Arxiu de la categoria: Selva

De Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar

Pel Puig Gros, Sant Baldiri, Sant Grau i Cala Pola

Distància 20,4 km
Desnivell acumulat +756 -835m
Nivell de dificultat moderat
Data 4 de maig de 2016
Cartografia Editorial Piolet. L’Ardenya (1:25000)

Itinerari lineal pel massís de l’Ardenya, alternativa al GR 92, amb una distància semblant.
Passarem per un tram del camí romà entre Sant Feliu i Tossa. En una zona molt prolífica en monuments megalítics, en visitarem alguns. També (opcionalment) una cova i acabarem resseguint l’abrupta costa nord de Tossa pel camí de ronda. Aquella que Gaziel considerava verdaderament Costa Brava. Travessarem suredes, pinedes, sorrals, cales, sots i cims. Tal diversitat paisatgística no deixa indiferent al caminant.
Els camins son, en general, ben fressats i senyalitzats. Excepte un tram molt curt de drecera, tot baixant a Cala Pola, que podem esquivar baixant fins al coll del Sastre. Bona part va per pistes de terra batuda. De Sant Feliu a Sant Grau seguirem el PR-C 101. I d’aquí a Tossa per itineraris locals. Esporàdicament, coincidirem amb el GR 92.
Però a l’itinerari hi conflueixen molts altres camins. Si be hi ha senyalització a la majoria de cruïlles i bona part dels camins estan representats al mapa, no hi son pas totes. He procurat incloure-les perquè, fins i tot sense GPS, sigui factible seguir-la sen fer marrada.

Accés
A l’alçada del punt quilomètric 43 de la GI-682 entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa. Poc després a mà dreta (direcció Tossa), hi ha espai per a aparcament, on també podem incorporar-nos al camí directament.

Quatre Camins. Rètols indicadors del PR-C 101. Prenem camí en direcció a Coll de Portes i St. Grau d’Ardenya.

Coll de Portes. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (Pla de ses Mòdegues, St. Benet i Vall de Mascanada)

Camí a la Vall de Mascanada. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (Pla de ses Mòdegues, St. Benet i St. Grau d’Ardenya)

Pla de ses Mòdegues. Bifurcació indicada. Anem a la dreta (collet de la Mare de Déu, St. Benet i St. Grau d’Ardenya). Tot i que volem pujar al Puig Gros, per l’esquerra faríem marrada.

Camí Romà. Inici d’un tram que conserva l’empedrat.

Cova del Camí Romà. Atenyem un collet. Separada uns metres a la dreta i sota un gran bloc. Se li atribueix un enterrament megalític. A mà esquerre del collet s’enfila el camí al Puig Gros.

Puig Gros. Cim coronat per nombroses torres de telecomunicacions. Baixem pel mateix camí, tot i que resulta més pràctic fer-ho per un a ponent que mena directament al Collet de la Mare de Déu.

Collet de la Mare de Déu. Bifurcació indicada. Atenyem el camí que baixa del Puig Gros. A mà dreta surt un corriol al Mirador de l’Àliga. Continuem recte (St. Benet, coll de la Creu d’en Barraquer, St. Grau d’Ardenya)

Camí de la Casa Nova. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (St. Benet, coll de la Creu d’en Barraquer). Cent-vint metres més enllà nova bifurcació en Y (no indicada) on anem a mà dreta.

Menhir del Camí de les Sorres. Tombat a la dreta del camí. A pocs metres nova bifurcació en Y. Continuem recte (dreta). A dos-cents metres ignorem un camí per la dreta i continuem recte.

Bifurcació en Y. El gir està ben senyalitzat. Anem a la dreta. Per l’esquerra faríem marrada.

Camí de la Casa Nova a Sant Benet. Atenyem una pista enquitranada que prenem i seguim a mà esquerra.

Sant Benet de la Muntanya. Mas i ermita enrunats. Deixem les edificacions a mà esquerra i anem a buscar la pista enquitranada que prenem a mà dreta (indicacions a Coll de la Creu d’en Barraquer, St. Baldiri i St. Grau d’Ardenya). A la bifurcació acaba l’enquitranat i continuem recte.

Font i abeurador. A l’esquerra del camí, al costat de la tanca d’un dipòsit.

Coll de la Creu d’en Barraquer. Bifurcació indicada. Seguim el GR 92 a mà dreta. Per l’esquerra faríem drecera baixant directament al coll de la Trencada.

Camí al Puig de les Cols. El deixem a mà dreta. Continuem recte.

Coll de l’Escorpí. Bifurcació indicada. Deixem el GR que marxa a mà dreta. A pocs metres hi ha el menhir del Terme Gros. Un cop l’hem visitat, continuem en direcció al Coll de St. Baldiri, St. Baldiri i St. Grau d’Ardenya)

Sureda Fonda. Sortim sobre una pista que prenem a mà esquerra. Cent metres més enllà obviem un camí a mà dreta. Passats uns altres cent metres més, nova bifurcació on continuem recte.

Coll de Sant Baldiri. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (St. Baldiri, la Trencada i St. Grau d’Ardenya) fent una colzada de 90º (S).

Sant Baldiri. Mas i ermita en estat ruïnós. Rètols indicadors. Continuem en direcció a la Trencada, Suro des Llop i St. Grau d’Ardenya.

Coll de la Trencada. Bifurcació indicada. Retrobem GR i el seguim a mà dreta (Tossa de Mar, Suro des Llop i St. Grau d’Ardenya) fent una colzada de 90º (W)

Cova dels Lladres. Un corriol prou fressat (després es desdubuixa), surt a mà esquerra faldejant a migdia del Puig de l’Avi fins a la cova.

Camí de Montagut. Bifurcació indicada. Deixem el GR que, per l’esquerra, s’adreça a Tossa per Montagut. Continuem recte pel PR-C 101 (Suro des Llop, St. Grau d’Ardenya)

Suro des Llop. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (St. Grau d’Ardenya) fent una colzada de 90º (E)

Camí del Sot de Vallpresona. Bifurcació no indicada. Deixem la pista per una de més precària a mà dreta. Passem pel costat de les agulloles i la barraca dels Caputxins i continuem baixant fins a creuar la llera del torrent.

Sot de Vallpresona. Creuem el torrent deixant el ramal de pista que baixa a mà esquerra i a mà dreta enfilem per l’altre marge.

Sant Grau d’Ardenya. Gran edifici d’estil neorromànic, adossat a una construcció amb aparença de masia. Hi passa la carretera entre Llagostera i cala Salionç. Aquí acaba el PR-C 101. Creu de terme i bifurcació indicada. Seguim per un camí enquitranat que més endavant continua en terra batuda, en direcció a la Mare de Déu de Gràcia i Tossa de Mar, seguint ara senyals de pintura grocs.

El Federal. Poc més enllà del mas del Federal (en estat semi-ruïnós a la dreta del camí), bifurcació no indicada on anem a la dreta.

Creu de Fusta. Bifurcació indicada. Obviem un ramal per la dreta i continuem recte (Mare de Déu de Gràcia, Tossa de Mar). Poc més enllà, a l’esquerra i vora el camí, hi ha una creu de fusta. I tot seguit dos ramals, també a mà esquerra, que obviem. En una colzada trobem la font dels Ruixons (indicada). Més enllà encara deixem un altre ramal precari, també a mà esquerra.

Bifurcació. Indicació errònia. El ramal que surt esbiaixat a mà esquerra mena, efectivament, a la Font dels Ruixons per la Creu de Fusta, però fent una considerable marrada. El coll del Sastre però, és en sentit contrari. Continuem recte (Mare de Déu de Gràcia, Tossa Vila). Poc més avall retrobem el GR (bifurcació indicada a la dreta al puig de ses Cadiretes). Continuem esquerra.

Mare de Déu de Gràcia. Ruïnes consolidades d’una ermita romànica. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (Tossa Vila). Poc més avall deixem dos ramals no indicats a mà esquerra.

Suro de la Custòdia. Bifurcació indicada. Seguint el GR a mà dreta arribaríem a Tossa pel coll de Sastre. Deixem el GR i prenem una pista a l’esquerra.

Canviem de pista. Cent-quaranta metres més avall, en un revolt tancat a l’esquerra, a l’alçada d’una estaca indicadora, deixem la pista per una d’antiga i precària, però fàcil de seguir, a mà dreta. Fent giragonses baixem fins atènyer la que ve del Coll de Sastre, que prenem a mà esquerra.

Torrent de Pola. Bifurcació indicada. Anem a la dreta (cales Pola, Bona i camí de Ronda). Travessem el càmping Pola (lliure accés a la platja per a vianants) seguint indicacions a Cala Pola i Camí de Ronda.

Cala Pola. Enfilem per unes escales i, per sota el mirador de la carretera, seguim el Camí de Ronda, guiats per senyals de pintura verds.

Cala Bona. Petita i bonica cala ocupada barroerament per un xiringuito.

Carretera de Sant Feliu a Tossa. Sortim a la carretera. La seguim a mà esquerra i, passat el mirador, la deixem per continuar el Camí de Ronda. Passem per sobre del Sot d’en Boada i de l’Infern d’en Caixa.

Tossa de Mar. El Camí de Ronda nord de Tossa parteix (acaba en el nostre cas) de la confluència entre els carrers de l’Infern d’en Caixa i el de la Mar Menuda on hi ha un parell d’indicadors.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

De Sant Feliu a Tossa

Puig de ses Cadiretes

Des de Tossa per la Mare de Déu de Gràcia i retorn per la vall de Roc

Distància 15,9 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de maig de 2016
Cartografia Editorial Piolet. L’Ardenya (1:25000)

Clàssica excursió per itinerari molt fàcil que transcorre per pistes, en bona part senyalitzades.
La pujada segueix el GR 92. Pel camí visitarem un menhir i un paradolmen en una zona, l’Ardenya, curulla d’aquests vestigis megalítics. Opcionalment podem veure’n un parell més.
Sense ser cap sostre comarcal, el Puig de ses Cadiretes és una talaia privilegiada sobre la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. A més, en bona part del camí podrem observar curioses formacions rocalloses. La fragmentació dels blocs granítics va conferir-los-hi estructures ben curioses que l’erosió posterior ha deixat al descobert. La més espectacular de la zona, però no pas la única, és sens dubte la de Pedra-sobre-altra.

Accés
Partim de la zona esportiva de Tossa de Mar, al nord-oest de la població, a la que podem accedir des de la carretera de Llagostera.

Zona Esportiva (48m)
Creuem la riera de Tossa per un pontarró. Anem a l’esquerra pel costat d’un càmping. A la primera bifurcació anem a la dreta (retornarem pel ramal de l’esquerra). Seguim indicacions a Mare de Déu de Gràcia, Sant Grau i, específicament, Puig de ses Cadiretes. A més dels senyals del GR 92.
Com a principals encreuaments atenyem el Coll de Sastre (esquerra), els pins del Sidre (dreta) i el Suro de la Custòdia (esquerra). Tots ben indicats.
Després d’una llaçada molt marcada, on hem deixat dos ramals a mà dreta, atenyem la Mare de Déu de Gràcia.

Mare de Déu de Gràcia (230m)
Ruïnes consolidades d’una ermita romànica ubicada en un bell paratge.
Més amunt (N), en un revolt (indicacions verticals) deixem a mà dreta el camí a Sant Grau i seguim a mà esquerra (W) durant un bon tram. Virem 90º (N).
En una nova bifurcació deixem dos ramals a mà dreta. El segon ens permetria fer drecera. Per comptes d’això virem 180º (S) i a mà esquerra trobem una indicació de Sa Porta de Pedra, fotogènica formació separada pocs metres del camí.
De nou a la pista, poc més enllà i al costat del camí, atenyem el menhir de Montllor, poc abans d’una bifurcació on anem a la dreta.
Més amunt, un corriol a mà esquerra ens mena al paradolmen d’en García.

Paradolmen d’en García (454m)
Es tracta d’una cambra funerària del Neolític final, separada uns vint-i-cinc metres del camí. Continuem (N).

Pla de les Pinyaques (477m)
Bifurcació de camins indicada. Per l’esquerra, en poca estona seríem al Puig de ses Cadiretes, però nosaltres seguim el GR a mà dreta en direcció a Sant Feliu. (1)
Atenyem una bifurcació on a mà dreta, sense camí definit, hi ha senyalitzada la Pedra-sobre-altra.
A escassos trenta metres més amunt, seguint el GR, trobem a mà esquerra el Menhir d’en Llach.

  • (1) El mapa de l’Ed. Piolet que hem utilitzat (Ardenya, V1, 2013) té un error en dibuixar el GR pel ramal de l’esquerra i un camí a l’alçada del Puig de Cadiretes que mena al Menhir d’en Llach. Aquest camí no existeix i el GR hi va per la dreta.

Menhir d’en Llach (482m)
El nom li ve de la propietat forestal on es localitza. Correspon al Neolític Mig-Recent. Aquí deixem el GR que baixa a Sant Feliu de Guíxols per Montagut i el Coll de la Creu d’en Barraquer.
Tornem a la bifurcació indicada prèvia. En pocs metres baixem a la trinxera d’una antiga pista que seguim a mà esquerra. Més enllà, a jutjar per les voravies, entrem en un sector del que deuria una extensió, sortosament no reeixida, de la urbanització de Sant Grau d’Ardenya, molt propera.
La espectacular formació de Pedra-sobre-altra queda ben a la vista.

Pedra-sobre-altra (463m)
Capriciosa formació rocallosa al peu de la qual hi ha un paradolmen datat al Neolític final.
Retornem al Pla de les Pinyaques on anem a mà dreta. Un indicador ens senyala el camí a Tossa per la Vall de Roc i un corriol a mà esquerra el Puig de ses Cadiretes situat una cent-trenta metres en aquella direcció.

Puig de ses Cadiretes (518m)
No albirem el cim fins que som ben be al peu. Vèrtex geodèsic, creu i torre de gaita forestal. Bona talaia des de la que s’albira Blanes, el Montnegre, el Montseny, Collsacabra, el Puigsacalm i el Pirineu oriental, del Puigmal al Canigó.
Retornem a Tossa per la Vall de Roc, seguint diverses pistes, unes amb millor estat que d’altres. El camí no és senyalitzat i la majoria de cruïlles tampoc estan indicades. Baixades sovintejades en fort pendent.
A les tres primeres bifurcacions anem a l’esquerra fins que entrem a la Vall de Roc, creuant la llera del torrent de les Pomeres.
Després deixem cinc bifurcacions a mà esquerra, una a mà dreta i una darrera a mà esquerra, fins que atenyem una pista més ample i senyalitzada, on anem a l’esquerra.
Deixem una pista i dos senders a mà esquerra i una altra pista a mà dreta, fins que sortim a una collada on hi conflueixen diversos camins. Hi ha pals indicadors. Anem a l’esquerra.
Baixem fent llaçades fins que anem a passar pel costat de la depuradora i d’un refugi d’animals i, ben aviat, retrobem el camí d’anada.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Puig de ses Cadiretes

De Lloret a Tossa de Mar

Del castell de Lloret al de Tossa per camins de ronda

Distància 13,1 km
Desnivell acumulat +700 -762m
Nivell de dificultat moderat
Data 1 de maig de 2016
Cartografia Editorial Piolet. L’Ardenya (1:25000)

Itinerari que permet admirar bona part de la costa entre Lloret i Tossa de Mar, malgrat que no podrem resseguir-la íntegrament: ens n’haurem d’apartar durant un tram intermedi, entre la Caleta d’en Trons i Cala Morisca, travessant per l’interior de diverses urbanitzacions, allunyats de la línia costanera.

Si be el camí de ronda de Lloret és una fàcil passejada, entre Cala Morisca i Tossa ja és un tram més exigent, on el paisatge compensarà amb escreix l’esforç.

Vist l’itinerari en conjunt, recomanaria escurçar-lo començant al peu del Turó de la Morisca, just on abandonem el GR, en direcció a Tossa. Hi podem accedir des de la carretera de Lloret a Tossa.

Accés
No és fàcil accedir al Castell de Sant Joan i, a més, està poc indicat. Hem de seguir l’itinerari que, per entremig d’urbanitzacions, enllaça la platja de Lloret amb la de Fenals, a partir de l’extrem més occidental del Passeig Marítim.
Els carrers que envolten el castell no son pavimentats i tampoc hi ha aparcament fàcil. Així que una bona alternativa és començar des del monument a la Dona Marinera o des del Passeig Marítim.

Castell de Sant Joan (48m)
El GR 92 hi passa a la vora i l’haurem vist en accedir al castell. Anem a trobar-lo i baixem a Cala Banys. Tot seguit passem pel costat del monument a la Dona Marinera i accedim al Passeig Marítim, que recorrem íntegrament fins a sa Caleta, al peu de l’inconfusible Castell d’en Plaja, on comença el camí de ronda.
El camí de ronda de Lloret és condicionat per al passeig d’un ampli ventall de públic: baranes de protecció, trams d’escales, miradors,…
Passem per la Cala des Frares i la Caleta d’en Trons on, després d’un llarg tram esglaonat, s’acaba el camí de ronda a l’Avinguda de la Tortuga (rètols indicadors).

Avinguda de la Tortuga (55m)
Porta el nom de l’illot que hi ha just a sota. Encetem aquí un llarg tram urbà seguint bàsicament el GR, però fem alguna drecera i busquem camins alternatius, com més propers a la costa millor (1).
Així a l’Avinguda Costa de Llevant fem drecera i enfilem per un solar a mà esquerra. Sortim al carrer paral·lel (on retrobem el GR) i el prenem a mà esquerra per, pocs metres més enllà, abandonar-lo de nou baixant a creuar el Torrent d’en Farinetes, seguint un corriol i una línia elèctrica. A l’altre marge, superada la torrentera, virem al nord per camí poc definit dins d’una pineda, fins a sortir al camí vell de Canyelles on retrobem el GR i anem a la dreta, endinsant-nos a la urbanització Cala Canyelles.
A la Ronda d’Europa tornem a deixar el GR. Aquest vial descriu un cercle dins la urbanització. El GR el segueix en sentit horari i nosaltres al revés: baixem a mà dreta per la ronda, fent marrada per apropar-nos a la línia costanera. Al final travessem un curt túnel on, a la sortida al carrer França, el retrobem i anem a la dreta per, al cap de pocs metres, baixar per unes escales fins al Port de Cala Canyelles.

  • (1) Fins poc abans de Cala Morisca, on l’abandonem definitivament, podríem perfectament seguir el GR sense fer excessiva marrada ni perdre’ns res d’interessant, paisatgísticament parlant.

Cala Canyelles (2m)
Seguint el GR en direcció a Tossa (rètols indicadors) des del fons de l’aparcament, pugem a la dreta per una de les carreteres d’accés, vorejant el Torrent de Canyelles. Travessem un altre tram d’urbanització i, davant d’un portal d’accés a la finca de can Joncadella (1), deixem definitivament el GR que marxa per l’esquerra, per adreçar-nos a Cala Morisca (rètols indicadors).
Baixem fent llaçades per una pista per, finalment, prendre un camí esglaonat fins a la cala.

Cala Morisca (0m)
Diminuta. Termenal entre Lloret i Tossa. En sortim mig grimpant per un roquer, seguint senyals de pintura blanca, que ens guiaran durant tot el proper tram. Encetem un bon trencacames amb pujades i baixades, sovint per fort pendent, salvant els replecs de la tortuosa orografia d’aquesta part de la costa.
El camí però, és ben fressat, amb trams esglaonats i algunes ajudes (sirgues, cadenes,…).
Salvem el morral sobre ses Figueretes per accedir a la platja de Portopí, a ponent de l’ampla Cala Llorell. L’abandonem per unes escales, travessem una mina i una tanca filferrada (atenció als senyals!), per accedir a les platges de garbí i llevant de Llorell. Ens cal fer una marrada vers l’interior per tal d’atènyer la Cala d’en Carlos, on continuem ran de costa fins a la Cala des Llevador.
A partir de la des Llevador, tornem a enfilar-nos de nou, separant-nos de la línia costanera, resseguint-la pel fil dels penya-segats. Ens hi aproparem a l’alçada de Cala d’Allà-on-Raja-l’Aigua, per tornar a enfilar-nos fins es Cards.

Mirador des Cards (118m)
Ampli i ben condicionat mirador, situat sobre la punta homònima. Permet albirar des del darrer tram de costa que acabem de recórrer, fins al Far de Tossa.
Hi arriba el camí de ronda (senyals verds i rètols) que seguirem fins a la bonica platja des Codolar, al peu de les muralles de la Vila Vella.
Travessem la muralla, pugem al Far de Tossa, baixem per les ruïnes de la Torre del Castell i l’església vella de Sant Vicenç, recorrem la muralla fins a la Torre de les Hores, per acabar la caminada a la Plaça d’Armes.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

De Lloret a Tossa

Les Agudes i el Turó de l’Home

Del Coll Sesferreres a les Agudes i el Turó de l’Home pels Castellets, retornant per la Font de Briançó i el Sot de Pont Gran

Distància 9,3 km
Desnivell acumulat 682 m
Nivell de dificultat Alta
Data 30 de novembre de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Montseny, parc natural (1:25000)

Itinerari circular pel Parc Natural del Montseny amb ascensió als dos sobirans del massís, les Agudes i el Turó de l’Home, per la cresta dels Castellets.
La dels Castellets és una de les rutes habituals, no pas la més fàcil. Al nostre parer la més atrevida i agraïda de la contrada. El trànsit per la cresta exigeix grimpar sovint i travessar trams molt aeris que, si be no han de representar un problema per a gent avesada a muntanya, cal tenir-ho en consideració.
El retorn pel Sot de Briançó i el Sot de Pont Gran l’hem fet, amb una lleugera variant, seguint el track de l’usuari d’aquest portal “el Porquet de Sant Antoni” (gràcies!). Tot i que és prou interessant, hi ha diverses alternatives com expliquem més avall.

Accés
Des de Viladrau per la GI-543 i la GIV-5201 fins a Sant Marçal on passa a denominar-se BV-5114. Passat el Coll de Sesferreres, entre els punts quilomètrics 27 i 26, hi ha un ampli aparcament a mà esquerra (Àrea de les Ferreres).
Des de Sant Celoni per la BV-5144, per Campins i Santa Fe de Montseny.

Coll Sesferreres (1188 m)
Davant mateix de l’aparcament, a l’altre marge de la carretera, comencem enfilant-nos, en moderat pendent i vers el SE, per un ben fressat corriol. Seguim senyals de pintura vermells per entremig del bosc.
Aviat, en una clariana, podem albirar vers el S la magnífica talaia de les Agudes.
Creuem una pista que seguim pocs metres tot reprenent el nostre camí a mà dreta (senyals i fites). Prenent-la a l’esquerra ens retornaria a la carretera.
Al Pla d’en Jep Xic podem apartar-nos lleugerament del camí per observar el Matagalls, el Coll Pregon i Sant Marçal.

Coll Sa-siureda (1404 m)
Per l’esquerra puja un corriol des del Sot de Pont Gran, pel que retornarem. Vers el S destaquen les Agudes i el primer turó del crestall dels Castellets.
Aviat comencem a grimpar pel vessant ponentí (W) esquivant blocs granítics. Seguint els senyals ens enfilem a l’ampli crestall per on continuem.

Pas de la cadena (1445 m)
Dues opcions, continuar crestejant (senyals de pintura grocs) o perdre uns metres pel vessant ponentí (W, dreta en el sentit de la marxa) i encarar el pas de la cadena. Optem per aquesta darrera seguint per una lleixa. En el punt més estret i amb força “pati” hi ha instal·lat un passamà de cadena.
Ens enfilem de nou a la carena, recuperem els senyals de pintura grocs i crestegem fins al coll.

Coll de Castellets (1488 m)
Evident i molt pronunciat que ens obliga a perdre uns metres. Ens enfilem pels Llisos, entre rocam descompost i herbei. Aviat tornem a grimpar per superar unes graonades.
Observem el canvi en la morfologia del rocam: al coll Sa-ciureda era granit, a partir del de Castellets, esquist.
Resseguim les sifonades de la cresta amb sovintejats passos de grimpada fins que atenyem un avant-cim des del que ja podem albirar el de les Agudes i, més enllà, el del Turó de l’Home.

Les Agudes (1706 m)
Sostre comarcal de la Selva. Termenal entre Arbúcies (la Selva), Montseny i Fogars de Monclús (Vallès Oriental). Coronat per una gran creu, bústia i un rellotge de sol.
És un cim planer, que s’allargassa vers el SW per un ampli llom carener en direcció al Turó de l’Home i que contrasta amb l’abruptesa dels altres vessants.
Ens dies clars la panoràmica és superba.
Baixem per camí evident i fàcil fins a la collada.

Collada Sesagudes (1647 m)
O Coll de les Agudes. Cruïlla de camins (senyalitzada amb estaques). Podem optar per escurçar l’itinerari baixant per un vessant o l’altre (vegeu variants).
Continuem carenejant per camí fàcil i planer resseguint els successius turons fins al Coll Sesbasses des de on, en poca estona, ens enfilem al Turó de l’Home.

Turó de l’Home (1706 m)
Vèrtex geodèsic i edifici del que fou l’observatori-refugi del Servei Meteorològic de Catalunya, inaugurat l’estiu de 1932.
Al veí cim de Puigsesolles hi hagué durant anys un destacament militar per a les instal·lacions de telecomunicacions. Amb aquest fi es va habilitar una carretera que hi puja tot passant pel Turó de l’Home.
Retornem al Coll Sesbasses.

Coll Sesbasses (1644 m)
Prenem a l’esquerra el PR-C 208 (estaca indicadora) baixant vers el NE.

Font de Briançó (1495 m)
Ben arranjada, raja amb deu perenne. Prenem a l’esquerra la pista que puja del Pla de l’Espinalt en direcció al Sot del Mal Pas.

Sot del Mal Pas (1470 m)
Sot, a moltes contrades com a la Selva i el Vallès, és la forma d’anomenar un barranc o una vall petita i fonda.
Deixem el PR-C 208 que baixa a mà dreta i continuem per la pista que, progressivament, mostra més mal estat envaïda per malesa, fajos novells i herbei. Virem al NW paral·lels, però a més baixa cota, a la cresta dels Castellets que s’alça a l’esquerra, dos-cents metres per sobre els nostres caps, malgrat que el bosc no ens deixa albirar-la.
La precària pista dóna pas a un corriol.

Sot de Pont Gran (1390 m)
Extremem les precaucions revoltant la clotada per terreny aeri i rost. Recuperem alçada per camí ben definit fins a retrobar el coll Sa-ciureda on desfem el camí de l’anada.





Variants
Algunes de les possible variants per anar, tornar, escurçar l’itinerari o esquivar el pas pels Castellets. Excepte la darrera, estan descrites en sentit descendent i tenen com a punt d’origen la Collada Sesagudes (Coll de les Agudes al mapa excursionista) al SW de les Agudes, a la carena entre aquest cim i el del Turó de l’Home.

Pel GR 5.2
A la Collada Sesagudes baixem vers el NW seguint el GR 5.2 (estaca indicadora) per la tartera del Serrat Llarg. Desprès d’una gran marrada atenyem la pista del Puig que continua en la mateixa direcció. L’abandonem en una bifurcació en Y per una altra a mà dreta que s’acosta a la carretera entre Santa Fe i Sant Marçal. Hi baixem per on ens sembli més evident i la prenem a mà dreta fins a l’aparcament de Sesferreres (570 m)

Per la Barraca d’en Codony
És una variant de l’anterior. Deixem el GR, just abans que descrigui una gran marrada, per un corriol a mà dreta fins al refugi de la Barrada d’en Codony on prenem una pista per la que marxem vers el NW fins a prop de la carretera.

Per la Font de Briançó
A la Collada Sesagudes baixem vers el S fins a la Font de Briançó (estaca indicadora) on trobem el PR-C 208 que agafem a l’esquerra (E) seguint la pista que puja del Pla de l’Espinalt en direcció al Sot del Mal Pas. Poc abans de creuar-lo la deixem per una drecera a mà dreta, per retrobar-la poc més avall. Continuem pel GR fins a la font de Passavets (aparcament, punt quilomètric 22,1 de la BV-5114)

Des de la Font de Passavets
Des de l’aparcament de la Font de Passavets (1206 m) comencem a caminar per una antiga pista que, en amplies llaçades va guanyant alçada per dins d’una fageda i també per una avetosa (hem llegit que és la més meridional d’Europa). El camí, senyalitzat amb biguetes de ferro, pot resultar monòton. Defugiu els ramals que concorren a la pista, tant pel la dreta com per l’esquerra. Podem escurçar-lo fent drecera tot tallant algunes de les llargues llaçades.
Quan el bosc acaba albirem el Turó de l’Home, coronat per l’edifici de l’observatori meteorològic. Ens hi enfilem, per bon camí, des del Coll Pregon on ens deixa la pista.
Retornem pel PR-C 208 i la font de Briançó, des de la collada Sesagudes o la de Sesbasses.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Cingle del Far

Pel grau de Santa Anna, Sant Martí Sacalm, el castell de Fornils i el grau del Goleró

Distància 14,8 km
Desnivell acumulat 694 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de febrer de 2011
Cartografia Editorial Piolet. El Collsacabra (1:25000)
Talaia del Far des del Collet de Sant Martí
Talaia del Far des del Collet de Sant Martí

A diferència de l’imaginari popular i l’ús en que ha quedat relegat modernament el mot, la talaia del Santuari de la Mare de Déu del Far, poc té a veure amb les torres costaneres de guia marítima. La geografia catalana és curulla de topònims semblants, i tanmateix, ben allunyats de la costa: el Far d’Empordà, el de Torrefeta i Florejacs a la Segarra, el de la Nou de Berguedà, el d’Estamariu a l’Alt Urgell, el de Pradell de la Teixeta al Priorat, el Pui de Far a Sarroca de Bellera del Pallars,… quina característica comuna és la d’enclavaments enlairats i amb visibilitat, emprats probablement per a la comunicació amb senyals per a finalitats defensives. Altres autors (A. Pladevall) consideren que far pot provenir d’un vocable cèltic que significaria muntanya limítrofa.

Ambdues accepcions encaixen amb la morfologia i situació d’aquest Far: un calm o sigui altiplanície o plana alterosa i aglevada dalt d’una muntanya (J. Coromines, DECLC). És així com s’alça aquest promontori envoltat de cingleres, llevat de tramuntana. Talment com un buc amb proa a xaloc. I amb una perspectiva que en dies clars permet albirar des de les Medes a Tossa de Mar, el Gironès, el Montseny i fins les agulles de Montserrat. Altrament és partió de quatre termes i tres comarques: Rupit i Pruit d’Osona, Susqueda de la Selva i el garrotxins Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles.

Situat a sol ixent de la subcomarca del Collsacabra, el santuari pertany a la parròquia de Sant Martí Sacalm del terme de Susqueda. Una contrada on l’article salat es conserva ben viu a la toponímia: Collsacabra, Sacosta, Sacalm,… On, com la del Far, proliferen les estructures d’altiplà retallades per abruptes cingleres verticals: Aiats, Cabrera, el Pla del Castell, el de Fàbregues,… Poc poblada és, en definitiva, una contrada imprescindible per a qualsevol muntanyenc.

L’itinerari circular que proposem, fàcil i força conegut, no és senyalitzat. No és habitual però començar-lo des de la cota més alta, al Santuari del Far. Generalment hom ho fa des de Sant Martí Sacalm. Però a nosaltres ens resulta més proper així, comptant a més que ens ocupa una matinal que podem arrodonir amb un bon àpat a l’hostatgeria del santuari.

Accés. Per arribar al Far podem fer-ho des de la C-153 i, un cop al Coll de Condreu, prendre una carretera que ens deixa a l’ampli aparcament al costat del santuari. La C-153 la podem prendre tant des de Sant Esteve d’en Bas con des de Vic o l’Eix Transversal (C-25)[1].

Santuari del Far (1.123 m). Erigit a l’extrem llevantí dels cingles de Tavertet, pertany a la parròquia de Sant Martí Sacalm, terme de Susqueda. Documentat d’ençà el segle XIII tot i que hom creu que ja existia força abans. L’església actual data del segle XVII ja que la primitiva va quedar destruïda pels terratrèmols del 1427[2]. S’hi venera la Mare de Déu del Far, una imatge gòtica d’alabastre policromat que representa una Verge de la Llet. Disposa d’hostal i hostatgeria.

Erigit prop del fil de la cinglera, gaudeix d’una perspectiva excel·lent. Hom pot albirar vers el nord el massís del Canigó. Vers gregal el Bassegoda i la Mare de Déu del Mont. Vers sol ixent els golf de l’Estartit, les Medes, el Montgrí, les Gavarres i la Vall d’Aro des de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. També Rocacorba, Girona i la vall del Brugent. Vers migdia domina la plana de la Selva, la vall del Ter amb el pantà de Susqueda, les Guilleries i el massís del Montseny. En dies clars poden albirar-se fins i tot les agulles de Montserrat. Vers ponent s’estén la cinglera que s’allargassa fins a Tavertet, amb l’Agullola de Rupit a mig camí.

Partim del santuari seguint la carretera per la que hem vingut fins a una petita capella a mà dreta.

Ermita i grau de Santa Anna (1.080 m, 10’). Petita capella situada al peu del camí. Consagrada el 1498 com Santa Anna del Munt. Amb una atri d’entrada i reposador de peregrins for refeta el 1640. Del costat mateix surt el corriol que salva la cinglera llevantina pel grau de Santa Anna. Aquest històric grau comunica el Far amb la Vall d’Hostoles i forma part del camí ral de Sant Benet (terme de Susqueda) al Far. Conserva encara trams empedrats. Desprès del grau el camí planeja. Rebutgem un corriol que surt a mà esquerra i ens enfilem lleugerament per tornar a davallar fins abocar-nos a un camí carreter, deixem ramals a dreta i esquerra per continuar pel camí principal fins a la cruïlla de camins del Collet de Sant Martí (rètols indicadors). Vers migdia albirem la silueta encimellada de l’església de Sant Martí que abastem pel camí carreter que continua en aquella direcció.

Església de Sant Martí (832 m, 1h) El poble de Sant Martí Sacalm o Cantallops centra el pla de Sant Martí, als peus de la gran talaia del Far. Comprèn un petit nucli de cases al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, esmentada ja el 1197, de la que en resta una part romànica del segle XII, havent estat del tot transformada al segle XVII. Al costat hi ha el cementiri. El nom de Cantallops, és citat al segle X, i el de Sacalm, al segle XII. Ambdós han conviscut al llarg del temps i són vius encara. Escampades pel pla o calm de Sant Martí hi ha una colla d’antigues masies existents ja el 1197. A banda del cementiri, les edificacions i l’entorn de l’església presenten un lamentable estat de deixadesa.

Retornem sobre els nostres passos fins al collet (rètol indicador cap al castell de Fornils) on anem a ponent seguint el camí carreter de Sant Martí Sacalm a Fornils, que descriu moltes giragonses. Passem prop del mas rònec de Puig Alí, que deixem sobre nostre, a mà dreta en sentit de la marxa, fins al mas de Can Santpau.

Can Santpau o Sant Pau (647 m 2h). Aquest antic mas, ara deshabitat, documentat ja el 1269 i conegut també com a Sant Pau de la Coma. Te una petita capella annexa dedicada al seu patró. Hi gaudim d’una bona perspectiva amb el Pla de Fàbregues i l’Agullola, els cingles de Pujolràs i de la Casadavall, el Grau del Goleró per on haurem d’enfilar-nos desprès, al fons de la vall i tota la cinglera ponentina del Far que també resseguirem.

Continuem per camí carreter vers el nord, endinsant-nos a la Vall de Fornils, solcada per la Riera de l’Om. Podem albirar al vessant esquerre sota la cinglera del Far, el mas de la Triola per on passarem aviat. El camí vira a ponent. Més enllà l’abandonem per un altre més precari que baixa a mà esquerra, senyalitzat per una fita. Des d’aquest punt a penes destaquen entre la boscúria les ruïnes del castell que abastem en poca estona.

Castell de Fornils (582 m, 2h 20’). Anomenat també castell del Roure o de Sant Pau, és documentat el 1177. No és encimellat, sinó al fons de la clotada sobre un petit puig al vessant esquerre de la vall, entre les Gleies (antigament, les Esglésies) i la Triola. En lamentable estat ruïnós, conserva encara una torre circular escapçada, i una sala amb restes de volta i murs espitllerats que en revelen l’antiga importància com a centre jurisdiccional feudal que comprenia les parròquies de Susqueda i Sant Martí. Pertanyé al casal dels vescomtes d’Ausona que ho esdevindrien de Cardona. El 1310, per matrimoni, fou llegat al comptes de Pallars i posteriorment passà als Cruïlles. Actualment és de propietat particular.

Retornem al camí i pugem, sense camí marcat, per entremig de l’alzinar i d’antigues feixes de conreu fins al mas de la Triola.

La Triola (662m 2h 40’). Bonica masia en bon estat de conservació, habitada a la data de la nostra visita. Un corriol amb fort pendent puja vers el nord cap al grau de Cabrafiga. Prenent-lo podem escurçar l’itinerari. Però nosaltres marxem pel partió entre les feixes i el bosc en direcció nord-oest, mirant de dret cap al saltant que albirem al fons de la clotada. Les fites ens menen per un camí de bast que ens endinsa a l’alzinar, passant pel costat d’antigues carboneres. Amb moderat pendent de molt bon fer, ens anem acostant a la part més rosta del camí on comença el grau del Goleró[3]. Superem al grau entre llaçades suportades per contraforts i protegides de l’erosió per empedrat. El camí es fa més planer desprès de passar una tanca. Per entremig d’una boixeda abastem el pla.

Pla de l’Om (900m 3h 30’). Extensa zona de prats destinats al pasturatge. Vers el nord, al fons del pla hi ha un nucli rural amb el mas de l’Om de Vallissana al bell mig. Hi arriben un parell de camins: des del Coll de Condreu i el que ressegueix el cingle des del Pla de Fàbregues. Per entremig dels prats, sense camí definit, marxem amb pendent suau vers xaloc (SE), desprès de creuar una torrentera ens acostem al fil del cingle.

Grau de Cabrafiga (980 m, 3h 55’). Mig amagat per la boscúria, al cap d’un prat, trobem un ben fressat corriol. Puja de la Triola pel grau de Cabrafiga i marxa vers xaloc seguint la cinglera ponentina del Far. Encetem un tram de la ruta molt bonic caminant per una lleixa amb l’estimball a mà dreta i la resta de la cinglera sobre els nostres caps. Passem per algunes balmes i gaudim de magnífiques vistes sobre la vall de Fornils i els cingles de Rupit amb la figura omnipresent de l’Agullola. Als nostres peus hi veiem la Triola, de on hem pujat. El camí és entre planer i de suau pendent. Més endavant ens en fa allunyar alguns metres del cingle. Apareixen senyals de pintura blanca que ens guiaran fins al santuari. Abans però seguint el corriol, ens tornem a abocar a la cinglera en una mena de balcó natural (1.081 m) que és el millor mirador d’aquesta part del recorregut.

Retornem al punt de partida a les 4h 45’ de marxa efectiva, havent-hi esmerçat un total de 5h 40’ per fer tot el recorregut.


[1] Aquest itinerari és circular i tant podem fer-lo en el sentit de les busques del rellotge com al revés. És força habitual començar-lo des de Sant Martí Sacalm. En aquest cas hi anirem per la C-63 desviant-nos-en a l’alçada d’Amer.
[2] Per un error (crec que a l’Enciclopèdia Catalana) en diversos escrits es parla del terratrèmol de l’any 1425. En realitat es tracta dels terratrèmols del 19 de març i 15 de maig de 1427, el primer dels quals tingué l’epicentre a les Guilleries. L’any sobre va haver-hi el fatídic Terratrèmol de la Candelera (2 de febrer de 1428) amb l’epicentre al Ripollès i de molt més abast.
[3] Sembla que al començament del grau surt un corriol en direcció al salt tot passant per la cova d’en Salvi. No l’hem vist. Tampoc hem tingut interès en acostar-nos al salt perquè el torrent baixava sec en aquesta època. La Cova d’en Salvi (o del Carnús) encara activa i amb un estanyol al fons, actualment té restringida l’entrada, perquè hostatja una colònia important de ratpenats.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF