Arxiu de la categoria: Moderat

Tossal de la Truita i Monturull

Circular als estanys de la Pera des de les Pollineres

Distància 10 km
Desnivell acumulat 820 m
Nivell de dificultat moderat
Data 15 d’octubre de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Andorra (1:40000).
Govern d’Andorra. Topogràfic (1:25000)

Ascensió a dos cims termenals entre el Principat d’Andorra i la Baixa Cerdanya, en itinerari circular a l’entorn dels estanys de la Pera, per vessant cerdà.
També són accessibles pel vessant andorrà, en un itinerari més exigent per llargària i desnivell, partint de les Escaldes i visitant les valls de Madriu i de Claror.
És un itinerari fàcil, llevat del pas entre els dos cims pel coll de Claror on ens caldrà ajudar-nos amb les mans en alguns punts.
Resulta peculiar, no pas únic, aquest itinerari on la majoria dels topònims tenen doble denominació segons la cartografia que es consulti.

Accés
A Martinet, des de la N-260 prenem la LV-4036 en direcció a Lles, Músser i Arànser. Passat el quilòmetre 7 la deixem a mà esquerra per la d’Arànser, que atenyem al cap de dotze quilòmetres. Ens en resten sis fins a l’estació d’esquí de fons on prenem una ampla pista, apta per a tota mena de vehicles, que en cinc quilòmetres més ens deixa a l’àrea d’esbarjo de les Pollineres. En total vint-i-tres quilòmetres des de Martinet.
Alternativament (poc més llarg) podem accedir-hi des de l’estació d’esquí de Lles al Cap del Rec, per una altra pista.
Cal tenir en compte que les pistes romanen tancades a la circulació entre octubre i maig.

Les Pollineres (2135m)
Refugi forestal, font, estanyol, àmplia zona d’esbarjo i aparcament. La pista continua fins als estanys de la Pera i el refugi, però és tancada al públic.
Prenem el camí als estanys de la Pera i el port de Perafita, seguint l’itinerari 1 dels Senders de Cerdanya (senyals grocs numerats) i el GR 11.10 (senyals blancs i vermells), vers el NW. Hi ha rètols indicadors.
Caminem per sender molt fressat en pendent entre suau i moderat per entremig d’una pineda esclarissada, pel costat del riu del Molí que creuem a gual diverses vegades.
Passat el bonic Salt d’Aigua del Planell Gran o de la Truita, on el riu salva la graonada prèvia als estanys,  atenyem la pista. La seguim uns metres i la deixem per un camí a mà dreta que fa drecera fins al refugi.

Refugi dels Estanys de la Pera (2353m)
Guardat entre juny i setembre, propietat de la FEEC.
Situat al bell mig del circ lacustre que conformen les serres d’Airosa, Mitjana i Sirvent.
El mot «Pera» no prové de la fruita del perer, sinó de la denominació catalana antiga de «roca» derivada del llatí «petra», com tants altres topònims compostos: Peracalç, Peralta, Peralba, Peramola, Peratallada,…i Perafita, o «petra ficta», pedra clavada a terra, termenal.
Des d’aquest punt podem albirar tant el camí que hem recorregut com el que ens resta per fer.
El port de Perafita és molt evident vers el NNW. Hi ha rètols indicadors i el camí és senyalitzat (GR) i fressat. El pendent mai passa de moderat.

Port de Perafita o Collet de Sant Vicenç (2573m)
Pas natural entre Andorra i la Cerdanya fou durant anys un dels camins del contraban: els «paquetaires» transportaven aquells articles que en funció de la situació interessaven a França o Espanya, amb els andorrans d’intermediaris.
Aquí deixem el GR que, pel estanys i riu homònims baixa a les Escaldes. Carenegem per terreny herbós, on el sender es desdibuixa, guiats per fites escadusseres. Enfilem per l’ample esquenall del cim, ja per camí més definit.

Tossal de la Truita o Pic de Perafita (2752m)
Coronat per un piolet amb bústia i gran nombre de fites escampades arreu del planell cimer. S’hi atalaien bona part dels cims de la Cerdanya, Andorra i del Pallars Sobirà. És el punt més alt de la Serra Mitjana que delimita les valls de Claror i de Perafita.
Desconeixem l’etimologia de «Tossal de la Truita», però a la cartografia andorrana se l’anomena «Monturull», tal com es coneix a la catalana el cim veí. Més entenedora resulta la denominació de «Pic de Perafita» atesa la resta de topònims andorrans a peu de cim (port, estanys i riu).
Baixem (SW) al coll de Claror en direcció al veí cim del Monturull. El camí, prou definit, esquiva els obstacles del crestall. En un punt potser ens caldrà ajudar-nos amb les mans. El pendent és fort.

Coll de Claror o dels Clots de la Tora (2572m)
Des d’aquest punt és possible escurçar l’itinerari baixant directament (E) a la Bassa de Claror. Pel camí hem pogut observar el canvi en la natura del rocam, passant del granit del Tossal de la Truita a l’esquist, més fosc i rogenc, del Monturull.
Enfilem per l’altre vessant. Aquí el crestall és més rost i pedregós i el camí menys evident. Ens cal ajudar-nos amb les mans més sovint. Amb tot són grimpades curtes i fàcils en terreny poc exposat. Hi ha senyals antics de pintura i algunes fites, però cal estar-hi atent.

Monturull o Torre dels Soldats (2760m)
Cimal ample i planer coronat per un vèrtex geodèsic, al bell mig de la Serra d’Airosa.
Carenegem (SE) per l’ample esquenall de la Serra d’Airosa baixant al coll de Monturull i remuntant el suau perfil fins al proper turó, coronat per un vèrtex, passat el qual trobem a mà esquerra, ben fitat, el camí de retorn.

Serra d’Airosa, cota 2661
Davallem pel camí ben definit i fitat que flanqueja la Serra d’Airosa fent un gir de 180º (NW) fins a la Bassa de Claror.

Bassa de Claror (2466m)
Estanyol al peu del coll homònim. Un indret molt recollit i tranquil al peu dels pics de Peguera i Monturull. Recull les escorrenties de la Serra d’Airosa i,  pel torrent de Claror, les lliura al riu del Molí.
El camí a partir d’aquí és difús. La coma s’obre en direcció als estanys de la Pera. Seguint pel seu vessant esquerre aniríem a l’estany Gran dels de la Pera. Nosaltres anem pel dret on aviat trobem fites i, més endavant, camí fressat que ens mena a creuar el torrent de Claror. Continuem llavors pel seu marge hidrogràfic esquerre. El darrer tram de camí torna a desdibuixar-se però, seguint el curs del torrent, baixem a l’estany Petit.

Estany Petit de la Pera (2305m)
Solament ens cal retrocedir uns metres per la pista per recuperar el camí d’anada per retornar a les Pollineres.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Perafita i Monturull

Itinerari relacionat: Monturull per Bescaran

Comabona

Al Comabona, a la Serra del Cadí, s’hi pot accedir per diversos vessants. És un cim agraït: s’hi gaudeix d’una bona vista sobre la Cerdanya, la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus.
A Prat d’Aguiló hi ha un refugi guardat de la FEEC. Des d’aquí pel Pas dels Gosolans és l’itinerari més curt i fàcil per accedir al cim. He visitat en nombroses ocasions aquestes contrades. A banda d’ésser indrets molt bonics, son punts de pas de diverses excursions i travesses. Conservo encara el record de les runes de l’antic refugi quan, de jovenet, fèiem la travessa de Gresolet a Bellver.
Segueixen dues ressenyes per enfilar-s’hi tant per migdia des del Berguedà, com pel nord des de la Cerdanya.

Des del coll de Bauma i retorn per la canal de Comabona

Distància 7,6 km
Desnivell acumulat 969 m
Nivell de dificultat moderat
Data 2 de juliol de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Serra del Cadí/Pedraforca (1:25000)

Itinerari circular per pujar al Comabona pel vessant de migdia des del coll de la Bauma i de passada el Cap de Tancalaporta. Per pujar a aquest darrer no hi ha camí. Podem prescindir-ne seguint el «camí normal» des del Pas de la Cabra.
La baixada per la canal de Comabona és molt costeruda i per terreny descompost en alguns trams. Es fa llarga.

Accés
A Bagà, seguint les indicacions, prenem la carretera local que, vorejant el Bastareny, s’adreça a Sant Joan d’Avellanet i Gisclareny.
Passat el pont de Sant Joan, en un revolt, anem a la dreta per un curt túnel i pugem al coll de l’Escriga. Davallem fins al primer nucli de cases rebutjant tots els ramals que baixen a mà esquerra. Continuem recte i pugem al coll de la Bena on acaba l’asfalt. Prenem el ramal de l’esquerra fins al coll de Bauma, on poc abans hi ha una àrea de lleure i la pista es bifurca per baixar a Gresolet.
Deixem el vehicle poc més amunt del coll pròpiament, quan la pista fa un tancat revolt a l’esquerra.

Coll de Bauma (1880m)
Al bell mig del revolt prenem una pista precària a mà dreta. Hi ha un rètol indicador del camí al Comabona on s’hi diu que hi ha 9 quilòmetres, però això és entre anada i tornada. Hi senyalització de SL (verd-blanc)
Poc més enllà creuem una barrera i, una mica més amunt, deixem la pista per un sender ben fressat i senyalitzat a mà esquerre.
Pugem (N) fent llaçades entremig de la pineda per pendent entre moderat i fort. Deixem un camí que surt a mà esquerra i que ignorem on mena, mentre ens anem encarant a NE.

Pleta de l’Olla (1960m)
Hem sortit del bosc i gaudim de bones vistes. El camí es desdibuixa entremig de l’herbei. Fem una colzada de 90º i enfilem vers el NW.

Pas de la Cabra (2135m)
O el Grauet. El bon camí marxa per l’esquerra apartant-se de la carena. Nosaltres pugem a la dreta, seguint el fil de la carena. Malgrat que al mapa hi dibuixin un corriol, si n’hi havia hagut, no en queda rastre. Trobem alguna fita de tant en quan, però hem de fiar-ho al bon criteri. I com sovint acostuma a passar, quan més a prop del fil de la carena, més bon pas.
A mà dreta tenim la cinglera sobre les Arrues de Monnel. Si ens hi aboquem podem albirar al fons de la vall l’Afrau de Monnell (o dels Cortalets) i, a just a sobre, el magnífic pont natural, probablement el més interessant del Berguedà.

Cap de Tancalaporta (2469m)
També conegut com a Puig Terrers (1). Hi gaudim d’una panoràmica de quasi 360º, solament eclipsada pel Comabona. Baixem (NW) sense camí però terreny franc i direcció evident fins al coll.

  • (1) L’havíem conegut com a Cap de Tancalaporta. Però durant molts anys va desaparèixer aquesta denominació dels mapes i se l’anomena Puig Terrers, que és com encara figura al topogràfic. Però a la darrera edició de l’Alpina ja torna a aparèixer amb aquella denominació inicial.

Coll dels Terrers (2408m)
Partió, com el mateix cim, dels termes de Gisclareny (Berguedà) i Montellà i Martinet (Cerdanya). Hi passa el GR 150.1 (Coll de Pal-Gósol) que careneja tota la serra. Però no el seguim. Continuem pel SL, ben propers a la carena (W), en pendent entre moderat i fort fins al cim.

Comabona (2554m)
Vèrtex geodèsic. Bona vista sobre la Cerdanya, especialment de la Vall de Ridolaina. També de la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus.
Retornem pel mateix camí que hem pujat. Pero, sense arribar als Coll dels Terrers, ens desviem per un camí a mà dreta que baixa pel Clot o Canal de Comabona, al peu del Cap de Tancalaporta.
Es fa força incòmode, especialment la segona meitat, amb trams de fort pendent i terreny pedregós.


Powered by Wikiloc

Comabona i Cap de Tancalaporta

Per la vall de Ridolaina i el Pas dels Gosolans amb retorn pel coll de Tancalaporta i el serrat de la Muga

Distància 25,7 km
Desnivell acumulat 1662 m
Nivell de dificultat moderat
Data 4 de desembre de 2011
Cartografia Editorial Alpina. Serra del Cadí-Pedraforca (1:25000)

La pujada al Comabona es fa pel Pas dels Gosolans però el retorn pel Coll de Tancalaporta i el Serrat de la Muga, resseguint desprès falda nord del Comabona. Vàrem fer-lo en dues jornades, pernoctant al refugi. Sense neu és una ruta fàcil que transita per camins fresats i senyalitzats. Amb neu o glaç, depenent de les condicions, poc complicar-se molt. En aquest cas cal una especial atenció a la pujada al Pas dels Gosolans, al tram entre el Coll de Terrers i el de Tancalaporta i al pas pel bac de la Muga.

Accés. A Prat d’Aguiló s’hi pot accedir-hi en vehicle per una llarga pista forestal, d’estat variable segons les temporades. Conduint amb cura, és apte per a tota mena de vehicles. S’aparca uns metres abans del refugi, obert regularment tota la temporada d’estiu.
Però l’itinerari que segueix és una mica més llarg dons, per arribar a Prat d’Aguiló, partim de la pista que remunta el marge dret hidrogràfic de la Vall de Ridolaina. És una alternativa si, per neu o altres circumstàncies, la pista no resulta practicable.

Prat de l’Orri (1.420 m)
S’hi accedeix per la pista que parteix de Nas pel marge hidrogràfic dret de la Vall de Ridolaina. Deixem el vehicle quan la pista fa un revolt molt tancat a l’esquerra i inicia una llarga marrada per salvar el desnivell. Podríem continuar encara fins al Cortal de l’Oriol.
Pugem per un corriol, drecera de la pista, seguint els senyals blancs i grocs del PR-C 124 (Saldes-Olià) o Ruta dels Segadors. Quan retornem sobre la pista, ben aviat atenyem la font Tosca a mà esquerra.
Passat el Cortal de l’Oriol, que deixem sobre nostre a mà esquerra, comencem a davallar fins a creuar el Torrent de les Eres on la pista, en estat força precari, fa un gir de 180º i retorna per l’altre marge. En aquest l’abandonem per un camí  que puja entre llaçades vers el S primer i W, desprès. Més amunt el esdevé pista en força bon estat que ens mena fins al Coll de l’Home Mort on conflueix amb la que puja de Montellà a Prat d’Aguiló i amb el camí que baixa a Bastanist.
No prenem la pista a Prat d’Aguiló si no que fem drecera pel llom, pujant vers el S fins que la retrobem i ja no l’abandonem fins al refugi.

Refugi de Prat d’Aguiló (1.997 m)
Anomenat Cèsar August Torres. Pertany a la FEEC, és guardat i obert regularment tota la temporada estiuenca. Gaudim d’una preciosa panoràmica de la cara nord del Cadí.
Sortim del refugi pujant vers el S, entre llargues llaçades. Passem pel costat de la font i més amunt d’una estació meteorològica automàtica. Ens continuem guiant pels senyals del PR-C 124.
Ens enfilem a un contrafort del Pic d’Aguiló i a partir d’aquí augmenta el pendent que anem superant entre oportunes llaçades fins al coll (atenció: amb neu pot resultar delicat).

Pas dels Gosolans (2.425 m)
Entre la Punta Aguda (a ponent) i l’Aguiló (a llevant). Magnífica vista de la cara nord del Cadí i la vall de Bastanist. Punt tradicional de pas (juntament amb els colls de Pendís i de Jou, més a llevant) entre el Berguedà i la Cerdanya. Vers migdia s’estén la Coma dels Cortils, tancada per la Serra Pedregosa. Podem albirar el corriol que la travessa, provinent del Coll de les Bassotes, per on marxa el PR-C 124. Aquesta és una altra de les rutes habituals al Comabona.
A partir d’aquí el camí es difumina. Marxem vers SE seguint el GR 150. En moderat pendent anem carenejant per terreny planer. Passem per sota l’Aguiló (que deixem a l’esquerra) i, així que guanyem una mica d’alçada, el cim ja és ben evident. Abastem el Puig de la Font Tordera i, desprès d’un collet, el Comabona.

Comabona (2.554 m)
Vèrtex geodèsic. Bona vista sobre la Cerdanya, especialment de la Vall de Ridolaina. També de la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus.
Marxem seguint el GR per la carena vers l’E. Fort pendent en baixada fins a un collet on ens cal flanquejar pel vessant N del Cap de Tancalaporta (atenció: amb neu, tram delicat) seguint una faixa o replec que abandonem a mig flanc i, per terreny més obert atenyem el coll de Tancalaporta.

Coll de Tancalaporta (2.347 m)
Canviem el bac pel solell marxant per la falda de migdia del Puigterrers fins a l’alçada del Serrat de la Muga. Atenció: amb neu o glaç aquest tram pot resultar delicat. Podem baixar directament per un camí molt rost a mà esquerra. És millor continuar uns metres més i prendre un altre corriol que baixa més suau. Deixem dons el GR que marxa pel Pas del Bou vers la Serra de la Moixa i ens guiem ara pels senyals taronja de Cavalls del Vent baixant pel bac de la Muga.
Revoltem en baixada la falda del Puigterrers en sentit contrari a la busques del rellotge i remuntem en fort pendent fins a un collet, ja al vessant nord d’aquest cim.
Continuem davallant vers W per camí entre planer i de moderat pendent fins al Serrat dels Gats on baixem molt fort per travessar el barranc de la Toselletes, al peu de la Roca de l’Equis, característica pels seus esvorancs en forma d’aquesta lletra. Desprès anem recuperant alçària fins al refugi.
Retornem al punt de sortida desfent el camí de l’anada.



desembre 2011

novembre 2006

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Del Cap de Creus a Cadaqués

Per camins de ronda

Distància 15,2 km
Desnivell acumulat 450 m
Nivell de dificultat moderat
Data 1 de gener de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Cap de Creus (1:25000)

Anar del Cap de Creus a Cadaqués seguint, fins on sigui possible, la línia costanera per camins de ronda és un itinerari tant interessant com difícil. No pas tècnicament —a penes ens caldrà ajudar-nos amb les mans— però son tants els camins, corriols, tiranys,… que trobarem que és fàcil no encertar el correcte. A més, en bona part no estan senyalitzats. Resultaria en debades intentar descriure’ls tots.
En aquesta ressenya ens limitarem a informar d’algunes de les alternatives i dreceres que podem prendre. Per tant és un itinerari que podem fer-nos «a mida» en funció de la nostra disponibilitat de temps o ganes de caminar.
Ara be: l’espectacle paga la pena i un cop més es confirma aquella dita que no cal fer cim per gaudir a pleret de la natura.

Accés
Al Cap de Creus s’hi accedeix des de Cadaqués per una estreta carretera enquitranada.

Far del Cap de Creus (79m)
Retornem per la carretera d’accés i al segon revolt prenem a mà dreta una pista tancada per un cadenat. Sortim a un mirador sobre cala Culip on prenem a mà dreta (E) un sender senyalitzat corresponent a l’itinerari 15 del Parc. Pel camí podem albirar la cala d’es Camallerís (o Camallerús) i el Racó de sa Claveguera.
A la cruïlla anem a l’esquerra, seguint els senyals del GR 11 (transpirinenc) fins a la Punta del Cap de Creus. Retornem a la cruïlla i prenem el ramal de l’esquerra per baixar a la cova de s’Infern.
De la cova continuem camí (W) fins a cala Jugadora tot passant per la Fredosa.
Si volem estalviar-nos aquest tram pel sector més oriental del Cap de Creus, des del far podem seguir el GR 11 i baixar directament a cala Jugadora.

Cala Jugadora (13m)
Hi conflueixen el GR 11 i el camí antic a Cap de Creus. Seguim aquest darrer, ben conservat, entre parets de pedra seca i feixes margenades. Acaba sobre la pista d’accés a cala de Guillota, que prenem a mà esquerra (hi ha un rètol indicador). Continuem per una altra a mà dreta que deixem abans de l’accés a una finca, per un corriol també a mà dreta i pel que baixem resseguint una torrentera fins a la platja.

Cala de Guillota
Petita platja codolosa. El camí s’enfila per l’altre cap i continua (W) proper a la línia costanera. Ens cal estar atents a deixar-lo per prendre un sender poc evident a mà esquerra que mena a la platja de Sant Lluís (1). Si ens passem aquest camí, encara en trobarem un altre poc més endavant que baixa directament a la platja.
De la platja de Sant Lluís continuem camí fins a les envistes d’una caseta entre pins i oliveres on, poc abans d’arribar-hi, trobem una bifurcació i anem a l’esquerra (2).
Continuem per sota la caseta, revoltem una punta i sortim a la platja des Jonquet.

  • (1) Si continuem pel camí més evident i fressat sortirem a la carretera. Seguint-la uns 180 m, podem prendre un camí paral·lel que ens mena a un dels carrers d’accés a la urbanització de s’Alqueria. És una drecera, alternativa al pas per la cala des Jonquet.
  • (2) Per la dreta sortiríem a la pista d’accés a aquesta finca i d’allí a la carretera per continuar de la forma que s’explica en el punt anterior.

Platja des Jonquet
Aquí comença un tram de camí de ronda poc clar on ens caldrà estar ben atents per no perdre’l. Podem saltar-nos-el fent drecera a costa de renunciar al pas pel cap d’en Roig (1).
Si decidim continuar ens cal enfilar-nos per entremig de dues roques. Una de llisa a la dreta i l’altre erosionada, fins a un arbre on el camí ja és més definit. Passem als peus d’una barraca de pescadors. Poc més endavant, revoltant una torrentera anem a passar al peu d’un xalet i continuem per l’altre vessant de la cala fins que, més endavant, el camí ja és ben fressat.

  • (1) Per a això tenim tres opcions: una és pel camí d’accés a la platja que mena al paral·lel a la carretera que hem comentat abans. Una altra, passada una barraca, prendre un corriol que surt a la urbanització de s’Alqueria. La tercera, al peu del xalet prendre un camí a mà dreta que hi passa pel costat i també surt a la urbanització.

Cap d’en Roig (30m)
Continuem per bon camí fins a la punta de s’Alqueria i entrem a la urbanització. Baixem a la platja de s’Alqueria Petita (o d’en Ballesta) i continuem per carrers pavimentats fins a la badia de Portlligat.

Portlligat
A l’altre cap de la platja, ens enfilem per les escales per pujar a l’avinguda d’accés, que porta el nom de Salvador Dalí, i la seguim (esquerra) fins a l’ermita de Sant Baldiri (1) on fem una colzada a l’esquerra i continuem per una altra avinguda, entre l’ermita i una explanada. Cent-noranta metres més enllà prenem el camí des molí d’en Gay a mà esquerra que, en fort pendent, ens enfila fins al turó on hi ha el molí.

  • (1) Podem fer drecera prenent el camí que voreja la costa des de l’embarcador de Portlligat fins a la platja des Calders. Si pretenem escurçar-ho encara més, prenem un carrer a l’altra banda de l’explanada i en poca estona baixarem a la platja Gran de Cadaqués.

Molí d’en Gay (48m)
Antic molí de vent dins la finca de son Herrera, situat sobre un turó que domina la badia i l’illa de Portlligat.
Baixem a la platja des Calders i la creuem (1) per enfilar-nos per l’altre costat fins a sortir a un carrer que seguim a mà esquerra, revoltant entremig dels carrers d’una urbanització.

  • (1) És més aconsellable seguir recte, deixant la platja a mà esquerra, per anar a sortir directament a la platja des Caials.

Platja des Caials
A partir d’aquí anirem resseguint arran de costa les platges i puntes de s’Oliguera i el marge llevantí de la badia de Cadaqués fins a la seva platja Gran.

Platja Gran de Cadaqués
L’origen del topònim de Cadaqués és «cap de quers». Documentada d’ençà el 1030, és la vila més oriental de Catalunya i la Península Ibèrica.
El tradicional aïllament —la carretera d’accés no va construir-se fins a primeries del segle XX— entre muntanyes i cara al mar, ha permès que la parla cadaquesenca mantingui ben vives unes característiques diferencials, la més destacada de les quals és el parlar salat.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

Àlbum d’imatges
Del Cap de Creus a Cadaqués

Rasos de Peguera

Cogulló d’Estela, Roca d’Auró, Torreta, Rasets, Pedró i Rasos de Dalt

Distància 9,5 km
Desnivell acumulat 640 m
Nivell de dificultat moderat
Data 17 de novembre de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Rasos de Peguera/Serra d’Ensija (1:25000)

Com el seu nom indica, els Rasos de Peguera son uns prats de muntanya tradicionalment dedicats al pasturatge, situats a migdia del despoblat de Peguera, a 2000 metres d’alçada.
L’any 1908 va esdevenir el primer indret de Catalunya on es van practicar esports de neu. L’any 1933 s’hi va inaugurar el Xalet-Refugi, actualment totalment reformat i propietat del Centre Excursionista Montserrat. Els anys 70 es va potenciar l’estació d’esquí amb la construcció de la carretera d’accés, l’edifici de serveis i l’ampliació del nombre de pistes i remuntadors. Però el 2004, la manca de neu i recursos va obligar a aturar-la.
Els punts més alts son el Salabardar i el Pedró. De formes arrodonides i suaus, a penes destaquen del conjunt. Però al SE s’alcen tres cims encinglerats i prou prominents com per a que destaquin des de contrades ben allunyades: la Torreta, la Roca d’Auró i, especialment, el Cogulló d’Estela. Aquesta ressenya detalla un itinerari circular que s’enfila a tots aquests cimals.
El qualificaríem de fàcil si no fos perquè en més d’un punt ens caldrà grimpar.

Accés
Per l’Eix del Llobregat (E-9/C-16) a l’alçada de Berga prenem qualsevol de les dues sortides que menen al Santuari de Queralt, els Rasos de Peguera i Sant Llorenç de Morunys, seguint les indicacions que localitzem a cada cruïlla.
Passat el Castell de Sant Ferran, que ens queda a mà dreta, deixem la carretera de Sant Llorenç i, per la mateixa mà, continuem en direcció a Queralt i els Rasos. Passada la Font Negre, deixem la de Queralt i seguim fins al final la BV-4243.

Creu del Cabrer (1893m)
Ampli espai per a aparcament. Baixem uns metres per la carretera d’accés i prenem una pista a mà esquerra, tot creuant una tanca.
Així que sortim al Pla de l’Orri, als Rasets, la deixem a mà dreta, per camí gens definit, i marxem 350 vers el S fins a localitzar el Pas de Puigventós.

Pas de Puigventós (1950m)
Hi ha un rètol indicador. Baixem per un camí ben definit. Puigventós és un mas al peu ponentí de l’esvelt Cogulló d’Estela que ben aviat podem albirar. Deixem a mà  esquerra el camí que s’adreça al coll entre la Torreta i la Roca d’Auró i més avall, a mà dreta, un dels camins a Puigventós (rètol). Encara més avall unes fites assenyalen a mà esquerra un altre camí a la Roca d’Auró. És el que seguirem tornant del cogulló. Poc més enllà passem pel costat d’una font i continuem baixant fins al coll.

Coll d’Estela (1785m)
Per llevant hi arriba una pista que puja des de la que va del càmping de la Font Freda a Corbera. Per ponent el camí a Puigventós. També hi ha una font.
Seguim un corriol carener, ben fressat i senyalitzat amb pintura verda.
Al peu del cogulló ens caldrà grimpar per superar unes lloses. Una sirga ens hi pot ajudar. Tot revoltant el cim en sentit contrari a les busques, superem una esquerda. El camí és costerut i aeri, i ens caldrà ajudar-nos amb les mans en algun punt.

Cogulló d’Estela (1862m)
Coronat per una creu i una senyera. Hi ha bústia amb llibre de registre. Malgrat que té la visibilitat minvada pels tossals dels Rasos vers el N i el NW, és una bona talaia.
Baixem a retrobar al camí que hem deixat abans del coll, prop de la font. En fort pendent ens enfilem al collet entre la Torreta i la Roca d’Auró. Poc abans d’arribar-hi retrobem per l’esquerra el camí que ve del Pas de Puigventós. De collet al cim hi ha ben poc. Però haurem de superar una graonada rocallosa on una cadena pot ajudar-nos-hi.

Roca d’Auró (1948m)
També anomenada Roc d’Uró o d’Oró. És un esperó rocallós separat de la resta, coronat per una obra al·legòrica de l’excursionisme i una senyera.
Prop del cim hi ha un cable que ajuda a baixar al Forat d’Estela, un avenc conegut des de temps immemorial i farcit de llegendes. El panorama que hi gaudim és semblant a la del cogulló d’Estela.
Retornem al collet amb la Torreta i, seguint uns pocs metres el camí al del Pas de Puigventós, localitzem a mà dreta un corriol senyalitzat amb pintura groga.
El seguim baixant primerament a mà dreta per enfilar-nos decididament en direcció a la Torreta. En algun pas ens cal ajudar-nos amb les mans.
Flaquegem el cim per la dreta, revoltant-lo en sentit contrari a les busques i sortim sobre el tossal.

Torreta dels Enginyers (1987m)
També coneguda com la Torrota. Hi ha un vèrtex geodèsic i instal·lacions radioelèctriques. No té l’aspecte de cim, és el punt culminant del tossal que formen els Rasets. Encinglerat per llevant i migdia però planer pels altres vessants.
De natura calcària, està clivellat de bòfies, esquerdes i avencs.
Hi arriba la pista dels Rasets, la mateixa que hem seguit a l’anada, que ara prenem en sentit contrari per retornar al Pla de l’Orri.

Collada dels Rasets (1943m)
Ampla collada al bell mig del Pla de l’Orri. Hi arriba el PR-C 73 (Berga/Sant Corneli) que puja de la font i collada de Tagast. El seguim per una antiga pista de suau pendent fins al Pedró.

El Pedró (2059m)
Hi ha un monòlit del Club Esquí Berguedà i un vèrtex geodèsic mig amagat entre la pineda. Alguns mapes (ICGC, IGN) situen el Pedró al Salabardar o Rasos de Dalt i a aquest punt l’anomenen Rasos de Baix.
Una bona opció és escurçar l’itinerari seguint el PR (fites) que va a buscar les pistes de l’antiga estació d’esquí i baixa a la Creu del Cabrer.
Per camí poc definit baixem (N) a les Collades.

Les Collades (1975m)
Altres mapes (ICGC, IGN) l’anomenen Coll de la Creu del Cabrer. Sigui com sigui, aquesta ampla collada entre els Rasos de Dalt i el Pedró fa de partió entre els termes de Cercs, Fígols i Castellar del Riu.
Per un camí enmig de la pineda i amb senyals de pintura groga, ens enfilem en suau pendent al Salabardar.

Salabardar (2079m)
O Rasos de Dalt, o Cap de la Baga de Peguera i encara, tal com s’ha dit, segons quina font es consulti, el Pedró.
Coronat per una senyera, és el punt més alt dels Rasos de Peguera. Malgrat això, envoltat d’arbres arreu, té poca visibilitat.
Retornem a les Collades on marxem vers ponent fins a trobar una pista de servei de l’antiga estació. La seguim i per les pistes d’esquí retornem al punt d’origen.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Rasos de Peguera

Itinerari relacionat: Corbera i l’Estany, cims i cingles

Montserrat. Montgròs.

Pel Serrat de la Palomera i retorn per la Canal de Migdia

Distància 6,4 km
Desnivell acumulat 673 m
Nivell de dificultat moderat
Data 11 d’octubre de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000/5000)
Recursos consultats Ruta 7 Patronat de la Muntanya de Montserrat (Ramon Ribera-Mariné, Jordi López Camps i Josep Nuet Badia)
  Tot Montserrat (Jordi López Camps)

Curta circular que ens permet enfilar-nos pel vessant meridional al Montgròs, una talaia des de la que s’albira bona part de la serralada montserratina. No té altra dificultat que el fort pendent d’alguns trams i un parell de grimpades fàcils.

Accés
Des del carrer de l’Abat Escarré, al nord del Bruc Residencial, prenem el camí de Can Jorba (rètols indicadors), una pista de terra que mena directament a aquest mas.

Can Jorba (490m)
Mas clos per una tanca perimetral que empara la casa principal i altres dependències. És documentat d’ençà el segle XV, com a mas Vendrell, tot i que podria ser anterior ja que la capella adjacent de la marededéu de la Font, és esmentada al segle XIV.
Situat al peu del camí que a l’edat mitjana anava de Collbató a Can Maçana pels masos de la Vinya Nova i del Castell. Avui és una pista de terra.
Al costat del mas hi ha una zona d’aparcament. Sortim per la pista en direcció a ponent fins a l’alçada de l’olivar de la Fonollosa. Just abans que es bifurqui cap al Clot del Tambor, la deixem per un poc perceptible corriol a mà dreta, senyalitzat amb pintura vermella, que s’enfila pel Serrat de la Palomera.

Camí del serrat de la Palomera (520m)
Té algunes bifurcacions i dreceres, algunes també senyalitzades amb pintura (1). Anem guanyant alçària en direcció (NE) al serrat de la Palomera que esquivem per la dreta, a mitja alçada entre aquest i la canal Roja.
Per l’esquerra arriba del coll de Mosset el camí del Cabrit, que seguim a mà dreta, baixant fins a la llera de la canal. En aquest punt comença a mà dreta el recorregut equipat del tram inferior, conegut com a Tres en Ratlla.
Per l’altre marge ens enfilem fins a una nova bifurcació.

Camí dels Naps de Dalt (794m)
Deixem el camí del Cabrit que continua fins al torrent de Migdia per un altre a mà esquerra, indicat amb una gran fita i senyalitzat amb pintura blava (2).
El camí s’enfila decididament (N) en direcció al peu de la Rampa de l’Esfinx, a l’esquerra de l’evident turó del Montgròs, per marge esquerre (orogràfic) de la canal. Pugem per un roquissar, amb trams ben costeruts on ens cal estar atents als senyals que ens menen pels millors passos. Alternem als claps rocallosos amb altres de bosquina.
Senyalitzat per unes fites i pintura groga, surt a mà dreta el camí dels Plecs del Llibre, que va a trobar el de la canal de Migdia a l’alçada de la Cajoleta. Anem a l’esquerra per dins d’un tram de bosquina. Més amunt, al peu de la Rampa de l’Esfinx deixem un altre ramal del mateix camí, també a mà dreta i senyalitzat amb pintura groga.
Enfilem una llarga llesca rocallosa, creuem la torrentera i entrem al bosc. Grimpant per una canaleta guanyem un collet sobre el serrat del Faraó.
Continuem pujant i després, ja més planerament per dins del bosc, anem a trobar el camí entre el coll de les Comes i el Montgròs.

Coma dels Naps (1030m)
Una estaca indica que som a la Coma dels Naps de Dalt (3) i que resten 450 metres pel Montgròs.
Anem a la dreta, seguint el PR C-78, que ressegueix tot el massís occidental entre el collet de Guirló i la canal de Migdia.
Fortíssim pendent fins atènyer un collet al peu de la roca Plana dels Llamps on desgrimpem per una esquerda. Seguim per una lleixa a ponent de la roca Plana fins al Coll del Montgròs des de on, en una curta pujada, guanyem el cim.

Montgròs (1133m)
El cim és un gran tossal a migdia de la característica línia d’agulles de la serralada, prou prominent com per esdevenir una talaia privilegiada sobre la major part del massís.
Retornem al coll i comencem a davallar (E) en fort pendent, seguint el PR C-78, en direcció a la canal de Migdia, el gran esvoranc que parteix la serralada pràcticament per la meitat. El camí revolta als peus de la Salamandra i aprofita les diàclasis del vessant llevantí, conegudes com canal de la Salamandra. Passem pel costat de la font de la Cadireta, deixem a mà esquerra el camí que puja al Portell de Migdia i amb ell el PR que, poc més enllà, es bifurca en direcció al Camell de Sant Jeroni i  baixem a la llera del torrent.

Canal de Migdia (940m)
Com la resta de torrents i canals montserratines, va resultar profundament trasbalsada pels aiguats de juny del 2000.
Anem a la dreta (S) baixant per la codolosa llera del torrent, que abandonem puntualment per un marge o l’altre guiats per fites, per tal d’evitar obstacles com algun despreniment o esbarzerars. Sovint ens cal esquivar troncs d’arbres caiguts que barren el pas. Tot i l’ambient feréstec i salvatge, el camí no presenta cap dificultat.
A mà esquerra trobem la bauma dels Plecs del Llibre i poc més enllà, una clariana ens permet albirar-los. Prou més avall passem al peus de la Cajoleta.

Peu de la Cajoleta (809m)
Un rètol de fusta en un arbre ens indica un corriol que s’enfila a mà esquerra, pel que abandonem la llera del torrent (4) guanyant alçària fins al coll.

Coll de l’Ajaguda (838m)
A la carena del serrat dels Tudons entre els torrents de Migdia i del Bassal dels Gats. Rep el nom per l’agulla Ajaguda que, juntament amb les del Jardí i de l’Avenc, coronen el serrat (5).
Just a sota del coll sortim sobre el camí dels Francesos (6), on retrobem el PR C-78 que baixa del Camell. Solament ens cal seguir-lo a mà dreta i anar davallant fins a la Socarrada on retrobem el camí de la Collbató a can Jorba per la Vinya Nova.

  • (1) He procurat indicar amb waypoints les que he localitzat.
  • (2) Aquest camí se l’ha anomenat de diverses maneres. Al mapa de Ramon de Semir de l’any 1949 és ressenyat com a camí de la Palomera. En aquella edició no apareixia el camí entre la Fonollosa i el camí del Cabrit que, pel que sembla, és d’obertura posterior. En edicions antigues de l’Editorial Alpina també figurava amb aquell nom, però posteriorment passà a anomenar-se camí dels Naps de Dalt i, més recentment, apareix innominat. Atès que el camí entre la Fonollosa i el del Cabrit, actualment és prou conegut i ressenyat com a camí de la Palomera, he optat per anomenar aquest de la canal Roja com a camí dels Naps de Dalt, tot i que considero que el nom és poc adient.
  • (3) La Coma dels Naps de Dalt és bon tros més enllà, a l’alçada del Bassal dels Avellaners, al peu de la cara llevantina del Cilindre.
  • (4) Si continuéssim torrent avall ben aviat trobaríem a mà dreta el camí dels Plecs del Llibre, el mateix que hem deixat tot pujant per la canal Roja. Prou més enllà el torrent s’encaixona i comença el tram equipat conegut com a Joc de l’Oca, però per un torrent subsidiari podríem continuar i, per la font de la Cajoleta, retrobar el camí del Cabrit.
  • (5) El nom d’aquest coll és controvertit. Al mapa esmentat de Ramon de Semir se l’anomena coll de Muset, i sembla que respondria al cognom d’un antic propietari del terme. Però ben a prop, al serrat de la Palomera, hi ha el coll de Mosset, per on hi passa el camí del Cabrit, amb el que la confusió està servida. Al mapa de l’ICGC figura com a coll de l’Ajaguda i al de l’Alpina també com a del Bassal dels Gats.
  • (6) Aquest camí pel torrent del Bassal dels Gats, fou un dels que utilitzaren les columnes franceses del mariscal Suchet per assaltar el monestir de Montserrat, el juliol de 1811. Des de llavors és conegut com a camí dels Francesos.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Montserrat: Montgròs

Itinerari relacionat:

Circ dels Pessons

Pics dels Pessons, Ríbuls i Montmalús des de l’estació d’esquí de Grau Roig

Distància 12,5 km
Desnivell acumulat 974 m
Nivell de dificultat moderat
Data 21 d’agost de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Andorra o Cerdanya (1:40000)

Clàssic itinerari circular molt concorregut, especialment la primera part, per un dels circs lacustres més interessants del Principat d’Andorra.
Recorrerem un llarg rosari d’estanys, guanyarem la carena que tanca el circ per migdia i ens enfilarem als tres cims que la coronen, des dels que gaudirem d’una dilatada panoràmica de tot el Pirineu oriental.
Tot i que està realitzat en sentit antihorari, també pot fer-se al revés.
Ens camins son ben fressats i, en part, senyalitzats. Sense neu, és un itinerari fàcil. La única dificultat la trobarem al Pic de Ríbuls on ens caldrà grimpar (passos curts de IIº) per accedir-hi. És opcional i podem esquivar-lo sense que l’itinerari perdi atractiu.

Accés
Fins no fa molt es podria pujar de l’aparcament de Grau Roig, a la riba de l’Estany Primer, en vehicle particular. Actualment la pista és tancada i cal accedir-hi amb autobús o a peu.
El primer transport surt a les 10 del matí, un horari poc apropiat per als excursionistes. L’alternativa és emprendre a peu el quilòmetre i mig de pista i dos-cents metres de desnivell fins a l’estany —tant a l’anada com a la tornada— d’un tram gens agraït, paisatgísticament parlant, per començar a gaudir de l’itinerari.

Grau Roig (2100m)
Pel costat del telecadira de la Cobil prenem la pista que, desprès d’una llarga colzada, puja a l’Estany Primer, on hi ha un restaurant.

Estany Primer (2300m)
Hi ha rètols indicadors. Prenem el GR 7 i el GRP vorejant l’estany pel marge hidrogràfic dret (esquerra en el sentit de la marxa) en direcció a la Collada dels Pessons (S). Camí molt fressat, senyalitzat amb pintura blanc i vermella i punts grocs.
Al cap de l’estany deixem a mà esquerra un ramal del GR que puja a la Coma Estremera i continuem vorejant-lo a mà dreta (SW).
Superem una graonada i continuem guanyant alçada pel costat d’un rosari d’estanys i estanyols, els més grans del quals són el Rodó i el del Meligar.

Camí dels Estanys de la Solana (2490m)
Bifurcació indicada. Per la dreta arriba el camí de l’Estany Primer pels Estanys de la Solana. Continuem amb la mateixa direcció (SW).
Aviat passem pel costat de l’Estany de les Fonts i podem albirar les ziga-zagues del camí que puja a la collada dels Pessons.
Ens anem encaixonant a la capçalera del circ, tancada entre els pics d’Ensagents, dels Pessons i de Ríbuls. Quan som a l’alçada de l’Estany del Cap dels Pessons, creuem una curta tartera i escometem la pujada al coll entre generoses llaçades.

Collada dels Pessons (2815m)
Ampla i planera, nexe d’unió entre els cordals dels cims de l’Alt de Gargantillar (o Pic dels Llops), d’Ensagents (o dels Pessons) i dels Pessons (o del Gargantillar).
Propers al cordal carener superem una ondulació, baixem i encarem la pujada al cim dels Pessons (ESE).

Pic dels Pessons (2864m)
També anomenat Pic del Gargantillar. És un tossal planer, inclinat suaument a migdia, tallat abruptament pels altres vessants.
Situat al punt més alt de l’itinerari, hi gaudim d’una dilatada panoràmica del Pirineu oriental: Des del massís de la Maladeta al del Canigó, dels crestalls de Juclar i el Rulhe al Cadí.
Propers a la carena baixem en direcció al Pic de Ríbuls (SE), cim tricèfal format per un tossalet sobre el mateix cordal carener (occidental) i dos cons separats (central i oriental). El més alt és el central.
Davallem del cim occidental a al collet amb el central, per on es despenja a mà dreta una canal herbada. Si no ens interessés fer cim, emprendríem directament la canal.

Pic de Ríbuls (2824m)
També conegut com de l’Àliga. Per accedir-hi des del collet sobre la canal herbada, ens cal grimpar i desgrimpar un curt ressalt darrera el qual trobem una bretxa, des de la que escometem el con cimer esbiaixadament, amb tendència a la dreta, anant a passar per sobre una placa rocallosa molt evident, inclinada i llisa però amb bons agafadors. Grimpades que no superen el IIº, en algun punt amb moderada exposició. Roca mediocre (atenció si es va en grup!).
Retornem fins a la canal herbada i la davallem. Malgrat el fort pendent el camí hi és definit i no ha de suposar cap dificultat amb terreny sec.
Al final de la canal procurem perdre quan menys alçada millor i flanquegem a mà esquerra per sota els cims central i occidental, fins al collet anomenat Pas de Ríbuls. En aquest punt, continuem flanquejant (E) pel vessant de l’estany de Montmalús tot esquivant una elevació del terreny.
De nou a la carena davallem (E) seguint-la fins a un collet des de on, en moderat pendent, atenyem el Montmalús.

Pic de Montmalús (2781m)
Baixem (ESE) per camí evident a la collada de Montmalús on continuem davallant (N) per la Coma Estremera, per camí fàcil i fressat.

Estany de Coma Estremera (2393m)
Hi arriba un teleesquí des de Grau Roig. També hi passa el GR 7 qie, si el prenem a mà esquerra, ens menaria a l’Estany Primer.
Retornem a Grau Roig seguint les pilones del teleesquí. També podríem baixar seguint la pista que surt a mà dreta, però és pedregosa i resulta incòmode.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Circ dels Pessons

Volta pel Catllaràs

De la Pobla de Lillet al Roc del Catllaràs pel Joc de la Pilota retornant per Falgars

Distància 16,6 km
Desnivell acumulat 1090 m
Nivell de dificultat moderat
Data 8 d’agost de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Catllaràs/Picancel ó Ruta de l’Ermità (1:25000)

Itinerari circular que, partint de la Pobla de Lillet, ens permet recórrer una bona part del Catllaràs i visitar alguns dels seus indrets més interessants: el Xalet, la Roca de la Lluna, el Joc de la Pilota, el Roc del Catllaràs i el Santuari de Falgars.
Tot el recorregut és per camins i pistes ben fressats i senyalitzats. A les principals cruïlles hi trobarem indicadors, tot i que n’hi concorren molts i canviarem sovint d’un camí a l’altre, els sovintejats senyals del PR i del GR ens trauran de qualsevol dubte.
L’únic punt que ofereix certa dificultat és l’accés (opcional) al cim de la Roca del Joc. Cal dir que, si no s’hi vol pujar, les vistes des del mirador de la Roca de la Lluna són molt semblants.
Tot el camí és en general ombrívol pel que es pot fer en qualsevol època de l’any. Al Catllaràs hi creix la flor de neu, a la tardor s’hi fan molt bolets i podem escoltar-hi la brama del cérvol.

Pobla de Lillet (842m)
Creuem el riu pel costat de la Plaça de l’Ajuntament. Hi ha rètols indicadors del GR 4 i del Camí Ral de la Pobla a Falgars, pel carrer de la dreta, per on retornarem. Anem a l’esquerra, pels carrers del Regatell i de la Font, en direcció al Barri de Coromines, seguint les indicacions del Camí Ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà i el PR-C 52.

Les Coromines (876m)
Al cap de munt de les Coromines, davant la Capella de Sant Antoni, deixem el PR que, per l’esquerra, marxa cap a Santa Maria i Sant Miquel de Lillet. Anem a la dreta. Hi ha un rètol indicador. Pel costat d’un plànol de camins forestals prenem el Camí Ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà, senyalitzat amb doble ratlla groga. Aquesta senyalització ens acompanyarà fins al Xalet del Catllaràs.
Passem pel costat de la casa del Prat. Sortim sobre una pista, la creuem i continuem per una altra fins a un dipòsit. Nou rètol indicador on continuem pel camí a Sant Jaume de Frontanyà, ara per un corriol que s’enfila fort pel l’obaga de la Costa de l’Agoit.

Serra Pigota (1157m)
Bifurcació de camins indicada. Sortim al camí que puja del Castell, Sant Miquel i Santa Maria de Lillet (PR-C 52, malgrat que el rètol té la numeració equivocada). El seguim a mà dreta (SW). És un camí més ample que el que hem pujat.
Els senyals grocs i blancs del PR-C 52 seran els que ens guiaran bona part de l’itinerari fins al Collet Llobató.
Deixem a mà esquerra el camí que baixa al Grog de la Lleona (fita i pintura blau-grana). El nostre s’eixampla encara més. Deixem a mà dreta una pista que retorna a la Pobla per la Collada Cerdana.

Terra Negra (1317m)
Bifurcació de camins indicada. Deixem el de Sant Jaume de Frontanyà. Continuem pel PR en direcció a Falgars i Sant Romà per una pista precària que deixem més endavant per un camí.
Sortim a la pista que puja de Falgars on hi trobem un altre indicador, però no la seguim, la creuem en direcció a Falgars i Sant Romà. Passem pel costat d’un refugi forestal i atenyem el Xalet.

Xalet del Catllaràs (1372m)
Atribuït a Antoni Gaudí i edificat probablement per encàrrec d’Eusebi Güell, per allotjar tècnics i altres treballadors de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Cedit a l’Ajuntament de la Pobla, amb diverses reformes, durant un temps va estar destinat a casa de colònies. A principis de 2016 s’hi ha reconstruït l’escala original.
Per sota de l’edifici prenem una pista fins a una clariana, on hi havia la mina del Xalet. Continuem (SW) per un camí en fort pendent, que ens deixa de nou sobre la pista a l’alçada del Collet Fred, on prenem a mà dreta el camí que puja al mirador.

Roca de la Lluna (1495m)
Excel·lent mirador sobre l’Alt Berguedà i la Serra de Montgrony, darrera la qual sobresurten els cims del cordal Núria-Ulldeter. Hi gaudim d’una ampla panoràmica que ens permet albirar des de la Serra d’Ensija al Taga, Sant Amanç i els Rasos de Tubau. Hi ha una taula d’orientació.
Baixem a retrobar la pista i continuem a mà dreta (SSW).

Font de la Devesa Jussana (1470m)
El PR abandona la pista per l’esquerra en un revolt sota les verticals parets de la Roca del Joc. Poc més enllà prenem un altre corriol que ens pocs metres ens porta a la font.
No ens cal recuperar el PR: del costat mateix de la font surt un corriol que s’enfila fort fins el peu mateix de la Roca on el retrobem i el seguim a mà dreta.
Sortim al Joc de la Pilota, una clariana que va prendre aquest nom quan els tècnics anglesos de les mines hi jugaven a futbol. Al peu de la Roca del Joc. A mà dreta, unes fites ens senyalen un costerut camí per enfilar-nos-hi per entremig de la fageda.

Roca del Joc (1615m)
O de la Mare de Déu o, també, de la Devesa Jussana. Una empinada lleixa, equipada amb una grapa, dóna accés a una estreta i curta bretxa on hi trobarem una sirga nuada, per accedir al cim. Grimpada fàcil.
Alterosa agulla calcària coronada per una creu i una imatge de la Moreneta. La panoràmica és encara millor que la de la Roca de la Lluna dons podem albirar fins al Montseny. Retornem al Joc de la Pilota on, seguint el PR anem a la dreta.

Joc de la Pilota (1559m)
Bifurcació indicada, al bell mig de la clariana. Senyalada als rètols com a “Coll d’Ardericó” malgrat que no és en cap collada. La d’Arderiu o, més pròpiament com assenyalen altres mapes, Coll d’Ardericó, és situat més a llevant.
Hi arriba el camí que puja des del refugi d’Ardericó, que deixem a mà esquerra per continuar recte (WSW) seguint el PR vers Falgars i Sant Romà. Coincidim des d’aquest punt i fins a retornar a la Pobla amb la Ruta de l’Ermità. Però els senyals vermells d’aquest itinerari són molt més escadussers que els del PR o els del GR que ens aniran guiant posteriorment.

Prat Gespador (1535m)
O Gespedor i també Xispedor. Sortim de nou a la pista i la seguim uns pocs metres.
Bifurcació en T indicada. Travessant el prat a mà dreta podríem escurçar força l’itinerari baixant a Falgars per Vallfogona, tot seguint el PR-C 11.
Hi ha una font amb un cóm. Deixem la pista per un camí a l’esquerra i continuem pel PR-C 52, ara en direcció a Sant Romà (SW). Poc més enllà trobem la font Assedegosa, també amb un cóm, i encara més enllà passem al peu de la Roca del Cortal. Sortim al bell mig d’un pla.

Roca del Catllaràs (1670m)
Un gran penyal al bell mig del Pla del Catllaràs, termenal entre la Pobla de Lillet i Castell de l’Areny, partió d’aigües entre el vessant del Llobregat i el del Merdançol.
Hi ha un pal indicador al costat de la pista que prenem a mà dreta (W), en pujada, vers Falgars i Sant Romà. En un revolt, al punt més alt de l’itinerari (1694m), la deixem baixant a mà esquerra fent drecera fins al collet Llobató.

Collet Llobató (1628m)
On la pista fa un tancat revolt. Termenal entre la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola. Hi passen el PR-C 129 (Olla de Sant Julià) i el GR 4. A partir d’ara ens guiarem pels senyals blancs i vermells del GR. Hi ha un pal indicador. Anem a la dreta, vers Falgars i la Pobla, baixant pel rec del Forat (N).

Camp de l’Ermità (1467m)
Cruïlla de camins amb nombrosos rètols indicadors. Continuem recte seguint el GR en direcció a Falgars i la Pobla (N i després NE).

Clot de la Fou (1455m)
Bifurcació en Y, indicada. Deixem el PR-C 129 que marxa per l’esquerra i seguim el GR  a mà dreta vers Falgars i la Pobla.
Per un llarg tram de pedregosa pista forestal alternada amb camí, anem baixant (NE) a la Colla de Falgars, on trobem la carretera que hi puja des de la Pobla i la seguim fins al santuari.

Santuari de Falgars (1280m)
Santuari marià construït en un lloc anomenat Falgars —lloc de moltes falgueres— documentat d’ençà el 984. La primitiva ermita data de 1049 i l’edifici actual de 1646. Al costat de l’església i ha una hostatgeria.
S’hi conserva una imatge gòtica d’alabastre del segle XV, de la Verge de Falgars alletant el seu fill. Tradicionalment ha estat lloc de pelegrinatge i aplecs tant per part dels poblatans com d’altres indrets: Sant Julià de Cerdanyola hi celebra el Vot del Poble. El dilluns de la segona Pasqua s’hi balla la dansa de Falgars, d’origen antiquíssim.
Hi ha una àmplia zona d’esbarjo habilitada amb taules i fogons on tornem a trobar-hi un pal indicador a la bifurcació de dos camins que menen a la Pobla. El de l’esquerra, per on marxa el PR-C 11, passa per la Cova de la Verge. La de Falgars és una de les tantes “mares de déu trobades”. El de la dreta és el camí ral, o dels Graus, per on marxa el GR 4. Es tracta de dos camins paral·lels que baixen a diferent cota. Seguim el GR pel de la dreta.

Tercer Grau (1211m)
Després d’un pas obert a la roca, el camí segueix per la carena. Poc més avall deixem un corriol a mà esquerra que baixa a buscar el camí de la Cova.

Segon Grau (1060m)
Un tram delicat a la capçalera del Torrent Salat, és reforçat amb murs a banda i banda.

Primer Grau (1005)
Un altre pas guanyat a la roca, amb un tram empedrat. Hi ha un rètol indicador. Deixem un camí que baixa a mà dreta.

El Tinar (911m)
Bifurcació indicada. A mà esquerra surt el camí a Falgars per la Cova (PR-C 11). Més avall creuem el camí d’accés a la casa del Tinar. Passem pel costat de l’heliport i del Parc d’Aventures del Catllaràs i sortim sobre un camí pavimentat que seguim uns metres a mà esquerra. El deixem tot baixant per unes escales a mà dreta i entrem al poble pel camí de l’Escorxador.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Volta pel Catllaràs

Bassiero Oriental (punta Gourdon)

Per la Vall de Gerber i retorn per la de Cabanes

Distància 14,9 km
Desnivell acumulat -1106 -1527 m
Nivell de dificultat moderat
Data 3 d’agost de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Sant Maurici (1:25000) Vall d’Aran (1:40000)

Exigent travessa entre dues belles valls de l’Alt Pirineu, amb ascensió al cim més alt dels que les envolten, a l’extrem nord-oriental del Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Les valls de Gerber i Cabanes estan clivellades per un rosari d’estanys que constitueix un dels seus atractius. La de Cabanes, a més, discorre bona part pel bosc del Gerdar, un dels més interessants del Pirineu.
Molt freqüentades a les parts baixes, on els camins són fàcils i ben senyalitzats. Però no tant a les comes altes on l’abruptesa del terreny les fa més selectives. Malgrat això, l’itinerari no té altra dificultat que la llargària i desnivell.

Accés
És un itinerari en travessa pel que ens caldrà disposar de transport a la sortida i l’arribada.
Per la C-28, la carretera del Port de la Bonaigua, ens desviem per l’antic traçat al Bosc del Gerdar. Passem per davant del refugi i, poc més amunt, deixem un vehicle a l’aparcament del Callau. Amb la resta continuem, si es vol per la mateixa antiga carretera, fins al l’aparcament del telecadira de la Peülla.

La Peülla (1914m)
Baixem a creuar el riu de la Bonaigua. A l’altre marge ja trobem indicacions a l’Estany de Gerber i el Refugi Mataró que seguim per camí fàcil i fressat.

L’Estanyera (2024m)
Petit estanyol que bordegem per la dreta en el sentit de la marxa, seguint les indicacions, endinsant-nos a la vall de Gerber, propers al barranc.

Estanyera del Mig (2120m)
Més gran que l’anterior. Hi ha un pal indicador que ens mena passar al marge dret hidrogràfic. Al fons destaca l’abrupta cara nord del Puis de Gerber.
Sempre per camí ben apariat, pendent moderat i pel marge dret, atenyem l’estany de Gerber.

Estany de Gerber (2170m)
És el és gran de la vall. Guanyem alçada ràpidament pel mateix marge dret —esquerra en el sentit de la marxa— alçant-nos sobre la riba.
El camí esdevé pedregós i el pendent augmenta considerablement en travessar el torrent per on desguassa l’Estany Llong. En aquest punt, segons l’època, sol formar-se una cascada que esquitxa els vianants.
Superada la graonada, un rètol indicador ens mena anar a mà dreta i passar separats dels estanys Llong i Redó. Ja podem albirar el nostre objectiu: en direcció SSE treuen el nas les dues puntes del Bassiero, la de l’esquerra amb una inconfusible pala inclinada, la de la dreta punxeguda i rosta.

Camí al refugi Mataró 1 (2407m)
Bifurcació en Y no indicada. El camí del refugi marxa per l’esquerra en direcció al Puis de Gerber. Continuem recte amb el Bassiero com a referència.

Camí al refugi Mataró 2 (2417m)
Bifurcació en Y no indicada, cinquanta metres més enllà de l’anterior. Anem a l’esquerra.

Estany Gelat o de l’Illa (2467m)
A l’eixida d’aigües de l’estany un altre camí marxa per la dreta al refugi Mataró, inconfusible pel seu color butà, encimbellat sobre un gran pedestal rocallós.
Vers el SE albirem les puntes del Bassiero. Més a la dreta, davant nostre, s’alça l’imponent el Pic d’Amitges amb la seva tortuosa carena i una paret nord que cau a plom. I a ponent, sobre el refugi, el no menys alterós Puis de Gerber. Entre tots dos l’ampla collada d’Amitges que permet accedir al vessant de Sant Maurici.
Superem l’estany per l’esquerra —marge dret hidrogràfic— i ens en anem separant (S).

Camí al refugi Mataró 3 (2550m)
Per la dreta s’ajunta un altre dels camins del refugi. Entremig de grans blocs, revoltem el peu d’un contrafort del cordal del Pic de la Xemeneia i anem endinsant-nos (SE) en una coma pedregosa tancada entre aquest cordal, el Bassiero i el Pic d’Amitges.
Flanquegem planerament a mitja alçada, alternant trams d’herbei i tartera, en direcció a una canal que s’albira a l’esquerra, al fons de la coma.

Canal de la Trampa (2580m)
Cent-cinquanta metres de fortíssim desnivell ens separen del coll. La canal és ampla. El camí, més o menys fressat, la supera per l’esquerra, on és herbada, allunyant-nos del descompost pedreguer de la dreta.

Collada de Bassiero (2738m)
A l’altre vessant podem albirar la Vall de Cabanes amb els seus estanys, per on baixarem. Però també molt més enllà dons en direcció contrària atalaiem fins al massís de la Maladeta.
El cim és al final d’una llarga pala, que enfilem en moderat pendent.

Bassiero Oriental-Punta Gourdon (2897m)
El Bassiero és un cim forcat. La punta occidental, més alta (2903m), està dedicada al pirineista Henri Brulle. I l’oriental a un altre dels pioners: Maurice Gourdon.
La suavitat de la pala que ens ha encimbellat contrasta amb l’abruptesa de l’entorn.
Retornem al coll i, sense camí fressat, guiant-nos més pel sentit comú que per les escadusseres fites, baixem en direcció a l’estany Gelat. Sense arribar-hi ben bé. Albirem un camí ben fressat que el voreja, però no l’anem a seguir (1)
Seguint fites, ara prou sovintejades, baixem en direcció a l’estany Blau.

  • (1) Aquest camí també ens menaria a l’Estany Negre, però fent marrada pels Clots de Cabanes.

Estany Blau (2475m)
El flanquegem per la dreta —hidrogràfica i en el sentit de la marxa— i continuem (NE) alternant pedregar i trams herbei on el camí es fa visible. Sempre atents a les nombroses fites.
A mida que ens anem encaixonant a la clotada de l’estany Negre, el camí es va definint i seguir-lo ja no ofereix cap dubte.

Estany Negre (2184m)
Situat al peu dels contraforts de lo Tèsol de Son, és el més gran de la vall de Cabanes i recull les escorrenties de tots els altres escampats per l’alta coma.
Passem l’estany pel marge esquerre. Travessem una tartera on la pedra hi és ben assentada i fa de bon transitar.
Desguassa sobre un estanyol veí, l’Estayola, origen del riu de Cabanes, on continuem vorejant pel marge esquerre.
El camí a l’altre cap, a més de fressat és senyalitzat amb pintura groga.

Font del Carter (2158m)
Quan la vall fa una colzada i es tanca, a mà dreta raja una generosa déu d’aigua fresquíssima.
Just al costat bifurcació en T de camins. Un pal indicador senyala que per la dreta aniríem a l’estany Llong. Anem a l’esquerra baixant propers al marge dret hidrogràfic del riu. Després ens n’anirem separant per retrobar-lo al Pletiu de Cabanes.

Pletiu de Cabanes (1893m)
Bifurcació de camins indicada. El ramal de la dreta també ens menaria, fent marrada, al nostre destí. Pel Pas del Coro dóna accés a les Planes de Son i al refugi del Pla de la Font.
Nosaltres anem a l’esquerra, en direcció al refugi del Gerdar. Creuem el riu per una passera i continuem pel marge esquerre.
Aviat entrem al bosc del Gerdar, que forma part de la Mata de València, l’avetosa més gran, en superfície, del vessant meridional dels Pirineus, i la més important de la Península Ibèrica. Amb la singularitat de ser una massa forestal sense fragmentació. Malgrat la seva explotació secular, constitueix un dels ecosistemes forestals millor conservats, amb una població faunística molt diversa.
Des de l’edat mitjana aquest bosc va constituir una font de recursos pels pobles de les Valls d’Àneu que hi tenien drets. Actualment és de propietat estatal.

El Callau (1525m)
Aparcament situat en un tancada corba de l’antiga carretera del Port de la Bonaigua, a tres-cents metres del refugi del Gerdar. És el punt d’inici dels itineraris per la Mata de València i la Vall de Cabanes.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Bassiero Oriental (punta Gourdon)

De Deià a Valldemossa

Pels cingles de son Rul·lan, el camí de s’Arxiduc i el mirador de can Costa

Distància 11,7 km
Desnivell acumulat +927 -657m
Nivell de dificultat moderat
Data 6 de juny de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Tramuntana Central (1:25000)

Part de l’etapa 3 del GR 221, Ruta de Pedra en Sec, entre Esporles i Can Boi, pendent de senyalitzar oficialment des de fa anys. Tot i això és fàcil de seguir: els camins son ben fressats i senyalitzats amb fites sovintejades. Tanmateix és de les més concorregudes, sobretot el tram entre Valldemossa i el Camí de s’Arxiduc.
Les vistes que s’atalaien des del llarg recorregut carener son impagables. Itinerari imprescindible.

Refugi de Can Boi (110m)
Situat a la barriada des Clot, vora el torrent Major a la part baixa del poble, amb vistes als espadats del Teix, es Puig, l’església i les marjades de sa Costa. L’antiga casa fou restaurada i, a l’interior, s’hi conserva la tafona amb els elements destinats a l’elaboració de l’oli (trull, premsa de biga, fornal i graners).
Hem d’anar a buscar la Ma-10 seguint per un carrer paral·lel que passa per sobre del refugi, desprès tornem enrere fins a les instal·lacions de l’Hotel Es Molí que queden a l’altre costat. Passem per entremig dels edificis de l’hotel i seguim per sota la pista de tennis fins la part de darrera on, més amunt d’uns apartaments, continuem per la pista que mena a Can Borràs.
En un revolt pronunciat a l’esquerra, al costat de l’accés a una finca, ja trobem el primer indicador. Abans d’arribar a Can Borràs, que ens queda a dalt a la dreta, prenem un corriol a l’esquerra senyalitzat per un cartell com a ‘Es Teix’ i ‘Valldemossa’. És un camí de bast empedrat, fressat però amb força malesa en certs punts. Pujada moderada amb algunes llaçades per entremig de marjades d’oliveres envaïdes de pineda, seguint el curs d’una torrentera seca. Aviat ens cal saltar un portell.
A l’alçada de la Caseta de ses Rotes –que encara no podem veure- atenyem un camí carreter en estat precari i la mina de la font homònima. Fem una llaçada vers el nord i ja podem albirar sota nostre la Caseta de ses Rotes i el camí carreter és fa més evident. Seguint-lo vers migdia, ens introduïm a l’alzinar.
Dins el bosc hi trobem vestigis de l’antiga activitat dels carboners: rotlos de sitja, un forn, abeuradors, fons de cabana, etc. El camí és fressat i les fites ens ajuden a seguir-lo. Rebutgem un trencall a mà dreta, on hi trobarem precisament alguns d’aquest elements, perquè seguint-lo ens menaria a Son Rul·lan. També deixem algun altre corriol, continuant sempre pel camí més fressat i les fites. Encara dins l’alzinar abastem el peu de la cinglera en moderat pendent.
Entre llargues llaçades i fort pendent ens caldrà superar un parell de graus, fins atènyer el fil del cingle. Ens hi aturem per recuperar l’alè i gaudir del paisatge.
Encara en considerable pendent avancem per entremig d’un rascler fins atènyer el Camí de s’Arxiduc.

Camí de s’Arxiduc (923m)
És el punt més alt del recorregut. Seguint-lo a mà esquerra en poca estona ens enfilaríem al Puig Cargolí i al Puig Gros que podem albirar des d’aquí amb el del Teix al fons. També podríem baixar a Valldemossa per la coma des Cairats.
El de s’Arxiduc, és un ampli camí de bast que fou manat construir a les darreries del XIX per Lluís Salvador d’Àustria-Toscana (s’Arxiduc) per poder recorre’l a cavall. Curiosa obra d’enginyeria civil en pedra en sec que encara es conserva en acceptable estat. Recorre, en la seva part més espectacular, el fil de la carena arran d’altíssims estimballs sobre la costa entre Deià i Valldemossa, amb la petita i bonica punta de Sa Foradada, omnipresent. Interessant personatge aquest acabalat aristòcrata, que va deixar algunes obres amb estudis sobre l’Illa.
Nosaltres prenem el Camí de s’Arxiduc a mà dreta, que ens mena seguir bona estona pel fil de la carena. Quan comencem a davallar tenim l’opció d’arribar-nos fins a la Cova de s’ermità Guiem que data del segle XVII i és habitada, encara ocasionalment, per eremites. Seguim la davallada fins que abastem al Coll de Son Gallard.

Coll de son Gallard (766m)
Hi ha uns seients de pedra. Tenim l’opció d’escurçar l’excursió seguint el corriol que surt vers migdia i que ens deixaria al Pla des Pouet. Però no ho recomanem pas perquè ens perdríem un altre tram ben interessant (1).
Del coll ens enfilem vers mestral en moderat pendent fins al turó de Sa Talaia Vella, que ja hem anat veient a ponent durant tota l’estona que hem transitat per la carena. Atenyem el Refugi de s’Arxiduc.

  • (1) Atenció: el tram següent és per una zona d’accés regulat. Cal demanar autorització prèvia al telèfon 619591985 o a valldemossa@org. Més informació a http://www.fvsm.eu/

Refugi de s’Arxiduc (868m)
És una petita edificació de pedra, restaurada fa poc, situada en una talaia panoràmica. Davallem lleugerament i tornem a enfilar-nos fins al vèrtex geodèsic de Sa Talaia. A partir d’aquí tot el que ens resta és de baixada. El camí s’allunya de la carena i cal estar atents a un corriol que trobem a mà dreta. Seguint-lo pocs metres, ens deixa sobre el Mirador de Can Costa.

Mirador de Can Costa o de ses Puntes (755m)
Un altra talaia impressionant sobre el Pla del Rei i Sa Marina. Valldemossa ens queda amagat rere el mirador de na Torta.
Del mirador marxem vers xaloc (SE) fent algunes llaçades fins atènyer el Pla des Pouet, on tornem a trobar més elements que ens indiquen que aquest era també un lloc de gran activitat carbonera. Tal com el seu nom indica, hi ha un pou al bell mig d’un vast espai sorprenentment planer.
Continuem vers migdia seguint un camí carreter que aviat creua una tanca. Salva un fort pendent entre llaçades i està força malmès. Arribem a un trencall que seguint-lo a mà dreta, en pocs metres ens acosta a la font de s’Abeurada. Continuem en la mateixa direcció, passem un portell i ens fiquem dins una rasa seguint un corriol pel costat de la tanca de la finca de Son Gual Petit (senyalada amb el nº 16). El corriol ens deixa al Carrer de les Oliveres. Anem a buscar les escales al costat de les escoles i atenyem el centre del poble. Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Reportatge corresponent a una travessa de cinc dies entre Lluc i Valldemossa de la qual l’itinerari ressenyat és la darrera etapa:
Serra de Tramuntana 2016

Serra d’Alfàbia

Serra de Tramuntana. Mallorca.

D’Orient a Sóller pel Coll des Jou i la Serra d’Alfàbia

Distància 17 km
Desnivell acumulat +962 -1361m
Nivell de dificultat moderat
Data 4 de juny de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Tramuntana Central (1:25000)

Itinerari que recorre pràcticament de punta a punta la Serra, amb dos trams ben diferenciats. El primer entre Orient i el Puig d’Alfàbia és altament recomanable des de tots els punts de vista. El segon, entre el Puig d’Alfàbia i Sóller, és un recorregut per a col·leccionistes. Vàrem escollir-lo cercant alternatives al —per nosaltres— ben conegut Barranc de Biniaraix.
A la vista de l’experiència, la nostra recomanació és la següent: a partir del Coll des Jou pujar al Puig d’Alfàbia per la Penya de s’Anyell. Tornar enrere per seguir carena vers el NE fins al Cornador Gran i davallar per les Cases de l’Ofre i el Barranc de Biniaraix, be seguint el camí principal, o be pel del Coll d’en Se.

Accés
A Orient s’hi accedeix per la Ma-2100 entre Alaró i Bunyola.

Orient (455m)
Sortim per la carretera en direcció a Bunyola. Just creuar el Torrent d’Orient, travessem un portell a mà dreta i continuem pel marge d’unes feixes de conreu (Camp d’en Llinàs), seguint la línia del telèfon. Ens cal travessar dos portells més fins a l’altre cap de les feixes, per accedir al camí carreter del Coll des Jou, que prenem també a mà dreta.
Travessem, entre llaçades, marjades d’olivar (ses Corterades). Revoltem per sobre d’una barraca, on el camí fa un gir de 90º, i iniciem un llarg flanqueig (W) en moderat pendent.
Entrem al bosc de Son Palou. Sobre un contrafort, imperceptible dins l’alzinar, el camí vira de nou (NE).
A l’esquerra  trobem un aljub, un abeurador i un rotlo de sitja. Poc més enllà una cabana de caçadors, a partir de la qual el camí ja no conserva tant bon estat.
Ens cal estar atents dons, poc més amunt, deixem el camí carreter per un sender a mà esquerra, senyalitzat amb fites i la inscripció “Coll des Jou”, poc perceptible en una pedra.
El sender mena primer vers ponent (W) per serpentejar després vers el N. Travessem un portell. Poc més amunt trobem un avenc a la dreta del sender i sortim sobre un pradell. Deixem a mà esquerra un corriol (fites) que s’enfila a buscar la carena a l’alçada de la Penya de s’Anyell, prop de l’Avenc de ses Papallones.

Coll des Jou (984m)
Entre el puig homònim i la Serra d’Alfàbia Nord. Ben delimitat per una paret termenal que divideix el pradell en sentit NW-SE.
Passat el termenal el sender continua (NE) per baixar a les Cases de l’Ofre. Però nosaltres ens enfilem vers el N, sense camí definit, solament amb alguna fita escadussera de referència. Passem pel costat del cap d’una altra paret termenal i seguim vers el N, cercant el millor pas per terreny rocallós, clapejat de càrritx, molt incòmode per transitar-hi. Anem a cercar el sender carener de la serra, just a l’alçada d’una altra paret termenal.
Seguim el sender carener a mà dreta (NE) i ens enfilem al Sementer Gran, ben evident en aquesta direcció.

Sementer Gran (1013m)
Des del cim destaquen, entre altres indrets, vers el nord i en el sentit de les busques del rellotge: Cornador Gran, Barranc de Biniaraix, Puig Major, Embassament de Cúber, Puig de Massanella, de l’Ofre, de s’Alcadena, d’Alaró, de Coll des Jou, Alfàbia Nord, Puig d’Alfàbia, Alfàbia Sud, Puig des Teix i Sóller.
Del cim baixem vers el Nord per camí ben fressat, en direcció al Cornador Gran, més baix i ben evident en aquesta direcció.
Al collet entre els dos cims, creuem el camí de les Cases de l’Ofre a s’Arrom, per enfilar-nos fins al refugi.

Refugi Joaquim “Xim” Quesada (925m)
El primer refugi de muntanya de l’illa i el camí, entre les Cases de l’Ofre i s’Arrom, que hi mena, foren obra del Foment del Turisme de Mallorca. Data del 1958 i porta el nom d’un dels guies de l’entitat. És un refugi lliure, restaurat recentment amb la col·laboració de diversos col·lectius.
Continuem pujant i ben aviat atenyem el cim. Baixem per l’altre vessant fins al mirador.

Mirador Xim Quesada (934m)
Ofereix una vista a volt d’ocell de les valls entre Fornalutx i Sóller, especialment superba del Barranc de Biniaraix.
Retornem sobre els nostres passos fins al camí carener de la Serra d’Alfàbia, travessem de nou la paret termenal a la que havíem accedit des del Coll des Jou i, per camí ben fressat i fitat, ens enfilem (SW) al cim nord.

Serra d’Alfàbia Nord (1044m)
És un ampli esquenall rocallós entre dos turons poc prominents a cada cap, on el cordal carener perd continuïtat. Ens cal fer una ziza-zaga per recuperar-lo i continuar (SW).
A l’alçada de la Penya de s’Anyell, creuem una altra paret termenal. S’ajunta per l’esquerra el camí del Coll des Jou, senyalitzat amb pintura vermella. Senyals que, juntament amb les fites, ens guiaran la resta del tram carener.

Puig d’Alfàbia (1067m)
Cim bicèfal coronat per grans blocs i vèrtex geodèsic a la punta occidental.
En baixar del cim, el camí ens mena separar-nos de la carena pel vessant nord fins que, en un collet, creuem un portell i passem al sud.
El camí esdevé pista precària, paral·lela a la tanca que impedeix l’accés a la carena.
A l’alçada de les torres i instal·lacions de telecomunicacions, atenyem una altra pista que prenem a mà dreta, recuperant nou la carena.

Instal·lacions de telecomunicacions (990m)
Des de prop del Coll de Sóller hi arriba una carretera de servei pavimentada. Hi baixem i la deixem, després d’una llarguíssima llaçada, per una pista de terra a mà dreta. Anem a passar pel costat de la tanca de la casa de Sa Serra. Recuperem els senyals vermells que havíem perdut a l’alçada del portell. També hi ha senyals blaus i fites. Fins i tot alguna mal ubicada que ens pot fer errar.
Baixem (N) per sota la casa de sa Serra, pel que té tota la pinta de tractar-se d’un antic camí, amb algun tram esglaonat. Però passat un portell, i durant un llarg tram de baixada, poques evidències trobem d’estar seguint algun camí.
Ens cal estar molt pendents dels senyals vermells, per no perdre el tirany entremig del matollar o del sotabosc. Passem pel vessant llevantí del Castellot i, fins bastant més avall, quan entrem a l’alzinar, no tornem a seguir camins definits. Baixem després per un llarg tram de marjades, tothora guiats pels senyals vermells, fins que sortim a un camí enquitranat que prenem a mà dreta.
Creuem el torrent i, pel costat del cementiri, entrem a Sóller.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Reportatge corresponent a una travessa de cinc dies entre Lluc i Valldemossa de la qual l’itinerari ressenyat és la tercera etapa:
Serra de Tramuntana 2016