Arxiu de la categoria: Montsià

Fageda del Retaule

Des de l’Àrea de la Fou pel Racó del Tabaco, Plans de Valldebous i el Teixet. Retorn pel Barranc de la Fou.

Distància 14,9 km
Desnivell acumulat 850 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 9 de maig de 2015
Cartografia Editorial Piolet. El Port-sud (1:30000)

La del Retaule, al fons del Barranc de la Fou, és una de les fagedes més meridionals d’Europa. Amb exemplars de grans proporcions, un parell d’arbres monumentals, el Faig Pare i el Pi Gros, fan que sigui la més coneguda dels Ports.
Tant s’hi pot accedir pel nord des de Casetes Velles, com pel sud, pel Barranc de la Fou, amb diverses variants.
Nosaltres hi anirem des de l’Àrea de la Fou seguint un itinerari fàcil, per pistes i bones senderes. Excepte el curt tram de les Gúbies de la Fou, quan baixem a la llera del barranc des del Collet d’Herba Sana, per estalviar-nos la marrada del Racó de l’Avellanar.

Accés
Sortim de la Sénia en direcció a la Pobla de Benifassà i Fredes per la CV-105. Al cap de set quilòmetres, just creuat l’embassament d’Ulldecona, prenem una pista de terra a mà dreta i la seguim quatre quilòmetres. A la bifurcació anem a la dreta durant 4,2 quilòmetres més. El ramal de l’esquerra és la pista de la Tenalla que passa per la propera cova dels Ferrins.

Àrea de la Fou (600 m)
Tornem uns metres enrere per la pista que hem vingut. A l’alçada d’una caseta prenem un corriol ben fressat (indicadors al Racó del Tabaco i Plans de Valldebous) a mà esquerra i travessem el barranc de la Fou.
Comencem a guanyar alçària, en moderat pendent, pel marge dret (hidrogràfic) del barranc del Tabac (NE), entremig d’una magnífica pineda. Senyals escadussers del PR-C 85.
Bones vistes sobre el barranc de la Fou. Destaca la Moleta del Cepí amb l’enorme ull del seu pont natural.
Quan trobem a mà esquerra la sendera que puja des del Racó dels Àngels per sota la Punta de la Puça (1), som al capdamunt del barranc. S’acaba l’arbrat, virem 90º (SE) i, tres-cents metres més enllà, atenyem una nova bifurcació.

Plans de Valldebous (995m)
Bifurcació indicada al bell mig d’una gran planúria entre els barrancs de la Fou i de de la Galera, amb la Punta de la Puça com a referència destacable. Aquests plans, antany conreats, son ara un erm on hi resisteixen alguns pins i hi regna el coscoll i l’herbei.
Som al camí del Ròssec, que puja de la Sénia per l’ermita de Pallerols (PR-C 82). El seguim a mà esquerra, en suau pendent i direcció a lo Teixet i el Povet dels Plans (NE).
Ens separem uns pocs metres a mà dreta de la senda (indicació) per visitar el Povet dels Plans: un cossiol i un bassi en una petita clotada.
Anem apropant-nos al cairell del barranc del Racó de l’Avellanar. Deixem un corriol a mà esquerra (2) (fites) i, sobre un petit promontori coronat per una fita delimitadora dels termes de la Sénia i el Mas de Barberans, gaudim d’una bona vista sobre la Punta de la Puça, el Barranc de l’Avellanar, el Turmell i el Catinell.
Quan passem sota la Mola del Boix (3) som al punt més alt de l’itinerari, entrem de nou al bosc i davallem a lo Teixet.

Lo Teixet (1215m)
Teix monumental. Indicadors. Continuem baixant, passem un portell i el camí del Ròssec, tothora ben fressat, ens aboca a la pista de Vallcaneres Altes. La seguim a mà esquerra (indicadors) en direcció a la Fageda i la Portella de la Calça.
Després d’una colzada de 90º la pista fa una marrada a l’esquerra per salvar la Canal dels Burros. Poc més enllà deixem a mà esquerra una pista secundària i a pocs metres més un corriol (4).
Més endavant, al Pla del Torn (indicadors), deixem el Camí del Ròssec (PR), que ens menaria a Casetes Velles, i continuem per la pista.
Al cap d’uns dos-cents metres, unes fites a mà esquerra indiquen una altra sendera (4).
La pista descriu una gran marrada entre giravolts per salvar el desnivell i els primers contraforts del Catinell, mentre ens va endinsant a la fageda.

Pare Faig (1067m)
O Faig del Retaule. D’uns 25 metres d’alçària i una volta de canó de 4 metres, se’l considera el faig viu de més capçada (28 metres). El seu tronc tortuós i les arrels descalçades per l’erosió li confereixen us aspecte ben especial.
Continuem per la pista pel marge esquerre del barranc. En un tancat revolt a la dreta, l’abandonem per una sendera molt definida on, trobem tot seguit la bonica Font del Retaule.
Cent metres més enllà deixem el sender, enfilant-nos a l’esquerra per un corriol ben fressat i dreturer fins al Pi Gros o pi del Retaule.
És una pinassa de 31,5 metres d’alçària, amb una volta de canó de 34,6m i una capçada mitjana de 22,5m. Es va salvar de la tala perquè servia de fita termenal.
Continuem planerament, en lleugera tendència a pujar, per la falda ponentina del Catinell, amb el barranc enfonsat a la nostra dreta. Després baixem fort fins que, als peus del Morral del Catinell, atenyem de nou la pista.

Collet d’Herba Sana (909m)
Una tanca barra el pas de la pista de la Fou just després d’una gran marrada per salvar el barranc del Racó de l’Avellanar. Podem seguir-la però, per estalviar-nos la volta, just abans de la tanca la creuem i baixem per una sendera molt costeruda fins al llit del barranc de la Fou, que en aquest tram rep el nom dels Rivets.
Fites i senyals de pintura blancs ens guien entre el caos de blocs fruit de les torrentades i l’erosió. Som a les gúbies de la Fou que en la parla dels Ports equival a dir gorja o congost. Gran blocs despresos sobre una balma han format una mena de cova (los Forats) passada la qual ens cal desgrimpar, però trobem bons agafadors.
Passem pel costat d’una balma amb un muret paret de pedra seca i ben aviat retrobem la pista que ja no deixarem. No ens fa pas mandra seguir-la: passem per raconades delicioses, com la font del Teix, envoltats d’una vegetació exuberant i variada. I d’alts i verticals espadats.
Quan passem pel bonic Toll dels Sabaters ja tenim a tocar l’Àrea de la Fou.

  • (1) Pot ser una bona variant de l’itinerari.
  • (2) No n’hem trobat cap referència. Sembla adreçar-se al Racó de l’Avellanar.
  • (3) Tot i que a nosaltres se’ns va passar, val la pena fer els dos-cents-cinquanta metres i superar els escassos vint de desnivell per pujar-hi i albirar les moles i barrancs que s’esbalcen sobre el de la Vall.
  • (4) Pot tractar-se de dreceres al Barranc del Retaule per estalviar les marrades de la pista. No les seguim per manca de referències.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

El Barranc de Lloret

Barrancs de Lloret, del Pegunter, d’Orió, de Barretes, Coll de Lloret, mas d’en Cansalader

Distància 12,3 km
Desnivell acumulat 955 m
Nivell de dificultat difícil
Data 6 de maig de 2015
Cartografia Editorial Piolet. El Port-sud (1:30000)

Un dels millors itineraris que podem fer pels Ports. El Barranc de Lloret i els seus tributaris del Pegunter, d’Orió i de Barretes, son abruptes, feréstecs i solitaris. Envoltats d’alts espadats, solcats per pregones gorges, curulls de balmes i formacions geològiques capricioses. El pi i el boix creixen arreu, especialment a les fondalades. Allí, en les raconades més frescals, on la solitud i salvatgia de l’entorn son abassegadores, s’hi arreceren estols d’ocells delectant-nos amb la seva cantarella.
Gaudir d’aquest entorn no és fàcil. És tant impressionant com exigent. Un continu puja i baixa trencacames. Les senderes poc definides i l’exuberant sotabosc s’encarrega d’amagar-les. Per manca de referències i cobertura, el mapa i el GPS ens ajuden relativament. La premissa és l’atenció als senyals vermells i fites que ens guien tot el camí. Si portem massa estona sense veure’n, és que anem errats.
Si no som molt bons caminadors, ens caldrà fer-lo quan el dia allarga. I en qualsevol cas sense amenaça de temporal: haurem de travessar i seguir la llera dels barrancs en diversos punts.
Ara be: l’esforç es veurà recompensat amb escreix.
En un terreny tant trencat i amb tants elements destacables, una ressenya detallada és impossible, per això ens limitarem a descriure l’itinerari a grans trets, reflectint allò més fonamental.

Accés
Per la TV-3421 de Roquetes a La Sénia, entre els punts quilomètrics 18 i 19, al Pla de la Torta, poc abans del Mas de Barberans, prenem a mà dreta una pista enquitranada indicada com a ‘Barranc de Lloret’. La seguim durant sis quilòmetres i escaig fins al disseminat de Lloret, on queda tallada per la reixa d’accés a un mas. Aparquem el vehicle en un espai que hi ha just abans.

Disseminat de Lloret (295m)
Prenem una pista paral·lela al barranc fins a creuar-lo per un pontarró. Deixem a mà dreta la sendera de la Cova Pintada i continuem per una paral·lela al barranc (W) ara pel marge esquerre.
Indicació pintada en una pedra ‘Pla de la Torta-Racó del Moro’ (1) i més endavant una altra del Parc ens fa saber que som als Bufadors de Lloret (2).
Bifurcació, deixem el ramal de l’esquerra que continua cap el Racó del Moro i enfilem per la dreta el Barranc del Pegunter, en fort pendent (NW).
Nova bifurcació indicada amb una placa metàl·lica. Obviem el ramal de l’esquerra, també en direcció al Racó del Moro (3). Anem a la dreta i aviat passem prop de la Cova (balma) del Pegunter. Nova indicació pintada a la pedra ‘als Pallers’.
Bon tros més amunt fem una gran marrada apartant-nos del barranc. Creuem una tartera amb una gran figuera al bell mig i flanquegem tot introduint-nos de nou al barranc.
Atenyem l’Escarrissó de Borosa (4), de dos trams, i continuem amunt fins al coll.

