Arxiu de la categoria: Capcir

Puig Peric

A cavall de l’Alta Cerdanya i el Capcir, entre l’estany de la Bollosa i els de Camporells, destaquen dos pics d’aspecte amable però que fan guanyar-se amb esforç el premi de coronar-los i gaudir de la dilatada perspectiva que hom domina des del seu cim: el Puig Peric i el Petit Peric.
Força coneguts pels excursionistes els hi treu però protagonisme tenir un veí tant popular com és el Carlit. Hi podem accedir per diversos punts: a ponent per l’Estany Blau, al nord pels de Camporels i també per diversos itineraris des de migdia.
Segueixen dues ressenyes d’ascensions hivernals, una pel vessant nord i l’altre per migdia.

Pels estanys de Camporells

Distància 6 km
Desnivell acumulat 631 m.
Nivell de dificultat Moderat
Data 13 d’abril de 2014
Cartografia IGN Carte de randonnée Font-Romeu/Capcir (1:25000) 2249ET

Ascensió hivernal pel vessant nord.
L’itinerari i el nivell de dificultat dependran molt de l’estat i condicions d’innivació. En el nostre cas, amb poca neu a les pales i a la carena, va resultar moderat: solament ens van caldre curtes i senzilles grimpades exemptes de compromís i, pel que fa a l’equip, raquetes fins a la falda i grampons al Puig Peric, que vàrem descalçar-nos pel Petit.
Però en altres condicions serà aconsellable escollir diferent itinerari, corda i piolet. El que considerem més segur és el de l’aresta NE del Petit Peric (per on vàrem baixar). El coll i especialment d’aquí al cim, poden resultar trams delicats.
Una alternativa, directa al cim, és la canal N (PD+, 45º).
Resulta obvi remarcar que, amb neu, no hem seguit exactament el camí d’estiu.
La llarga aproximació pot requerir, com en el nostre cas, pernoctar al refugi de Camporells.

Accés
Des de La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) ens cal prendre la N116 vers Mont Lluís. A la rotonda desviar-nos a l’esquerra per la D118 i seguir-la en direcció a Matamala i Formiguera (Formiguères). A l’entrada d’aquesta darrera població prenem a mà esquerra la carretera que mena a la seva estació d’esquí. Deixem el vehicle a l’aparcament.
A peu des de l’estació d’esquí de Formiguera al refugi de Camporells per la Serra de Mauri. Amb l’estació oberta es pot pujar al telecadira de la Calmasella (horari restringit, consulteu-lo). Temps de 2h 45’ a 3h. Itinerari recomanat: Estanys i refugi de Camporells.
El telecadira no funciona amb l’estació tancada (afegiu-hi 1h més). Itinerari recomanat: Refugi de Camporells.
Retorn entre 2h 30’ i 2h 45’ (no hi ha opció a baixar pel telecadira).
Itinerari alternatiu per la Vall de Galba (més llarg). El de la Lladura no resulta aconsellable en hivernal.

Refugi de Camporells (2250m)
Guardat. 20 places. Cal reserva (0682129922).
Revoltem l’estany del Mig pel N (si és prou glaçat podem passar-hi pel mig) i marxem vers W per lloms de pendent entre suau i moderat. Anem girant a SW en direcció a la base de l’evident esperó NE del Petit Peric.

Base de l’aresta NE (2350m)
Deixem les raquetes en aquest punt des de on podem optar a pujar per l’esperó. Ens calcem els grampons i continuem vers el SW per terreny planer.
A l’alçada del coll entre els dos Peric, si pretenem pujar per la canal N, ens caldrà continuar 450m al W fins a la seva base.
Ens enfilem fent llaçades en direcció al coll. Fort pendent per terreny pedregós. Més pedregós com més amunt.

Coll (2615m)
Entre el Puig Peric i el Petit Peric. Pugem al primer per terreny mix i costerut, propers a l’ampla aresta (dreta en el sentit de la marxa), esquivant la pala (esquerra) que baixa directa del cim. És mes o menys el camí d’estiu. Curtes i fàcils grimpades, incòmodes pels grampons.

Puig Peric (2810m)
Bona panoràmica de 360º de la que en sobresurt el massís del Carlit al SW.
Baixem pel mateix camí fins al coll on desem els grampons: la carena del petit Peric no està gens innivada. Pendent moderat fins al seu cim per camí ben definit.

Petit Peric (2690m)
El seus veïns li eclipsen bona part de la vista cap a ponent. L’aresta NE és molt evident des del cim i, a més, hi ha camí fressat. El seguim de baixada esquivant algunes congestes, tot deixant a mà dreta els esperons rocallosos, passat el darrer dels quals, l’abandonem anant a l’esquerra per una llesca mig pedregosa, mig herbada, per tal d’adreçar-nos directament al punt on recuperem les raquetes.
Desfent el camí, retornem al refugi.



Puig Peric per l’aresta SE

Distància 18,3 km
Desnivell acumulat 1200m
Nivell de dificultat Difícil
Data 3 de maig de 2008
Cartografia IGN Carte de randonnée Font-Romeu/Capcir (1:25000) 2249ET

Hivernal des de l’estany de la Bollosa.
El recorregut és apte per a raquetes, malgrat que hi haurà trams on caldrà penjar-les a la motxilla i calçar-se els grampons.
La progressió per l’aresta SE té trams aeris i de grimpada. Unit a la llargària i el desnivell, ens ha fet qualificar-la com de dificultat entre mitjana i alta. Ara be: és elegant i entretinguda. I, amb neu, és tant o més segura que la que puja per la coma de la Llosa cap al coll.
Com a hivernal cal tenir en compte que haurem de deixar el vehicle a l’aparcament del Pla dels Avellans, a una hora de camí de la presa de la Bollosa. Si l’estany és prou glaçat, podem creuar-lo pel mig i això ens estalviarà ben be una hora. El recorregut és llarg i poques les hores de llum. Una bona opció és pernoctar al refugi del Carlit (CAF), a peu de presa.

Accés
Des de La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) ens cal prendre la N116 vers Mont Lluís. A la rotonda ens desviem a l’esquerra per la D118 en direcció als Angles, La Llagona, Matamala,… Ben aviat la deixem per prendre a l’esquerra la D60, fins al Pla dels Avellans (barrera) on ens cal deixar el vehicle i continuar una hora a peu per aquesta carretera fins a l’alçada de la Presa de La Bollosa.

Presa de l’Estany de la Bollosa (2.012 m.)
Comencem a caminar en direcció nord pel marge dret del llac (riba de ponent) seguint un corriol ben fressat i senyalitzat com a GR 10 (rètol indicador). Camí en general planer però amb força alts i baixos que segueix proper a l’estany per dins d’un bosc de pi negre, travessant (a gual) diversos torrents que s’escolen dels llacs de la falda del Carlit. Quan estem a punt d’abastar l’extrem nord de l’estany, trobem una cruïlla.

Cruïlla (2037m)
Rètol indicador. Hi conflueixen diversos itineraris (1). El GR 10 i el de la Volta del Carlit que hem seguit fins aquí i també el de la Volta del Capcir (senyals grocs i vermells). Tots marxen per un corriol a l’esquerra, el GR 10 i el de la volta del Carlit seguiran a mestral (NO) per la Coma de la Grava. El de la Volta del Capcir aviat girarà a llevant per anar a creuar la Tet pel pontarró que porta el nom de Maurice Marty. Però nosaltres preferim seguir pel de la dreta, vers gregal (NE) anant a buscar l’extrem més septentrional de l’estany i desprès girar al nord fins abastar el pontarró. Hem comprovat a la pràctica que és més curt i és per on encara hi ha dibuixat el GR als mapes. (2)

Pontarró Maurice Marty (2.033m)
Fins aquí hem transitat per camí planer. De la vora del riu comencem a enfilar-nos ver els nord en moderat pendent. Deixem que el GR de la Volta del Capcir marxi a mà dreta (rètol). Per aquí retornarem. Nosaltres prenem el corriol sense senyalització que marxa vers mestral (NO) anant guanyant alçària entremig de bosc esclarissat, fins a l’alçada d’un collet (2.190 m) que queda a pocs metres mà dreta. Des d’aquí podem divisar a sol ixent l’Estany de l’Esparver.
Continuem pujant en la mateixa direcció per camí fressat que guanya pendent. Una gran fita ens assenyala que anem en bona direcció i l’inici de la coma de l’Estany Blau (al mapa de l’IGN Coma de la Llosa occidental). Tenim una bona perspectiva de la Bullosa i la Coma de la Grava, amb el puig del mateix nom. El Peric encara ens queda amagat.
Aviat el camí es fa més planer fins atènyer un precari refugi metàl·lic

Refugi metàl·lic (2267m)
D’un llampant color verd. Des d’aquí ja podem observar al nord el Puig Peric i la seva aresta SE per la que ens hi enfilarem. El camí continua vers el nord pel marge esquerra de la Coma de l’Estany Blau, per entremig de la que s’hi escola el rec que recull l’aigua del sistema lacustre del circ que formen el propi Peric, el Puig de la Cometa d’Espanya i el de la Portella Gran. Si el seguíssim ens menaria fins a l’Estany Blau i la Portella Gran.
Però nosaltres marxem a la dreta, sense camí, per entremig de prats i pastures, també vers el nord, però lleugerament a mestral (NE) en direcció a un coll molt evident que podem veure a sota i a migdia, del darrer contrafort de l’aresta SE del Puig Peric .

Coll sota l’aresta SE (2366m)
Quan l’abastem trobem unes fites senyalant un corriol poc fressat que, en fort pendent, ens deixa a sobre del primer dels tres esperons rocallosos (2480m). Desprès davallem lleugerament per emprendre el segon (2610m) i el tercer (2660m) passat el qual ja solament ens resta l’esforç final.
Tot aquest tram d’aresta és força rocallós (esquistos) i fa que en alguns punts el corriol es desdibuixi. A banda de les fites també hi ha senyals de pintura (vermell sobre blanc) que ens ajudaran a orientar-nos-hi. Però es tracta bàsicament se seguir el fil carener, més aviat decantats pel vessant ponentí. En cas de dubte millor decantar-nos a ponent.
Té alguns trams aeris i ens caldrà grimpar bona estona. Però és entretingut i fa (al nostre parer) la pujada menys feixuga. Anirem gaudint, sobretot als collets on podem relaxar l’atenció, de bones vistes tant sobre un costat com l’altre.

Puig Peric (2810m).
Ampli, planer i en fa dos. Havia estat coronat per una creu amb una marededéu. També hi ha una bústia. La perspectiva és molt bona. De sol ixent i seguint les busques del rellotge albirem: El Petit Peric, el Puig del Pam i la Serra de Madres, el Canigó, el Roc d’Aude, tot el cordal que va d’Ulldeter al Puigmal, l’Estany de la Bollosa, el Puigllançada, la Tossa d’Alp, el Moixeró i al darrera, l’Ensija. A penes treu el nas el Cadí tapat pel massís del Carlit (Coll Roig, Pica del Carlit, Carlit de Baix). A ponent el Coma d’Or i el Puigpedrós de Lanós. Als nostres peus el circ de l’Estany Blau sota el Puig de la Grava i el de la Cometa d’Espanya. Desprès la munió de cims que coronen les Valls d’Andorra, l’Arièja i fins el Pallars, impossibles de destriar. Però destaquem a la llunyania de l’horitzó la Pica d’Estats. Vers el nord i ben propers, el Puig de la Portella Gran i el de Camporrels. Més enllà el Pic de Baixollada, el de la Tribuna i el del Ginebre. També al nord, però als nostres peus, la Muntanyeta, els Estanys de Camporells i la Serra de Mauri.
Per baixar al coll tenim dues opcions. Amb bona neu pel corredor a mà dreta. O pel rocam (força descompost), per on transita el camí d’estiu. Abastem la base del corredor propera al coll.

Coll entre els Peric (2609).
És fàcil enfilar-se des d’aquí al Petit Peric i desprès baixar pel seu llarg llom. Però ho fem per la Coma (oriental) de la Llosa. Al capdavall els pins quasi no ens deixen albirar l’estany del mateix nom que tenim en direcció a migdia. Hi ha camí fressat, malgrat que amb la neu en perdem al rastre sovint. Passem a llevant de l’estany, pel seu marge esquerre.

Estany de la Llosa (2239m).
Seguim pel seu desguàs vers xaloc (SE) (3) el Rec del Puig Peric, pel marge esquerre, fins a la Cabana de la Balmeta.

Cabana de la Balmeta (2116m)
Refugi pastoral que resta tancat on retrobem el GR de la Volta del Capcir.
Vers ponent primer i desprès virant 90º a migdia, anem davallant en moderat pendent. Atenyem una cruïlla

Cruïlla (2087m)
Rètol indicador. Deixem a l’esquerra el sender que volta el Roc d’Aude i baixem a buscar de nou el Rec del Puig Peric, el creuem (4) i abastem el pontarró sobre la Tet i la cruïlla del GR 10, que seguim vora l’estany, pel mateix camí de l’anada.

  • (1)  A l’hivern, si el glaç de l’estany té prou consistència, és possible creuar-lo pel mig estalviant-nos ben be una hora entre anada i tornada.
  • (2)  Amb bona neu podem estalviar-nos passar pel pontarró i fer drecera seguint un tram de GR 10 i anant a creuar per sobre els meandres que fa la Tet al final de la Coma de la Grava, per anar a buscar el camí en qualsevol punt entre el pontarró i el coll de l’Estany de l’Esparver.
  • (3)  Podem escurçar l’itinerari marxant en direcció a l’Estany de l’Esparver.
  • (4)  Hi havia una palanca per creuar el rec, però l’aigua se l’havia emportada barranc avall (maig 2008). Ens va caldre travessar-lo a gual, més a migdia. A la primavera pot portar força cabal i corrent.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Estanys i refugi de Camporells

Des de l’estació d’esquí de Formiguera

Distància 5,75 / 7,5 km
Desnivell acumulat +660 –170 / +1006 -170m
Nivell de dificultat fàcil
Data 3 de febrer de 2010 i 12 d’abril de 2014
Cartografia IGN Carte de randonnée (1:25000) 2249ET Font Romeu, Capcir

Senzilla ruta amb raquetes de neu pel Capcir, partint de l’estació d’esquí de Formiguera, per la Serra de Mauri i davallant als estanys i refugi de Camporells. Un lloc idíl·lic.
Amb meteorologia benigne, itinerari sense riscos si no ens apartem de la ruta ressenyada.
Ens pot servir d’etapa per assolir algun dels cims de la zona (Puig Peric, Portella Gran, Camporells, etc.) o per la travessa del Capcir.
Dos itineraris molt semblants en funció de si l’estació d’esquí és oberta o no. En una aprofitem el telecadira de la Calmasella (1) per estalviar desnivell. En l’altra seguim les pistes d’esquí per pujar a la Serra de Mauri. A partir d’aquí itinerari comú seguint (amb alguna drecera) el camí d’estiu, més o menys visible segons el gruix de la neu, que a la carena acostuma a estar molt ventada.
Temps de 2h 45’ a 3h. El telecadira no funciona amb l’estació tancada (afegiu-hi 1h més). Com que no hi ha opció a baixar-hi pel retorn cal comptar entre 2h 30’ i 2h 45’.
Itinerari alternatiu per la Vall de Galba (més llarg). El de la Lladura no resulta aconsellable en hivernal.

Accés.
Des de La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) ens cal prendre la N116 vers Mont Lluís. A la rotonda ens desviem a l’esquerra per la D188, Capcir amunt en direcció a Matamala i Formiguera (Formiguères). A l’entrada d’aquesta darrera població prenem a mà esquerra la carretera que mena a la seva estació d’esquí. Deixem el vehicle a l’aparcament.

Estació de Formiguera (1745m)
Des de l’estació comencem a pujar per una pista d’esquí a la dreta (sentit de la marxa) del telecadira de la Calmasella, obviant tots els ramals a dreta i esquerra. Quan, més amunt, creuem el telecadira, ja serem prop de l’estació superior.

Estació superior del telecadira de la Calmasella (2100m).
Marxem per una altra pista vers ONO en suau pendent, fins abastar uns rètols a mà esquerra (2.152m) que ens indiquen que som dins l’espai protegit de Camporells. Senyals grocs de sender que ignorem.
Pista amunt, anem a passar pel costat de l’estació superior del telecadira de la Serra de Mauri. Aquí s’acaba el domini esquiable, però no la pista.

Serra de Mauri (2405m).
Rètol indicador. (4) La carena és un ampli peneplà on hi gaudim d’una magnífica panoràmica de 360º. Crida l’atenció el Puig Peric, que mig ens amaga el massís del Carlit. Però també el sector de Baxouillada, Tribuna i Roc Blanc. Al nord, el Pla Bernat. A ponent, la Serra de Madres, desprès el Canigó i tot el cordal d’Ulldeter a Núria.
Comencem a davallar suaument seguint el camí d’estiu, vers ponent. Després pendent entre moderat i fort per entremig de la pineda per la Serra de Dellà. En sortir del bosc albirem la superfície blanca i gelada dels estanys. Destaca sobre els altres el Gros. A la cota 2305, fem un gir de 90º vers migdia per encarar-nos al refugi que ja s’intueix en aquella direcció, entre una pineda esclarissada.

Refugi de Camporells (2250m)
A la riba de l’Estany del Mig i als peus dels Peric, Puig de la Portella, Morters… Un racó idíl·lic. Guardat. 20 places. Cal reserva (0682129922).

Variant amb l’estació oberta i pujant pel telecadira
Des de l’estació superior del telecadira de la Calmasella (2100), marxem pel costat de la pista nº 6 Le Berger (blava) vers mestral (ONO) en suau pendent, fins abastar uns rètols a mà esquerra (2152 m) que ens indiquen que som dins l’espai protegit de Camporells. Senyals grocs de sender (2). Ens internem al bosc marxant ara vers garbí (OSO) defugint tant com sigui possible de la pista d’esquí que procurem deixar a mà dreta i anant a buscar el fil carener (3). Pendent moderat que augmenta progressivament amb trams de fort pendent mentre ens anem enfilant pel cantó llevantí de la Serra de Mauri.
Passem ben allunyats de l’estació superior del telecadira de la Serra de Mauri, que deixem a mà dreta i abastem la part alta de la serra (4). Vers ponent, encetem un rosari de turons amb sengles grans fites de pedres que s’alcen a migdia del peneplà que conforma la carena de Serra de Mauri.
Comencem a davallar suaument seguint el camí d’estiu, vers ponent. A partir d’aquí itinerari comú de les dues rutes.

  • (1)  Horari d’ascens no esquiadors restringit. Consulteu. No és permès el descens pel telecadira. Tiquet 5€ (2014).
  • (2)  A l’hivern se’ns farà molt difícil de seguir-los. De tant en tant trobarem els típics rètols grocs de senderisme amb direccions i (alguns) horaris estimats.
  • (3)  Haurem de creuar la línia delimitadora de l’estació. Atenció a la possible cornisa.
  • (4)  Probablement trobarem neu molt ventada, glaçada i fins i tot terreny pelat. Segons l’estat ens seran més útils els grampons que les raquetes.

Els dos itineraris sobre mapa de l’IGN:

Punts per a GPS


Reportatges gràfics

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Puig de la Portella Gran

Per la Vall d’Orlú

Distància 17,7 km
Desnivell acumulat +2283 -1311m
Nivell de dificultat alta
Data 8 d’agost de 2010
Cartografia IGN. 2249ET Font Romeu/Capcir.

Primera jornada d’un itinerari circular per la Vall d’Orlú a l’Arièja, en la que ens enfilem al Puig de la Portella Gran. La segona jornada retornarem a les Forges per l’estany de Nagilha, visitant el pic d’Estanh Faurí.
Aquesta muntanya, veïna del Puig Peric i que fa de partió entre l’Arièja i el Capcir, no és molt freqüentada. Probablement perquè te una llarga aproximació. Podem anar-hi des de migdia, per l’estany de la Bollosa, des de llevant per Camporells o des de la Vall d’Orlú.
És un itinerari exigent: combina llargària i fort desnivell. A banda d’aquestes circumstàncies a tenir prou en compte, la única dificultat “tècnica” que trobarem és al darrer tram d’accés al cim, una mica aeri, on cal fer servir les mans més d’un cop.

Accés
A l’entrada d’Acs dels Termes, abans del nucli urbà (venint del coll o del túnel de Pimorent) prenem a mà dreta la D22. Passem Orgeix i Orlú i deixem el vehicle més amunt, desprès de la central elèctrica, a l’aparcament de les Forges d’Orlú[1].

Forges d’Orlú (915 m).
Marxem vers xaloc (SE) per un ampli sender marcat amb senyals de pintura grocs i indicat com Itinerari de les Cascades. Creuem l’Orièja per un pont passant al marge esquerre. El riu fa salts i caminem vora diversos elements (tirolines, ponts,…) d’un parc lúdic. Pendent entre moderat i suau. En poc menys d’una hora passem prop de la zona d’aparcament de Caralp, que queda a l’altre marge.
Seguim ara per una pista amb circulació restringida, encara vers xaloc i, desprès d’una colzada, vers migdia. En un doble revolt, a mà esquerra, trobem el corriol pel que baixa el GR 7 provinent dels estanys de Baxollada i s’adreça al d’en Beis. Ens enfilem per la pista seguint senyals del GR. Abastem les cabanes de Gaudu, que deixem a mà esquerra, amb una cleda pel bestiar. Encetem una zona de prats on la vall s’obre i el riu la solca en diversos braços. Quan la vall s’estreny, trobem un gran bloc de pedra a l’esquerra de la pista.

Bloc de pedra (1.466 m, 1.433 segons el mapa, 2h).
Deixem la pista i, fora de camí, creuem a gual els dos braços del riu passant al marge dret. Prenem com a referència un parell de faigs sobre els que podem veure-hi un petit prat o clariana.  Ens hi enfilem i, seguint fites sovintejades, abastem un corriol ben fressat que, vers xaloc, s’endinsa a la fageda entre llaçades per salvar el fort pendent.
Quan sortim del bosc virem a migdia i anem a passar pel costat d’una cabalosa font que escola l’aigua en cascada vers la vall. Poc més amunt virem a mà dreta vers llevant i, sobre un turonet, abastem una cabana.

Jaça de Delà (1.970 m, 3h 30’)
El camí sembla acabar aquí. Ens enfilem vers migdia sobre un llom herbós i albirem un corriol poc marcat que seguim en la mateixa direcció. Fites i senyals de pintura blanca escadussers. Anem a passar pel costat d’un gran bloc de pedra isolat i més amunt per l’esquerra d’un esperó rocallós folrat de pi negre. El camí és ara més definit i anem a passar pel costat del primer estany, que deixem a mà dreta. Desprès continuem pel costat del sobreeixidor del segon estany que abastem més amunt i deixant-lo també a mà dreta.
El camí es desdibuixa quan entrem a la tartera, hi ha fites en diverses direccions i els senyals de pintura desapareixen. El cim, format per diverses punts prominents, queda just sobre nostre vers son ixent. Vers xaloc (SE) albirem de forma força evident un collet a la falda meridional del cim. Vers garbí (SSO) una mica més alt que el primer un altre coll: la Portella Gran. Passada la tartera el camí és defineix de nou en aquesta direcció.
Nosaltres però marxem vers xaloc, fora de camí, per fort pendent i terreny descompost en direcció a la cresta que s’albira a la dreta del collet. Quan l’abastem la seguim per sota (cantó nord) i, quan el terreny ho permet, ens hi enfilem i davallem lleugerament fins al collet[2].

Collet (2.587 m, 5h 45’)
Tenim sota nostre el Petit Estany Blau i vers xaloc podem albirar el de la Bollosa. Més a xaloc s’alça el Puig Peric i a sol ixent la collada que l’uneix al Pic de la Portella Gran i que ens separa de la zona lacustre de Camporells.
Per un corriol poc fresat, marxem en direcció a aquesta collada, propers a la carena. Esquivem la cresta per sol ixent (cantó de Camporells) fins que ens enfilem a un primer turó. Desprès, seguint la cresta guanyem un segon (fita) i encara un tercer més alt.

Puig de la Portella Gran (2.773 m, 6h 20’)
Hem llegit que en dies clars el panorama abasta des del Canigó al Valièr. No és el nostre cas i podem albirar, això si, el Tarbesó, el Pic de Baxollada, els estanys de Camporells, el proper Peric, l’estany de la Bollosa, el Carlit, el Puig de la Cometa d’Espanya…
Retornem al collet, esquivem la carena passant-la per la base del rocam, pel cantó nord, fins que el terreny ens permet enfilar-nos-hi per abastar un ampli planell herbós. A l’alçada del bonic estany Blau, que deixem a mà esquerra, trobem la Portella[3].

Portella Gran (2.603 m, 7h 05’)
Senyalitzada per una fita metàl·lica de la Reserva de Fauna d’Orlú[4]. Seguint el camí fresat baixem en direcció a la cabana de Delà. Abans d’arribar-hi però, passat el gran bloc de pedra, deixem el camí per anar en direcció a una presa d’aigua que albirem ben evident vers mestral (NO). Davallem en fort pendent per un llom herbós.

Presa d’aigua (1.960 m, 8h 10’)
Des d’aquesta captació, que una galeria comunica amb l’estany d’en Beis, surt vers ponent un corriol. En lleuger pendent de pujada primer, va revoltant en sentit contrari a les busques del rellotge la falda del Puig de la Cometa d’Espanya. Corriol incòmode, molt pedregós a trams. Totalment desaconsellable amb neu. Prop de l’estany d’en Beis ens aboca al GR 7 (que hem abandonat a l’anada). Seguint una canalona, abastem la riba de l’estany i passem prop de la boca de la mina que comunica amb la captació que hem vist abans. Poc més enllà ens plantem al refugi.

Refugi d’en Beis (1.970 m, 9h 20’)
Situat a la riba nord de l’estany del mateix nom. Propietat de la mancomunitat de municipis de la Vall d’Orlú. No fa descompte per a federats. Ampli i ben equipat, és molt freqüentat per excursionistes, pescadors i gent que hi puja per observar la fauna de la zona (trencalòs, isard,…) Per això és millor reservar-hi plaça si volem pernoctar-hi.

  • [1] Si volem retornar pel mateix itinerari d’anada per comptes de fer-ho per l’estany de Nagilha, a les Forges d’Orlú podem prendre un ramal a mà esquerra que ens deixa, passats 3 quilòmetres, a l’aparcament de Caralp (1.130 m, de pagament els mesos de juliol i agost). Ens estalviarem 55’ de camí i 215 m de desnivell.
  • [2] Malgrat que més llarga, la millor opció és seguir pel camí fins a la Portella Gran. Però a la tartera passat el segon estany hi ha fites que menen a l’esquerra i ens fan confondre. La pujada directa al collet és molt penosa i no compensa la distància que estalviem. Passada la tartera el camí torna a ésser fressat, reapareixen els senyals de pintura blanca i puja en llaçades. Desprès de la Portella cal seguir planerament per sobre un llom herbós fins al fil de la carena rocallosa, creuar-la i passar-la per sota (cantó nord) fins al collet.
  • [3] Des d’aquest punt és veu molt fàcil enfilar-se (calculem que en uns 20’) al Puig de la Cometa d’Espanya. Nosaltres, tot i que era la nostra intenció, desistiem de fer-ho dons anem justos de temps per arribar al refugi a l’hora de sopar.
  • [4] De fet, trobarem nombroses fites d’aquest tipus durant tot el recorregut.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF