Arxiu de la categoria: Gironès

Rocacorba

Des de Granollers pel Turó Rodó. Retorn per Sant Nicolau i la Pedra dels Tres Senyors

Distància 12,4 km
Desnivell acumulat 771 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 22 de maig de 2019
Cartografia Editorial Alpina. Garrotxa zona volcànica (1:25000)

Itinerari circular per accedir al santuari marià de Rocacorba, indret emblemàtic i magnífica talaia.
La major part transcorre per dins del bosc. Els camins són ben fressats i de bon fer, fort pendent a banda. Però la senyalització que hi ha no ens serveix i és discontínua. Seguim trams de PR però, excepte el tram Rocacorba-Pla de Martí-Sant Nicolau, que correspon al PR-C 120, desconeixem la resta dons ni són indicats enlloc ni ressenyats al mapa. Passa el mateix amb un tram de GR a la tornada. Tots els camins però estan ben representats al mapa. Per tant ens cal estar-hi atents.
A banda d’aquesta circumstància, la caminada ens resultarà molt gratificant.

Accés
Per la GI-531 entre Sant Martí i Sant Esteve de Llémena, al punt quilomètric 21, prenem la GIV-5315 en direcció a Granollers de Rocacorba. Són 3 quilòmetres però, abans d’arribar-hi, prenem a mà dreta una pista pavimentada. Passem per l’accés a Can Plana i seguim 160 metres amunt. Aparquem en un reduït espai (màxim 3 vehicles) al costat de la Riera de Rocabellera, on hi ha un camí que baixa a mà dreta (per on acabarem la caminada) i uns indicadors de senderisme, just abans de que la pista faci un pronunciat revolt a mà esquerra.

Riera de Rocabellera (430m)
Hi ha senyals de PR, no sabem de quin es tracta dons enlloc n’hi ha indicacions. També senyals blaus. Reculem 160 metres pel camí per on hem arribat fins a l’alçada de can Plana on tombem a l’esquerra per un camí carreter. Travessem el Pla de Gelats i ens enfilem fins al mas homònim. Continuem uns metres pel camí, ara més precari, i prenem un sender ben fressat a mà dreta. Guanyem alçària ràpidament en fort i mantingut pendent.

Turó Rodó (814m)
Sortim sobre un rotlle de sitja. El terra pla i negrenc evidencia l’antiga activitat carbonera. Un camí mena al cim del Turó Rodó, però ara ens toca baixar fort seguint una torrentera fins a sortir sobre una pista on hi trobem rètols indicadors, cap vers Rocacorba. Creuem la pista i la riera de Rocacorba per un sender paral·lel a la aquella. Trobem un altre indicador que tampoc ens serveix. Per fi, un cop creuem de nou la pista, en trobem un tercer que ens mena girar a mà dreta per Rocacorba. Travessem la pista per tercer cop i trobem la Roca Barret.

Roca del Barret i camí de l’Escaleta (754m)
L’erosió a la base d’una llosa li ha conferit una forma peculiar que recorda un capell.  Comencem a enfilar-nos pel bonic camí esglaonat de l’Escaleta. Quan el pendent s’alleuja trobem l’Arcova.

l’Arcova (849m)
Cova ressenyada com de la Verge i posteriorment de Rocacorba, constituïda per una única galeria ascendent amb un recorregut de 69 metres i un desnivell de +17. (1) L’accés es fa per una gatera de pocs metres que aviat permet incorporar-se.
Continuem camí més planerament i atenyem el collet entre la mola de Rocacorba i el Puig Sou.

Santuari de Rocacorba (910m)
Encimbellat sobre un penyal que recorda la proa d’un vaixell, s’alça el santuari marià de Rocacorba. El lloc fou ocupat inicialment per un castell termenat, del que solament en resten alguns vestigis, documentat d’ençà el 1065 com a «rocha curva». Canvià de mans manta vegades, va veure’s afectat pels terratrèmols de 1427-1431 i fou ocupat per pagesos remences. A mesura que es deteriorava i perdia la seva funció estratègica, la capella del castell es va anar reformant i transformant en santuari. L’estructura actual correspon a una reforma del segle XVIII que hi incorporà l’hostatgeria.
Sobre el santuari hi ha un turó més alt que resulta un excel·lent mirador. Rocacorba i el veí Puig Sou destaquen des de molts indrets, especialment de les comarques gironines. Per això s’hi han instal·lat diverses torres de telecomunicacions, especialment al Puig Sou.
Hi podem albirar la serres de l’Albera i de Rodes, el Montgrí i les Medes, les Gavarres, el Montseny, el Collsacabra, el Puigsacalm, el Puigmal i bona part del Pirineu més oriental. Solament se’ns escapa l’Alta Garrotxa darrera els Puig Sou, més alt. Al peu hi destaca sobretot Banyoles i el seu estany. Més enllà, la conurbació de Salt-Girona.
Hi arriba una pista des de Pujarnol (terme de Porqueres, Pla de l’Estany).
Davallem pel Camí dels Morts, paral·lel a la pista i al de l’Escaleta, a mitja alçada del vessant ponentí del Puig Sou, per entremig d’una fageda.

Pla de Martí (822m)
Sortim a la pista d’accés (pavimentada), la seguim uns metres i la deixem per un camí paral·lel a l’esquerra per sota la línia elèctrica que forneix els repetidors de Puig Sou i Rocacorba. Al Collet de Martí anem a la dreta per baixar de nou a la pista a l’alçada del Clot del Llop. Per l’esquerra faríem drecera fins a la Pedra dels Tres Senyors. Pocs metres més de pista i la deixem per un altre camí paral·lel a l’esquerra pel que baixem a Sant Nicolau.

Sant Nicolau (735m)
Al Pla de Sant Nicolau hi ha una font, l’ermita romànica i un castanyer monumental.
L’arbre amida 18 metres d’alçària, 16 de capçada mitjana i 9,7 de volta de canó. Força malmès, foradat i buit per dins, arrela sobre una roca superficialment. Es ramifica en quatre besses de grans dimensions. La rabassa és immensa i el volt de soca és difícil de mesurar. A la vora mateix, a uns 10 m,  hi ha un altre castanyer prou considerable que queda eclipsat per aquest. (2)
Del costat de la font surt un camí indicat a Granollers de Rocacorba pel coll Saposa que prenem pujant a la Pedra dels Tres Senyors.

  • (2) Font: GENCAT. Parcs de Catalunya. Arbres Monumentals.

Pedra dels Tres Senyors (808m)
Fita termenal alçada a l’extrem llevantí de la Serra de Golany. Tallada com un prisma triangular porta inscrita en cada una de les cares els termenals que separa: Granollers de Rocacorba, municipi de Sant Martí de Llémena; Biert, de Canet d’Adri, tots dos al Ginonès i Falgons, de Sant Miquel de Fontmajor al Pla de l’Estany.
És també una cruïlla de camins: el que hem vingut; el que hem esmentat abans al Collet de Martí; un al coll Saposa pel Clot de Rigau, que no seguirem; un senyalitzat vers Olot que puja al Golany. En prenem un de carreter indicat vers Granollers. A la primera bifurcació anem a l’esquerra i a la següent, en un revolt de la pista, l’hem de deixar per seguir recte i baixar al coll Saposa.

Coll Saposa (819m)
Bifurcació de camins. A banda del que hem vingut, hi ha l’esmentat a la Pedra dels Tres Senyors i un que baixa a la riera de Rocacorba. En prenem un quart en direcció a Granollers, fent un gir de 90º a mà dreta, davallant força trams per sobre de roca, la Llosa Llarga. Passem pel Portaló, un mas imponent que està en reconstrucció. Ben aviat retornem al punt d’inici.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Rocacorba

Puig de ses Cadiretes

Des de Tossa per la Mare de Déu de Gràcia i retorn per la vall de Roc

Distància 15,9 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de maig de 2016
Cartografia Editorial Piolet. L’Ardenya (1:25000)

Clàssica excursió per itinerari molt fàcil que transcorre per pistes, en bona part senyalitzades.
La pujada segueix el GR 92. Pel camí visitarem un menhir i un paradolmen en una zona, l’Ardenya, curulla d’aquests vestigis megalítics. Opcionalment podem veure’n un parell més.
Sense ser cap sostre comarcal, el Puig de ses Cadiretes és una talaia privilegiada sobre la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. A més, en bona part del camí podrem observar curioses formacions rocalloses. La fragmentació dels blocs granítics va conferir-los-hi estructures ben curioses que l’erosió posterior ha deixat al descobert. La més espectacular de la zona, però no pas la única, és sens dubte la de Pedra-sobre-altra.

Accés
Partim de la zona esportiva de Tossa de Mar, al nord-oest de la població, a la que podem accedir des de la carretera de Llagostera.

Zona Esportiva (48m)
Creuem la riera de Tossa per un pontarró. Anem a l’esquerra pel costat d’un càmping. A la primera bifurcació anem a la dreta (retornarem pel ramal de l’esquerra). Seguim indicacions a Mare de Déu de Gràcia, Sant Grau i, específicament, Puig de ses Cadiretes. A més dels senyals del GR 92.
Com a principals encreuaments atenyem el Coll de Sastre (esquerra), els pins del Sidre (dreta) i el Suro de la Custòdia (esquerra). Tots ben indicats.
Després d’una llaçada molt marcada, on hem deixat dos ramals a mà dreta, atenyem la Mare de Déu de Gràcia.

Mare de Déu de Gràcia (230m)
Ruïnes consolidades d’una ermita romànica ubicada en un bell paratge.
Més amunt (N), en un revolt (indicacions verticals) deixem a mà dreta el camí a Sant Grau i seguim a mà esquerra (W) durant un bon tram. Virem 90º (N).
En una nova bifurcació deixem dos ramals a mà dreta. El segon ens permetria fer drecera. Per comptes d’això virem 180º (S) i a mà esquerra trobem una indicació de Sa Porta de Pedra, fotogènica formació separada pocs metres del camí.
De nou a la pista, poc més enllà i al costat del camí, atenyem el menhir de Montllor, poc abans d’una bifurcació on anem a la dreta.
Més amunt, un corriol a mà esquerra ens mena al paradolmen d’en García.

Paradolmen d’en García (454m)
Es tracta d’una cambra funerària del Neolític final, separada uns vint-i-cinc metres del camí. Continuem (N).

Pla de les Pinyaques (477m)
Bifurcació de camins indicada. Per l’esquerra, en poca estona seríem al Puig de ses Cadiretes, però nosaltres seguim el GR a mà dreta en direcció a Sant Feliu. (1)
Atenyem una bifurcació on a mà dreta, sense camí definit, hi ha senyalitzada la Pedra-sobre-altra.
A escassos trenta metres més amunt, seguint el GR, trobem a mà esquerra el Menhir d’en Llach.

  • (1) El mapa de l’Ed. Piolet que hem utilitzat (Ardenya, V1, 2013) té un error en dibuixar el GR pel ramal de l’esquerra i un camí a l’alçada del Puig de Cadiretes que mena al Menhir d’en Llach. Aquest camí no existeix i el GR hi va per la dreta.

Menhir d’en Llach (482m)
El nom li ve de la propietat forestal on es localitza. Correspon al Neolític Mig-Recent. Aquí deixem el GR que baixa a Sant Feliu de Guíxols per Montagut i el Coll de la Creu d’en Barraquer.
Tornem a la bifurcació indicada prèvia. En pocs metres baixem a la trinxera d’una antiga pista que seguim a mà esquerra. Més enllà, a jutjar per les voravies, entrem en un sector del que deuria una extensió, sortosament no reeixida, de la urbanització de Sant Grau d’Ardenya, molt propera.
La espectacular formació de Pedra-sobre-altra queda ben a la vista.

Pedra-sobre-altra (463m)
Capriciosa formació rocallosa al peu de la qual hi ha un paradolmen datat al Neolític final.
Retornem al Pla de les Pinyaques on anem a mà dreta. Un indicador ens senyala el camí a Tossa per la Vall de Roc i un corriol a mà esquerra el Puig de ses Cadiretes situat una cent-trenta metres en aquella direcció.

Puig de ses Cadiretes (518m)
No albirem el cim fins que som ben be al peu. Vèrtex geodèsic, creu i torre de gaita forestal. Bona talaia des de la que s’albira Blanes, el Montnegre, el Montseny, Collsacabra, el Puigsacalm i el Pirineu oriental, del Puigmal al Canigó.
Retornem a Tossa per la Vall de Roc, seguint diverses pistes, unes amb millor estat que d’altres. El camí no és senyalitzat i la majoria de cruïlles tampoc estan indicades. Baixades sovintejades en fort pendent.
A les tres primeres bifurcacions anem a l’esquerra fins que entrem a la Vall de Roc, creuant la llera del torrent de les Pomeres.
Després deixem cinc bifurcacions a mà esquerra, una a mà dreta i una darrera a mà esquerra, fins que atenyem una pista més ample i senyalitzada, on anem a l’esquerra.
Deixem una pista i dos senders a mà esquerra i una altra pista a mà dreta, fins que sortim a una collada on hi conflueixen diversos camins. Hi ha pals indicadors. Anem a l’esquerra.
Baixem fent llaçades fins que anem a passar pel costat de la depuradora i d’un refugi d’animals i, ben aviat, retrobem el camí d’anada.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Puig de ses Cadiretes