Coll dels Morralets (805m)(5)
Podem albirar-hi el cim del Caro. Indicació a la pedra de la sendera que, per la dreta, puja al Coll de Pallers per la Cova Ebre (6). Anem a l’esquerra, girant 180º (S) guiats per una difuminada indicació a ‘Coll de Lloret’.
Flanquegem el marge dret de l’embut de la canal i revoltem 90º (W) anant a buscar el fil del cingle sobre el Racó del Moro, planerament. Sota una balma hi localitzem una font d’aigua entollada.

Collet de la Roca Blanca (850m)
Punt més alt de l’itinerari que ens introdueix al Barranc d’Orió. A partir d’aquí l’abruptesa i les dificultats per seguir la sendera augmenten.
Comencem davallant fortíssim pel marge esquerre, preludi del que trobarem durant bona estona: continues pujades i baixades, algunes prou exigents.
El camí transcorre a mitja alçada del barranc, al fons del qual s’hi ha obert una profunda gorja, de forma que sovint transitem ran de cingles altíssims. Anem salvant els replecs i barranquets laterals fins atènyer la llera principal, on desfem el camí pel marge dret (7). Al fons del darrer replec hi podem albirar un pont natural.

Pont natural d’Orió (780m)
Obert al bell mig d’un barraquet tributari del d’Orio, té un ull considerable que s’aprecia millor de lluny.
Continuant camí ben aviat entrem al Barranc de Barretes, encara més tancat que el d’Orió. Pel marge esquerre davallem fins a la llera i la seguim salvant i saltant els blocs que s’hi amunteguen. Aviat trobem l’escarrissó pel que baixem un tram considerablement vertical. Guanyem alçària pel marge dret i, travessant els Planets d’Orió, atenyem la pista de la Vall (8).

Pista de la Vall (690m)
Comunica la Vall amb el barranc de Lloret. El coll és poc més amunt a mà dreta.
La prenem a l’esquerra, en baixada. Passem pel costat d’un gran clos per a cabres salvatges i prop de la Cova de l’Hospital. A l’altre vessant atrau la nostra mirada el grans panys de paret de la Roca del Migdia. Ara podem resseguir part del camí que hem fet a l’anada.
La pista acaba al Coll Ventós on continuem per una sendera molt neta fins a prop d’una bassa i de la Font dels Divendres, on seguim la pista del camí del Mas d’en Cansalader fins a la reixa d’accés al mas, on hem iniciat la ruta.

  • (1) Arreu dels Ports trobem indicacions com aquesta que son d’agrair, allí on la retolació ‘oficial’ no arriba. Moltes signades com a C.S. (Caminant Solitari).
  • (2) Surgència de cabal irregular i estacional. En època de pluges l’aigua hi borbolla.
  • (3) Per anar-hi, millor aquesta sendera que la de baix.
  • (4) En la parla dels Ports un ‘escarrissó’ era un tronc de pi amb les rames tallades a un pam. Es recolzava a la pedra i servia d’escala per salvar desnivells. Actualment els troncs s’han substituït per rústiques escales de fusta.
  • (5) En la parla dels Ports i altres contrades, morral o morralet és una agulla pètria.
  • (6) El mapa també indica una sendera que baixa a la Cova Pintada, però nosaltres no l’hem sabut localitzar.
  • (7) Allí ha d’haver-hi el bassi de la font del Romiguer, que no hem localitzat.
  • (8) Tot aquest sector fins al mas d’en Cansalader és terreny de pastura de bous braus. Prudència!




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Volta a la Mola de l’Aixada

De la Cova dels Ferrins a la Cova Roja pels ponts naturals de la Moleta del Cepí i del Morral Desplegat. Retorn per la Portella de la Malladeta.

Distància 8,3 km
Desnivell acumulat 684 m
Nivell de dificultat moderada
Data 5 de maig de 2015
Cartografia Editorial Piolet. El Port-sud (1:30000)

El Barranc de la Fou té per guardià un ciclop, vetllant els passos de l’excursionista que el recorre. És el monumental ull del Pont Foradat de la Moleta del Cepí, un airós esperó a migdia de la Mola de l’Aixada.
Aquest itinerari que volta la Mola de l’Aixada en el sentit de les busques del rellotge, permet visitar dos ponts naturals, una cova i una antiga pleta envoltada d’altes cingleres i balmes. Tot plegat entremig d’uns paratges superbs.
És fàcil però cal estar atent als senyals (pintura, fites,…) i orientar-se correctament dons bona part del camí és per senderes poc definides.

Accés
Sortim de la Sénia en direcció a la Pobla de Benifassà i Fredes per la CV-105. Al cap de set quilòmetres, just creuat l’embassament d’Ulldecona, prenem una pista de terra a mà dreta i la seguim quatre quilòmetres pel marge hidrogràfic dret. A la bifurcació anem a l’esquerra, creuem el pont i deixem el vehicle a la balma coneguda com Cova dels Ferrins.

Cova dels Ferrins (500 m)
Continuem per la pista de la Tenalla uns metres. La deixem per una sendera molt fressada a mà dreta (senyalització vertical `Pont Foradat’). Baixem a la llera i guanyem alçària en moderat pendent (N) per terreny obert, amb el Barranc de la Fou enfonsat a la nostra dreta.
La Moleta del Cepí s’alça davant nostre entre les de l’Aixada i de l’Eixam, sense destacar especialment: una més entre els molts afloraments calcaris, pilars i agulles, alguns de capricioses formes. Res fa sospitar la presència del fantàstic ull natural que la forada, al presentar-se transversalment. Atenyem una cruïlla.

Cruïlla (778m)
Per la dreta, en pujada, la sendera de la Portella de la Malladeta per la que retornarem. A la mateixa mà, en baixada, la que mena a la pista del barranc de la Fou per la Mola de l’Eixam. Per l’esquerra (senyalització vertical `Pont Foradat’) la que puja al pont.
Continuem 175 metres (NW) mentre anem descobrint l’enorme ull del pont. Per enfilar-nos-hi ens caldrà pujar per una canaleta i l’ajuda de les mans.

Pont Natural de la Moleta del Cepí (853m)
De proporcions descomunals i forma sensiblement circular, ben be pot abastar un diàmetre d’entre vint a trenta metres. Forada l’esperó de la Moleta del Cepí.
És possible accedir al cim de la Moleta: continuem sendera amunt (N) i en un collet la deixem per anar a la dreta (fites). Ens cal grimpar per una placa amb bons agafadors i exposada (III), que dóna accés a una lleixa aèria però ample, protegida en part amb una sirga. Per camí evident i guiats per fites atenyem el cim on hi ha una instal·lació per baixar-ne repelant.
Podem albirar, entre altres, la Portella de la Malladeta i la Mallada i els cingles del Llentiscle, per on retornarem, la Punta de la Puça, el Catinell, el Barranc de la Fou, la Punta del Solà d’en Brull…
Retornem al collet i continuem per la sendera (N) cada cop menys definida, tot i l’ajuda d’alguns senyals de pintura vermella i fites. Virem (W) anant a buscar el pas sota unes balmes, en direcció al Morral Desplegat.
Gaudim d’una nova perspectiva sobre la Moleta del Cepí i el seu pont foradat. Quan passem per una balma amb una paret de pedra seca, ja tenim a tocar el segon pont.

Pont Natural del Morral Desplegat (945m)
De proporcions més modestes que les del seu veí, ens obre la perspectiva cap a la Punta del Solà d’en Brull, els barrancs del Salt i la Tenalla, i el Racó del Presseguer.
Reculem uns metres i, poc abans de la balma obrada, anem a l’esquerra enfilant-nos per un portell molt evident que dóna accés a la falda ponentina de la Mola de l’Aixada.
Seguim una sendera (més aviat caldria dir-ne un rastre) flanquejant a mitja alçada, on ens cal estar molt atents a les fites. Davallem lleugerament fins atènyer un collet entre la Costa Dreta i la Mola de l’Aixada.
Virem 90º (E) i, en baixada, ja per camí més fressat, aviat trobem (estaca) la sendera entre la Portella de la Malladeta i l’Àrea de la Fou per la Cova Roja i el Barranc de les Tosques.
La prenem a l’esquerra, en baixada. Cent cinquanta metres més avall, sota una gran balma, trobem la font i la boca de la Cova Roja.

Cova Roja (825m)
De deu irregular, la font brolla ran de terra. Al costat hi ha una construcció de pedra seca, tal vegada un cossiol. En un racó de la balma hi ha la boca de la cova. És practicable 30 ó 40 metres, després es tanca. Hi observem alguna colada  i sentim córrer l’aigua sota els nostres peus.
La sendera continua cap a la Fou, però nosaltres desfem el camí fins a l’estaca i anem a l’esquerra guanyant alçària (ENE) amb bones vistes del Turmell, el Catinell i la Punta de la Puça.
Virem 90º (S). Passem sota una balma on s’escola minsament la Font de la Portella.

Portella de la Malladeta (830m)
Cruïlla de camins indicada. Per l’esquerra podríem baixar a l’Àrea de la fou. Però nosaltres anem a la dreta, en baixada, a buscar el peu de la cinglera que embolcalla la Mallada (pleta) del Llentiscle. És un racó preciós, envoltat d’altes parets i balmes, sota la mirada de l’ull de la Moleta del Cepí.
Per un seguit de lleixes resseguim les balmes, una d’elles amb restes d’una estança construïda en pedra seca, el direcció als peus de la Moleta.
Un tram de sendera poc definida ens retorna a la cruïlla que hem trobat a l’anada. En aquest punt desfem el camí fins a la Cova dels Ferrins.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Castell de l’Airosa

Del barranc de la Vall pel Racó d’en Marc, a l’Airosa i la Roca Xapada. Retorn per la canal de l’Escaleta i el coll de Lloret

Itinerari alternatiu pel Faixó del Boveral o Pujador de les Xavetes al final de la ressenya.

Distància 10,2 km
Desnivell acumulat 721 m
Nivell de dificultat Difícil
Data 19 de desembre de 2014
Cartografia Ed. Piolet: El Port (1:30000)

Si ens calgués definir aquest itinerari, probablement avorriríem amb qualificatius i faríem curt. Un gaudi per a la vista i els sentits. Curull de formacions geològiques: ponts, balmes, agulles,… en un entorn, trencat i esquerp… de mala petja com en dirien a la Garrotxa. Però tanmateix corprenedor.
Una més de les raconades imprescindibles per aquell que vulgui conèixer els Ports.

Accés
Per la TV-3421 entre la Sènia i Mas de Barberans, poc més enllà del punt quilomètric 12, prenem una pista asfaltada a mà esquerra, senyalitzada com a Camí del Barranc de la Galera i “La Vall”. Més endavant continua, sense asfalt, apta per a tota mena de vehicles. Al cap de 6,5 quilòmetres atenyem l’Àrea de lleure de la Vall. La pista segueix revoltant el Barranc de la Vall per enfilar-se a Casetes Velles.

Àrea de la Vall (497 m)
Ben apariada amb taules i font. Penell informatiu d’itineraris. L’agulla de la Joca destaca a la carena.
Tornem enrere perla pista durant un quilòmetre fins a l’alçada d’un pont sobre el barranc. Pel camí admirem les agulles i formacions del Racó dels Capellans (E).

Pont (463 m)
Sòlid pont de fusta sobre el barranc de la Galera. Penell informatiu de l’itinerari del Racó de la Cova d’en Marc. A l’altre marge, la canaleta que travessem és una captació d’aigua per a Mas de Barberans. Ens enfilem per un camí ben apariat fins a la cova.

Cova d’en Marc (525 m)
Gran balma en una raconada ombrívola, envoltada d’altes parets, entre les que s’escola i salta el torrent de la Canal d’en Marc.
Continuem per camí esglaonat fins a sobre el racó d’en Marc on anem a la dreta, en baixada, per un senderó ben definit.

Forat de la Vella (532 m)
Pont natural de bones dimensions. Destaca el Forat Roig, gran balma o cova encinglerada a l’altre marge, la Joca i les agulles del Racó dels Capellans i d’en Marc.
Tornem sobre els nostres passos per continuar el camí (N) ben fressat pel marge esquerre (hidrològic) de la Canal d’en Marc.

Coll de l’Ascens (838 m)
Anem a la dreta, virant 180º (S). Transitem per la falda ponentina del Castell de l’Airosa fins a un collet entre aquest i l’Embotarell on, carenejant. tornem a virar 180º (N). Deixem a la dreta una gran mola i ens enfilem fins a l’ullal del pont natural, a l’esperó SW del Castell.

Castell de l’Airosa (975 m)
També conegut com de l’Erosa. Partit en dos hemicims separats per una profunda bretxa. El més alt i assequible és l’occidental (1033,6), amb poca diferència de l’altre. Per coronar-los cal escalar-hi.
Pugem a l’occidental per la cara de migdia (1). Primer grimpem sobre un feixa i anem a buscar una evident canaleta herbada de 15 metres a l’esquerra. Hi localitzarem algun cordino d’assegurança o podem instal·lar-li a la soca d’un boix. Més amunt trobem un pitó sobre la penya de la dreta. És una grimpada fàcil (III+~IV-). A dalt, uns cordinos en una sabina ens serviran per muntar-hi el ràpel.
Superat aquest pas revoltem a l’altre vessant (N), flanquegem i grimpem per terreny fàcil però exposat fins al cim.
Les vistes son formidables. La Mola dels Conills i la capçalera del Barranc de la Vall, la Roca Xapada, la Mola del Boix, el Barranc de Barretes, el profund esvoranc del Barranc d’Orió i la Roca de Migdia. A sobre els Pallers, la Cresta de Marturi i el Caro. Més enllà, sobre el Barranc de Lloret, la Mola Castellona i la Roca del Migdia. Al fons Tortosa, les Serres de Cardó i del Boix. Un dia clar podem albirar Amposta i el Delta. Després el Montsianell i el Montsià. Als nostres peus una altra mola encastellada: l’Embotarell.
Desfem el camí fins al coll de l’Ascens.

Coll de l’Ascens (838 m)
A partir d’aquí i fins al Coll de Lloret ens guiarem també per senyals de pintura vermella.
A la bifurcació anem recte (N, dreta) per flanquejar desprès (NW) fins a la carena entre la canal d’en Marc (esquerra) i la capçalera del barranc de Lloret (dreta). L’ullal de la Roca Xapada és ben evident en aquella direcció. Passat un collet ens plantem hi plantem al peu.

Roca Xapada (974 m)
Podem enfilar-nos-hi amb una fàcil grimpada.
A l’altre cap ens cal baixar per una rosta i ombrívola canal on parar atenció als senyals, serà primordial per no errar el camí.
Passem un collet i baixem per la cara ponentina de la mola. Rebutgem a mà dreta una ben definida canal de pedra esmicolada i continuem davallant fins a l’entrada a la canal de l’Escaleta.

L’Escaleta (829 m)
Ben senyalitzada amb pintura vermella. Rosta i pedregosa però amb bons agafadors de mans i peus. Superada la canal continuem per camí evident fins al coll.
Més o menys a uns 125 i 250 metres de la sortida de la canal trobem sengles corriols a mà esquerra que s’ajunten més avall, abans de sortir a la pista del coll de Lloret. Prenent-los podem fer drecera.

Coll de Lloret (720 m)
Atenyem la pista que puja des de la Vall i baixa per la dreta recorrent tot el barranc. La prenem a mà esquerra (2) fins a la cruïlla amb la de les Casetes Velles i des d’allí a la propera Àrea de la Vall.

  • (1) Cordino de 30 metres, un parell de cintes, bagues, mosquetons i rapelador.
  • (2) Podem fer drecera i estalviar-nos una bona marrada de la pista baixant per un corriol que surt a l’esquerra del que mena a la Font del Cingle.

Itinerari alternatiu pel Faixó del Boveral o Pujador de les Xavetes

També ens pot servir per a l’aproximació a l’inici del recorregut en cresta del Castell de l’Airosa (escalada, passos de V).
De l’Àrea de la Vall prenem la pista a Casetes Velles i la deixem per un ramal més precàri a mà dreta que puja al Coll de Lloret. Al bell mig del primer revolt, surt a mà dreta una sendera senyalitzada per una fita i pintura vermella. És un accés directe al camí entre el Coll de d’Ascens i la Roca Xapada. Té trams equipats amb cadena o cable a la part superior per ajudar a superar i protegir alguns ressalts i passos.
Superat el cairell del cingle hi seguim propers per un rastre poc definit (NE) fins a sortir al camí entre la Roca Xapada i el Coll de l’Ascens, que prenem en baixada a mà dreta (senyals vermells).
Al coll anem a l’esquerra (rètol indicador a l’Airosa). Per la dreta baixaríem al Racó d’en Marc.
Als peus de l’Airosa deixem el camí per un corriol a mà dreta (fita). Poc fressat, senyalitzat amb fites escadusseres que es desdibuixa a mida que avancem tot flanquejant al peu de la muralla pel vessant meridional. Passem vora d’una característica “taula” fins a revoltar l’esperó llevantí del castell on, ja pel vessant nord, comença la via.






Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Torreta del Montsià

Del Cocó de Jordi a la Torreta pel Barranc dels Coloms i la Foradada. Retorn pel Mas de Comú, lo Portell i el Burgar

Distància 12,6 km
Desnivell acumulat 834 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 17 de desembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Delta de l’Ebre

La del Montsià és una serralada calcària paral·lela al litoral mediterrani, entre els rius Ebre i de la Sènia. Relativament alta i propera a la línia costanera, és una privilegiada talaia de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Baix Maestrat i Ports. La Torreta és el seu punt culminant.
Travessada per nombrosos camins, son moltes les opcions que tenim per visitar-la. La que ressenyem recorre l’ampla carena entre la Foradada i la Torreta. No és un camí difícil, tan solament caldrà ajudar-nos amb les mans en alguns punts.
No recomanable si bufa el mestral. En aquest cas és millor canviar la carena pel PR i la Sendera de les Faixes, arrecerada del vent.

Accés
A l’alçada de Sant Carles de la Ràpita, entre els punts quilomètrics 1073 i 1072 de la N-340, direcció a Castelló, prenem a la dreta una pista asfaltada. Rètols indicadors del camí de Mata-redona, àrea interpretativa del bosc del Burgar i la Foradada. La seguim fins a l’aparcament del Cocó de Jordi, on acaba l’asfalt.

Cocó de Jordi (248 m)
Panell informatiu. Seguim la pista uns metres més, fent una marrada per salvar el barranc.

Cruïlla (261 m)
A mà esquerra s’alça lo Castell (o Moleta de Fredes) i hi baixa el Barranc de Fredes. Al capdamunt destaca el penyal de la Foradada.
La pista, en estat precari, continua a mà dreta senyalitzada per un rètol indicador, entre d’altres, del PR C-83, Font del Burgar, Mata-redona, GR-92,… per aquí retornarem. Pel mig puja el camí de la Rueda. Anem a l’esquerra (SW) en direcció a la falda de lo Castell, pel senderol menys evident en lleugera baixada, passant pel costat de les restes d’una antiga construcció.

Bifurcació (253 m)
Anem a la dreta, deixant el camí que baixa al Corral del Maret, per revoltar (S) l’esquenall que es despenja de lo Castell.

Barranc del Coloms (346 m)
Poc més enllà de creuar el barranc, deixem un corriol que baixa l’esquerra i ens enfilem a un crestall que es despenja directament de la foradada, on atenyem un camí transversal. Ben a prop podem abocar-nos a un mirador on albirem el Delta i la Banya.

Mirador (374 m)
Prenem el camí a la dreta, enfilant-nos per l’ampli crestall, en fort pendent. En algun punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans. Passem pel costat d’una petita foradada.
A l’esquerra podem albirar les faixes que esglaonen el vessant llevantí de la serra i a la dreta les esveltes torres de lo Castell, coronat per una senyera.
Per una estreta lleixa, amb el barranc de Fredes als peus, revoltem el penyal de la Foradada pel seu vessant nord.

La Foradada (679 m)
Gran arc a la roca del crestall, amb un bloc encastat. Talment com un finestral obert al Delta. Bona perspectiva de tota la contrada i del cordal carener de la que n’és el punt elevat més septentrional.
Al vessant nord rebutgem el camí que baixa (indicador i senyals del PR C-83) en direcció, entre altres, al mas de Mata-redona i el que vers ponent (W) ho fa al Portell. Creuem al vessant sud i anem a buscar la carena.

Bifurcació (668 m)
Deixem els ramals que baixen a dreta i esquerra. Respectivament, al Portell i la Sendera de les Faixes (PR C-83), per continuar carenejant per un corriol poc definit, però ben fitat.

La Trencada (732 m)
Següent elevació del cordal carener. Baixem a un collet i ens enfilem a la Tenda.

La Tenda (732 m)
El nom li ve d’una tenda amb estris que hi va plantar Pierre Méchain mentre prenia mesures per determinar el meridià de Greenwich (1). Des d’aquí ja albirem la Torreta, però ens caldrà superar encara un altre turó i davallar a un portell o collet. També albirem el Mas de Comú per on passarem després. Baixant al collet, ran de cingle, localitzem uns ancoratges per rapelar. És el primer tram de la sèrie de les Faixes Tancades.

Portell de la Font del Teix (711 m)
A mà dreta baixa el camí al Mas de Comú que prendrem tornant de la Torreta.

Torreta del Montsià (763 m)
Vèrtex geodèsic al cim culminant de la serra. És una formidable talaia. El que més crida l’atenció és el Delta, que podem albirar en tota la seva extensió des del Golf de Sant Jordi fins al Port dels Alfacs. També les Columbretes, Peníscola, la Serra d’Irta, Penyagolosa… més propers els Ports i les serres de Godall, del Boix i de Cardó.
Reculem fins al Portell de la Font del Teix on prenem a mà esquerra un corriol que baixa (N) en direcció al mas de Comú.

Mas de Comú (545 m)
Rep el seu nom per ubicar-se en antics terrenys comunals. Habitat fins als anys 60 del passat segle, resta mig enrunat: solament conserva un edifici amb coberta. Hi passa la cabanera, o lligallo reial, quin traçat aprofita el GR 92 entre Amposta i Ulldecona. Estem en terra de pasturatge tradicional de bous.

Font del Mas de Comú (505 m)
Poc més avall del mas hi ha la font, amb uns cóms tallats a la pedra i un antic viver-safareig. Hi ha una taula de fusta i bancs en bon estat.
Retornem a la cabanera i seguim el GR pujant en direcció al mas de Mata-redona (NE, rètol indicador).

Barranc de l’Astor (590 m)
Deixem el camí de l’esquerra que, pel coll i barranc de l’Astor i el refugi Enric Aguadé, ens menaria a les Ventalles. 70 metres més enllà tornem a trobar una bifurcació (rètol indicador) al mateix camí.

Lo Portell (645 m)
Si volem allargar una mica l’itinerari podem seguir el GR per l’esquerra cap a Mata-rodona. Pugem per la dreta fins a retrobar la Foradada, on davallem seguint el PR (NNW) per abandonar-lo al cap d’uns 170 m.

Bifurcació (607 m)
Rètol indicador. Podem fer drecera per la dreta (la Rueda, Font de Burgar, Cocó de Jordi). Anem a l’esquerra. Quan ben aviat el camí es bifurca, prenem el ramal de la dreta (l’esquerre enllaça amb el GR).

Font de Fontanelles (549 m)
Surgència en una mina. Hi conflueixen dos camins. El de l’esquerra (sentit de la marxa) puja al GR, i el de la dreta segueix pel mateix marge del torrent. Anem a la dreta.

Bifurcació (542 m)
Podem fer drecera prenent el camí que s’enfila a la dreta. Continuem recte.

Barranc de la Font (477 m)
Per l’esquerra retrobem el GR que baixa de Mata-redona. El prenem a mà dreta tot seguint la torrentera.

Font de Burgar (400 m)
Surgència ran de terra amb deu generosa i perenne, situada en un racó ombrívol i arrecerat.
Continuem pel GR uns 350 m i el deixem a mà dreta, seguint el PR que ens retorna a l’aparcament del Cocó de Jordi.

  • (1) A. Cabré. Excursions escollides des de la Costa Daurada. Cossetània. Col. Azimut 31.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

El Parrissal i les Moletes d’Arany

Pel Pas del Romeret

Distància 15,3 km
Desnivell acumulat 1050 m
Nivell de dificultat moderat
Data 26 de maig de 2012
Cartografia Ed. Piolet. El Port (1:30000)

Agulla del FusClàssic itinerari pels Ports que ens permet albirar les capricioses formacions calcàries a l’entorn de la gorja del Parrissal per baix i per dalt, i resseguir la capçalera del riu Matarranya per camins equipats. Imprescindible. El tram de la gorja és molt concorregut.
El camí del Pas del Romeret, ben equipat amb grapes i cadenes, no ha de suposar cap problema per a gent avesada a trescar. Però un cordino pot aportar confiança a aquells que pateixin fòbia a les alçades.

Accés
Des de Beseit un estret camí forestal, ben indicat i asfaltat parcialment, ens mena en sis quilòmetres a l’aparcament de la Fenellosa.
Atenció: cal abonar una taxa per la utilització de l’aparcament (2016 8€ per vehicle)

Aparcament de la Fenellassa (650m)
O de la Fenellosa, dons apareix amb les dues formes a diverses fonts. Sota les parets del Salt de Lluvia, a la riba dreta del riu Matarranya, que dóna nom a la comarca. Neix poc més amunt i desguassa a l’Ebre, a l’embassament de Riba-roja. Comencem a caminar continuant pel camí forestal per on hem arribat, per l’estret de la Fenellassa, passant per una curta mina al peu d’una agulla.

Pla de la Mina (665m)
Àrea de lleure on acaba el camí ample. En aquest punt arribaven les vagonetes de la mina Maruja, situada més amunt a l’altre marge, de la que se n’extreien lignits.
Un plafó i rètols senyalen la sendera per la que retornarem. Puja a mà esquerra a la Balanguera i les Moletes d’Arany.
Riu amunt, per sender molt fressat i transitat, ens endinsem a la gorja, ara per un marge, ara per l’altre, travessant la llera a gual. Passeres clavades a la roca ens permeten salvar les badines. Algunes, com la Negra, ben profundes.
Aquestes passeres foren instal·lades els anys 60 quan es va cimentar el llit del riu per facilitar l’arrossegament de troncs. Ara serveixen per als excursionistes. Però de tant en quan les torrentades les malmeten i cal tornar a apariar-les.(1)

  • (1) Muntanya CEC nº 769 juny 1990. Camins dels Ports de Beseit. 1 El Camí del Romeret (K. Carreté).

Gúbies del Parrissal (760m)
A la part més estreta de l’engorjat, allà on gairebé s’ajunten les altes parets de cada marge i on l’aigua s’entolla. Als Ports aquest estret congost rep el nom de gúbia (Vallfiguera, Regatxol).
Les del Parrissal tenen una llargària d’uns dos-cents metres i cal esperar èpoques de sequera per creuar-les sense mullar-nos. Son tant estretes que, en algun tram, amb els braços estesos abastem les dues parets.

Pas del Romeret (750m)
Reculem pel mateix camí uns cent-trenta metres. Al costat d’una formació de tosca, que solament regalima si ha plogut, comença el Pas del Romeret. Hi ha una inscripció a la roca i traces de pintura.
Es tracta d’un antic camí, que s’enfila pel marge hidrogràfic dret del riu, utilitzat pels bosquerols de Beseit per accedir a la capçalera del Matarranya. Fou re-descobert per Kildo Carreté a partir de les indicacions d’un pastor. L’Antoni Tejedor i el CE Àliga varen equipar els trams més difícils amb cadenes i grapes (1).
Com s’ho deurien fer aquells bosquerols per superar aquests passos difícils? Probablement mitjançant escarrissons, llargs troncs d’arbre esglaonats.
Al cap de munt del pas és possible continuar pujant, per una senda molt poc definida i rosta, i accedir a les Moletes d’Arany. Nosaltres però flanquegem a la dreta per anar a buscar altres passos equipats pels que baixem de nou al riu.
El Pas del Romeret ens deixa a l’altre costat de les Gúbies, on continuem riu amunt per camí fàcil, guiats pels senyals blaus de la travessa Estels del Sud.

  • (1) Fonts: Grimpant pel Massís del Port. 34 itineraris (J. Tirón) i Excursions escollides des de la Costa Daurada: 24 itineraris a peu (A. Cabé). Ed. Cossetània. Muntanya CEC nº 769 juny 1990. Camins dels Ports de Beseit. 1 El Camí del Romeret (K. Carreté).

Pont de la Guimerana (840m)
Pas estret que alguns mapes assenyalen com a Pas de l’Aüt. Es considera el naixement del Matarranya, a la confluència dels barrancs de la Coscollosa (abans del pas), de Millers i d’Espada. És també termenal entre la Sènia (Montsià) i Beseit (Matarranya).
A mà dreta surt el sender que, reculant fins al barranc de la Coscollosa, mena al refugi de Font Ferrera. Per allí marxa l’itinerari dels Estels del Sud (estaca indicadora).
Dos-cents cinquanta metres llera amunt, prop de la pista del Caro a Fredes, unes fites senyalen un corriol a mà esquerra. El seguim en fort pendent, pel marge esquerre del Barranc d’Espada.
El Clot de Maçana és la fondalada prèvia a les antigues feixes de conreu que envolten les ruïnes del mas homònim. Hi passem pel bell mig i seguim un planer camí carreter (WNW), per la carena.

Pouet de Borràs (1215m)
Sota un caramull de pedres, protegida per un estret portell, aflora aquesta surgència a l’esquerra del camí.
Aquest tram carener fa de partió entre els termes de Tortosa (Baix Ebre, N) i la Sènia (Montsià, S) i Beseit (Matarranya, W)
Confluïm breument, per la dreta, amb el GR 8, que obviem. Anem a l’esquerra seguint un bona senda carenera per entremig de rojalets, senyalitzada com a PR-TE 153.
Atenyem les Moletes d’Arany, a la vertical del Pas del Romeret i les Gúbies del Parrissal, travessades pel Forat d’Arany, un bon pont natural.

L’Arany (1220m)
Al fil del cingle, separat a l’esquerra del camí, un vèrtex geodèsic senyala el punt més alt de l’itinerari.
Camí enllà, passem pel peu de la Roca Morera i pel costat de les ruïnes d’un altre mas, fins al Coll de la Balanguera on girem 90º a l’esquerra  i baixem a retrobar el camí d’anada a l’alçada del Pla de la Mina.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc