Arxiu de la categoria: Osona

Bellmunt, l’ermita al cel suspesa

De Vidrà a Bellmunt pel coll de Vidrà i retorn pel camí de Salgueda

Distància 10,3 km
Desnivell acumulat 590 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 26 de setembre de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Puigsacalm-Bellmunt (1:25000)

La serra de Bellmunt, al bell mig del Bisaura, partió de les conques del Fluvià i del Ter, és la més occidental d’una cadena que s’allargassa vers gregal fins al Puigsacalm.
Al punt més alt és coronada per un antic santuari marià, encimbellat sobre un penyal, que li confereix un perfil característic que inspirà a mossèn Cinto Verdaguer a anomenar-la ‘ermita al cel suspesa’ als seus versos de l’Emigrant.
Diversos son els camins que hi menen des de tots els punts cardinals. El d’aquesta ressenya ho fa pel nord, des de Vidrà. El retorn és per la vall del riu Ges, que la separa de la veïna serra de Curull.
L’itinerari transcorre per rouredes i fagedes pel que és molt indicat realitzar-lo a la tardor. I en èpoques humides i prou fredes, el pas per la Tosca de Degollats i el Salt del Molí ens aportarà imatges espectaculars.
Recorregut curt, de poc desnivell, per camins molts fressats que podem realitzar en una agradable matinal.

Accés
Vidrà és a 13 quilòmetres de Sant Quirze de Besora (al costat de la C-17) per la BV-5227.

Vidrà (973m)
De la Plaça Marià Vila d’Abadal reculem uns 750 metres per la carretera d’accés fins al coll de Vidrà on, a mà esquerra, prenem la pista del camí de Bellmunt (rètol indicador).
Rebutgem els ramals secundaris a banda i banda, continuant pel més trepitjat. Per si ens queda algun dubte, els senyals de GR ens guien.
Al coll d’Hi-era-de-massa (rètols indicadors), deixem la pista per on continua el GR, i prenem un curt ramal a l’esquerra, en baixada, fins a una nova bifurcació (més rètols indicadors) on un fressat camí ens enfila, serpentejant per la fageda del bosc de la Mare de Déu, fins al santuari.

Santuari de Bellmunt (1244m)
Hi ha documentat un castell d’ençà el segle XI i el santuari ja s’esmenta el 1240.
En sobresurten dos cims. El més alt, coronat per una gran creu de ferro i un pedró dedicat a la Mare de Déu de les Alades, és també vèrtex geodèsic. A l’altre s’hi assenta sobre roca viva, un edifici d’un sol cos que allotja el santuari, l’hostatgeria i un mirador.
Malgrat la seva modesta alçària, en dies clars, s’atalaia del Pirineu a Montserrat. Diversos plafons ceràmics identifiquen indrets i cims que s’hi albiren.
Retornem al coll d’Hi-era-de-massa i prenem una pista a mà dreta en direcció a la Tosca de Degollats (rètol indicador) que baixa per la Baga de Canemàs. Cada cop més precària, acaba en el que deuria ser l’antic camí original.
Deixem a l’esquerra un corriol que ens permetria fer drecera i, sortint al solell, revoltem en sentit antihorari el turó del Turu.

Tosca de Degollats (811m)
Cruïlla de camins indicada en la que conflueixen, al marge dret del Ges, el de Sant Pere de Torelló a Vidrà amb el de Bellmunt.
A pocs metres en direcció a Sant Pere de Torelló, hi ha una formació de tosca que rep el nom del proper mas Degollats (ruïnes). En èpoques humides s’hi poden observar els degotalls que han anat formant la tosca i, a l’hivern, és habitual veure-hi caramells.
Seguim camí a l’esquerra, en direcció a Vidrà (PR C-47), riu Ges amunt però a força alçària respecte del curs de l’aigua. Atenyem la pista de Salgueda i continuem en la mateixa direcció fins que, en una colzada, la deixem per un corriol indicat a mà dreta que ens mena baixar sobtadament a la llera.

Salt del Molí (815m)
Conegut també com a salt de Salgueda, és un bell racó on el riu Ges, tributari del marge esquerre del Ter, salta una graonada d’uns quinze metres.
Creuem el riu i ens desviem a l’esquerra del camí senyalitzat, pujant per entremig de les restes de l’antic molí que dóna nom al lloc, fins la part superior del salt.
Encara més amunt confluïm amb el camí de Salgueda que seguim a l’esquerra i ben aviat atenyem el pont romànic pel que tornem a canviar de riba.
A l’altre marge continuem per camí ben fressat, anant a l’esquerra en totes les bifurcacions, fins poc abans de la depuradora d’aigües, on sortim a la mateixa pista que hem deixat per baixar al Salt del Molí, i la seguim a la dreta, en pujada.
Passem per entremig del mas del Cavaller de Baix, on també anem a la dreta fins al camí de Ciuret i, ja sobre asfalt, anem a l’esquerra passant per davant del bonic casal del Cavaller, fins al punt de sortida.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Sant Pere de Casserres

Des de Fussimanya pel PR C-40

Distància 10,7 km
Desnivell acumulat 450 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 10 d’abril de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Paisatges del Ter (1:40000)

Fàcil i curt itinerari per visitar el monestir de Sant Pere de Casserres. Un dels monuments més importants de l’arquitectura romànica catalana, alçat en un enclavament privilegiat, a l’extrem de la carena sobre el meandre que dibuixa el Ter quan abandona la Plana de Vic per endinsar-se a les Guilleries.
Camí ben fressat, senyalitzat i evident.

Accés
Sortida 183 de la C-25 en direcció a Roda de Ter per la C-153. Al cap de poc la deixem per la BV-5213 en direcció a Tavèrnoles. Al km 7 prenem a mà esquerra la carretera de Fussimanya. Deixem al vehicle just abans de la bifurcació d’accés al restaurant.

Fussimanya nord (528m)
A la bifurcació anem a l’esquerra, en baixada, per un carrer pavimentat de la urbanització, seguint senyals dels PR C-40 i GR 210. Al cap de pocs metres rètol indicador en direcció (entre altres) al parador de Sau.
Continuem fins que s’acaba l’asfalt i prenem un corriol a mà esquerra (estaca indicadora) ben fressat, en fort pendent de baixada.
Travessem el Torrent de l’Infern i remuntem per l’altre marge fins a sortir a una pista.

Solell de Casserres (472m)
Nombrosos rètols indicadors. Tornarem per l’esquerra, però ara anem a la dreta en direcció al Coll de Terrades per una àmplia pista.

Coll de Terrades (532m)
Amplia collada a la carretera d’accés al parador de turisme. Bona perspectiva del Pantà de Sau i el Puig de la Força. Panells informatius de l’Espai Natural Guilleries-Savassona i del monestir de Sant Pere de Casserres. Rètols indicadors.
Anem a l’esquerra en direcció al parador, guiats pels senyals del PR C-40. Poc abans d’arribar-hi prenem a mà esquerra la carretera de Sant Pere i la deixem ben aviat per un camí a mà dreta (rètol indicador sobre una llosa).
Seguim el ben definit camí, paral·lel a la carretera, amb bones vistes i sovintejats miradors sobre el Ter i la Serra de Santa Cília, a l’altre riba.

Puig dels Moros (568m)
El camí continua per la dreta. Per l’esquerra un corriol, que seguirem de tornada, baixa a creuar la carretera. Prenem un evident camí esglaonat entre l’un i l’altre i ens enfilem al Puig dels Moros passant pels paraments dels murs de l’antic Castell de Casserres (1).
Seguim la carena del turó per camí poc definit, revoltem a l’esquerra per baixar a la carretera pel costat d’un altre tram de mur del castell.
Continuem 100 metres per la carretera i anem a l’esquerra a recuperar el camí que hem deixat per pujar al puig.
A partir d’aquest punt ja podem anar albirant el monestir, al fons de la carena de Casserres.
Passem pel costat de l’aparcament, travessem el centre d’acollida i atenyem el portal d’accés del monestir.

Sant Pere de Casserres (484m)
Fundat l’any 1005 és l’únic de l’orde benedictí a Osona. Va ser erigit sota el patronatge de la família vescomtal d’Osona i Cardona, i altres famílies nobles de la comarca com els Tavertet, els Cabrera, els Savassona o els Sau. S’interessaren pel monestir fins avançat el segle XII, però després inicià un llarg periple de decadència.
El conjunt és d’estil romànic, amb alguns canvis evolutius, especialment després dels terratrèmols del segle XV, l’abandonament de la vida monàstica i posterior ús per a feines agrícoles.
Fou restaurat el 1994.
Retornem pel mateix camí fins al Puig dels Moros on anem a la dreta. Travessem la carretera (rètols indicadors) i baixem per un camí costerut fins a una pista que seguim fins Solell de Casserres, on desfem el camí de l’anada.

  • (1) Documentat d’ençà el 898, fou destruït el segle XV arran de la primera Guerra dels Remences. Se’n conserven dos trams de murs. També s’hi poden apreciar les restes d’un cos d’edifici robust de planta quadrada, similar a una torre o a un possible portal d’entrada, les quals deixaven veure un aparell bastit amb pedres desbastades mitjanes i grans, lligades amb morter i disposades mitjançant la tècnica de la maçoneria, formant fileres uniformes, encara que també es pot apreciar alguna filera d’opus spicatum.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Cingles de Rupit

Salt de Sallent i cingles de Pujolràs, Castellet i Casadevall, pels graus de la Donada i de Casadevall. Retorn per Sant Joan de Fàbregues i els Bassis

Distància 13,8 km
Desnivell acumulat 650 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 26 de març de 2015
Cartografia Editorial Piolet. El Collsacabra (1:25000)

Ruta circular que podem escurçar renunciant al tram dels cingles i seguirà sent un itinerari molt interessant.
La riera de Rupit és de cabal irregular. La millor època per realitzar-la és després d’un episodi de pluges, malgrat que això ens obligui a descalçar-nos per travessar-la. Segons al cabal, també podem tenir alguna dificultat en creuar, tant per dalt com per baix, el torrent del Gravet.
Tot l’itinerari és senyalitzat excepte el tram a peu de cingle, entre els graus de la Donada i de Casadevall.

Accés
A la C-153 entre Roda de Ter i Sant Esteve d’en Bas, entre el punts quilomètrics 31 i 32, prenem la carretera d’accés a Rupit. Ampli espai d’aparcament a l’entrada del poble.

Plaça de l’Era Nova (842m)
Travessem la riera de Rupit pel pont, anem a l’esquerra, baixem unes escales i la tornem a creuar pel Pont Penjat. Pugem les escales i anem a la dreta. Passem per carrer de l’Església i, abans de la Plaça Major, anem a l’esquerra (rètols indicadors Salt de Sallent i Ermita).

Escales sota la Plaça Major (820m)
Rètols indicadors. Anem a l’esquerra en direcció al Salt de Sallent. Baixem unes escales i prenem un sender que ressegueix el peu del cingle, amb la riera a mà dreta. Baixem més esglaons i travessem la riera a gual per unes passeres. Continuem pel marge esquerre per un camí ben condicionat.
Desviant-nos lleugerament del camí trobarem el saltant del Rodor, la font de la Pomareda i el saltant de Sabaters.
Riera avall el camí s’eixampla i sortim a una pista.

Salt de Sallent (745m)
Rètols indicadors. Anem a l’esquerra en direcció al sender ran de cinglera. Ens separem de la pista per acostar-nos al ben condicionat mirador del salt.
Tornem enrere però no seguim la pista (per on retornarem) sinó que prenem un camí a mà dreta (estaca indicadora) que ens mena al grau de la Donada.
Baixem pel grau que salva el cingle de Pujolràs per una estreta canal. Obviem a mà dreta (fita) el corriol que baixa al gorg del peu del salt de Sallent. Poc més enllà deixem, també a mà dreta, el camí que continua fins a l’antic mas de la Donada. Anem a l’esquerra, enfilant-nos fins al peu del cingle, per camí ben fressat.
Resseguim el peu del cingle (E) i travessem a gual el Torrent del Gravet.
A l’altre marge el camí es desdibuixa. Aviat localitzem una antiga pista (probablement de treure fusta) ampla però molt deteriorada i pedregosa. Obviem un ramal que baixa a mà dreta i continuem (E) sempre propers al peu del cingle.
Travessem el Torrent del Ripol que salta la cinglera per sobre dels nostres caps.
A la propera bifurcació anem a l’esquerra, en pujada, fins que unes fites per la mateixa mà ens indiquen el camí del grau.
Si continuem pocs metres més enllà sortirem sobre una codina de roca rogenca, bon mirador de l’entorn.

Grau de Casadevall (729m)
Camí poc definit entre l’alzinar que fa de mal seguir i obliga a fixar-nos-hi be. Senyals de pintura i fites escadussers. Fort pendent.
Just abans d’entaforar-nos a la canal atenyem un camí empedrat que puja per la nostra dreta des la Vall de Fornils. El seguim i, en amables llaçades per marge dret, ens deixa al fil de cingle.

Camí del Far a Cabrera (928m)
Rètol indicador. Anem a l’esquerra en direcció al Salt de Sallent, per una ampla pista que ressegueix la cinglera per dalt.
Albirem a mà dreta el mas de Casadevall, travessem de nou el torrent de Ripol i, a l’alçada de can Miquel, anem a l’esquerra (rètol indicador) en direcció al Salt de Sallent.
Al Pla de Castellet el camí esdevé corriol i fem una gran marrada per salvar el torrent del Gravet que travessem a gual.
Continuem a l’altre marge per pista fins que retrobem el camí de l’anada.
Travessem a gual la Riera de Rupit i continuem per l’altre marge (rètols indicadors) en direcció a Sant Joan de Fàbregues. Podem fer-ho per la pista (molt aixaragallada) però és aconsellable seguir un corriol paral·lel, més proper al fil del cingle, que ens proporcionarà noves vistes del salt.

Grau de Sant Joan (797m)
Anem a la dreta en direcció a Sant Joan. La pista ara és pavimentada. A la propera cruïlla (indicada) anem a l’esquerra i, en tres-cents metres, ens plantem a Sant Joan de Fàbregues.

Sant Joan de Fàbregues (823m)
Església romànica d’una sola nau i tres absis disposats en trèvol, damunt dels quals s’eleva un cimbori ortogonal amb llanterna. Tot i que és documentada d’ençà l’any 961, per les característiques arquitectòniques correspon al romànic llombard (segle XI). Molt afectada pels terratrèmols del 1427 i la guerra civil, fou reconstruïda el 1976.
A la façana ponentina hi ha adossada la rectoria i a la llevantina, al peu de l’absis, hi ha taules i bancs ben disposats.
Retornem al camí de Rupit a Sant Joan i, poc més enllà, trobem un corriol a mà esquerra.

Camí dels Bassis (822m)
Rètol indicador. Ens enfilem per l’obaga per un corriol ben fressat. Travessem la torrentera i sortim sobre una codina (rètol) on localitzem un parell de tombes antropomòrfiques datades possiblement el segle X.
Continuem camí (senyal de pintura blava) per enfilar-nos al mirador.

Mirador dels Bassis (935m)
Cota màxima de l’itinerari al fil d’un cingle on gaudim d’una magnífica perspectiva de tot l’entorn i on podem resseguir bona part del camí que hem fet.
Continuem camí i, a la propera bifurcació (rètols), anem a la dreta, malgrat que les indicacions en guiïn a Rupit per l’esquerra.
Davallem fins a atènyer la carretera de Rupit a Sant Joan que prenem a mà esquerra bona estona, fins que l’abandonem per un ampli camí a mà dreta que en pocs metres ens deixa a Santa Magdalena.

Santa Magdalena (853m)
Senzilla església barroca del segle XVII, d’una sola nau coronada per campanar d’espadanya.
Situada sobre un promontori en una colzada de la riera, ens dóna una vista panoràmica de Rupit.
Baixem a creuar la riera pel pont de can Badaire i retornem al poble per un camí empedrat.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Matagalls

Dos itineraris per enfilar-nos al cim del Matagalls. Tots dos pel vessant nord. El primer més exigent i llarg. El segon un dels més fàcils i curts.

des de Viladrau per Sant Segimon

Distància 18,7 Km
Desnivell acumulat 1160 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 4 de novembre de 2009
Cartografia Ed. Alpina. Montseny (1:25000)
Torrent de l’Oratori

Itinerari circular que s’enfila al cim del Matagalls des de Viladrau pel vessant nord. Podem fer-la tot l’any, fins i tot a l’estiu dons, excepte les carenes del Matagalls, la resta és molt ombrívola. Però és especialment recomanable a la tardor. Amb neu o glaç, la baixada pel fort pendent a la falda del Turó Gros del Pujol, pot resultar imprudent sense equipament i experiència. En el nostre cas les fortes ventades havien deixat una gran catifa de fulles, tant bonica com traïdora, que ens va procurar relliscades generals.
No té dificultats tècniques ni passos exposats, però cal saber orientar-se be. L’ús del GPS resulta quasi imprescindible, especialment al tram de retorn a partir del Pujol, on hi concorren nombroses pistes i corriols que poden fer-nos fer marrades innecessàries. Amb boira les carenes del Matagalls son perdedores: encertar el camí de baixada pot resultar difícil.
Per totes aquestes consideracions, la manca de senyalització, la llargària del recorregut i el desnivell, considerem que no és una ruta fàcil.
L’esforç però, pagarà la pena: Pujarem al cim del Matagalls seguint un antic camí que s’endinsa per una castanyeda centenària on hi descobrirem notables exemplars, per frondoses fagedes i vora els salts del torrent. Visitarem dues ermites i passarem prop del Santuari roquer de Sant Segimon. A la tornada, entre faigs i castanyers, en visitarem un de monumental: el Castanyer de les Nou Branques. Al llarg de recorregut passarem prop de grans masos envoltats pel bosc.
Podem escurçar i fer menys intricat el camí de retorn si, un cop al Pla de Malataup, retronem pel Coll d’Àligues a l’Erola (a costa però de perdre la visita al Castanyer de les Nou Branques).

Accés. Al punt quilomètric 1,5 de la GI-520 entre Viladrau i Seva, hi ha el restaurant La Solana (ressenyat als mapes com a Garatge dels Molins). A l’altre cantó de la carretera hi ha un ampli espai d’aparcament.

Camí dels Molins (726 m)
Prenem una pista (Camí dels Molins) que baixa vers xaloc a travessar la Riera Major. La pista gira a ponent i fa una llarga marrada vers el nord (Revolt de la Paella). L’evitem per un corriol a mà esquerra. De nou a la pista (que ara continua cap a Can Gat), l’abandonem més endavant per una altra a mà esquerra, fins a Can Bosc.

Can Bosc (830 m)
Gran masia composta per diversos edificis i un viver. Hi ha una font de doble brollador. Continuem vers migdia per un camí de bast que va a travessar el torrent de l’Erola. És el camí antic de Viladrau a Sant Segimon. Per un tram empedrat, encetem la pujada.

L’Erola (871 m)
Ermita d’acollidora porxada, amb un rellotge de sol a la cantonada. Vers garbí (SO) i en pendent moderat continuem pel camí de bast endinsant-nos a la castanyeda Gran de Can Gat (als mapes de l’ICC ressenyada com d’en Farigola), on localitzem exemplars de notable envergadura. Passem pel costat de la Font de l’Or, que raja amb deu minsa, i encetem la fageda. Trams empedrats de camí pel Sot de la Figuera on, superat un grau, abastem l’oratori.

Oratori de Sant Camil de Lelis (1.000 m)
Situat als peus d’un turó. A garbí, molt per sobre dels nostre caps, sobresurt Sant Segimon. Reprenem el camí vers xaloc (SO) i desprès a migjorn, atansant-nos a la clotada on el torrent de l’Oratori fa diversos salts. El creuem i marxant vers ponent, encetem un tram molt costerut que salvem fent llaçades (Les Marrades), fins al Collet de l’Estornell. Bona perspectiva de la vall per on hem vingut. Albirem can Bosc i, més a ponent, vers el nord, La Sala (mas on nasqué Joan Sala ‘Serrallonga’).
Continuem vers garbí, encara per considerable pendent entre la fageda, passant sota els murs de Sant Segimon, que deixem a mà esquerra, fins atènyer la pista de Coll Formic a Sant Segimon (restricció de pas a aquest antic santuari roquer). La prenem a mà dreta fins al proper coll.

Collet de les Tres Creus (1.218 m)
Seguim pocs metres per la pista fins que un rètol ens assenyala el camí per pujar a Sant Miquel. Ben apariat amb alguns esglaons que ens ajuden a superar el transit pel rocam, en fort pendent, vers sol ixent. Guanyem el turó als peus del qual, sobresurt l’ermita de Sant Miquel.

Sant Miquel de Barretons (1.295 m)
Encimbellada sobre la cinglera, desafia la gravetat i un lamentable estat d’abandonament. Gaudim d’una molt bona perspectiva de la contrada. Vista a vol d’ocell de Sant Segimon, als nostres peus, cinglera avall.
Encetem la pujada final que, en moderat però constant pendent, ens menarà al cim deixant a mà esquerra el Turó de Collsaprunera (o de Sant Segimon), travessant el Coll de Saprunera, el Pla de Ginebres, el Collet de la Font i el Pla de les Saleres Velles (o del Vent).

Matagalls (1.696 m)
Coronat per la gran creu i l’altar. Vèrtex geodèsic. En bones condicions climatològiques, privilegiada talaia d’àmplia perspectiva.
Comencem el retorn marxant vers mestral (NNO) per la carena del Serrat de la Creu de Matagalls, en suau pendent. Passem pel Prat Llis i els Ginebrars, en direcció al Turó Gros del Pujol. El camí te trams poc fressats. Abans d’abastar el turó, encetem la baixada prenen a mà dreta un poc definit corriol, guiats pel algunes fites i antics senyals de pintura vermella, vers gregal (NE). En fort pendent anem endinsant-nos a la fageda i passem pel costat d’una bauma. El camí va definint-se malgrat que a la tardor, resta cobert per la catifa de fulles. Continuem fins a un ressalt rocallós (la Goitadora) on gaudim d’una bona perspectiva sobre la Baga Gran i Viladrau. En llaçades per esquivar el fort pendent, entremig de la fageda, guiats per fites i senyals de pintura, anem resseguint la falda del contrafort llevantí del turó, fins al Pla de Malataup.

Pla de Malataup (1.155 m)
Des d’aquest punt podríem retornar a l’Erola pel Coll d’Àligues. Però nosaltres marxem vers llevant, virant al cap de poc a gregal. Deixem a mà dreta el Corral d’en Pujol i més avall atenyem el Pujol de Muntanya, petit nucli rural que passem pel mig(1). Ja per pista més àmplia, anem fins a l’Aremany, mas que deixem a mà esquerra. Desprès continuem vers el nord, en direcció a la Vila. En una cruïlla del camí trobem els senyals del SL C-81, Sender del Castanyar de les Nou Branques. Seguint-lo a mà esquerra ens mena als peus d’aquest monumental arbre.

Castanyer de les Nou Branques (848 m)
Desprès d’admirar la seva insòlita alçària i capçada, continuem guiats pels senyals del SL que, vers el nord, ens menen al Camí de la Vila. Encetem un tram asfaltat entremig de cuidades parcel·les i residències d’estiueig. A l’alçada d’un pedró, homenatge a Guerau de Liost, virem a ponent pel Passeig d’en Ramon Bofill. Per una pista i encara vers ponent, abandonem la zona urbanitzada, resseguint la Serra de Rosquelles, a migdia de Viladrau. Passem pel costat d’una planta embotelladora d’aigua i per un corriol baixem al Molí de Baix. Creuem al marge esquerre de la Riera Major per un pontarró. De nou per pista i en la mateixa direcció, atenyem el camí dels Molins que seguim a mà dreta fins al punt on hem deixat el vehicle, que abastem a les 6h 20’ de marxa efectiva.

  • (1) A partir d’aquest punt és difícil confeccionar una ressenya detalladament fiable per la coincidència de nombrosos vials (pistes, camins i corriols) en tota aquesta zona a migdia de Viladrau. Ens limitem dons a reflectir els punts de pas més significatius.



des del Coll de Bordoriol

Distància 10,8 Km
Desnivell acumulat 686 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 11 de novembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Montseny (1:25000)

Un altre itinerari al Matagalls pel vessant nord. Un dels més fàcils i agraïts. Especialment pel tram d’anada que hi puja seguint una bona pista fins a coll Pregon.
La tornada per la Baga de Coll Pregon te un tram de camí molt costerut on caldrà estar atent en cas de mullena.
Durant el recorregut es travessen moixeres, alzinars, rouredes, fagedes i prats que permet contemplar una extensa mostra de la vegetació existent al massís. A més passarem per quatre fonts.

Accés
Al punt quilomètric 3 de la GIV-5201 entre Viladrau i Sant Marçal de Montseny hi ha el mirador del Coll de Bordoriol, amb una àmplia zona d’aparcament.

Coll de Bordoriol (1090 m)
Termenal entre l’Osona (Viladrau) i la Selva (Arbúcies). Mirador amb taules d’orientació i penells informatius de l’itinerari. Des d’aquí s’albiren les Agudes, el Matagalls, la plana de Vic i molts cims del Pirineu oriental.
Marxem (SE) per una pista seguint els senyals del SL-C 82 (estaques) que ens guiaran fins al Coll Pregon.
A banda i banda trobem moixeres. Passada la Font dels Pastors, a la bifurcació rebutgem el ramal de la dreta i anem a passar pel costat del Corral de la Vila.

Coll de Joan (1137 m)
Oratori dedicat a Sant Francesc d’Assís. Anem a l’esquerra. El ramal de la dreta (Font de Mosquits) és el camí de retorn.
Desprès d’una llarga llaçada atenyem el Coll de Sabènia de Baix (bon mirador) i continuem amunt rebutjant a dreta i esquerra els ramals de la pista, guiats per les estaques del SL. A partir del Coll de Sabènia de Dalt ens endinsem de ple a la fageda.

Baga de Coll Pregón (1493 m)
La pista fa in gir de 180º a l’esquerra. A mà dreta baixa el camí a la Font del Llop, per on retronarem. Hi ha una antiga poua on s’emmagatzemava gel.
Anem al S en fort pendent fins al coll.

Coll Pregon (1534 m)
Pradell en una gran clariana al bell mig de la fageda. Cruïlla de camins. Al bell mig hi ha un monòlit dedicat a Pau Casals.
Seguim el GR 5.2 en direcció al Matagalls (W) per un camí molt fressat i de fort pendent per la fageda, fent llaçades fins al Collet de l’Home Mort on s’acaba el bosc i atenyem la carena, que seguim per camí evident (NW) fins al cim.

Matagalls (1696 m)
Coronat amb una gran creu. Hi ha constància documental de la seva existència d’ençà 1614 i s’ha anat renovant amb el temps.
Tercer cim en alçària del massís, hi gaudim d’una esplèndida panoràmica de 360º.
Retornem a Coll Pregon i ens desviem (SW) fins a la font homònima.

Font de Coll Pregon (1520 m)
Adornada per ceràmica amb versos de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates). Retornem al coll i baixem fins a la pista de la baga de Coll Pregon on baixem pel costerut camí de la Font del Llop, ben fressat però envaït de fullaraca. Fites sovintejades.

Font de Mosquits (1335 m)
Lleugerament apartada del camí (esquerra). Continuem camí i aviat atenyem una bifurcació.

Bifurcació (1330 m)
Anem a l’esquerra, en baixada. Per la dreta retornaríem a la pista de pujada. Continuem en fort pendent, creuem una carbonera i sortim sobre una pista transversal.

Pista (1200 m)
Indicador de pujada al Matagalls. Anem a la dreta.

Font de Llops (1150 m)
A la dreta del camí. Seguim la pista (dreta) fins al Coll de Joan on desfem el camí d’anada.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Fageda de la Grevolosa i Serra dels Llancers

De Sant Nazari al Coll dels Llancers per la Collada de Bracons

Distància 9,1 km
Desnivell acumulat 621 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 6 de novembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Puigsacalm i Bellmunt (1:25000)

A la finca de la Grevolosa, propietat de la Generalitat de Catalunya, hi ha una de les fagedes més majestuoses de Catalunya. També exemplars centenaris de roure.
Seguim, fent una variant a la tornada, l’itinerari llarg proposat als plafons de la finca, que ens mena recórrer bona part de la Serra dels Llancers, a l’extrem nord-oriental de la comarca d’Osona, termenejant amb la Garrotxa.
Itinerari molt ombrívol que pot fer-se en qualsevol època de l’any. Òbviament, molt millor a la tardor. Els camins son fressats, esporgats i, en bona part, senyalitzats. Diversos plafons informatius ens il·lustraran el primer tram del recorregut.

Accés
Per la C-37 entre Torelló i Joanetes (1), passat el túnel de la Rierola i abans d’entrar al de Bracons, prenem la sortida de Sant Andreu de la Vola, en direcció a la BV-5224 (Collada de Bracons) i al Veïnat de Dalt.
Deixem la carretera per una pista a mà dreta, indicada com Camí de Cabrera. És apta per a tota mena de vehicles, amb curts trams pavimentats.
Després de 2,3 quilòmetres, l’abandonem per una altra a mà esquerra en direcció a Sant Nazari (plafó informatiu).
Quatre-cents cinquanta metres de pista pavimentada ens deixen al segon aparcament. Just abans surt a mà dreta una pista, barrada al pas, per on acabarem la caminada.

Segon Aparcament (862 m)
Plafó informatiu de la finca i l’itinerari. Marxem per un camí en direcció a Sant Nazari (N) passant pel costat de la recreació d’una carbonera. Bosc mixt amb predomini del roure.
Creuem el torrent per un pontarró i, poc més enllà, deixem a mà dreta un corriol que mena a la pista per la que volem retornar.

Sant Nazari (933 m)
Ermita datada del segle XIV i restaurada recentment. En parteixen un parell de camins al Collet de la Paia.
De la part posterior (bancs i taules) surt una pista que seguim en direcció a Grevolosa i Coll dels Llancers.

Collet dels Gamarussos (970 m)
Rètol indicador. Deixem la pista que gira a la dreta. És la mateixa que, 250 m més enllà, prendrem a la tornada i que mena al segon aparcament. Continuem per un sender vers el N en direcció a Grevolosa i Coll dels Llancers.
El faig ha anat guanyant terreny al roure.
Obviem a mà esquerra un camí (estaca) al Coll de la Paia i entrem a la part més interessant de la fageda on s’hi localitzen tres fajos monumentals. De fet, hi trobem nombrosos exemplars de proporcions considerables.

Font de la Grevolosa (1050 m)
Rètol indicador. El sentit recomanat per accedir al Coll dels Llancers va per la dreta, seguint una pista (2). Però nosaltres pensem que és millor anar a l’esquerra, en direcció a la Collada de Bracons.
Creuem una tanca i seguim un corriol mig dissimulat entre la fullaraca, encara vers el N, fins que atenyem una pista.

Collet de la Grevolosa (1140 m)
Estaca indicadora. Seguim la pista a mà dreta (NE) fins poc abans de la Collada de Bracons.

Collada de Bracons (1148 m)
Cent metres abans de la carretera, deixem la pista per un corriol ben fressat a mà dreta (estaca) senyalitzat amb pintura groga (Itinerànnia) i ens enfilem en sentit contrari (S). Sobre el cim de la Pastera virem a SE.

Collet dels Rabadans (1188 m)
Estaca indicadora. En aquest punt ens separem uns metres del camí principal per enfilar-nos a un petit promontori, des d’on podem albirar bona part de la comarca. Amb la Serra de Curull a una banda i la de Cabrera a l’altra, abastem fins al Montseny i Montserrat.
Gir de 90º a l’esquerra (E). El camí, ben definit i senyalitzat, ens mena resseguir les suaus ondulacions de la Costa Llisa, per una clara fageda d’escàs sotabosc. Caminem pel solell de la Serra dels Llancers, propers a la carena.

Mirador de la Vall d’en Bas (1210 m)
Arbrat com és, no resulta un bon mirador. Però val la pena pujar-hi per albirar els cingles meridionals de la serralada del Puigsacalm.
Perdem alçària travessant algun clap de roure i pi.

Coll dels Llancers (1167 m)
Estaca indicadora. Deixem el camí senyalitzat en groc, que continua en direcció (E) a Sant Miquel de Castelló i fem un gir de 90º (S), baixant en fortíssim pendent. Sembla que es tracta d’un tram nou que s’ha obert per enllaçar amb un camí més antic.
Quan el pendent es modera, fem un gir de 90º a la dreta i, planerament, marxem vers ponent. Als possibles desviaments, la direcció principal està senyalitzada per estaques.
El camí de retorn que seguim és pràcticament paral·lel al d’anada, uns 175 metres per sota. A aquesta cota la vegetació ha canviat: bosc mixt de faig i roure, amb un sotabosc atapeït de boix. Hi ha molts exemplars de roure parasitats per l’heura.

Mirador del Collsacabra (1034 m)
Rètol indicador. Ens separem a mà esquerra 50 metres del camí, per enfilar-nos sobre una codina on gaudim de bona vista. Semblant però més escapçada que la que hem tingut al Collet dels Rabadans. (3)
Retornem al camí principal que més enllà s’eixampla, talment com una antiga pista de treure llenya i, perdent alçària, desprès d’un parell de marrades sota el Serrat de la Punxa, atenyem una altra pista.

Bifurcació (980 m)
El ramal de la dreta ens retornaria a la Font de la Grevolosa. Anem a l’esquerra.

Pla de Reposades (950 m)
Just abans del Pla de Reposades surt, sense senyalitzar, un corriol esbiaixat vers el NW. És fressat però una mica embardissat.
El prenem fins a travessar la torrentera on, a l’altre marge, passa la pista que, pel Collet dels Gamarussos, mena a Sant Nazari.
Anem a l’esquerra i la seguim fins al punt de partida (4).

  • (1) En sentit contrari no hi ha accés.
  • (2) Si volem escurçar l’excursió podem retornar per aquesta pista, ara que ja hem visitat la part més interessant de la fageda.
  • (3) D’aquest punt parteix un camí ben definit vers el SW. Segons algun mapa s’adreça al Prat de la Vola per sota del Turó de l’Alzina i la Roca Llarga.
  • (4) A mig camí trobem a mà esquerra el corriol del Collet de la Cometa. És una alternativa de distància semblant al que hem pres al Pla de Reposades.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Sot de Balà i Puig de la Força

De la Riba a Tavertet pel Sot de Balà i retorn pel Puig de la Força

Distància 12,1 km
Desnivell   acumulat 820 m
Nivell   de dificultat moderat
Data 22 de desembre   2012
Cartografia Editorial   Piolet. El Collsacabra (1:25.000)

Sot de BalàRuta pel feréstec Sot de Balà, el Pla del Castell i el Puig de la Força a garbí (SW) de Tavertet. Els cingles del Collsacabra (o Cabrerès), entre Sau i El Far, mereixen moltes visites. I aquests no son pas una excepció perquè la contrada amb impressionants cingleres, balmes i vegetació densa i variada, no deixa indiferent al visitant.

Bona part transita pel fil de l’estimball o per lleixes a mitja cinglera, entre dues formacions ben diferenciades de roques sedimentàries. Te diversos passos exposats on una caiguda pot resultar fatal. Totalment desaconsellable per a persones amb vertigen o fòbia a les alçades i per a tothom en cas de pluja o terreny mullat. El camí, en general fressat, te trams perdedors: be perquè hi concorren altres corriols, resulta poc evident, mal senyalitzat o envaït per la malesa. Per això el mapa és imprescindible. Tingueu en compte que la cobertura de GPS a les cingleres sovint resulta nul·la i pot induir a l’error. (1) La senyalització actual correspon a un antic camí equipat que recorria bona part dels cingles. Si sou gent avesada a trescar, tots aquests advertiments no seran obstacle per visitar una contrada que us deixarà gratament impressionats.

  1. Per aquest motiu les lectures d’alçada dels punts d’aquest track poden diferir sensiblement de la realitat. La seva posició però, s’ha corregit manualment sobre mapa topogràfic de l’ICC (1:5000)

Aparcament prop del Club Nàutic (425m)

Per la N-141d que mena a l’embassament de Sau, creuem la presa fins a la Riba i el Club Nàutic. Seguim per pista vers ponent, uns centenars de metres, fins a una àmplia zona d’aparcament vora el pantà.

Prenem una pista que, per la riba de l’embassament, marxa vers el NW. Tot just començar cruïlla en Y on rebutgem el ramal de la dreta per on retornarem.  Revoltem en el sentit de les busques del rellotge el Puig de la Força, alterós a la dreta del camí, endinsant-nos pel marge esquerre del Sot de Balà. Deixem a mà dreta un corriol, senyalitzat quasi imperceptiblement en una pedra amb pintura vermella. Aquest camí marxa durant una estona paral·lel al nostre però a més alçària i, enfilant-se per l’obaga, més endavant esdevé pista que mena fins al peus del cingle de la Miradora on es bifurca.

Poc més enllà, quan la nostra pista s’acaba, continuem per un corriol ben fressat que va guanyant alçària progressivament, separant-se de la riba, entremig d’una densa vegetació d’alzines, roure i boix fins abastar una torrentera.

Un camí poc definit s’enfila a mà dreta per anar a buscar aquell que hem rebutjat abans i que passa pocs metres sobre nostre. Però nosaltres fem un gir de 90º a l’esquerra, en fort pendent, torrentera avall. Camí poc fressat amb alguna fita de tan en quan. Travessem la llera del sot entre els desguassos de les rieres del Noguer i de Balà. Ens cal localitzar un corriol ben fressat i fitat que s’enfila vers el NE en fort pendent.

Llera del sot de Balà (425m)

Entre alzines i pineda un corriol ben fressat i fitat s’enfila vers el NE, en fort pendent amorosit per llaçades, fins als peus del Morro de l’Abella. En una codina fa un gir a l’esquerra, vers el N, enfilant-se pel Baixant de l’Abella fins abastar-ne un altre de transversal que prenem a mà esquerra. Senyals de pintura grocs. Continuem enfilant-nos per un grau. Deixem un corriol a mà esquerra (senyals de pintura) que ens menaria al peu de l’espadat i ja dalt la carena, rebutgem un ramal a mà dreta que mena al Pla de la Perereda per seguir a l’esquerra per sobre l’estret i pedregós llom del Morro de l’Abella.

Morro de l’Abella (670m)

Impressionant i estret esperó que sobresurt de la cinglera, amb una timba considerable per totes bandes excepte pel N. Magnífiques vistes sobre el Sot i cingle de Balà, el de Santa Cília, l’embassament de Sau, el Puig de la Força, però especialment sobre el Salt de Tirabous i la riera del Noguer. Al fil més meridional del cingle hi veurem uns parabolts on acaben un parell de vies d’escalada.

Retornem sobre els nostres passos baixant fins a la cruïlla on a la pujada hem enllaçat amb el camí transversal per seguir-lo a l’esquerra vers l’E.

Camí dels cingles (610m)

Un corriol ben fressat i senyalitzat amb punts de pintura grocs, recorre tota la lleixa oberta entre les dues formacions de roques sedimentàries ben diferenciades. Blanquinosa i calcària a sobre, vermellosa i argilosa a la base.

Som al cingle anomenat de la Perereda. Seguim el camí horitzontal, amb pocs desnivells, sovint enbalmat, vers l’E. Aviat criden la nostra atenció un parell de grans cavitats que foraden la cinglera. A la primera hi ha crescut una olivera. L’altre, aparentment més profunda, és protegida amb una reixa. És la cova de les Pixerelles. Prospeccions arqueològiques han determinat que va ésser habitada entre el Neolític i el Baix Imperi Romà.

Anem trobant esplugues amb evidències d’haver estat utilitzades (parets de pedra seca, alguna pica,…). A les Balmes del Colom hi ha un paradolmen que passa desapercebut als visitants pel desconeixement d’aquestes estructures megalítiques.

Més enllà un altre esperó sobresurt de la cinglera: els Escalars de les Baumes que dona pas al cingle del mateix nom. Per la canal que les separa (molt costeruda) és possible abandonar la cinglera vers la carretera BV-5207. És a partir d’aquest punt on cal prendre més precaucions amb algun pas compromès.

Desprès, quan la lleixa s’aprima considerablement, ens cal davallar per un parell d’escales metàl·liques per continuar per una lleixa a cota inferior. Sòlidament ancorades a la roca, no ofereixen cap altre problema que llur verticalitat. Aquest punt marca un gir en el perfil del cingle. Si fins ara s’orientava a migdia, a partir d’aquí ho fa vers xaloc. Pel això el camí ens mena vers el NE.

Quan abastem un altre dels passos delicats, el Morral Gros (que podem esquivar per un camí un metres per sota), ja podem albirar el Salt del Molí-bernat, on la riera s’escola per sobre d’una gran balma.

Ens anem entaforant cap al Racó de la Cleda, una clotada cada cop més pregona i de densa vegetació. Remuntem uns metres i abastem una cruïlla. Per l’esquerra un grau ens menaria al camí vell de Tavertet a l’Esquirol i a la carretera. Nosaltres prenem el ramal que baixa per la dreta (Baixant de la Cleda), fins a la vista del Molí-bernat.

Molí-bernat (723m).

No cal pujar-hi si no volem. Sense coberta, conserva dretes les parets i dues rodes o moles de molí. Per darrere, a sobre, hi ha la bassa que l’alimentava i una caseta per al bombeig d’aigua. Pel costat s’enfila un camí de bast esglaonat i empedrat que mena al camí Vell entre Tavertet i la Plana de Vic per l’Esquirol i al Pont Vell que travessa la riera.

Prenem un camí esglaonat protegit per una rústica barana que ens baixa fins a la Balma de los Corts. És gran i el camí la travessa de cap a cap, per darrera i per sota el salt de Molí-bernat, al cap més septentrional del Sot de Balà.

A l’altre costat un camí ben fressat i esporgat s’enfila, amb alguna llaçada, vers el SE als peus del cingle de la Fontanella fins al baixant de les Tunes. Continuem en la mateixa direcció i anem a passar per sota el camp de futbol fins a una explanada a l’extrem més meridional del nucli urbà de Tavertet, on fem un gir de 90º i marxem vers el S per una pista fins al proper Coll de Malla.

Coll de Malla (856m)

Al coll hi arriba el GR 2 que s’hi enfila des de la Riba pel grau o Baixant de les Gotes, superant el cingle Moltorer. Podríem escurçar l’itinerari (no en distància però si en temps), baixant per aquest punt.

Continuem uns metres per la pista que mena al Pla del Castell i l’abandonem aviat marxant a l’esquerra fins a trobar el fil del cingle del Pla de Dalt que seguim vers el SW. No hi ha camí perfectament definit, indicis de corriol com a molt, però la bosquina és franca i permet el pas còmode, quan més propers a la cinglera millor per poder gaudir del paisatge, amb un considerable estimball als nostres peus.

Vers el NE albirem com s’allargassa la cinglera fins al la punta del Far. Vers migdia la Riba amb la presa de l’embassament de Sau i la cua del de Susqueda, tancant  l’horitzó el massís del Montseny.

El Pla del Castell és un gran tossal envoltat de cingleres per totes bandes i obert als quatre punts cardinals, per això mentre caminem ens permet també albirar fins als Rasos de Peguera, el Pedraforca, el Cadí vers ponent o, més propers, Serra de Curull i Puigsacalm vers el nord.

Sempre ran de cingle atenyem de nou la pista, que hem abandonat al coll de Malla, vora el mas i el turó del Castell. Aquí un corriol baixa a mà esquerra (rètols indicadors) pel grau i canal homònims. Un altre punt per on podem escurçar la nostra ruta.

Grau o Baixant del Castell (810m)

Prenem la pista i marxem vers el S, sempre propers el cingle. Desprès d’un gir de 90º virem a W. Al costat del camí una sòlida taula d’orientació amb els relleus de migdia perfilats sobre planxa de ferro ens assenyala els punts geogràfics més interessants en aquella direcció.

Un nou rètol ens indica el camí del Castell i el Puig de la Força. Abandonem la pista baixant per un grau esglaonat cap a una lleixa que, encara vers l’W, passant per sota la llarga Balma del Castell ens acosta al collet entre el tossal del Pla del Castell i el Puig de la Força.

Collet del Puig de la Força (695m)

Rètol indicador. Son ben visibles les restes d’uns murs arrapades a l’espadat i mig cobertes per la vegetació. També hi ha indicis d’un fossat. S’atribueixen al Castell Cornil del que se’n te constància documental d’ençà el s. X. El Puig de la Força és, com el Morro de l’Abella, un esperó separat de la cinglera, envoltat d’una considerable timba per totes bandes, excepte pel collet. Però de major superfície que aquell. Per un corriolet podem enfilar-nos sense dificultat al seu cim i gaudir d’una perspectiva superba sobre l’embassament de Sau.

També podem circumval·lar-lo, retornant al collet, per un altre corriol que segueix una lleixa a mitja alçada de la cinglera, ajudats en algun punt delicat per un passamà de cadena. Tal com adverteix el rètol, cal transitar-hi amb molta cura car és el tram més exposat de la ruta.

Un corriol ben fressat però trencacames, baixa decididament des del collet revoltat el Puig de la Força en sentit contrari a les busques fins a atènyer una pista de desemboscar que prenem a mà esquerra i que ens retorna planerament al punt d’inici.


Ruta semblant per la mateixa zona (desembre de 2009) sense pujar al Morro de l’Abella, entrant a Tavertet i baixant per la riba hidrogràfica esquerra del Sot de Balà

Àlbum de la ruta realitzada pels Senglars de l’Anoia (novembre 2013)

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Santuari de Cabrera

Des de Sant Julià de Cabrera per la Serrica i retorn pel Collet de cal Vidrier

Distància 7,2 km
Desnivell acumulat 428 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 15 de novembre de 2012
Cartografia Ed. Alpina. Puigsacalm (1:25000)
Punts per a GPS http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13872413
   

El Santuari de Cabrera s’alça sobre l’estret peneplà cimer de l’allargassat esperó que, a l’extrem sud-oriental, es separa de la serra homònima. Envoltat de cingles, especialment verticals pel cantó ponentí, juntament amb el veí Pla d’Aiats, forma un perfil característic fàcilment recognoscible des de la llunyania.
És al sostre de la comarca natural a la que dóna nom: el Collsacabra o Cabrerès, un altiplà de morfologia caracteritzada per aquest tipus de relleus tabulars, coronats per planells —calms— limitats per cingles abruptes.
Malgrat aquesta abruptesa que l’envolta, diversos camins hi menen des de tots els vessants. Nosaltres pujarem per un que guanya el cingle ponentí, amb alguns passos equipats que, malgrat tot, no es pas dificultós.
Curta excursió matinal que podem completar amb la visita a la veïna Foradada de Cantonigròs. Especialment recomanable a la tardor, per la vistositat de les fagedes que l’envolten.

Accés
A Sant Julià de Cabrera s’hi accedeix des de la C-153 entre Vic i la Vall d’en Bas. Poc més enllà del punt quilomètric 21 (abans de Cantonigròs, en direcció a la Vall d’en Bas) i just després d’un revolt i un pont, es pren un camí (indicat) pavimentat a mà esquerra, durant tres quilòmetres.

Sant Julià de Cabrera (945m)
Nucli central d’un veïnat disseminat, situat al peu de la Serra de Cabrera, format per masies aïllades, agrupades al voltant del que havia sigut la seva parròquia.
Hi ha un rètol “A Cabrera—pel Coll de Bram—per la Serrica, arriscat” (1). Prenem aquest darrer camí que, vers el nord, aviat s’encara al cingle. És rost i té passos equipats amb grapes que ens ajuden a superar-los. Però no el considerem pas difícil. Hi ha senyals de pintura.
Sobre un esquenall atenyem una bifurcació (rètol). Per l’esquerra surt el camí que, pel Mal Pas i la Baga de la Faja, revolta la serra a mitja alçada. Anem a la dreta pujant encara fort fins al Pla del Prat on el pendent s’acaba i baixem a buscar el pas de l’Osca.

  • (1) Per la dreta aniríem als colls de Bram i de Cabrera, on el camí de bast de les Escales, protegit amb baranes, mena al santuari guanyant el cingle meridional. És el pas més habitual per accedir-hi.

L’Osca (1296m)
Osca, en una de les accepcions del mot, és un pas estret i acinglerat en una serra. I l’indret és talment així: un grau protegit amb passamans, a l’estret pas que uneix l’esperó a la resta de la serra.
Un camí a mà esquerra puja al turonet on hi ha una taula d’orientació i un vèrtex geodèsic. En aquest punt s’hi van localitzar vestigis —cisterna i el basament d’una torre circular— de l’antic castell de Cabrera (castrum de Capraria). Dcumentat d’ençà el 992, consta com a castell termenat que dominava els termes de Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó i part dels de Pruit, Rupit i Falgars d’en Bas. El primer senyor del castell de qui hi ha notícia documental és Gausfred, que visqué allà per l’any 1002. La cabra és el símbol heràldic dels vescomtes de Cabrera que esdevingueren un poderós llinatge de militars i terratinents.

Santuari de Cabrera (1300m)
Alçat sobre l’antiga ermita del castell, documentada d’ençà el 1144. Castell i ermita varen esfondrar-se durant els terratrèmols de 1427. L’ermita es va reconstruir però ha sofert moltes reformes posteriors. Al costat hi ha l’hostatgeria, construïda el segle XVIII. Actualment hi funciona un restaurant els caps de setmana.
Baixem pel camí de les Marrades, empedrat i esglaonat, que davalla pel vessant llevantí. Creuem el que circumval·la el cingle a mitja alçada, entre el Mal Pas i les Escales.
A partir d’aquí el pendent és molt fort per entremig de la Baga de la Faja. Està senyalitzat amb pintura groga.

Plans de la Faja (1093m)
Sortim sobre uns plans dedicats al pasturatge, on hi passa una pista que prenem a mà esquerra, per revoltar la serra en sentit contrari a les busques.
Al coll de Freixeneda entrem a la baga i caminem bona estona per dins la fageda, fins al coll de can Vidrier (rètols indicadors i panell) des de on, ben aviat, retornem al punt de sortida.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Pic de l’Àliga

Serra de Curull

Distància 13 Km
Desnivell acumulat 750 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 31 d’octubre de 2009
Cartografia Ed. Alpina. Puigsacalm-Bellmunt (1:25000)

Fàcil itinerari circular que partint de Vidrà recorre l’espectacular fageda de la baga de Curull i retorna per la Vall de Salgueda on passarem vora el Ges, pel Salt del Molí i un pont romànic.
Podem anar-hi a qualsevol època de l’any, fins i tot a l’estiu dons bona part del recorregut és molt ombrívol. En aquesta època podem endur-nos el banyador i donar-nos una remullada al gorg del Salt del Molí. Però és a la tardor quan el recorregut més ens plaurà.

Vidrà (978 m)
De la plaça de Marià Vila d’Abadal, marxem vers llevant passant pel costat del roure de la Creu de l’Arç. Continuem en aquella direcció per la pista que mena al càmping i, al costat d’una serradora, prenem un corriol ben fressat que baixa. És senyalitzat amb marques blanques i verdes de sender local (vers el Puigsacalm) i grogues i blanques del PR C-47 Camí vora el Ges. Al capdavall arribem a una pista.

Camí de la Vila Vella o de St Bartomeu (932 m)
Rètol indicador. És una pista amb alguns trams pavimentats. La seguim a mà dreta, vers migjorn. Deixem els senyals del SL i seguim els del PR. Anem pel marge dret del riu Ges. Aviat però la pista gira a l’esquerra, vers llevant, seguint la Riera de Sant Bartomeu, tributària del Ges. En aquest punt deixem el PR C-47 que continua vora el Ges. Camí entre planer i de suau pendent, pel marge dret de la riera.
Bona estona més endavant passem a l’altre marge fins al punt on travessem el torrent que baixa de la baga.

Baga de Curull (946 m)
Un corriol ben fressat i senyalitzat per un rètol s’endinsa al bosc vers migdia. En moderada i llarga pujada anem seguint la rasa per dins la fageda, adés per un marge, ara per l’altre, fins al coll.

Coll de la Coma (1.257 m)
Rètol indicador. Un corriol continua vers migdia. Nosaltres en seguim un altre per la carena en direcció a llevant. Desprès vira a gregal (NE) i a nord. Fort pendent als darrers metres abans del cim. En un punt cal ajudar-nos amb les mans.

Pic de l’Àliga o Puig de les Àligues (1.342 m)
Senyera, pessebre i bústia. Bona vista de tota la contrada fins als cingles de Collsacabra i sobretot del Santuari de Bellmunt. No tant del Puigsacalm, a sol ixent.
Tornem al coll i seguim per la banda obaga de la carena en direcció a ponent per un ben fressat corriol. Desprès saltem al solell i al cap de poc podem optar per enfilar-nos en poca estona al Puig de Curull o per prendre el camí que baixa. Cal estar atent i no refiar-se massa dels senyals de pintura. Arribats al primer trencall agafarem el camí de l’esquerra i al cap de poc en trobem un altre en el que marxem cap a la dreta. El camí baixa amb pendent entre moderat i fort fent algunes llaçades fins a un mas.

Casa de la Salgueda (991 m)
Mas compost de tres edificis, dos dels quals en estat ruïnós. El tercer ben conservat. Pel cantó de llevant surt una pista en estat precari que marxa pel marge esquerre del torrent de Salgueda, vers mestral (ONO) i que seguim. Bon tros enllà canviem de marge creuant el torrent a gual. Ben aviat abandonem la pista per un corriol, fressat i evident, que s’enfila a mà dreta (840 m).
El corriol va virant a nord, endinsant-se pel marge esquerre del Riu Ges. A mesura que ens enfilem veiem a l’esquerra el Santuari de Bellmunt. Quan comencem a baixar per entre la fageda som al Clot del Pollastre.

Salt del Molí del Salt.
Quan per l’esquerra se’ns ajunta un camí i recuperem els senyals grocs i blancs del PR C-47, un rètol ens indica que som a l’alçada del Salt el Molí del Salt. Una curta i forta baixada ens menarà al toll. Cal no perdre’s aquest l’espectacle que ens ofereix el riu.
Recuperem el camí en direcció nord i al cap de poc atenyem el pont.

Pont de Salgueda (868 m)
Pont romànic d’àmplia arcada. A l’altre marge, prenem el camí de l’esquerra, en fort pendent fins a una torre de la xarxa elèctrica. Desprès, ja més planerament, vers mestral (NO) i per camí ben fressat, abastem l’estació depuradora (931 m). D’aquí continuem per pista anat a passar pel costat de la casa Cavaller de Vidrà i finalment retrobem la plaça de Marià Vila d’Abadal.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF