Arxiu de la categoria: Albera-Gavarres-Ardenya

Cap de Creus

Resseguint paratges del Mar d’Amunt

Distància 14,3 km
Desnivell acumulat 503 m
Nivell de dificultat difícil
Data 3 de gener de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Cap de Creus (1:25000)

Itinerari pel sector més ponentí del Cap de Creus, resseguint part de la costa del Mar d’Amunt. La metamorfosi a que han estat sotmeses les roques d’aquesta costa i el seu diferent origen, han creat un paisatge únic, com d’un altre món, que pren especial rellevància al Paratge de Tudela.
L’acció conjunta de la tramuntana, els envits de l’aigua i la salabror, ha generat una costa retallada on l’erosió diferencial de les roques ha conferit, en algunes d’elles, siluetes ben capricioses.
El retorn per l’interior contrasta amb l’anada. Paratges austers, on solament el matollar planta cara a una meteorologia severa i el càdec és el rei. Per això probablement sigui la primavera la millor època per realitzar aquest itinerari.
Sorprèn també la impermeabilitat del terreny. Als recs (torrenteres) malgrat el seu escàs recorregut, l’aigua hi brolla i salta cap a les cales. O s’embassa com al Pla dels Estanyets.
Si bé la major part de l’itinerari transcorre per camins fàcils, el tram ran de la línia costanera, seguint cales i puntes, amb algunes grimpades fàcils però obligades, fa que l’haguem de qualificar de difícil. Totalment desaconsellable en cas de tramuntanada.

Accés
Al Cap de Creus s’hi accedeix des de Cadaqués per una estreta carretera enquitranada.
L’itinerari comença als espais destinats a aparcament que hi ha prop del far. Però podem escurçar-lo si comencem al de Tudela, i estalviar-nos un bon tram de quitrà. En aquest cas cal informar-se prèviament, perquè no sempre és obert.

Far del Cap de Creus (63m)
Tornem enrere un quilòmetre per la carretera d’accés fins a localitzar un sender a mà dreta, senyalitzat en direcció a Culip i el Paratge de Tudela (itinerari 17 dels del Parc) i baixem a la cala.

Cala Culip (0m)
Hi ha una barraca de pescadors en bon estat. Pugem per uns esglaons darrera l’edifici. Sortim sobre l’embarcador i seguim l’ample camí pavimentat que mena al Paratge de Tudela, que travessem d’est a oest. En un marcat revolt a l’esquerra, l’abandonem per un camí a mà dreta, guardat per passamans baixos, i ens enfilem a la punta de Pamperris.

Punta de Pamperris (32m)
Bon mirador tant d’aquest sector de la costa com del paratge. Retornem a la pista pavimentada i poc més enllà prenem un altre camí. Esglaonat i protegit amb baranes, baixa a la cala d’Agulles.

Cala d’Agulles (0m)
Continuem per un camí que s’enfila pel marge hidrogràfic dret del rec (torrent). Trobem un petit embassament i poc més amunt passem ben a prop de l’aparcament del Paratge de Tudela.
Encara més amunt, trobem un segon embassament. Creuem a l’altre marge per sobre la presa (hi ha baranes) i ens enfilem pel camí que mena a la carretera d’accés, a l’alçada del Coll de ses Portes.
Ja propers a la carretera, sortim sobre una pista i la prenem a mà dreta, en baixada. Quan acaba, seguim un camí ben fressat a mà esquerra que ens deixa a la pista paral·lela, camí de Cala Portaló. La seguim a mà dreta.
A l’alçada del rec de les Roques Blanques, fa l’efecte que la pista s’hagi ensulsiat. Però segueix poc més enllà i acaba just davant del rec de ses Culasses. Per terreny inestable i pedregós baixem a la cala.

Cala Portaló (0m)
Hi desguassen dos recs. El ja esmentat de Roques Blanques, que ho fa des migdia i el de Portaló, des de ponent. Seguim uns pocs metres aquest darrer, pel marge hidrogràfic esquerre, fins a localitzar unes fites i senyals de pintura grocs. Grimpem per un corriol poc definit, guiats per les fites i els senyals, revoltant a la dreta per sobre la cala (1). Més amunt el camí es defineix millor i les fites, sovintejades, ens ajuden a seguir-lo.
Baixem pel llit d’una torrentera fins prop de la línia costanera, ja a cala Galladera, i la resseguim. En aquest tram ens cal guiar-nos més pel sentit comú que per les escadusseres fites i senyals de pintura. Més que guiar-nos serveixen per confirmar que anem bé. Ens cal ajudar-nos amb les mans en més d’un punt.

  • (1) Hi ha un altre camí a l’esquerra que segueix paral·lel i per sobre el rec uns setanta metres. Després d’una colzada continua paral·lel al nostre fins que, passada una barraca, s’hi ajunta.

Cala Galladera (0m)
A l’altre marge del rec surt un camí ben fressat i costerut pel que ens enfilem fins a sortir de la cala. Un cop a dalt, continuem el camí, senyalitzat amb pintura blava.
Trobem tres bifurcacions a mà dreta. Els dos camins primers s’ajunten ben aviat i tots tres menen a cala Prona. De forma que si volem allargar l’itinerari visitant aquella cala, podem fer-ho marxant per qualsevol dels dos primers i retornant pel tercer.
Quan el camí s’eixampla, aviat som al Prat d’en Romaguera i sortim sobre la pista per on transcorre el GR 11.

Prat d’en Romaguera (125m)
Prenem la pista i el GR a mà esquerra. Passem pel costat de les ruïnes del mas dels Rabassers de Dalt i davallem fins al dels Rabassers de Baix, aquest en bon estat.

Mas dels Rabassers de Baix (74m)
Hi ha indicadors. Deixem la pista tot seguint el GR per camí ben fressat i senyalitzat. Marxem paral·lels a la carretera d’accés, la creuem i hi passem a tocar més endavant. Poc més enllà del Prat dels Estanyets, la seguim fins al punt d’inici.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Cap de Creus

Sant Pere de Rodes

Des de Palau-saverdera per Sant Onofre i retorn pel camí del mas Ventós

Distància 12,7 km
Desnivell acumulat 719 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de gener de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Cap de Creus (1:25000)
Recursos consultats Revista Saverdera XXI
  Palau-saverdera. Rutes a peu.
  Ajuntament de Palau-saverdera

Dels diversos itineraris que menen al conjunt monumental format pel monestir de Sant Pere de Rodes, el poblat medieval de la Santa Creu i el castell de Sant Salvador, escollim aquest que s’hi adreça pel vessant de migdia des de Palau-saverdera. Té tots els elements per resultar una ruta d’allò més plaent i interessant. Camins ben fressats, senyalitzats, de bon fer, monuments i paisatge. Si estem de sort i el dia és clar, després d’una tramuntanada, el gaudi serà complet.
Quan la vàrem realitzar, vam tenir la sort de coincidir amb en Joan Padrosa, de Palau, muntanyenc i bon coneixedor de la contrada, que ha pres part en la recuperació de camins i en la localització de megàlits. Va tenir la gentilesa d’acompanyar-nos i fer-nos conèixer indrets com l’Amagatall dels Bandolers, a més de facilitar-nos informació que ens ha resultat valuosa per redactar aquesta ressenya.

Accés
Aquest itinerari comença a l’aparcament que hi ha al costat del Centre Cívic de Palau-saverdera. S’hi arriba pujant pel carrer Nou des de la rotonda d’accés al poble i girant a l’esquerra a l’alçada de l’esmentat Centre Cívic.
Una bona alternativa és començar-lo des de la Font de Dalt. S’hi accedeix continuant fins més amunt pel mateix carrer Nou i girant a l’esquerra pel de la Font. En aquest punt hi ha indicadors d’inici de diversos itineraris de senderisme que surten de Palau.

Palau-saverdera (100m)
El lloc de Palau és documentat d’ençà el segle X. L’església de Sant Joan, romànica del segle XI, fou construïda sobre una antiga vil·la romana. Però el poblament d’aquestes terres recula molt més en el temps, com ho testimonien els nombrosos monuments megalítics escampats arreu de la serra de Rodes i l’Albera.
Sortim del poble seguint un dels camins històrics, el de l’ermita de Sant Onofre. Hi ha rètols indicadors de diferents itineraris i coincideix amb el GR 92-0 (Llançà-Villaüt). El deixem aviat: a l’ombra d’una gran alzina surera anem a la dreta. Podem continuar recte i fer drecera, a costa de perdre’ns la visita al grup de dòlmens coneguts com de la Fontasia. Poques passes més enllà tornem a anar a la dreta, seguint una carrerada entre parets de pedra seca, on hi podem admirar un pont amb volta de punta d’ametlla sobre el rec (rasa, torrentera) de Veta Negra. A la bifurcació continuem recte (N), recuperem el camí que hem deixat fa poc i el prenem a mà dreta.

Megàlits dels Escalons d’en Poet (197~223m)
Ben senyalitzats. Formen el conjunt un dolmen, dos paradòlmens i un menhir. El primer d’ells té la coberta aterrada. Per això els amos del tros l’anomenaven la «barraca espatllada».

Dolmen de la Fontasia (250m)
No gaire més amunt dels d’en Poet. També ben indicat, li manca la coberta. En algunes ressenyes se l’anomena com «de la Fantasia».
Tornem a creuar el rec de Veta Negra i recuperem el camí a Sant Onofre. Per visitar el megàlits ens ha calgut apartar-nos de les sendes tradicionals per seguir corriols oberts expressament per a aquest fi. Tots però són nets i fressats.
Continuem en fort pendent i, dos-cents metres més amunt, deixem a mà dreta el camí a la cova de Veta Negra. La bifurcació està indicada. Si el seguíssim, poc abans de la cova trobaríem el que s’enfila al castell de Sant Salvador.
Continuem a mà esquerra. Com que el camí és un bon tirapit, alguns romeus que acudien a Sant Onofre acostumaven a prendre’n un altre més llarg però menys costerut.
Passem pels castanyers d’en Queló Mateu. Més amunt, quan el camí fa una colzada, surt a mà dreta un altre que també menava a Sant Salvador. Actualment està força perdut.

Sant Onofre (425m)
Situada sobre un replà a mitja alçada de la serra i encinglerada per migdia, aquesta ermita és un magnífic balcó de la tota la plana empordanesa i les serralades que l’envolten. En un dia clar, després d’una tramuntanada, podem atalaiar la badia de Roses i el Montgrí, les Gavarres, el Montseny, Rocacorba, el Far, el Puigsacalm, la Mare de Déu del Món, el Taga, el Bassegoda, el Comanegra, les Salines i el massís del Canigó.
Hi ha constància del santuari des del segle XIV, però l’edifici actual amb la capella i la casa de l’ermita són posteriors (XVI-XVII). S’hi celebra aplec anual el dissabte de la segona Pasqua i té una font que raja tot l’any.
De l’explanada que hi ha passada l’ermita, en surt un costerut corriol, indicat i senyalitzat, que puja a l’Amagatall dels Bandolers. També en parteix el camí entre Sant Onofre i Palau pel Turó.

Amagatall dels Bandolers (500m)
Conegut també com a abric del Fitó, cova dels Pastors o dels Lladres. És una balma sota un gran bloc, closa amb pedra seca, al peu del rocallós turó del Fitó (o Fitor). Ha estat utilitzada com a refugi des de temps ben reculats, a jutjar per alguns elements que s’hi han localitzat.
Hi ha una història, tal vegada llegenda, relacionada amb l’indret de quan s’hi hauria refugiat la banda del «Rellotger» del Pont de Molins mentre es guaria un dels components de l’escamot. Els bandolers obligaven a l’ermità de Sant Onofre, un tal Pere Olivet, a portar-los vitualles. Probablement es tracti del «Rellotger de Creixells» un bandoler de certa anomenada que actuava a l’Empordà pels volts de la tercera carlinada, a qui Josep Pla va dedicar una de les seves obres.
Baixem de l’amagatall i prenem la pista que flanqueja el vessant meridional de la serra, entre Sant Onofre i el mas Ventós. Deixem el mas a mà esquerra i poc més enllà abandonem la pista per la que hem vingut per la del coll del Mosquit, a mà dreta. Hi ha un indicador a la bifurcació. La deixem després d’una colzada per l’ample camí a la Santa Creu, que trobem a mà esquerra. Un centenar i escaig de metres més enllà, marxem per un corriol a mà dreta (senyals de pintura groga) que puja al menhir de Santa Helena.

Menhir de Santa Helena (583m)
Senyalitzat amb un rètol al costat d’un cúmul de blocs (1). Continuem el camí que ens retorna a la pista al coll del Mosquit. Quan aquesta s’acaba sobre una balconada, carenegem per corriol fins al coll. Perdem uns metres per l’altre vessant fins al camí que, entre llaçades, puja del monestir al castell.

  • (1) Es deu tractar d’un menhir tombat. Llecs com som en la matèria, no hem sabut identificar-lo entre el munt de roques o les del seu voltant.

Castell de Sant Salvador (682m)
Situat al punt més alt de la serra de Rodes, és un castell roquer conegut també com castell de Verdera o de Sant Salvador de Verdera. Fou construït entre el segles IX i X pels comtes d’Empúries, malgrat que durant anys restà en condomini essent causa freqüent de litigi entre aquesta casa i l’abadia de Sant Pere de Rodes.
La imponent muralla que l’envolta fou construïda per Ponç IV d’Empúries, a finals del segle XIII, constitueix un dels millors exemples d’arquitectura militar de l’època.
És una talaia estratègicament situada: a la panoràmica que albiràvem des de Sant Onofre, s’hi afegeix el domini visual sobre bona part de la costa. Per això, quan va perdre la seva funció militar, va seguir utilitzant-se com a punt de guaita contra la pirateria.
Per migdia hi arriba el camí carener pel puig de Queralbs, al que s’hi ajunten per ponent, el ja esmentat de Palau per la Veta Negra, i per sol ixent el de la Selva de Mar pels Quindals. Nosaltres però retornem pel que hem vingut i el seguim fins al monestir.

Sant Pere de Rodes (513m)
Sant Pere de Rodes, o de Roda és una joia del romànic català. Les primeres notícies d’aquest monestir daten de l’any 878, com a depenent del de Sant Esteve de Banyoles. Tot i que els vestigis arquitectònics més antics conservats poden correspondre a l’època romana.
A la primera meitat del segle X s’independitzà com a nou monestir benedictí. Sotmès únicament al control de la Santa Seu, començà una etapa de prosperitat que perduraria fins al segle XIV. La decadència va fer que la comunitat abandonés el cenobi a les darreries del segle XVIII precedida de degradació, ruïna i espoli. Fins que la Generalitat va emprendre les primeres obres de restauració l’any 1935.
Del monestir continuem per l’ample camí pavimentat fins al poblat de la Santa Creu.

Santa Creu de Rodes i església de Santa Helena (540m)
El de la Santa Creu és un poble medieval abandonat format per les restes dels habitatges, dues torres i l’església de Santa Helena, l’únic edifici del nucli que es manté dempeus. Les darreres intervencions arqueològiques realitzades han confirmat l’existència d’una vila medieval closa entre muralles, d’entre els segles XI i XVI, i una necròpolis d’entre el VIII i el IX.
Des d’aquí prenem un camí paral·lel a la carretera d’accés al conjunt monumental que ens retorna al mas Ventós.

Mas Ventós (460m)
Ruïnes consolidades d’un antic mas, al costat de la carretera entre Vilajuïga i el Port de la Selva. Hi ha una gran àrea d’esbarjo amb font, taules, bancs i un mirador.
Té dedicada la popular sardana «Sota el mas Ventós» d’en Jaume Bonaterra, fill de Vilajuïga.
Prop de la pista de Sant Onofre i ben indicat, surt el camí a Palau. És un antic camí de bon fer, que seguim en baixada.
Ja ben avall, trobem un camí senyalitzat a mà esquerra com «itinerari de la Sureda» que mena a un parell de dòlmens. Poc més enllà, també ben senyalitzat a mà dreta i proper al camí, hi ha el de la Muntanya d’en Caselles. I si ens ve de gust, podem continuar fins al del rec de mas Ventós.
Retornem a Palau-saverdera per veïnat de la Ciutat.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Sant Pere de Rodes

Del Cap de Creus a Cadaqués

Per camins de ronda

Distància 15,2 km
Desnivell acumulat 450 m
Nivell de dificultat moderat
Data 1 de gener de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Cap de Creus (1:25000)

Anar del Cap de Creus a Cadaqués seguint, fins on sigui possible, la línia costanera per camins de ronda és un itinerari tant interessant com difícil. No pas tècnicament —a penes ens caldrà ajudar-nos amb les mans— però son tants els camins, corriols, tiranys,… que trobarem que és fàcil no encertar el correcte. A més, en bona part no estan senyalitzats. Resultaria en debades intentar descriure’ls tots.
En aquesta ressenya ens limitarem a informar d’algunes de les alternatives i dreceres que podem prendre. Per tant és un itinerari que podem fer-nos «a mida» en funció de la nostra disponibilitat de temps o ganes de caminar.
Ara be: l’espectacle paga la pena i un cop més es confirma aquella dita que no cal fer cim per gaudir a pleret de la natura.

Accés
Al Cap de Creus s’hi accedeix des de Cadaqués per una estreta carretera enquitranada.

Far del Cap de Creus (79m)
Retornem per la carretera d’accés i al segon revolt prenem a mà dreta una pista tancada per un cadenat. Sortim a un mirador sobre cala Culip on prenem a mà dreta (E) un sender senyalitzat corresponent a l’itinerari 15 del Parc. Pel camí podem albirar la cala d’es Camallerís (o Camallerús) i el Racó de sa Claveguera.
A la cruïlla anem a l’esquerra, seguint els senyals del GR 11 (transpirinenc) fins a la Punta del Cap de Creus. Retornem a la cruïlla i prenem el ramal de l’esquerra per baixar a la cova de s’Infern.
De la cova continuem camí (W) fins a cala Jugadora tot passant per la Fredosa.
Si volem estalviar-nos aquest tram pel sector més oriental del Cap de Creus, des del far podem seguir el GR 11 i baixar directament a cala Jugadora.

Cala Jugadora (13m)
Hi conflueixen el GR 11 i el camí antic a Cap de Creus. Seguim aquest darrer, ben conservat, entre parets de pedra seca i feixes margenades. Acaba sobre la pista d’accés a cala de Guillota, que prenem a mà esquerra (hi ha un rètol indicador). Continuem per una altra a mà dreta que deixem abans de l’accés a una finca, per un corriol també a mà dreta i pel que baixem resseguint una torrentera fins a la platja.

Cala de Guillota
Petita platja codolosa. El camí s’enfila per l’altre cap i continua (W) proper a la línia costanera. Ens cal estar atents a deixar-lo per prendre un sender poc evident a mà esquerra que mena a la platja de Sant Lluís (1). Si ens passem aquest camí, encara en trobarem un altre poc més endavant que baixa directament a la platja.
De la platja de Sant Lluís continuem camí fins a les envistes d’una caseta entre pins i oliveres on, poc abans d’arribar-hi, trobem una bifurcació i anem a l’esquerra (2).
Continuem per sota la caseta, revoltem una punta i sortim a la platja des Jonquet.

  • (1) Si continuem pel camí més evident i fressat sortirem a la carretera. Seguint-la uns 180 m, podem prendre un camí paral·lel que ens mena a un dels carrers d’accés a la urbanització de s’Alqueria. És una drecera, alternativa al pas per la cala des Jonquet.
  • (2) Per la dreta sortiríem a la pista d’accés a aquesta finca i d’allí a la carretera per continuar de la forma que s’explica en el punt anterior.

Platja des Jonquet
Aquí comença un tram de camí de ronda poc clar on ens caldrà estar ben atents per no perdre’l. Podem saltar-nos-el fent drecera a costa de renunciar al pas pel cap d’en Roig (1).
Si decidim continuar ens cal enfilar-nos per entremig de dues roques. Una de llisa a la dreta i l’altre erosionada, fins a un arbre on el camí ja és més definit. Passem als peus d’una barraca de pescadors. Poc més endavant, revoltant una torrentera anem a passar al peu d’un xalet i continuem per l’altre vessant de la cala fins que, més endavant, el camí ja és ben fressat.

  • (1) Per a això tenim tres opcions: una és pel camí d’accés a la platja que mena al paral·lel a la carretera que hem comentat abans. Una altra, passada una barraca, prendre un corriol que surt a la urbanització de s’Alqueria. La tercera, al peu del xalet prendre un camí a mà dreta que hi passa pel costat i també surt a la urbanització.

Cap d’en Roig (30m)
Continuem per bon camí fins a la punta de s’Alqueria i entrem a la urbanització. Baixem a la platja de s’Alqueria Petita (o d’en Ballesta) i continuem per carrers pavimentats fins a la badia de Portlligat.

Portlligat
A l’altre cap de la platja, ens enfilem per les escales per pujar a l’avinguda d’accés, que porta el nom de Salvador Dalí, i la seguim (esquerra) fins a l’ermita de Sant Baldiri (1) on fem una colzada a l’esquerra i continuem per una altra avinguda, entre l’ermita i una explanada. Cent-noranta metres més enllà prenem el camí des molí d’en Gay a mà esquerra que, en fort pendent, ens enfila fins al turó on hi ha el molí.

  • (1) Podem fer drecera prenent el camí que voreja la costa des de l’embarcador de Portlligat fins a la platja des Calders. Si pretenem escurçar-ho encara més, prenem un carrer a l’altra banda de l’explanada i en poca estona baixarem a la platja Gran de Cadaqués.

Molí d’en Gay (48m)
Antic molí de vent dins la finca de son Herrera, situat sobre un turó que domina la badia i l’illa de Portlligat.
Baixem a la platja des Calders i la creuem (1) per enfilar-nos per l’altre costat fins a sortir a un carrer que seguim a mà esquerra, revoltant entremig dels carrers d’una urbanització.

  • (1) És més aconsellable seguir recte, deixant la platja a mà esquerra, per anar a sortir directament a la platja des Caials.

Platja des Caials
A partir d’aquí anirem resseguint arran de costa les platges i puntes de s’Oliguera i el marge llevantí de la badia de Cadaqués fins a la seva platja Gran.

Platja Gran de Cadaqués
L’origen del topònim de Cadaqués és «cap de quers». Documentada d’ençà el 1030, és la vila més oriental de Catalunya i la Península Ibèrica.
El tradicional aïllament —la carretera d’accés no va construir-se fins a primeries del segle XX— entre muntanyes i cara al mar, ha permès que la parla cadaquesenca mantingui ben vives unes característiques diferencials, la més destacada de les quals és el parlar salat.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

Àlbum d’imatges
Del Cap de Creus a Cadaqués

De Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar

Pel Puig Gros, Sant Baldiri, Sant Grau i Cala Pola

Distància 20,4 km
Desnivell acumulat +756 -835m
Nivell de dificultat moderat
Data 4 de maig de 2016
Cartografia Editorial Piolet. L’Ardenya (1:25000)

Itinerari lineal pel massís de l’Ardenya, alternativa al GR 92, amb una distància semblant.
Passarem per un tram del camí romà entre Sant Feliu i Tossa. En una zona molt prolífica en monuments megalítics, en visitarem alguns. També (opcionalment) una cova i acabarem resseguint l’abrupta costa nord de Tossa pel camí de ronda. Aquella que Gaziel considerava verdaderament Costa Brava. Travessarem suredes, pinedes, sorrals, cales, sots i cims. Tal diversitat paisatgística no deixa indiferent al caminant.
Els camins son, en general, ben fressats i senyalitzats. Excepte un tram molt curt de drecera, tot baixant a Cala Pola, que podem esquivar baixant fins al coll del Sastre. Bona part va per pistes de terra batuda. De Sant Feliu a Sant Grau seguirem el PR-C 101. I d’aquí a Tossa per itineraris locals. Esporàdicament, coincidirem amb el GR 92.
Però a l’itinerari hi conflueixen molts altres camins. Si be hi ha senyalització a la majoria de cruïlles i bona part dels camins estan representats al mapa, no hi son pas totes. He procurat incloure-les perquè, fins i tot sense GPS, sigui factible seguir-la sen fer marrada.

Accés
A l’alçada del punt quilomètric 43 de la GI-682 entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa. Poc després a mà dreta (direcció Tossa), hi ha espai per a aparcament, on també podem incorporar-nos al camí directament.

Quatre Camins. Rètols indicadors del PR-C 101. Prenem camí en direcció a Coll de Portes i St. Grau d’Ardenya.

Coll de Portes. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (Pla de ses Mòdegues, St. Benet i Vall de Mascanada)

Camí a la Vall de Mascanada. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (Pla de ses Mòdegues, St. Benet i St. Grau d’Ardenya)

Pla de ses Mòdegues. Bifurcació indicada. Anem a la dreta (collet de la Mare de Déu, St. Benet i St. Grau d’Ardenya). Tot i que volem pujar al Puig Gros, per l’esquerra faríem marrada.

Camí Romà. Inici d’un tram que conserva l’empedrat.

Cova del Camí Romà. Atenyem un collet. Separada uns metres a la dreta i sota un gran bloc. Se li atribueix un enterrament megalític. A mà esquerre del collet s’enfila el camí al Puig Gros.

Puig Gros. Cim coronat per nombroses torres de telecomunicacions. Baixem pel mateix camí, tot i que resulta més pràctic fer-ho per un a ponent que mena directament al Collet de la Mare de Déu.

Collet de la Mare de Déu. Bifurcació indicada. Atenyem el camí que baixa del Puig Gros. A mà dreta surt un corriol al Mirador de l’Àliga. Continuem recte (St. Benet, coll de la Creu d’en Barraquer, St. Grau d’Ardenya)

Camí de la Casa Nova. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (St. Benet, coll de la Creu d’en Barraquer). Cent-vint metres més enllà nova bifurcació en Y (no indicada) on anem a mà dreta.

Menhir del Camí de les Sorres. Tombat a la dreta del camí. A pocs metres nova bifurcació en Y. Continuem recte (dreta). A dos-cents metres ignorem un camí per la dreta i continuem recte.

Bifurcació en Y. El gir està ben senyalitzat. Anem a la dreta. Per l’esquerra faríem marrada.

Camí de la Casa Nova a Sant Benet. Atenyem una pista enquitranada que prenem i seguim a mà esquerra.

Sant Benet de la Muntanya. Mas i ermita enrunats. Deixem les edificacions a mà esquerra i anem a buscar la pista enquitranada que prenem a mà dreta (indicacions a Coll de la Creu d’en Barraquer, St. Baldiri i St. Grau d’Ardenya). A la bifurcació acaba l’enquitranat i continuem recte.

Font i abeurador. A l’esquerra del camí, al costat de la tanca d’un dipòsit.

Coll de la Creu d’en Barraquer. Bifurcació indicada. Seguim el GR 92 a mà dreta. Per l’esquerra faríem drecera baixant directament al coll de la Trencada.

Camí al Puig de les Cols. El deixem a mà dreta. Continuem recte.

Coll de l’Escorpí. Bifurcació indicada. Deixem el GR que marxa a mà dreta. A pocs metres hi ha el menhir del Terme Gros. Un cop l’hem visitat, continuem en direcció al Coll de St. Baldiri, St. Baldiri i St. Grau d’Ardenya)

Sureda Fonda. Sortim sobre una pista que prenem a mà esquerra. Cent metres més enllà obviem un camí a mà dreta. Passats uns altres cent metres més, nova bifurcació on continuem recte.

Coll de Sant Baldiri. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (St. Baldiri, la Trencada i St. Grau d’Ardenya) fent una colzada de 90º (S).

Sant Baldiri. Mas i ermita en estat ruïnós. Rètols indicadors. Continuem en direcció a la Trencada, Suro des Llop i St. Grau d’Ardenya.

Coll de la Trencada. Bifurcació indicada. Retrobem GR i el seguim a mà dreta (Tossa de Mar, Suro des Llop i St. Grau d’Ardenya) fent una colzada de 90º (W)

Cova dels Lladres. Un corriol prou fressat (després es desdubuixa), surt a mà esquerra faldejant a migdia del Puig de l’Avi fins a la cova.

Camí de Montagut. Bifurcació indicada. Deixem el GR que, per l’esquerra, s’adreça a Tossa per Montagut. Continuem recte pel PR-C 101 (Suro des Llop, St. Grau d’Ardenya)

Suro des Llop. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (St. Grau d’Ardenya) fent una colzada de 90º (E)

Camí del Sot de Vallpresona. Bifurcació no indicada. Deixem la pista per una de més precària a mà dreta. Passem pel costat de les agulloles i la barraca dels Caputxins i continuem baixant fins a creuar la llera del torrent.

Sot de Vallpresona. Creuem el torrent deixant el ramal de pista que baixa a mà esquerra i a mà dreta enfilem per l’altre marge.

Sant Grau d’Ardenya. Gran edifici d’estil neorromànic, adossat a una construcció amb aparença de masia. Hi passa la carretera entre Llagostera i cala Salionç. Aquí acaba el PR-C 101. Creu de terme i bifurcació indicada. Seguim per un camí enquitranat que més endavant continua en terra batuda, en direcció a la Mare de Déu de Gràcia i Tossa de Mar, seguint ara senyals de pintura grocs.

El Federal. Poc més enllà del mas del Federal (en estat semi-ruïnós a la dreta del camí), bifurcació no indicada on anem a la dreta.

Creu de Fusta. Bifurcació indicada. Obviem un ramal per la dreta i continuem recte (Mare de Déu de Gràcia, Tossa de Mar). Poc més enllà, a l’esquerra i vora el camí, hi ha una creu de fusta. I tot seguit dos ramals, també a mà esquerra, que obviem. En una colzada trobem la font dels Ruixons (indicada). Més enllà encara deixem un altre ramal precari, també a mà esquerra.

Bifurcació. Indicació errònia. El ramal que surt esbiaixat a mà esquerra mena, efectivament, a la Font dels Ruixons per la Creu de Fusta, però fent una considerable marrada. El coll del Sastre però, és en sentit contrari. Continuem recte (Mare de Déu de Gràcia, Tossa Vila). Poc més avall retrobem el GR (bifurcació indicada a la dreta al puig de ses Cadiretes). Continuem esquerra.

Mare de Déu de Gràcia. Ruïnes consolidades d’una ermita romànica. Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (Tossa Vila). Poc més avall deixem dos ramals no indicats a mà esquerra.

Suro de la Custòdia. Bifurcació indicada. Seguint el GR a mà dreta arribaríem a Tossa pel coll de Sastre. Deixem el GR i prenem una pista a l’esquerra.

Canviem de pista. Cent-quaranta metres més avall, en un revolt tancat a l’esquerra, a l’alçada d’una estaca indicadora, deixem la pista per una d’antiga i precària, però fàcil de seguir, a mà dreta. Fent giragonses baixem fins atènyer la que ve del Coll de Sastre, que prenem a mà esquerra.

Torrent de Pola. Bifurcació indicada. Anem a la dreta (cales Pola, Bona i camí de Ronda). Travessem el càmping Pola (lliure accés a la platja per a vianants) seguint indicacions a Cala Pola i Camí de Ronda.

Cala Pola. Enfilem per unes escales i, per sota el mirador de la carretera, seguim el Camí de Ronda, guiats per senyals de pintura verds.

Cala Bona. Petita i bonica cala ocupada barroerament per un xiringuito.

Carretera de Sant Feliu a Tossa. Sortim a la carretera. La seguim a mà esquerra i, passat el mirador, la deixem per continuar el Camí de Ronda. Passem per sobre del Sot d’en Boada i de l’Infern d’en Caixa.

Tossa de Mar. El Camí de Ronda nord de Tossa parteix (acaba en el nostre cas) de la confluència entre els carrers de l’Infern d’en Caixa i el de la Mar Menuda on hi ha un parell d’indicadors.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

De Sant Feliu a Tossa

Els Carcaixells d’en Dalmau i el Montclar

Pel pas de la Miloca, pujant la Roca Rodona i retorn per la Plana Basarda

Distància 10,2 km
Desnivell acumulat 556 m
Nivell de dificultat difícil
Data 3 de maig de 2016
Cartografia Editorial Piolet. L’Ardenya (1:25000)

Els Carcaixells d’en Dalmau és un conjunt de doms, crestes granítiques que, per l’acció erosiva, han adquirit una fisonomia peculiar.
Es localitzen a Solius, terme de Santa cristina d’Aro (Baix Empordà) a tocar del de Llagostera (Gironès). També els trobarem ressenyats com a Carcaixells d’en Cama. Com la veïna Roca Rodona d’en Cama, que també hem vista senyalada com Puig Agut i al mapa de l’ICGC, se l’anomena Roca del Sol. Can Dalmau i can Cama son dos masos propers.
Passarem pel menhir de can Llauradó, ens enfilarem a la Roca Rodona, recorrerem el crestall dels Carcaixells, pujarem al Montclar i retornarem per la carena de l’alzinar d’en Cama, tot visitant els vestigis del poblat ibèric de la Plana Basarda i la cova de Sa Tuna que podria tractar-se d’una sepultura hipogea. Finalment pel Camí dels Eucaliptus retornarem a can Llauradó. L’accés el farem pel GR 92, PR-C 102 i l’SL-C 32. El retorn no és senyalitzat, però no té pèrdua.
L’itinerari admet diverses variants. He procurat recollir les més coincidents.
La carena dels Carcaixells té una bona colla de trams equipats amb cadenes. Son passos fàcils (entre II i III). La Roca Rodona també ho havia estat d’equipada però, excepte un parell d’ancoratges a la cara ponentina, la resta d’equipament ja no hi és. El vessant llevantí exigeix una grimpada (II/III?). Tan a un lloc com a l’altre amb certa exposició.
L’instal·lador dels passos equipats, el pont i la via ferrada, així com d’altres equipaments propers (Gorges de Salenys, Cala del Molí,…), i de l’alçament del menhir de can Llauradó, és l’Albert Gironès.

Accés
Per la sortida 5 de la C-65, prenem la C-250 en direcció a Santa Cristina i la deixem tot seguit per la GI-6610 en direcció a Solius. Just abans del quilòmetre 1, al l’alçada del mas Pla, prenem una pista a mà esquerra. Dos-cents metres més enllà, passada la riera d’en Dalmau, trobarem un ampli espai per aparcament.
Podem apropar-nos encara més, continuant la pista per la dreta en direcció a can Llauradó i començar l’itinerari poc més enllà d’aquest mas.

Riera d’en Dalmau (48m)
Comencem a caminar per l’ampla pista, a mà dreta, seguint el GR en direcció a Sant Feliu de Guíxols i el Montclar. Anem a passar pel costat de can Llauradó des d’on tenim una bona panoràmica del Montclar, els Carcaixells i la Roca Rodona.
Poc més enllà, quan el GR gira a l’esquerra, seguim recte en direcció al coll de Ceps, el Montclar i els Carcaixells (senyalització vertical i horitzontal del PR-C 102).
Passem pel costat del menhir de can Llauradó. Cent quinze metres més enllà, en una bifurcació en Y, anem a la dreta (retornarem pel ramal de l’esquerra). A les dues properes bifurcacions anem a l’esquerra.
La pista, cada cop més precària, ha anat esdevenint un camí ample, de bon fer, pel marge dret de la riera de Penyella (o de Plana Basarda).

Pas de la Miloca (90m)
Cruïlla indicada. Hi ha un gran plafó informant que el pont i la via ferrada estan tancats per motius de seguretat (1).
Continuem recte (S) pel PR en direcció al coll de Ceps i el Montclar. En aquesta direcció ja podem albirar la Roca Rodona. Creuem la riera i, poc més amunt, nova bifurcació indicada. Recte (S) seguint el PR pujaríem al Coll de Ceps. El camí de la dreta (W) mena a la part meridional dels Carcaixells per la font de la Roca d’en Cama i el torrent de les Carboneres (2).
Seguint el PR uns pocs metres, un tirany poc perceptible a mà dreta (fita) s’enfila en fort pendent, entre curtes llaçades. Ens deixa sobre un contrafort des del que abordem el crestall pel vessant N, primer per una canalona, després per una marcada lleixa.
Del contrafort al cim ens cal grimpar: passos fàcils (II) on petits esglaons cavats al rocam ens ajuden, però no exempts d’exposició.

  • (1) El pont és obvi. Pel que fa a la ferrada ignoro si es refereix a la d’Agulles Rodones, els trams cadenats dels Carcaixells o a ambdós equipaments.
  • (2) Ens pot interessar tant una opció com l’altra si no volem retornar per la Plana Basarda, realitzant el recorregut del crestall en sentit S-N. Altrament és millor realitzar-lo en sentit N-S i anar-lo a buscar a partir del Pas de la Miloca.

Roca Rodona d’en Cama (236m)
És un bon mirador del Montclar i els Carcaixells. També de la carena per on transita el nostre camí de retorn. Hi ha un curiós rebaix practicat a la roca.
Desfem el camí fins al pas de la Miloca on, vers ponent i seguint els senyals de l’SL-C 32, creuem la riera per un pontarró i anem a guanyar l’extrem septentrional dels Carcaixells. A la bifurcació (indicada) amb l’accés a la via ferrada d’Agulles Rodones, anem a la dreta.

Carcaixells d’en Dalmau (215m)
El recorregut del crestall s’inicia al peu d’un oratori dedicat a Sant Francesc.
Un parell de passos equipats amb cadenes ens ajuden a coronar la primera de les agulles. Entre aquesta i la següent hi ha el pont penjat.
Desgrimpem fins al collet i ens enfilem a la segona agulla per un altre tram equipat amb cadena i alguns esglaons.
Dos passos equipats més i, sobre una roca, uns senyals de pintura blava ens indiquen un itinerari de baixada que, amb un tram equipat amb cadena i un altre amb corda, retorna al Pas de la Miloca pel Torrent de les Carboneres (1).
Anem a la dreta, seguint els senyals del SL. Amb dos trams equipats més baixem a un coll prou ample on un indicador senyala un altre camí al Pas de la Miloca per les Carboneres (1).
Després de superar un pas equipat amb corda, flanquejar una agulla baixant pel Pas de la Canaleta, equipat amb una altra corda que podem esquivar per la dreta, trobem una nova bifurcació: a mà esquerra baixa el camí del Pas de la Canaleta que també retorna al Pas de la Miloca pel Pla de la Figuereta (1). És senyalitzat com a SL.
Nosaltres anem a la dreta. Pugem fins al peu d’una línia d’alta tensió (senyalització vertical) on continuem per una pista en direcció al Montclar. La deixem al Collet de Montclar per un corriol a mà dreta que, després de superar un ressalt rocallós careneja fins al cim.

  • (1) Aquests tres camins conflueixen i van a passar per la Font de la Roca d’en Cama, on hi ha les ruïnes d’una antiga edificació de pedra i una taula amb bancs. Des del Pla de la Figuereta es pot pujar a la Roca Rodona d’en Cama, pel vessant ponentí però, com s’ha dit a la introducció, el pas està desequipat.

Montclar (401m)
Coronat per una senyera i un gran cúmul de pedres, s’hi gaudeix d’una bona panoràmica de l’entorn, fins al Montseny i el Pirineu, però altres veïns més alts, com el de Montagut, el priven d’albirar més enllà. Hi conflueixen dos camins més: un que ve de la veïna Roca de l’Esfinx i un altre del mateix collet de Montclar pel vessant de migdia.
Retornem a aquest collet i prenem la pista a mà dreta, seguint el PR-C 102, en direcció a Sant Feliu pel coll de Ceps, on anem a l’esquerra (bifurcació indicada).
Deixem el PR que retorni al Pas de la Miloca per un ramal a mà esquerra i, poc més enllà, un corriol a la mateixa mà que sembla talment una drecera al mateix lloc.
Encara més avall ignorem a mà dreta un altre ramal que marxa en direcció a Sant Baldiri.
La pista, molt precària, baixa en fort pendent: ens cal estar atents per no relliscar amb el sauló.
Més avall enfilem un corriol no senyalitzat a mà dreta que mena a la Plana Basarda on podem albirar una colla de sitges excavades al terra.

Plana Basarda (280m)
Sobre un turó enlairar amb bona vista sobre la Vall d’Aro, fou la ubicació d’un assentament iber on s’hi han localitzat peces de ceràmica, àmfores, nanses, destrals, puntes de llança, espàtules i monedes.
L’indret figura documentat al segle XVI com a «les planes d’en Basart», que posteriorment serien «les planes de na Basarda» i finalment n’ha resultat «Plana Basarda».
Retornem a la pista i la deixem en un tancat revolt a mà dreta, on continuem recte per un camí ben fressat. En tot aquest tram hi ha molts eucaliptus, d’aquí que el camí sigui conegut per aquest nom.
Bon tros avall, sense senyalitzar i separada uns deu metres a mà dreta del camí, hi ha la Cova de sa Tuna.

Cova de sa Tuna (106m)
Una petita obertura circular dóna pas a una cavitat practicada a la roca en forma d’olla, de tres metres de fondària per dos d’alçada.
Com les seves veïnes dels Moros, del Mas Rissec i Ses Felugues, se’ls hi atribueix la funció de sepultures hipogees datades a cavall dels mil·lennis III  i  II a. C., tot i que, pel que sembla, no s’hi ha trobat indicis que ho confirmin.
El camí surt a una pista i, uns dos-cents vint-i-cinc metres més avall, en una bifurcació, anem a l’esquerra. Ben aviat retrobem el camí d’anada.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF



Powered by Wikiloc

Carcaixells d'en Dalmau i Montclar

Puig de ses Cadiretes

Des de Tossa per la Mare de Déu de Gràcia i retorn per la vall de Roc

Distància 15,9 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de maig de 2016
Cartografia Editorial Piolet. L’Ardenya (1:25000)

Clàssica excursió per itinerari molt fàcil que transcorre per pistes, en bona part senyalitzades.
La pujada segueix el GR 92. Pel camí visitarem un menhir i un paradolmen en una zona, l’Ardenya, curulla d’aquests vestigis megalítics. Opcionalment podem veure’n un parell més.
Sense ser cap sostre comarcal, el Puig de ses Cadiretes és una talaia privilegiada sobre la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. A més, en bona part del camí podrem observar curioses formacions rocalloses. La fragmentació dels blocs granítics va conferir-los-hi estructures ben curioses que l’erosió posterior ha deixat al descobert. La més espectacular de la zona, però no pas la única, és sens dubte la de Pedra-sobre-altra.

Accés
Partim de la zona esportiva de Tossa de Mar, al nord-oest de la població, a la que podem accedir des de la carretera de Llagostera.

Zona Esportiva (48m)
Creuem la riera de Tossa per un pontarró. Anem a l’esquerra pel costat d’un càmping. A la primera bifurcació anem a la dreta (retornarem pel ramal de l’esquerra). Seguim indicacions a Mare de Déu de Gràcia, Sant Grau i, específicament, Puig de ses Cadiretes. A més dels senyals del GR 92.
Com a principals encreuaments atenyem el Coll de Sastre (esquerra), els pins del Sidre (dreta) i el Suro de la Custòdia (esquerra). Tots ben indicats.
Després d’una llaçada molt marcada, on hem deixat dos ramals a mà dreta, atenyem la Mare de Déu de Gràcia.

Mare de Déu de Gràcia (230m)
Ruïnes consolidades d’una ermita romànica ubicada en un bell paratge.
Més amunt (N), en un revolt (indicacions verticals) deixem a mà dreta el camí a Sant Grau i seguim a mà esquerra (W) durant un bon tram. Virem 90º (N).
En una nova bifurcació deixem dos ramals a mà dreta. El segon ens permetria fer drecera. Per comptes d’això virem 180º (S) i a mà esquerra trobem una indicació de Sa Porta de Pedra, fotogènica formació separada pocs metres del camí.
De nou a la pista, poc més enllà i al costat del camí, atenyem el menhir de Montllor, poc abans d’una bifurcació on anem a la dreta.
Més amunt, un corriol a mà esquerra ens mena al paradolmen d’en García.

Paradolmen d’en García (454m)
Es tracta d’una cambra funerària del Neolític final, separada uns vint-i-cinc metres del camí. Continuem (N).

Pla de les Pinyaques (477m)
Bifurcació de camins indicada. Per l’esquerra, en poca estona seríem al Puig de ses Cadiretes, però nosaltres seguim el GR a mà dreta en direcció a Sant Feliu. (1)
Atenyem una bifurcació on a mà dreta, sense camí definit, hi ha senyalitzada la Pedra-sobre-altra.
A escassos trenta metres més amunt, seguint el GR, trobem a mà esquerra el Menhir d’en Llach.

  • (1) El mapa de l’Ed. Piolet que hem utilitzat (Ardenya, V1, 2013) té un error en dibuixar el GR pel ramal de l’esquerra i un camí a l’alçada del Puig de Cadiretes que mena al Menhir d’en Llach. Aquest camí no existeix i el GR hi va per la dreta.

Menhir d’en Llach (482m)
El nom li ve de la propietat forestal on es localitza. Correspon al Neolític Mig-Recent. Aquí deixem el GR que baixa a Sant Feliu de Guíxols per Montagut i el Coll de la Creu d’en Barraquer.
Tornem a la bifurcació indicada prèvia. En pocs metres baixem a la trinxera d’una antiga pista que seguim a mà esquerra. Més enllà, a jutjar per les voravies, entrem en un sector del que deuria una extensió, sortosament no reeixida, de la urbanització de Sant Grau d’Ardenya, molt propera.
La espectacular formació de Pedra-sobre-altra queda ben a la vista.

Pedra-sobre-altra (463m)
Capriciosa formació rocallosa al peu de la qual hi ha un paradolmen datat al Neolític final.
Retornem al Pla de les Pinyaques on anem a mà dreta. Un indicador ens senyala el camí a Tossa per la Vall de Roc i un corriol a mà esquerra el Puig de ses Cadiretes situat una cent-trenta metres en aquella direcció.

Puig de ses Cadiretes (518m)
No albirem el cim fins que som ben be al peu. Vèrtex geodèsic, creu i torre de gaita forestal. Bona talaia des de la que s’albira Blanes, el Montnegre, el Montseny, Collsacabra, el Puigsacalm i el Pirineu oriental, del Puigmal al Canigó.
Retornem a Tossa per la Vall de Roc, seguint diverses pistes, unes amb millor estat que d’altres. El camí no és senyalitzat i la majoria de cruïlles tampoc estan indicades. Baixades sovintejades en fort pendent.
A les tres primeres bifurcacions anem a l’esquerra fins que entrem a la Vall de Roc, creuant la llera del torrent de les Pomeres.
Després deixem cinc bifurcacions a mà esquerra, una a mà dreta i una darrera a mà esquerra, fins que atenyem una pista més ample i senyalitzada, on anem a l’esquerra.
Deixem una pista i dos senders a mà esquerra i una altra pista a mà dreta, fins que sortim a una collada on hi conflueixen diversos camins. Hi ha pals indicadors. Anem a l’esquerra.
Baixem fent llaçades fins que anem a passar pel costat de la depuradora i d’un refugi d’animals i, ben aviat, retrobem el camí d’anada.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Puig de ses Cadiretes

De Lloret a Tossa de Mar

Del castell de Lloret al de Tossa per camins de ronda

Distància 13,1 km
Desnivell acumulat +700 -762m
Nivell de dificultat moderat
Data 1 de maig de 2016
Cartografia Editorial Piolet. L’Ardenya (1:25000)

Itinerari que permet admirar bona part de la costa entre Lloret i Tossa de Mar, malgrat que no podrem resseguir-la íntegrament: ens n’haurem d’apartar durant un tram intermedi, entre la Caleta d’en Trons i Cala Morisca, travessant per l’interior de diverses urbanitzacions, allunyats de la línia costanera.

Si be el camí de ronda de Lloret és una fàcil passejada, entre Cala Morisca i Tossa ja és un tram més exigent, on el paisatge compensarà amb escreix l’esforç.

Vist l’itinerari en conjunt, recomanaria escurçar-lo començant al peu del Turó de la Morisca, just on abandonem el GR, en direcció a Tossa. Hi podem accedir des de la carretera de Lloret a Tossa.

Accés
No és fàcil accedir al Castell de Sant Joan i, a més, està poc indicat. Hem de seguir l’itinerari que, per entremig d’urbanitzacions, enllaça la platja de Lloret amb la de Fenals, a partir de l’extrem més occidental del Passeig Marítim.
Els carrers que envolten el castell no son pavimentats i tampoc hi ha aparcament fàcil. Així que una bona alternativa és començar des del monument a la Dona Marinera o des del Passeig Marítim.

Castell de Sant Joan (48m)
El GR 92 hi passa a la vora i l’haurem vist en accedir al castell. Anem a trobar-lo i baixem a Cala Banys. Tot seguit passem pel costat del monument a la Dona Marinera i accedim al Passeig Marítim, que recorrem íntegrament fins a sa Caleta, al peu de l’inconfusible Castell d’en Plaja, on comença el camí de ronda.
El camí de ronda de Lloret és condicionat per al passeig d’un ampli ventall de públic: baranes de protecció, trams d’escales, miradors,…
Passem per la Cala des Frares i la Caleta d’en Trons on, després d’un llarg tram esglaonat, s’acaba el camí de ronda a l’Avinguda de la Tortuga (rètols indicadors).

Avinguda de la Tortuga (55m)
Porta el nom de l’illot que hi ha just a sota. Encetem aquí un llarg tram urbà seguint bàsicament el GR, però fem alguna drecera i busquem camins alternatius, com més propers a la costa millor (1).
Així a l’Avinguda Costa de Llevant fem drecera i enfilem per un solar a mà esquerra. Sortim al carrer paral·lel (on retrobem el GR) i el prenem a mà esquerra per, pocs metres més enllà, abandonar-lo de nou baixant a creuar el Torrent d’en Farinetes, seguint un corriol i una línia elèctrica. A l’altre marge, superada la torrentera, virem al nord per camí poc definit dins d’una pineda, fins a sortir al camí vell de Canyelles on retrobem el GR i anem a la dreta, endinsant-nos a la urbanització Cala Canyelles.
A la Ronda d’Europa tornem a deixar el GR. Aquest vial descriu un cercle dins la urbanització. El GR el segueix en sentit horari i nosaltres al revés: baixem a mà dreta per la ronda, fent marrada per apropar-nos a la línia costanera. Al final travessem un curt túnel on, a la sortida al carrer França, el retrobem i anem a la dreta per, al cap de pocs metres, baixar per unes escales fins al Port de Cala Canyelles.

  • (1) Fins poc abans de Cala Morisca, on l’abandonem definitivament, podríem perfectament seguir el GR sense fer excessiva marrada ni perdre’ns res d’interessant, paisatgísticament parlant.

Cala Canyelles (2m)
Seguint el GR en direcció a Tossa (rètols indicadors) des del fons de l’aparcament, pugem a la dreta per una de les carreteres d’accés, vorejant el Torrent de Canyelles. Travessem un altre tram d’urbanització i, davant d’un portal d’accés a la finca de can Joncadella (1), deixem definitivament el GR que marxa per l’esquerra, per adreçar-nos a Cala Morisca (rètols indicadors).
Baixem fent llaçades per una pista per, finalment, prendre un camí esglaonat fins a la cala.

Cala Morisca (0m)
Diminuta. Termenal entre Lloret i Tossa. En sortim mig grimpant per un roquer, seguint senyals de pintura blanca, que ens guiaran durant tot el proper tram. Encetem un bon trencacames amb pujades i baixades, sovint per fort pendent, salvant els replecs de la tortuosa orografia d’aquesta part de la costa.
El camí però, és ben fressat, amb trams esglaonats i algunes ajudes (sirgues, cadenes,…).
Salvem el morral sobre ses Figueretes per accedir a la platja de Portopí, a ponent de l’ampla Cala Llorell. L’abandonem per unes escales, travessem una mina i una tanca filferrada (atenció als senyals!), per accedir a les platges de garbí i llevant de Llorell. Ens cal fer una marrada vers l’interior per tal d’atènyer la Cala d’en Carlos, on continuem ran de costa fins a la Cala des Llevador.
A partir de la des Llevador, tornem a enfilar-nos de nou, separant-nos de la línia costanera, resseguint-la pel fil dels penya-segats. Ens hi aproparem a l’alçada de Cala d’Allà-on-Raja-l’Aigua, per tornar a enfilar-nos fins es Cards.

Mirador des Cards (118m)
Ampli i ben condicionat mirador, situat sobre la punta homònima. Permet albirar des del darrer tram de costa que acabem de recórrer, fins al Far de Tossa.
Hi arriba el camí de ronda (senyals verds i rètols) que seguirem fins a la bonica platja des Codolar, al peu de les muralles de la Vila Vella.
Travessem la muralla, pugem al Far de Tossa, baixem per les ruïnes de la Torre del Castell i l’església vella de Sant Vicenç, recorrem la muralla fins a la Torre de les Hores, per acabar la caminada a la Plaça d’Armes.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

De Lloret a Tossa

De Calella a Tamariu

De Calella de Palafrugell a Tamariu pels camins de ronda, el Far de Sant Sebastià i el Puig dels Frares

Distància 7 Km
Desnivell acumulat 500 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 3 de setembre de 2014
Cartografia Ed. Piolet. Costa Brava 3 Begur-Palamós (1:25000)

Fàcil itinerari seguint el GR 92 excepte al Puig dels Frares on passem pel vessant costaner per comptes de fer-ho per l’interior.
Tot i que transcorre per alguns paratges urbanitzats d’orografia complexa, és fàcil de seguir mercès a la senyalització.
La ruta, descrita de sud a nord, bé podria fer-se a l’inrevés.
La única dificultat rau en el tram fora de GR, per baixar a la torrentera sota el Puig d’en Gervasi i la de Cala Pedrosa, sota el Puig dels Frares. Degut al fort pendent i el terreny sorrenc, ens caldrà ajudar-nos amb les mans en més d’un punt. Però no hi ha exposició i sempre podeu optar per anar a Cala Pedrosa seguint el GR.
En resum: no cal fer cims per gaudir de la natura: a cota 0 trobem itineraris fantàstics.

Port Bo
Iniciem la caminada en aquesta bonica platja de Calella de Palafrugell. Vers l’E anem a passar per la del Canadell on, seguint els senyals del GR 92, prenem el camí de ronda que, per sota la Torre de Calella, ens mena a Llafranc.

Llafranc
La badia de Llafranc, a recer del Cap de Sant Sebastià, compta amb una llarga platja i un port esportiu.
Des costat del port surten unes escales per les que ens enfilem i seguim la carretera que, entremig de xalets i apartaments, puja a Sant Sebastià.

Sant Sebastià
Des del mirador, al costat de la carretera, hi gaudim d’una bona panoràmica sobre Cap Roig, Calella i Llafranc.
El turó de Sant Sebastià –cota més alta d’aquest itinerari– té una ubicació privilegiada que el converteix en magnífica talaia. Pel vessant costaner s’assenta sobre espadats que cauen a plom.
Fou ocupat des d’antic: podem visitar-hi les restes del poblat ibèric. També la Torre de Guaita, abocada al cingle. I hi ha un far.
Del costat de les restes arqueològiques, parteix un corriol per on transita el GR, per sobre els espadats, vers el nord.
El corriol ens deixa sobre una antiga pista –molt aixaragallada– que acaba desprès d’una marrada per perdre alçària, seguida per un camí que, vers el N, s’allunya de la costa. El GR va per aquest camí, però just en aquest punt on acaba la marrada, l’abandonem.

Bifurcació
Un corriol ben definit, però no senyalitzat, baixa en fort pendent vers l’E, a travessar la llera d’una torrentera, on ens caldrà ajudar-nos amb les mans en alguns punts perquè el sòl sorrenc unit al pendent ho requereixen.
A l’altre marge un camí s’afegeix al nostre per l’esquerra (senyals de pintura grocs) i poc més enllà un altre corriol baixa decidit, per la dreta, en direcció a la bonica Cala de Gens que podem albirar a vista d’ocell.
El nostre camí, sempre ben definit i amb trams condicionats i esglaonats, va revoltant el Puig d’en Gervasi i el dels Frares després, amb una bona timba sobre la línia costanera a mà dreta.
Anem guanyant alçària fins que, propers al mas del Puig dels Frares –que deixem a mà esquerra– comencem a davallar. El camí és ben fressat però, si sorgeix algun dubte, els senyals i algunes fites ens l’esvaeixen.
Atenyem un mirador entre la pineda. Banc, taula i bústia amb llibre de registre. Bon lloc per fer-hi parada.
Després davallem amb fort pendent per anar a buscar la llera del torrent de la Pedrosa. Tant fort que, propers a la cala, hi ha instal·lades un parell de sirgues d’ajuda.

Cala Pedrosa
El seu nom no enganya: és un codolar, amb exemplars de bona mida. Un indret arrecerat i bellíssim envoltat de pineda. Hi ha un barraca de pescadors on ens serviran, si cal, refrescos i tiberi.
Aquí hi retrobem el GR, que hem abandonat passat Sant Sebastià, i el seguim. Sortim de la cala enfilant-nos per un corriol costerut, protegit amb baranes.
Superat l’esperó, a l’embarcador de l’Anglès, continuem per un camí carreter que ens mena per entremig de la deliciosa pineda de la Musclera. El deixem per continuar arran de costa, pel camí de ronda.
Entre la Cala d’en Roig i la Punta des Burro el camí desapareix i ens cal transitar entre el rocam. És una zona molt batuda per l’onatge.
Doblada la Punta des Burro, ja tenim a l’abast la platja i badia de Tamariu.

Tamariu
Corresponent al terme municipal de Palafrugell, però allunyada de la Vila, la platja de Tamariu fou relegada durant dècades a la consideració de la “platja dels pobres”. No pas per manca d’encant, sinó per mal comunicada. Res a veure amb l’actualitat.

Nota
Hi ha camí de ronda entre Tamariu i Aigua Xelida. Però està tallat per esllavissades en, com a mínim, dos punts.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Begur

De la Platja del Racó a la d’Aiguablava, per cales i camins de ronda

Distància 11 Km
Desnivell acumulat 750 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de setembre de 2014
Cartografia Ed. Piolet. Costa Brava 3 Begur-Palamós (1:25000)

No cal fer cims per gaudir de la natura: a cota 0 trobem itineraris fantàstics. Llàstima que els camins de ronda estiguin com estan: trams com el Passeig de Gràcia, al costat d’altres impracticables.
Difícil fer una ressenya en detall d’aquest itinerari degut a que transcorre per paratges urbanitzats d’orografia complexa. Tot i que segueix senders locals, una variant del GR 92 i que als punts principals hi trobarem senyalització vertical, la de continuïtat és precària.
Com que el mapa excursionista no pot abastar en detall totes les circumstàncies, el GPS en serà de molta ajuda on, el sentit comú que empraríem a muntanya, no val per aquests tipus de situacions.
La ruta està descrita de nord a sud però be podria fer-se a l’inrevés.

Platja del Racó
Compartida amb Pals, la del Racó és la més septentrional del terme de Begur.
Salvat l’esperó de la Punta Espinuda el camí de ronda, ben condicionat, passa per la de l’Illa Roja on torna a enlairar-se per sobre de la Roca Negra per deixar-nos a la vista de Sa Riera.

Sa Riera
És una de les platges més grans de Begur i la més propera al nucli. El camí de ronda, com a tal camí arranjat, es perd passada la Punta d’en Toni. Però és fàcil de seguir arran de costa i es recupera poc més enllà. Acaba aviat, passat el Cap des Forn, on prenem un corriol que, travessant el Rec de sa Murtra s’enfila i, tot separant-nos de la línia costanera, ens mena a la urbanització d’Aiguafreda, on revoltem el Puig Rodó pel vessant ponentí.
Per asfalt, baixem de nou fins ran de mar on recuperem el camí de ronda.

Cala d’Aiguafreda
Rocallosa, petita i recollida. Resguardada pel Puig Rodó i protegida pel Cap sa Sal i la Punta des Plom, disposa d’un petit moll.
El camí de ronda, ben condicionat, mena a Sa Tuna.

Sa Tuna
Petita platja, a recer de la Punta des Plom, on es conserven antigues cases de pescadors ben reformades, que donen al paratge un aspecte encantador.
Aquí confluïm amb la variant costanera del GR 92 que seguirem. El camí de ronda continua fins a la propera cala de s’Eixugador, on un corriol ben fressat ens fa guanyar alçària fins al mirador de Sant Josep.

Mirador de Sant Josep
Monument que sustentava una creu per a protegir els pescadors quan sortien a feinejar. Gaudim d’una magnífica perspectiva de la costa nord.
Per camí ben definit continuem pujant fins a la urbanització de ses Falguerines. Encetem un tram, allunyant de la línia costanera, paisatgísticament prescindible.
Per un carrer asfalt, ens cal baixar fins a la llera del Rec de l’Aigua. Aquí, una precària pista, entre llaçades per superar el pendent, ens enfila a la del Cap de Begur (mirador poc interessant que deixem de banda). Més endavant atenyem una zona urbanitzada i, de nou trepitjant quitrà, anem guanyant alçària a ponent del Puig de sa Guàrdia.
Per fi, superat el Puig de sa Guardia, fem un gir de 90º i a l’indret conegut com “Els Italians” abandonem l’asfalt per atènyer el punt més alt de l’itinerari.

Mirador de sa Guàrdia (253 m)
Ens cal apartar-nos una metres del camí per enfilar-nos-hi. Hi gaudim d’una magnífica panoràmica albirant des del Cap de Creus pel nord, al de Sant Sebastià pel sud.
Després d’un tram planer el camí baixa decididament, tot salvant marges de pedra seca, que antany deurien guardar vinyes, fins a la Platja Fonda. Camí rost, però ben definit.

Platja Fonda
Apartada del camí, però ben indicada. Per accedir-hi ens cal baixar un bon tram d’esglaons. D’aquí el seu nom. És una espectacular cala de sorra grisenca.
Per camí de ronda ens adrecem a Fornells.

Fornells
El nucli de Fornells està repartit a l’entorn d’un port esportiu i diverses petites cales. El camí de ronda és el nexe d’unió entre elles. Al nord Cala n’Astàsia i més al sud el port des Orats , la cala d’en Malaret i més enllà el port d’Esclanyà.
Superat l’esperó de la Punta des Pi baixem a la Platja d’Aiguablava.

Aiguablava
Situada en un indret privilegiat, és tant bonica com saturada de visitants i embarcacions fondejades. Això i la ubicació del Parador sobre l’esperó de la Punta des Mut li fa perdre bona part de l’encant.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

De Cala Montgó al Castell del Mongrí

pel GR 92 i les cales Ferriol i Pedrosa

Distància 19,4 Km
Desnivell acumulat +1008 -961 m
Nivell de dificultat moderat
Data 29 d’abril de 2009
Cartografia Ed. Piolet. 2 L’Escala-Pals (1:25000)

Itinerari fàcil i agraït que segueix l’etapa 6 del GR 92 (L’Escala-Torroella de Montgrí) amb una petita variant en la que com a molt hi haurem de dedicar una hora i mitja. A canvi visitarem un parell de cales que valen molt la pena: Cala Ferriol i Cala Pedrosa.
Tot i el desnivell i la llargària, el camí és fàcil de fer, amb pendents que no passen de moderats. Solament cal tenir cura als punts on el sender passa proper al penya segat (sobretot al començament). Transita per corriols, però també per força trams de pista. És ben senyalitzat (senyals blancs i vermells del GR) però hi concorren altres corriols i pistes que poden despistar el caminant. Tot i que hi ha rètols a totes les cruïlles amb direccions, horaris estimats i rutes properes.
Si el temps acompanya, no oblideu de posar a la motxilla el banyador: serà un plaer afegit remullar-nos en alguna de les cales.
Una ruta d’aquelles que deixen un grat record i ganes de repetir-la. A la imatge Cala Montgó.

Accés. Per accedir-hi a Cala Montgó podem prendre la GI-632 en direcció a L’Escala i deixar-nos guiar pels nombrosos rètols que hi menen. Desprès de passar quilòmetres entre urbanitzacions (actualment la cala te poc a veure amb el «racó del més bell encís», el paratge idíl·lic que canta l’havanera d’en Ramon Carreras) arribem a Cala Montgó i cerquem l’aparcament que hi ha a la banda de garbí (SO).

Cala Montgó
El GR passa arran de platja. (Rètol indicador que dona 4h 45’ per Torroella). Ens enfilem per una pista que aviat esdevé corriol, entre la pineda, molt propers al penya segat. Davallem a una caleta tot salvant una torrentera i ens enfilem de nou, separant-nos de la línia de costa. A mà esquerra restes d’una fortificació costanera. El camí ens torna a acostar al penya-segat on podem albirar els espectaculars espadats de Punta Ventosa, a la que accedim en poca estona.

Punta Ventosa (89m).
Rètol indicador (4h 13’ per Torroella). En aquest punt hi hagué instal·lada una bateria de costa. Encara en resten els fossats dels canons i altres elements de fortificació. El paratge, al cap de munt del penya-segat, és de gran bellesa, malgrat els elements bèl·lics. La vista sobre el Golf de Roses i el Cap de Creus mereix dedicar-hi bona estona.
Seguim una pista de servei de la bateria de costa que marxa planera per una llarga recta, en direcció a garbí (SO) i després gira 90º vers xaloc. Poc abans del gir, l’abandonem per l’esquerra per un camí carreter, pedregós, ben fressat i senyalitzat i que també marxa paral·lelament en aquella direcció, també planer i recte. Retrobem la pista que seguim a l’esquerra i ben aviat passem per entremig de les instal·lacions, en estat ruïnós, d’una antiga base militar.
Continuem per una camí carreter en direcció a xaloc (SE). Tot de dret sense cap giravolt durant bona estona. Desprès gira a migdia i al cap de poc, en una cruïlla, trobem un rètol indicador. Dona 3h 27’ per Torroella. Seguim el camí carreter per l’esquerra que va virant de nou a xaloc.
Bona estona més enllà trobem una altra cruïlla amb el rètol indicador corresponent (1). Vers migdia continua el GR pel camí carreter que, en 3 hores, ens hauria de menar a Torroella. A l’esquerra vers sol ixent en segueix un altre cap a les cales. Prenem aquest darrer i aviat abastem un altre trencall. Per la dreta marxa un corriol cap a Cala Pedrosa i, per l’esquerra segueix el camí carreter cap a cala Ferriol. Senyals de SL en ambdues direccions. Prenem aquesta darrera que aviat gira a nord i va esdevenint un corriol pedregós que, amb algunes llaçades va perdent alçària entre la pineda per abastar una torrentera i arribar a Cala Ferriol

Cala Ferriol
Refem el camí en pujada i, a la cruïlla, i prenem el corriol a Cala Pedrosa que baixa vers xaloc. Quan s’apropa al penya segat, tenim una bonica vista de la Roca Foradada al Golf de la Morisca. Poc desprès abastem Cala Pedrosa.

Cala Pedrosa
En sortim pel fons d’una torrentera, guiats pels senyals d’un SL. Després ens enfilem fins a una nova cruïlla on hi ha el seu corresponent rètol indicador (43’ per l’Estartit). Prenem una pista en direcció a garbí (SE) que ens deixa (rètol indicador) en una altra d’enquitranada que prenem a mà dreta, vers mestral (NO). Desprès gira a ponent i retrobem al GR. Seguim breument la pista i en una nova cruïlla prenem el ramal de la dreta. Aviat l’abandonem per un camí carreter que surt per l’esquerra, vers ponent. (2)
Reprenem dons el camí de nou pel GR, que passa trams de pista i altres de corriol. Els senyals ens ajuden en tot moment a prendre la direcció correcta en les diverses cruïlles que anirem trobant. Marxem vers ponent, amb algunes llaçades, fins que abastem la urbanització de la Torre Vella que deixem a l’esquerra. Passem per un tram pavimentat i a la bifurcació prenem el ramal de la dreta. Som al sector de les Dunes on a finals segle XIX, es va fixar amb vegetació la formació de dunes que acumulava la tramuntana en aquest coll. Nou rètol indicador que dona 55’ pel castell i 1h 36’ per Torroella.
Seguim per l’asfalt vers ponent i ben aviat arribem a l’àrea d’esbarjo del Coll de les Sorres. Deixem la pista asfaltada que baixa a l’esquerra i un altre que marxa vers el nord, per prendre un corriol que ho fa vers ponent. A partir d’aquí comencen els pendents més importants de tota la ruta.
El camí, ben fressat i costerut, segueix la línia de la carena, amb un petit replà a mitja costa que ens dona un respir, per tornar a enfilar-se ferm. Sota el rocam del cim, que sembla difícil de salvar, el camí es desvia de la carena vers la dreta, anant-lo a cercar per la banda nord. El pendent decreix. En un collet deixem un camí que marxa a mà dreta i tornem a enfilar-nos fins a una caseta de guaita forestal.

El Montplà (317 m)
Fa honor al seu nom i el cim és un gran planell. Som al punt més alt del recorregut. No veiem encara el castell, ens cal recórrer uns metres vers garbí per albirar-lo al turó veí, més baix.
Baixem al coll que separa els dos turons on deixem un corriol que s’ajunta per l’esquerra i que puja de Torroella. Tornem a enfilar-nos fort entre el rocam seguint els senyals del GR per cercar els millors passos i abastem el Castell Montgrí, encimbellat al turó (3).
Tant el turó del castell com el Montplà constitueixen excel·lents miradors de l’alt i el baix Empordà. I tot el cordal carener, des de la veïna Muntanya d’Ullà fins a Roca Maura, sobre l’Estartit, confegeixen un perfil singular anomenat popularment «El bisbe adormit» o «La dona adormida»
Davallem del castell per un camí que marxa vers mestral fent llaçades fins al Coll de la Creu, entre la Muntanya d’Ullà i el Castell, on gira a xaloc i va atansant-nos a Torroella de Montgrí on hi arribem per un camí carreter.

  • (1) Entre les dues cruïlles, poc desprès de la primera, sembla que ha d’haver-hi un camí que baixa directament a la Cala Ferriol. Al mapa topogràfic hi figura i nosaltres ens va semblar veure’n el traç. Si és així estalvia força temps. Però ens vàrem saltar la cruïlla.
  • (2) Tota aquesta zona la creuen força pistes i corriols que ens poden induir a fer marrada. Cal estar ben atents als rètols i al mapa.
  • (3) El Castell de Montgrí va construir-se entre 1294 i 1301 amb motiu dels conflictes entre els Comtes d’Empúries, senyors de l’Alt Empordà i el Rosselló, i el Comte de Barcelona, Jaume II, que va ordenar-ne la construcció per controlar els moviments del rival. No va arribar a acabar-se mai i amb el temps perdé la seva importància estratègica, esdevenint un símbol. Josep Pla el batejà com el «boto de roda de l’Empordà».




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF