Arxiu de la categoria: Ripollès

Gra de Fajol

Des del Pla de la Molina pel Pas de l’Isard i retorn per la Coma de l’Orri

Distància 11,8 km
Desnivell acumulat 1284 m
Nivell de dificultat moderat
Data 26 d’agost de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Puigmal ó Costabona (1:25000)

El Gra de Fajol forma un llarg crestall entre les altes conques del Freser (ponent) i el Ter (llevant), a cavall dels termes de Queralbs i Setcases, amb dos cim destacats: el Gra de Fajol (o Gran) i el Gra de Fajol de Baix (o Petit).
L’itinerari més habitual i fàcil per accedir-hi és des d’Ulldeter pel Coll de la Marrana. Us en proposem un altre, menys concorregut, però tant o més interessant.
A bona part del camí la única senyalització que trobarem son fites. La pujada des d’Ulldeter pel Pas de l’Isard busca el camí més lògic i, malgrat semblar difícil, si no perdem les fites, ens menaran al coll sense haver-nos d’ajudar amb les mans en cap punt. El camí de baixada per la Coma de l’Orri és molt evident i fressat i, allà on no ho és, hi ha fites sovintejades.

Accés
Des de Setcases per la C-771 en direcció a l’estació d’esquí de Vallter. Al bell mig del primer revolt pronunciat a mà dreta hi ha un petit espai per aparcament.

Pla de la Molina (1587m)
Prenem una pista barrada per un cadenat, en direcció N, pel marge esquerre del Ter. Pocs metres enllà deixem a mà esquerra el ramal indicat a la Coma de l’Orri, per on retornarem.
Pendent entre suau i moderat fins a l’aparcament inferior de l’estació d’esquí de Vallter on, per darrere del telecadira, pugem per la pista “El Xalet”. A l’alçada del refugi d’Ulldeter, l’abandonem per l’esquerra fins a un estanyol.

Estany dels Infants (2225m)
Petit estanyol situat a dos-cents metres al WSW del refugi.
Emprenem un corriol poc definit (fites) pel marge esquerre (dreta en el sentit de la marxa) d’una torrentera. La creuem poc més amunt i sortim sobre un caos de blocs.
Tenim davant el Gra de Fajol i en direcció a la seva falda, on s’obre l’esvoranc de la canal Central, un llom, entre la tartera (esquerra) i la rasa de desguàs de la canal (dreta).
Guiats per fites, enfilem pel llom (SW) fins a la base de la canal on anem a l’esquerra (SE), ran de paret.
Flanquegem per la part alta de la tartera, perdem una mica d’alçària i continuem enfilant-nos en la mateixa direcció (SE) per terreny rocallós, on ens cal parar atenció a les fites, per trobar la millor manera de progressar fins al Pas de l’Isard. Nom que rep l’ampla collada entre els dos cims del Gra de Fajol.
Anem a l’esquerra i, per camí ben fressat, guanyem el cim oriental per la suau carena.

Gra de Fajol de Baix (2566m)
O Gra de Fajol Petit. Vers ponent i el nord, els seus veïns més alts ens priven de veure-hi més enllà que alguns cims de l’Olla de Núria, el Gra de Fajol, el Pic de la Dona,… però és una bona talaia cap a la resta de l’arc i hi albirem el massís del Canigó, els sostres de l’Alta Garrotxa: Comanegra, Bassegoda, Bestrecà, Mont,… i a migdia fins al Montseny.
Retornem al Pas de l’Isard i enfilem en direcció al germà gran. Un corriol ben fressat ens hi mena. Salvem un primer esperó per l’esquerra (S) i progressem lleugerament allunyats de la carena, tallada per l’abrupta cinglera de la cara nord-oriental.

Gra de Fajol (2712m)
O Gra de Fajol Gran i també dit de Dalt. Coronat per una creu. Té una panoràmica semblant al seu germà xic, millorada cap a ponent sobre alguns cims de l’Olla de Núria i la Coma de Fresser.
Marxem (SW) pel un ben definit camí però, quan aquest abandona l’ampli crestall en direcció al Coll de la Marrana, continuem recte baixant còmodament, seguint indicis de corriol i algunes fites, fins a l’ampla collada que tenim en aquella direcció.

Coll de la Coma de l’Orri (2492m)
Baixem (SE) per l’ampla coma entre el Gra de Fajol i el Puig de les Borregues. Molt herbada al començament, el camí s’hi desdibuixa, però es defineix aviat i les fites ens ajuden a no perdre’l.
Perdem alçària per les jaces de Dalt i del Mig, salvant graonades, mentre la coma s’apregona i diverses surgències van acabalant el torrent.
Entrem al bosc, creuem el torrent i atenyem una antiga pista. La deixem per un corriol a mà esquerra i ens anem separant de la coma, tot remuntant pel marge dret del Ter fins a creuar-lo per un pontarró de fusta.
A l’altre riba retrobem el camí de l’anada i en poca estona més retronem al punt de partida.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Serra de Milany

Santa Magdalena de Cambrils i Castell de Milany des de Vallfogona

Distància 16,5 Km
Desnivell acumulat 1000 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 18 de novembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Taga (1:25000)

Itinerari circular pel vessant nord de la serres de Santa Magdalena i Milany. Dividit en tres trams de semblant llargària ben diferenciats: pujada, carener i retorn. El de pujada és el més costerut, especialment els trams entre la Bauma i Puigvassall i l’accés final a Santa Magdalena. El carener és planer i el de baixada va bona estona per pista.
Sempre per camins i pistes, no té altra dificultat que el fort pendent. Fins al castell seguirem el PR-C 59 i a partir de Plana Vidala el GR 3. La senyalització, força deficient, obliga a dedicar-hi atenció.
No és recomanable realitzar-lo amb mullena. Hi ha trams, especialment entre la Creu de l’Espinau i el castell, que son un autèntic fangar. També part de la baixada entre el castell a la pista.
En un dia clar des de la miranda del castell pot albirar-se una vasta panoràmica.

Accés. A Vallfogona de Ripollès s’hi va per la N-260 entre Olot i Ripoll. Accedim al nucli urbà pel carrer del Prat de l’Om, girem a l’esquerra pel de Puig Estela i aparquem a la Plaça de la Salut, prop de l’església i l’Ajuntament.

Vallfogona de Ripollès (940 m)
Marxem en direcció a Santa Magdalena i el Castell de Milany (indicador vertical) seguint senyals del PR-C 59.2 per un camí pavimentat (E), deixant a mà esquerra el cementiri i l’església de Sant Julià.

Pas llis del Trull (904 m)
Quan el camí creua la riera de Vallfogona l’abandonem per un corriol a mà esquerra en direcció a Santa Magdalena (senyalització vertical) pel marge dret hidrogràfic.
Més enllà creuem la llera a gual, anem a passar pel costat del mas Ciutadia i sortim a una pista que prenem a mà dreta fins a una zona d’esbarjo (esquerra) on, a l’altre cap, el Torrent de la Bauma salta i s’entolla.
Creuem un pontarró, seguim per un camí ben fressat i ens enfilem fins atènyer la pista pavimentada al mas de la Bauma, a l’alçada d’una font.

Font dels Burros (965 m)
Anem a la dreta pel camí de la Bauma.

Càmping-masia la Bauma (985 m)
No cal arribar-hi (1). Pocs metres abans fem un gir de 90º a l’esquerra per un corriol que s’enfila i va a passar pel costat del tancat de les parcel·les del càmping. A la propera bifurcació (camins paral·lels), prenem el de l’esquerra.
Desprès ens enfilem en fort pendent dins d’una esponerosa fageda, per camí ben definit, vers el SE. Antigues feixes i prats de dall ens indiquen la presència d’un mas. A l’altra banda del torrent podem albirar el de Llastanosa.

Puigvassall (1250 m)
Antiga pagesia avui deshabitada. Seguim (SE) pel camí carreter d’accés.

Pla de Puigvassall (1274 m)
Cruïlla de camins. Anem a la dreta per una pista que deixem ben aviat per un corriol a mà esquerra.
Sortim de nou a la pista, la creuem i, quan la retrobem, la seguim a mà dreta durant 300 metres, per deixar-la a l’alçada d’una bifurcació, altre cop pel corriol.
De nou creuem la pista i continuem a l’altre marge pujant en fortíssim pendent.

Santa Magdalena de Cambrils (1547 m)
Senzilla ermita de petita nau única i rectangular, amb volta de canó. Hi havia un atri a la part davantera que es va esfondrar fa uns anys.
N’hi ha referències des del segle XVI. S’hi celebra anualment un aplec, el primer diumenge d’agost.
Punt més alt de l’itinerari i cruïlla de camins (senyalització vertical).

Marxem (SW) en direcció al Castell de Milany seguint el PR-C 59.1 pel camí que, ara per un vessant, ara per l’altre o pel bell mig, va resseguin la carena de la serra, termenal entre Vidrà i Vallfogona i, per tant, entre l’Osona i el Ripollès.
Tot i ser carener, el camí ens ofereix poques vistes per l’abundant vegetació que l’envolta.

Creu de l’Espinau (1414 m)
Punt més baix de la carena i cruïlla de camins (rètol). Per la dreta podríem escurçar l’itinerari retronant a Vallfogona per la pista que baixa a Llastanosa.
Creuem la pista i a l’altre cap continuem pel corriol. Ara per una banda, ara pel l’altra anem vorejant una llarga filferrada. El camí descriu un ampli gir de 90º a la dreta (NW)

Plana Vidala (1506 m)
Cruïlla de camins indicada on coincidim amb el GR 3/GR 151. Seguim recte.
Atenyem un ampli planell que revoltem a l’esquerra, propers a l’arbrat (esquerra de la tanca filferrada).

Pla de la Bronza (1512 m)
Quan tornem a entrar al bosc, amb el castell de Milany a la vista, a la cruïlla deixem momentàniament el GR i anem a la dreta pel que, de fet, és una drecera. Sortim a la pista que puja de la casa de Milany.

Coll de Milany (1480 m)
Cruïlla de camins indicada. En tornar del castell, baixarem pel camí de la dreta.

Castell de Milany (1529 m)
Ruïnes d’un castell roquer documentat d’ençà l’any 962. S’han afermat les parets i elements que resten drets i s’hi ha bastit una miranda. Vèrtex geodèsic i taules d’orientació.
En un dia clar es pot albirar fins al Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat vers migdia. Per l’altra banda la Serra d’Ensija, Cadí, Puigmal, Bastiments i el Canigó.
Retornem al coll i, seguint el GR 3, baixem a l’esquerra per un camí molt dret pel marge esquerre del Torrent de Can Cucut. Quatre cops creuem la pista fins que, quan la retrobem per cinquena vegada, la prenem a mà dreta, travessem el torrent i la seguim bona estona, en baixada, fins a les envistes de Vallfogona.

Camí de Vallfogona (1082 m)
Rètols indicadors. Deixem la pista per un corriol a mà esquerra que baixa en direcció al poble per entremig de prats, antigues feixes i claps boscosos, perdent alçària fins atènyer la riera de Vallfogona que creuem pel pont.

Pont medieval (889 m)
Ben conservat, data del segle XIV. Continuem a l’altre marge per un camí empedrat que ens enfila fins a les primeres cases. Entrem al nucli medieval per la Plaça de la Vila i, per unes escales, anem a passar pel costat del campanar de l’antiga església de la Mare de Déu del Pòpul.

Castell o la Sala (954 m)
De planta rectangular amb una torre de set pisos d’alçada.
Pel carrer de Puig d’Estela retronem al punt de sortida.

  • (1) Cal estar atents dons la precària senyalització indueix a seguir fins a l’edifici del mas, situat al peu d’una balma.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Puig de les Bruixes i Comanegra

Envoltant el torrent de Bellestil: del Collet del Sunyer pel Coll de Terrers i retornant per la Carena de Ricolta.

Distància 18 km
Desnivell acumulat 1300 m
Nivell de dificultat Mijana
Data 11 de desembre de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)

Itinerari de descoberta per camins poc transitats on el GPS serà molt útil. Sense grimpades ni passos compromesos, cal tenir en compte la llargada i el desnivell que acumula.
Podem escurçar-lo molt pujant en vehicle fins a prop de la bassa de Monars, com es fa habitualment.
És quasi obligat aprofitar l’estada a contrada per visitar Beget i Rocabruna.

Accés
A Beget prenem la carretera d’Oix i, passat el Pont d’en Llobet, una pista a mà esquerra, apte per a turismes, que puja al Sunyer (rètols, allotjament rural i restaurant). Deixem el vehicle poc més amunt, en una collada ampla i evident.

Collet del Sunyer (676 m)
Vers els NE tenim la clotada del Torrent de Bellestil. A la carena de la dreta sobresurt el Puig del Morro pel que passarem ben a prop. Al centre el Comanegra i a l’esquerra els Cingles de la Gralla per on retornarem.
Marxem per la pista en baixada, guiant-nos per senyals de pintura grocs (Itinerànnia) que seguirem fins al Puig Ferriol. A l’esquerra, en una torrentera, trobem la font del Aiguerols i poc més endavant un mas. Travessem el torrent i ens enfilem per l’altre marge. Deixem a mà esquerra l’accés al mas del Bac de Bellestil (rètols indicadors) (1) i continuem amunt per la pista fins al coll.

Collet de la Figuera (867 m)
Deixem la pista per un camí carreter a l’esquerra i atenyem les ruïnes del mas de la Figuera. Continuem per un corriol que, desprès d’un grauet, s’enfila per pendent entre fort i molt fort, entremig de l’alzinar.
Quan passem pel peu del Puig del Morro el pendent es modera.

Coll de Terrers (1092 m)
Vers el NE destaquen el Puig Ferriol i el Puig de Comanegra. Marxem planerament vers l’E. Primer per entremig d’un bosc mixt de roure i alzina, després per antigues feixes de conreu.

Camp de l’Argelaguer (1142 m)
O Coll Ferriol de Baix. Cal estar atent als senyals dons, el més fàcil és continuar recte pel camí més definit que ens menaria a Monars. Els senyals ens indiquen girar a l’esquerra (N), sense camí fressat, atents als senyals als arbres. Desprès, quan ja resulta més fressat, vers el NW fins al Coll Ferriol.
Al coll tenim davant nostre el Puig Ferriol. Hi pugem pel vessant llevantí (dreta en el sentit de la marxa). Primer per camí planer vers el NE, després virem a W i, per fortíssim pendent, assolim el cim.

Puig Ferriol (1315 m)
Planer pel cantó N en contrast amb el vessant pel que hem pujat. Dilatada panoràmica vers el S i W. Podem resseguir el camí que hem fet i el que ens resta.
Baixem fins a la propera Bassa de Monars i ens enfilem a la pista que hi puja des de prop de Rocabruna. La seguim a la dreta fins al Collet de l’Orri on acaba i emprenem un corriol ben fressat i senyalitzat (rètols i senyals de pintura verd-taronja).
Rebutgem a mà dreta un camí que també puja al Puig de la Bruixes pel Coll de Sant Marc i ens enfilem a la carena, marxant per moderat pendent vers el NE.
Al Pla de la Serra virem a SE i, tot carenejant o propers a la carena, ara pel solell, desprès per l’obaga, seguim per camí ben definit fins al Puig de les Bruixes.

Puig de les Bruixes (1391 m)
El seu nom deu venir, com altres, d’un suposat lloc de culte i bruixeria. Format per una llarga carena fàcil però afilada que s’allargassa de N a S. Coronat per un pessebre que es renova cada any.
Té una bona panoràmica solament retallada pel Comanegra. Però molt millor que la d’aquest. Especialment sobre l’Alta Garrotxa, el Vallespir i el Pirineu Occidental del que destaca el massís del Canigó.
Retornem sobre els nostres passos fins al Pla de la Serra.

Pla de la Serra (1371 m)
Deixem a l’esquerra el camí pel que hem vingut i emprenem un poc definit corriol (senyals verd-taronja escadussers) que careneja primerament, se’n aparta per enfilar-se fort per la fageda de l’obaga i la recupera fins al cim.

Puig de Comanegra (1557 m)
Vèrtex geodèsic al punt més alt però de nul·la prominència sobre una llarga carena que s’estén de llevant a ponent. La fageda, que per la cara nord arriba fins a la carena, impedeix albirar el paisatge per aquell cantó i contrasta amb els rasos del vessant meridional.
Sostre comarcal de la Garrotxa és partió de terme entre Montagut i Oix (Garrotxa), la Menera (Vallespir) i Camprodon (Ripollès).
Baixem carenejant vers el W per camí fàcil i evident fins a la Collada Fonda on girem al S i travessem el Pla de la Primavera.
Fora de camí (2), esquivem ginebrons i altres arbusts, creuem un corriol transversal (que no hem de seguir) i, pel costat d’una font i abeurador, anem a buscar la pista de la Bassa de Monars que prenem a mà dreta fins al proper revolt.

Coll del Boix (1195 m)
Quan la pista fa un marcat revolt és just el punt on l’abandonem per seguir a l’esquerra, pel llom de la carena, fins a localitzar indicis d’un corriol gens fressat, pràcticament perdut i que solament es fa evident en curts trams. Ens mena propers a la carena, vers el SW, pel vessant ponentí dons al llevantí (esquerra) hi tenim l’espadat dels cingles de la Gralla.
Quan recuperem la carena el camí es defineix més i trobem senyals de pintura verds (3) que seguim fins al collet.

Collet del Clotic (975 m)
Cruïlla de camins en una clariana (4). Baixem vers el SE per camí ben definit al començament que acaba desdibuixant-se dins de l’alzinar. Revoltem cap a W per entremig de marjades de pedra i de nou vers el SW. Sempre dins d’un espès alzinar.
Atenyem un camí molt més definit on recuperem els senyals que hem deixat al collet (5). Contraforts, marjades i restes de construccions de pedra seca evidencien un antic camí.
Passem als peus dels Cingles de Migdia i en poca estona més ens plantem al Collet del Sunyer.

  • (1)  La pista és apte per a turismes fins poc més enllà d’aquest mas.
  • (2)  Malgrat que és dibuixat al mapa. Resulta molt més pràctic baixar directament del cim a la Bassa de Monars per algun dels corriols dels Triadets.
  • (3)  Es tracta de la confluència, poc evident des d’on venim, amb el camí del Pla de les Falgueres (o de Falguers) que haguéssim pogut prendre, fent marrada, uns set-cents metres pista enllà. Els senyals verds son antics i sovint es confonen amb líquens a les pedres o a l’escorça de l’alzina.
  • (4)  Tres camins: El descrit a la ressenya, poc clar. El que baixa pel Clot del Trull, sota Can França (N). El senyalitzat (pintura verda) i que baixa al Collet del Sunyer pel vessant ponentí de la Carena de Ricolta (dibuixat parcialment al mapa).
  • (5)  Creiem, sense haver-ho comprovat, que es tracta de la confluència amb un corriol d’enllaç entre aquest i el que baixa pel vessant ponentí des del Collet de Clotic.





Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pic de l’Infern

Des d’Ulldeter, pel cordal entre el de Bastiments i el de Freser

Distància 12,2 km
Desnivell acumulat 1127 m
Nivell de dificultat moderat
Data 21 d’octubre de 2011
Cartografia Ed. Alpina. Puigmal i Ulldeter (1:25.000)

Una altra clàssica, imprescindible per a qualsevol muntanyenc. Itinerari circular que transita bona part per carenes que ens procuraran àmplies perspectives. Albirar a vista de pardal els estanys superiors del Circ de Carançà, la Coma de Bacivers, la de Freser… és un regal per a l’amant de la muntanya. Trepitjarem tres cims: el del Pic de Bastiments, el del de Freser i el de l’Infern, passant de l’un a l’altre pel cordal carener. Desprès, pel Coll de la Marrana, retornarem al Refugi d’Ulldeter. Opcionalment podem pujar al Gra de Fajol. Aquesta era la nostra intenció inicial però tot i que vàrem gaudir d’un matí esplèndid, la boira va anar guanyant terreny a partir de migdia i vàrem passar-hi de llarg.

Carretera a Vallter 2000

Deixem el vehicle al darrer revolt de la sèrie de vuit que trobarem a la carretera que de Setcases mena a l’estació d’esquí de Vallter 2000 un cop passat l’aparcament del Pla dels Hospitalets. Rètol indicador del refugi d’Ulldeter. En moderat pendent un camí ben fressat i senyalitzat (GR 11) ens mena vers ponent pel marge esquerre de l’incipient Riu Ter. Quan passem a l’altre marge per una passarel•la augmenta el pendent i ja tenim el refugi a la vista.

Refugi d’Ulldeter

Continuem pel GR vers W en moderat pendent i camí ben fressat fins que abastem una pista. Quan fa un gir el camí la creua i marxa cap al Coll de la Marrana. Nosaltres seguim la pista a mà dreta vers NW deixant en aquesta mà les ruïnes de l’antic refugi fins abastar l’estació superior del remuntador del Pla de la Regalissia.

Estació sup. remuntador Pla de la Regalissia.

Per darrere l’edifici albirem unes fites que ens menen enfilar-nos sense camí fressat (indicis de corriol) vers NE en direcció a un esquenall que baixa de la carena. Un cop depassat l’esquenall girem a N i abastem el camí que puja de l’estació d’esquí. En llaçades i ja per camí més definit abastem el coll.

Coll de la Geganta

Per camí ben definit i en fort pendent marxem vers WSW seguint el llom de la carena (Esquena de l’Ase). Quan abastem la creu el pendent es modera i s’aplana mentre continuem per l’allargassada carena passant pel costat del vèrtex geodèsic i, finalment abastem el cim.

Pic de Bastiments

Del cim continuem cap al del Pic de Freser que destaca clarament a W. Sempre per camí ben definit davallem fort vers W a les Collades de les Comes de Malinfern per tornar-nos a enfilar vers SW fins al cim.

Pic de Freser

Del cim albirem fàcilment vers WNW el seu veí el Pic de l’Infern. Perdem alçària baixant vers W tot seguint el fil de la carena fins a un pas rocallós i aeri amb unes llastres inclinades pel vessant S que, amb cura, es passa sense dificultat. Si ens fa basarda podem esquivar-lo per baix decantant-nos més al S. Continuem grimpant (en algun punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans) pel vessant S fins al Portell dels Gorgs, un collet al peu d’una roca vermellosa. Un cop al vessant N continuem per un corriol ben definit que, vers el NW, ens menarà al cim.

Pic de l’Infern

Del cim retornem fins al Portell del Gorgs deixant a mà dreta el corriol que puja del Coll de la Vaca. Al Portell passem al vessant S i baixem per la Coma de l’Infern per fort pendent i sense camí definit vers SE. Al fons de la coma veiem força definidament el camí per on discorre el GR 11 i que, a partir del Coll de la Vaca, ha abandonat el cordal carener. Ens hi adrecem. Quan el pendent es modera albirem algunes fites que seguim i que ens menen fins al camí. Als Aigols Podrits on les torrenteres conformen un incipient Riu Freser a la capçalera de la coma homònima, ens enfilem de nou, ja sempre per camí fresat vers E i en moderat però sostingut pendent fins al coll.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Coma de Vaca

L’escriptor Àngel Guimerà es va inspirar en els paratges de Coma de Vaca per escriure la seva coneguda obra Terra Baixa on apareix un pastor anomenat Manelic. Per això el refugi de Coma de Vaca també és conegut com el Manelic.

Hi ha diversos itineraris per accedir a la Coma de Vaca. Presentem aquest que hi mena des del Santuari de Núria per l’espectacular i panoràmic Camí dels Enginyers i retorna pel no menys interessant camí de les Gorges del Freser.

El refugi de Coma de Vaca amb la Coma de Fresser al fons



Torreneules

Des de l’Alberg del Niu de l’Àliga, pel Serrat de la Coma del Clot

Distància 9 km
Desnivell acumulat 890 m
Nivell de dificultat moderat
Data 27 de març de 2010
Cartografia Ed. Alpina. Vall de Núria-Ulldeter –hivern- (1:25000)

Ruta circular que permet enfilar-nos als cims més orientals de l’Olla de Núria: els dos Torreneules. O sigui el Cim de la Coma del Clot o Torreneules Gran i el Torreneules o Torreneules Petit.
El Torreneules és el cim que crida la nostra atenció pujant de Queralbs a Núria, penjat sobre les goges del Freser.
Com que és una hivernal està plantejada resseguint carenes. Si el risc d’allaus és marcat, cal evitar la pala a migdia del cim de la Coma del Clot, passat el Coll de Torreneules. I la baixada a la Coma de Fontnegra, cal fer-la resseguint el camí d’estiu. Malgrat tot, si el risc és molt marcat, millor retronar pel camí d’anada.
En la data d’aquesta sortida hi havia poca neu, desprès d’uns dies de sol i temperatures altes. Habitualment però, caldrà calçar-se les raquetes.
En qualsevol cas és un recorregut que ens ocuparà una matinal en el que gaudirem d’una bona perspectiva de tota la zona de Núria a Ulldeter.

Alberg del Pic de l’Àliga (2.121 m). (Rètol indicador) Marxem vers ponent seguint el camí d’estiu. Aviat trobem un altre rètol en una cruïlla. Per la dreta el camí baixa a la Coma del Clot i és el camí habitual al Coll de Torreneules. Per l’esquerra, fent llaçades, s’enfila al Pic de l’Àliga. Marxem per l’esquerra, vers el nord estalviant-nos les llaçades del camí, fins al cim. Fort pendent.

Pic de l’Àliga (2.422 m, 55’) Alçada més meridional de la Serra de Coma del Clot. Podem albirar vers gregal (NE) el Puig de Fontnegra i a llevant el Cim de la Coma del Clot (o Torreneules Gran). El Torreneules (petit) ens queda ocult. Resseguim la carena en moderat pendent fins al proper cim que abastem en poca estona.

Pic de la Pala ( 2.478 m, 1h 5’) Tenim una bona vista sobre tota la Coma de les Molleres. Carena enllà, vers gregal i en fort pendent, guanyem el següent cim.

Puig de Fontnegra (2.728 m, 1h 55’). Per la seva alçària i situació domina l’entorn, especialment tots els cims de l’Olla. Però també del sector d’Ulldeter. Davallem en moderat pendent vers xaloc (SE) fins al Collet de Fontnegra i ens enfilem al Cim de la Coma del Clot.

Cim de la Coma del Clot (2.739 m., 2h 25’). Sostre del recorregut. Les vistes son semblants a les del seu veí. Una mica millors cap a Ulldeter. Baixem en pendent entre moderat i fort a buscar el Coll de Torreneules (2.561 m) per on passa el camí que per ponent va a l’alberg del Pic de l’Àliga per la Coma del Clot i per llevant al refugi Manelic, per la Coma de Vaca.
Vers gregal comencem a enfilar-nos al Torreneules (petit). Pendent moderat al començament que s’accentua a mesura que guanyen alçària. El camí ressegueix la carena, decantant-nos els darrers metres per la banda de Coma de Vaca.

Torreneules (2.713 m, 3h 15’). És l’únic cim dels que hem pujat que disposa d’un senyal ben visible de cim (la resta estan coronats per modestes fites de pedres). Una perxa metàl·lica en honor a Sant Eudald. Bona vista del sector d’Ulldeter (Bastiments, Gra de Fajol,…), de la Serra del Catllar (Pastuira, Fontlletera,…) i sobre el Balandrau.
Retornem al coll on, seguint el camí d’estiu ens enfilem lleugerament marxant vers ponent per sota la pala a migdia del Cim de la Coma del Clot[1]. Desprès virem a garbí (SO) per enfilar-nos, quasi sense adonar-nos-en al Cim del Ras.

Cim del Ras (2.563 m, 3h 55’). Podem evitar-lo deixant-lo a mà esquerra. De fet el camí d’estiu en passa de llarg i descriu una gran marrada en el sentit de les busques del rellotge per baixar a la Coma del Clot. Segons l’estat de la neu, podem estalviar-nos aquesta marrada i baixar directament vers mestral (NO) a buscar el Torrent de Fontnegra, al fons de la coma.

Torrent de Fontnegra (2.195 m, 4h 25’). En moderat pendent ens enfilem vers garbí en direcció a una mena de collet on localitzem el camí de l’anada que resseguim fins al punt de partida (4h 50’)

  • [1] Molta atenció en aquest punt si el risc d’allaus és marcat. Si és molt marcat, millor retornar pel camí d’anada.





Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Taga

Des de Santa Magdalena de Puigsac (Pardines)

Aquest és un del itineraris més habituals per pujar al Taga, des de Pardines, al veïnat de Puigsac i seguint pel camí de Coll de Bac, el mateix que es fa servir sense neu.
Pot fer-se en una matinal que us resultarà molt plaent. Si no ens apartem de la ruta, el risc d’allaus és molt baix.
Segueix la descripció feta a Senderisme i Teca, d’en Justí i la Paula. Una pàgina molt ben documentada, d’excel·lent presentació. En podeu treure moltes idees i informació. Resultaria endebades fer-ne una ressenya que ja està perfectament descrita i documentada a l’esmentada pàgina. Us remetem a aquest lloc per conèixer tots el detalls.


Via romana del Capsacosta

De Sant Salvador de Bianya a Sant Pau de Segúries

Distància 9,4 km
Desnivell acumulat 569 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de gener de 2010
Cartografia Editorial Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)

Els arqueòlegs consideren probable que la calçada empedrada que uneix Sant Salvador de Bianya amb Sant Pau de Segúries sigui d’origen romà. Podria tractar-se d’un ramal secundari de la via Augusta que, procedent del Vallespir i passant pel Coll d’Ares, anava a buscar la vall del Fluvià. Altres, sense cap fonament seriós, la vinculen a la Via Annia i les hipòtesis més fantasioses, troben aquí l’origen toponímic de la Vall de Bianya. Malgrat que la datació constructiva és incerta, te molts elements comuns a altres vies atribuïdes fonamentadament a l’època romana.
En qualsevol cas és una antiga via que fins fa relativament poc (primeries del segle XX) va servir de nexe entre les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Es troba documentada –malgrat que parcialment- des del segle X. Posteriorment va formar part del camí ral d’Olot a Camprodon. Amb la construcció de la carretera (actual C-153) els anys 1926-27, va caure en desús, relegada únicament a camí ramader i deteriorant-se progressivament.
Arran de la construcció dels túnels de Capsacosta (1992-94) la concessionària de l’obra (Dragados y Construcciones SA) per llei, va haver d’invertir l’1% del pressupost en accions culturals. Part d’aquests fons es destinarien, sota la tutela de la Generalitat, a consolidar i restaurar alguns trams de la via.
Actualment la Via del Capsacosta és ben senyalitzada i ofereix al visitant un recorregut museïtzat. Fou declarada Be Cultural d’Interès Nacional, però els recursos destinats son clarament insuficients i resta molt per fer-hi. A tall d’exemple hem pogut constatar com l’erosió continua malmetent-la.
La visita és un agradable i fàcil recorregut que podem fer en poc més de tres hores. Tant podem començar-lo des del Ripollès, a Sant Pau de Segúries, com des de la Garrotxa, a Sant Salvador de Bianya. El tram més interessant però es troba al sector llevantí, entre Sant Salvador i la Collada de Capsacosta. Hem pogut comprovar que és molt visitada.

Accés. Al km 214 de la C-26 ens desviem cap a Sant Salvador de Bianya per la C-153a. Passat el llogaret de Sant Salvador continuem en direcció a Sant Pau de Segúries. Poc més enllà, al punt quilomètric 74,5 trobem a mà dreta el un monòlit informatiu de la via. Just a l’esquerra hi ha un petit espai per aparcament.

Cal Ferrer (583 m). Ruïnes d’un edifici del segle XVII que havia estat hostal i posteriorment ferreria. El monòlit de l’altra banda de la carretera te uns visors amb diapositives que ens il·lustren sobre diversos aspectes de les vies romanes.[1]
Comencem a caminar seguint la via, ben senyalitzada i evident. Trobem sovint estaques metàl·liques amb il·lustracions explicatives dels diferents elements constructius: contraforts, cunetes, trenca-aigües, clavegueres, pilons guarda-rodes, plataformes giratòries, etc. També d’altres construccions pròpies d’un camí ral com un antic hostal (Cal Sargantana) o una antiga pedrera.
La via te diverses variants, més planeres i, pel que sembla, de característiques constructives ben diferents (corbes de punt rodó, etc.). Son, probablement de datació més tardana. Estan senyalitzades. Podem optar per anar íntegrament per la via i retornar seguint aquestes variants. A mitja pujada ens cal creuar la carretera que hem deixat a Cal Ferrer.
En alguns trams la via salva el pendent serpentejant en curts trams rectes sostinguts per plataformes quadrades i murs de contenció de grans blocs de pedra seca. En general el pendent no passa de suau o moderat (10%~20%). La calçada està construïda a base de dues fileres de carreus quadrats o rectangulars. L’amplada oscil·la entre els 3 i els 5 metres i escaig.

Collada de Capsacosta (982 m, 1h 15’), punt més alt del recorregut, termenal comarcal entra la Garrotxa i el Ripollès. Un plafó ens fa adonar de la diferència entre un vessant i l’altre. Fins ara ens hem trobat sobretot pi i alzina. A partir d’aquí anirem davallant cap a Sant Pau de Segúries, quines primeres cases ja s’albiren al fons. Trobarem freixes, roures i prats dedicats al pasturatge.
Prenent una variant passarem per la font de l’Arç (942 m, 1h 25’), lloc ben arranjat i obac que a l’estiu deu fer bo parar-s’hi una estona. Disposa de fogons i taula.
Més avall deixem a mà dreta les primeres cases del poble (Cab Barramba) i trobem un monòlit informatiu (889 m, 1h 35’), semblant al de Cal Ferrer. A partir d’aquí encetem un tram pavimentat. Passem pel costat de Can Catiu, Can Cels, l’Hostal de Dalt i retrobem la carretera. A l’altra banda hi ha Sant Pau Vell (883 m, 1h 45’).

Retornem pel mateix camí, prenent les variants allí on havíem seguit per la via o a l’inrevés. Hi esmercem 1h 15’.

  • [1] La part visitable de la via comença realment força més avall, al Pas dels Traginers, tot seguint la riera de Sant Salvador fins al pont de la Coromina.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF