Arxiu de la categoria: Priorat

Del Pantà de Margalef al Toll de l’Ou

Pel Barranc de la Taverna i la carena de la Serra Major. Retorn pel camí de la Pleta i el de servitud del pantà.

Distància 22,6 km
Desnivell acumulat 1311 m
Nivell de dificultat moderat
Data 12 de maig de 2012
Cartografia Ed. Piolet. Montsant. (1:20000)

Itinerari de contrastos entre l’abruptesa i ufana del vessant nord de la Serra Major i l’aridesa carenera. Visitarem indrets tant significats del Montsant com el Clot del Cirer, el Toll de l’Ou, el Racó del Teix, el pont natural del Barranc dels Pèlags i l’Engolidor.
Llarg itinerari de camins ben fressats i senyalitzats que no ofereixen gaire dubtes de continuïtat, excepte un curt tram al Barranc del Vidalbar i de camí a l’Engolidor. Però on coincidirem amb molts altres que, si no estem atents al mapa o al GPS, ens poden procurar alguna marrada. A banda del que s’ha dit, no trobarem altres dificultats remarcables.

Accés
Poc més enllà del punt quilomètric 6 de la T-713 del Coll del Grau a Margalef i la Bisbal de Falset, prenem la carretera que porta a la presa de Margalef. La deixem en un revolt per una pista a mà dreta que baixa a creuar el riu per un pontarró i ens enfilem a una petita explanada que hi ha al costat de la presa, pel marge esquerre hidrogràfic.

Presa de Margalef (427m)
Construïda la darrera dècada del segle passat sobre el riu Montsant, destinada al regadiu dels termes de Cabassers, la Bisbal de Falset i Margalef. Va generar molta polèmica perquè afectà greument un dels ecosistemes fluvials fins aleshores més rics i ben conservats.
Marxem pel camí de servitud del pantà. A l’altre cap del pont penjant prenem un camí a mà dreta que s’enfila pel Barranc de la Taverna, en mantingut pendent fins la capçalera, on trobem un pal indicador al Racó del Teix.

Racó del Teix (950m)
A la capçalera del barranc, davant d’una balma, hi ha un teix monumental que dóna nom a l’indret. Un cóm recull l’aigua que s’escola d’un degotall.
Continuem pujant fins atènyer el camí carener (Cabacés-Albarca) que prenem a mà esquerra. Deixem un camí a mà esquerra. A la cruïlla amb el de la Morera pel Grau de Salfores (PR-C 14) abandonem la carena per seguir-lo, també a l’esquerra, en baixada.

Clot del Cirer (975m)
Un oasi de verdor en una clotada enmig de l’aridesa de l’entorn. Ja no hi ha el cirer que li deuria donar el nom, però sí un parell de bons exemplars de noguer. Un joc de cóms recullen l’aigua que s’escola de la paret.
No continuem pel PR, que retrobarem més endavant. Pel costat d’un gran bloc desprès, pugem a recuperar el camí carener pel cantó contrari al que hem arribat. Salvem la balma que encercla el clot amb una fàcil grimpada.

Pi del Cugat (1075m)
A manca d’altres elements més destacables a la carena, un pi solitari vinclat pel vent, serveix de referència al caminant. Pal d’orientació. Continuem (E) en direcció a Albarca i el Piló dels Senyalets que podem albirar des d’aquí.
El Piló és un vèrtex geodèsic en una cruïlla de camins (pal d’orientació). Continuem recte (Albarca, E) rebutjant camins a dreta i esquerra fins a una bifurcació, senyalada amb fites, on localitzem senyals del GR 171 i el seguim a mà esquerra (N)(1).
Ens cal estar atents quan sortim sobre el barranc. Allí on el GR s’ajunta amb el PR-C 14, hem de prendre un camí a mà dreta i començar a baixar entre llaçades. Rebutgem un camí a mà dreta i encara un altre a mà esquerra. Aquest darrer el prendrem un cop haguem visitat el Toll.

  • (1) Si ens passem la bifurcació, dos-cents metres més enllà n’hi ha una altra amb un pal indicador que ens en farà adonar.

Toll de l’Ou (850m)
Bella raconada, molt concorreguda, a la capçalera del Barranc dels Pèlags (1) on el torrent salta i s’entolla.
Retornem al camí que hem deixat a mà esquerra tot baixant al Toll i el seguim fins a sortir al Camí de la Pleta, per on passa el PR-C 14, on anem a la dreta.
Bona estona més enllà (2) el camí ens mena passar per una lleixa embalmada, on hi trobem la font de la Pleta. Desprès ens cal salvar el Barranc del Vidalbar remuntant-lo marge dret amunt. Al peu de la Roca del Colom, un enorme bloc al bell mig del torrent, deixem el PR, passem a l’altre marge i baixem al Pont Natural.

  • (1) Pèligs al mapa de l’Editorial Piolet, Pèlics segons l’ICGC. Ens decantem per la segona accepció de l’Alcover-Moll segons el qual, al Camp de Tarragona i al Penedès, s’anomena pèlag a un “toll, massa d’aigua embassada”.
  • (2) Bona alternativa, i més curta, al camí de la Pleta és us camí paral·lel per una lleixa inferior que, passant per la Llibreria, mena al Pont Natural. Surt a mà dreta, poc més enllà de la bifurcació. La Llibreria és una diàclasi que ha format estretes i altes fissures. De lluny recorda uns llibres en una lleixa.

Pont Natural de l’Obaga (675m)
Gran arcada que forada una llesca rocallosa entre els barrancs dels Pèlags i del Vidalbar.
En fort pendent baixem a creuar el Barranc del Vidalbar. El tram de camí vora la llera és confós, però poc més enllà ja es defineix. Creuem el Barranc dels Pèlags just on s’ajunta amb el del Vidalbar i el remuntem pel marge dret hidrogràfic, seguint un camí poc definit (fites) fins a l’Engolidor.

L’Engolidor (475m)
És una afrau curta, estreta i pregona al Barranc dels Pèlags. No hi ha forma de travessar-la sense mullar-se perquè el torrent s’hi entolla.
Retornem pel mateix camí i anem fins l’aiguabarreig del Barranc del Pèlags amb el riu Montsant. En aquest punt hi ha dos camins que segueixen el riu, un per cada marge. Escollim el de l’esquerre hidrogràfic i passem pel costat del mas de Soleràs.
Ens resta encara una llarga caminada pel camí de servitud de l’embassament, salvant els replecs del terreny i els barrancs que hi davallen.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Àlbum de fotos

Fraguerau i els Ventadors

De Sant Antoni als Pins Carrassers passant pel Racó de la Pastera, Fraguerau i pujant pels Ventadors. Retorn pel grau del Llop o pel Pi de la Carbasseta.

Itinerari circular número 2 (Ulldemolins) dels editats pel Parc Natural de la Serra del Montsant, que transcorre pel seu sector de mestral. Parteix de l’ermita de Sant Antoni, prop d’Ulldemolins, seguint l’antic camí a Margalef pel congost que forma el Riu Montsant, conegut com de Fraguerau, on podem vititar l’ermita de Sant Bartomeu. El nom prové de l’eremita fra Guerau Miquel a qui se n’atribueix la construcció a les darreries del segle XII. Desprès la ruta abandona el camí de Margalef per enfilar-se pels Ventadors fins a la Punta dels Pins Carrassers i el Pi de la Carabasseta per davallar a Santa Magdalena. A mig camí entre les Cadolles Fondes i el pont per accedir a l’ermita de Sant Bartomeu podem optar per visitar el Racó de la Pastera, un bell indret solitari i feréstec. Recorregut de contrastos: El congost és una zona de densa vegetació de ribera que el fa especialment vistós a la tardor i primavera. L’erosió del conglomerat ha donat formes capricioses al rocam que reben noms tant curiosos com La Roca Balladora, els Tres Juradets, els Tres Jurats, el Cap del Mort, la Sella, la Cadireta, el Bisbe, el Formatge, etc. malgrat que la vegetació i el camí quan transcorre per la part més pregona, no ens les deixaran contemplar totes. Després, a l’enfilar-nos pels inclinats estrats de conglomerat dels Ventadors, al cantó de solell, el paisatge canvia radicalment i podem gaudir d’una bona perspectiva del vessant nord de la serralada. Especialment interessant la vista sobre el Barranc dels Pèligs (o Pèlags) Per davallar tenim diverses opcions:

  • Abans atènyer la Punta dels Pins Carrassers un corriol surt a mà esquerra (rètol indicador) i ens retorna al Riu Montsant pel Grau de la Cornaleda. No hem seguit aquest itinerari.
  • Poc desprès de la Punta dels Pins Carrassers podem baixar per l’ombrívol i costerut Grau del Llop. Fou aquí on a les darreries del segle XIX s’hi van veure els darrers llops del Montsant. Tram inclòs al track.
  • Al Pi de la Carabassera baixar per un camí força més còmode que el del Grau del Llop fins a Santa Magdalena. Excepte al Grau del Llop (darrera visita desembre 2007) els corriols son nets de brancatge i ben fressats i allà on no, hi ha fites. Trobarem rètols indicadors a totes les cruïlles.


D’Arbolí a Siurana

Pels graus del Vincabrer i la Trona i retorn pels gorgs i Gallicant

Distància 17,2 km
Desnivell acumulat 930 m
Nivell de dificultat moderat
Data 15 d’abril 2010 i 7 de desembre 2012
Cartografia Ed. Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

Itinerari circular pel sector més garbinenc de les Muntanyes de Prades, a frec de la Serra de Montsant.
Partint de l’Arbolí, bonic poble de costeruts carrers, transcorre per diversos graus que guanyen les alteroses cingleres de la contrada. Antics camins que, malgrat el pas del temps i l’abandonament encara conserven trams del seu empedrat. Segueix un tram del riu Siurana i del barranc del Gorg, on hi forma salts i gorgs deliciosos. Visita el llogaret abandonat de Gallicant i el ben conservat i encimellat nucli de Siurana.
És molt recomanable fer aquesta ruta a la primavera: els barrancs de la contrada son de règim molt estacional i els gorgs amb poca aigua perden bona part del seu encant. En aquest cas podem retallar la ruta pel grau del Bodro i allargar-lo, si ens sembla, cap a les Fontscaldes.

A Arbolí (735 m), bonic poble de cases apilades a l’entorn de l’església, emprenem la marxa des de la placeta amb safarejos i font, pels seus costeruts carrers fins la part alta, sortint pel de Sant Pau. Camí de ferradura entre marjades d’horts i avellaners. Deixem a mà dreta (rètol) el camí de Gallicant, per on retornarem i per on marxa el GR 7. Continuem pel camí empedrat i costerut que entre llaçades, ens mena a l’ermita de Sant Pau.

Ermita de Sant Pau (818 m 15’). Senzilla esglesiola amb habitatge annex, a mitja cinglera. Tenim una bona vista del poble. Guiats per un rètol indicador i senyals de pintura (triangles grocs) emprenem un corriol en direcció al Mas Salín i el Grau del Vincabrer. Vers el nord per corriol ben fressat, passem vora rònec Maset del Nadal (rètol), creuem diversos cops una pista precària fins a  sortir a la de les Obagues (rètol), que seguim a mà dreta una estona, passant prop del restaurat mas del Salín. Gaudim d’una bona vista del pantà, la vall del riu, el nucli habitat i la cinglera de Siurana. També de la Serra de Montsant, amb la Roca Corbatera i els pobles de la seva falda: Cornudella, Albarca, i la Morera. En un revolt (rètol) abandonem la pista[2] per emprendre el grau del Vincabrer.

Grau del Vincabrer (783 m, 45’). Ens endinsem per l’obaga al barranc del Grau, passant per trams embalmats als peus de la cinglera. El torrent hi fa alguns salts i tolls. Fort pendent vers el nord.
Un sender marxa a mà dreta (rètol) vers el Grau del Bodro[3]. Seguim per l’esquerra i aviat trobem una balma amb paret de pedra seca que ens podria servir d’aixopluc. Més avall passem vora una cabana habilitada com habitatge, isolada al bell mig del bosc i abastem la llera del riu de Siurana.

Molí paperer (530 m. 1h 25’). Del molí a penes en resta dreta una paret. Creuem el riu de Siurana a gual i atenyem, al marge dret, una pista que seguim a mà esquerra breument. Un rètol ens indica el Camí de la Trona i Siurana. És l’inici del grau de les Marrades[4].
Esbiaixadament, vers ponent, el grau de les Marrades salva l’alta i vertical cinglera a migdia de Siurana. Conserva bona part del seu empedrat original i els contraforts de pedra seca del camí. Primer creuem el cingle Roig. Desprès guanyem alçària ràpidament en curtes llaçades per les calcàries parets del cingle Blanc. Passat aquest tram continuem, ja més planerament, per una lleixa a mitja alçària del cingle: el camí de la Trona. Deixem a mà dreta el grau de la Tornera (rètol) per on ens hi enfilarem de retorn. Passem per sota la curiosa formació de la Trona i deixem a mà esquerra, separat de les parets, l’isolat Tossal del Franquet.

Siurana (681 m, 2h 20’). Visita obligada al ben conservat nucli de carrers empedrats, a les restes del castell i a l’església romànica de Santa Maria. Retornem sobre els nostre passos pel camí de la Trona fins al grau de la Tornera.

Grau de la Tornera (700 m, 2h 35’). Molt costerut i deteriorat. Quan l’hem guanyat sortim, a l’alçada del càmping, a la carretera de Siurana. La seguim bona estona a mà dreta, deixant-la per una pista també a mà dreta (PR C-7) que volta un mas. Poc més enllà un rètol de fusta ens indica el camí del grau.

Grau dels Masets (743 m, 2h 55’). Pel costat d’una vinya, un bon camí empedrat[5] baixa decididament la cinglera fins a la pista del marge dret del riu de Siurana, poc més amunt del Mas d’en Candi. La prenem a mà esquerra fins al Molí de l’Esquirola, on acaba.

Molí de l’Esquirola (558 m, 3h 30’). Creuem la llera del riu[6] fins a la riba esquerra (rètol) per emprendre el camí dels Gorgs. En un primer tram segueix pel marge esquerre del riu i és molt brut, envaït per la malesa. Desprès, quan atenyem el barranc del Gorg i el creuem, és més diàfan.

La Gorguina (633 m, 4h 05’). Creuem a gual al marge dret del Barranc del Gorg, per un punt on el riu s’obre pas entre el rocam calcari després d’un salt, llaurant capricioses formes i un gorg. Pel aquest marge anem guanyant alçària seguint un senderol ben marcat i fitat fins abastar el camí de Gallicant, per on baixa el GR 7. Entremig del bosc, és fàcil agafar el camí de Gallicant en sentit contrari, vers la Mussara. Cal estar atents per prendre’l a mà dreta, en baixada fins al Gorg.

El Gorg (732 m, 4h 25’). El torrent hi fa un salt formant-hi un toll considerable en un indret recollit i preciós. Una construcció de pedra hi fa de mirador, al punt on hi havia la bomba per fornir d’aigua a l’antic i proper complex militar dels Castillejos. Seguint camí, poc més amunt trobem el Gorguet, un altre toll on el torrent hi salta per una llengua de tosca. Abans però al torrent li cal obrir-se pas per un estret tall a la roca, el Barranquet de la Font Canaleta, que podem observar per sobre, seguint el camí.
Camí amunt abastem una pista que vers garbí (OSO) recorre la carena. La deixem fent drecera, guiats pels senyals del GR, per un corriol. En el sentit de la marxa destaca el Puig de Gallicant. La retrobem més endavant, prop de Gallicant.

Gallicant (859 m, 5h). Antic nucli rural de set cases encimellades sobre un turonet a la carena, envoltat d’antigues feixes de conreu, avui ermes. Abandonat definitivament a mitjans del segle passat, presenta un estat ruïnós. Hi gaudim d’una excel·lent panoràmica de tota la contrada.
Deixem Gallicant per un camí carreter que, en moderat pendent, va guanyant alçària. Prop del poble, separada del camí i dins d’una mina, hi ha la font. No hi manca mai l’aigua, fins i tot en anyades de secada. Poc abans del Collet dels Colls, on el camí carreter acaba, abastem el punt més alt del recorregut (880 m). Passat el coll, emprenem entre llaçades i moderat pendent la baixada a Arbolí, per l’antic camí de ferradura de Gallicant. Malgrat que conserva trams del seu antic empedrat, està força malmès.
Atenyem el poble a les 5 hores i 40’ de marxa efectiva.

  • [1] Al tram entre Arbolí i el riu Siurana, excel·lent senyalització (rètols) a cura de la Secció Excursionista del Reus Deportiu. També senyals de pintura (triangles grocs). A les cruïlles, rètols (sobretot de Turisme de Catalunya). Al camí dels Gorgs rètols, estaques i pintura (senyals grocs i blaus). A partir del Grogs, senyals del GR 7 i rètols.
  • [2] Seguint la pista ens menaria baixar al riu de Siurana, a l’alçada de l’antic Mas d’en Ribelles, prop del camí dels Gorgs, entre la Gorguina i el Gorg, per on passarem desprès.
  • [3] Passant per la cova Tosca. Seguint-lo podríem pujar a Gallicant escurçant molt la ruta.
  • [4] Seguint la pista aigües amunt, en poca estona ens plantaríem al Mas d’en Candi, al cap de vall del grau dels Masets, que és per on passarem més endavant tot baixant de Siurana.
  • [5] Hem llegit que aquest era el camí habitual dels masos de la zona per traginar als diversos molins que hi havia vora el riu. Si be n’hi ha arreu de la contrada, en aquest punt trobarem força concentració de vies d’escalada.
  • [6] En aquesta part la llera és un codolar: va sofrir un greu trasbals arran de les riuades del 1994.

Itinarari relacionat: Avencs i Gorgs de la Febró


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF