Arxiu de la categoria: Noguera

Mont-roig

La Serra de Mont-roig, o simplement el Mont-roig, és una serra prepirinenca situada entre els municipis de Camarasa i de les Avellanes i Santa Linya, a l’aiguabarreig de la Noguera Pallaresa i el Segre. El sostre de la serra és la Pala Alta, amb 950 metres.
Us presentem dos itineraris per conèixer-la. Queda pendent una tercera opció, des de Sant Llorenç de Montgai.

De l’embassament de Camarasa a la Pala del Coll de Porta pel Pas del Sastre i retorn per la Cova del Tabac

Distància 13,3 km
Desnivell acumulat 920 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 17 de març de 2015
Cartografia Editorial Piolet. Sant Llorenç de Montgai (1:20000)

Aquest itinerari recorre una bona part de la serra fins a la Pala del Coll de Porta. Visitarem un parell de coves i caminarem bona estona ran de cingle amb vistes a vol d’ocell sobre el congost i l’embassament de Camarasa. Podrem admirar la cinglera tant pel fil com pel peu.
Per accedir a la segona de les coves, la del Tabac, trobarem alguns passos equipats fàcils de superar. Els camins son ben definits i la direcció evident. Està realitzat en sentit antihorari però també pot fer-se a l’inrevés.

Accés
A la C-13 entre Balaguer i Tremp, just passada la presa de Camarasa, entre els punts quilomètrics 47 i 48, trobarem a mà esquerra una petita explanada sobre el pantà amb espai per a uns quants vehicles.

Aparcament a la C-13 (340 m)
Marxem per un corriol pel costat de la carretera, travessem el túnel de servei i la presa fins a l’altre cap. Just abans d’entrar a l’altre túnel anem a la dreta (rètol indicador: Cova del Tabac 2,2 km) per un camí tot vorejant l’embassament.
Guanyem alçada tot separant-nos de la riba. Deixem a mà dreta el camí de les Feixes i anem a l’esquerra (rètol indicador: Cova del Tabac 1,4 km).
A la següent bifurcació (gran fita) deixem el camí (pel que retornarem) i anem a l’esquerra (W).

Camí del Pas del Sastre (467m)
Planerament primer, però desprès d’un gir de 90º (S), en fort pendent, anem atansant-nos al peus del cingle nord de l’Extrem, el cim més oriental del Mont-roig.
Bifurcació en Y on anem a l’esquerra i, poc més amunt, nova bifurcació on tornem a anar a l’esquerra, ara per un rastre poc definit, fins a peu de cingle on hi localitzem, envoltada d’heures, la cova del Pas del Sastre.

Cova-avenc del Pas del Sastre (635m)
De petites dimensions (40m de fondària), és més aviat una gran balma foradada per una xemeneia/avenc al fons, amb sortida a la plataforma superior. Es creu que antigament podia haver tingut continuïtat amb la veïna Cova del Tabac.
Reprenem el camí, revoltem el Pas del Sastre i atenyem la carena al punt on, just sota els nostres peus, hi ha la boca de la cova del Tabac.
Per un ben definit camí anem resseguint el fil del cingle fins que ens entaforem en una gran fondalada, on obviem els corriols que baixem a mà esquerra i atenyem una cruïlla en creu.

Pletiu de l’Extrem (752m)
Cruïlla entre el camí de la carena i el que puja del proper refugi forestal de l’Extrem o del Xut (a 75 metres a la dreta) i baixa al peu del cingle, per on retornarem.
Continuem recte (W) pel camí de la carena, superant les successives elevacions des de les que podem albirar, en aquella direcció, el sostre de la serra, amb la Pala Alta com a punt culminant, al bell mig. Sempre propers al fil del cingle per camí fàcil i ben fressat.

Pala del Coll de Porta (892m)
Coronada per tres grans fites. Vers el W hi ha el coll de Porta i poc més enllà la Pala Alta.
Gaudim d’una bona vista de la Serralada del Montsec i l’embassament de Camarasa al nord i de la muntanya de Sant Salvador, la Serra de Monteró i l’embassament de Sant Llorenç de Montgai, al sud.
Retornem sobre els nostres passos fins al Pletiu de l’Extrem on, a la cruïlla, anem a la dreta, baixant en fort pendent.

Portell de l’Extrem (655m)
Atenyem el camí que, pel Coll d’Orenga, puja de Sant Llorenç i Camarasa. Anem a l’esquerra. Baixem en fortíssim pendent a buscar el peu del cingle de l’Extrem on, ja més planerament, per una lleixa entre el peu i el Sòcol, continuem vers el NE.
Un pas equipat amb esglaons i cadena ens senyala, a mà esquerra, l’accés a la cova del Tabac.
Guanyem alçària i tornem enrere per una lleixa superior, amb alguns passos (fàcils) equipats amb cadenes i esglaons (alguns ben superflus). En un d’aquest passos hi ha la boca de l’avenc del Tabac.
El darrer pas (sis esglaons) ens deixa a la boca de la cova.

Cova del Tabac (633m)
Cavitat d’uns dos-cents metres de fondària, amb alguna galeria que abasta els 21 metres d’alçària. Del final de la cova, obstruït per sediments, en separen entre 7 i 9 metres amb la veïna del Pas del Sastre, raó per la que hom pensa que antigament constituïssin una sola cavitat que travessava l’Extrem d’una cara a l’altra. Més informació a Espeleoindex.
Retornem al camí principal, passem als peus del Castell. Anem baixant i, quan passem pel costat d’un pou de glaç, ja som ben a prop de la bifurcació que a l’anada ens ha menat al Pas del Sastre. Des d’aquest punt desfem el camí fins al punt de sortida.



De Vilanova de la Sal a l’embassament de Camarasa per la carena

Distància 13,6 km
Desnivell acumulat +684 -944m
Nivell de dificultat Moderat
Data 29 d’abril 2015
Cartografia Editorial Piolet. Sant Llorenç de Montgai (1:20000)

Itinerari lineal que careneja tota la serra de ponent a llevant, però be pot realitzar-se en sentit contrari. Cal disposar de mitjà de transport a cada cap.
Camins ben fressats, evidents i fàcils. Solament en comptats punts ens caldrà ajudar-nos amb les mans.

Accés
A Balaguer prenem la LV-9047 fins a Gerb i d’allí la LV-9046 fins a Vilanova. Uns altra opció és per la C-12 en direcció a Àger, deixant-la a l’alçada de les Avellanes per prendre a mà dreta, direcció a Vilanova.

Vilanova de la Sal (605m)
Sortim del poble verns el NE per la pista a l’estació. Rètols indicadors que seguim a, entre altres, Fontanelles i Ermita de Montalegre. La deixem al cap de tres-cents metres (rètols) pel Camí del Prat.
Obviem bifurcacions a dreta i esquerra. Si estem atents podrem veure un corriol a mà dreta pel que farem drecera. Si no, a la bifurcació prenem la pista de més a la dreta (camí de Fontanelles) fent un gir de 180º. L’ermita, encimbellada dalt d’un turó destaca vers l’ENE.

Fontanelles (560m)
Bifurcació indicada. No fem cas del rètol que ens mena anar pel ramal de la dreta (1). Baixem pel camí del mig per visitar el roure monumental i prenem un camí per sota de la caseta de la font. A la propera bifurcació (indicada) anem a la dreta, obviant el camí a Santa Margarida i a l’estació.
Guanyem alçària per camí ben fressat. El pendent augmenta després de la Collada de Llorenç. Fem una gran marrada per guanyar un replà i tornem a pujar fort fins a creuar la pista.
Continuem camí per l’altre voral i, paral·lels a la pista, atenyem l’ermita.

Mare de Déu de Montalegre (868m)
Encimbellada sobre turó més occidental de la serra, no n’hem localitzat informació històrica. Coronada amb campanar d’espadanya, té porxada de doble arc sota coberta.
Continuem per camí ben fressat vers l’E, guanyant alçària, tot i salvant diverses sifonades, separant-nos sovint del fil del cingle.

Pala Alta (950m)
Vèrtex geodèsic i punt culminant de la serra. Podem gaudir-hi d’una àmplia panoràmica de la comarca amb l’embassament de Camarasa i el Montsec com a teló de fons, al nord. El de Sant Llorenç de Montgai i la Serra de Monteró a migdia. I els estols de voltors circumval·lant sobre els nostres caps.
Fort pendent per davallar al Coll de Porta on seguim uns pocs metres la pista del Camí de les Altures. Aviat la deixem (2) i emprenem de nou el camí on ens cal recuperar bona part de l’alçada perduda. Per fort pendent amb algun pas on haurem d’ajudar-nos amb les mans, assolim el cim de la Pala del Coll de Porta.
Seguim per camí ben definit, evolucionant per la dent de serra carenera, ara més propers al fil del cingle.

Pletiu de l’Extrem (752m)
Cruïlla de camins on confluïm amb el que puja del Portell de l’Extrem (3). A 75 metres per l’esquerra hi ha el refugi forestal de l’Extrem o del Xut.
L’Extrem (o Estremera) és el sector més llevantí de la serra, on trenca la direcció E-W, encarada a migdia i perpendicular al Segre, per passar a la de NE-SW, paral·lela al riu. Formant amb aquest i la veïna Serra Carbonera el Congost de Camarasa. És també el sector on s’hi localitzen les cavitats de la Cova del Tabac i del Pas del Sastre.
Continuem dons vers el NE, els plecs de la carena son més suaus i el camí planer. A l’alçada de la Cova del Tabac, que no podem veure perquè queda just sota els nostres peus, el camí ens mena baixar per una comella (NW) deixant el cim del Mont-Roig (4) a mà dreta.
Revoltem pel Pas del Sastre (NE) i ben aviat trobem a mà dreta un poc definit corriol que mena a la cova homònima (5).
Desprès encarem una baixada de fort pendent per entremig de la pineda (N). Un gir de 90º (E) ens mena per camí més planer fins a la cruïlla amb el camí a la Cova del Tabac.

Camí de la Cova del Tabac (467m)
Atenyem un camí transversal encara més fressat que el que veníem. El prenem a l’esquerra (6). És ample i de bon fer. Descriu una gran marrada a l’extrem de la qual obviem el camí de les Feixes (rètol indicador) que s’enfila per l’esquerra.
Poc abans de la riba una barana protegeix el pas i, un cop a baix, continuem fins a la presa, la travessem i, a l’altre cap, pel túnel de servei i pel costat de la carretera del Doll (C-13) arribem a l’aparcament.

  • (1) És el Camí de les Altures que puja a la serra i, pel Coll de Porta, mena al Pletiu de l’Extrem.
  • (2) La retrobarem al refugi forestal del Xut, on acaba.
  • (3) Al Portell s’hi ajunta el camí que ressegueix el peu del cingle (Cova del Tabac,…) i el que, pel Coll d’Orenga, puja de Sant Llorenç i Camarasa.
  • (4) També se l’anomena la Proa per la forma que pren vists des del nord.
  • (5) Podem albirar on es localitza la boca al peu d’una gran heura. Arribar-hi és cosa de poca estona.
  • (6) Per la dreta ens menaria en direcció a la Cova del Tabac i a resseguir el peu de la cinglera pel Sòcol de l’Extrem.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Tossal de Monteró

Del Pont d’Escalera al Tossal de Monteró per la coma i el castell de Gelis. Retorn pel camí de l’embassament de Sant Llorenç de Montgai

Distància 7,24 km
Desnivell acumulat 494 m
Nivell de dificultat Fàcil / difícil
Data 12 de desembre de 2014
Cartografia Ed. Piolet: Sant Llorenç de Montgai-Camarasa (1:20000)

La Serra de Monteró s’alça a sol ixent de Sant Llorenç de Montgai, a la riba oposada del seu embassament sobre el Segre.
La corona el Tossal de Monteró que, com indica el seu nom, és un altiplà. En aquest punt hi hagué un assentament militar romà, castellum ocupat durant els segles II i I aC. Al jaciment s’hi ha localitzat ceràmica, armes, monedes, fragments de plom amb grafia ibera i altres estris (1).
Sobre un espadat del vessant ponentí s’alça el castell de Gelis o d’en Txelis, tal com se l’anomena en les publicacions de recerca arqueològica. Fou un as-sakhra o reducte fortificat situat en una penya i utilitzat com a assentament d’una guarnició andalusina durant segle XI. Perfectament adaptat al terreny, conserva part dels seus murs de tancament. També s’hi ha documentat una ocupació pre­històrica del bronze mitjà (1).
A migdia, sobre els contraforts que dominen la presa de Sant Llorenç es poden observar restes de trinxeres on s’hi havia parapetat l’exèrcit republicà al front del Segre, el 1938 durant la Guerra Civil (2).
La serra està situada en un entorn de gran bellesa dins de l’Espai Natural Protegit Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, a migdia del Mont-roig.
La dualitat en la qualificació del nivell ve donada perquè el tram de pujada no revesteix cap dificultat especial, solament el Pas Orellut comporta ajudar-se amb les mans en dos punts, però podem esquivar-lo per un altre camí. Tanmateix la baixada té un tram envaït per la brolla on el camí s’ha perdut i cal davallar el cingle de la Roca Rampunyera per un antic grau poc evident. Un cop superat aquest tram, el camí de la Ribera per marge esquerre de l’embassament és un passeig d’allò més plaent.

Itinerari alternatiu
Desprès de realitzar i publicar la ruta localitzo aquest track que permet evitar el tram de la Roca Rampunyera (4). L’autor ens informa “baixada on pràcticament es pot córrer tota l’estona, senderet net i practicable 99%”

Accés
Des de la C-13 entre Balaguer i Camarasa, ens desviem per la LV-9047 cap a Sant Llorenç de Montgai. Aparquem en un petit espai just abans del Pont d’Escalera.

Pont d’Escalera (251 m)
Panell informatiu. Prenem el camí de la Ribera. El seguim 260 metres.

Coma de Gelis (258 m)
Un corriol senyalat per una fita s’enfila fort a mà esquerra per una comella (SW). Quan ja albirem els espadats del Pas Orellut (esquerra) i del castell (dreta) rebutgem un camí a mà dreta (3) i continuem fins al coll (S) on vers la dreta, per camí evident, ens enfilem al castell.

Castell de Gelis o d’en Txelis (504 m)
Encimbellat hi accedim pel cantó de migdia, aprofitant una falla on se situà una estreta entrada formant un corredor allargat i estret.
Al punt culminant, on hi ha hissada una senyera, gaudim d’una bona perspectiva de la contrada, excepte vers migdia.

Coll (466 m)
Un corriol baixa a mà dreta (S), volta la mola i ens menaria just a la sortida del Pas Orellut, abans de la lleixa. Poc més amunt un altre surt a mà esquerra, també volta la mola i ens uns 230 metres s’ajunta amb el del mig que creua el Pas Orellut.
Seguim el camí del mig i per l’esquerra d’una agullola ens introduïm dins d’un profund i estret esvoranc a la roca d’uns 65 metres de llargada, on ens caldrà ajudar-nos amb les mans (grimpada curta i fàcil) tant a l’entrada com a la sortida.
A la sortida continuem un 60 metres més per una lleixa fins que abastem el pla   del tossal.
Poc més enllà, per l’esquerra, se’ns ajunta el camí que hem deixat just a l’entrada del pas.

Bifurcació (538 m)
Continuem en suau pendent i per camí ben definit (S) fins al cim.

Tossal de Monteró (575 m)
Vèrtex geodèsic. Les excavacions del jaciment han deixat al descobert la base de diversos murs i estances del que fou uns fortificació romana dels segles I i II aC.
Seguint la línia del suau carener, cent metres al NE i la mateixa distància al S s’hi localitzen més excavacions.
A llevant, a 230 metres i en una petita fondalada, s’hi ha localitzat una agrupació de sitges on s’ha recollit ceràmica de la primera edat del ferro i ibèric antic.
A cinc-cents metres en aquesta direcció, sobre un turó, hi ha un altre jaciment on s’hi ha localitzat més ceràmica ibera i nius de metralladores.
Continuem per camí ben fressat (SSW), seguint el cordal carener, passant per un altre jaciment i deixant a la fondalada de l’esquerra una zona de repoblació forestal.

Camí del Cobert del Mingo (502 m)
Rebutgem a mà esquerra el ben fressat camí que baixa al Cobert del Mingo. Continuem pel carener (SW).

Deixem el camí (485 m)
Quan el camí fa un gir i baixa encarant-se a un clap boscós (SE), l’abandonem per la dreta carenejant (SW), seguint un rastre poc definit (4).
Creuem una antiga trinxera i, poc més enllà girem 90º a la dreta (NW) buscant el millor pas entre terreny embrollat. Sense creuar una torrentera anem a l’esquerra a buscar l’entrada al grau que ens ha de permetre salvar el cingle de la Roca Rampunyera.

Grau a la Roca Rampunyera (390 m)
L’identifiquem perquè és un pas obert entre dues penyes. Malgrat la brolla que ens dificulta la marxa, podem albirar que es tracta d’un antic grau esglaonat.
Un cop hi hem davallat continuem cercant els millor passos entre la brolla i marges de pedra seca en direcció a un collet des de on anem baixant (W) en direcció a l’embassament seguint, de tant en quan, indicis d’un antic camí.

Camí de la Ribera (257 m)
Seguim a mà dreta l’antic camí de ferradura que recorre el marge esquerre de l’embassament, planer en general i de pendents poc pronunciats. Anem albirant els rogencs espadats septentrionals del Tossal de Monteró, del Castell de Gelis i Sant Llorenç de Montgai a l’altra riba.
Més endavant passem als peus de l’esvelta i afilada cresta de la Coma de Gelis superada la qual ja tenim a tocar el Pont d’Escalera.

  • (1) Joan Ferrer et alii. (2009) Els materials arqueològics i epigràfics de Monteró (Camarasa, la Noguera, Lleida): troballes anteriors a les excavacions de l’any 2002
  • (2) Pol Galitó et alii. (2006) Les Batalles del Segre i la Noguera Pallaresa.
  • (3) El seguim fins a un collet (443 m) amb vistes sobre Sant Llorenç on en perdem la continuïtat.
  • (4) El camí ben definit que abandonem no figura als mapes consultats (topogràfic ICC i Ed. Piolet), en canvi el rastre que seguim si que apareix ressenyat al mapa de l’Ed. Piolet.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Montfalcó

De la Pertusa a Santa Quitèria per la passarel·la del Seguer i les escales

Distància 9,2 km (anada)
Desnivell acumulat +752 -579m
Nivell de dificultat moderat
Data 27 de juny de 2013
Cartografia Ed. Alpina: Mont-rebei (1:25000)

Recorrem el Camino Natural (que és de tot menys natural) bastit, amb fons de la Unió Europea, pel ministeri de torn i inaugurat el maig del 2013.
Uneix el GR 1 des del Congost de Mont-rebei amb el despoblat de Montfalcó (Viacamp i Lliterà). Una passarel·la al Congost del Seguer permet el pas entre les dues ribes de la Noguera Ribagorçana i dues grans escales superen sengles espadats.
Obra tant faraònica com, en bona part, prescindible. Si be la passarel·la és útil per recuperar un camí històric negat per l’embassament de Canelles, les escales son supèrflues. Això sí: atreuen visitants perquè aporten la dosi justa d’aventureta per a un determinat tipus de públic, en una zona que ja compta amb altres equipaments semblants (vies ferrades, el camí del congost, etc.).
Aquestes consideracions no volen menystenir el fet que la ruta resulti d’allò més plaent en un entorn bellíssim.
La qualifico de moderada dificultat atesa la llargària i desnivell. No tinc en consideració la dificultat del trànsit per les escales on, el vertigen o fòbia a l’alçada, son mals companys.

Accés. Al quilòmetre 199 de la C-12, prop d’Àger, prenem la carretera que puja a Corçà. A partir d’aquí una pista, apta per a tota mena de vehicles, ens mena a l’aparcament proper a l’ermita de la Pertusa.

Aparcament de la Pertusa (660 m)
Marxem vers del N per un molt ben definit camí seguint el GR 1, pel marge esquerre de la Noguera Ribagorçana. Aviat atenyem la riba esquerra del Barranc de la Pardina. Deixem a mà dreta el camí que s’hi endinsa per l’obaga i baixem a creuar-ne la llera. A l’altre riba passem per entremig de l’enrunat mas de la Pardina. Enfilem pel solell i, quan sortim del barranc ja podem albirar les escales, a la falda de la paret d’Aragó.
Continuem per camí fàcil i fressat vers el N i, desprès d’una colzada, abastem el mas Carlets.

Mas Carlets (755 m)
En estat precari, conserva però la coberta. Serveix de refugi.
Sempre vers el N per camí evident, ens anem apropant al Congost de Mont-rebei. Cinc-cents metres abans d’entrar-hi, canviem de camí abandonant el GR.

Camí del Seguer (625 m)
Un gran plafó ens indica un ben condicionat camí (esglaons, baranes,…) que baixa al riu fent llaçades.

Passarel·la del Seguer (500 m)
Sòlida, penjada sobre la Noguera Ribagorçana al Congost del Reguer, al punt més proper entre les dues ribes.
Recuperem alçària per un camí esglaonat i moderat pendent. Aviat atenyem el primer tram d’escales, el més llarg, que ens serveixen per davallar l’espadat.
El camí planeja i desprès baixa a trobar un segon espadat que salvem amb el corresponent tram d’escales, més curt que l’anterior.
Amb moderat pendent ens anem allunyant de la riba.

Corral de la Vinya (625 m)
O del Balle (segons la cartografia). Restes d’una edificació envaïdes per la malesa.
Planerament anem a creuar el Barranc de la Font i per enfilar-nos de nou.

Font de Montfalcó (675 m)
Ben apariada amb taula i viver. En parteix una pista, però nosaltres continuem amunt per un senderol amb penells explicatius de la flora i la fauna de la contrada. Creuem la pista i ben aviat atenyem l’alberg.

Casa Batlle (775 m)
O, segons la cartografia, Cal Balle. Construcció datada del 1850 amb coberta a quatre aigües, ubicada al despoblat de Montfalcó, terme de Viacamp i Lliterà. Després de la recent restauració, s’ha convertit en un ben equipat alberg.
Un fressat corriol marxa per l’obaga de la Serra de Santa Quitèria i, en cosa de deu minuts, ens deixa als peus de l’ermita.

Ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci (825 m)
Encimbellada dalt d’un roquer, gaudeix d’una magnífica panoràmica de l’entorn amb el pantà de Canelles als peus.
Data del segle XI. És d’estil romànic-llombard amb un absis original semicircular que posteriors restauracions deixaren rectangular. Solament és accessible per una escala de fusta i la porta del mur nord.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Sant Pere de Queralt

Des de Santa Linya per lo Balconet i retorn pel barranc

Distància 12,4 km
Desnivell acumulat 527 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 13 de desembre de 2012
Cartografia Ed. Piolet. Sant Llorenç de Montgai (1:20000)

Sant Pere de Queralt o de la Vall és una bonica esglesiola romànica encimbellada dalt d’un penyal rocallós, alçat al bell mig d’un barranc que talla el cingle sobre la Noguera Pallaresa, a l’embassament de Camarasa.
Aquest itinerari circular ens permet, a més de visitar aquest magnífic indret, resseguir un tram de trinxeres de la guerra civil, la llera del barranc envoltats de cingles i, opcionalment, fer una curta i fàcil via ferrada a l’entorn de l’església.

Accés
Per la C-12 de Balaguer a Àger, entre els punts quilomètrics 184 i 185, just abans d’entrar a les Avellanes, prenem a mà dreta la LV-9042. En 5 quilòmetres ens mena a Santa Linya.
A l’entrada del poble anem a l’esquerra enfilant per una pista pavimentada fins a la part alta, als peus d’un dipòsit d’aigua.

Santa Linya (552 m)
Comencem a caminar pista enllà (ara sobre terra batuda) 150 m i l’abandonem per un camí a mà esquerra (rètol indicador a Sant Pere de la Vall i el Balconet).
Passem per sota una balma obrada, tal vegada una cleda, per un antic camí amb trams empedrats. Tres-cents metres més enllà anem recte, rebutjant un sender a l’esquerra (pel que retornarem) i poc més enllà atenyem el camí de Sant Urbà, en una bifurcació de pistes, a l’alçada d’una barraca.

Camí de Sant Urbà (644 m)
Rètol indicador. Marxem per la pista cap a l’E, en direcció al Balconet, pujant en suau pendent . Vorejant el camí les feixes de conreu s’alternen amb l’alzinar i l’ermot.
Deixem a mà esquerra una pista precària i un ben definit corriol (per on continuarem la ruta) i dos-cents seixanta metres més enllà atenyem lo Balconet.

Lo Balconet (680 m)
Àmplia balconada al fil del cingle sobre la Noguera Pallaresa i el pantà de Camarasa, poc abans de l’aiguabarreig amb el Segre. Protegida amb baranes, disposa d’un penell il·lustratiu de la flora i la fauna, taula d’orientació i un parell de bancs.
Vers els nord albirem les parets del Barranc de Sant Pere, el Montsec de Rúbies i Sant Mamet.
Gaudim d’una magnífica panoràmica del pantà amb el cingle de la Serra de lo Coscoll davant i la línia fèrria de la Pobla als nostres peus. Vers el sud domina la silueta del Mont-roig.
Tornem enrere dos-cents seixanta metres a buscar el camí que hem deixat. Ben definit, aquest sender serpenteja pel fil del cingle de lo Rafal.
Aviat trobem restes de trinxeres i senzilles construccions de pedra seca corresponents a la línia de front ocupada per l’exèrcit facciós i un penell explicatiu (1).
Comencem a davallar decididament pel fil d’un contrafort on trobem passos en els que ens hem d’ajudar amb les mans, algun equipat amb cadenes.

Camí del barranc (540 m)
Rètols indicadors. Després caldrà retornar a aquest punt però ara baixem a mà dreta, revoltem el cingle per una lleixa fins a un collet, als peus de l’ermita.
Per a accedir-hi ens cal perdre alçada per l’esquerra i enfilar el camí que hi mena.

Sant Pere de Queralt (545 m)
O de la Vall. Esglesiola romànica datada entre els segles XI i XII, bellament encimbellada sobre un penyal rocallós, és l’únic vestigi que resta dret de l’antic castell de Queralt.
Malgrat que en penós estat de conservació, manté encara intacta tota la seva estructura.
Retornem sobre els nostres passos, deixant a mà esquerra el camí per on hem arribat i continuem per la llera del barranc, habitualment seca. Trobem un pas protegit amb cadena i més endavant un altre també equipat amb esglaons per superar una graonada.
Seguim un camí ben definit, entre densa vegetació i envoltat de cingleres. Quan el barranc s’obre, esdevé una precària pista que millora considerablement ja per terreny obert i planer.
A l’alçada d’un repetidor atenyem de nou la pista de Sant Urbà. La seguim a l’esquerra cent-seixanta metres i l’abandonem per un camí a mà dreta. Més avall, desprès d’unes llaçades, retrobem el camí d’anada i el desfem fins al punt d’inici.

La ferrada de Sant Pere de Queralt (opcional)
Des del peu del penyal de l’ermita, davallem uns metres vers l’E anant a buscar una estreta cornisa que ens permet revoltar-lo en sentit de les busques del rellotge, protegits per un cable ancorat amb expansions. Passos fàcils amb considerable exposició. Un altre tram equipat amb cable i parcialment amb cadena, ens ajuda a progressar per una canal i accedir a l’ermita.

  • (1) Desprès de la caiguda del d’Aragó, entre la primavera i l’hivern de 1938 el front va quedar estabilitzat a la frontera natural de la Noguera Pallaresa i el Segre. En aquest marge es va parapetar l’exèrcit facciós enfront del republicà, que ocupava l’altra riba.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Forat del Gel i Tossal de Mirapallars

Montsec de Rúbies: De l’Hostal Roig a la Cabana dels Pastors, el Forat del Gel (espluga dels Correigs),  pujada al Tossal de Mirapallars, Puig del Camí Ramader i retorn per la Coma Gran.

Notes:

  • La baixada de la Cabana dels Pastors al Forat del Gel té molt pendent. En cas de terreny humit requereix molta precaució.
  • El camí habitual de retorn va fins al Pas de les Eugues i baixa per la Coma Gran. En aquesta ocasió, per fer drecera, baixem directament del turó situat a ponent del pas cap a la coma, fora de camí, però per terreny franc.



Àger-Torre de Cas

per la Via Romana i retorn per La Règola

Distància 16 km
Desnivell acumulat 545 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 2 de desembre de 2009
Cartografia ICC (mapa topogràfic)

Itinerari circular per la Serra de Montclús (Àger, La Noguera), a migdia del Montsec. Des de la històrica vila d’Àger, recorrerem part del que, durant segles, va ésser el nus de comunicacions entre Lleida, la Ribagorça, el Pallars i la Conca de Tremp, on es conserva un tram de la Via Romana .Visitarem el Castell de Cas i l’ermita romànica de Sant Jaume, punt de pas dels pelegrins que triaven el Montsec en el seu camí a Compostela. També visitarem, per camins medievals mig perduts, l’ermita de Santa Eugènia i el llogaret de La Règola.
És un recorregut fàcil, entre rouredes i alzinars, amb llargs trams de pista. Ben senyalitzat, excepte la davallada entre la Torre de Cas i la Règola, on el camí no sempre és evident ni fressat i cal estar a l’aguait de les fites i el mapa.

Àger (607 m) Sortim pel Portal de Sant Martí, a garbí (SO) de la vila. Per un camí entre horts, closos per parets de pedra, anem a creuar el Riu Fred pel Pont d’en Rossell on prenem una pista que s’enfila vers garbí. De seguida trobem una cruïlla amb indicadors de la Via Romana i l’itinerari 8 que, per aquesta via, ens ha de menar a les Torres de Cas. Des d’aquest punt i fins al Port d’Àger, el camí que recorrerem mantindrà una pujada constant on el pendent no passarà de moderat. Trobarem més rètols indicadors, especialment a les cruïlles que poden oferir-nos dubtes.
Continuem en aquella direcció rebutjant dues desviacions a mà dreta. A la tercera, en forma d’Y, prenem el camí de l’esquerra, menys fressat que la pista per la que veníem, que continua vers migdia. Nosaltres marxem ara vers xaloc (SSE). Quan al cap de poc el camí gira a migdia, ja endevinem per la disposició de les pedres i lloses que es tracta d’un tram de la calçada romana que, a mesura que pugem, trobem millor conservada.
Travessem una pista que creua la via romana i continuem bona estona paral·lels a una altra que ens queda un xic més enlairada, a mà esquerra. A l’altre cap d’un camp de conreu, que passem pel marge ponentí, Hi ha una bifurcació, prenem el camí de la dreta. Ben aviat encetem un tram on, de la calçada romana solament en resta un pedregar que envaeix tot l’ample del camí, pujant vers garbí (SE).
Ens anem apropant a la carretera que baixa del Port d’Àger. Quan l’abastem, encetem un nou tram ben conservat de la calçada romana, paral·lel a la carretera, descrivint un ampli revolt vers sol ixent, fins al Port d’Àger.

Port d’Àger (904 m). Prenem una pista de terra batuda, ben indicada, que marxa vers xaloc (ESE), amb suau pujada primer, planera més enllà. És el camí de les Torres de Cas que seguirem durant quatre quilòmetres i escaig, per la carena de la Serra de Montclús.
Passada la Cabana d’en Xinco, edificació que queda a mà esquerra a peu de pista, ja albirem la torre, uns metres apartada de la pista, a ma dreta. Ens hi enfilem per un corriol entre l’alzinar.

Torre de Cas (també ressenyada als mapes com a Torres de Cas ó Castell de Cas) (896 m). Una ben conservada torre circular és la divisa d’un castell roquer delimitat per alguns murs dels que encara en resten vestigis a llevant de la torre. El basament d’una altra torre, més deteriorada, tanca el recinte per aquest costat.
També, a redós de la murada de migdia, podem observar el que resta de la vila, emparada a terme del castell.
Poc més enllà, a llevant, hi trobem l’església romànica de Sant Jaume de Cas. Consta d’una única nau amb dues parts ben diferenciades que semblen fruit d’una ampliació, dues portalades a la façana de migdia, l’àbsida i la coberta de lloses. Senzilla però bonica i ben conservada.
La pista continua vers llevant, però nosaltres prosseguim camí prenent-ne una que marxa vers el nord, en baixada. A la primera cruïlla, agafem el ramal de la dreta, vers llevant. Desprès virem a migdia i descrivint àmplies llaçades. Ens guiem per fites escadusseres. Passat un marcat revolt a la dreta, rebutgem un ramal que surt a mà esquerra. La pista acaba al peu d’unes feixes que porten anys sense conrear. Son cinc o sis feixes i ens cal anar-les passant pel marge ponentí, vers el nord. A l’altre cap localitzem un corriol poc fressat que continua en la mateixa direcció, entre la bosquina.
Travessem una rasa –seca– del marge dret a l’esquerre, quan el camí vira a mestral (NO). Desprès ho fa a gregal (NE) i aviat encetem un tram de camí medieval que reconeixem per les parets de pedra seca a banda i banda. Més avall unes fites ens assenyalen el punt on abandonem el camí per una pista secundària que marxa vers llevant. Aviat la deixem per una altra a mà esquerra que ens atansa a l’ermita que podem albirar en aquella direcció.
Des del castell, hem seguit quasi mil·limètricament per pistes i corriols ben representats al mapa topogràfic.

Santa Eugènia (618 m). Petita ermita romànica ben conservada a la que se li ha afegit una teulada sobre la coberta de lloses original.
Per un corriol poc definit, marxem vers mestral a retrobar el camí medieval que hem seguit abans de l’ermita. Entre parets de pedra seca i restes de construccions de la mateixa natura, anem davallant fins a la llera d’un barranc, ja a la vista de La Règola, que seguim a mà dreta. Senyalitzat per un rètol hi ha una aflorament geològic conegut com Sigmoides Règola(1) . A les parets de l’aflorament hi ha adossats alguns antics corrals.
Poc més enllà creuem de nou el riu Fred per un pontarró (2) i iniciem la pujada al poble de la Règola que travessem, passant per la seva plaça i deixem, per la carretera d’accés, a ponent. Quan aquesta descriu un gir de 90º vers el nord, prenem el Camí dels Horts, a mà esquerra, que marxa vers ponent.
Entre el camí i el riu queda l’horta de la Règola, avui dia pràcticament abandonada. Hem de canviar un parell de cops de bancal, seguint un corriol més o menys fressat, per anar mantenint-nos direcció a ponent, equidistants del riu. Finalment, girarem 90º a mà dreta i pel costat d’una feixa (amb diverses piles de pedres al marge) anem a buscar la pista que continua en aquella direcció (camí Vell de la Règola) que, amb alguns trams de llarg pendent ens deixa a la carretera C-12. La seguim a mà esquerra fins al poble.

  • (1) Es tracta d’un dels pocs llocs on es pot apreciar, en la mateixa superfície, el pas de l’era Secundària a la Terciària, moment de la desaparició dels dinosaures. (pàgina web de l’Ajuntament d’Àger). …aquesta geozona està formada per sediments de l’Eocè inferior, i una cobertora discontínua de materials quaternaris, que afloren en la meitat oriental de la Vall d’Àger. Presenta un gran interès científic i pedagògic… (Informe de la Direcció General de Medi Natural).
  • (2) En aquest punt, senyalitzat per un rètol, podem prendre a mà esquerra un corriol que marxa pel marge dret del Riu Fred. És l’itinerari nº 10 Àger-La Règola, recorregut que enllaça amb el nostre a l’alçada del camí Vell de la Règola. Si triem aquesta opció, val la pena pujar al poble, visitar-lo i desprès retronar fins aquí per continuar camí.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Roca Alta

pel pas de Nerill i baixada pel de les Eugues

Distància 11,7 Km
Desnivell acumulat 670 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 11 de novembre de 2009
Cartografia Els Mapes de la Guia Negra: Montsec de Rúbies
(1:20.000). La Comarcal publishers.

Itinerari circular pel Montsec de Rúbies des del Puig de Meià que ens permetrà rememorar des de la prehistòria fins a la història més recent, entremig d’un paisatge agrest
Visitarem l’església romànica de la Mare de Déu del Puig de Meià, les restes del castell i de la Vila Vella i el dolmen de la Lluella del Llop. Recorrerem pel feixant de la Roca Alta, a mitja alçada d’espectaculars muralles i, al seu cim, amb una perspectiva formidable, retrobarem vestigis de les fortificacions republicanes del front del Segre, durant la Guerra Civil del 1936 l 1939.
Tècnicament fàcil: no te passos exposats. Solament un parell de punts on caldrà ajudar-se amb les mans. Però els corriols no sempre son fressats, algun tram és fora de camí i cal prendre diverses cruïlles pel que haurem de fer bon ús del mapa (o GPS).
Una agradable ruta per un indret molt freqüentat i reconegut pels escaladors però no tant pels excursionistes.

Accés. Des de Vilanova de Meià, marxem per la L-913 que mena al Cinglo del Desferrador. Passat el quilòmetre 3, prenem a mà esquerra una pista de terra (rètol indicador) en bon estat i apte per a tota mena de vehicles. En deixem a mà dreta una altre que puja a la Font de Paús (rètol de la U.E. de Lleida indicant el Pas de Nerill)(1). La pista –camí del Montsec- continua fins a Rúbies. Però nosaltres aviat n’agafem una a l’esquerra (rètol) que ens deixa al Puig de Meià (4.5 quilòmetres des de la carretera).

Puig de Meià (918 m)
Santuari de la Verge del Puig de Meià (romànica segles XI-XII). Ruïnes de l’antic castell i font. Bon mirador de Vilanova i la Coma de Meià. Un corriol s’enfila per ponent del puig des del poble. A la banda nord de les edificacions, prenem un corriol fressat que marxa vers mestral (NNO). Aviat abastem, escampades, les ruïnes de la Vila Vella de Meià. A penes en resten dretes algunes parets d’una casa (ca la Carlana). Davallem fins a retrobar la pista per on hem vingut, a l’alçada del Coll de Meià, i la seguim a mà esquerra. Desprès d’un revolt a mà dreta, prenem un corriol (fites) que s’enfila vers gregal (NNE) fins al Camí del Montsec.
El prenem a mà dreta, en baixada, uns quants metres. Fins que per l’esquerra surt un camí que mena a una feixa, on acaba. Passem a l’altre cap pel marge de ponent i seguim per indicis de camí vers gregal (NNE) encarats a l’evident pas de Nerill, que ja albirem a la carena en aquella direcció. Abastem un parell de feixes. Entremig s’hi esmuny un reguerol. Les passem pel marge. Desprès d’uns metres de pista passem pel costat d’una cabana i continuem per un marge entre dues altres fins a un parell de plàtans ben alterosos.(2)

Font de Paús (890 m).
Seca. A l’ombra d’uns plàtans de considerable envergadura, envoltats de feixes de conreu. Seca a aquesta època de l’any, el brollador és arran de terra. Marxem vers el nord pel marge de la feixa, deixant a mà esquerra paret seca i una torrentera (Costes de l’Isaac). A l’altre cap continuem per un camí cada cop més desdibuixat, entremig d’un alzinar esclarissat. Sempre vers gregal i seguint finalment per tiranys, enfilem en penós pendent, adreçant-nos a l’evident pas de Nerill, lleugerament decantats a la dreta, vers la base ponentina de la Roca dels Arcs, fins que abastem un corriol ben fressat.

Camí al Graell de Paús (1.079 m)
Un ben fressat camí(3) que prenem a mà esquerra ens encara al Graell de Paús. És un grau de fort pendent on sovint cal ajudar-nos amb les mans per superar-lo. Al cap de munt hi ha el Pas de Nerill.

Pas de Nerill (1.185 m, 1h 20’)
Collada àmplia. A l’altre vessant albirem la Serra de Carreu i per darrere seu el Boumort. Més a llevant el Cadí i el Port del Comte. Un corriol s’enfila a la carena de la Roca dels Arcs. Seguint fites i corriol fressat, marxem vers garbí (OSO) anant a buscar el Feixant de la Roca Alta, l’àmplia lleixa a mitja alçada de la muralla de migdia, perfectament visible des de lluny. A mesura que avancem, el camí va desdibuixant-se i és fàcil perdre’l. Però la ruta és evident i el feixant, malgrat que ampli, no ofereix dubtes pel que fa a la direcció a seguir.
Quan ens trobem a la mateixa latitud que el cim (1.268 m, ens en separen 160 metres de desnivell vertical) un seguit de corriols s’ajunten al nostre per l’esquerra. En realitat son bifurcacions del mateix que puja des del Camí del Montsec. Desprès la muralla fa un escaire i s’obre. Comencem a guanyar alçària pel pas que ens ofereix la roca. Som el Graell de la Roca Alta (1.295 m). El que puja per aquest grau és un camí carreter, amb contraforts de pedra seca i nombroses llaçades per salvar el pendent(5). Quan guanyem la carena solament ens cal recular vers sol ixent cap a l’ampli tossal que forma el cim. El Montsec mostra també aquí el gran contrast entre el vessant nord, planer i amorosit, i l’agresta cara de migdia.

Roca Alta (1.427 m)
Un gran pedró situat al punt més alt de l’ampli tossal identifica el cim. A escassos cinquanta metres vers gregal, hi ha un búnquer o niu de metralladores. Tot el tossal està solcat per diverses línies serpentejants i paral·leles d’antigues trinxeres. Encara visibles entre el boix i la garriga. Recorrent la carena trobem aquí i allà altres vestigis de trinxeres, pous de tirador i diferents elements defensius(4).
És un bona talaia del Pirineu i Pre-Pirineu. Albirem des dels cims de la Ribagorça (Turbón, Cotiella,…) fins al Cadí i el Port del Comte.
Continuem per la carena vers ponent acostant-nos quan sigui possible al fil del cingle on hi trobem indicis de corriol. Continuem així fins al seva cota més baixa, on hi ha el grau pel que davallarem i on comença –si seguint carena- la pujada al Puig del Camí Ramader.

Pas de les Eugues (1.348 m)
Aquest ampli tall de la carena té aparentment dos punts per baixar-lo. Però cal escometre’l pel del cantó llevantí, on unes fites ens ho indiquen. Fort pendent entre roquissar on cal ajudar-nos de les mans més d’un cop. El camí, ben fressat però amb trams de pedra esmicolada que el fan incòmode, baixa decididament vers migdia on esdevé un camí carreter, que prenem a mà dreta vers ponent, fins a tocar una feixa. En aquest punt deixem el camí carreter i prenem un corriol(5) que, per sobre la feixa, marxa vers llevant. El corriol continua en aquesta direcció però nosaltres, un cop depassada la feixa, l’abandonem baixant a mà dreta, fora de camí per entremig de l’alzinar, en direcció a uns pollancres al marge d’una altra feixa.
Vora els pollancres, hi ha les ruïnes del corral de Zitó i hi neix una font, molt amagada entre l’herbei. Continuem pel camí que mena a la feixa, marxant vers garbí, fins a trobar la pista del Camí del Montsec. En aquest punt el reguerol provinent de la font hi fa un toll, abans d’escolar-se a la torrentera.
Sortim de la pista i baixem, sense camí però direcció evident, a buscar la llera del torrent (Riu Merler) que veiem a migdia. El creuem i a l’altre riba abastem un corriol ben fressat. És el Camí Vell de Meià que prenem a mà esquerra, vers xaloc (SE). Aviat unes fites ens assenyalen el lloc on hi ha un parell de dòlmens, un d’ells molt malmès.

Dolmen de la Lluella del Llop (1.028 m)(6)
Apartat lleugerament del camí, entre l’alzinar. Continuem pel camí vell, vers xaloc, en suau baixada. Aviat albirem el Puig de Meià i la seva església. Passem per entremig de la granja de la Cabana del Pansot (o cal Perla). Un indret molt descurat amb construccions a mig fer i desferres escampades arreu que contrasta amb la pulcritud del paratge. Pocs metres més enllà recuperem la pista per on hem marxat a l’anada i el corriol que ens retorna al Puig.

  • (1) Podríem començar l’itinerari a la font de Paús, però caldria retornar a aquest punt i ens perdríem la visita al Puig de Meià, recorrent més o menys la mateixa distància.
  • (2) Tot aquest tram entre el Puig i la font l’haguéssim pogut fer per pista però amb una marrada molt considerable
  • (3) Aquest corriol puja des de la carretera, començant pels volts de la Font de la Figuera.
  • (4) Aquest tram de la carena formava part de la línea defensiva de l’exèrcit republicà al que s’ha anomenat front del Pallars. A l’abril de 1938 l’exèrcit feixista havia assolit entre altres, un cap de pont al marge esquerre de la Noguera Pallaresa, ocupant Tremp i poblacions al peus del Montsec com Sant Martí de Barcedana, Sant Salvador de Toló o el propi llogaret de Rúbies.El camí carreter del Graell de la Roca Alta, les trinxeres i fortificacions foren construïdes per la 26ena Divisió (antiga columna Durruti) que es parapetà en aquests paratges entre abril i el 26 de desembre de 1.938, quan va caure també aquesta línia defensiva (Joan Ramon Segura a Excursions pel Montsec i a 26 excursions pel front del Pallars. Ed. Cossetània).
  • (5) En aquest punt també podem optar per continuar pel camí carreter voltant la feixa pel cantó ponentí fins al proper maset de Cal Mans i des d’allí, per pista i vers migdia, fins a la del Camí del Montsec.
  • (6) El nom de Lluella del Llop té relació amb la seva forma; efectivament, una “lluella” o “llosella” és un parany fet amb una pedra o llosa, suportada en un costat per un branquilló en equilibri inestable. L’ocell o animaló que toca la branqueta provoca la caiguda de la llosa i és caçat. Possiblement l’aspecte de la coberta inclinada del dolmen, per la seva semblança amb el parany, li va donar el nom. (sic) Manuel Cortés i Rivelles a El Montsec i muntanyes veïnes.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF