de Vilada).

Pla de les Collades (806m)
Bifurcació senyalitzada. Deixem la pista per un ample camí a mà esquerra en direcció al Castell de Roset (NW). Sortim a una intersecció de pistes on continuem recte per la del mig. Després d’uns cinquanta metres la deixem per un camí a mà dreta, ben indicat pels senyals del PR. El camí s’eixampla abans de la Creu de Roset.

Creu de Roset (903m)
Lloc o fita referent del poble on hi ha una creu de ferro i un pedró amb registre de visites. Antigament s’hi celebrava un aplec després de Pasqua. Continuem (N) per la pista que hi arriba on podem contemplar algun bon exemplar de boix grèvol. Quan fa un revol a l’esquerra per baixar a la casa de Roset, continuem recte.

Collada de Roset (904m)
Bifurcació de camins. Uns rètols en un pi ens indiquen que el de la dreta, per on retornarem, mena al Sobrepuny i el de l’esquerra al Castell de Roset. Anem a l’esquerra (NW), creuem una pista on trobem més indicacions i continuem per un ample camí (W) fins a un dipòsit.

Camí de l’Aigua (926m)
Hi ha un dipòsit i una font d’aixeta. El 1927 es va canalitzar l’aigua de la Font de l’Arç per, juntament amb la de les Fontanelles, abastir el poble. Aquí comença un bonic i planer camí a trams enlairat sobre contraforts de pedra seca i altres guanyat a la roca, com a la Mina de l’Aigua, foradada per travessar l’esperó rocallós. El camí ens mena a la font.

Font de l’Arç (965m)
Es nodreix de les torrenteres que s’escolen del Serrat de Picamill i el Sobrepuny. Tot i els seus tres brolladors, no sempre raja. El cabal és canalitzat i solament en èpoques de pluges sobreïx per la font. El nom li deu venir dels nombrosos exemplars de d’aurons i blades que hem pogut anar trobant pel camí.
Continuem (S) i, després d’una curta pujada, atenyem el Pla del Castell.

Pla del Castell de Roset (981m)
Situat en una ampla collada ocupada per una espessa pineda. Hi ha senyalització vertical.
A l’esquerra s’enfila el camí al castell que en algun tram encara conserva l’empedrat. Una obertura a la roca dóna accés a les ruïnes del castell.

Castell de Roset (1023m)
Ruïnes notables d’un veritable castell roquer on resten construccions d’uns 20 m de llarg per 7 d’ample i uns 6 d’alt. De planta irregular degut segurament a successives ampliacions que va caldre adaptar a la forma del penyal.
El lloc de Roset «Valle Roseto» és esmentat des de primeries del segle X, associat a Vilada «Villa Lata» o «Villa Lada» i també «Vila Lada».Però no es referia als llocs que encara conserven aquest topònim actualment sinó a la conca del Merdançol, aproximadament des del terme de Borredà a la Baells. És el 1026 quan s’esmenta pròpiament el castell en un document on apareix un tal Sunifred com a senyor del mateix.
Es tracta d’un castell termenat, això és: amb jurisdicció sobre un terme. En el decurs dels anys la titularitat canvià de mans diverses vegades. En foren amos famílies prou significades com els Berga, Portella, Fenollet, Pinós, Meca-Caçador, i Boatella, entre altres. En algun període també havia pertangut a la corona.
Retornem al Pla del Castell, però no continuem pel PR, sinó que anem poc més enllà fins la Casa del Castell.

Casa del Castell de Roset (987m)
Ruïnes d’una masoveria del segle XVIII. Pel costat ponentí de la casa surt un corriol, poc definit que seguim (W). A la primera bifurcació anem a la dreta (W) encarant-nos al cingle de Tastanós, per desprès començar a pujar en fortíssim pendent però separats del peu de la paret (SW). El camí és fressat i fitat.
Prou més amunt, quan sembla continuar recte, ens cal anar a la dreta. Quan ens apropem a la paret, fent una marrada per salvant una graonada, ja hem guanyat pràcticament el coll.

Plana del Castell (1234m)
Així surt anomenada tant al mapa topogràfic com a l’excursionista, tot i quedar prou allunyat del castell, aquesta collada entre la Roca de la Gotzera i el Cap de Tastanós. Una fita ens senyala un corriol que seguim (S), primer per l’obaga per enfilar-nos ben aviat al llom rocallós fins al fil del cingle.

Roca de la Gotzera (1280m)
És una balconada sobre el Berguedà i molt més enllà; bon mirador del Catllaràs, la Serra de Picancel, la vall del Merdançol i amb l’embassament de la Baells als peus, la Serra de Queralt, els Rasos de Peguera, la Serra d’Ensija, el Pedraforca, el Cadí i el Moixeró. Vers el nord la panoràmica queda retallada pel Tastanós i el Sobrepuny. Però podem atalaiar fins als cingles d’Aiats, el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat.
Als cingles que ens envolten hi nien rapinyaires i és fàcil observar-ne estols.
Tornem a la Plana i continuem (W) fins a un collet.

Collet de la Plana del Castell (1259m)
Sortim a un camí senyalitzat per on discorre el PR C-199, Sender de la Nou, que s’adreça al Sobrepuny. El seguim a mà dreta fent un gir de 90º (N). Clavats al terra hi veiem alguns caps de biga. Són fites de terme. Aquest tram i fins la collada de Pasquals és termenal entre Vilada i la Nou de Berguedà. Poc més amunt trobem un camí a mà dreta. El seguim en fort pendent per enfilar-nos al Cap de Tatasnós, per una estreta lleixa, protegida a la part més delicada per una cadena. El pas no és difícil, però força exposat i ens cal mirar bé on posem els peus.

Cap de Tastanós (1347m)
Tot i ser més alt no guanyem perspectiva respecte a la que gaudíem des de la Roca de la Gotzera, excepte cap a la Nou. Si continuéssim progressant per l’allargassada carena vers el N, trobaríem l’Esquena de l’Ase, on el crestall ja és més afilat. Ens caldria grimpar i desgrimpar-lo per accedir al punt més alt: el Cap de la Canal Closa.
Retornem al camí principal i el seguim (N) al peu dels cingles ponentins de l’Esquena de l’Ase i el Cap de la Canal Closa, per la baga de Casadesús.

Collada de Pasquals (1215m)
Entre el Serrat de Picamill i el Cap de la Canal Closa. Hi arriba una pista que travessa les Collades, sota el Sobrepuny i baixa fins prop del pas de l’Escalell, a Sant Romà de la Clusa. El PR segueix aquesta pista, a l’esquerra. Però nosaltres la prenem de baixada, a mà dreta (ENE).
Creuem una torrentera. És una de les que nodreixen la font de l’Arç. Baixem (SE) a passar pel Grau de Dalt i continuem (E), deixant a mà esquerra el Camí de la Garriga, que s’enfila a les Collades de Picamill, un del itineraris habituals al Sobrepuny. Poc més enllà atenyem una ampla feixa a mà dreta, amb una cleda i una bassa. És el Camp Gran d’Espinagais que creuem (S). A l’altre cap surt un antic camí, poc fressat però fàcil de seguir, pel que baixem fins al que resta del mas d’Espinagais.

Espinagais (1041m)
O Espinagalls. Ruïnes d’un gran mas amb un edifici principal, coberts i era a la part de ponent. Baixem (NE) pel que deuria ser l’antic camí d’accés al mas, fins a sortir a la continuació del Camí de la Garriga que prenem a mà dreta. Seguim senyals de pintura blanca.
Bona estona més avall sortim sobre una pista que prenem a mà dreta, deixant-la al cap d’uns seixanta metres per reprendre el camí a l’esquerra. Aviat retrobem la collada de Roset on desfem el camí de l’anada.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

Roca de la Gotzera i Cap de Tastanós

Costa Cabirolera. Serra del Cadí.

Al sostre del Berguedà des de les Bassotes pels Cortils

Distància 4,8 km
Desnivell acumulat 800 m
Nivell de dificultat moderat
Data 19 de juny de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Serra del Cadí/Pedraforca (1:25000)

Aquest itinerari lineal és el camí més curt i fàcil per assolir el sostre comarcal del Berguedà, i el tercer de la Serra del Cadí.
Camins poc o gens senyalitzats, però ben fressats, fàcils en general excepte un parell de trams per terreny descompost i rost.

Accés
A Bagà, seguint les indicacions, prenem la carretera local que, vorejant el Bastareny, s’adreça a Sant Joan d’Avellanet i Gisclareny.
Passat el pont de Sant Joan, en un revolt, anem a la dreta per un curt túnel i pugem al coll de l’Escriga. Davallem fins al primer nucli de cases rebutjant tots els ramals que baixen a mà esquerra. Continuem recte i pugem al coll de la Bena on acaba l’asfalt. Prenem el ramal de l’esquerra fins al coll de Bauma, on hi ha una àrea de lleure i la pista es bifurca per baixar a Gresolet. Rebutgem aquest ramal i anem a la dreta. Passem el coll del Torn i atenyem el de les Bassotes. Hi ha un rètol indicador del Camí dels Bons Homes i en parteix uns pista precària a mà dreta.
També podem accedir-hi des de Saldes pel mirador del Gresolet, però en aquest tram la pista empitjora i sol estar cobert de neu o glaç part de l’any.
La pista entre el coll de la Bena i les Bassotes és apta, amb precaució, per a tota mena de vehicles.

Coll de les Bassotes (1880m)
Hi ha un rètol indicador del Camí dels Bons Homes. Podem albirar la carena de Costa Cabirolera vers el NW.
Hi conflueixen els GR 107 i 150, el PR-C 124 i l’itinerari Cavalls del Vent. El tres darrers s’adrecen a Prat Llong seguint una pista precària que parteix d’aquest punt. Nosaltres ho fem seguint un camí prou fressat que fa drecera. Creuem la pista o hi passem a tocar en quatre ocasions i la seguim ben pocs metres. A Prat Llong l’atenyem per darrer cop, creuem un vailet i deixem el camí (GR, PR i CV) que s’adreça (E) al Pas dels Gosolans per la Serra Pedregosa. Anem a l’esquerra (N) guiats per fites i senyals de pintura vermella.
Una gran fita ens assenyala la Bretxa dels Cortils. En tot el tram el pendent mai passa de moderat.

Bretxa dels Cortils (2308m)
Grau que salva el cingle entre la Serra Pedregosa i el Torrent dels Cortils. Des d’aquí podem albirar perfectament el camí que seguirem per guanyar el cim.
Davallem fort per terreny rost i inestable. Però el camí és ben fressat i hi ha fites i senyals vermells. Més avall el pendent es modera el camí resulta de bon fer.

Font dels Cortils (2190m)
Uns cóms al fons del torrent homònim recullen l’aigua d’una surgència que hi ha poc més amunt, prop de la cabana dels Cortils, refugi lliure que podria servir-nos d’aixopluc en cas de necessitat.
Hi conflueixen tres corriols: un que baixa per l’E provinent del GR, un que s’adreça a la cabana i el de més a l’esquerra (en el sentit de la marxa) pel que reprenem el camí (NW).
Poc més amunt sortim sobre un camí travesser que prenem a mà esquerra (W) per on passa una variant del GR 150. Pocs metres més enllà rebutgem a mà esquerra un altre corriol (1).
En moderat pendent anem guanyant alçària (W) fins atènyer el peu de la tartera que davalla de la Costa Cabirolera. Assolim la carena per terreny descompost i fort pendent.

  • (1) Podríem seguir-lo dons conflueix amb el GR més amunt.

Pas del Cabirol (2524m)
Punt on el camí guanya la carena per entremig del rocam. A partir d’aquí solament ens cal carenejar en moderat pendent fins a l’evident cim.

Pic de Costa Cabirolera (2605m)
O Roca Punxenta. Des d’aquí no ho sembla però des del Baridà, al vessant nord, té un aspecte molt prominent sobre la serralada. És termenal entre Josa i Tuixén (Alt Urgell), Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya) i Bagà (Berguedà). I sostre d’aquesta darrera comarca. La seva prominència fa que sigui una bona talaia sobre aquestes comarques.
És coronat per un vèrtex geodèsic, una creu i una bústia. Retornem pel mateix camí.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Cadí. Costa Cabirolera.

Rasos de Peguera

Cogulló d’Estela, Roca d’Auró, Torreta, Rasets, Pedró i Rasos de Dalt

Distància 9,5 km
Desnivell acumulat 640 m
Nivell de dificultat moderat
Data 17 de novembre de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Rasos de Peguera/Serra d’Ensija (1:25000)

Com el seu nom indica, els Rasos de Peguera son uns prats de muntanya tradicionalment dedicats al pasturatge, situats a migdia del despoblat de Peguera, a 2000 metres d’alçada.
L’any 1908 va esdevenir el primer indret de Catalunya on es van practicar esports de neu. L’any 1933 s’hi va inaugurar el Xalet-Refugi, actualment totalment reformat i propietat del Centre Excursionista Montserrat. Els anys 70 es va potenciar l’estació d’esquí amb la construcció de la carretera d’accés, l’edifici de serveis i l’ampliació del nombre de pistes i remuntadors. Però el 2004, la manca de neu i recursos va obligar a aturar-la.
Els punts més alts son el Salabardar i el Pedró. De formes arrodonides i suaus, a penes destaquen del conjunt. Però al SE s’alcen tres cims encinglerats i prou prominents com per a que destaquin des de contrades ben allunyades: la Torreta, la Roca d’Auró i, especialment, el Cogulló d’Estela. Aquesta ressenya detalla un itinerari circular que s’enfila a tots aquests cimals.
El qualificaríem de fàcil si no fos perquè en més d’un punt ens caldrà grimpar.

Accés
Per l’Eix del Llobregat (E-9/C-16) a l’alçada de Berga prenem qualsevol de les dues sortides que menen al Santuari de Queralt, els Rasos de Peguera i Sant Llorenç de Morunys, seguint les indicacions que localitzem a cada cruïlla.
Passat el Castell de Sant Ferran, que ens queda a mà dreta, deixem la carretera de Sant Llorenç i, per la mateixa mà, continuem en direcció a Queralt i els Rasos. Passada la Font Negre, deixem la de Queralt i seguim fins al final la BV-4243.

Creu del Cabrer (1893m)
Ampli espai per a aparcament. Baixem uns metres per la carretera d’accés i prenem una pista a mà esquerra, tot creuant una tanca.
Així que sortim al Pla de l’Orri, als Rasets, la deixem a mà dreta, per camí gens definit, i marxem 350 vers el S fins a localitzar el Pas de Puigventós.

Pas de Puigventós (1950m)
Hi ha un rètol indicador. Baixem per un camí ben definit. Puigventós és un mas al peu ponentí de l’esvelt Cogulló d’Estela que ben aviat podem albirar. Deixem a mà  esquerra el camí que s’adreça al coll entre la Torreta i la Roca d’Auró i més avall, a mà dreta, un dels camins a Puigventós (rètol). Encara més avall unes fites assenyalen a mà esquerra un altre camí a la Roca d’Auró. És el que seguirem tornant del cogulló. Poc més enllà passem pel costat d’una font i continuem baixant fins al coll.

Coll d’Estela (1785m)
Per llevant hi arriba una pista que puja des de la que va del càmping de la Font Freda a Corbera. Per ponent el camí a Puigventós. També hi ha una font.
Seguim un corriol carener, ben fressat i senyalitzat amb pintura verda.
Al peu del cogulló ens caldrà grimpar per superar unes lloses. Una sirga ens hi pot ajudar. Tot revoltant el cim en sentit contrari a les busques, superem una esquerda. El camí és costerut i aeri, i ens caldrà ajudar-nos amb les mans en algun punt.

Cogulló d’Estela (1862m)
Coronat per una creu i una senyera. Hi ha bústia amb llibre de registre. Malgrat que té la visibilitat minvada pels tossals dels Rasos vers el N i el NW, és una bona talaia.
Baixem a retrobar al camí que hem deixat abans del coll, prop de la font. En fort pendent ens enfilem al collet entre la Torreta i la Roca d’Auró. Poc abans d’arribar-hi retrobem per l’esquerra el camí que ve del Pas de Puigventós. De collet al cim hi ha ben poc. Però haurem de superar una graonada rocallosa on una cadena pot ajudar-nos-hi.

Roca d’Auró (1948m)
També anomenada Roc d’Uró o d’Oró. És un esperó rocallós separat de la resta, coronat per una obra al·legòrica de l’excursionisme i una senyera.
Prop del cim hi ha un cable que ajuda a baixar al Forat d’Estela, un avenc conegut des de temps immemorial i farcit de llegendes. El panorama que hi gaudim és semblant a la del cogulló d’Estela.
Retornem al collet amb la Torreta i, seguint uns pocs metres el camí al del Pas de Puigventós, localitzem a mà dreta un corriol senyalitzat amb pintura groga.
El seguim baixant primerament a mà dreta per enfilar-nos decididament en direcció a la Torreta. En algun pas ens cal ajudar-nos amb les mans.
Flaquegem el cim per la dreta, revoltant-lo en sentit contrari a les busques i sortim sobre el tossal.

Torreta dels Enginyers (1987m)
També coneguda com la Torrota. Hi ha un vèrtex geodèsic i instal·lacions radioelèctriques. No té l’aspecte de cim, és el punt culminant del tossal que formen els Rasets. Encinglerat per llevant i migdia però planer pels altres vessants.
De natura calcària, està clivellat de bòfies, esquerdes i avencs.
Hi arriba la pista dels Rasets, la mateixa que hem seguit a l’anada, que ara prenem en sentit contrari per retornar al Pla de l’Orri.

Collada dels Rasets (1943m)
Ampla collada al bell mig del Pla de l’Orri. Hi arriba el PR-C 73 (Berga/Sant Corneli) que puja de la font i collada de Tagast. El seguim per una antiga pista de suau pendent fins al Pedró.

El Pedró (2059m)
Hi ha un monòlit del Club Esquí Berguedà i un vèrtex geodèsic mig amagat entre la pineda. Alguns mapes (ICGC, IGN) situen el Pedró al Salabardar o Rasos de Dalt i a aquest punt l’anomenen Rasos de Baix.
Una bona opció és escurçar l’itinerari seguint el PR (fites) que va a buscar les pistes de l’antiga estació d’esquí i baixa a la Creu del Cabrer.
Per camí poc definit baixem (N) a les Collades.

Les Collades (1975m)
Altres mapes (ICGC, IGN) l’anomenen Coll de la Creu del Cabrer. Sigui com sigui, aquesta ampla collada entre els Rasos de Dalt i el Pedró fa de partió entre els termes de Cercs, Fígols i Castellar del Riu.
Per un camí enmig de la pineda i amb senyals de pintura groga, ens enfilem en suau pendent al Salabardar.

Salabardar (2079m)
O Rasos de Dalt, o Cap de la Baga de Peguera i encara, tal com s’ha dit, segons quina font es consulti, el Pedró.
Coronat per una senyera, és el punt més alt dels Rasos de Peguera. Malgrat això, envoltat d’arbres arreu, té poca visibilitat.
Retornem a les Collades on marxem vers ponent fins a trobar una pista de servei de l’antiga estació. La seguim i per les pistes d’esquí retornem al punt d’origen.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Rasos de Peguera

Itinerari relacionat: Corbera i l’Estany, cims i cingles

La Figuerassa, Corbera, Queralt i Madrona

De Fumanya a Corbera per la Figuerassa. Retorn per la Serra de Queralt.

Distància 13,8 km
Desnivell acumulat 930 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 8 d’octubre de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Rasos de Peguera (1:25000)

Clàssic itinerari circular pels primers estreps del Prepirineu berguedà, allà on la plana acaba però el paisatge és encara molt humanitzat: masos, ermites, santuaris,… indrets emblemàtics carregats d’història i llegendes.
Camins fàcils i ben senyalitzats ens procuraran una caminada plaent.

Accés
Per l’Eix del Llobregat (E-9/C-16) a l’alçada de Berga prenem qualsevol de les dues sortides que menen al Santuari de Queralt, els Rasos de Peguera i Sant Llorenç de Morunys, seguint les indicacions que localitzem a cada cruïlla.
Passat el Castell de Sant Ferran, que ens queda a mà dreta, deixem la carretera de Sant Llorenç i, per la mateixa mà, continuem en direcció a Queralt i els Rasos.
Deixem el vehicle a l’alçada d’un grup de cases a mà dreta i cal Fumanya i un dipòsit a l’esquera.

Fumanya (855m)
Hi ha rètols indicadors del PC-C 73 i del GR 107. Prenem el Camí de Queralt per l’obaga, seguint per la vorera de la carretera, protegits pel guarda-rail.
A l’alçada de l’Hostal del Guiu, travessem la carretera, creuem la riera de Metge i, per l’esquerra de l’hostal, prenem un camí ben fressat fins al Coll de Vilaformiu on sortim sobre una pista, que prenem a mà esquerra, en fort pendent.
Opcionalment podem prendre un camí també a l’esquerra que, en poca estona, ens mena a les Agulles del Mercadal, des de on gaudirem d’una bona panoràmica de tot el recorregut que farem.
Poc més amunt, sortim a la pista que puja a la Figuerassa pel Bac de Vilosiu. Hi ha un rètol del PR-C 73.3 que seguirem a partir d’ara. Malgrat que els senyals de continuïtat son escadussers i antics, els indicadors a les cruïlles i un camí ben definit, no permeten dubtes.
Creuem la pista i emprenem el camí de la Figuerassa entaforant-nos a una clotada entre la Roca Roja (mola molt evident a mitja costa del serrat) i els cingles careners.
El camí és costerut i ombrívol, ben fressat entremig d’un bosc mixt on predominen l’alzina i el boix.

Cova de Can Maurí (1120m)
O de Campmori. L’entrada de 22 metres d’ample per 7 d’alçada, dóna pas a una única galeria rectilínia i de secció triangular que s’estreny progressivament fins fer-se impracticable al final del recorregut (Espeleoindex).
La cova porta el nom del mas que hi ha als peus de la Roca Roja i que hem pogut albirar a mà esquerra en prendre el camí. La llegenda conta que els berguedans, amagats a la cova i parapetats al rocam que domina l’Estret, van clavar una gran pallissa a l’exèrcit sarraí. I que un dels cabdills moros que hi va deixar la pell s’anomenava Abul-Afer i que la mula fera o mula guita de la Patum, és en recordança d’aquest personatge. Des d’aleshores la cova i els paratges propers prengueren el nom de Camp Maurí o camp del moro (l’Erol, núm. 20, 1987).
Llegendes a banda, les excavacions arqueològiques de Joan Serra Vilaró varen constatar ocupació de l’indret des del neolític final.
Camí amunt anem guanyant alçària esbiaixadament i guanyem la carena a l’alçada de les antenes, allà on el cingle es mostra menys esquerp.

Serrat de la Figuerassa (1495m)
Hi arriba la pista que hem creuat abans, amb ramals al Coll de l’Oreller, la Casanova de les Garrigues i Vilosiu. Hi ha edificis i torres de telecomunicacions. També és un punt d’enlairament amb parapent i partió dels termes de Berga, Cercs i Castellar del Riu.
Si el dia és prou clar, val la pena baixar als miradors que hi ha quatre-cents metres cingle enllà (E). Hi podrem albirar de la Tosa d’Alp a Montserrat i del Taga a les Muntanyes de Prades.
Per una antiga pista pedregosa, que aviat es converteix en un agradable sender entremig de la pineda, baixem suaument fins al coll de l’Oreller, on hi conflueixen la pista a Corbera i l’Estany (GR 107) i un ramal de la de la Figuerassa. Hi ha rètols indicadors. Un corriol no indicat, però senyalitzat amb fites i pintura groga que més avall es bifurca, ens permetria baixar a Espinalvet, o bé anar a trobar la carretera dels Rasos i seguir-la. Tant seguint aquest corriol com el GR podem escurçar molt l’itinerari.
Anem a l’esquerra, en direcció a Corbera. No cal arribar al santuari si no ens interessa: abans de pujar pel ramal pavimentat de la pista d’accés, baixem als Plans pel de l’esquerra, tot seguint el GR.

Santuari de Corbera (1424m)
D’origen romànic, està format per una hostatgeria i la casa de l’ermità adossats al voltant de l’església, en un dels quals hi ha una llinda amb la data de 1721. L’església, d’estil barroc, és d’una sola nau amb capelles laterals i un presbiteri quadrat que acull el cambril. La imatge de la marededéu de Corbera (segle XV) es conserva en el Museu Diocesà de Solsona. Durant la revolució del 36 es va cremar el retaule barroc de l’escultor Pau Costa.
Continuem per la pista d’accés i la deixem poc més enllà per una altra que, a mà esquerra, baixa als Plans de Corbera. Ben aviat també la deixem per un corriol a mà dreta (rètol indicador). A banda dels senyals del PR, ara seguirem les indicacions a la Font Freda.
Passem pel costat de la Rovira i, seguint la pista d’accés al mas i més endavant un corriol a mà esquerra, baixem als carrers d’una urbanització d’Espinalbet. Per camí enquitranat anem a creuar la carretera dels Rasos de Peguera.
Prenem una pista paral·lela a la tanca del càmping Font Freda, que deixem a mà esquerra. Trobem dues bifurcacions on anem a l’esquerra (Queralt/Berga als indicadors). Després de la segona, per una rampa pavimentada o pel corriol paral·lel, pugem a un coll.

El Portet o Coll Gran (1360m)
Collada que separa les serres dels Lladres (W) i de Queralt (E). Ben a prop hi ha la casa de cal Portet. Deixem la pista i, seguint el indicadors, prenem un camí en direcció a Queralt (E).
Ens enfilem per l’obaga deixant a mà dreta el cap d’un serrat que fa de termenal entre Capolat, Castellar del Riu i Berga. Davallem al Coll de la Mel (rètols indicadors) on per l’esquerra se’ns ajunta un corriol que puja del Camí del Ròssec, anomenat així perquè s’hi arrossegava la fusta.
Tornem a guanyar alçària, ara seguint la carena, fins al Serrat de la Mel on podem gaudir de bones vistes. Davallem i deixem a mà esquera un altre corriol, aquest no senyalitzat, que també puja del Camí del Ròssec.
Per tal d’esquivar un contrafort del Cap de la Tartanera ens cal davallar per un grau i tornar-nos a enfilar.

Mirador del Cap de Tartanera (1375m)
El camí no passa pel cim, superat el grau, unes roques en una lleixa a mig cingle són un excel·lent mirador de la contrada, on ja podem albirar el santuari de Queralt i comprendre l’etimologia del seu nom «roca alta».
Continuem camí per la lleixa, arrapat i embalmat al peu del cingle més alt dels de Garreta, que duen el nom del mas que hi ha al davall.
Ben aviat ens cal tornar a davallar fins al fil del cingle inferior i recuperar alçaria. A partir d’aquest punt, ja tot és baixada.

Coll de Sant Joan (1170m)
Entre la Serra de Queralt i les agulles del Castellberguedà. Hi ha un oratori. Important cruïlla de camins ben senyalitzats on, a banda del dels cingles, hi conflueixen els que van per l’obaga: el de l’Aigua i el que baixa a Espinalbet, per on corre el GR 107. Pel solell puja el de Garreta, des de prop d’aquest mas al peu de la carretera a Sant Llorenç de Morunys. I encara el que ve directe del santuari passant per la font del Bou. Nosaltres però prenem el dels miradors.
Anem a passar pel mirador de les Guilles, pel de Garreta, al costat de l’ermita de Sant Ignasi, i per sota la de la Troballa.

Santuari de Queralt (1157m)
Al segle XIV el mercader berguedà Francesc Garreta féu construir un primer santuari que es mantindrà fins al segle XVIII, quan es va bastir l’actual edificació.
El conjunt de Queralt l’integren l’església i un gran edifici annex que acollí al seu moment l’hostatgeria on avui hi ha el restaurant i l’estació del funicular inclinat que hi accedeix des dels aparcaments.
Originàriament hi hagué un monumental retaule barroc obra de Pere Costa, destruït el 1936. El temple és d’estil renaixentista i es compon d’una nau central amb una gran portalada d’accés i dues naus laterals. Damunt la sagristia hi ha el cambril de la marededéu, una imatge gòtica amb diverses reformes posteriors.
Cada any el 8 de setembre, festa de les marededéus trobades, s’hi celebra de Gala de Queralt.
Baixem a l’aparcament on, per la banda de la carretera d’accés (rètol indicador) en surt un ombrívol camí esglaonat pel que davallem a Sant Pere de Madrona.

Sant Pere de Madrona (1020m)
Església romànica situada sobre un turó a l’extrem oriental de la Serra de Queralt al lloc on es creu que s’alçava el castell de Madrona, propietat dels vescomtes de Berga, del que en fou hereu Guillem II de Berguedà, personatge controvertit i famós trobador. Malgrat la coincidència amb el nom, no cal confondre-la amb la de Pinell del Solsonès.
N’hi ha notícia d’ençà el 839, però el temple romànic actual data del segle XIII. Està format per una nau coberta amb volta de pedra de canó apuntat, encapçalada, a llevant, per un absis semicircular. La porta, d’arc de mig punt, oberta a migdia sobre una plataforma a manera d’atri, que és un bon mirador de la ciutat de Berga i del baix Berguedà.
Fins al segle XVIII fou la parròquia d’un terme que comprenia un bon nombre de masos disseminats al nord i ponent de Berga, a l’entorn de les serres de la Figuerassa i Queralt, entre Cercs i la Valldan (l’Erol, núm. 104, 2010).
Entre amples llaçades baixem a trobar el camí de Fumanya a Queralt i el seguim fins a retornar al lloc d’inici.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

La Figuerassa, Corbera i Queralt

Volta pel Catllaràs

De la Pobla de Lillet al Roc del Catllaràs pel Joc de la Pilota retornant per Falgars

Distància 16,6 km
Desnivell acumulat 1090 m
Nivell de dificultat moderat
Data 8 d’agost de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Catllaràs/Picancel ó Ruta de l’Ermità (1:25000)

Itinerari circular que, partint de la Pobla de Lillet, ens permet recórrer una bona part del Catllaràs i visitar alguns dels seus indrets més interessants: el Xalet, la Roca de la Lluna, el Joc de la Pilota, el Roc del Catllaràs i el Santuari de Falgars.
Tot el recorregut és per camins i pistes ben fressats i senyalitzats. A les principals cruïlles hi trobarem indicadors, tot i que n’hi concorren molts i canviarem sovint d’un camí a l’altre, els sovintejats senyals del PR i del GR ens trauran de qualsevol dubte.
L’únic punt que ofereix certa dificultat és l’accés (opcional) al cim de la Roca del Joc. Cal dir que, si no s’hi vol pujar, les vistes des del mirador de la Roca de la Lluna són molt semblants.
Tot el camí és en general ombrívol pel que es pot fer en qualsevol època de l’any. Al Catllaràs hi creix la flor de neu, a la tardor s’hi fan molt bolets i podem escoltar-hi la brama del cérvol.

Pobla de Lillet (842m)
Creuem el riu pel costat de la Plaça de l’Ajuntament. Hi ha rètols indicadors del GR 4 i del Camí Ral de la Pobla a Falgars, pel carrer de la dreta, per on retornarem. Anem a l’esquerra, pels carrers del Regatell i de la Font, en direcció al Barri de Coromines, seguint les indicacions del Camí Ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà i el PR-C 52.

Les Coromines (876m)
Al cap de munt de les Coromines, davant la Capella de Sant Antoni, deixem el PR que, per l’esquerra, marxa cap a Santa Maria i Sant Miquel de Lillet. Anem a la dreta. Hi ha un rètol indicador. Pel costat d’un plànol de camins forestals prenem el Camí Ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà, senyalitzat amb doble ratlla groga. Aquesta senyalització ens acompanyarà fins al Xalet del Catllaràs.
Passem pel costat de la casa del Prat. Sortim sobre una pista, la creuem i continuem per una altra fins a un dipòsit. Nou rètol indicador on continuem pel camí a Sant Jaume de Frontanyà, ara per un corriol que s’enfila fort pel l’obaga de la Costa de l’Agoit.

Serra Pigota (1157m)
Bifurcació de camins indicada. Sortim al camí que puja del Castell, Sant Miquel i Santa Maria de Lillet (PR-C 52, malgrat que el rètol té la numeració equivocada). El seguim a mà dreta (SW). És un camí més ample que el que hem pujat.
Els senyals grocs i blancs del PR-C 52 seran els que ens guiaran bona part de l’itinerari fins al Collet Llobató.
Deixem a mà esquerra el camí que baixa al Grog de la Lleona (fita i pintura blau-grana). El nostre s’eixampla encara més. Deixem a mà dreta una pista que retorna a la Pobla per la Collada Cerdana.

Terra Negra (1317m)
Bifurcació de camins indicada. Deixem el de Sant Jaume de Frontanyà. Continuem pel PR en direcció a Falgars i Sant Romà per una pista precària que deixem més endavant per un camí.
Sortim a la pista que puja de Falgars on hi trobem un altre indicador, però no la seguim, la creuem en direcció a Falgars i Sant Romà. Passem pel costat d’un refugi forestal i atenyem el Xalet.

Xalet del Catllaràs (1372m)
Atribuït a Antoni Gaudí i edificat probablement per encàrrec d’Eusebi Güell, per allotjar tècnics i altres treballadors de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Cedit a l’Ajuntament de la Pobla, amb diverses reformes, durant un temps va estar destinat a casa de colònies. A principis de 2016 s’hi ha reconstruït l’escala original.
Per sota de l’edifici prenem una pista fins a una clariana, on hi havia la mina del Xalet. Continuem (SW) per un camí en fort pendent, que ens deixa de nou sobre la pista a l’alçada del Collet Fred, on prenem a mà dreta el camí que puja al mirador.

Roca de la Lluna (1495m)
Excel·lent mirador sobre l’Alt Berguedà i la Serra de Montgrony, darrera la qual sobresurten els cims del cordal Núria-Ulldeter. Hi gaudim d’una ampla panoràmica que ens permet albirar des de la Serra d’Ensija al Taga, Sant Amanç i els Rasos de Tubau. Hi ha una taula d’orientació.
Baixem a retrobar la pista i continuem a mà dreta (SSW).

Font de la Devesa Jussana (1470m)
El PR abandona la pista per l’esquerra en un revolt sota les verticals parets de la Roca del Joc. Poc més enllà prenem un altre corriol que ens pocs metres ens porta a la font.
No ens cal recuperar el PR: del costat mateix de la font surt un corriol que s’enfila fort fins el peu mateix de la Roca on el retrobem i el seguim a mà dreta.
Sortim al Joc de la Pilota, una clariana que va prendre aquest nom quan els tècnics anglesos de les mines hi jugaven a futbol. Al peu de la Roca del Joc. A mà dreta, unes fites ens senyalen un costerut camí per enfilar-nos-hi per entremig de la fageda.

Roca del Joc (1615m)
O de la Mare de Déu o, també, de la Devesa Jussana. Una empinada lleixa, equipada amb una grapa, dóna accés a una estreta i curta bretxa on hi trobarem una sirga nuada, per accedir al cim. Grimpada fàcil.
Alterosa agulla calcària coronada per una creu i una imatge de la Moreneta. La panoràmica és encara millor que la de la Roca de la Lluna dons podem albirar fins al Montseny. Retornem al Joc de la Pilota on, seguint el PR anem a la dreta.

Joc de la Pilota (1559m)
Bifurcació indicada, al bell mig de la clariana. Senyalada als rètols com a “Coll d’Ardericó” malgrat que no és en cap collada. La d’Arderiu o, més pròpiament com assenyalen altres mapes, Coll d’Ardericó, és situat més a llevant.
Hi arriba el camí que puja des del refugi d’Ardericó, que deixem a mà esquerra per continuar recte (WSW) seguint el PR vers Falgars i Sant Romà. Coincidim des d’aquest punt i fins a retornar a la Pobla amb la Ruta de l’Ermità. Però els senyals vermells d’aquest itinerari són molt més escadussers que els del PR o els del GR que ens aniran guiant posteriorment.

Prat Gespador (1535m)
O Gespedor i també Xispedor. Sortim de nou a la pista i la seguim uns pocs metres.
Bifurcació en T indicada. Travessant el prat a mà dreta podríem escurçar força l’itinerari baixant a Falgars per Vallfogona, tot seguint el PR-C 11.
Hi ha una font amb un cóm. Deixem la pista per un camí a l’esquerra i continuem pel PR-C 52, ara en direcció a Sant Romà (SW). Poc més enllà trobem la font Assedegosa, també amb un cóm, i encara més enllà passem al peu de la Roca del Cortal. Sortim al bell mig d’un pla.

Roca del Catllaràs (1670m)
Un gran penyal al bell mig del Pla del Catllaràs, termenal entre la Pobla de Lillet i Castell de l’Areny, partió d’aigües entre el vessant del Llobregat i el del Merdançol.
Hi ha un pal indicador al costat de la pista que prenem a mà dreta (W), en pujada, vers Falgars i Sant Romà. En un revolt, al punt més alt de l’itinerari (1694m), la deixem baixant a mà esquerra fent drecera fins al collet Llobató.

Collet Llobató (1628m)
On la pista fa un tancat revolt. Termenal entre la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola. Hi passen el PR-C 129 (Olla de Sant Julià) i el GR 4. A partir d’ara ens guiarem pels senyals blancs i vermells del GR. Hi ha un pal indicador. Anem a la dreta, vers Falgars i la Pobla, baixant pel rec del Forat (N).

Camp de l’Ermità (1467m)
Cruïlla de camins amb nombrosos rètols indicadors. Continuem recte seguint el GR en direcció a Falgars i la Pobla (N i després NE).

Clot de la Fou (1455m)
Bifurcació en Y, indicada. Deixem el PR-C 129 que marxa per l’esquerra i seguim el GR  a mà dreta vers Falgars i la Pobla.
Per un llarg tram de pedregosa pista forestal alternada amb camí, anem baixant (NE) a la Colla de Falgars, on trobem la carretera que hi puja des de la Pobla i la seguim fins al santuari.

Santuari de Falgars (1280m)
Santuari marià construït en un lloc anomenat Falgars —lloc de moltes falgueres— documentat d’ençà el 984. La primitiva ermita data de 1049 i l’edifici actual de 1646. Al costat de l’església i ha una hostatgeria.
S’hi conserva una imatge gòtica d’alabastre del segle XV, de la Verge de Falgars alletant el seu fill. Tradicionalment ha estat lloc de pelegrinatge i aplecs tant per part dels poblatans com d’altres indrets: Sant Julià de Cerdanyola hi celebra el Vot del Poble. El dilluns de la segona Pasqua s’hi balla la dansa de Falgars, d’origen antiquíssim.
Hi ha una àmplia zona d’esbarjo habilitada amb taules i fogons on tornem a trobar-hi un pal indicador a la bifurcació de dos camins que menen a la Pobla. El de l’esquerra, per on marxa el PR-C 11, passa per la Cova de la Verge. La de Falgars és una de les tantes “mares de déu trobades”. El de la dreta és el camí ral, o dels Graus, per on marxa el GR 4. Es tracta de dos camins paral·lels que baixen a diferent cota. Seguim el GR pel de la dreta.

Tercer Grau (1211m)
Després d’un pas obert a la roca, el camí segueix per la carena. Poc més avall deixem un corriol a mà esquerra que baixa a buscar el camí de la Cova.

Segon Grau (1060m)
Un tram delicat a la capçalera del Torrent Salat, és reforçat amb murs a banda i banda.

Primer Grau (1005)
Un altre pas guanyat a la roca, amb un tram empedrat. Hi ha un rètol indicador. Deixem un camí que baixa a mà dreta.

El Tinar (911m)
Bifurcació indicada. A mà esquerra surt el camí a Falgars per la Cova (PR-C 11). Més avall creuem el camí d’accés a la casa del Tinar. Passem pel costat de l’heliport i del Parc d’Aventures del Catllaràs i sortim sobre un camí pavimentat que seguim uns metres a mà esquerra. El deixem tot baixant per unes escales a mà dreta i entrem al poble pel camí de l’Escorxador.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Volta pel Catllaràs

El Pont Cabradís

Pel camí dels cints. Retorn pel marge de l’Aigua de Valls.

Distància 10 km
Desnivell acumulat 610 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 24 de juliol de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Vall de Lord/Port del Comte. (1:25000)

El Pont Cabradís o Quebradís és una meravella geològica de primer ordre. El riu de Gósol s’engorja en travessar el congost entre les serres del Verd i d’Ensija. En la part més profunda i abrupte de la afrau, passa per dins d’un llarg pont natural.
Envoltat d’altíssimes cingleres de conglomerat, salta i s’entolla ens un grogs on adquireix un to turquesa bellíssim. Pren el nom d’Aigua de Valls en entrar al terme d’aquest poble, un dels set que conformen el municipi de Guixers al Solsonès. Finalment desguassa al riu Cardener, al pantà de la Llosa del Cavall.
Un entorn natural espectacular malmès en part, aigües avall, per l’aprofitament hidroelèctric.
En aquestes contrades a cavall entre el Berguedà i el Solsonès, els rius s’anomenen pròpiament aigua —Aigua de la Corba, Aigua de Valls, Aigua de Llinars, que més endavant rep el nom d’Aigua d’Ora— els cingles cints i les feixes que els solquen rues.
És un indret força concorregut, especialment a l’estiu. Podem accedir-hi des del Berguedà per Feners, seguint el GR 107. Un camí hi mena des del Coll de Castellar, entre el Molí de Güell i Bonner. Pel del Solsonès el més habitual és anar-hi seguint el curs del riu, bé des del nucli  de Valls o bé des de la Bauma de les Pintes, retornant pel mateix camí. Aquest itinerari, partint d’aquesta balma, hi arriba per la ruta dels cints i retorna pel riu.
L’itinerari és senyalitzat. Trobarem indicacions a les principals cruïlles i diversos penells explicatius sobre flora, fauna i orografia de l’entorn. Si bé el camí de pujada té trams pocs fressats i la senyalització de continuïtat, a base d’estaques, és més aviat escassa, les fites treuen de qualsevol dubte. A partir de la Torre de la Corriu el camí ja és molt fressat.
És un itinerari fàcil, tot i que en més d’un punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans. Però tots els passos que podrien resultar delicats, especialment en cas de mullena, estan protegits amb passamans. És també molt ombrívol, pel que es pot realitzar en ple estiu.
El proposem en el sentit de les busques. D’aquesta forma superem els pendents més forts, entre la Torre i el Pont Cabardís, de baixada. Tot i que es ben factible fer-lo a l’inrevés.
Nota: hi ha força discrepàncies entre els topònims del mapa excursionista i el de l’ICGC, amb algun error conceptual en aquest darrer que, fins i tot, s’ha traslladat als penells explicatius de l’itinerari (per exemple cims per cints).

Accés
Entre els punts quilomètrics 20 i 21 de la LV-4241 de Berga a Sant Llorenç de Morunys, prenem la carretera que puja a Sisquer (Xisquer) i Montcalb (Montcaub). A la mateixa cruïlla ja trobem indicacions al Pont Cabradís. Al cap de sis quilòmetres, més amunt de Sisquer, la deixem per una pista a mà esquerra, apta per a tota mena de vehicles, en direcció al Molí de la Corriu i al Pont Cabradís, entre altres.
Als quatre quilòmetres i mig, quan fa un gir de 180º, som al costat de la resclosa de la Bauma de les Pintes.

Bauma de les Pintes (990m)
Hi ha una resclosa de captació per la central del Molí de la Corriu. La bauma pròpiament és uns metres més amunt. Ampli espai per aparcament.
Seguim la pista (S) pel marge esquerre del riu fins atènyer l’edifici de la central hidroelèctrica. Per un pontarró passem a l’altra riba, on hi ha el molí.

Molí de la Corriu (915m)
Edifici restaurat, habitat ocasionalment, després de passar uns anys abandonat. Anys ha, era el punt de confluència dels masos de la contrada. Té tres ulls, un per cada carcabà, amb dos rodets horitzontals i un de vertical.
Hi ha diversos pals indicadors.
Revoltem per sobre l’edifici on prenem un corriol (W) pel marge esquerre de la Rasa de l’Horta (o Torrent de la Corriu). Més amunt creuem a l’altre marge (senyalitzat per una estaca) i, camí enllà, sortim sobre una pista que seguim pocs metres, quan tornem a creuar el torrent i, a la bifurcació, anem a l’esquerra (senyalitzat per una altra estaca). Més amunt una gran fita ens assenyala el camí de la Torre, a mà dreta.
En tot aquest tram de pujada, molt ombrívol, hi predomina la pineda.

Torre de la Corriu (1195m)
Envoltades d’antigues feixes de conreu, al peu del cingle de l’Espluga, hi ha les ruïnes d’un gran casal. Ha perdut la coberta i solament conserva les parets laterals i un cobert annex.
L’antiga construcció degué ser una casa forta senyorial o d’un pagès acabalat cap al segle XIII. Després es deuria abandonar o ensorrar arran de la crisi demogràfica de la baixa edat mitja, fins que es va reaprofitar al segle XVIII. Es va trobar un cementiri al costat. De l’antiga  construcció  es  conserva  només  els  murs de migjorn i ponent, a l’angle sud-oest de l’edifici modern.  L’alçada  de  l’antiga  edificació  deuria  ultrapassar els 10 metres. L’edifici modern, de tres plantes, és del segle XVIII.
Marxem per un camí carreter (E) que deixem aviat per un camí a mà dreta (pal indicador) en baixada.

Mirador dels Cintells (1225m)
A mitja alçada del cingle que del Cap de Tolosa es despenja fins al riu, és una bona talaia sobre la vall. A migdia albirem les serres dels Tossals, de Valielles, dels Bastets i de Busa. I per l’altra banda la d’Ensija.
Som al punt més alt de l’itinerari, però això no vol pas dir que a partir d’aquí tot serà baixada. Ens cal baixar, sovint en fortíssim pendent, però també recuperar cota per salvar plecs del terreny i torrents com el de Vilacireres (o dels Cints) (1). El camí és ben fressat seguint les rues —lleixes— que tallen els cints. Passem per diverses baumes i un altre mirador. En aquest tram més solell, hi predomina l’alzinar, espurnejat de pi i boix.
Perdem alçària progressivament fins que la remor de l’aigua ens adverteix que som prop del riu. Encara ens cal flaquejar bona entona fins que, en creuar una torrentera, un indicador ens adverteix que cal davallar a l’objectiu principal de l’itinerari.
A mesura que ens hem anat engorjant el paisatge s’ha tornat més selvàtic i ombrívol. Aquí és la boixeda i el faig prenen el relleu. També hi trobem exemplars de teix i grèvol.

Pont Cabradís (1050m)
Unes cadenes ens ajuden a baixar a la llera, on hi ha la sortida d’aigües.
Es considera que l’origen d’aquesta meravella geològica és deguda a grans blocs despresos encastas entre les parets de la afrau, propiciant una gran formació de tosca per sota de la qual s’hi esmuny el riu, en un pont natural d’uns cinquanta metres de llargària. Perquè el Pont Cabradís (o Quebradís, i altres denominacions semblants) no solament és l’agua del riu el que el travessa, també se n’escorre i en raja de les parets i el sostre. Això fa que sigui especialment espectacular a l’hivern, amb els caramells penjant.
En fort pendent remuntem la torrentera per la que hem baixat. Després flanquegem per enfilar-nos sobre el pont (pal indicador). Un doll d’aigua raja de la soca d’una gran alzina.
Vers el nord, surt el camí al Coll de Castellar, no indicat als rètols. Nosaltres marxem en sentit contrari, per un camí ombrívol i fressat pel marge esquerre del riu, entremig d’una boixeda amb exemplars considerables.
El pas d’algunes codines podria resultar delicat amb terreny humit, però està ben protegit amb cadenes i sirgues.

Aigües Juntes (1025m)
Baixem a la llera al punt on dos torrents desguassen al riu. El del marge esquerre és el Torrent Fondo (1). És un indret bellíssim on un torrent d’aigua cristallina, fent bo el seu nom, forma una gorja profunda, fosca i estreta. El creuem a gual remuntant fort a l’altra banda. Llavors baixem per un tram on ens caldrà ajudar-nos amb les mans.

L’Escalars (1025m)
Una sòlida escala d’uns quatre metres, amb passamà, ens ajuda a baixar prop de la llera des d’una lleixa.
Poc més avall el camí s’eixampla i transcorre planer. Passem pel costat de la Font de la Fam, uns degotalls sobre una formació de tosca coberta de molsa. Ben aviat atenyem la Bauma de les Pintes.

  • (1) Aquests torrents estan equipats i s’hi practica el descens d’engorjats.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Pont Cabradís

Picancel. Serrat de Migdia i Sant Miquel de les Canals.

Entre la Riera de la Portella i el Merdançol, tributaris del marge esquerre del Llobregat, a migdia de Vilada, s’alça la Serra de Picancel (Pic-en-cel). De roca conglomerada, la vegetació hi és exuberant i frondosa, especialment a l’obaga, per on es despengen les Canals de Sant Miquel, amb un devessall de torrents d’aigua cristallina que peixen el Merdançol.
Diversos camins travessen la serra. Fressats i de bon fer, permeten al caminant realitzar itineraris per a tots els gustos. I visitar racons com Pedret, la Portella, la Quar, Sant Miquel i pobles com Vilada i Borredà. Un bon grapat d’al·licients que no deixen indiferent al caminant. Un dels cimals de la serra és el Serrat de Migdia.
Les ressenyes que segueixen corresponent a dos itineraris circulars semblants on hi trobareu tots els ingredients que abans comentàvem. També us pot interessar aquest itinerari relacionat: De Sant Quirze de Pedret a Vilada

Des del Pla de la Fusta pel Portell de l’Ovellar i retorn pel Coll del Reposador.

Distància 11 km
Desnivell acumulat 837 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 23 de febrer de 2016
Cartografia Ed.Alpina. Catllaràs-Picancel/Lluçanès (1:25000)

Accés
Passat el quilòmetre 160 de la C-26, sortint de Vilada en direcció a Borredà, prenem a mà dreta una pista senyalada a les Canals de Sant Miquel. Ben aviat deixem el vehicle a la clariana del Pla de la Fusta, just abans de la tanca que barra la pista, sobre el Pont del Climent.

Pla de la Fusta (667m)
Baixem a travessar el Merdançol pel Pont del Climent i, a l’altre marge, prenem un camí indicat cap a Sant Miquel, la Portella o Pedret. Deixem a mà dreta el camí al Pont del Doro per on retornarem.
Comencem a guanyar alçària pel marge dret del torrent (S) i travessem el Portell de l’Ovellar, un pas guanyat a la roca.
La vegetació és densa, ombrívola, formada bàsicament de pins, avellaners i boix, espurnejat de roures i alzines. A més alçària, a la capçalera de les canals, la fageda fa acte de presència i en trobarem exemplars considerables. Sovint però barrejats amb el pi i el boix.
Perdem alçària i baixem a trobar el Torrent del Coll del Tell, que seguim pel mateix marge. A la bifurcació (indicada) anem a la dreta, creuem el torrent i encetem el camí del Trencacames, però no cal amoïnar-nos pel nom. Pel de l’esquerra pujaríem el coll del Tell (Salga Aguda, la Portella,…).
Deixem la llera enfilant-nos fort, fent llaçades i una petita marrada, per continuar (SW), en moderat pendent. Un munt de pedres a l’esquerra i una cisterna tallada a la roca a la dreta, ens indiquen que ens trobem a la Casa del Bosc. Des d’aquest punt anem a buscar la canal veïna. Davallem lleugerament, passem per un llom alçat, al lloc conegut com l’Era de la Castellona, on ja podem albirar el Serrat de Migdia a ponent, el Collet dels Pins a migdia i Vilada al nord. Seguim fins abastar la llera del Torrent Fred.
Un cop al torrent, a la falda ponentina del Pic de Perris, ja no deixem d’enfilar-nos, en fort pendent, fins als peus de la cingle de la Por, on hi ha un monumental exemplar de faig. Les rondalles identificaven aquest lloc com el punt de trobada de la bruixeria dels entorns.
Per l’esquerra surt el camí al Pic de Perris. Esquivem el cingle fent un gir de 90º i seguint un corriol a la dreta que, en poca estona, ens deixa al Collet dels Pins

Collet dels Pins (995m)
Entre el Cingle de la Por i el Serrat de Migdia. Prenem un camí (indicat) a mà dreta i ens enfilem (N) pel llom a solell del pic tot salvant curtes codines de fort pendent per sobre el conglomerat. Atenyem l’avant-cim, al que ens hi enfilem desviant-nos uns pocs metres a l’esquerra del camí.
Al collet entre avant-cim i cim, una sirga protegeix un pas fàcil, delicat en cas de mullena. Darrer i curt esforç per fer cim.

Serrat de Migdia (1082m)
Envoltat de veïns més alts, és una bona talaia de la contrada, però no pas més enllà. L’entorn és formidable: albirem els Rasos de Peguera, la serra d’Ensija, els cingles de la Gotzera i del Tastanós, el Cap de la Canal Closa, el Sobrepuny, el Cap del Roig i els Rocs de Castell, així bona part del Catllaràs. Sota els peus la vall del Merdançol, amb la cua de l’embassament de la Baells, Vilada i, al fons, Borredà. Per l’altre vessant la Quar i la vall de la Portella, al peu del Serrat de les Tombes.
Retornem al collet i baixem (WSW) tot passant a prop de la font dels Cóms. Poc més enllà, una bifurcació indicada «Camins de la Portella» on anem a l’esquerra.
El ramal de la dreta ens permet escurçar l’itinerari dons, el de la dreta és el Camí dels Colletons, per on podem baixar al Pont del Doro (mireu-vos la ressenya de més avall). O continuar fins al Collet de les Corts i, fins i tot, anar a Sant Miquel per la Collada Alta. Però farem una marrada innecessària pendent cota, que caldrà recuperar.
Cent metres més enllà de la bifurcació, deixem el camí per un rastre o tirany poc evident a mà esquerra i ens enfilem al Cingle de la Por.

Cingle de la Por (1040m)
Hi gaudim d’un entorn semblant al Serrat de Migdia, millor vers el sud.
Baixem del cim però desviant-nos a l’esquerra, on hi ha camí més definit. Anem a passar sobre una gran llesca de pedra ignorant uns senyals blaus que indiquen, a mà esquerra, el camí de les Canals Males. Més avall el corriol que seguim es desdibuixa, però continuem (SW) fins a retrobar el camí que havíem deixat per enfilar-nos al cingle, poc abans del Collet de les Corts.
Al Collet ignorem a mà dreta el camí als Colletons, que hem rebutjat abans. Fem un flanqueig sobre una llesca de pedra, una colzada de 90º (W) i, per les Feixetes, sortim al Pla de Sant Miquel. Una estaca indicadora ens senyala, a mà dreta, l’antic camí de Vilada per la Collada Alta. Anem a l’esquerra i passem per sota una línia d’alta tensió.

Sant Miquel de les Canals (986m)
Sobre un pla envoltat d’antigues feixes de conreu, s’alcen el mas i capella de Sant Miquel.
La capella, de reduïdes dimensions i forma rectangular, és coberta amb volta de canó, acabada amb un absis semicircular a llevant i coronada amb un campanar d’espadanya. La feu construir Bertran d’Avià i data de 1168.
El lloc és una magnífica talaia de la vall de la Portella i el cingle de la Quar.
Hi puja una pista des de la riera de la Portella pel les ruïnes de Corrubies. I l’antic camí de Vilada pel Rec de les Canals, per on retornarem. Hi ha diverses pistes per treure fusta. Durant anys i encara ara, l’explotació forestal és un dels recursos importants d’aquesta zona i el veí Catllaràs.
Marxem per una pista (W). A la bifurcació en Y prenem el ramal de la dreta. A pocs metres del de l’esquerra comença el camí que puja de la Creu de Mascaró per on podríem anar a Pedret.
Més amunt, en una clariana, continuem pista a mà dreta. Per l’esquerra hi arriba el camí de Pedret pel Collet de les Fustes i la Covil. De nou al bosc, poc més enllà, deixem a mà dreta l’antic de Vilada, paral·lel a la pista, que també mena a la Collada Alta.
La pista, cada cop més precària, acaba al Coll del Reposador.

Coll del Reposador (947m)
Contínues llaçades amoroseixen el fort pendent (N) de la davallada per l’antic camí de Vilada, pel marge dret de la torrentera.
Més avall, en una bifurcació (1), anem a la dreta i aviat tombem, també a mà dreta, en direcció al Rec de les Canals de la Fagedeta. Abans d’atènyer-lo trobem un corriol que arriba per la dreta (2).
Travessem el torrent i, pel marge dret seguim davallant per camí més planer fins a trobar l’embassament de la Baells, a l’alçada de l’antic mas de cal Mitger i, a l’altra riba, del Molí del Cavaller, on anem a la dreta (3).
Resseguim el marge esquerre de la llengua de l’embassament que nega la vall del Merdançol, salvant els plecs del terreny, amb tendència a pujar.
Trobem un pont tibetà sobre el Rec dels Colletons. Segons el nivell de l’embassament ens caldrà creuar el torrent més o menys amunt. Per la dreta s’ajunten un parell de camins que provenen de Sant Miquel pels Colletons.

  • (1) Al mapa apareix dibuixat més amunt del que en realitat és.
  • (2) Ignoro d’on prové aquest camí que no apareix al mapa.
  • (3) Abans de l’embassament un pont permetria creuar el Merdançol i el camí continuava fins al Molí del Cavaller.

Pont del Doro (635m)
Un camí a mà esquerra baixa al Pont del Doro, cobert per l’aigua quan l’embassament és ple. Si té poc nivell, hi podem veure el pont i una resclosa construïts per Teodoro Miralles (de qui pren el nom) el 1926, que formen part de les instal·lacions que van permetre electrificar Vilada l’any 1928.
Camí amunt ens cal fer una bona marrada per salvar el Rec del Coll del Tei, abans de retornar al Pont del Climent.

Powered by Wikiloc

Des del Pla de la Fusta pel Portell de l’Ovellar i retorn pels Colletons

Distància 8,8 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 14 de juny de 2008
Cartografia Ed.Alpina. Catllaràs-Picancel/Lluçanès (1:25000)

Fins a la bifurcació indicada com a «Camins de la Portella» tot baixant del Serrat de Migdia, idèntic itinerari que la ressenya anterior.

Camí dels Colletons (950m)
Bifurcació indicada a l’esquerra com a «Camins de la Portella» que mena al Collet de les Corts. És la millor opció si pretenguéssim anar a Sant Miquel de les Canals.
Però nosaltres anem a la dreta. En poca estona de camí planer i ben fressat, arribem a una nova bifurcació. Pel ramal de l’esquerra tornem a tenim l’opció d’anar a Sant Miquel, be pel Collet de les Corts, be per la Collada Alta.
Anem a la dreta, vers el nord, davallant fort per la canal entremig d’una vegetació exuberant, seguint el curs del Rec dels Colletons, ara per un marge, ara per l’altre. Més avall ens en separarem enfilant-nos fins a un collet des de on podrem albirar al Cingle de l’Àliga, als peus del Serrat de Migdia.
De nou tornem a davallar fort fins a retrobar el torrent a l’alçada de la font.

Font dels Colletons (662m)
És aquest un racó de singular bellesa on l’aigua cristallina hi fa un petit salt. Continuarem, travessant diversos cops el torrent, ara per pendent ara més moderat, fins a l’alçada del Riu Merdançol, negat pel Pantà de la Baells, al punt més baix del recorregut, on hi ha el Pont del Doro.

A partir del Pont del Doro, idèntic itinerari que la ressenya anterior.

Powered by Wikiloc
En verd l’opció pel camí dels Colletons



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF