Arxiu de la categoria: Alt Arièja

Pica d’Estats

Des de l’Artiga pel refugi de Pinet en dues jornades

Distància 18,4 km
Desnivell acumulat +2000m
Nivell de dificultat moderat
Data 20 d’agost de 2013
Cartografia Ed. Alpina: Pica d’Estats/Mont-roig (1:25000)

Un dels itineraris habituals per pujar a un cim tant revistat com la Pica d’Estats.
Fàcil, evident i sense passos compromesos. Però llarg i cal tenir en consideració el considerable desnivell de la tornada.

Accés. A Tarascon abandonem la N-20 perprendre la D-8 en direcció a Vic-de-Sòç i Marc. Continuem per pista fins a l’aparcament de l’Artiga.

Aparcament de l’Artiga (1200m)
Sortim amb moderat pendent pel marge esquerre del riu homònim vers l’W per camí ombrívol.
Creuem a l’altre marge mentre el pendent es va accentuant i anem virant a SW. A la cota 1560 s’acaba el bosc de Fontanal.

Orris de Nouzère (1675 m)
Cruïlla de camins. Per l’esquerra el que s’enfila a Pinet per l’estany Sord. Més llarg i més suau. Anem a la dreta fent llaçades per superar el fort pendent.

Refugi d’Estanh de Pinet (2200)
Deixem la càrrega i enfilem camí amunt en direcció a la Pica per aprofitar les hores de llum que resten. Volem col·locar una placa en homenatge a en Josep Vila i Pellicer company de caminades, on fa poc més d’un any va caure fulminat per un atac de cor. Ens hem aplegat una bona colla d’amics i familiars.
L’endemà amb les primeres llums a ¾ de 7 del matí i un dia esplèndid refem el camí del dia abans per la fondalada de la Valleta de Barz vers el S. Per camí ben evident i en moderat pendent, ens cal salvar algunes congestes amb precaució perquè la neu és dura i trepitjada.

Estany d’Estats (2440 m)
Encara conserva força congestes. El deixem a baix a l’esquerra. Virem a SE. Passem a la vora de l’Estany de Montcalm on tornem a virar a S. El pendent s’accentua, sense treva fins al coll.

Coll de la Cometa (2900 m)
En aquest punt s’ajunta el nostre camí amb el que ve del Port de Sotllo per la Comate d’Estats.
Anem a l’esquerra (SE) fins al Coll de Riufred, encara per fort pendent. Deixem el Montcalm per una altra ocasió. Resta encara una llarga pujada per camí molt evident (SW) amb el cim a la vista.

Pica d’Estats (3143 m)
Ens ha tocat un gran dia, d’excel·lent visibilitat. Aprofitem per pujar al veí Verdaguer i, sobre els nostres passos, retornem al refugi.
Per baixar a l’Artiga ho fem passant per l’estany Sord. Els genolls ho agrairan.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Vall d’Orlu

Dent d’Orlu

Circular partint de les Forges d’Orlu (Arièja), passant per l’Estany de Nagilha, Collada d’en Beis, estany i refugi d’en Beis.

Camí fàcil, fressat i ben senyalitzat. Atenció a la llargària i el desnivell.

Es pot fer també en sentit invers i dividir-la en dues etapes fent nit al Refugi d’en Beys. En aquest cas és recomanable pujar a algun dels cims de la zona: Pic de la Portella Gran, d’Estany Faurí, Puig de la Grava, de la Cometa d’Espanya,…



Pic d’Estanh Faurí

Des del refugi d’en Beis i retorn per l’estany de Nagilha

Distància 17,7 km
Desnivell acumulat +922 -1942m
Nivell de dificultat alta
Data 9 d’agost de 2010
Cartografia IGN. 2148ET Ax-les-Thermes. 2249OT Bourg-Madame.

Segona jornada d’un itinerari circular per la Vall d’Orlú a l’Arièja en la que ens enfilem al Pic d’Estanh Faurí. La primera hem pujat des de les Forges d’Orlú al Refugi d’en Beis visitant el Pic de la Portella Gran.
Per arribar a aquest cim, situat al bell mig d’una vasta regió lacustre, cal una llarga aproximació s’hi vagi per on s’hi vagi. L’itinerari des de migdia és per l’estany de Lanós i les portelles d’Orlú i de Madides. Pel nord, des de les Forges d’Orlú i l’estany de Nagilha (és el camí que hem fet servir pel retorn). I per sol ixent, des de l’estany i refugi d’en Beis i la collada del mateix nom, objecte d’aquesta ressenya.
La situació del refugi d’en Beis ens permet dividir l’excursió en dos trams i fer una ruta circular per paratges molt recomanables.
La dificultat principal la trobem en l’accés al cim on el camí no és gaire evident i que ens obliga a grimpar per alguna canal (alternativament per cresta) en terreny descompost o herbei. A això cal sumar-hi un desnivell considerable de baixada. Per això l’hem considerat difícil. Però l’estratègica situació del cim i els paratges pels que transitarem, compensa en escreix l’esforç.
A la imatge els pics de Peirisses (esquerra) i d’en Faurí (centre) sobre l’estany de Peirisses de baix.

Accés
Al refugi d’en Beis s’hi pot accedir per la Vall d’Orlú: A l’entrada d’Acs dels Termes, abans del nucli urbà (venint del coll o del túnel de Pimorent) prenem a mà dreta la D22. Passem Orgeix i Orlú i deixem el vehicle més amunt, desprès de la central elèctrica, a l’aparcament de les Forges d’Orlú[1].

Forges d’Orlú (915 m)
Marxem vers xaloc (SE) per un ampli sender marcat amb senyals de pintura grocs i indicat com Itinerari de les Cascades. Creuem l’Orièja per un pont passant al marge esquerre. A l’alçada de l’aparcament de Caralp continuem per pista i poc abans dels prats de Gaudú ens ajuntem al GR 7 que seguim a mà dreta fins a l’estany i el refugi. Hi trigarem 4h 10’, una hora menys si partim de Caralp.

Refugi d’en Beis (1.970 m, 9h 20’)
Situat a la riba nord de l’estany del mateix nom. Propietat de la mancomunitat de municipis de la Vall d’Orlú[2]. Marxem vers garbí (SO) pel camí que voreja l’estany. Superat aquest, deixem el GR 7 que marxa a mà esquerra (rètol) i prenem el corriol a mà dreta guiats pels senyals de pintura grocs i vermells del GRP de la Volta de les Muntanyes d’Acs. Passem vora un estanyol curull d’herba. El corriol afronta una canal rosta sota l’estany de la Collada, que deixem a mà dreta en un replà.
Desprès, fent llaçades per guanyar el fort pendent, entremig de blocs de granit i herbei, anem descrivint una àmplia corba en el sentit de les busques del rellotge per salvar un contrafort que baixa del Pic d’en Beis fins que, arribats a una balconada, virem a ponent fins al coll.

Collada d’en Beis (2.348 m, 1h 30’)
Vers ponent, al fons del circ, crida la nostra atenció l’estany de baix de Peirisses. El de dalt a penes podem veure’l però si el seu sobreeixidor. Vers mestral, al fons de la vall, lluu l’estany de Nagilha. Sobre els nostres caps, al nord, els espadats del Pic d’en Beis. A sol ixent destaquen el Puig de la Cometa i les Tres Piques Roges. A migdia el Puig de la Grava. I vers garbí (SO) s’alcen desafiants els pics de Peirisses i la cresta que l’uneix amb el d’en Faurí, el nostre destí. Tancant el circ de Peirisses una aguda cresta amb els pics de Nabre, d’Esquena d’Ase i de l’Anyell. Un escenari impressionant.
Deixem el camí que baixa vers Nagilha per continuar vers garbí (SO) pel llom d’aquesta àmplia collada direcció al Pic de Peirisses. Trobem indicis de corriol que aviat es fonen i fites escadusseres. Esquivem el pic de Peirisses deixant-lo a mà dreta, marxant per la seva falda entre tartera de grans blocs de granit i clapes d’herbei. Depassat el pic, continuem pel mateix flanc deixant sobre nostre a mà dreta, la cresta rocallosa que l’uneix amb el de l’Estany Faurí. Procurem fer-ho a poca alçària, separats de les grans lloses que farien de mal transitar.
Albirem un collet i a la seva esquerra el cim format per dos turons rocallosos separats per un llom herbós, el de l’esquerra -més punxegut- és el més alt. Observem que al llom hi conflueixen dues canals cobertes d’herbei. Escollim la de la dreta. Per passatges molt rostos i posant força atenció a no relliscar, grimpem fins al llom i, ja planerament, assolim el cim.

Pic d’Estany Faurí (2.709 m, 2h 55’)
Albirem al nord els estanys de Peirisses. Vers gregal (NE) l’estany d’en Beis. En aquesta direcció podem contemplar tot el camí recorregut. El Puig de la Cometa i les Tres Piques Roges s’alcen imponents sobre l’estany. A xaloc el Puig de la Grava i vers migdia l’estany de Lanós, amb el Carlit darrere. Vers garbí el Coma d’Or i el Puigpedrós de Lanós. Als nostres peus l’estany Faurí. Vers ponent, seguint la carena, una retallada cresta mena als pics de Nabre, d’Esquena d’Ase i d’Anyell.
Per baixar del cim escollim fer-ho per ponent, en direcció a l’estany Faurí, per un llom menys rost i revoltant en sentit antihorari l’esperó que es despenja des del cim vers migdia. L’anem a creuar per un collet guardat per dos gendarmes. Trobem alguna fita i indicis de corriol. Desprès retornem sobre els nostres passos de l’anada fins a la Collada d’en Beis.
Desprès, ja per camí ben fressat i senyalitzat, marxem vers el nord passant entre les altes muralles ponentines del pic d’en Beis i l’estany Peirisses de baix i ens enfilem suaument fins a un promontori senyalitzat per grans fites[3]. Comencem una forta davallada per anar a passar propers a unes cabanes i una estació nivomètrica automàtica que deixem a mà esquerra. Abastem la riba de l’estany de Nagilha al punt on hi tributa el torrent que travessem per un sòlid pont. Desprès enfilem un camí planer ample i ben adobat que va vorejant el marge ponentí de l’estany fins a la seva presa.

Presa de l’estany de Nagilha (1.905 m, 6h 45’)
En llaçades davallem als peus del mur pantà i passem vora l’estació superior del telefèric de servei que puja des de les Forges d’Orlú. Anem perden alçària i entrem a l’exuberant fageda on el camí hi fa nombroses llaçades fins que ens deixa al marge esquerra de l’Orièja que creuem per un pont, ja a les Forges.

Forges d’Orlú (915 m, 8h 30’)
Àmplia zona d’aparcament, pícnic i serveis.

  • [1] Si volem retornar pel mateix itinerari d’anada per comptes de fer-ho per l’estany de Nagilha, a les Forges d’Orlú podem prendre un ramal a mà esquerra que ens deixa, passats 3 quilòmetres, a l’aparcament de Caralp (1.130 m, de pagament els mesos de juliol i agost). Ens estalviarem 55’ de camí i 215 m de desnivell.
  • [2] No és gestionat pel CAF i no fa descompte per a federats. Ampli i ben equipat, és molt freqüentat per excursionistes, pescadors i gent que hi puja per observar la fauna de la zona (trencalòs, isard,…) Per això és millor reservar-hi plaça si volem pernoctar-hi.
  • [3] En aquest punt diverses fites i corriols fresats ens poden confondre i menar-nos per l’esquerra baixar en direcció al torrent de Peirisses. Cal marxar a mà dreta i no deixar el camí senyalitzat per sovintejats senyals grocs i vermells del GRP.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Puig de la Portella Gran

Per la Vall d’Orlú

Distància 17,7 km
Desnivell acumulat +2283 -1311m
Nivell de dificultat alta
Data 8 d’agost de 2010
Cartografia IGN. 2249ET Font Romeu/Capcir.

Primera jornada d’un itinerari circular per la Vall d’Orlú a l’Arièja, en la que ens enfilem al Puig de la Portella Gran. La segona jornada retornarem a les Forges per l’estany de Nagilha, visitant el pic d’Estanh Faurí.
Aquesta muntanya, veïna del Puig Peric i que fa de partió entre l’Arièja i el Capcir, no és molt freqüentada. Probablement perquè te una llarga aproximació. Podem anar-hi des de migdia, per l’estany de la Bollosa, des de llevant per Camporells o des de la Vall d’Orlú.
És un itinerari exigent: combina llargària i fort desnivell. A banda d’aquestes circumstàncies a tenir prou en compte, la única dificultat “tècnica” que trobarem és al darrer tram d’accés al cim, una mica aeri, on cal fer servir les mans més d’un cop.

Accés
A l’entrada d’Acs dels Termes, abans del nucli urbà (venint del coll o del túnel de Pimorent) prenem a mà dreta la D22. Passem Orgeix i Orlú i deixem el vehicle més amunt, desprès de la central elèctrica, a l’aparcament de les Forges d’Orlú[1].

Forges d’Orlú (915 m).
Marxem vers xaloc (SE) per un ampli sender marcat amb senyals de pintura grocs i indicat com Itinerari de les Cascades. Creuem l’Orièja per un pont passant al marge esquerre. El riu fa salts i caminem vora diversos elements (tirolines, ponts,…) d’un parc lúdic. Pendent entre moderat i suau. En poc menys d’una hora passem prop de la zona d’aparcament de Caralp, que queda a l’altre marge.
Seguim ara per una pista amb circulació restringida, encara vers xaloc i, desprès d’una colzada, vers migdia. En un doble revolt, a mà esquerra, trobem el corriol pel que baixa el GR 7 provinent dels estanys de Baxollada i s’adreça al d’en Beis. Ens enfilem per la pista seguint senyals del GR. Abastem les cabanes de Gaudu, que deixem a mà esquerra, amb una cleda pel bestiar. Encetem una zona de prats on la vall s’obre i el riu la solca en diversos braços. Quan la vall s’estreny, trobem un gran bloc de pedra a l’esquerra de la pista.

Bloc de pedra (1.466 m, 1.433 segons el mapa, 2h).
Deixem la pista i, fora de camí, creuem a gual els dos braços del riu passant al marge dret. Prenem com a referència un parell de faigs sobre els que podem veure-hi un petit prat o clariana.  Ens hi enfilem i, seguint fites sovintejades, abastem un corriol ben fressat que, vers xaloc, s’endinsa a la fageda entre llaçades per salvar el fort pendent.
Quan sortim del bosc virem a migdia i anem a passar pel costat d’una cabalosa font que escola l’aigua en cascada vers la vall. Poc més amunt virem a mà dreta vers llevant i, sobre un turonet, abastem una cabana.

Jaça de Delà (1.970 m, 3h 30’)
El camí sembla acabar aquí. Ens enfilem vers migdia sobre un llom herbós i albirem un corriol poc marcat que seguim en la mateixa direcció. Fites i senyals de pintura blanca escadussers. Anem a passar pel costat d’un gran bloc de pedra isolat i més amunt per l’esquerra d’un esperó rocallós folrat de pi negre. El camí és ara més definit i anem a passar pel costat del primer estany, que deixem a mà dreta. Desprès continuem pel costat del sobreeixidor del segon estany que abastem més amunt i deixant-lo també a mà dreta.
El camí es desdibuixa quan entrem a la tartera, hi ha fites en diverses direccions i els senyals de pintura desapareixen. El cim, format per diverses punts prominents, queda just sobre nostre vers son ixent. Vers xaloc (SE) albirem de forma força evident un collet a la falda meridional del cim. Vers garbí (SSO) una mica més alt que el primer un altre coll: la Portella Gran. Passada la tartera el camí és defineix de nou en aquesta direcció.
Nosaltres però marxem vers xaloc, fora de camí, per fort pendent i terreny descompost en direcció a la cresta que s’albira a la dreta del collet. Quan l’abastem la seguim per sota (cantó nord) i, quan el terreny ho permet, ens hi enfilem i davallem lleugerament fins al collet[2].

Collet (2.587 m, 5h 45’)
Tenim sota nostre el Petit Estany Blau i vers xaloc podem albirar el de la Bollosa. Més a xaloc s’alça el Puig Peric i a sol ixent la collada que l’uneix al Pic de la Portella Gran i que ens separa de la zona lacustre de Camporells.
Per un corriol poc fresat, marxem en direcció a aquesta collada, propers a la carena. Esquivem la cresta per sol ixent (cantó de Camporells) fins que ens enfilem a un primer turó. Desprès, seguint la cresta guanyem un segon (fita) i encara un tercer més alt.

Puig de la Portella Gran (2.773 m, 6h 20’)
Hem llegit que en dies clars el panorama abasta des del Canigó al Valièr. No és el nostre cas i podem albirar, això si, el Tarbesó, el Pic de Baxollada, els estanys de Camporells, el proper Peric, l’estany de la Bollosa, el Carlit, el Puig de la Cometa d’Espanya…
Retornem al collet, esquivem la carena passant-la per la base del rocam, pel cantó nord, fins que el terreny ens permet enfilar-nos-hi per abastar un ampli planell herbós. A l’alçada del bonic estany Blau, que deixem a mà esquerra, trobem la Portella[3].

Portella Gran (2.603 m, 7h 05’)
Senyalitzada per una fita metàl·lica de la Reserva de Fauna d’Orlú[4]. Seguint el camí fresat baixem en direcció a la cabana de Delà. Abans d’arribar-hi però, passat el gran bloc de pedra, deixem el camí per anar en direcció a una presa d’aigua que albirem ben evident vers mestral (NO). Davallem en fort pendent per un llom herbós.

Presa d’aigua (1.960 m, 8h 10’)
Des d’aquesta captació, que una galeria comunica amb l’estany d’en Beis, surt vers ponent un corriol. En lleuger pendent de pujada primer, va revoltant en sentit contrari a les busques del rellotge la falda del Puig de la Cometa d’Espanya. Corriol incòmode, molt pedregós a trams. Totalment desaconsellable amb neu. Prop de l’estany d’en Beis ens aboca al GR 7 (que hem abandonat a l’anada). Seguint una canalona, abastem la riba de l’estany i passem prop de la boca de la mina que comunica amb la captació que hem vist abans. Poc més enllà ens plantem al refugi.

Refugi d’en Beis (1.970 m, 9h 20’)
Situat a la riba nord de l’estany del mateix nom. Propietat de la mancomunitat de municipis de la Vall d’Orlú. No fa descompte per a federats. Ampli i ben equipat, és molt freqüentat per excursionistes, pescadors i gent que hi puja per observar la fauna de la zona (trencalòs, isard,…) Per això és millor reservar-hi plaça si volem pernoctar-hi.

  • [1] Si volem retornar pel mateix itinerari d’anada per comptes de fer-ho per l’estany de Nagilha, a les Forges d’Orlú podem prendre un ramal a mà esquerra que ens deixa, passats 3 quilòmetres, a l’aparcament de Caralp (1.130 m, de pagament els mesos de juliol i agost). Ens estalviarem 55’ de camí i 215 m de desnivell.
  • [2] Malgrat que més llarga, la millor opció és seguir pel camí fins a la Portella Gran. Però a la tartera passat el segon estany hi ha fites que menen a l’esquerra i ens fan confondre. La pujada directa al collet és molt penosa i no compensa la distància que estalviem. Passada la tartera el camí torna a ésser fressat, reapareixen els senyals de pintura blanca i puja en llaçades. Desprès de la Portella cal seguir planerament per sobre un llom herbós fins al fil de la carena rocallosa, creuar-la i passar-la per sota (cantó nord) fins al collet.
  • [3] Des d’aquest punt és veu molt fàcil enfilar-se (calculem que en uns 20’) al Puig de la Cometa d’Espanya. Nosaltres, tot i que era la nostra intenció, desistiem de fer-ho dons anem justos de temps per arribar al refugi a l’hora de sopar.
  • [4] De fet, trobarem nombroses fites d’aquest tipus durant tot el recorregut.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Mont Valièr

Per la Vall de Riberot

Distància 10,4 km (anada)
Desnivell acumulat 1913 m
Nivell de dificultat alta
Data 13 i 14 de juliol de 2010
Cartografia IGN 2048OT Aulus-les-Bains, Mont Valier (1:25000)

Diuen del Mont Valièr que llur nom ve de Valerius (Sant Valier, darreries del segle V), primer bisbe de Coserans. La tradició atorga a aquest personatge la primera ascensió i la instal·lació d’una creu al cim. Actualment n’hi ha una de granit a la seva memòria.
També se l’anomena El Senyor de l’Arièja, malgrat els seus 2.838 metres, pel seu esvelt i dominant perfil. Històricament els habitants de la plana de Tolosa, del Gers i del Tarn, en veure’l dominar tota la serralada es pensaven que era la muntanya més alta dels Pirineus. Aquesta opinió es justifica en part perquè el cantó oriental (a la foto) és dels més alts dels Pirineus (1700 m verticals directes, inclosos 800 m de paret vertical).
És dons un cim que gaudeix d’una perspectiva excel·lent. Llàstima que en les dues ocasions que hi he estat la meteorologia no m’ha permès gaudir-ne. De les diferents vies i camins per pujar-hi, el més concorregut i fàcil –quan no hi ha neu- és per la Vall de Riberot, objecte d’aquesta ressenya. La dificultat ve donada pel fort desnivell, però el camí és evident, ben senyalitzat, fresat i lliure de passos exposats. Paisatgísticament és un recorregut excel·lent: fageda, salts d’aigua espectaculars, estanys…
El refugi d’Estanhons -ben equipat i guardat- és molt a prop del cim. Això us permet repartir la sortida en dues jornades: fins al refugi la primera, cim i retorn la segona. Però és ben factible fer cim la primera jornada, pernoctar al refugi i aprofitar per visitar-ne algun altre o retornar per un altre recorregut.

Accés
Des de Sent Gironç (Saint-Girons) seguim la D618 i la D4 passant per Castilhon de Coserans i Eras Bòrdas de Les. Continuem carretera i, al cap d’un parell de quilòmetres, prenem a l’esquerra l’estreta pista asfaltada que entra a la Vall de Riberot, tot passant pel llogaret d’Ayer, fins a l’aparcament del Pla de la Lau.

Pla de la Lau (961 m)
El mot ja ens diu molt: lau en occità, allau.  Prenem el GR 10 vers migdia, passant entre el riu i l’alberg. Rebutgem el ramal que creua el Riberot continuant pel marge esquerre. Passem vora un prat (rètols) i continuem breument per una antiga pista tot entrant a la fageda. Rebutgem un camí a mà dreta (rètols indicadors) que mena a la Cabana de Peiralada pel barranc de les Escales[1]. Per un pont de fusta creuem el riu i marxem pel marge dret.
Anem guanyant alçària dins del bosc marxant vers xaloc (SE) amb el riu a la nostra dreta que salta i s’engorja. A l’altre riba podem veure com s’estimba el barranc de Peiralada per la cascada de les Escales. En una clariana deixem a mà dreta sota una gran roca la Tuta de l’Ors (ós), una balma que ens pot servir d’aixopluc en cas de necessitat.
Tornem a passar a la riba esquerra per un altre pontarró de fusta. Aviat albirem la cascada de Nérech.

Cascada de Nérech (1.338 m, 1h 30’)
El riu es despenja en diversos trams per enormes blocs de granit. Per una passarel·la metàl·lica sota mateix de la cascada passem de nou al marge dret. Hom ha habilitat esglaons als blocs de pedra per ajudar a travessar aquest tram pedregós. Fort pendent. Més amunt albirem el primer tram de la cascada. Els arbres ja son marginals, caminem ara entre herbei, rocam i neret, mentre ens anem allunyant del riu.

Cabana de Caucis (1.803 m, 2h 45’)
Refugi lliure senzill però en bon estat. Gaudim d’una bona vista de l’estany Redon. Deixem el GR que marxa per la dreta (rètol)[2] vers els estanys Redon i Long i el coll de la Pala de Clavera i seguim ara senyals de pintura grocs, passant pel costat d’un antic pluviòmetre. Per fort pendent i sempre vers el SE abastem el refugi.

Refugi des Estanhons (2.246 m, 3h 45’)
Ben equipat i situat. Vers sol ixent podem albirar ben evident el nostre destí: el Mont Valièr, el Coll de Faustin i més a la dreta el Petit Valièr. Marxem en aquella direcció seguint els senyals de color groc per camí ben fressat que ens mena esquivar un contrafort que baixa del Valièr. Trams de tartera i fort pendent. Revoltem el contrafort i ens enfilem al seu llom per flanquejar desprès en direcció al coll.

Coll de Faustin (2.660 m, 4h 55’)
Ens enfilem entre llaçades per l’ampli llom de migdia del Valièr, en fort pendent.

Mont Valièr (2.838 m, 5h 20’)
Coronat per dues creus, una de granit i l’altre de ferro. Bona panoràmica: Montcalm, Pica d’Estats, Certascan, Monteixo, Mont Roig, Qüenca, Peguera, Moredo, Bassiero, Punta Alta, Comaloforno, Besiberris, Maladeta, Tres Comtes, Barlonguèra, Maubèrme, Neuvielh, Midi de Bigorra…[3]
Retornem pel mateix camí en 3h 15’.

  • [1] Un rètol informa que aquest camí és desaconsellable per caiguda de pedres.
  • [2] És part de l’itinerari del Camí de la Llibertat entre Sent Gironç i Alòs d’Isil pel coll de la Pala de Clavera.
  • [3] Segons hem llegit en altres ressenyes dons, entre la boira i el desconeixement del Pirineu vist per aquest cantó, se’ns feia difícil destacar els cims més llunyans.
  • [4] Des del Coll de Faustin en poca estona podem accedir al Petit Valièr per una canal molt evident (passos de grimpada fàcils II/II+)

Mont Valièr 2012
Mont Valièr 2010
Alpinisme: Mont Valièr per l’Artiga (Corredor Faustin)

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Tarbesó

des del Coll de Palhèras i retorn pels estanys de Rabassoles

Distància 11 km
Desnivell acumulat 776 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 30 de juny de 2010
Cartografia IGN 2248ET. Gorges de l’Aude (1:25000)

Fàcil itinerari circular pel Donasà, comarca occitana, al Llenguadoc, al nord del Capcir.
De modesta alçària i formes suaus pel vessant nord i més abrupte per migdia, el Tarbesó (en francès Tarbésou) s’alça en una zona lacustre: la dels estanys de Rabassoles. Separat dels cimals més destacats d’aquella banda del Pirineu, fa que sigui una bona talaia.
La ruta, fàcil i ben senyalitzada, pot realitzar-se en una matinal i us resultarà molt plaent.

Accés
Des d’Acs (Ax-les-Termes) prenem la D613 i després la D25 en direcció a Ascon (Ascou) i l’estació d’esquí Ascou-Pailhères, per enfilar el coll de Palhèras. Poc abans d’arribar-hi, podem deixar el vehicle en una àmplia zona d’aparcament.

Coll de Palhèras (1.964 m).
Plafó amb mapa de l’itinerari i rètols. Marxem vers garbí (SO) per una pista precària seguint els senyals del GR 7-B, en suau pendent. El Tarbesó s’alça evident en aquella direcció.
Abandonem la pista que marxa a mà dreta i el GR que ho fa per l’esquerra (rètol indicador i senyals de pintura grocs). Pendent moderat mentre seguim un corriol ben fressat que s’enfila pel llom del Mounégou, que anem deixant a mà dreta, en direcció a la carena. Abastem l’ampla cresta de Mounegou i la seguim en direcció al cim. Als darrers metres el pendent augmenta.

Pic de Tarbesó (2.364 m).
Hi gaudim d’una bona panoràmica del cims de l’entorn: Dent d’Orlú, Recantons, Baxouilladec, Roc Blanc,…
Per terreny costerut i vers ponent, baixem del cim per anar a buscar la carena del Serrat de les Escales que s’allargassa vers migdia, i la seguim. Tot resseguint les sinuositats careneres, gaudim d’una bona vista dels estanys de Rabassoles que queden al fons, a la nostra esquerra. Rebutgem algun corriol que hi baixa per aquest cantó.
La següent elevació que trobem seguint la carena vers migdia, és el Roc de Bragues. Ens hi enfilem però defugim el cim pel cantó de llevant fins a un collet sobre un petit estanyol al que baixem, seguint el ben fressat corriol.
Circumdant l’estanyol donem un gir de 180º al nostre itinerari. Retrobem el GR 7B que baixa del Pic de Llauses i que hem deixat just al començar. Marxem ara vers el nord i abastem l’estany Blau.

Estany Blau de Rabassoles (1.928 m, 2h 30’).
Rètols indicadors. Som al punt més baix del recorregut. Continuem vers el nord guiats pels senyals de GR, per camí fressat. A mà dreta, per sota nostre veiem l’estany de Baix. Superat l’estany Negre, el camí en pendent moderat però constant, inicia un gir en el sentit de les busques del rellotge per sota la falda del Tarbesó, vers gregal (NE), en direcció a l’evident coll de la Comella de l’Ors (fr:Ours, cat:Ós).

Coll de la Comella de l’Ors (2.177m, 3h 30’).
Entre el Tarbesó i el cim del mateix nom. Continuem vers el nord per entremig d’herbei, solcat de tant en quan per reguerols, fins abastar la pista que hem deixat al començament de la caminada que ens retorna al punt de partida (4h 10’).




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pic dels Pedrons

des de la duana francesa del Pas de la Casa

Distància 4,2 km (anada)
Desnivell acumulat 808 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 12 de febrer 2006 i 15 de novembre 2008
Cartografia IGN. Bourg-Madame (Col de Puymorens, Pic Carlit) Mapa 2249 OT (1:25.000)

Situat a la Serra de l’Orri de la Vinyola, a la capçalera del Riu Arièja, el Pic dels Pedrons (2.715 m), malgrat estar ben a prop del Pas de la Casa, és plenament en territori occità.

Hi ha diverses alternatives per anar-hi. Una de força habitual (tal vegada la més fàcil) és per ponent, des del Pas de la Casa, seguint l’ARP. Però també pel vessant nord des de la carretera N22, entre el Coll de Pimorent i el Pas de la Casa. Hi ha qui comença la caminada a l’alçada del rec del Baladrar (per darrera l’edifici de la duana). O pel rec del Bac d’en Morer. Nosaltres escollirem un punt intermedi. Totes les opcions menen enfilar-s’hi pel llarg llom que, en sentit nord, es desprèn de la carena del cim.
Al cim gaudim d’una bona perspectiva, excepte vers migdia. Aquest vessant, en contrapartida, ens ofereix una vista impressionant de les abruptes parets i canals nord dels Pics de Fontnegra.
La fàcil aproximació pel llom, fa que esdevingui una excursió agradable i assequible tant amb esquís com amb raquetes. Alguns esquiadors hi pugen amb elles i la planxa de neu a l’esquena. I es despengen desprès per qualsevol dels seus vessants (excepte pel de migdia, massa abrupte). Per això a l’hivern és força concorregut.
El darrer tram, per enfilar-se la la piràmide cimera, pot resultar una mica delicat i requerir l’ús de grampons, segons l’estat de la neu. La carena del cim és una estreta cresta que s’allargassa en direcció sud, perpendicular a la de Fontnegra, en la que hom hi ha instal·lat un cable de seguretat. Per això, difícilment l’assolirem amb raquetes.
En les dues ocasions que hi hem pujat, a banda de gaudir d’uns dies «de luxe», hem trobat bona neu i no ens ha calgut calçar-nos els grampons. En la darrera, era excepcional l’estat del mantell nival, per tractar-se de començaments de temporada (novembre).

Accés. En vehicle, sortim del Coll de Pimorent en direcció a l’Espitalet (L’Hospitalet-pres-l’Andorre) i Fois (Foix) per la N 320. Passats 3 km, prenem a l’esquerra la N 22 en direcció a Andorra i el Pas de la Casa. Passem la duana i, pocs metres més enllà, trobem una petita zona d’aparcament tant a mà dreta com a l’esquerra. Del costat d’aquesta darrera surt, en direcció a ponent, un camí o pista (1.906 m).

Itinerari

Prenem aquell camí que aviat abandonarem per enfilar-nos, segons el nostre millor criteri, al llom que es despenja del Pic dels Pedrons (que encara no podem veure). Som a l’extrem més septentrional d’aquest llom. Pugem en moderat pendent vers migdia. Si no ha nevat fa poc, és fàcil trobar-hi traces.

Ja al damunt del llom, abastem uns filats pel bestiar. Continuem ara vers garbí (SO) en direcció a unes fites metàl·liques. A l’esquerra, a l’altra banda del rec del Baladrar, podem albirar la llarga carena del Pic de la Mina, paral·lela a la que estem seguint, i els edificis de l’antiga explotació minera, avui abandonada, dedicats a l’extracció de mineral de ferro i que donaren nom a aquell cim.

A la cota 2.086 abastem les fites metàl·liques i ja podem albirar vers migdia la Coma de Pedrons, envoltada per llevant pel Pic de la Mina, per migdia per la cresta dels Pics de Fontnegra i per ponent pel Pic dels Pedrons. També se’ns mostra ben clara tota la llargària del llom que estem seguint i els diferents relleixos o turons que haurem d’anar abastant fins al cim.

El pendent és entre planer i moderat, amb alguns trams més forts, per anar assolint els diferents relleixos o turons del llom. Els guanyen fent llaçades. A la cota 2.680 som al peus de la piràmide cimera. Cal emprendre aquest darrer tram per l’esquerra (en el sentit de la marxa; costat llevantí) pujant a l’esbiaix, fins assolir la carena. Segons l’estat de la neu, ens caldrà deixar la raquetes i calçar-nos els grampons.

Un cop a la carena, en resseguim l’afilat perfil vers migdia, durant unes desenes de metres, per assolir-ne el punt culminant. (2.715 m., 2h 45′).

Bona perspectiva de les muntanyes andorranes, occitanes i nord-catalanes que abraça des del Pic Negre d’Envalira fins al Carlit. A migdia però els Pics de Fontnegra ens la priven. En contrapartida però, gaudim de l’abruptesa de les parets i canals de la seva cara nord.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF