Arxiu de la categoria: Moderat

Pica Roja

Des de la Molinassa pel Port Vell i retorn pel de Boet

Distància 10,5 km
Desnivell acumulat 1080 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 25 de setembre 2018
Cartografia Editorial Alpina. Pica d’Estats/Mont-Roig (1:25000)

Ascensió a un cim poc visitat des del vessant català i contràriament a l’occità. Injustament perquè, tot i la seva modesta alçària, resulta una boníssima talaia d’aquest sector del Pirineu. Alguna cosa hi tindrà a veure l’ombra que li fan veïns tan notoris com el massís de la Pica d’Estats, els cims de Comapedrosa-Baiau o el Monteixo.
L’itinerari circular proposat és en el sentit de les busques del rellotge, però bé pot fer-se al revés i fins i tot resultarà més fàcil, especialment al tram entre el Port de Boet i el cim.  

Accés
Per accedir al Pont de la Molinassa cal fer-ho des d’Àreu, per una pista sense asfaltar d’11,3 quilòmetres, en bon estat, apte amb precaució per a vehicles turisme. I trigarem uns ¾ d’hora.

La Molinassa (1815m)
Enfilem per una drecera que ens retorna a la pista i poc més amunt baixem a mà esquerra a creuar el Barranc d’Areste pel pont de Boet. Continuem a l’altre riba pel ben dreçat camí al Refugi de Vallferrera on enfilem el de la Pica d’Estats.

Camí a la Pleta d’Areste (2047m)
En una marcada colzada del camí, en surt de recte un altre a la Pleta d’Areste (NE). Tot i que és el que ressenya el mapa, el desaconsellem. Comença ben definit però aviat es difumina, malgrat que hi ha rastre de pas i fites. A més, té algun pas lleugerament exposat.
És millor continuar uns dos-cents metres més, guanyant-ne vint-i-cinc de cota, pel camí de la Pica i prendre allí el trencall. Abans de la pleta el de baix puja buscar el de dalt.

Pleta d’Areste (2158m)
A l’aiguabarreig dels barrancs d’Areste i de Port Vell, que baixa per la nostra dreta. Per un pontarró creuem aquest darrer i continuem pel seu marge hidrogràfic esquerre. Malgrat que el camí és poc fressat, anem trobant fites. Tot i que en algun punt pot semblar que cal creuar-lo (1), ens mantenim sempre pel mateix marge esquerre. La direcció (E) és molt evident i com més amunt, més s’obre el barranc esdevenint una ampla coma.

Anem superant successives graonades i, més o menys a mig camí, ens separem del torrent quan fa una colzada en baixar de l’estany de Port Vell, que no albirarem fins que comencem a enfilar-nos al pic.

  • (1) De fet, fa uns anys fent un itinerari semblant, havíem pujat pel marge dret.

Port Vell o de Romaset (2575m)
Entre el Pic de Romaset i la Pica Roja, és l’antic camí de pas a les poblacions occitanes d’Auzat i Vic-de-Sòs, utilitzat també per exiliats de la Guerra Civil (font: Palau Robert).
Si fins aquí el camí que hem seguit era poc definit, el que puja del vessant occità i la vall del Solcem és tot el contrari i així fins al cim.
Ascendim (S) en curtes llaçades i pendent entre fort i moderat. Prou més amunt apareixen senyals de pintura grocs que seguim.

Pica Roja (2902m)
Als mapes francesos se l’anomena de la Soucarrane, per l’estany que hi ha al vessant llevantí o de la Rouge, pel to rogenc del rocam.
Estratègicament situada, entre dos passos tradicionals, tot i la seva modesta alçària comparada amb la dels cims veïns, resulta una boníssima talaia d’aquest sector del Pirineu.
Per baixar tenim dues opcions. Pel llarg i ample llom carener i davallar, bé al camí de pujada, bé al de del Pla al Port de Boet o fer-ho directament a aquest darrer, que és la que escollim.
El camí és fressat, senyalitzat amb pintura groga i fitat. No té pèrdua. Però no és fàcil dons ens cal seguir un crestall (SE) amb passos on ens haurem d’ajudar amb les mans i punts amb moderada exposició.

Port de Boet (2511m)
Entre la Pica Roja i la Serreta dels Lavans és un altre punt de pas tradicional entre el Pallars i el Coserans occità.
Davallem (W) per pendent entre suau i moderat. Tampoc aquí el camí és gaire fressat. Hi ha senyals de GR, molt difuminats que poc ajuden a guiar-nos, però les fites sovintegen i ens serveixen per mantenir l’itinerari més lògic.
Quan som a l’alçada del Pla de lo Mercat, deixem a mà esquerra el camí al d’Arcalís. Rep aquest nom perquè era el lloc d’intercanvi comercial entre els veïns del Coserans i la Vall Ferrera. A partir d’aquí la senyalització millora, fins i tot és excessiva.

Pla de Boet (1878m)
Meritòriament una de les raconades icòniques del Pallars, amb els dos salts a la banda llevantina. A la ponentina hi arriba la pista que seguim fins al punt de partida.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Pica Roja

Pic de Certascan

Del refugi al cim i descens a les Bordes de Graus

Distància 12,2 km
Desnivell acumulat +671 -1570 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 23 de setembre 2018
Cartografia Editorial Alpina. Pica d’Estats/Mont-Roig (1:25000)

L’itinerari proposat és molt concorregut perquè forma part de la popular travessa «la Porta del Cel». Sovint es fa sentit contrari, fins i tot partint de Tavascan. Però no per això és menys interessant i ens permet accedir a un dels cims emblemàtics del Pirineu.

Accés
L’accés més habitual al refugi de Certascan és des del Pla de Boavi pel camí de Llurri o des d’una mica abans, a la presa de Montalto, per l’estany de Naorte.

Refugi de Certascan (2232m)
Partim (W) per un camí molt fressat que voreja la riba sud de l’estany, en suau pendent, i comencem a enfilar-nos al coll entre l’Agulla de Guerossos, molt evident a l’esquerra, i l’avant-cim de Certascan, a mà dreta.

Coll de Certascan (2600m)
El camí és molt evident i fressat. Ens enfilem (N) entre llaçades, fort pendent i terreny descompost fins la carena, al peu de l’avant-cim a SE del principal.
Flanquegem (NW) per terreny pedregós guiats per senyals de pintura grocs fins a recuperar la carena i guanyar, en poca estona més, el cim pel seu llom pedregós esquivant l’abrupta cara llevantina.

Pic de Certascan (2853m)
Molt bona talaia des de la que podem albirar bona part dels cims del Pallars Sobirà i la Ribagorça. Retornem al coll pel mateix camí i continuem baixant pel vessant oposat al que hi hem pujat (W), per l’ampla coma entre el Pic de Certascan i la Torre de Guerossos.

Estanys Blaus (2365m)
Voregem l’inferior fent un gir de 90º (S). A partir d’aquí anem davallant successives graonades de fort pendent on en algun punt, com entre les pletes Vella i de Guerossos, ens haurem d’ajudar amb les mans. Passat el Forat de Guerossos, el pendent es modera i el camí resulta fàcil i agradable.

Bordes de Noarre (1595m)
Grup de bordes en bon estat de conservació, la majoria restaurades, envoltades de prats de dall. Creuem el riu per un pontarró i seguim el camí de l’obaga de la Selva de Noarre pel marge esquerre. Poc més enllà del Barratge de Graus, deixem el camí que, pel pont de la Bolle, baixa a Tavascan i anem a la dreta, tornant a creuar el riu per un altre pont fins a les Bordes de Graus.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Certascan

Escletxes de Freixeneda i Salt de Sallent

Del Pla d’en Xurri pel camí del Salt de Bot i retorn pel dels Matxos

Distància 12 km
Desnivell acumulat 858 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 14 de setembre 2018
Cartografia Editorial Alpina. Puigsacalm-Bellmunt (1:25000)
Recursos consultats Espeleoindex. www.espeleoindex.com Les Correjades
  Les Correjades. Ferran Cardona (Exploracions 16, 1993)
  ICHN (Notícies 177, 2015)

Les Escletxes de Freixeneda són un conjunt de grans esquerdes al bell mig d’una esponerosa fageda, a l’obaga del Serrat de les Bores de la Serra de Freixeneda. Entre el Vidranès a ponent, la Vall d’en Bas a llevant, el Puigsacalm a migdia i la Serra de Santa Magdalena al nord.
Conegudes també com a clapisses, bores, cavorques o correjades de Freixeneda, pel mas proper a quin voral s’hi localitzen freixes de fulla gran, amb algun exemplar monumental. O de l’Euga pel fet, segons la tradició, d’haver-se’n-hi esbalçat una.
Situades a l’anticlinal de Sant Privat, tallat sobtadament per la falla d’Amer o del Brugent, són formades per capes de gresos marins fracturats, esberlats pel lliscament (diàclasi) sobre altres de margues. Roques sedimentàries alçades pels plegaments tectònics de l’Eocè (40~50 milions d’anys). El lliscament tant pot produir-se de forma lenta i progressiva com brusca, per fenòmens com l’erosió o moviments tel·lúrics. En aquest darrer cas els terratrèmols de 1427 i 1428, els més importants enregistrats a Catalunya i originats per la falla d’Amer, podrien estar-hi relacionats.
D’altra banda, el Salt de Sallent, per on es precipita la riera homònima, és una altra mostra prou eloqüent de la falla d’Amer, amb un desnivell sobtat de cinc-cents metres sobre la plana.
La forma més fàcil i ràpida per accedir-hi és per ponent, des de Collfred. Però l’itinerari que us proposem ho fa per llevant i té els al·licients afegits de visitar algunes gorgues de la riera de Gorners, salvar el cingle i visitar el Salt de Sallent.
No és un itinerari difícil, a excepció de la zona de les Escletxes, on cal dedicar-hi especial atenció: la irregular distribució i la ubicació entremig d’una densa fageda, ens obliga a esmerçar-hi bones dosis d’orientació. Així com a realitzar curtes grimpades si pretenem visitar-les íntegrament. Especial atenció quan transitem per la part superior on les esquerdes poden tenir una profunditat de deu o més metres. D’altra banda, la confluència de multitud de camins —no tots ressenyats als mapes ni senyalitzats— ens farà estar pendents del GPS per estalviar marrades.
Com a nota complementària destacar la presència massiva, fins aproximadament la cota 1200, de l’arna Cydalima perspectalis, una espècie invasora que afecta greument el boix, que d’ençà el 2014 s’ha detectat a la Garrotxa.

Accés
Des de les Preses, per la GIP-5226 en adrecem a Sant Privat d’en Bas i seguim les indicacions a Puigsacalm i Salt del Sallent, entre altres. A l’alçada d’un transformador anem a l’esquerra fins a la zona de lleure del Pla d’en Xurri o dels Pins. Deixem a mà dreta l’accés a l’àrea i continuem uns tres-cents metres per la pista on, abans d’una barrera, hi ha una zona prou àmplia d’aparcament.

Els Pins o Pla d’en Xurri (640m)
Continuem per la pista que discorre pel marge dret hidrogràfic del Gurn i, a uns cinquanta metres, deixem a mà esquerra el camí al Salt de Sallent pel dels Matxos (rètol indicador), per on retornarem, tot creuant el Torrent de les Olletes. Més enllà deixem a la mateixa mà la pista forestal de les Olletes i, tot seguit a l’altre cantó, un camí a ca l’Amat (tot i que podríem fer drecera prenent-lo).
Just abans de creuar a gual la riera de Sallent, deixem a mà esquerra el camí de les Escales, que baixa directament del Salt i tot seguit baixem a creuar, també a gual, la de Gorners (o de Collfred). L’aiguabarreig d’ambdues rieres dóna pas al riu Gurn, tributari del Fluvià.

Gorgues de ca l’Amat (690m)
La pista creua la riera al punt on forma un bonic gorg. Aigües amunt en trobarem més, que val la pena visitar camí enllà. El una colzada poc més amunt retrobem el camí que hem obviat abans. A la següent colzada deixem la pista, que mena a l’Amat, per un camí ben fressat, pel marge esquerre hidrogràfic (NNE) i un paratge ombrívol on predomina el roure. Trobem un camí a mà dreta que també va a la casa i, prou més enllà, atenyem la Gorga Blava on creuem al marge dret.

Serrat del Pont (755m)
Dos-cents quaranta metres més amunt de la gorga (N) el camí es bifurca. Per l’esquerra s’enfila el del Salt de Bot, que haurem de prendre. Però val la pena continuar recte uns quants metres per l’altre, anomenat dels Pescadors, per albirar de ben a prop una altra bonica gorga.
Si fins ara hem fet una plàcida passejada de suau o, com a molt, moderat pendent, ara ens toca guanyar el cingle de la falla d’Amer pel punt més dèbil del Salt de Bot, seguint el curs d’una torrentera seca. Aviat deixem a mà esquerra un camí paral·lel al nostre i continuem enfilant-nos (ENE) entre llaçades que ens ajuden a superar el pendent. A mesura que guanyem alçària la fageda va prenent presència a la roureda. Per fi sortim a un camí carreter que, seguint-lo a mà esquerra, ens mena al mas Freixeneda.

Freixeneda (1175m)
Mas compost de dos edificis. El principal amb coberta a dues aigües, mig esfondrada, i un altre dedicat a estable, també en estat precari.
Al voltant de la casa hi albirem diversos exemplars de freixe de fulla gran. Un d’ells, a la part de darrera, de considerables proporcions.
Continuem (W) pel camí carreter deixant a mà esquerra el principal d’accés al mas, que prové de la Creu de Freixeneda. Transitem per entremig d’antigues feixes de conreu o prats de dall, fins a punt on, després de creuar una rasa, el camí fa una doble colzada dins d’un clap boscós, abans d’obrir-se a uns plans.

Plans de la Correjada (1232m)
En aquest punt podem prendre una pista a mà esquerra que puja als Rasos de Freixeneda i ens apropa a les Escletxes pel cantó més oriental. En acabar-hi la visita en seguirem un tram d’aquest camí.
Continuem dons i creuem els Plans pel bell mig. Just a l’altre cap, quan entrem a la fageda, surt esbiaixadament a l’esquerra un corriol prou evident, marcat amb senyals vermells. Un gran i vetust faig pot servir-nos de referència. Però a l’igual que l’anterior, mena a sector oriental. Continuem dons per la pista.

Cabana forestal (1255m)
Una gran i precària cabana de fusta, és el punt on abandonem la pista per un camí a mà esquerra senyalitzat amb pintura groga. No és gaire fressat, però solament ens cal pujar seguint els senyals per accedir a les Escletxes.

Escletxes, Clapisses o Bores de Freixeneda o de l’Euga (1275m)
El que segueix és un resum extret de www.espeleoindex.com, per saber-ne més visiteu el lloc i cerqueu Correjades.
Es poden distingir tres conjunts d’esquerdes, segons la cota que estan situats. El superior és el més llarg i continu, però també ample i obert.
El central és el més espectacular i de configuració més complexa, sobretot a la part del mig, formant un conjunt d’esquerdes de diferents direccions i fondàries, comunicades entre si. N’hi ha d’estretes i ombrívoles, altres amb tram soterrat i algun pou entremig. A l’extrem oriental hi ha esquerdes separades de la resta.
El conjunt inferior té el tram occidental molt obert i la resta més tancat.
A banda d’aquests conjunts hi ha alguna esquerda aïllada a més baixa cota.
Sortim de les Escletxes pel sector oriental on hi ha el camí que puja dels Plans de la Correjada i el seguim a mà dreta (S). Sortim a una pista que acaba als Rasos de Freixeneda. Els creuem (ESE) sense camí fressat fins on comença de nou el bosc. Poc més amunt una fita senyala un camí a mà esquerra pel que davallem en fort pendent.

Creu de Freixeneda (1280m)
Hi arriba la pista que, provinent de Ciuret, s’adreça al mas Freixeneda. Però no la seguim: prenem un camí (S) senyalitzat amb pintura groga i aviat comencem a davallar decididament en direcció al cingle. Deixem els senyals grocs que segueixen un camí a mà dreta vers el mas de Sallent i continuem pel fil del cingle de la Balma Roja.

Camí de les Escales (1047m)
Cruïlla de camins amb rètols indicadors. Per l’esquerra, passant una tanca, surt el camí de les Escales que davalla el cingle en fortíssim pendent. Per la dreta el que pel mas de Sallent i el coll de Ciuret mena a Vidrà. Nosaltres continuem recte en direcció a Sant Privat pel dels Matxos.

Salt de Sallent (1015m)
Impressionant salt de 125 metres, distància entre el caire del cingle i el Grog del Diable, per on s’escola la riera homònima. Poc més enllà, hi ha una bona balconada per albirar-lo a pleret.
Tan podem continuar per un corriol ran de cingle com per la pista paral·lela, que és el camí de Sallent a Santa Magdalena. Pel corriol sortim a la pista, anem a l’esquerra i la deixem pocs metres més enllà.

Camí dels Matxos (1039m)
Bifurcació indicada. Prenem a l’esquerra el que, a jutjar pel nom, era un antic camí de bast. Encara conserva algun tram empedrat i altres de prou malmesos. Trobarem a banda i banda diverses bifurcacions així com corriols del Vertikalm (quilòmetre vertical). Cal seguir sempre pel més fressat i ample. Especial atenció però quan atenyem el Torrent de les Olletes, on cal baixar propers al torrent, altrament aniríem a parar, prou més enllà, al camí homònim. El camí ens deixa a pocs metres del punt d’inici.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Escletxes de Freixeneda

Tossal de la Truita i Monturull

Circular als estanys de la Pera des de les Pollineres

Distància 10 km
Desnivell acumulat 820 m
Nivell de dificultat moderat
Data 15 d’octubre de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Andorra (1:40000).
Govern d’Andorra. Topogràfic (1:25000)

Ascensió a dos cims termenals entre el Principat d’Andorra i la Baixa Cerdanya, en itinerari circular a l’entorn dels estanys de la Pera, per vessant cerdà.
També són accessibles pel vessant andorrà, en un itinerari més exigent per llargària i desnivell, partint de les Escaldes i visitant les valls de Madriu i de Claror.
És un itinerari fàcil, llevat del pas entre els dos cims pel coll de Claror on ens caldrà ajudar-nos amb les mans en alguns punts.
Resulta peculiar, no pas únic, aquest itinerari on la majoria dels topònims tenen doble denominació segons la cartografia que es consulti.

Accés
A Martinet, des de la N-260 prenem la LV-4036 en direcció a Lles, Músser i Arànser. Passat el quilòmetre 7 la deixem a mà esquerra per la d’Arànser, que atenyem al cap de dotze quilòmetres. Ens en resten sis fins a l’estació d’esquí de fons on prenem una ampla pista, apta per a tota mena de vehicles, que en cinc quilòmetres més ens deixa a l’àrea d’esbarjo de les Pollineres. En total vint-i-tres quilòmetres des de Martinet.
Alternativament (poc més llarg) podem accedir-hi des de l’estació d’esquí de Lles al Cap del Rec, per una altra pista.
Cal tenir en compte que les pistes romanen tancades a la circulació entre octubre i maig.

Les Pollineres (2135m)
Refugi forestal, font, estanyol, àmplia zona d’esbarjo i aparcament. La pista continua fins als estanys de la Pera i el refugi, però és tancada al públic.
Prenem el camí als estanys de la Pera i el port de Perafita, seguint l’itinerari 1 dels Senders de Cerdanya (senyals grocs numerats) i el GR 11.10 (senyals blancs i vermells), vers el NW. Hi ha rètols indicadors.
Caminem per sender molt fressat en pendent entre suau i moderat per entremig d’una pineda esclarissada, pel costat del riu del Molí que creuem a gual diverses vegades.
Passat el bonic Salt d’Aigua del Planell Gran o de la Truita, on el riu salva la graonada prèvia als estanys,  atenyem la pista. La seguim uns metres i la deixem per un camí a mà dreta que fa drecera fins al refugi.

Refugi dels Estanys de la Pera (2353m)
Guardat entre juny i setembre, propietat de la FEEC.
Situat al bell mig del circ lacustre que conformen les serres d’Airosa, Mitjana i Sirvent.
El mot «Pera» no prové de la fruita del perer, sinó de la denominació catalana antiga de «roca» derivada del llatí «petra», com tants altres topònims compostos: Peracalç, Peralta, Peralba, Peramola, Peratallada,…i Perafita, o «petra ficta», pedra clavada a terra, termenal.
Des d’aquest punt podem albirar tant el camí que hem recorregut com el que ens resta per fer.
El port de Perafita és molt evident vers el NNW. Hi ha rètols indicadors i el camí és senyalitzat (GR) i fressat. El pendent mai passa de moderat.

Port de Perafita o Collet de Sant Vicenç (2573m)
Pas natural entre Andorra i la Cerdanya fou durant anys un dels camins del contraban: els «paquetaires» transportaven aquells articles que en funció de la situació interessaven a França o Espanya, amb els andorrans d’intermediaris.
Aquí deixem el GR que, pel estanys i riu homònims baixa a les Escaldes. Carenegem per terreny herbós, on el sender es desdibuixa, guiats per fites escadusseres. Enfilem per l’ample esquenall del cim, ja per camí més definit.

Tossal de la Truita o Pic de Perafita (2752m)
Coronat per un piolet amb bústia i gran nombre de fites escampades arreu del planell cimer. S’hi atalaien bona part dels cims de la Cerdanya, Andorra i del Pallars Sobirà. És el punt més alt de la Serra Mitjana que delimita les valls de Claror i de Perafita.
Desconeixem l’etimologia de «Tossal de la Truita», però a la cartografia andorrana se l’anomena «Monturull», tal com es coneix a la catalana el cim veí. Més entenedora resulta la denominació de «Pic de Perafita» atesa la resta de topònims andorrans a peu de cim (port, estanys i riu).
Baixem (SW) al coll de Claror en direcció al veí cim del Monturull. El camí, prou definit, esquiva els obstacles del crestall. En un punt potser ens caldrà ajudar-nos amb les mans. El pendent és fort.

Coll de Claror o dels Clots de la Tora (2572m)
Des d’aquest punt és possible escurçar l’itinerari baixant directament (E) a la Bassa de Claror. Pel camí hem pogut observar el canvi en la natura del rocam, passant del granit del Tossal de la Truita a l’esquist, més fosc i rogenc, del Monturull.
Enfilem per l’altre vessant. Aquí el crestall és més rost i pedregós i el camí menys evident. Ens cal ajudar-nos amb les mans més sovint. Amb tot són grimpades curtes i fàcils en terreny poc exposat. Hi ha senyals antics de pintura i algunes fites, però cal estar-hi atent.

Monturull o Torre dels Soldats (2760m)
Cimal ample i planer coronat per un vèrtex geodèsic, al bell mig de la Serra d’Airosa.
Carenegem (SE) per l’ample esquenall de la Serra d’Airosa baixant al coll de Monturull i remuntant el suau perfil fins al proper turó, coronat per un vèrtex, passat el qual trobem a mà esquerra, ben fitat, el camí de retorn.

Serra d’Airosa, cota 2661
Davallem pel camí ben definit i fitat que flanqueja la Serra d’Airosa fent un gir de 180º (NW) fins a la Bassa de Claror.

Bassa de Claror (2466m)
Estanyol al peu del coll homònim. Un indret molt recollit i tranquil al peu dels pics de Peguera i Monturull. Recull les escorrenties de la Serra d’Airosa i,  pel torrent de Claror, les lliura al riu del Molí.
El camí a partir d’aquí és difús. La coma s’obre en direcció als estanys de la Pera. Seguint pel seu vessant esquerre aniríem a l’estany Gran dels de la Pera. Nosaltres anem pel dret on aviat trobem fites i, més endavant, camí fressat que ens mena a creuar el torrent de Claror. Continuem llavors pel seu marge hidrogràfic esquerre. El darrer tram de camí torna a desdibuixar-se però, seguint el curs del torrent, baixem a l’estany Petit.

Estany Petit de la Pera (2305m)
Solament ens cal retrocedir uns metres per la pista per recuperar el camí d’anada per retornar a les Pollineres.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Perafita i Monturull

Itinerari relacionat: Monturull per Bescaran

Comabona

Al Comabona, a la Serra del Cadí, s’hi pot accedir per diversos vessants. És un cim agraït: s’hi gaudeix d’una bona vista sobre la Cerdanya, la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus.
A Prat d’Aguiló hi ha un refugi guardat de la FEEC. Des d’aquí pel Pas dels Gosolans és l’itinerari més curt i fàcil per accedir al cim. He visitat en nombroses ocasions aquestes contrades. A banda d’ésser indrets molt bonics, son punts de pas de diverses excursions i travesses. Conservo encara el record de les runes de l’antic refugi quan, de jovenet, fèiem la travessa de Gresolet a Bellver.
Segueixen dues ressenyes per enfilar-s’hi tant per migdia des del Berguedà, com pel nord des de la Cerdanya.

Des del coll de Bauma i retorn per la canal de Comabona

Distància 7,6 km
Desnivell acumulat 969 m
Nivell de dificultat moderat
Data 2 de juliol de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Serra del Cadí/Pedraforca (1:25000)

Itinerari circular per pujar al Comabona pel vessant de migdia des del coll de la Bauma i de passada el Cap de Tancalaporta. Per pujar a aquest darrer no hi ha camí. Podem prescindir-ne seguint el «camí normal» des del Pas de la Cabra.
La baixada per la canal de Comabona és molt costeruda i per terreny descompost en alguns trams. Es fa llarga.

Accés
A Bagà, seguint les indicacions, prenem la carretera local que, vorejant el Bastareny, s’adreça a Sant Joan d’Avellanet i Gisclareny.
Passat el pont de Sant Joan, en un revolt, anem a la dreta per un curt túnel i pugem al coll de l’Escriga. Davallem fins al primer nucli de cases rebutjant tots els ramals que baixen a mà esquerra. Continuem recte i pugem al coll de la Bena on acaba l’asfalt. Prenem el ramal de l’esquerra fins al coll de Bauma, on poc abans hi ha una àrea de lleure i la pista es bifurca per baixar a Gresolet.
Deixem el vehicle poc més amunt del coll pròpiament, quan la pista fa un tancat revolt a l’esquerra.

Coll de Bauma (1880m)
Al bell mig del revolt prenem una pista precària a mà dreta. Hi ha un rètol indicador del camí al Comabona on s’hi diu que hi ha 9 quilòmetres, però això és entre anada i tornada. Hi senyalització de SL (verd-blanc)
Poc més enllà creuem una barrera i, una mica més amunt, deixem la pista per un sender ben fressat i senyalitzat a mà esquerre.
Pugem (N) fent llaçades entremig de la pineda per pendent entre moderat i fort. Deixem un camí que surt a mà esquerra i que ignorem on mena, mentre ens anem encarant a NE.

Pleta de l’Olla (1960m)
Hem sortit del bosc i gaudim de bones vistes. El camí es desdibuixa entremig de l’herbei. Fem una colzada de 90º i enfilem vers el NW.

Pas de la Cabra (2135m)
O el Grauet. El bon camí marxa per l’esquerra apartant-se de la carena. Nosaltres pugem a la dreta, seguint el fil de la carena. Malgrat que al mapa hi dibuixin un corriol, si n’hi havia hagut, no en queda rastre. Trobem alguna fita de tant en quan, però hem de fiar-ho al bon criteri. I com sovint acostuma a passar, quan més a prop del fil de la carena, més bon pas.
A mà dreta tenim la cinglera sobre les Arrues de Monnel. Si ens hi aboquem podem albirar al fons de la vall l’Afrau de Monnell (o dels Cortalets) i, a just a sobre, el magnífic pont natural, probablement el més interessant del Berguedà.

Cap de Tancalaporta (2469m)
També conegut com a Puig Terrers (1). Hi gaudim d’una panoràmica de quasi 360º, solament eclipsada pel Comabona. Baixem (NW) sense camí però terreny franc i direcció evident fins al coll.

  • (1) L’havíem conegut com a Cap de Tancalaporta. Però durant molts anys va desaparèixer aquesta denominació dels mapes i se l’anomena Puig Terrers, que és com encara figura al topogràfic. Però a la darrera edició de l’Alpina ja torna a aparèixer amb aquella denominació inicial.

Coll dels Terrers (2408m)
Partió, com el mateix cim, dels termes de Gisclareny (Berguedà) i Montellà i Martinet (Cerdanya). Hi passa el GR 150.1 (Coll de Pal-Gósol) que careneja tota la serra. Però no el seguim. Continuem pel SL, ben propers a la carena (W), en pendent entre moderat i fort fins al cim.

Comabona (2554m)
Vèrtex geodèsic. Bona vista sobre la Cerdanya, especialment de la Vall de Ridolaina. També de la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus.
Retornem pel mateix camí que hem pujat. Pero, sense arribar als Coll dels Terrers, ens desviem per un camí a mà dreta que baixa pel Clot o Canal de Comabona, al peu del Cap de Tancalaporta.
Es fa força incòmode, especialment la segona meitat, amb trams de fort pendent i terreny pedregós.


Powered by Wikiloc

Comabona i Cap de Tancalaporta

Per la vall de Ridolaina i el Pas dels Gosolans amb retorn pel coll de Tancalaporta i el serrat de la Muga

Distància 25,7 km
Desnivell acumulat 1662 m
Nivell de dificultat moderat
Data 4 de desembre de 2011
Cartografia Editorial Alpina. Serra del Cadí-Pedraforca (1:25000)

La pujada al Comabona es fa pel Pas dels Gosolans però el retorn pel Coll de Tancalaporta i el Serrat de la Muga, resseguint desprès falda nord del Comabona. Vàrem fer-lo en dues jornades, pernoctant al refugi. Sense neu és una ruta fàcil que transita per camins fresats i senyalitzats. Amb neu o glaç, depenent de les condicions, poc complicar-se molt. En aquest cas cal una especial atenció a la pujada al Pas dels Gosolans, al tram entre el Coll de Terrers i el de Tancalaporta i al pas pel bac de la Muga.

Accés. A Prat d’Aguiló s’hi pot accedir-hi en vehicle per una llarga pista forestal, d’estat variable segons les temporades. Conduint amb cura, és apte per a tota mena de vehicles. S’aparca uns metres abans del refugi, obert regularment tota la temporada d’estiu.
Però l’itinerari que segueix és una mica més llarg dons, per arribar a Prat d’Aguiló, partim de la pista que remunta el marge dret hidrogràfic de la Vall de Ridolaina. És una alternativa si, per neu o altres circumstàncies, la pista no resulta practicable.

Prat de l’Orri (1.420 m)
S’hi accedeix per la pista que parteix de Nas pel marge hidrogràfic dret de la Vall de Ridolaina. Deixem el vehicle quan la pista fa un revolt molt tancat a l’esquerra i inicia una llarga marrada per salvar el desnivell. Podríem continuar encara fins al Cortal de l’Oriol.
Pugem per un corriol, drecera de la pista, seguint els senyals blancs i grocs del PR-C 124 (Saldes-Olià) o Ruta dels Segadors. Quan retornem sobre la pista, ben aviat atenyem la font Tosca a mà esquerra.
Passat el Cortal de l’Oriol, que deixem sobre nostre a mà esquerra, comencem a davallar fins a creuar el Torrent de les Eres on la pista, en estat força precari, fa un gir de 180º i retorna per l’altre marge. En aquest l’abandonem per un camí  que puja entre llaçades vers el S primer i W, desprès. Més amunt el esdevé pista en força bon estat que ens mena fins al Coll de l’Home Mort on conflueix amb la que puja de Montellà a Prat d’Aguiló i amb el camí que baixa a Bastanist.
No prenem la pista a Prat d’Aguiló si no que fem drecera pel llom, pujant vers el S fins que la retrobem i ja no l’abandonem fins al refugi.

Refugi de Prat d’Aguiló (1.997 m)
Anomenat Cèsar August Torres. Pertany a la FEEC, és guardat i obert regularment tota la temporada estiuenca. Gaudim d’una preciosa panoràmica de la cara nord del Cadí.
Sortim del refugi pujant vers el S, entre llargues llaçades. Passem pel costat de la font i més amunt d’una estació meteorològica automàtica. Ens continuem guiant pels senyals del PR-C 124.
Ens enfilem a un contrafort del Pic d’Aguiló i a partir d’aquí augmenta el pendent que anem superant entre oportunes llaçades fins al coll (atenció: amb neu pot resultar delicat).

Pas dels Gosolans (2.425 m)
Entre la Punta Aguda (a ponent) i l’Aguiló (a llevant). Magnífica vista de la cara nord del Cadí i la vall de Bastanist. Punt tradicional de pas (juntament amb els colls de Pendís i de Jou, més a llevant) entre el Berguedà i la Cerdanya. Vers migdia s’estén la Coma dels Cortils, tancada per la Serra Pedregosa. Podem albirar el corriol que la travessa, provinent del Coll de les Bassotes, per on marxa el PR-C 124. Aquesta és una altra de les rutes habituals al Comabona.
A partir d’aquí el camí es difumina. Marxem vers SE seguint el GR 150. En moderat pendent anem carenejant per terreny planer. Passem per sota l’Aguiló (que deixem a l’esquerra) i, així que guanyem una mica d’alçada, el cim ja és ben evident. Abastem el Puig de la Font Tordera i, desprès d’un collet, el Comabona.

Comabona (2.554 m)
Vèrtex geodèsic. Bona vista sobre la Cerdanya, especialment de la Vall de Ridolaina. També de la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus.
Marxem seguint el GR per la carena vers l’E. Fort pendent en baixada fins a un collet on ens cal flanquejar pel vessant N del Cap de Tancalaporta (atenció: amb neu, tram delicat) seguint una faixa o replec que abandonem a mig flanc i, per terreny més obert atenyem el coll de Tancalaporta.

Coll de Tancalaporta (2.347 m)
Canviem el bac pel solell marxant per la falda de migdia del Puigterrers fins a l’alçada del Serrat de la Muga. Atenció: amb neu o glaç aquest tram pot resultar delicat. Podem baixar directament per un camí molt rost a mà esquerra. És millor continuar uns metres més i prendre un altre corriol que baixa més suau. Deixem dons el GR que marxa pel Pas del Bou vers la Serra de la Moixa i ens guiem ara pels senyals taronja de Cavalls del Vent baixant pel bac de la Muga.
Revoltem en baixada la falda del Puigterrers en sentit contrari a la busques del rellotge i remuntem en fort pendent fins a un collet, ja al vessant nord d’aquest cim.
Continuem davallant vers W per camí entre planer i de moderat pendent fins al Serrat dels Gats on baixem molt fort per travessar el barranc de la Toselletes, al peu de la Roca de l’Equis, característica pels seus esvorancs en forma d’aquesta lletra. Desprès anem recuperant alçària fins al refugi.
Retornem al punt de sortida desfent el camí de l’anada.



desembre 2011

novembre 2006

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Del Cap de Creus a Cadaqués

Per camins de ronda

Distància 15,2 km
Desnivell acumulat 450 m
Nivell de dificultat moderat
Data 1 de gener de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Cap de Creus (1:25000)

Anar del Cap de Creus a Cadaqués seguint, fins on sigui possible, la línia costanera per camins de ronda és un itinerari tant interessant com difícil. No pas tècnicament —a penes ens caldrà ajudar-nos amb les mans— però son tants els camins, corriols, tiranys,… que trobarem que és fàcil no encertar el correcte. A més, en bona part no estan senyalitzats. Resultaria en debades intentar descriure’ls tots.
En aquesta ressenya ens limitarem a informar d’algunes de les alternatives i dreceres que podem prendre. Per tant és un itinerari que podem fer-nos «a mida» en funció de la nostra disponibilitat de temps o ganes de caminar.
Ara be: l’espectacle paga la pena i un cop més es confirma aquella dita que no cal fer cim per gaudir a pleret de la natura.

Accés
Al Cap de Creus s’hi accedeix des de Cadaqués per una estreta carretera enquitranada.

Far del Cap de Creus (79m)
Retornem per la carretera d’accés i al segon revolt prenem a mà dreta una pista tancada per un cadenat. Sortim a un mirador sobre cala Culip on prenem a mà dreta (E) un sender senyalitzat corresponent a l’itinerari 15 del Parc. Pel camí podem albirar la cala d’es Camallerís (o Camallerús) i el Racó de sa Claveguera.
A la cruïlla anem a l’esquerra, seguint els senyals del GR 11 (transpirinenc) fins a la Punta del Cap de Creus. Retornem a la cruïlla i prenem el ramal de l’esquerra per baixar a la cova de s’Infern.
De la cova continuem camí (W) fins a cala Jugadora tot passant per la Fredosa.
Si volem estalviar-nos aquest tram pel sector més oriental del Cap de Creus, des del far podem seguir el GR 11 i baixar directament a cala Jugadora.

Cala Jugadora (13m)
Hi conflueixen el GR 11 i el camí antic a Cap de Creus. Seguim aquest darrer, ben conservat, entre parets de pedra seca i feixes margenades. Acaba sobre la pista d’accés a cala de Guillota, que prenem a mà esquerra (hi ha un rètol indicador). Continuem per una altra a mà dreta que deixem abans de l’accés a una finca, per un corriol també a mà dreta i pel que baixem resseguint una torrentera fins a la platja.

Cala de Guillota
Petita platja codolosa. El camí s’enfila per l’altre cap i continua (W) proper a la línia costanera. Ens cal estar atents a deixar-lo per prendre un sender poc evident a mà esquerra que mena a la platja de Sant Lluís (1). Si ens passem aquest camí, encara en trobarem un altre poc més endavant que baixa directament a la platja.
De la platja de Sant Lluís continuem camí fins a les envistes d’una caseta entre pins i oliveres on, poc abans d’arribar-hi, trobem una bifurcació i anem a l’esquerra (2).
Continuem per sota la caseta, revoltem una punta i sortim a la platja des Jonquet.

  • (1) Si continuem pel camí més evident i fressat sortirem a la carretera. Seguint-la uns 180 m, podem prendre un camí paral·lel que ens mena a un dels carrers d’accés a la urbanització de s’Alqueria. És una drecera, alternativa al pas per la cala des Jonquet.
  • (2) Per la dreta sortiríem a la pista d’accés a aquesta finca i d’allí a la carretera per continuar de la forma que s’explica en el punt anterior.

Platja des Jonquet
Aquí comença un tram de camí de ronda poc clar on ens caldrà estar ben atents per no perdre’l. Podem saltar-nos-el fent drecera a costa de renunciar al pas pel cap d’en Roig (1).
Si decidim continuar ens cal enfilar-nos per entremig de dues roques. Una de llisa a la dreta i l’altre erosionada, fins a un arbre on el camí ja és més definit. Passem als peus d’una barraca de pescadors. Poc més endavant, revoltant una torrentera anem a passar al peu d’un xalet i continuem per l’altre vessant de la cala fins que, més endavant, el camí ja és ben fressat.

  • (1) Per a això tenim tres opcions: una és pel camí d’accés a la platja que mena al paral·lel a la carretera que hem comentat abans. Una altra, passada una barraca, prendre un corriol que surt a la urbanització de s’Alqueria. La tercera, al peu del xalet prendre un camí a mà dreta que hi passa pel costat i també surt a la urbanització.

Cap d’en Roig (30m)
Continuem per bon camí fins a la punta de s’Alqueria i entrem a la urbanització. Baixem a la platja de s’Alqueria Petita (o d’en Ballesta) i continuem per carrers pavimentats fins a la badia de Portlligat.

Portlligat
A l’altre cap de la platja, ens enfilem per les escales per pujar a l’avinguda d’accés, que porta el nom de Salvador Dalí, i la seguim (esquerra) fins a l’ermita de Sant Baldiri (1) on fem una colzada a l’esquerra i continuem per una altra avinguda, entre l’ermita i una explanada. Cent-noranta metres més enllà prenem el camí des molí d’en Gay a mà esquerra que, en fort pendent, ens enfila fins al turó on hi ha el molí.

  • (1) Podem fer drecera prenent el camí que voreja la costa des de l’embarcador de Portlligat fins a la platja des Calders. Si pretenem escurçar-ho encara més, prenem un carrer a l’altra banda de l’explanada i en poca estona baixarem a la platja Gran de Cadaqués.

Molí d’en Gay (48m)
Antic molí de vent dins la finca de son Herrera, situat sobre un turó que domina la badia i l’illa de Portlligat.
Baixem a la platja des Calders i la creuem (1) per enfilar-nos per l’altre costat fins a sortir a un carrer que seguim a mà esquerra, revoltant entremig dels carrers d’una urbanització.

  • (1) És més aconsellable seguir recte, deixant la platja a mà esquerra, per anar a sortir directament a la platja des Caials.

Platja des Caials
A partir d’aquí anirem resseguint arran de costa les platges i puntes de s’Oliguera i el marge llevantí de la badia de Cadaqués fins a la seva platja Gran.

Platja Gran de Cadaqués
L’origen del topònim de Cadaqués és «cap de quers». Documentada d’ençà el 1030, és la vila més oriental de Catalunya i la Península Ibèrica.
El tradicional aïllament —la carretera d’accés no va construir-se fins a primeries del segle XX— entre muntanyes i cara al mar, ha permès que la parla cadaquesenca mantingui ben vives unes característiques diferencials, la més destacada de les quals és el parlar salat.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

Àlbum d’imatges
Del Cap de Creus a Cadaqués

Rasos de Peguera

Cogulló d’Estela, Roca d’Auró, Torreta, Rasets, Pedró i Rasos de Dalt

Distància 9,5 km
Desnivell acumulat 640 m
Nivell de dificultat moderat
Data 17 de novembre de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Rasos de Peguera/Serra d’Ensija (1:25000)

Com el seu nom indica, els Rasos de Peguera son uns prats de muntanya tradicionalment dedicats al pasturatge, situats a migdia del despoblat de Peguera, a 2000 metres d’alçada.
L’any 1908 va esdevenir el primer indret de Catalunya on es van practicar esports de neu. L’any 1933 s’hi va inaugurar el Xalet-Refugi, actualment totalment reformat i propietat del Centre Excursionista Montserrat. Els anys 70 es va potenciar l’estació d’esquí amb la construcció de la carretera d’accés, l’edifici de serveis i l’ampliació del nombre de pistes i remuntadors. Però el 2004, la manca de neu i recursos va obligar a aturar-la.
Els punts més alts son el Salabardar i el Pedró. De formes arrodonides i suaus, a penes destaquen del conjunt. Però al SE s’alcen tres cims encinglerats i prou prominents com per a que destaquin des de contrades ben allunyades: la Torreta, la Roca d’Auró i, especialment, el Cogulló d’Estela. Aquesta ressenya detalla un itinerari circular que s’enfila a tots aquests cimals.
El qualificaríem de fàcil si no fos perquè en més d’un punt ens caldrà grimpar.

Accés
Per l’Eix del Llobregat (E-9/C-16) a l’alçada de Berga prenem qualsevol de les dues sortides que menen al Santuari de Queralt, els Rasos de Peguera i Sant Llorenç de Morunys, seguint les indicacions que localitzem a cada cruïlla.
Passat el Castell de Sant Ferran, que ens queda a mà dreta, deixem la carretera de Sant Llorenç i, per la mateixa mà, continuem en direcció a Queralt i els Rasos. Passada la Font Negre, deixem la de Queralt i seguim fins al final la BV-4243.

Creu del Cabrer (1893m)
Ampli espai per a aparcament. Baixem uns metres per la carretera d’accés i prenem una pista a mà esquerra, tot creuant una tanca.
Així que sortim al Pla de l’Orri, als Rasets, la deixem a mà dreta, per camí gens definit, i marxem 350 vers el S fins a localitzar el Pas de Puigventós.

Pas de Puigventós (1950m)
Hi ha un rètol indicador. Baixem per un camí ben definit. Puigventós és un mas al peu ponentí de l’esvelt Cogulló d’Estela que ben aviat podem albirar. Deixem a mà  esquerra el camí que s’adreça al coll entre la Torreta i la Roca d’Auró i més avall, a mà dreta, un dels camins a Puigventós (rètol). Encara més avall unes fites assenyalen a mà esquerra un altre camí a la Roca d’Auró. És el que seguirem tornant del cogulló. Poc més enllà passem pel costat d’una font i continuem baixant fins al coll.

Coll d’Estela (1785m)
Per llevant hi arriba una pista que puja des de la que va del càmping de la Font Freda a Corbera. Per ponent el camí a Puigventós. També hi ha una font.
Seguim un corriol carener, ben fressat i senyalitzat amb pintura verda.
Al peu del cogulló ens caldrà grimpar per superar unes lloses. Una sirga ens hi pot ajudar. Tot revoltant el cim en sentit contrari a les busques, superem una esquerda. El camí és costerut i aeri, i ens caldrà ajudar-nos amb les mans en algun punt.

Cogulló d’Estela (1862m)
Coronat per una creu i una senyera. Hi ha bústia amb llibre de registre. Malgrat que té la visibilitat minvada pels tossals dels Rasos vers el N i el NW, és una bona talaia.
Baixem a retrobar al camí que hem deixat abans del coll, prop de la font. En fort pendent ens enfilem al collet entre la Torreta i la Roca d’Auró. Poc abans d’arribar-hi retrobem per l’esquerra el camí que ve del Pas de Puigventós. De collet al cim hi ha ben poc. Però haurem de superar una graonada rocallosa on una cadena pot ajudar-nos-hi.

Roca d’Auró (1948m)
També anomenada Roc d’Uró o d’Oró. És un esperó rocallós separat de la resta, coronat per una obra al·legòrica de l’excursionisme i una senyera.
Prop del cim hi ha un cable que ajuda a baixar al Forat d’Estela, un avenc conegut des de temps immemorial i farcit de llegendes. El panorama que hi gaudim és semblant a la del cogulló d’Estela.
Retornem al collet amb la Torreta i, seguint uns pocs metres el camí al del Pas de Puigventós, localitzem a mà dreta un corriol senyalitzat amb pintura groga.
El seguim baixant primerament a mà dreta per enfilar-nos decididament en direcció a la Torreta. En algun pas ens cal ajudar-nos amb les mans.
Flaquegem el cim per la dreta, revoltant-lo en sentit contrari a les busques i sortim sobre el tossal.

Torreta dels Enginyers (1987m)
També coneguda com la Torrota. Hi ha un vèrtex geodèsic i instal·lacions radioelèctriques. No té l’aspecte de cim, és el punt culminant del tossal que formen els Rasets. Encinglerat per llevant i migdia però planer pels altres vessants.
De natura calcària, està clivellat de bòfies, esquerdes i avencs.
Hi arriba la pista dels Rasets, la mateixa que hem seguit a l’anada, que ara prenem en sentit contrari per retornar al Pla de l’Orri.

Collada dels Rasets (1943m)
Ampla collada al bell mig del Pla de l’Orri. Hi arriba el PR-C 73 (Berga/Sant Corneli) que puja de la font i collada de Tagast. El seguim per una antiga pista de suau pendent fins al Pedró.

El Pedró (2059m)
Hi ha un monòlit del Club Esquí Berguedà i un vèrtex geodèsic mig amagat entre la pineda. Alguns mapes (ICGC, IGN) situen el Pedró al Salabardar o Rasos de Dalt i a aquest punt l’anomenen Rasos de Baix.
Una bona opció és escurçar l’itinerari seguint el PR (fites) que va a buscar les pistes de l’antiga estació d’esquí i baixa a la Creu del Cabrer.
Per camí poc definit baixem (N) a les Collades.

Les Collades (1975m)
Altres mapes (ICGC, IGN) l’anomenen Coll de la Creu del Cabrer. Sigui com sigui, aquesta ampla collada entre els Rasos de Dalt i el Pedró fa de partió entre els termes de Cercs, Fígols i Castellar del Riu.
Per un camí enmig de la pineda i amb senyals de pintura groga, ens enfilem en suau pendent al Salabardar.

Salabardar (2079m)
O Rasos de Dalt, o Cap de la Baga de Peguera i encara, tal com s’ha dit, segons quina font es consulti, el Pedró.
Coronat per una senyera, és el punt més alt dels Rasos de Peguera. Malgrat això, envoltat d’arbres arreu, té poca visibilitat.
Retornem a les Collades on marxem vers ponent fins a trobar una pista de servei de l’antiga estació. La seguim i per les pistes d’esquí retornem al punt d’origen.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Rasos de Peguera

Itinerari relacionat: Corbera i l’Estany, cims i cingles

Montserrat. Montgròs.

Pel Serrat de la Palomera i retorn per la Canal de Migdia

Distància 6,4 km
Desnivell acumulat 673 m
Nivell de dificultat moderat
Data 11 d’octubre de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000/5000)
Recursos consultats Ruta 7 Patronat de la Muntanya de Montserrat (Ramon Ribera-Mariné, Jordi López Camps i Josep Nuet Badia)
  Tot Montserrat (Jordi López Camps)

Curta circular que ens permet enfilar-nos pel vessant meridional al Montgròs, una talaia des de la que s’albira bona part de la serralada montserratina. No té altra dificultat que el fort pendent d’alguns trams i un parell de grimpades fàcils.

Accés
Des del carrer de l’Abat Escarré, al nord del Bruc Residencial, prenem el camí de Can Jorba (rètols indicadors), una pista de terra que mena directament a aquest mas.

Can Jorba (490m)
Mas clos per una tanca perimetral que empara la casa principal i altres dependències. És documentat d’ençà el segle XV, com a mas Vendrell, tot i que podria ser anterior ja que la capella adjacent de la marededéu de la Font, és esmentada al segle XIV.
Situat al peu del camí que a l’edat mitjana anava de Collbató a Can Maçana pels masos de la Vinya Nova i del Castell. Avui és una pista de terra.
Al costat del mas hi ha una zona d’aparcament. Sortim per la pista en direcció a ponent fins a l’alçada de l’olivar de la Fonollosa. Just abans que es bifurqui cap al Clot del Tambor, la deixem per un poc perceptible corriol a mà dreta, senyalitzat amb pintura vermella, que s’enfila pel Serrat de la Palomera.

Camí del serrat de la Palomera (520m)
Té algunes bifurcacions i dreceres, algunes també senyalitzades amb pintura (1). Anem guanyant alçària en direcció (NE) al serrat de la Palomera que esquivem per la dreta, a mitja alçada entre aquest i la canal Roja.
Per l’esquerra arriba del coll de Mosset el camí del Cabrit, que seguim a mà dreta, baixant fins a la llera de la canal. En aquest punt comença a mà dreta el recorregut equipat del tram inferior, conegut com a Tres en Ratlla.
Per l’altre marge ens enfilem fins a una nova bifurcació.

Camí dels Naps de Dalt (794m)
Deixem el camí del Cabrit que continua fins al torrent de Migdia per un altre a mà esquerra, indicat amb una gran fita i senyalitzat amb pintura blava (2).
El camí s’enfila decididament (N) en direcció al peu de la Rampa de l’Esfinx, a l’esquerra de l’evident turó del Montgròs, per marge esquerre (orogràfic) de la canal. Pugem per un roquissar, amb trams ben costeruts on ens cal estar atents als senyals que ens menen pels millors passos. Alternem als claps rocallosos amb altres de bosquina.
Senyalitzat per unes fites i pintura groga, surt a mà dreta el camí dels Plecs del Llibre, que va a trobar el de la canal de Migdia a l’alçada de la Cajoleta. Anem a l’esquerra per dins d’un tram de bosquina. Més amunt, al peu de la Rampa de l’Esfinx deixem un altre ramal del mateix camí, també a mà dreta i senyalitzat amb pintura groga.
Enfilem una llarga llesca rocallosa, creuem la torrentera i entrem al bosc. Grimpant per una canaleta guanyem un collet sobre el serrat del Faraó.
Continuem pujant i després, ja més planerament per dins del bosc, anem a trobar el camí entre el coll de les Comes i el Montgròs.

Coma dels Naps (1030m)
Una estaca indica que som a la Coma dels Naps de Dalt (3) i que resten 450 metres pel Montgròs.
Anem a la dreta, seguint el PR C-78, que ressegueix tot el massís occidental entre el collet de Guirló i la canal de Migdia.
Fortíssim pendent fins atènyer un collet al peu de la roca Plana dels Llamps on desgrimpem per una esquerda. Seguim per una lleixa a ponent de la roca Plana fins al Coll del Montgròs des de on, en una curta pujada, guanyem el cim.

Montgròs (1133m)
El cim és un gran tossal a migdia de la característica línia d’agulles de la serralada, prou prominent com per esdevenir una talaia privilegiada sobre la major part del massís.
Retornem al coll i comencem a davallar (E) en fort pendent, seguint el PR C-78, en direcció a la canal de Migdia, el gran esvoranc que parteix la serralada pràcticament per la meitat. El camí revolta als peus de la Salamandra i aprofita les diàclasis del vessant llevantí, conegudes com canal de la Salamandra. Passem pel costat de la font de la Cadireta, deixem a mà esquerra el camí que puja al Portell de Migdia i amb ell el PR que, poc més enllà, es bifurca en direcció al Camell de Sant Jeroni i  baixem a la llera del torrent.

Canal de Migdia (940m)
Com la resta de torrents i canals montserratines, va resultar profundament trasbalsada pels aiguats de juny del 2000.
Anem a la dreta (S) baixant per la codolosa llera del torrent, que abandonem puntualment per un marge o l’altre guiats per fites, per tal d’evitar obstacles com algun despreniment o esbarzerars. Sovint ens cal esquivar troncs d’arbres caiguts que barren el pas. Tot i l’ambient feréstec i salvatge, el camí no presenta cap dificultat.
A mà esquerra trobem la bauma dels Plecs del Llibre i poc més enllà, una clariana ens permet albirar-los. Prou més avall passem al peus de la Cajoleta.

Peu de la Cajoleta (809m)
Un rètol de fusta en un arbre ens indica un corriol que s’enfila a mà esquerra, pel que abandonem la llera del torrent (4) guanyant alçària fins al coll.

Coll de l’Ajaguda (838m)
A la carena del serrat dels Tudons entre els torrents de Migdia i del Bassal dels Gats. Rep el nom per l’agulla Ajaguda que, juntament amb les del Jardí i de l’Avenc, coronen el serrat (5).
Just a sota del coll sortim sobre el camí dels Francesos (6), on retrobem el PR C-78 que baixa del Camell. Solament ens cal seguir-lo a mà dreta i anar davallant fins a la Socarrada on retrobem el camí de la Collbató a can Jorba per la Vinya Nova.

  • (1) He procurat indicar amb waypoints les que he localitzat.
  • (2) Aquest camí se l’ha anomenat de diverses maneres. Al mapa de Ramon de Semir de l’any 1949 és ressenyat com a camí de la Palomera. En aquella edició no apareixia el camí entre la Fonollosa i el camí del Cabrit que, pel que sembla, és d’obertura posterior. En edicions antigues de l’Editorial Alpina també figurava amb aquell nom, però posteriorment passà a anomenar-se camí dels Naps de Dalt i, més recentment, apareix innominat. Atès que el camí entre la Fonollosa i el del Cabrit, actualment és prou conegut i ressenyat com a camí de la Palomera, he optat per anomenar aquest de la canal Roja com a camí dels Naps de Dalt, tot i que considero que el nom és poc adient.
  • (3) La Coma dels Naps de Dalt és bon tros més enllà, a l’alçada del Bassal dels Avellaners, al peu de la cara llevantina del Cilindre.
  • (4) Si continuéssim torrent avall ben aviat trobaríem a mà dreta el camí dels Plecs del Llibre, el mateix que hem deixat tot pujant per la canal Roja. Prou més enllà el torrent s’encaixona i comença el tram equipat conegut com a Joc de l’Oca, però per un torrent subsidiari podríem continuar i, per la font de la Cajoleta, retrobar el camí del Cabrit.
  • (5) El nom d’aquest coll és controvertit. Al mapa esmentat de Ramon de Semir se l’anomena coll de Muset, i sembla que respondria al cognom d’un antic propietari del terme. Però ben a prop, al serrat de la Palomera, hi ha el coll de Mosset, per on hi passa el camí del Cabrit, amb el que la confusió està servida. Al mapa de l’ICGC figura com a coll de l’Ajaguda i al de l’Alpina també com a del Bassal dels Gats.
  • (6) Aquest camí pel torrent del Bassal dels Gats, fou un dels que utilitzaren les columnes franceses del mariscal Suchet per assaltar el monestir de Montserrat, el juliol de 1811. Des de llavors és conegut com a camí dels Francesos.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Montserrat: Montgròs

Itinerari relacionat:

Circ dels Pessons

Pics dels Pessons, Ríbuls i Montmalús des de l’estació d’esquí de Grau Roig

Distància 12,5 km
Desnivell acumulat 974 m
Nivell de dificultat moderat
Data 21 d’agost de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Andorra o Cerdanya (1:40000)

Clàssic itinerari circular molt concorregut, especialment la primera part, per un dels circs lacustres més interessants del Principat d’Andorra.
Recorrerem un llarg rosari d’estanys, guanyarem la carena que tanca el circ per migdia i ens enfilarem als tres cims que la coronen, des dels que gaudirem d’una dilatada panoràmica de tot el Pirineu oriental.
Tot i que està realitzat en sentit antihorari, també pot fer-se al revés.
Ens camins son ben fressats i, en part, senyalitzats. Sense neu, és un itinerari fàcil. La única dificultat la trobarem al Pic de Ríbuls on ens caldrà grimpar (passos curts de IIº) per accedir-hi. És opcional i podem esquivar-lo sense que l’itinerari perdi atractiu.

Accés
Fins no fa molt es podria pujar de l’aparcament de Grau Roig, a la riba de l’Estany Primer, en vehicle particular. Actualment la pista és tancada i cal accedir-hi amb autobús o a peu.
El primer transport surt a les 10 del matí, un horari poc apropiat per als excursionistes. L’alternativa és emprendre a peu el quilòmetre i mig de pista i dos-cents metres de desnivell fins a l’estany —tant a l’anada com a la tornada— d’un tram gens agraït, paisatgísticament parlant, per començar a gaudir de l’itinerari.

Grau Roig (2100m)
Pel costat del telecadira de la Cobil prenem la pista que, desprès d’una llarga colzada, puja a l’Estany Primer, on hi ha un restaurant.

Estany Primer (2300m)
Hi ha rètols indicadors. Prenem el GR 7 i el GRP vorejant l’estany pel marge hidrogràfic dret (esquerra en el sentit de la marxa) en direcció a la Collada dels Pessons (S). Camí molt fressat, senyalitzat amb pintura blanc i vermella i punts grocs.
Al cap de l’estany deixem a mà esquerra un ramal del GR que puja a la Coma Estremera i continuem vorejant-lo a mà dreta (SW).
Superem una graonada i continuem guanyant alçada pel costat d’un rosari d’estanys i estanyols, els més grans del quals són el Rodó i el del Meligar.

Camí dels Estanys de la Solana (2490m)
Bifurcació indicada. Per la dreta arriba el camí de l’Estany Primer pels Estanys de la Solana. Continuem amb la mateixa direcció (SW).
Aviat passem pel costat de l’Estany de les Fonts i podem albirar les ziga-zagues del camí que puja a la collada dels Pessons.
Ens anem encaixonant a la capçalera del circ, tancada entre els pics d’Ensagents, dels Pessons i de Ríbuls. Quan som a l’alçada de l’Estany del Cap dels Pessons, creuem una curta tartera i escometem la pujada al coll entre generoses llaçades.

Collada dels Pessons (2815m)
Ampla i planera, nexe d’unió entre els cordals dels cims de l’Alt de Gargantillar (o Pic dels Llops), d’Ensagents (o dels Pessons) i dels Pessons (o del Gargantillar).
Propers al cordal carener superem una ondulació, baixem i encarem la pujada al cim dels Pessons (ESE).

Pic dels Pessons (2864m)
També anomenat Pic del Gargantillar. És un tossal planer, inclinat suaument a migdia, tallat abruptament pels altres vessants.
Situat al punt més alt de l’itinerari, hi gaudim d’una dilatada panoràmica del Pirineu oriental: Des del massís de la Maladeta al del Canigó, dels crestalls de Juclar i el Rulhe al Cadí.
Propers a la carena baixem en direcció al Pic de Ríbuls (SE), cim tricèfal format per un tossalet sobre el mateix cordal carener (occidental) i dos cons separats (central i oriental). El més alt és el central.
Davallem del cim occidental a al collet amb el central, per on es despenja a mà dreta una canal herbada. Si no ens interessés fer cim, emprendríem directament la canal.

Pic de Ríbuls (2824m)
També conegut com de l’Àliga. Per accedir-hi des del collet sobre la canal herbada, ens cal grimpar i desgrimpar un curt ressalt darrera el qual trobem una bretxa, des de la que escometem el con cimer esbiaixadament, amb tendència a la dreta, anant a passar per sobre una placa rocallosa molt evident, inclinada i llisa però amb bons agafadors. Grimpades que no superen el IIº, en algun punt amb moderada exposició. Roca mediocre (atenció si es va en grup!).
Retornem fins a la canal herbada i la davallem. Malgrat el fort pendent el camí hi és definit i no ha de suposar cap dificultat amb terreny sec.
Al final de la canal procurem perdre quan menys alçada millor i flanquegem a mà esquerra per sota els cims central i occidental, fins al collet anomenat Pas de Ríbuls. En aquest punt, continuem flanquejant (E) pel vessant de l’estany de Montmalús tot esquivant una elevació del terreny.
De nou a la carena davallem (E) seguint-la fins a un collet des de on, en moderat pendent, atenyem el Montmalús.

Pic de Montmalús (2781m)
Baixem (ESE) per camí evident a la collada de Montmalús on continuem davallant (N) per la Coma Estremera, per camí fàcil i fressat.

Estany de Coma Estremera (2393m)
Hi arriba un teleesquí des de Grau Roig. També hi passa el GR 7 qie, si el prenem a mà esquerra, ens menaria a l’Estany Primer.
Retornem a Grau Roig seguint les pilones del teleesquí. També podríem baixar seguint la pista que surt a mà dreta, però és pedregosa i resulta incòmode.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Circ dels Pessons

Volta pel Catllaràs

De la Pobla de Lillet al Roc del Catllaràs pel Joc de la Pilota retornant per Falgars

Distància 16,6 km
Desnivell acumulat 1090 m
Nivell de dificultat moderat
Data 8 d’agost de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Catllaràs/Picancel ó Ruta de l’Ermità (1:25000)

Itinerari circular que, partint de la Pobla de Lillet, ens permet recórrer una bona part del Catllaràs i visitar alguns dels seus indrets més interessants: el Xalet, la Roca de la Lluna, el Joc de la Pilota, el Roc del Catllaràs i el Santuari de Falgars.
Tot el recorregut és per camins i pistes ben fressats i senyalitzats. A les principals cruïlles hi trobarem indicadors, tot i que n’hi concorren molts i canviarem sovint d’un camí a l’altre, els sovintejats senyals del PR i del GR ens trauran de qualsevol dubte.
L’únic punt que ofereix certa dificultat és l’accés (opcional) al cim de la Roca del Joc. Cal dir que, si no s’hi vol pujar, les vistes des del mirador de la Roca de la Lluna són molt semblants.
Tot el camí és en general ombrívol pel que es pot fer en qualsevol època de l’any. Al Catllaràs hi creix la flor de neu, a la tardor s’hi fan molt bolets i podem escoltar-hi la brama del cérvol.

Pobla de Lillet (842m)
Creuem el riu pel costat de la Plaça de l’Ajuntament. Hi ha rètols indicadors del GR 4 i del Camí Ral de la Pobla a Falgars, pel carrer de la dreta, per on retornarem. Anem a l’esquerra, pels carrers del Regatell i de la Font, en direcció al Barri de Coromines, seguint les indicacions del Camí Ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà i el PR-C 52.

Les Coromines (876m)
Al cap de munt de les Coromines, davant la Capella de Sant Antoni, deixem el PR que, per l’esquerra, marxa cap a Santa Maria i Sant Miquel de Lillet. Anem a la dreta. Hi ha un rètol indicador. Pel costat d’un plànol de camins forestals prenem el Camí Ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà, senyalitzat amb doble ratlla groga. Aquesta senyalització ens acompanyarà fins al Xalet del Catllaràs.
Passem pel costat de la casa del Prat. Sortim sobre una pista, la creuem i continuem per una altra fins a un dipòsit. Nou rètol indicador on continuem pel camí a Sant Jaume de Frontanyà, ara per un corriol que s’enfila fort pel l’obaga de la Costa de l’Agoit.

Serra Pigota (1157m)
Bifurcació de camins indicada. Sortim al camí que puja del Castell, Sant Miquel i Santa Maria de Lillet (PR-C 52, malgrat que el rètol té la numeració equivocada). El seguim a mà dreta (SW). És un camí més ample que el que hem pujat.
Els senyals grocs i blancs del PR-C 52 seran els que ens guiaran bona part de l’itinerari fins al Collet Llobató.
Deixem a mà esquerra el camí que baixa al Grog de la Lleona (fita i pintura blau-grana). El nostre s’eixampla encara més. Deixem a mà dreta una pista que retorna a la Pobla per la Collada Cerdana.

Terra Negra (1317m)
Bifurcació de camins indicada. Deixem el de Sant Jaume de Frontanyà. Continuem pel PR en direcció a Falgars i Sant Romà per una pista precària que deixem més endavant per un camí.
Sortim a la pista que puja de Falgars on hi trobem un altre indicador, però no la seguim, la creuem en direcció a Falgars i Sant Romà. Passem pel costat d’un refugi forestal i atenyem el Xalet.

Xalet del Catllaràs (1372m)
Atribuït a Antoni Gaudí i edificat probablement per encàrrec d’Eusebi Güell, per allotjar tècnics i altres treballadors de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Cedit a l’Ajuntament de la Pobla, amb diverses reformes, durant un temps va estar destinat a casa de colònies. A principis de 2016 s’hi ha reconstruït l’escala original.
Per sota de l’edifici prenem una pista fins a una clariana, on hi havia la mina del Xalet. Continuem (SW) per un camí en fort pendent, que ens deixa de nou sobre la pista a l’alçada del Collet Fred, on prenem a mà dreta el camí que puja al mirador.

Roca de la Lluna (1495m)
Excel·lent mirador sobre l’Alt Berguedà i la Serra de Montgrony, darrera la qual sobresurten els cims del cordal Núria-Ulldeter. Hi gaudim d’una ampla panoràmica que ens permet albirar des de la Serra d’Ensija al Taga, Sant Amanç i els Rasos de Tubau. Hi ha una taula d’orientació.
Baixem a retrobar la pista i continuem a mà dreta (SSW).

Font de la Devesa Jussana (1470m)
El PR abandona la pista per l’esquerra en un revolt sota les verticals parets de la Roca del Joc. Poc més enllà prenem un altre corriol que ens pocs metres ens porta a la font.
No ens cal recuperar el PR: del costat mateix de la font surt un corriol que s’enfila fort fins el peu mateix de la Roca on el retrobem i el seguim a mà dreta.
Sortim al Joc de la Pilota, una clariana que va prendre aquest nom quan els tècnics anglesos de les mines hi jugaven a futbol. Al peu de la Roca del Joc. A mà dreta, unes fites ens senyalen un costerut camí per enfilar-nos-hi per entremig de la fageda.

Roca del Joc (1615m)
O de la Mare de Déu o, també, de la Devesa Jussana. Una empinada lleixa, equipada amb una grapa, dóna accés a una estreta i curta bretxa on hi trobarem una sirga nuada, per accedir al cim. Grimpada fàcil.
Alterosa agulla calcària coronada per una creu i una imatge de la Moreneta. La panoràmica és encara millor que la de la Roca de la Lluna dons podem albirar fins al Montseny. Retornem al Joc de la Pilota on, seguint el PR anem a la dreta.

Joc de la Pilota (1559m)
Bifurcació indicada, al bell mig de la clariana. Senyalada als rètols com a “Coll d’Ardericó” malgrat que no és en cap collada. La d’Arderiu o, més pròpiament com assenyalen altres mapes, Coll d’Ardericó, és situat més a llevant.
Hi arriba el camí que puja des del refugi d’Ardericó, que deixem a mà esquerra per continuar recte (WSW) seguint el PR vers Falgars i Sant Romà. Coincidim des d’aquest punt i fins a retornar a la Pobla amb la Ruta de l’Ermità. Però els senyals vermells d’aquest itinerari són molt més escadussers que els del PR o els del GR que ens aniran guiant posteriorment.

Prat Gespador (1535m)
O Gespedor i també Xispedor. Sortim de nou a la pista i la seguim uns pocs metres.
Bifurcació en T indicada. Travessant el prat a mà dreta podríem escurçar força l’itinerari baixant a Falgars per Vallfogona, tot seguint el PR-C 11.
Hi ha una font amb un cóm. Deixem la pista per un camí a l’esquerra i continuem pel PR-C 52, ara en direcció a Sant Romà (SW). Poc més enllà trobem la font Assedegosa, també amb un cóm, i encara més enllà passem al peu de la Roca del Cortal. Sortim al bell mig d’un pla.

Roca del Catllaràs (1670m)
Un gran penyal al bell mig del Pla del Catllaràs, termenal entre la Pobla de Lillet i Castell de l’Areny, partió d’aigües entre el vessant del Llobregat i el del Merdançol.
Hi ha un pal indicador al costat de la pista que prenem a mà dreta (W), en pujada, vers Falgars i Sant Romà. En un revolt, al punt més alt de l’itinerari (1694m), la deixem baixant a mà esquerra fent drecera fins al collet Llobató.

Collet Llobató (1628m)
On la pista fa un tancat revolt. Termenal entre la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola. Hi passen el PR-C 129 (Olla de Sant Julià) i el GR 4. A partir d’ara ens guiarem pels senyals blancs i vermells del GR. Hi ha un pal indicador. Anem a la dreta, vers Falgars i la Pobla, baixant pel rec del Forat (N).

Camp de l’Ermità (1467m)
Cruïlla de camins amb nombrosos rètols indicadors. Continuem recte seguint el GR en direcció a Falgars i la Pobla (N i després NE).

Clot de la Fou (1455m)
Bifurcació en Y, indicada. Deixem el PR-C 129 que marxa per l’esquerra i seguim el GR  a mà dreta vers Falgars i la Pobla.
Per un llarg tram de pedregosa pista forestal alternada amb camí, anem baixant (NE) a la Colla de Falgars, on trobem la carretera que hi puja des de la Pobla i la seguim fins al santuari.

Santuari de Falgars (1280m)
Santuari marià construït en un lloc anomenat Falgars —lloc de moltes falgueres— documentat d’ençà el 984. La primitiva ermita data de 1049 i l’edifici actual de 1646. Al costat de l’església i ha una hostatgeria.
S’hi conserva una imatge gòtica d’alabastre del segle XV, de la Verge de Falgars alletant el seu fill. Tradicionalment ha estat lloc de pelegrinatge i aplecs tant per part dels poblatans com d’altres indrets: Sant Julià de Cerdanyola hi celebra el Vot del Poble. El dilluns de la segona Pasqua s’hi balla la dansa de Falgars, d’origen antiquíssim.
Hi ha una àmplia zona d’esbarjo habilitada amb taules i fogons on tornem a trobar-hi un pal indicador a la bifurcació de dos camins que menen a la Pobla. El de l’esquerra, per on marxa el PR-C 11, passa per la Cova de la Verge. La de Falgars és una de les tantes “mares de déu trobades”. El de la dreta és el camí ral, o dels Graus, per on marxa el GR 4. Es tracta de dos camins paral·lels que baixen a diferent cota. Seguim el GR pel de la dreta.

Tercer Grau (1211m)
Després d’un pas obert a la roca, el camí segueix per la carena. Poc més avall deixem un corriol a mà esquerra que baixa a buscar el camí de la Cova.

Segon Grau (1060m)
Un tram delicat a la capçalera del Torrent Salat, és reforçat amb murs a banda i banda.

Primer Grau (1005)
Un altre pas guanyat a la roca, amb un tram empedrat. Hi ha un rètol indicador. Deixem un camí que baixa a mà dreta.

El Tinar (911m)
Bifurcació indicada. A mà esquerra surt el camí a Falgars per la Cova (PR-C 11). Més avall creuem el camí d’accés a la casa del Tinar. Passem pel costat de l’heliport i del Parc d’Aventures del Catllaràs i sortim sobre un camí pavimentat que seguim uns metres a mà esquerra. El deixem tot baixant per unes escales a mà dreta i entrem al poble pel camí de l’Escorxador.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Volta pel Catllaràs