Arxiu de la categoria: Berguedà

El Pont Cabradís

Pel camí dels cints. Retorn pel marge de l’Aigua de Valls.

Distància 10 km
Desnivell acumulat 610 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 24 de juliol de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Vall de Lord/Port del Comte. (1:25000)

El Pont Cabradís o Quebradís és una meravella geològica de primer ordre. El riu de Gósol s’engorja en travessar el congost entre les serres del Verd i d’Ensija. En la part més profunda i abrupte de la afrau, passa per dins d’un llarg pont natural.
Envoltat d’altíssimes cingleres de conglomerat, salta i s’entolla ens un grogs on adquireix un to turquesa bellíssim. Pren el nom d’Aigua de Valls en entrar al terme d’aquest poble, un dels set que conformen el municipi de Guixers al Solsonès. Finalment desguassa al riu Cardener, al pantà de la Llosa del Cavall.
Un entorn natural espectacular malmès en part, aigües avall, per l’aprofitament hidroelèctric.
En aquestes contrades a cavall entre el Berguedà i el Solsonès, els rius s’anomenen pròpiament aigua —Aigua de la Corba, Aigua de Valls, Aigua de Llinars, que més endavant rep el nom d’Aigua d’Ora— els cingles cints i les feixes que els solquen rues.
És un indret força concorregut, especialment a l’estiu. Podem accedir-hi des del Berguedà per Feners, seguint el GR 107. Un camí hi mena des del Coll de Castellar, entre el Molí de Güell i Bonner. Pel del Solsonès el més habitual és anar-hi seguint el curs del riu, bé des del nucli  de Valls o bé des de la Bauma de les Pintes, retornant pel mateix camí. Aquest itinerari, partint d’aquesta balma, hi arriba per la ruta dels cints i retorna pel riu.
L’itinerari és senyalitzat. Trobarem indicacions a les principals cruïlles i diversos penells explicatius sobre flora, fauna i orografia de l’entorn. Si bé el camí de pujada té trams pocs fressats i la senyalització de continuïtat, a base d’estaques, és més aviat escassa, les fites treuen de qualsevol dubte. A partir de la Torre de la Corriu el camí ja és molt fressat.
És un itinerari fàcil, tot i que en més d’un punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans. Però tots els passos que podrien resultar delicats, especialment en cas de mullena, estan protegits amb passamans. És també molt ombrívol, pel que es pot realitzar en ple estiu.
El proposem en el sentit de les busques. D’aquesta forma superem els pendents més forts, entre la Torre i el Pont Cabardís, de baixada. Tot i que es ben factible fer-lo a l’inrevés.
Nota: hi ha força discrepàncies entre els topònims del mapa excursionista i el de l’ICGC, amb algun error conceptual en aquest darrer que, fins i tot, s’ha traslladat als penells explicatius de l’itinerari (per exemple cims per cints).

Accés
Entre els punts quilomètrics 20 i 21 de la LV-4241 de Berga a Sant Llorenç de Morunys, prenem la carretera que puja a Sisquer (Xisquer) i Montcalb (Montcaub). A la mateixa cruïlla ja trobem indicacions al Pont Cabradís. Al cap de sis quilòmetres, més amunt de Sisquer, la deixem per una pista a mà esquerra, apta per a tota mena de vehicles, en direcció al Molí de la Corriu i al Pont Cabradís, entre altres.
Als quatre quilòmetres i mig, quan fa un gir de 180º, som al costat de la resclosa de la Bauma de les Pintes.

Bauma de les Pintes (990m)
Hi ha una resclosa de captació per la central del Molí de la Corriu. La bauma pròpiament és uns metres més amunt. Ampli espai per aparcament.
Seguim la pista (S) pel marge esquerre del riu fins atènyer l’edifici de la central hidroelèctrica. Per un pontarró passem a l’altra riba, on hi ha el molí.

Molí de la Corriu (915m)
Edifici restaurat, habitat ocasionalment, després de passar uns anys abandonat. Anys ha, era el punt de confluència dels masos de la contrada. Té tres ulls, un per cada carcabà, amb dos rodets horitzontals i un de vertical.
Hi ha diversos pals indicadors.
Revoltem per sobre l’edifici on prenem un corriol (W) pel marge esquerre de la Rasa de l’Horta (o Torrent de la Corriu). Més amunt creuem a l’altre marge (senyalitzat per una estaca) i, camí enllà, sortim sobre una pista que seguim pocs metres, quan tornem a creuar el torrent i, a la bifurcació, anem a l’esquerra (senyalitzat per una altra estaca). Més amunt una gran fita ens assenyala el camí de la Torre, a mà dreta.
En tot aquest tram de pujada, molt ombrívol, hi predomina la pineda.

Torre de la Corriu (1195m)
Envoltades d’antigues feixes de conreu, al peu del cingle de l’Espluga, hi ha les ruïnes d’un gran casal. Ha perdut la coberta i solament conserva les parets laterals i un cobert annex.
L’antiga construcció degué ser una casa forta senyorial o d’un pagès acabalat cap al segle XIII. Després es deuria abandonar o ensorrar arran de la crisi demogràfica de la baixa edat mitja, fins que es va reaprofitar al segle XVIII. Es va trobar un cementiri al costat. De l’antiga  construcció  es  conserva  només  els  murs de migjorn i ponent, a l’angle sud-oest de l’edifici modern.  L’alçada  de  l’antiga  edificació  deuria  ultrapassar els 10 metres. L’edifici modern, de tres plantes, és del segle XVIII.
Marxem per un camí carreter (E) que deixem aviat per un camí a mà dreta (pal indicador) en baixada.

Mirador dels Cintells (1225m)
A mitja alçada del cingle que del Cap de Tolosa es despenja fins al riu, és una bona talaia sobre la vall. A migdia albirem les serres dels Tossals, de Valielles, dels Bastets i de Busa. I per l’altra banda la d’Ensija.
Som al punt més alt de l’itinerari, però això no vol pas dir que a partir d’aquí tot serà baixada. Ens cal baixar, sovint en fortíssim pendent, però també recuperar cota per salvar plecs del terreny i torrents com el de Vilacireres (o dels Cints) (1). El camí és ben fressat seguint les rues —lleixes— que tallen els cints. Passem per diverses baumes i un altre mirador. En aquest tram més solell, hi predomina l’alzinar, espurnejat de pi i boix.
Perdem alçària progressivament fins que la remor de l’aigua ens adverteix que som prop del riu. Encara ens cal flaquejar bona entona fins que, en creuar una torrentera, un indicador ens adverteix que cal davallar a l’objectiu principal de l’itinerari.
A mesura que ens hem anat engorjant el paisatge s’ha tornat més selvàtic i ombrívol. Aquí és la boixeda i el faig prenen el relleu. També hi trobem exemplars de teix i grèvol.

Pont Cabradís (1050m)
Unes cadenes ens ajuden a baixar a la llera, on hi ha la sortida d’aigües.
Es considera que l’origen d’aquesta meravella geològica és deguda a grans blocs despresos encastas entre les parets de la afrau, propiciant una gran formació de tosca per sota de la qual s’hi esmuny el riu, en un pont natural d’uns cinquanta metres de llargària. Perquè el Pont Cabradís (o Quebradís, i altres denominacions semblants) no solament és l’agua del riu el que el travessa, també se n’escorre i en raja de les parets i el sostre. Això fa que sigui especialment espectacular a l’hivern, amb els caramells penjant.
En fort pendent remuntem la torrentera per la que hem baixat. Després flanquegem per enfilar-nos sobre el pont (pal indicador). Un doll d’aigua raja de la soca d’una gran alzina.
Vers el nord, surt el camí al Coll de Castellar, no indicat als rètols. Nosaltres marxem en sentit contrari, per un camí ombrívol i fressat pel marge esquerre del riu, entremig d’una boixeda amb exemplars considerables.
El pas d’algunes codines podria resultar delicat amb terreny humit, però està ben protegit amb cadenes i sirgues.

Aigües Juntes (1025m)
Baixem a la llera al punt on dos torrents desguassen al riu. El del marge esquerre és el Torrent Fondo (1). És un indret bellíssim on un torrent d’aigua cristallina, fent bo el seu nom, forma una gorja profunda, fosca i estreta. El creuem a gual remuntant fort a l’altra banda. Llavors baixem per un tram on ens caldrà ajudar-nos amb les mans.

L’Escalars (1025m)
Una sòlida escala d’uns quatre metres, amb passamà, ens ajuda a baixar prop de la llera des d’una lleixa.
Poc més avall el camí s’eixampla i transcorre planer. Passem pel costat de la Font de la Fam, uns degotalls sobre una formació de tosca coberta de molsa. Ben aviat atenyem la Bauma de les Pintes.

  • (1) Aquests torrents estan equipats i s’hi practica el descens d’engorjats.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Pont Cabradís

Picancel. Serrat de Migdia i Sant Miquel de les Canals.

Entre la Riera de la Portella i el Merdançol, tributaris del marge esquerre del Llobregat, a migdia de Vilada, s’alça la Serra de Picancel (Pic-en-cel). De roca conglomerada, la vegetació hi és exuberant i frondosa, especialment a l’obaga, per on es despengen les Canals de Sant Miquel, amb un devessall de torrents d’aigua cristallina que peixen el Merdançol.
Diversos camins travessen la serra. Fressats i de bon fer, permeten al caminant realitzar itineraris per a tots els gustos. I visitar racons com Pedret, la Portella, la Quar, Sant Miquel i pobles com Vilada i Borredà. Un bon grapat d’al·licients que no deixen indiferent al caminant. Un dels cimals de la serra és el Serrat de Migdia.
Les ressenyes que segueixen corresponent a dos itineraris circulars semblants on hi trobareu tots els ingredients que abans comentàvem. També us pot interessar aquest itinerari relacionat: De Sant Quirze de Pedret a Vilada

Des del Pla de la Fusta pel Portell de l’Ovellar i retorn pel Coll del Reposador.

Distància 11 km
Desnivell acumulat 837 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 23 de febrer de 2016
Cartografia Ed.Alpina. Catllaràs-Picancel/Lluçanès (1:25000)

Accés
Passat el quilòmetre 160 de la C-26, sortint de Vilada en direcció a Borredà, prenem a mà dreta una pista senyalada a les Canals de Sant Miquel. Ben aviat deixem el vehicle a la clariana del Pla de la Fusta, just abans de la tanca que barra la pista, sobre el Pont del Climent.

Pla de la Fusta (667m)
Baixem a travessar el Merdançol pel Pont del Climent i, a l’altre marge, prenem un camí indicat cap a Sant Miquel, la Portella o Pedret. Deixem a mà dreta el camí al Pont del Doro per on retornarem.
Comencem a guanyar alçària pel marge dret del torrent (S) i travessem el Portell de l’Ovellar, un pas guanyat a la roca.
La vegetació és densa, ombrívola, formada bàsicament de pins, avellaners i boix, espurnejat de roures i alzines. A més alçària, a la capçalera de les canals, la fageda fa acte de presència i en trobarem exemplars considerables. Sovint però barrejats amb el pi i el boix.
Perdem alçària i baixem a trobar el Torrent del Coll del Tell, que seguim pel mateix marge. A la bifurcació (indicada) anem a la dreta, creuem el torrent i encetem el camí del Trencacames, però no cal amoïnar-nos pel nom. Pel de l’esquerra pujaríem el coll del Tell (Salga Aguda, la Portella,…).
Deixem la llera enfilant-nos fort, fent llaçades i una petita marrada, per continuar (SW), en moderat pendent. Un munt de pedres a l’esquerra i una cisterna tallada a la roca a la dreta, ens indiquen que ens trobem a la Casa del Bosc. Des d’aquest punt anem a buscar la canal veïna. Davallem lleugerament, passem per un llom alçat, al lloc conegut com l’Era de la Castellona, on ja podem albirar el Serrat de Migdia a ponent, el Collet dels Pins a migdia i Vilada al nord. Seguim fins abastar la llera del Torrent Fred.
Un cop al torrent, a la falda ponentina del Pic de Perris, ja no deixem d’enfilar-nos, en fort pendent, fins als peus de la cingle de la Por, on hi ha un monumental exemplar de faig. Les rondalles identificaven aquest lloc com el punt de trobada de la bruixeria dels entorns.
Per l’esquerra surt el camí al Pic de Perris. Esquivem el cingle fent un gir de 90º i seguint un corriol a la dreta que, en poca estona, ens deixa al Collet dels Pins

Collet dels Pins (995m)
Entre el Cingle de la Por i el Serrat de Migdia. Prenem un camí (indicat) a mà dreta i ens enfilem (N) pel llom a solell del pic tot salvant curtes codines de fort pendent per sobre el conglomerat. Atenyem l’avant-cim, al que ens hi enfilem desviant-nos uns pocs metres a l’esquerra del camí.
Al collet entre avant-cim i cim, una sirga protegeix un pas fàcil, delicat en cas de mullena. Darrer i curt esforç per fer cim.

Serrat de Migdia (1082m)
Envoltat de veïns més alts, és una bona talaia de la contrada, però no pas més enllà. L’entorn és formidable: albirem els Rasos de Peguera, la serra d’Ensija, els cingles de la Gotzera i del Tastanós, el Cap de la Canal Closa, el Sobrepuny, el Cap del Roig i els Rocs de Castell, així bona part del Catllaràs. Sota els peus la vall del Merdançol, amb la cua de l’embassament de la Baells, Vilada i, al fons, Borredà. Per l’altre vessant la Quar i la vall de la Portella, al peu del Serrat de les Tombes.
Retornem al collet i baixem (WSW) tot passant a prop de la font dels Cóms. Poc més enllà, una bifurcació indicada «Camins de la Portella» on anem a l’esquerra.
El ramal de la dreta ens permet escurçar l’itinerari dons, el de la dreta és el Camí dels Colletons, per on podem baixar al Pont del Doro (mireu-vos la ressenya de més avall). O continuar fins al Collet de les Corts i, fins i tot, anar a Sant Miquel per la Collada Alta. Però farem una marrada innecessària pendent cota, que caldrà recuperar.
Cent metres més enllà de la bifurcació, deixem el camí per un rastre o tirany poc evident a mà esquerra i ens enfilem al Cingle de la Por.

Cingle de la Por (1040m)
Hi gaudim d’un entorn semblant al Serrat de Migdia, millor vers el sud.
Baixem del cim però desviant-nos a l’esquerra, on hi ha camí més definit. Anem a passar sobre una gran llesca de pedra ignorant uns senyals blaus que indiquen, a mà esquerra, el camí de les Canals Males. Més avall el corriol que seguim es desdibuixa, però continuem (SW) fins a retrobar el camí que havíem deixat per enfilar-nos al cingle, poc abans del Collet de les Corts.
Al Collet ignorem a mà dreta el camí als Colletons, que hem rebutjat abans. Fem un flanqueig sobre una llesca de pedra, una colzada de 90º (W) i, per les Feixetes, sortim al Pla de Sant Miquel. Una estaca indicadora ens senyala, a mà dreta, l’antic camí de Vilada per la Collada Alta. Anem a l’esquerra i passem per sota una línia d’alta tensió.

Sant Miquel de les Canals (986m)
Sobre un pla envoltat d’antigues feixes de conreu, s’alcen el mas i capella de Sant Miquel.
La capella, de reduïdes dimensions i forma rectangular, és coberta amb volta de canó, acabada amb un absis semicircular a llevant i coronada amb un campanar d’espadanya. La feu construir Bertran d’Avià i data de 1168.
El lloc és una magnífica talaia de la vall de la Portella i el cingle de la Quar.
Hi puja una pista des de la riera de la Portella pel les ruïnes de Corrubies. I l’antic camí de Vilada pel Rec de les Canals, per on retornarem. Hi ha diverses pistes per treure fusta. Durant anys i encara ara, l’explotació forestal és un dels recursos importants d’aquesta zona i el veí Catllaràs.
Marxem per una pista (W). A la bifurcació en Y prenem el ramal de la dreta. A pocs metres del de l’esquerra comença el camí que puja de la Creu de Mascaró per on podríem anar a Pedret.
Més amunt, en una clariana, continuem pista a mà dreta. Per l’esquerra hi arriba el camí de Pedret pel Collet de les Fustes i la Covil. De nou al bosc, poc més enllà, deixem a mà dreta l’antic de Vilada, paral·lel a la pista, que també mena a la Collada Alta.
La pista, cada cop més precària, acaba al Coll del Reposador.

Coll del Reposador (947m)
Contínues llaçades amoroseixen el fort pendent (N) de la davallada per l’antic camí de Vilada, pel marge dret de la torrentera.
Més avall, en una bifurcació (1), anem a la dreta i aviat tombem, també a mà dreta, en direcció al Rec de les Canals de la Fagedeta. Abans d’atènyer-lo trobem un corriol que arriba per la dreta (2).
Travessem el torrent i, pel marge dret seguim davallant per camí més planer fins a trobar l’embassament de la Baells, a l’alçada de l’antic mas de cal Mitger i, a l’altra riba, del Molí del Cavaller, on anem a la dreta (3).
Resseguim el marge esquerre de la llengua de l’embassament que nega la vall del Merdançol, salvant els plecs del terreny, amb tendència a pujar.
Trobem un pont tibetà sobre el Rec dels Colletons. Segons el nivell de l’embassament ens caldrà creuar el torrent més o menys amunt. Per la dreta s’ajunten un parell de camins que provenen de Sant Miquel pels Colletons.

  • (1) Al mapa apareix dibuixat més amunt del que en realitat és.
  • (2) Ignoro d’on prové aquest camí que no apareix al mapa.
  • (3) Abans de l’embassament un pont permetria creuar el Merdançol i el camí continuava fins al Molí del Cavaller.

Pont del Doro (635m)
Un camí a mà esquerra baixa al Pont del Doro, cobert per l’aigua quan l’embassament és ple. Si té poc nivell, hi podem veure el pont i una resclosa construïts per Teodoro Miralles (de qui pren el nom) el 1926, que formen part de les instal·lacions que van permetre electrificar Vilada l’any 1928.
Camí amunt ens cal fer una bona marrada per salvar el Rec del Coll del Tei, abans de retornar al Pont del Climent.

Powered by Wikiloc

Des del Pla de la Fusta pel Portell de l’Ovellar i retorn pels Colletons

Distància 8,8 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 14 de juny de 2008
Cartografia Ed.Alpina. Catllaràs-Picancel/Lluçanès (1:25000)

Fins a la bifurcació indicada com a «Camins de la Portella» tot baixant del Serrat de Migdia, idèntic itinerari que la ressenya anterior.

Camí dels Colletons (950m)
Bifurcació indicada a l’esquerra com a «Camins de la Portella» que mena al Collet de les Corts. És la millor opció si pretenguéssim anar a Sant Miquel de les Canals.
Però nosaltres anem a la dreta. En poca estona de camí planer i ben fressat, arribem a una nova bifurcació. Pel ramal de l’esquerra tornem a tenim l’opció d’anar a Sant Miquel, be pel Collet de les Corts, be per la Collada Alta.
Anem a la dreta, vers el nord, davallant fort per la canal entremig d’una vegetació exuberant, seguint el curs del Rec dels Colletons, ara per un marge, ara per l’altre. Més avall ens en separarem enfilant-nos fins a un collet des de on podrem albirar al Cingle de l’Àliga, als peus del Serrat de Migdia.
De nou tornem a davallar fort fins a retrobar el torrent a l’alçada de la font.

Font dels Colletons (662m)
És aquest un racó de singular bellesa on l’aigua cristallina hi fa un petit salt. Continuarem, travessant diversos cops el torrent, ara per pendent ara més moderat, fins a l’alçada del Riu Merdançol, negat pel Pantà de la Baells, al punt més baix del recorregut, on hi ha el Pont del Doro.

A partir del Pont del Doro, idèntic itinerari que la ressenya anterior.

Powered by Wikiloc
En verd l’opció pel camí dels Colletons



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Sobrepuny

El Sobrepuny, a llevant de la Nou de Berguedà i al nord de Vilada, és fàcilment identificable vers el nord circulant per l’Eix del Llobregat i sobretot el NE, entre Gironella i Berga.
La pujada acostuma a fer-se des de la Nou o des de Vilada. El desnivell i llargària son menors en el primer cas, però amb més pendent que per Vilada. Son els itineraris que ressenyem tot seguit.
Una tercera alternativa és des de Sant Romà de la Clusa, probablement l’opció més curta i amb menys desnivell. I encara podem fer-ho més còmode pujant per pista des de la Nou i començant a caminar al Coll de la Plana.
No son rutes dificultoses pel que fa a passos exposats i els camins, en general, son ben fressats i, en bona part, senyalitzats.
El Sobrepuny de Baix és una bona talaia sobre el Bergadà i el Prepirineu. Al de dalt, tot i ser més alt, la vegetació li escatima bona part de la vista, especialment vers el nord. En dies clars hom diu que s’albira fins al mar.

Circular des de la Nou pel Santuari de Lourdes i Caselles. Retorn per les Agudes.

Distància 9,5 km (anada i tornada)
Desnivell acumulat 894 m
Nivell de dificultat moderat
Data 16 d’octubre de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs-Picancel (1:25000)

Accés
Per la C-16 entre Berga i Guardiola, passada la tèrmica, prenem a mà dreta la BV-4022 i en 5 quilòmetres ens plantem a la Nou de Berguedà.

La Nou de Berguedà (870m)
De davant del Centre Cívic baixem fins al santuari de Lourdes. És un edifici d’estil neogòtic, construït a les darreries del segle XIX. Té annexa una hostatgeria.
Baixem unes escales, anem a creuar el torrent i sortim a la carretera de Vilada, on anem a l’esquerra (estaca indicadora, font del Sàlic). 85 metres més enllà prenem una pista a mà dreta, fent un gir de 180º, en pujada. A la bifurcació anem pel ramal de la dreta.
Més amunt creuem una altra pista on, una pintada vermella en una llosa amb la indicació “Sobrepuny”, assenyala un camí ben fressat que continua recte. A la bifurcació rebutgem el ramal de la dreta, que baixa en direcció al torrent. Anem a l’esquerra una vintena de metres i deixem el camí per un rastre poc precís a mà dreta, fins a sortir a una clariana sota les antigues feixes del mas de Caselles (ruïnes) que creuem (E) fins a una pista precària, a l’alçada d’una colzada. La seguim en pujada uns trenta-cinc metres.
A mà dreta una fita assenyala un corriol que s’enfila seguint la torrentera. És fressat, una mica embardissat i costerut. Retrobem la pista que hem deixat en una altra colzada, on prenem un camí ben fressat i senyalitzat (ratlles grogues) (1).
Fort i constant pendent que no dóna respir (NE). A la bifurcació, tant fa prendre un ramal com l’altre dons s’ajunten. Albirem el cingle del Sobrepuny de Baix i entrem a la fageda, deixant enrere pineda i alzinar.
Passat un faig monumental (on hi ha la font del Faig) atenyem el camí que puja des d’Espades per la balma del Teixidor, per on discorre el PC-C 199 (Sender de la Nou), que seguim a mà dreta (S), encara en fort pendent, entremig de la baga d’Espades, on s’alcen altres exemplars de faig considerables. Fins al cim.

Sobrepuny de Baix (1563m)
Seguint els senyals del PR, retornem al collet sobre el cingle previ al cim, on anem a la dreta, altre cop en fort pendent (E).
Deixem un corriol a mà esquerra pel que podríem baixar al collet de Faig, sense passar pel Sobrepuny, i continuem propers al cingle fins al cim.

Sobrepuny (1655m)
Coronat per un vèrtex geodèsic, senyera, pessebre i llibre de registre. És una bona talaia vers el sud, però la vegetació li escatima altres angles, cap a on si que és obert el de baix.
Guiats encara pels senyals del PR, en fort pendent, baixem (N) per la baga fins al collet del Faig on anem a l’esquerra (NO, indicadors) per una pista en direcció a St. Romà de la Clusa, deixant el PR que marxa a la dreta pel camí de Vilada. Seguim senyals grocs.
Acaba la pista i continuem per un camí ample (2) pel que baixem (NE) fins al coll de la Plana on atenyem el camí ral de la Nou a la Clusa (pista), per on transita el GR 241, que ja no abandonarem fins a retornar al punt d’inici i també un altre tram del PR-C 199.
Anem a la dreta (NO, rètols indicadors) en direcció a la Nou. Deixem la pista per una altra a mà esquerra (gir indicat) fent un gir de quasi 180º. A la bifurcació (rètols indicadors) anem a la dreta (O) pel ramal més precari, seguint el GR. Deixem el de l’esquerra, per on marxa el PR, que puja al Sobrepuny per la balma del Teixidor.
La pista, cada cop més precària, esdevé corriol i inicia una fortíssima davallada(SO).
Passem ben a prop de les Agudes, un parell d’esveltes agulles que s’alcen isolades desafiant la gravetat. Després de la segona trobem una boca de mina.

Mina de les Agudes (1105m)
Boca de mina restaurada i tapiada. Fou explotada entre 1918 i 1933. N’hi ha d’escampades arreu del Catllaràs. Se n’extreia el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro.
Al tram que resta hi concorren el camí ral, el de l’antiga mina, corriols, pistes de desembosc,… i el nostre camí canvia de l’un a l’altre. Però com que el GR es ben senyalitzat, solament ens cal estar atents.
Després d’un altre tram de fort pendent, guanyem alçària per travessar el grau d’Ínsula, des de on podem albirar el poble de la Nou.
A la bifurcació (rètols indicadors) anem a la dreta (1). Entre llaçades baixem a passar per darrere la casa de cal Patzí i, poc més enllà, la font i el gorg. Una corda (deteriorada) ajuda a grimpar fins al salt.
Per camí pavimentat retornem a la Nou.

  • (1) D’aquí parteix el camí al Sobrepuny que, pel mas de Caselles, mena fins a la colzada de la pista.
  • (2) A mig camí hi ha una drecera a l’esquerra, poc visible, que surt a la pista poc més avall del Coll de la Plana.



Des de Vilada per la Creu de Roset, Espinagalls i el collet del Faig

Distància 6,8 km (anada)
Desnivell acumulat 1066 m
Nivell de dificultat moderat
Data 22 d’abril de 2008
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs-Picancel (1:25000)

Accés
Per la C-16 entre Berga i Cercs, just passat el túnel de Berga, prenem a mà dreta la C-26 en direcció a Vilada i Ripoll. Creuem l’embassament de la Baells per un llarg viaducte i en 8 quilòmetres ens plantem a Vilada.

Vilada (730m)
De l’Hotel Picancel anem fins a l’església de Sant Joan on prenem direcció nord, per una pista asfaltada que guanya alçària ràpidament. Deixem el cementiri a mà esquerra i més endavant, quan s’acaba l’asfalt, els dipòsits de l’aigua mà dreta. Seguim els senyals grocs i blancs del PR C-147 per pista, encara vers el nord. A partir del Coll de Sant Joan el camí planeja i baixa per dins de la pineda.

Pla de les Collades (827m)
Atenyem una cruïlla senyalitzada per on creuem el GR-241 (Sender Circular de Borredà). Deixem la pista mà dreta i, seguint els senyals del PR, emprenem un corriol que comença a enfilar-se vers mestral amb moderat pendent. Creuem una pista de desemboscar i més amunt, quan el bosc clareja, el corriol mor en una altra pista que seguim a la dreta, poc abans del coll conegut com Creu de Roset (gran fita). Seguim per la pista, altra cop vers el nord i en lleugera baixada. A ponent, entre els arbres, podem albirar la Casa de Roset i més amunt, en la mateixa direcció, el puig coronat per les restes de les defenses del Castell de Roset.

Collada de Roset (912m)
La pista gira 90º a ponent per anar fins aquell mas. El PR marxa a mestral per un corriol. Seguint-lo, ens menaria a la font de l’Arç pel Camí de l’Aigua i al castell.
Nosaltres emprenem, vers el nord, un corriol poc definit inicialment, que en poca estona ens deixa sobre una pista que passa més amunt i que va de la Casa de Roset a Can Llebre. La seguim a mà dreta un centenar de metres i, just abans d’una tanca pel bestiar, l’abandonem per un corriol paral·lel a mà esquerra (fita). El camí, ben fressat, s’enfila fort vers mestral. Als escadussers senyals de pintura grocs, s’afegeixen ara altres de blancs, més ben definits.

Camp Gran d’Espinagalls (1058m)
Avui és un prat que creuem vers ponent i a l’altre cap recuperem els senyals, enfilant-nos per un corriolet que dóna a una pista que passa per sobre el camp. Rebutgem el ramal més baix de la pista que ens menaria a la Collada de Pasquals, punt de pas del camí de la Nou al Sobrepuny. Prenem el ramal més alt a mà esquerra que s’enfila vers ponent. Al cap de poc hem de deixar-la per un corriol ben evident que surt a mà dreta.

Camí de la Garriga (1.108 m)
Ara ens guiaran solament els senyals grocs. És un corriol ben fressat que s’enfila en fort, llarg i continuat pendent. Primer vers mestral i un cop superat el Grau de Dalt, vers el nord, lleugerament a gregal, per la baga als peus dels espadats i contraforts del Puig Cubell. Densa vegetació de pi, boix i roure.
Si fins ara havíem pujat per l’esquerra de la torrentera, passem a l’altre marge passant per sobre d’unes mulleres. Al nostre s’afegeix per l’esquerra un altre corriol: és el que ve de la Collada de Pasquals, per les ruïnes i la font de Picamill. Hi transita el PR-C 199 (Sender de la Nou). A partir d’ara ens guiarem també pels senyals del PR.
Ben aviat abastem la Collada de Baix de Picamill.

Collada de Baix de Picamill (1449m)
D’aquí podríem baixar a Sant Romà de la Clusa.
A mestral s’alça la gran timba del Roc de les Collades, de verticals parets i roca blanquinosa. És just darrera seu on hem d’adreçar-nos per anar a buscar la Collada Alta, anant a voltar el Roc per migdia i continuant en direcció a mestral, en fort pendent.

Collada de Dalt de Picamill (1526m)
El Sobrepuny ens queda just a ponent, sobre nostre, malgrat que els bosc no ens el deixi veure. Ara ens cal davallar lleugerament decantant-nos a l’esquerra, vers mestral i el peu de la paret rocallosa. Un corriol que aviat es fa ben visible i fressat comença a enfilar-se en aquella direcció i fort pendent, entremig d’una fageda.

Collet del Faig (1.566 m.)
Bifurcació indicada on hi van a raure tres corriols a banda del que ens hi ha menat. Pel nord el que puja del Coll de la Plana (el camí més curt per pujar al Sobrepuny si anem amb vehicle per la pista de la Nou fins allà). Per garbí un que mena prop del coll entre els dos cims del Sobrepuny (pel que retornarem). Nosaltres prenem el que marxa a migdia i s’enfila decidit per dins el bosc, seguint la línia de la carena, fins al cim.

Sobrepuny (1655m)
Vèrtex geodèsic, senyera, llibre de registre i pessebre. Bona talaia vers el sud i ponent. Cap a altres vessants l’hi priva la vegetació. Hem llegit que en dies clars hom pot albirar fins al mar. Cim planer i herbat, però que acaba abruptament a migdia amb una monumental cinglera sobre el torrent de Banyacorba.
Si volem gaudir de millor perspectiva, ens cal anar al Sobrepuny de Baix. És la punta més llunyana de la carena que podem albirar a ponent, sobre la cinglera. Seguim els senyals del PR per un corriolet ben definit, que va davallant una mica per sota la carena en aquella direcció, fins abastar un collet (1.550 m) on tornem a enfilar-nos per, en poca estona, abastar el Sobrepuny de Baix.

Sobrepuny de Baix (1567m)
La vista aquí és encara millor que al de dalt, excepte a sol ixent. Tenim tota la vall del Llobregat als nostres peus. Començant per la Nou de Berguedà, al fons de la clotada, Fígols, Cercs, Berga… fins a Montserrat. A garbí albirem Queralt, el Cim d’Estela, la Roca d’Auró, la Torreta i els Rasos de Peguera sobre la clotada de la Baga de les Nou Comes. A ponent la Serra d’Ensija. Entre ella i el Pedraforca, a mestral, treu el nas la Serra del Verd. I per baix, les llargues cingleres meridionals de Vallcebre. També a mestral la Serra del Cadí, on hi podem distingir perfectament la Torre de Cadí, Vulturó, Costa Cabirolera i Comabona. Ja vers el nord el Moixerò i Penyes Altes, la Tosa, Coll de Pal i el Puigllançada. Entre Cadí i Moixeró hem pogut albirar les muntanyes cerdanes de la Serra de Sirvent, la Tosa Plana de Lles i la Muga. A gregal el Roc de la Clusa, el Pedró i el Catllaràs, més alts, no ens deixa abastar les muntanyes de l’olla de Núria, de les que en treuen el nas un parell que no podem identificar.
Retornem el collet on, entremig d’alguns faigs considerables, marxa un corriol que davalla vers el nord, senyalitzat com a PR. Baixa a la Font del Faig on es bifurca cap al Coll de la Plana (pel PR) o cap a la Nou per Caselles. Rebutgem aquest camí i retornem sobre els nostres passos. Poc més enllà, a un centenar de metres del collet, surt un altre corriol a mà esquerra i direcció a gregal. Poc evident al començament, ben fressat desprès. En poca estona ens retorna al Collet del Faig.
El retorn el fem pel mateix camí de l’anada.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Baga de Noucomes

De Casanova de les Garrigues a Peguera per l’Estany i retorn pel camí del tren

Distància 17,5 km
Desnivell acumulat 914 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 20 d’octubre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Rasos de Peguera/Serra d’Ensija (1:25000)

La vall del Riu Peguera s’obre de ponent a llevant, des del despoblat que li dóna nom fins a Cercs, transcorrent entre verticals cingleres a la part de la solana (marge esquerre) i frondoses obagues, com la de Noucomes, al marge dret, on hi predominen la fageda i el pi negre. Malgrat que a la tardor és quan la diversitat arbòria hi desplega una gran varietat cromàtica, fa de bon visitar tot l’any.
Com altres contrades de l’Alt Berguedà, la del Peguera fou antigament (entre les darreries del segle XIX i les primeries del XX) una vall sotmesa a una intensa activitat minera, per a l’extracció de lignits. Escampats arreu de la vall i mig enrunats, nombrosos vestigis testimonien aquest passat: boques de mina, magatzems, carregadors, habitatges i altres instal·lacions. I les restes de l’antic ferrocarril per al transport de carbó i fusta fins a l’estació de Cercs. La natura, recuperant el que era seu, ha maquillat les ferides del passat industrial que sovint passen desapercebudes engolides per la vegetació.
El poble de Peguera, pràcticament abandonat, està format per cases aïllades (la majoria en estat ruïnós) escampades a recer de la mola del Roc de Peguera. Va viure una revifalla amb la mineria però, desapareguda aquesta activitat, ja fa anys que resta en l’estat actual. A les primeries del segle XX, va veure néixer el guerriller llibertari i resistent antifeixista Ramon Vila i Capdevila, popularment conegut per “Caracremada”.
El recorregut que proposem segueix en part el traçat de les antigues vies i passa pel túnel de les Graus. El tren recorria trams plans, tibat per animals. Però, per salvar el fort desnivell, hi havia una sèrie de plans inclinats de doble via, on els vagons plens que baixaven aguantats per un cable, feien pujar el buits. D’aquí be el nom de Camí dels Plans.

Accés
Per la C-16 en direcció Guardiola, prenem la sortida de Cercs. Just desprès, trenquem a l’esquerra i seguim les indicacions que ens menen per una estreta i sinuosa pista enquitranada a la Casanova de les Garrigues. També podem anar-hi des de la BV-4243, de Berga als Rasos de Peguera on, passada la Font Negra, prenem una pista a mà dreta cap al Mirador de la Figuerassa i més endavant un altre trencall –ben indicat- també a mà dreta.

Casanova de les Garrigues (1178 m)
Prenem el GR 107 vers el SW i, pujant per un fressat corriol, ens endinsem a la pineda. Creuem els Esquers de Santa Maria, formació rocallosa que per migdia cau en verticals cingleres. Perdem alçària fins la Plana Rodona (1). Anem a la dreta guiats per rètols indicadors, en direcció a Peguera. El camí torna a enfilar-se pel marge esquerre del Torrent de l’Oreller i atenyem a unes feixes de conreu, avui prats, sota del Roc de l’Estany (zona d’escalada), que deixem a mà dreta.

Camí ral (1410 m)
Pista de terra batuda per on passa el camí ral de Berga a Peguera. Anem a la dreta, serpentejant en moderat pendent.
A l’alçada de la casa de l’Estany deixem la pista i ens desviem a mà dreta per una altra més precària que, vers el N, voreja l’ampli pla per sol ixent (dreta en el sentit de la marxa).
Passat el pla entrem de nou al bosc fins que la pista acaba en una marcada colzada.

Creu de Noucomes (1487 m)
Fi de pista. Bifurcació (2). Fem una colzada de 90º (NW) i, seguint els senyals del GR, ens internem a la Baga de Noucomes.
Per camí ben fressat i ombrívol anem perdent alçària en moderat pendent. En paral·lel, cent metres més avall, discorre el camí del tren pel que retornarem.

Camí de les Amarradetes (1454 m)
Bifurcació. Deixem el GR i ens enfilem a l’esquerra per un corriol senyalitzat (rètol) i fitat. (3)
Per tal de salvar un esperó rocallós, guanyem alçària, revoltem una clotada i comencem a baixar fent llaçades (les Graus). Al capdavall de la baixada atenyem de nou el GR que prenem a mà esquerra.

Carregadors de Peguera (1400 m)
Restes d’edificacions i instal·lacions de tremuges mig engolides per la vegetació. En aquest punt per on creuem el Torrent de la Molina, entre en Cap de la Baga de Peguera i el Serrat de les Estrelles, hi havia un dels plans inclinats del tren.
Ens enfilem en fort pendent. Trobem una font al costat del camí i més amunt, a la Planelleta, atenyem una pista (rètols indicadors) que seguim a mà esquerra (W, Peguera).
Passem pel costat d’un arc d’obra que fou la portalada d’accés a la instal·lacions mineres.

Pisos del Moreta (1497 m)
Bifurcació indicada per rètols. Deixem el GR i anem a l’esquerra, en baixada, per un camí ample i direcció a Peguera. Seguirem ara senyals de pintura grocs, pel marge hidrogràfic esquerre del torrent.
Podem albirar ruïnes del que havien sigut habitatges per als miners. Poc més enllà trobem la boca de la que fou la mina més gran de la zona: la Porvenir (o Eureka). Restes d’edificacions i sortides de boques auxiliars.
Encara més enllà passem pel costat d’una altra mina, la Petita, amb la boca pràcticament tapada per esllavissades i vegetació.
Més amunt creuem les ruïnes de la Cantina que, a banda de la funció que indica el seu nom, servia també d’oficines i habitatge.
Sempre vers el W, guiats pels senyals grocs i en direcció a l’evident Roc de Peguera que destaca en aquella direcció, continuem guanyant alçària en moderat pendent. Deixem a la dreta la que fou la torre del transformador que subministrava electricitat al complex miner i creuem una rasa.

Sant Miquel de Peguera (1610 m)
Cementiri i petita ermita a peu de camí, on retrobem el GR 10. El poble queda més amunt, arrecerat al peu del Roc de Peguera.
Bona part de les cases estan esfondrades, algunes però encara conserven la coberta.
Anem a la dreta (NE) en baixada i direcció al Coll de Fumanya i Fígols, per una pista que seguirem bona estona.
En atansar-nos al Roc podem veure les ruïnes de les darreres cases a peu de cingle.

Cal Peron (1587 m)
Ruïnes de la casa nadiua d’en Ramón Vila “Caracremada”, on hi ha una modesta placa de record. Poc més avall trobem el cobert que resguarda la generosa font de Cal Coix.
A la bifurcació indicada, anem a la dreta, en direcció a Sant Jordi i Cercs. Als Pisos del Moreta desfem el camí de l’anada fins als Carregadors de Peguera on rebutgem el camí de les Amarradetes i per anar a l’esquerra seguint el traçat de l’antic ferrocarril.
Aviat ens cal travessar el túnel de les Graus (4). A la boca de l’altre cap continuem per camí planer, entremig de la Baga de Noucomes.
A la bifurcació indicada, deixem a mà dreta el ramal que s’enfila cap a l’Estany, i continuem per l’esquerra el camí del tren.

Pla tres (1355 m)
Restes d’instal·lacions a peu de camí ens indiquen el lloc on hi havia un altre dels plans inclinats, el número 3.
S’acaba el camí planer i comencem a davallar per l’esquerra fent amples llaçades.
Per la dreta s’enfila un corriol cap a la Creu de Noucomes.

Camí carreter (1246 m)
Al capdavall de les llaçades atenyem un camí carreter transversal que prenem a mà dreta (E), seguint els senyals del GR. Ja no el deixarem fins al final. Rebutgem el ramal de l’esquerra i un corriol poc més enllà, també indicat, que ens menarien a un altre dels trams planers de l’antiga via.
Seguim el camí carreter planerament amb algun tram curt de pujada. Al Coll de la Baga fem una colzada per revoltar després el Torrent de les Bassotes i encarar-nos a la Casanova de les Garrigues.

  • (1) Ben a prop hi ha una àrea d’esbarjo condicionada amb taules i fogons, força concorreguda a l’estiu i en temporada boletaire.
  • (2) Per la dreta baixa un corriol que ens menaria al Pla Tres.
  • (3) Si continuem pel GR, baixant a la dreta, en poca estona abastarem el camí del tren.
  • (4) Llanterna recomanable. Va construir-se per salvar l’esperó rocallós que el camí ral supera per damunt.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Roca de la Moixa

Per l’Afrau dels Cortalets, baixant pel Forat de Vimboca

Distància 15,2 km
Desnivell acumulat 1281 m
Nivell de dificultat difícil
Data 17 d’octubre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Moixeró/La Tosa (1:25000)

Circular que ens permet visitar la meravella del pont natural de l’Afrau dels Cortalets i enfilar-nos a una bona talaia de sobre l’Alt Berguedà i la Cerdanya. La baixada seguint les gorges del Torrent d’Oreis és la cirereta d’un pastís que prendrem molt de gust i pairem d’allò més be.
Itinerari difícil atenent a la seva llargària, desnivell acumulat i trams sense camí definit. En general no presenta problemes d’orientació, però alguns accessos no resulten fàcils de localitzar. Tampoc hi ha passos delicats, únicament trams de fort pendent.

Accés
Sortim de Bagà per la carretera de Coll de Pal. La deixem en un tancat revolt a mà esquerra per una pista asfaltada pel marge esquerre del Bastareny. Abans del pont de Sant Joan de l’Avellanet, n’agafem una altra a mà dreta, passem per Cal Cerdanyola i continuem fins al Pont de Monnell, on hi ha un petit espai d’aparcament just a l’accés de l’Adou del Bastareny.

Pont de Monnell (941 m)
Creuem la barrera i marxem (W) per la pista que segueix el marge esquerre del Torrent de la Muga.

Camí de Vimboca (1000 m)
A mà dreta de la pista. Indicat amb un rètol. Retornarem per aquí.

Torrent de la Muga (1200 m)
Fi de la pista. Continuem per camí. Deixem a mà dreta el que va a la casa de la Muga (ruïnes) i a l’ermita de Sant Romà d’Oreïs (ruïnes). Travessem el torrent i ens enfilem per l’altre marge (dreta hidrogràfica) en fort pendent, guiats per fites sovintejades (NW).
Més amunt tornem a creuar el torrent i continuem per pendent entre fort i molt fort vers el N.

Els Cortalets (1616 m)
Pradell i antiga cabana enrunada, a la carena d’un llom entre el Bac de la Muga i el torrent homònim. Just al nord, a l’altra banda del torrent, podem albirar el pont natural. Els ullals queden amagats pel pilar.
Deixem el camí pel que hem vingut i que careneja cap al Planell de Dalt i en prenem un altre a la dreta que baixa esbiaixadament (NW) a creuar la llera per l’Afrau dels Cortalets, guiats per fites sovintejades.
Creuem de nou el torrent i ens enfilem per l’altre marge per terreny rocallós en direcció a l’evident pont de pedra natural. No l’afrontem directament sinó que pugem per una mena de canaleta, deixant-lo a mà esquerra. Quan el tenim ben a la vista, ens hi acostem baixant-hi des d’un petit esperó rocallós (1).

Pont natural (1775 m)
Forma dos ullals altíssims separats per un pilar que és la continuació del cingle.
Retornem a l’esperó rocallós i, sense camí definit, ens enfilem vers el NE i posteriorment a N, en direcció al Pradell, que és un cap pelat a la carena, fàcilment identificable. Pendent entre fort i molt fort per terreny franc.

Camí de la Feixa (2051 m)
Atenyem un corriol transversal i el prenem a mà dreta (E) flanquejant per la falda al solell de la Serra de la Moixa. Camí poc senyalitzat (fites escadusseres) però tothora ben fressat.

Coll de la Moixa (2019 m)
Entre el Pradell i la Roca de la Moixa. Resseguim l’allargassada carena (E) fins al punt culminant.

Roca de la Moixa (2053 m)
Abrupte pel vessant cerdà, menys rost pel berguedà. Bona talaia dels cims que separen les valls d’Andorra de l’Alt Urgell i la Cerdanya. També sobre l’Alt Berguedà.
Retornem al coll i prenem el GR (E) ara per la baga (vessant cerdà) de la Serra de la Moixa, per camí molt definit i profusament senyalitzat.

Coll de Vimboca (1798 m)
Cruïlla de camins. Deixem al GR que s’adreça al Coll de Pendís i rebutgem el camí que puja dels Cortals de l’Ingla. Baixem a la dreta (SE) per camí ben fressat.
Passat una esperó, mena de mirador sobre la vall del Torrent d’Oreis, i bastant abans (225 m) del coll de Galigan, deixem el camí per baixar a mà dreta en direcció al torrent. Camí inicialment molt poc fressat però ben fitat (2). Fort pendent de baixada mentre el camí es va definint millor fins esdevenir ben fressat.
Creuem diversos cops el llit del torrent mentre anem encaixonant-nos cap a una estreta gorja.

Forat de Vimboca (1325 m)
A la part més pregona i encaixonada del torrent d’Oreis, flanquejat d’alts espadats. Passem per sota la boca d’una cova i poc més enllà per la surgència de la Font de l’Oferta i una altra cova.
Continuem encara per fort pendent, camí ben definit i fitat, canviant un cop i un altre de marge.
La vall sembla obrir-se per tornar-se a tancar a l’alçada del Baomot de Vimboca, que veiem penjat al cingle de l’esquerra.

Camí de Monnells (1045 m)
Bifurcació. Deixem a mà esquerra el camí que va a la casa de Monnells. Poc abans hem obviat un poc definit corriol que, per la dreta, puja a les ruïnes de l’ermita de Sant Romà d’Oreis.
Poc més avall atenyem la pista que hem seguit a l’anada.

  • (1) És el que ens ha semblat més fàcil. Adreçant-nos-hi directament de pujada les boixedes ens fan l’accés incòmode.
  • (2) Cal estar molt atent dons els primers metres el camí no és gens visible. Solament una fita, separada del camí principal, ens l’assenyala. Aviat trobem més fites i rastre evident del camí.




Video de jamMADTEAM al canal YouTube

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pedraforca. Pollegó Inferior.

Per la Gran Diagonal i retorn per les Costes d’en Dou

Distància 5,6 km
Desnivell acumulat +796 m
Nivell de dificultat difícil
Data 11 de maig de 2013
Cartografia Ed. Alpina: Cadí-Pedraforca (1:25000)

No hi ha gaire opcions –vies d’escalada a banda– per coronar el Pollegó Inferior. Aquest itinerari recorre dues de les tres que conec. Totes prou exigents dons obliguen a salvar un important desnivell en poca distància.
Pujarem per la Gran Diagonal, una lleixa esbiaixada a la cara sud (d’aquí el seu nom) que disposa d’un tram equipat amb cadenes. Desprès progressarem per terreny rost, amb algun pas amb pati i, per arrodonir-ho, superarem una canaleta amb un ressalt de IIIº.
El retorn per la carena de les Costes d’en Dou, tot i que és més fàcil, resulta un bon trencacames.
Casc recomanable sobretot si el grup és nombrós. Haurem de tenir molta cura de no fer caure pedres. La corda ens serà útil si anem amb gent poc avesada.
És una ruta per aquells que ens agrada grimpar i volem allunyar-nos de les habituals romeries al Pedra, però de dificultat superior a la del Canal del Verdet. Si ens fa basarda passar per la Gran Diagonal, podem optar per anar i tornar per les Costes d’en Dou on no trobarem altre obstacle que alguna grimpada i l’exigent desnivell.

Refugi Lluís Estasen (1675 m)
Marxem vers el S seguint el PR C-123, flanquejant la falda llevantina per camí ben fressat i senyalitzat. No ofereix cap dubte i ens mena fins a la tartera de Saldes, que travessem en diagonal enfilant-ne un curt tram.

Tartera de Saldes (1815 m)
A l’alçada d’un gran bloc abandonem el PR que puja a l’enforcadura i anem a l’esquerra (indicació pintada a la pedra) per un corriol inicialment ben definit, enfilant-nos pel marge dret (esquerra en el sentit de la marxa) d’una torrentera.
Camí amb alguns trams poc definits. Antics senyals (punts) de pintura verda i algunes fites. Fort pendent. En algun punt cal ajudar-nos amb les mans.
Atenyen la carena i la seguim a la dreta, encara en fort pendent.

Balcó de la Joaquima (2075 m)
Turó o promontori a mitja carena amb bones vistes. Perdem alçària tot esquivant la capçalera del torrent del Racó i tornem guanyar-ne un cop passada.
Abandonem la carena i, pel vessant sud, flanquegem per la Feixa Alta vers el W en direcció a l’evident lleixa, als peu de l’espectacular paret sud del Pedra.

Gran Diagonal (2075 m)
Fort pendent amb trams de grimpada, el darrer equipat amb cadenes, per terreny mixt de roca i clapes herbades. Poc més amunt del cadenat, la lleixa acaba sobtadament sobre el torrent de Cal Ninot (clot de Prat de Reu en segons quina cartografia).
Desprès d’una curta i aèria cornisa, enfilem torrent amunt per una tartera costeruda, ben propers al marge esquerre (dreta en el sentit de la marxa), aprofitant els agafadors que ens brinda la paret. Convé no canviar de marge dons, malgrat que pugui semblar més fàcil, més amunt ens obligaria a tornar a creuar tot fent un flanqueig exposat.
Abandonem la tartera i el llit del torrent (1) per la dreta (fites). Enfilem una canaleta, evident i costeruda, on ens caldrà grimpar de nou. Un ressalt (III) poc exposat i amb bons agafadors ens barra el pas (2).
Superada la canal sortim a un collet, anem flanquejant vers el NE per terreny més obert, amb alguna grimpada ocasional. Passat un segon collet, ens atansem caminant al cim.

Pollegó Inferior (2445 m)
Coronat per una senzilla fita, és un cim espaiós i planer que contrasta amb l’abruptesa de les parets que l’envolten.
Baixem seguint un camí senyalitzat (punts verds i fites) i fressat, pel vessant de l’enforcadura, propers al carener de les Costes d’en Dou (3).
Una cadena ajuda a desgrimpar un pas entre les roques. El fort i sostingut pendent ens obliga a baixar amb prudència.
Quan retrobem el camí d’anada, el desfem fins al refugi.

  • (1) Torrent amunt ens menaria a la bretxa entre el Pollegó Inferior i els Fals Pollegó.
  • (2) Hi ha un pitó que havia servit d’ancoratge d’una sirga.
  • (3) Una alternativa a les Costes d’en Dou, és baixar a l’Enforcadura per la bretxa entre el Pollegó Inferior i els Fals Pollegó.
  • (4) Hi ha una instal·lació de ràpel amb dues anelles. Té una llargària total d’uns 45 m però no és aconsellable fer-lo d’una tirada pel risc que la corda quedi atrapada. Millor fer-lo en dues. El primer és més curt i tombat. El segon, vertical, baixa seguint una marcada esquerda. En aquest segon, a mitja paret, solament hi ha espai per a dues, màxim tres persones.
    Després d’aquestes hi ha una tercera instal·lació de per baixar a l’enforcadura. O podem optar per desgrimpar.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Serra dels Tossals

des de la Mina pel solell i retorn per l’obaga

Distància 10,2 km
Desnivell acumulat 645 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 24 de gener de 2014
Cartografia Editorial Alpina. Rasos de Peguera i Serra d’Ensija (1:25000)

La Serra dels Tossals és a l’extrem occidental del Berguedà. Correspon al municipi de Capolat i el Tossal de Vilella termeneja amb Navès (Solsonès). Forma part del cordal que delimita l’Alt Berguedà (o sobirà) del Baix (jussà).
De modesta elevació (1527 m al Tossal de Vilella) és encinglerada per totes bandes amb una carena allargassada i planera, com correspon al seu nom. El rocam és conglomerat.
Aquest és un itinerari de contrastos que la recorre de cap a cap, pel solell i per l’obaga. S’hi pot anar tot l’any, però és recomanable fer-ho a la primavera o a la tardor, quan les fagedes de l’obaga mostren els seus encants.
Ruta fàcil de camins ben definits i senyalitzats. Excepte la pujada al Tossal de Vilella, molt rosta. Podeu evitar-la sense perdre-us res substancial.

Accés. Per la BV-4241 entre Berga i Sant Llorenç de Morunys fins al túnel de la Mina. Segons on vulguem començar l’excursió, aparcarem a una boca o l’altra.

Túnel de la Mina (1216/1209 m). Boca nord o ponentina. Al marge dret (sentit Sant Llorenç) i pel costat de la Font de la Mina prenem un corriol que s’enfila pel marge esquerre del torrent fins a la pista pavimentada del Santuari dels Tossals a l’alçada del Coll de Jouet.
Boca sud o llevantina (recomanat). Pel mateix marge, prenem un ben definit corriol (rètol indicador i senyals de SL) que, entre llaçades i fort pendent, ens deixa al mateix coll que l’alternativa ponentina.

Coll de Jouet (1284 m). Seguim la pista uns metres (rètols indicadors) i l’abandonem per un camí a l’esquerra “Camí del Coll de Jou (hauria de dir Jouet) al Santuari”. Senyalitzat (pintura groga) i ben definit. Passat un centenar de metres, en una cruïlla en Y rebutgem el ramal de l’esquerra (Coforb).
Retrobem la pista, la seguim a mà esquerra uns 150m i la deixem de nou pel mateix cantó per enfilar-nos al Serrat del Moro, des de on ja podem albirar el Santuari dels Tossals.
Poc més enllà tornem a seguir per pista fins que, desprès d’una forta baixada, prenem un camí a mà dreta fins al Santuari.

Santuari dels Tossals (1445 m). Ruïnes del santuari marià i hostatgeria quina construcció data, com a mínim, de 1642. Es conserva una talla de fusta, del segle XIV, de la Mare de Déu dels Tossals, a la veïna església de Sant Martí de Capolat. Retorna al seu lloc d’origen cada any per la Mare de Déu d’Agost, amb motiu d’un aplec molt concorregut.
Encimbellat sobre Capolat, és un bon mirador. S’hi ha fet excavacions per tal de localitzar el castell. Hi ha un projecte per restaurar-lo, encabir-hi un refugi i una escola de la natura.
Continuem camí vers ponent. Al Grau dels Tossals abastem el GR 1 que seguirem a partir d’aquí. Deixem a mà esquerra el camí que baixa a Capolat i revoltem el Tossal de Runers.

Mal Pas de Runers (1434 m). Una estreta llesca rocallosa uneix el sector llevantí amb el ponentí. Continuem vers ponent i, aviat, el bon camí que seguim esdevé pista.
Al Pla de Tresserra rebutgem el ramal que, per l’esquerra, baixa al mas homònim. Si ens desviem a la dreta, per sobre d’un esperó, podem albirar la obaga i la vall d’aquella banda.

Coll del Bosc de Casòliba (1470 m). Als peus del tossal homònim. Rètols indicadors. Anem a la dreta (NW, Tossal de Vilella) per una precària pista que aviat deriva en corriol, enfilant-nos per la fageda de l’obaga.
Abandonem el camí i, a criteri, sense camí fressat, buscant els passos més nets de bosquina, pugem per un llom al Tossal de Vilella. Pendent entre moderat i fort.

Tossal de Vilella (1525 m). Cim arbrat de considerable sotabosc que n’impedeix la visibilitat. És a la part ponentina on podem albirar una bona postal de les Fraus de Vilella, Busa, Valielles, el Puig Major, Aubenç, Turp, Port del Comte i Serra del Verd. Abastem fins al Montsec.
Des del cantó ponentí baixem vers el N buscant el camí que dibuixa el mapa. Desprès de perdre un metres localitzem indicis de corriol, alguna fita i senyals de pintura blanca. Més que un camí és un itinerari molt rost que baixa (o puja) per un esperó. Cal desgrimpar algun pas i ajudar-nos sovint amb les mans a la pedra o a la vegetació. Els darrers 100 metres de desnivell els fem per pendent més amable fins al collet.

Coll del Bosch de Vilella (1345 m). Hi conflueixen el camí de Vilella i la pista dels Plans de Taravil. Prenem la pista a mà dreta, baixant per l’obaga tot seguint senyals de pintura blanc-i-blaus i també de grocs.
Rebutgem un ramal a mà dreta i, més endavant, en creuar una torrentera, un altre a la mateixa banda i abandonem la pista (1) per un corriol ben definit.
Amb tendència a davallar, anem revoltant torrenteres i superant els collets dels contraforts que es despengen de la cinglera que tenim tothora a mà dreta, sobre els nostres caps.

Pujada d’en Matamatxos (1225 m). Passada una torrentera comencem a guanyar alçària. Malgrat el seu nom solament és un tram de 250 m. on cal guanyar-ne 65.
Superada la pujada encara seguirem perdent cota: als peus del Serrat del Moro som al punt més baix de l’itinerari (1210 m). Poc abans del collet, el nostre camí s’eixampla i esdevé pista.

Cruïlla (1234 m)
La pista baixa a la boca nord de la Mina. Cal seguir-la si hem començat aquí. En cas contrari l’abandonem per un corriol a mà dreta (senyals grocs) que, en poca estona, puja al coll de Jouet on desfem el camí fins a la boca sud.

Variant: Revoltant el Tossal de Vilella. Al Coll del Bosc de Casòliba, si no volem enfilar-nos al Tossal de Vilella, seguim el GR continuant per la pista vers ponent (Taravil, Font de la Salut) que desprès baixa fent llaçades fins al Coll de Roure.

Coll de Roure (1395 m). Desprès d’un marcat revolt abandonem la pista que, per la Font de la Salut, baixa a Sant Quintí de Taravil (rètols indicadors). Prenem un corriol a mà dreta seguint el GR (obaga dels Tossals). N’obviem un altre, menys evident, que puja al Tossal de Vilella (2).
Poc més enllà (rètols indicadors) deixem el GR que pels Plans de Taravill marxa cap a la Vall d’Ora (Sant Lleïr i Sant Pere de Graudescales). Marxem en direcció a Vilella.
Aviat perdem alçària per un sender ben definit que ens deixa a la pista dels Plans de Taravil (3) que prenem a mà dreta fins al Coll del Bosc de Vilella.

  •  (1)  Pista i corriol transcorren paral·lels un bon tram fins que aquella deriva en corriol que s’ajunta al nostre.
  • (2)  Al cim no hem pogut localitzar l’altre cap d’aquest camí.
  • (3)  En aquest punt tenim l’opció de prendre un camí a l’esquerra que baixa a Vilella.


Itinerari sobre mapa de l’ed. Alpina (Rasos de Peguera i Serra d’Ensija). En blau les variants.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Serra d’Ensija

21_Grauet_Ensija_DSC_0351 ICHN_L
Vessant meridional de la Serra d’Ensija vista des del Grauet de la Serra de Bastets. Autor: Josep Soler

Situada al Berguedà entre la Serra del Verd (ponent) i els Cingles de Vallcebre (llevant), el Cadí-Pedraforca (nord) i els Rasos de Peguera (migdia), és una clàssica obligatòria per a qualsevol excursionista.

S’hi pot pujar tot l’any per qualsevol dels seus diversos itineraris, entre els que destaquem:

Vessant meridional:

  • Del Coll de Fumanya al Serrat Voltor
  • Del Pla de la Creu de Fumanya a la Creu de Ferro
  • Del Pla de la Creu de Fumanya a la Roca Blanca pel Ferrús i la Canal Gran

Vessant nord:

  • De la Font Freda a la Roca Blanca pel Portell i la Rua de l’Orenella
  • De la Font Freda al Cap de la Gallina Pelada pel refugi
  • De la Font Freda al Serrat Voltor i la Creu de Ferro pel Torrent de les Llobateres.

En ressenyem tres

  • Cap de la Gallina Pelada pel Ferrús
  • Cap de la Gallina Pelada per la Font Freda (raquetes)
  • Serrat Voltor i Creu de Ferro per Fumanya

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Serrat Voltor i Creu de Ferro des del Pla de la Creu de Fumanya per la font dels Cóms i retorn pel Serrat del Pal

Distància 9,7 km
Desnivell acumulat 866 m
Nivell de dificultat mitjana
Data 15 de gener de 2014
Cartografia Editorial Alpina. Rasos de Peguera-Serra d’Ensija (1:25000)

Circular per accedir als cims més orientals de la Serra d’Ensija. Comparat amb els seus veïns, el Serrat Voltor és el menys visitat, tot i que té prou de caràcter i una excel·lent perspectiva. Tal vegada perquè queda apartat de les rutes més habituals.
Partint del Pla de la Creu de Fumanya, ens hi enfilarem pel cantó llevantí i baixarem pel de migdia. Però, a diferència del que hem vist ressenyat sovint on s’acostuma a pujar o baixar del Pla de les Tores per una rasa, gens indicada en cas de pluja o neu (evident risc d’allaus), ho fem per un llom, directament des de la Creu de Ferro.
És un itinerari fàcil i podem escurçar-lo molt si el comencem a Fumanya. La cresta d’accés al cim comporta algunes grimpades també fàcils però amb certa exposició i amb neu, pot resultar delicada segons en quines condicions es trobi.

Accés
Des de la C-16/E-9 “Eix del Llobregat” a Cercs, entre els p. k. 107 i 108 a l’alçada de la central tèrmica prenem la BV-4025 que puja a Sant Corneli, Fígols i Fumanya,  resseguint el peu dels Cingles de Vallcebre. Deixem el vehicle al Pla de la Creu de Fumanya, a l’alçada del desviament a Peguera (esquerra), al paratge conegut com els Tres Camins (rètol indicador).

Els Tres Camins (1670m)
Marxem per la pista en direcció a Peguera però la deixem al cap de pocs metres per una altra a mà esquerra (rètol indicador) en direcció a Fumanya, seguint el PR-C 73 (Fígols a Peguera). Som a l’antic camí de Peguera a Vallcebre. Passem vora el mas de la Creu de Fumanya i anem trobant indicacions que ens guien a cada cruïlla. Atenyem la carretera BV-4025, la seguim uns 400 m, passant pel costat de la restaurada casa de Puelles, fins al jaciment paleontològic de Fumanya.

Fumanya (1547m)
Som a l’antiga explotació de carbó a cel obert de Fumanya, que va deixar al descobert una paret amb un conjunt de petjades de dinosaures amb una datació de 65 milions d’anys. Excavacions posteriors hi localitzaren altres elements d’interès científic com ous d’aquests rèptils.
Seguint senyals de pintura grocs, prenem a mà esquerra una pista que puja pel Torrent de la Font dels Cóms i gira 90º a mà dreta, anant a passar per sobre el jaciment paleontològic. Poc desprès l’abandonem enfilant-nos per un camí a mà esquerra vers el NW.
Entremig de la pineda, pugem per pendent entre fort i moderat per camí ben definit, senyalitzat i net de malesa. Quan sortim del bosc el camí ens atansa al torrent.

Font dels Cóms (2010m)
De déu irregular, sovint no raja. Flanquegem vers el S la falda llevantina del Serrat Voltor. Abandonem el camí més evident per, seguint els senyals de pintura i fites sovintejades, enfilar-nos a mà dreta vers el W.
A la vista del coll deixem el camí senyalitzat per prendre’n un altre a mà dreta que ens enfila al llom que hi ha en aquella direcció des de on guanyem la carena per terreny obert i suau pendent.
Carenegem vers el N anant a buscar la cresta però, en comptes d’escometre-la frontalment, ens desviem lleugerament pel cantó ponentí fins a localitzar una evident canalona on, amb una curta grimpada, ens hi enfilem.
Crestegem fins al cim ajudant-nos-hi en alguns punts amb les mans.

Serrat Voltor (2282m)
El que més atrau l’atenció és la paret sud del Pollegó Inferior del Pedraforca que, vista des d’aquí, impressiona amb el Cadí per teló de fons.
Baixem del cim per on ens hi hem enfilat i anem fins el Pla d’Ensija (rètol indicador), ampli coll entre el Serrat Voltor i la Creu de Ferro. Per suau pendent guanyem els 100 metres de desnivell que ens calen per accedir a aquest darrer.

Creu de Ferro (2297m)
Suau elevació poc prominent a la carena de la serra. Gaudeix d’una panoràmica menys dilatada que el Serrat Voltor.
Seguim uns metres per la carena però l’abandonem aviat per un llom molt evident a l’esquerra que baixa suaument vers el SE. El camí, sense abandonar mai l’esquenall, poc fressat al començament (1), va definint-se més a mesura que perdem alçària,. A mig llom trobem fites cada cop més sovintejades. Entre llaçades baixem en direcció a una clariana als peus del turó del Serrat del Pal, que esquivem per la dreta (SW).
Ens ajuntem al camí que, des del Pla de les Tores, baixa per la rasa que hem anat albirant a mà dreta. Atenyem la pista del Serrat del Pal, la seguim uns metres i l’abandonem per continuar el camí mà dreta (fites) vers el SSE.
En una cruïlla, senyalitzada amb una fita, marxem a la dreta pel ramal menys evident. Aviat retrobem la pista que hem creuat abans i que descriu una gran marrada. La tronem a creuar i reprenem a l’altra vorera el camí pel que veníem. En poca estona atenyem una altra pista (camí de Fumanya a la Font del Pi)  que prenem a mà esquerra i, ben aviat, retrobem el punt d’inici.

  • (1)    Aquest camí, ben definit al mapa topogràfic, no apareix a l’excursionista. Amb neu és fàcil evitar la cornisa que acostuma a formar-s´hi dons el llom arrenca just ran de carena.




Cap de la Gallina Pelada (o de Llitzet) des dels Tres Camins (Pla de la Creu de Fumanya) pel Ferrús i la Canal Gran amb retorn pel refugi i el Pla de les Tores

Distància 11 km
Desnivell acumulat +930
Nivell de dificultat mitjana
Data 10 d’octubre de 2013
Cartografia Editorial Alpina. Rasos de Peguera-Serra d’Ensija (1:25000)

Dels diversos camins per enfilar-nos a la Serra d’Ensija aquest ho fa pel seu vessant meridional, més abrupte i rocallós que el nord.
Passarem als peus de la imponent Roca del Ferrús, per la Canal Gran ens enfilarem al cim més ponentí de la Serra, la Roca Blanca (2289m) i carenejarem cap al més alt, el Cap de la Gallina Pelada (o de Llitzet, 2317m). Desprès baixarem al refugi i retornarem, per una rasa.
L’itinerari és molt evident. Transcorre per pistes i camins ben fressats, senyalitzats a trams. En general fàcil si hi ha bones condicions meteorològiques i sense neu. Però cal tenir present algunes consideracions:

  • La pujada des de l’Estret a la Roca Blanca té algun pas fàcil però exposat. Evitem-lo en cas de mullena, neu o glaç.
  • La boira podria fer-nos despistar als amplis lloms careners.
  • La rasa que baixa des del Pla de les Tores és una zona batuda per les allaus. Tampoc és recomanable en cas de pluja. Alternativa: pujar a la Creu de Ferro i baixar vers el S pel un corriol pel llom.

És aconsellable allargar la excursió pujant a la Creu de Ferro (2294m) evitant la torrentera del Pla de les Tores i baixant per un corriol pel llom entre aquesta i la Rasa de les Tronques (més a l’E). Als peus del Serrat del Pal aquest corriol conflueix amb el nostre camí de retorn, més avall de la torrentera esmentada. La nostra intenció era fer aquesta ruta però la boira ens va fer canviar de plans. Mireu-vos la imatge on hi hem dibuixat aquesta variant. Trobareu el track a la ressenya del Serrat Voltor.

Aproximació
Des de la C-16/E-9 “Eix del Llobregat” a Cercs, entre els p. k. 107 i 108 a l’alçada de la central tèrmica prenem la BV-4025 que puja a Sant Corneli, Fígols i Fumanya, resseguint el peu dels Cingles de Vallcebre. Deixem el vehicle al Pla de la Creu de Fumanya, a l’alçada del desviament a Peguera (esquerra), al paratge conegut com els Tres Camins (rètol indicador).

Els Tres Camins (1670m)
Marxem vers el W. per una pista (camí de Fumanya a la Font del Pi) paral·lelament però per sobre la carretera. Parteix del mateix punt que la que mena a Peguera però en sentit contrari. Poc metres més enllà veiem un corriol que s’enfila a mà dreta, és por on retornarem. Rebutgem trencalls a dreta i esquerra, especialment el segon a mà dreta (1), fins abastar la pista per la que transcorre el GR 107 (Camí dels Bons Homes) a l’alçada de la Font de la Bruixa.

  • (1) Malgrat que al mapa de l’Ed. Alpina en aquest punt hi ha dibuixat un corriol que sembla fer drecera i que inicialment fa de bon seguir, acaba perdent-se entremig del bosc.

Font de la Bruixa (1645m)
Rètol indicador del GR 107. Prenem a mà dreta, vers el NW, el Camí Ral de Peguera a Feners inicialment per un camí carreter. La font raja dins d’un com.
Tenim davant els impressionants desploms de la Roca Gran del Ferrús.

El Ferrús (1636m)
Deixem el camí carreter, que mena al proper mas enrunat del Ferrús, pel camí ral marxant a mà dreta en pujada i anem a passar per darrera el mas.
A mesura que ens atansem al peu de la Roca Gran el pendent augmenta. Camí ben fressat i gens perdedor. Resseguim el peu de la roca i encarem la Canal Gran.
Tota la contrada forma l’alta conca de l’Aigua de Llinars que, en travessar la vall homònima, rep el nom d’Aigua d’Ora.

Canal Gran (1775m)
Ample esvoranc entre les Llosanques (esquerra) i les Roques del Ferrús (dreta). Anem seguint l’evident i costerut camí fins al coll.

L’Estret (1980m)
L’Estret és el coll entre les Llosanques (o Rua de la Guardiola) la i la Roca Blanca. Partió entre les conques de l’Aigua de Llinars i la de Valls (Pont Cabradís, …).
Abandonem el camí ral (GR 107) que baixa cap a Feners i l’Espà, per enfilar-nos a mà dreta (NE), guiats per fites i senyals de pintura vermells, a la Roca Blanca que s’alça evident davant nostre en aquesta direcció. Fort pendent per terreny rocallós amb alguns trams de camí fressat. Cal tenir cura en cas de terreny humit dons hi ha algun pas fàcil però amb exposició.
Quan abastem la carena a l’esquerra del cim, podem albirar Gósol als peus del Cadí, el Pedraforca i Saldes. Gaudim d’una perspectiva poc habitual del Pedraforca on destaca la monumental cara sud del Pollegó Inferior.

Roca Blanca (2289m)
És el cim més occidental de la Serra d’Ensija. Continuem camí vers l’ESE propers a l’ampli esquenall que l’uneix amb el veí Cap de la Gallina Pelada, que abastem ben aviat.

Cap de la Gallina Pelada o de Llitzet (2317m)
De formes arrodonides i suaus, és el sobirà de la serralada. Coronat per una imatge de la Mare de Déu de Queralt, bústia i creu del 25è aniversari de l’A. E. Alí-Bei (Navàs). En dies clars hi ha una panoràmica excel·lent.
Per camí còmode baixem suaument cap al refugi (senyals del PR-C 79).

Refugi de la Serra d’Ensija (2156m)
Situat en una àmplia coma, al costat d’una font. Part lliure accessible tot l’any per a resguardar-s’hi si cal.
Hi conflueixen diversos corriols i tiranys del bestiar. Evitem el que marxa cap a l’esquerra i baixa a la Font del Freda i el que va pel fons de la coma. Prenem el de més a la dreta que s’enfila en moderat pendent vers el SE seguint senyals del PR-C 79 i passa a mitja alçada del llom dels Amorriadors fins al Pla de les Tores.

Pla de les Tores (2239m)
Collada molt oberta a partir de la qual canvia abruptament el paisatge donant pas al vessant meridional. Deixem els senyals del PR que vers l’E. Menen a la Creu de Ferro (2) i encarem una rasa o torrentera evident baixant per pendent molt pronunciat. Camí fressat i obvi però relliscós vers el SE.
Passat el tram més pregon on s’hi amuntega brancam i troncs arrossegats per allaus i torrentades, el camí s’allunya de la llera i modera notablement el pendent. Abastem una pista de desemboscar.

  • (2) Opció especialment recomanable, sobretot en cas de neu o pluja: Per comptes de baixar per la rasa, allargar la ruta pujant a la Creu de Ferro (2294m) i baixar per un corriol pel llom entre aquella i la Rasa de les Tronques (més a l’E). Al peu del Serrat del Pal els dos itineraris conflueixen en el punt on creuem la pista. Mireu-vos-ho al mapa. Trobareu el track a la ressenya del Serrat Voltor.

Pista al Serrat del Pal (1878m)
La seguim uns metres. El camí continua a mà dreta (fites) en moderat pendent de baixada vers el SSE.

Cruïlla (1759m)
Senyalitzada amb una fita. Marxem a la dreta pel ramal menys evident. Aviat retrobem la pista que hem creuat abans i que descriu una gran marrada.

Pista al Serrat del Pal (1727m)
La tronem a creuar i reprenem a l’altra vorera el camí pel que veníem. En poca estona retrobem la pista per on hem marxat a l’anada que prenem a mà esquerra.


Cap de la Gallina Pelada (o de Llitzet) des de la Font Freda amb raquetes de neu

Al Cap de la Gallina Pelada (o de Llitzet), punt culminant de la Serra d’Ensija, és fàcil pujar-hi amb raquetes. Si el risc no és molt marcat i no ens apartem de l’itinerari el perill d’allaus és baix. Resulta dons una excursió ideal per a iniciar-se amb les raquetes de neu o començar la temporada.
L’itinerari que proposem, per la Font Freda i el refugi, és un dels més habituals. Si el temps acompanya però, és millor allargar la ruta pujant pel Torrent de Llobateres i baixant per la Font Freda (PR-C 79). La carena de la Serra d’Ensija ofereix àmplies perspectives que val la pena aprofitar. Atenció però a l’estat de la neu dons, el Torrent de Llobateres, te trams exposats i, de fet, s’hi han observat allaus.
Nosaltres en aquesta ocasió vàrem un dia rúfol vàrem pujar i baixar per la Font Freda.

Distància 4,6 km (anada)
Desnivell acumulat +789 -54 m
Nivell de dificultat baixa
Data 17 de gener de 2010
Cartografia Editorial Alpina. Rasos de Peguera-Serra d’Ensija (1:25000)

Aproximació
Per la B-400 de Saldes cap Gósol, al Coll de la Trapa (entre p.k. 18 i 19) prenem una trencall a l’esquerra indicat cap a ‘Vallcebre-Pleta de la Vila-Serra d’Ensija-Refugi Delgado Ubeda’. El seguim un parell de quilòmetres fins a la Pleta de la Vila/Parc de Palomera, on hi ha un parc lúdic i ampli espai per aparcament.

Parc de Palomera (1.593 m).
Comencem a caminar per la pista (que al hivern és generalment tancada, sovint amb neu o glaç) en direcció a xaloc (SSE) i suau pendent, fins a la cruïlla de la Font Freda.

Font Freda (1.660 m, 35’) (diversos rètols indicadors). Deixem la pista i emprenem un corriol guiats pels senyals del PR-C 79. Pendent moderat dins del bosc, en direcció a ponent. Quan abastem la clotada del Torrent de la Font d’Ensija la vegetació s’esclarissa i girem a migdia. El pendent augmenta progressivament, sense passar de moderat. Desprès el camí vira a xaloc i assolim un llom ampli i obert: Les Planelles.
Continuem la pujada vers migdia mentre anem deixant enrere els darrers pins fins a una zona planera on ja veiem propera la carena.

Pla d’Ensija (2.180 m, 2h 10) (rètol indicador). No continuem cap a la carena sinó que virem a ponent i en suau pendent arribem al refugi.

Refugi d’Ensija o Delgado Ubeda (2.166 m, 2h 20’). Continuem en la mateixa direcció anat a buscar la carena. Pendent moderat. Lleugerament separats del fil de la carena per evitar la molt probable cornisa, ens enfilem a un turó i davallem a un collet. La darrera rampa ens deixa al cim (2.321 m 3h).
En dies clars la panoràmica que s’hi albira és privilegiada: Port del Compte, serra del Verd, cims d’Andorra, serra del Cadí, Pedraforca, Moixeró, Tossa d’Alp, Puigmal, Montseny, Montserrat, Rasos de Peguera, serra dels Lladres, serra de Queralt,..

Retornem pel mateix camí esmerçant-hi 2h

També podeu visionar l’àlbum d’en Jaume Pinyot

Roca Tiraval

Pel Roc dels Quatre Batlles i el coll de Turbians amb retorn pel Quer

Distància 14 km
Desnivell acumulat 928 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 11 de gener de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Moixeró, la Tosa (1:25000)

Fàcil i bonic itinerari circular partint de Bagà, al voltant del Torrent de Turbians, a cavall entre les valls del Bastareny i del riu de Saldes.
Camins ben fressats i senyalitzats, sense passos compromesos. Molt bones vistes sobre l’alt Berguedà en general i les valls del Bastareny, Saldes i Llobregat en particular.

Bagà (775m)
Travessem el Bastareny pel pont de la Vila. A l’altre cap del Parc de la Vila hi trobem diverses indicacions d’itineraris. Optem per una d’antiga: itinerari 8 del Parc Natural Cadí-Moixeró, Coll de Turbians i Gisclareny (1). Ens enfilem a l’esquerra (SW), per camí ben fressat, guiats per senyals de pintura verds. Pendent entre moderat i fort fins abastar una pista.

Matallops (987m)
Cal Matallops (2), al costat de la pista entre Sant Llorenç prop Bagà i Sant Joan de l’Avellanet. Prenem la pista a l’esquerra, en baixada. Travessem el Torrent de Turbians, rebutgem a mà dreta un ramal que puja al coll de Turbians per la collada de la Font de la Paleta i, passats els masos de Cal Graners i Cal Viudo (esquerra), l’abandonem en un marcat revolt a l’esquerra, poc abans d’una cruïlla (3).

Camí del Torrent dels Bacs (877m)
Enfilem un sender fressat, net i senyalitzat (groc) que puja vers W pel marge esquerre del torrent. Desprès d’una llarga llaçada, atenyem un coll.

Collada de la Font de la Paleta (o de Graners) (114m)
Sota el Serrat dels Moixons. Cruïlla de camins: Pista al Coll de Turbians (W) i pista per desemboscar (S). Albirem vers el NW, al peu de la Roca Tiraval, el mas del Quer, per on retornarem.
Seguint els senyals grocs prenem un ampli camí que s’enfila per l’esquenall, vers el SW. S’estreny més amunt, quan entra a la baga.

Roc dels Quatre Batlles (1345m)
Balcó penjat a la cinglera, bon mirador de la Vall del Bastareny (4). Termenal dels municipis de Bagà, Gisclareny, Guardiola i Vallcebre.
Continuem uns metres més per la baga, travessem la carena i passem al solell del vessant del riu de Saldes, sempre vers el NW.
El Pedra atrau la nostra mirada, però també hi podem albirar el Sobrepuny, la Serra d’Ensija, la del Verd i el Cadí.
Per l’esquerra s’ajunta un camí pel que puja el sender local de l’Alzina. Fins al coll de Turbians ens guiaran també els senyals blanc i verd d’aquest sender. Més enllà rebutgem a mà dreta un altre corriol que marxa en direcció a la carena.

Rocadecans (1432m)
Mas enrunat situat sobre un collet i antigues feixes de conreu. Encara conserva les parets.
Continuem vers el NW per bon camí. Al fons de la vall hi podem albirar alguns dels masos de Gisclareny i, encimbellada, l’església de Sant Miquel de Turbians. Revoltem el Cap de la Baga del Perleta (Turbians segons l’ICC) i retornem a la baga fins al coll.

Coll de Turbians (1455m)
Cruïlla de camins on hi concorre la pista de Bagà a Gisclareny. Si no volem anar a la Roca Tiraval podem escurçar baixant pel camí del Quer.
Prenem el corriol en direcció a Turbians i el coll d’Escriga (rètol indicador) que abandonem ben aviat per un altre a mà dreta (rètol indicador) vers el NE, fins a buscar la carena dels Cingles de la Torre (5) on la ressegui vers el SE pel cantó del solell.

Roca Tiraval (1453m)
Talaia privilegiada sobre la vall del Bastareny i l’alta vall del Llobregat. S’hi albiren la Serra de la Moixa, del Moixeró, la Tosa, el Puigllançada, la serra de Montgrony, el Taga, el Moro d’Ulà, els Rocs dels Catllaràs, el Sobrepuny,…
Hi ha un pessebre i un gran pal coronat per la senyera.
Davallem vers el S per un corriol ben fressat i molt costerut que ressegueix una lleixa del cingle, guiats per senyals de pintura vermella. Passem pel costat de l’avenc (27 metres de fondària) i anem a parar a l’Estret de Turbians, poc més avall de la font homònima, confluint amb el camí que baixa del coll, que prenem a l’esquerra.
A peu de cingle passem pel costat del Faig de les Vuit Besses (6). Poc més enllà el corriol esdevé camí carreter.

El Quer (130m)
El lloc de Quer és documentat d’ençà el 984, com un dels límits parroquials de l’església de St. Miquel de St. Llorenç prop Bagà. La masia s’esmenta el 1384. Té dos edificis, l’antic que solament conserva part de les parets i el nou, una sòlida construcció de finals del XVIII.
Pel camí d’accés al mas baixem fins a la propera ermita de Santa Fe de Quer (7) i per un corriol (senyals de pintura vermella) fins al mas Matallops on desfem el camí d’anada.

  • (1)  No cal confondre amb el del camí ral de Bagà a Coll de la Bena, que marxa a la dreta (W) i que també mena al Coll de Turbians i Gisclareny.
  • (2)  El topònim Matallops és documentat el 1124, relacionat amb l’alou (domini complet, absolut i lliure sobre les terres) de Quer.
  • (3)  Dos-cents metres més enllà, prenent la cruïlla a mà dreta, hi ha la Font de la Vinya Vella. L’aigua molt apreciada per vilatans i forans tot i que no està tractada. Àrea de pic nic amb graelles i taules.
  • (4)  El Roc pròpiament, és a 30 metres per sobre. Segons l’ICC, el terme de Vallcebre queda actualment més separat.
  • (5)  La Torre de la Fia o de Santa Magdalena.
  • (6)  Té la particularitat que de la mateixa soca en surten vuit branques principals.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Vall de la Clusa

De Castell de l’Areny al la Roca del Catllaràs per Sant Romà de la Clusa

Distància 16 km
Desnivell acumulat 1157m
Nivell de dificultat moderat
Data 14 de novembre de 2013
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs/Picancel (1:25000) i ICC

La Vall de la Clusa, orientada a migdia, és com un embut envoltat d’alts serrats dels que s’escolen les torrenteres que conflueixen al Clot, on la Ribera de Castell s’ha d’obrir pas a l’engorjat de l’Escalell. Geogràficament es localitza al nord de Vilada i el Castell de l’Areny i al sud del Catllaràs, al Berguedà.
La ruta que us proposem ressegueix les carenes que l’envolten, però no us espereu grans perspectives dons és una zona molt arbrada. El punt més interessant és el llogaret de Sant Romà de la Clusa, al bell mig de la coma.
L’engorjat de l’Escalell és conegut pels afeccionats al descens de barrancs. Un altre punt d’interès és la Cresta de la Clusa, equipada fa poc.

Nota: hi ha abundants discrepàncies toponímiques entre els mapes consultats.

Castell de l’Areny (953m)
Pel costat de l’Ajuntament i la carretera de Vilada, prenem vers el NE el Camí ral de Castell de l’Areny a la Clusa (escales, rètols indicadors i mapa de senders del Berguedà). És un dels trams del tram del GR 4 (Montserrat-Puigcerdà).
Pugem en moderat pendent i camí molt fressat, per una baga fins al coll. Pi roig i boixeda.

Coll Jovell (1039m)
Abastem la pista que ve del Coll de la Coma. Tenim davant nostre la cinglera dels Rocs de Castell, per on haurem de pujar.
Rètols indicadors. Marxem a l’esquerra, vers el NW, seguint uns metres una pista precària deixant un xalet a mà dreta. Deixem la pista per un camí ben fressat i senyalitzat (GR).
El camí puja la cinglera esbiaixant-la de llevant a ponent. Salva el desnivell amb curtes llaçades, alguns trams esglaonats i un grau al cap de munt. El pendent és considerable però, com tots els camins antics que encara es conserven acceptablement, de bon fer. Roureda sobre terreny conglomerat.

Les Pilones (1360m)
Antic baixador de fusta a l’extrem occidental dels Rocs de Castell. Gaudim d’una bona panoràmica de la conca del Merdançol amb la Serra de Picancel i el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat a l’horitzó. A ponent dominen el Cap del Roig i el Sobrepuny.
Girem ben be 360º tot revoltant el Cap dels Rocs. Passem del solell a la baga. Marxem vers el NE. El camí, ben fressat i senyalitzat, no ofereix dubtes per entremig de la baga de Sant Romà. Primer entre pineda i boixeda però aviat el pi dóna pas al faig. En algun tram on el bosc s’esclarissa podem albirar els masos del Clot, el Rossinyol i Sant Romà.
Primer pugem, desprès baixem, sempre moderadament. Creuem un camí transversal i aviat comencem a baixar fins la llera del Rec de Clarent que travessem ja a tocar de Sant Romà.

Sant Romà de la Clusa (1360m)
Gran mas, ben conservat, amb casa, pallissa i corrals. Envoltat d’antigues feixes de conreu i prats de dall. A la vora del Rec de Sant Romà, pel que s’hi escorre un bon cabal malgrat la secada. Al costat hi ha l’ermita romànica i la rectoria.
És també punt d’encreuament dels GR 4 i 241 (de la Nou a Borredà). Rebutgem el GR 241 que puja per pista al Ras de Clarent. Nosaltres també hi anirem, però per camí diferent.
Prenem un corriol indicat per un rètol de fusta. Fites i senyals sovintejats de pintura blanca ens guien. Primer pel marge dret del Rec de Clarent, desprès per l’esquerra i algun tram per la llera. El camí, que discorre paral·lel a la pista per on passa el GR, és net de malesa. Però, si no fos pels senyals, la catifa de fulles de la fageda el farien fonedís.
Pugem moderadament vers l’E., més fort al darrer tram.

Ras de Clarent (1585m)
Sortim del bosc a una zona de prats, al caire de la cinglera del conglomerat dels Rocs de Castell. Tenim als nostres peus els masos de Camp-rubí, Soldevila, la Rota, Canal i el Solà. Podem albirar vers l’E. les muntanyes del Ripollès des del Puigmal i el Taga fins a les d’Osona i la Garrotxa com Cabrera i Aiats o Puigsacalm.
Aquest serà el darrer punt on podrem gaudir de perspectives àmplies i obertes.
Travessem la pista que puja de Sant Romà, per on transita el GR i ens enfilem per l’esquenall del Serrat dels Llamps.
El camí no és gens definit ni senyalitzat, seguim indicis de corriol o tal vegada tiranys del bestiar. Però la direcció és evident: sempre vers el N apartant-nos el mínim possible del llom carener. El bosc, poc espès, facilita el pas i trobem clarianes sovintejades.
Desprès d’enfilar-nos al Serrat del Llamp, baixem a Coll Pan on creuem el camí que careneja cap a Puig Lluent. Ens enfilem, amb les mateixes condicions que ho hem fet al Serrat dels Llamps, fins al Cap de la Baga Alta.

Cap de la Baga Alta (1755m)
L’espessa pineda no ens deixa albirar el paisatge. Girem 90º al NW. I baixem, també sense camí definit, seguin el cordal carener en direcció a la Collada d’Ardericó. A la baixada podem albirar el Pedraforca i el Cadí.
Ens podem estalviar perfectament pujar al Cap de la Baga si, un cop al Coll Pan, prenem el camí a l’esquerra fins a la Collada d’Ardericó.
En aquest coll trobem ja camí definit, fresat i senyalitzat (senyals grocs) que seguim vers el NW per enfilar-nos al Pedró.

El Pedró (o Serrat del Corró) (1765m)
Vèrtex geodèsic. Amb poques vistes però millors que les del seu veí. Seguint el fil carener i els senyals de pintura baixem a la Collada del Pla de l’Orri (rètols indicadors) on abastem una precària pista que seguim a mà dreta. És el camí ral de la Clusa a Falgars pel Pla de l’Orri.

Roca del Catllaràs (1675m)
Aïllada formació rocallosa entremig del Pla del Catllaràs. Cruïlla de camins (rètol indicador). Seguim per pista vers W. Rebutgem la que, provinent de Falgars (dreta) baixa al Pla de l’Orri (esquerra).
La deixem poc abans que s’acabi la pujada per una altra més precària a mà esquerra. Aquesta pista és més planera i  ens estalvia baixar al Collet Llebató i tornar a remuntar fins a la Collada de Sant Miquel.
Passem als peus del Serrat Negre que deixem a l’esquerra. És el punt més alt de la Clusa i el Catllaràs. Però no ens aportaria cap perspectiva de tant arbrat com és. Retornem sobre la pista que havíem deixat i la prenem a l’esquerra fins a la collada.

Collada de Sant Miquel (1693m)
Rètols indicadors. Deixem la pista en un revolt on fa un gir de 90º a l’esquerra i baixa cap a Sant Romà. La reprendrem més endavant. Prenem el corriol senyalitzat a la dreta en direcció a Malanyeu i la Nou (senyals grocs) enfilant-nos vers el W. cap al Roc de la Clusa.
Mentre pugem, algunes clarianes ens permeten albirar cap el nord: Tossa d’Alp, Puigllançada, Serra de Montgrony, Puigmal,… Sobre el Roc del Catllaràs solament tenim vistes vers migdia. Al nord cau a plom sobre la Vall de Malanyeu, però els arbres no ens deixen veure la formidable timba.
Davallem per camí fresat i senyalitzat vers el SW seguint per la carena del Serrat de Sant Miquel.

Collet de Can Serra o de la Font del Tudó (1645m)
Rètols indicadors. Deixem el camí que continua, carena enllà, cap al Cap de la Baga de Cabanelles. Tampoc prenem el camí que pel Grapissot baixa a la Collada del Tosquer.
Sense camí definit, baixem saltant marges i travessant feixes fins al mas de Can Serra. No prenem el camí carreter d’accés al mas sinó que continuem baixant entre les antigues feixes de conreu, avui ermes, fins a retrobar la pista del Coll de Sant Miquel, per on hi transita també el GR 4.
La prenem a mà dreta en baixada. A l’esquerra del camí hi ha la font de Cabanelles, mas enrunat que queda sobre nostre en aquella direcció.
Just abans de creuar el Rec de Cabanelles al Pas de l’Euga (rètols indicadors) rebutgem un ramal de la pista que a mà dreta marxa cap al coll de la Plana.
Força més endavant, a la dreta de la pista, trobem un mirador.

Mirador de Sant Romà (1395m)
Als peus del Serrat dels Ous, amb una glorieta i un mirador suspès sobre el rocam. Bancs, taules, diversos panells informatius i taula d’orientació completen el lloc.
Pista avall retornem a Sant Romà de la Clusa on desfem al camí de l’anada fins a  Castell de l’Areny.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF