Arxiu de la categoria: Alt Pirineu

Pica d’Estats

Des de l’Artiga pel refugi de Pinet en dues jornades

Distància 18,4 km
Desnivell acumulat +2000m
Nivell de dificultat moderat
Data 20 d’agost de 2013
Cartografia Ed. Alpina: Pica d’Estats/Mont-roig (1:25000)

Un dels itineraris habituals per pujar a un cim tant revistat com la Pica d’Estats.
Fàcil, evident i sense passos compromesos. Però llarg i cal tenir en consideració el considerable desnivell de la tornada.

Accés. A Tarascon abandonem la N-20 perprendre la D-8 en direcció a Vic-de-Sòç i Marc. Continuem per pista fins a l’aparcament de l’Artiga.

Aparcament de l’Artiga (1200m)
Sortim amb moderat pendent pel marge esquerre del riu homònim vers l’W per camí ombrívol.
Creuem a l’altre marge mentre el pendent es va accentuant i anem virant a SW. A la cota 1560 s’acaba el bosc de Fontanal.

Orris de Nouzère (1675 m)
Cruïlla de camins. Per l’esquerra el que s’enfila a Pinet per l’estany Sord. Més llarg i més suau. Anem a la dreta fent llaçades per superar el fort pendent.

Refugi d’Estanh de Pinet (2200)
Deixem la càrrega i enfilem camí amunt en direcció a la Pica per aprofitar les hores de llum que resten. Volem col·locar una placa en homenatge a en Josep Vila i Pellicer company de caminades, on fa poc més d’un any va caure fulminat per un atac de cor. Ens hem aplegat una bona colla d’amics i familiars.
L’endemà amb les primeres llums a ¾ de 7 del matí i un dia esplèndid refem el camí del dia abans per la fondalada de la Valleta de Barz vers el S. Per camí ben evident i en moderat pendent, ens cal salvar algunes congestes amb precaució perquè la neu és dura i trepitjada.

Estany d’Estats (2440 m)
Encara conserva força congestes. El deixem a baix a l’esquerra. Virem a SE. Passem a la vora de l’Estany de Montcalm on tornem a virar a S. El pendent s’accentua, sense treva fins al coll.

Coll de la Cometa (2900 m)
En aquest punt s’ajunta el nostre camí amb el que ve del Port de Sotllo per la Comate d’Estats.
Anem a l’esquerra (SE) fins al Coll de Riufred, encara per fort pendent. Deixem el Montcalm per una altra ocasió. Resta encara una llarga pujada per camí molt evident (SW) amb el cim a la vista.

Pica d’Estats (3143 m)
Ens ha tocat un gran dia, d’excel·lent visibilitat. Aprofitem per pujar al veí Verdaguer i, sobre els nostres passos, retornem al refugi.
Per baixar a l’Artiga ho fem passant per l’estany Sord. Els genolls ho agrairan.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pic de Sotllo

per Broate i retorn pel Coll de Sellente i el Canal de Becero

Distància 21,9 km
Desnivell acumulat 1970m
Nivell de dificultat alta
Data 29 i 30 d’agost de 2010
Cartografia Editorial Alpina. Pica d’Estats-Mont-roig (1:25000)

Ruta circular que corona el Sotllo, un tres mil que s’alça al bell mig d’una zona lacustre molt interessant: les comes d’Estats occitana i catalana, la de Sotllo i la de Broate.
És habitual pujar-hi per la Coma d’Estats i el Port de Sotllo (via comuna a la veïna Pica d’Estats). Nosaltres l’hem feta per la solitària Coma de Broate, a diferència d’aquella, tant concorreguda. I malgrat que per aquest cantó la ruta és una mica més llarga, l’esforç paga la pena.
L’itinerari pot fer-se en un sol dia. Però els refugis de Broate i Baborte, situats a banda i banda, permeten dividir-la en dues jornades i fer-la més assequible. És força exigent i a la llargària i desnivell cal afegir-hi els trams de grimpada per una cresta aèria i la inexistència de senyalització en altres.
El retorn varem fer-lo per l’estany i canal de Becero. Bona part d’aquest camí s’ha perdut. Malgrat ésser més llarg, hom pot estalviar ben be una hora si retorna per la coma de Sellente.
A la imatge (presa des del cim de Baborte) apareix el Sotllo en primer terme, custodiat al fons pel Pic de Verdaguer, la Pica d’Estats i la Punta de Gabarró.

Accés
Des de Tavascan prenem la pista apte (amb precaució) per a turismes que, pel marge dret de la Noguera de Lladorre, ens mena en 6 quilòmetres al costat de la presa de Montalto. Poc més enllà la circulació és restringida.

Presa de Montalto (1.390 m)
Seguim vers gregal (NNE) a peu per la pista per la que hem vingut i aviat en creuem la tanca. Des de Tavascan ens guiem pels senyals blancs i vermells de l’ARP i l’enllaç entre els GR 10 i 11. El camí és planer pel marge dret del riu i l’indret molt bonic. Travessem per un pont el riu de Certascan que baixa per la nostra esquerra. Aviat abastem el Pla de la Borda on virem a llevant. Deixem  un corriol a mà esquerra que puja al refugi i estany de Certascan. Continuem per pista fins a l’encisador indret del Pla de Boavi, on s’acaba i continuem per un ben fressat corriol que aviat ens fa passar al marge esquerre del riu per un sòlid pont[1].

Pont de Boavi (1.452 m, 30’)
Rètol indicador en estat precari. Seguim un antic camí de bast, certament malmès, que encara conserva però alguns passos empedrats. Entrem en una avetosa amb exemplars de considerables proporcions. Guardat per contraforts de parets de pedra seca, en llargues llaçades va guanyant alçada per dins de l’obaga del bosc de Boavi, separant-se del riu que sentim brogir saltant per la cascada de Broate, a l’esquerra del camí. La frondositat i l’alçària no ens permeten albirar-la sencera.
Sortim de l’avetosa, ara espurnejada per exemplars de faig i pi negre i creuem per un pontarró de fusta el Riu de Sellente que baixa per la dreta. Aviat abastem la cruïlla amb el sender que, per la Coma de Sellente i el coll del mateix nom, mena al circ de Baborte. L’ARP marxa per aquest cantó. Nosaltres ho fem per l’esquerra i guiats ara per senyals de pintura grocs, retornem prop del marge esquerra riu de Baborte, avançant vers sol ixent (ja no deixarem aquesta direcció fins al refugi) per terreny de tartera i considerable pendent. El congost s’estreny quan abastem la base d’un relleix rocallós[2]. Ens cal superar-lo marxant a mà dreta, seguint els senyals de pintura, fent una petita marrada. Per poc que ens hi fixem, trobarem signes evidents que es tracta d’un antic grau guanyat a la roca que acaba sobre una codina.
Superat el grau continuem vers llevant entremig de clapes de neret i arbrets de poca entitat que donen pas a matolls de diversa mena[3]. Arribem a un collet, una mena de balcó sobre el riu, a partir del qual davallem vers la llera fins als peus d’un bonic salt que el camí supera grimpant per les graonades del marge esquerre, propers al l’estimball. Aquest pas no ha d’oferir dificultat si no hi ha glaç. El rocam i els còdols de la llera es tenyeixen de blanc i això ressalta la transparència de l’aigua als gorgs. Per embadalir-s’hi. Aquí acaben els senyals de pintura[4].
Desprès la vall s’obre i el camí supera dues graonades on el riu, a la nostra esquerra, hi salta graciosament. A cada graonada la precedeix un planell cobert de margall. Les fites ens serveixen per no perdre el camí. Superada la primera ja podem albirar al fons de la coma les parets metàl·liques del refugi, encimellat en un turó. Creuem diversos torrents que, per la dreta del camí, s’escolen de les Crestes de Canedo, el Pic dels Estanys i el Clot de Broate. Travessem el torrent del Barranc dels Guins de l’Ase i ens enfilem al refugi.

Refugi de Broate (2.216 m, 2h 55’)
Lliure, ben conservat, pertany a la FEEC. És una bona base per a les travesses per la zona. Curiós rellotge solar sobre el contorn del Principat de Catalunya.
Seguint fites sovintejades per terreny rocallós i fort pendent, enfilem directament el Barranc dels Guins de l’Ase, marxant vers xaloc (SE). El cim del Sotllo és visible al fons, a l’horitzó. Trobem dos petits congostos. Superem el primer per la dreta, seguint el curs de l’aigua i l’altre per l’esquerra. Més amunt el barranc s’obre i el pendent es modera. Desprès es divideix en dues comes. Nosaltres marxem per la de l’esquerra, altra volta en fort pendent. Anem entrant en una coma ombrívola[5] al fons de la qual ja podem albirar la tortuosa silueta del coll dels Guins de l’Ase, precedit per una tartera.
Abastem el peu de la tartera marxant pel llom de la morrena. Fortíssim pendent per terreny molt descompost. Cal abastar, quan abans millor, els esperons rocallosos de l’esquerra que ens ajudaran en la nostra grimpada fins al coll.

Coll dels Guins de l’Ase (2.864 m, 5h)
Per abastar el cim ara ens cal seguir les fites que ens menen vers garbí (SO) amb algunes grimpades, trams exposats i considerable pendent. Primerament retrocedim uns pocs metres per travessar un esperó i progressar, propers a la cresta, pel vessant occità (llevant, Cometa d’Estats). Desprès la creuem i continuem pel vessant català (ponent, Broate) fins a un avantcim del que parteix l’estrep NO (cresta dels Holandesos, on hi ha els Falsos Encantats). Desprès continuem carenejant fins al cim.

Pic de Sotllo (3.073 m, 6h)
Contrastant amb el camí seguit, el cim és planer. Hi gaudim d’una vasta i magnífica panoràmica, excepte per llevant on el cordal del Montcalm a la Punta de Gabarró, de més alçaria, ens ho priva. Paisatge superb, corprenedor. Tot el que podem albirar és curull de cims, crestes i estanys a les fondalades i comes.
Comencem a davallar marxant vers garbí (SO) esbiaixadament per sota la carena que s’allarga en aquella direcció fins al llom de l’esperó SO (que separa la Coma d’Estats de la de Sotllo). Desprès, guiats per fites, continuem davallant en fort pendent per aquest llom sense desviar-nos ni cap a la dreta (Coma de Sotllo) ni cap a l’esquerra (coma d’Estats) fins a un petit i evident collet.

Collet (2.755 m, 6h 55’)
Entre la Coma de Sotllo (a ponent) i la d’Estats (a llevant). Hi ha tres camins fressats que davallen per la tartera. Prenem el que baixa més pel fons. Deixem a mà dreta el primer estany i anem a passar per entremig dels altres quatre (deixant-ne dos a cada banda). Aquí el camí és difumina i les fites son escadusseres i disperses. Però la ruta és evident, sempre vers garbí, en direcció al Coll de Baborte (el més baix, entre el Pic de Pedres Blanques, identificable pel seu cim bicèfal, i el de Baborte). Quan encetem la tartera abastem un corriol ben fressat que ens mena al coll.

Coll de Baborte (2.596 m, 8h 5’)
Tenim una bona perspectiva de la Coma de Sotllo i del camí que hem seguit per baixar fins aquí. Per camí fressat anem davallant encara vers garbí en moderat pendent. El corriol ens menaria passar pels estanys de Baborte de Dalt. Però fem drecera abandonant-lo i, seguint fites, anem a travessar un contrafort ponentí del pic de Pedres Blanques darrera el qual podem albirar el refugi de Broate, que abastem desprès de davallar per fort pendent.

Refugi de Broate (2.416 m, 8h 45’)[6]
Encimellat dalt d’un turó sobre el bonic estany de Baborte. Metàl·lic i ben conservat. Pertany a la U.E.C. que va inaugurar-lo l’any 1.981 donant-li el nom de Cinquantenari en honor a l’efemèride que celebrava. Te capacitat per a 8 places i disposa d’emissora d’emergència, atri, taula, bancs i lleixes.
Marxem vers ponent per camí fressat en direcció a l’evident coll de Sellente. A l’alçada del proper estanyol ens prenem el camí que ve del coll, per on hi discorre l’ARP (senyals blancs i vermells) i que, provinent del Pla de Boavi, pel costat de l’estany de Baborte baixa a la Vall Ferrera. Ens enfilem en pendent moderat fins al coll.

Coll de Sellente (2.487 m, 9h 5’)
Baixem vers mestral (NO). Passats els estanyols de Sellente que deixem a mà esquerra, abandonem el ben fressat camí de l’ARP per prendre, també a mà esquerra, un corriol poc visible (malgrat les fites i senyals de pintura grogs). El seguim breument fins que gira sobtadament a l’esquerra (estaca de fusta amb rètol)[7] i continuem vers l’evident collet de Becero que tenim davant nostre en la direcció per la que veníem (NO). Algunes fites. Al coll creuem una paret de pedra seca i continuem davallant vers mestral fins a l’estany que ja albirem.

Estany de Becero (2.260 m, 10h)
Bonic i enclotat. S’obre davant nostre una vall per la que s’hi escola el Canal de Becero i que seguirem fins al final. A partir d’aquest punt el camí és confús[8]. Trobem trams fressats inconnexes a un marge i l’altre del torrent i fites escadusseres que aporten més confusió que guia. Passem trams de prat on el camí s’ha perdut sota l’herbei. Alguna cleda evidencia que aquesta és una antiga zona de pasturatge. Ens cal progressar tothora propers a la llera. Pel marge esquerre del torrent entrem al bosc cercant els millors passos i seguint algun tram més o menys fressat de l’antic camí que es perd al cap de poc, fins a topar amb un corriol evident i fressat que ens mena passar al marge dret. Progressivament més definit i per la mateixa riba dreta, ja no abandonem aquest camí fins a trobar-ne un de carreter, proper a la borda de Montalto, que seguim a mà dreta fins al pont i la presa que abastem a les 12h 5’ de marxa efectiva.

  • [1] Aquest pont se l’havia endut una torrentada però fa uns tres anys que fou reconstruït.
  • [2] A l’esquerra un corriol marxa pel peu de la cinglera. Si el seguim breument veurem que baixa en direcció al riu, cal obviar-lo.
  • [3] Segons l’època de l’any podem trobar-hi una gran varietat floral.
  • [4] El camí és senyalitzat i esporgat de brancam fins aquest punt.
  • [5] Congesta permanent. Si a la tartera hi ha neu caldrà piolet i grampons però estalviarà una penosa pujada per terreny descompost.
  • [6] Fi de la 1ª jornada.
  • [7] És un tram de l’itinerari La Porta del Cel entre la Vall Ferrera i Tavascan que hi mena per la Collada i Ribera de Boldís.
  • [8] Estalviarem ben be una hora si malgrat fer més distància, per comptes de baixar pel Canal de Becero, seguim l’ARP per la Coma de Sellente fins al Pla de Boavi. El camí de la Canal de Becero al seu tram entre l’estany i fins ben entrat el bosc s’ha perdut en bona part i ens farà alentir molt la marxa.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pic de Baborte

Des del Pont de la Molinassa

Distància 6,5 km (anada)
Desnivell acumulat +1293 -127m
Nivell de dificultat moderat
Data 5 de setembre de 2007
Cartografia Editorial Alpina. Pica d’Estats Mont-roig (1:25000)

El Pic de Baborte és situat al sud-oest del massís de la Pica d’Estats. Malgrat la seva modesta alçària (en comparació amb la dels seus veïns) gaudeix de bones perspectives, excepte vers el nord-est on el bonic teló de fons del Pics dels Estanyons, el Sotllo i la Pica d’Estats no deixen albirar més enllà. Te també l’al·licient d’estar situat entremig de tres sistemes lacustres: la Coma Closa, el Circ de Sotllo i el de Baborte.

Al circ de Baborte hi ha instal·lat un refugi lliure propietat de la UEC, de similars característiques a altres de la zona (Mont-Roig, Broate i Baiau). És un bon punt per si es vol dividir l’accés a la Pica o al Sotllo per aquest cantó o per la travessa de la Vall Ferrera al Certascan.

L’itinerari és fàcil fins al coll de Baborte. L’accés al cim però cal fer-lo per terreny descompost i tarter i, sense que hi hagi passos exposats, cal posar-hi atenció. Per altra banda el camí entre el refugi i el coll és poc senyalitzat i, inicialment, gens evident. El recorregut proposat comença a La Molinassa però, amb una llargària similar, pot emprendre’s des de la Farga, amb un 300 metres més de desnivell.

Un cop a dalt, l’esforç queda compensat amb escreix. Imprescindible endur-se’n la càmera fotogràfica. Tal com diu la ressenya de l’Editorial Alpina la clotada dels estanys de Sotllo amb el rerefons de la Pica forma un conjunt d’allò més fotogènic.

Per accedir al Pont de la Molinassa cal anar-hi des d’Àreu, per una pista sense asfaltar d’11,3 quilòmetres, en estat precari (apte, amb precaució, per a vehicles turisme). Amb aquest mitjà s’hi arriba en ¾ d’hora. Mireu-vos la ressenya dels Plans de Boet i d’Arcalís.

Podem deixar el vehicle a l’espai habilitat per aparcament inferior de la Molinassa (1.734 m). Un rètol ens indica el camí que comença travessant al marge dret la Noguera de Vallferrera per la palanca de baix del Pont de la Molinassa (la de dalt mena al refugi) seguint un ben fressat corriol per camí planer, alternat amb suaus baixades. Per una altra palanca travessem ben aviat el barranc de Sotllo i, sempre per la mateixa riba, anem marxant en direcció nord-oest.

Sota la Costa de Larí abastem un primer trencall (1.783 m, rètol indicador). El corriol de l’esquerra ens menaria al Pont de la Farga per les Bordes de la Rebuira. Prenem el de la dreta que comença a enfilar-se. Pujada moderada amb trams de forta. A cap d’una hora de marxa trobem una altre cruïlla (rètol indicador) i deixem a mà esquerra un camí que mena també a la Rebuira. Ben aviat abastem la cabana pastoral de Bassello, en bon estat (1.923 m). Podem albirar el barranc de Baborte com salta i s’escola per entremig de la comella que haurem de remuntar.

Per entremig de matolls que mig amaguen el camí, comencem a pujar, ara vers el nord. De seguida trobarem més rètols indicadors (1.980 m, itinerari cap a la Pica d’Estats). El nostre corriol ens farà transitar en forta pujada, separats del Barranc i la cascada de Baborte que deixarem llunyans a l’esquerra, per la falda del Serrat de la Costa de Larí.

Arribem a un collet (2.357 m, indicador metàl·lic al refugi), prop del desguàs de l’estany de Baborte que ja podem albirar, així com el refugi i el pic (just al nord). Descendim lleugerament fins a nivell del llac i, per un pedregar, el resseguim per la riba de sol ixent. Abastem el turó on hi ha encimellat el refugi (2.389 m), propietat de la UEC. És lliure i es conserva en bon estat.

Ens cal anar a buscar el coll de Baborte que queda al nord-est, entre el pic del mateix nom i el de Pedres Blanques. Però a partir d’aquí el camí és poc fressat i la errònia situació del refugi al mapa ens pot confondre. Ens cal seguir les escadusseres fites que començarem a trobar a ponent (darrera) del refugi i marxar en aquella direcció, descrivint una marrada en semicercle (en el sentit de les busques del rellotge) passant pel costat de l’estany de Baborte de Dalt (que deixarem a la nostra esquerra). Quan siguem a la seva alçada ja podrem albirar clarament el coll i el camí a prendre ens resultarà evident, vers el nord-est. Les fites ens seran de força ajuda i el corriol s’anirà fent més evident a mesura que ens acostem al coll (2.600m).

Cal enfilar-nos ara, seguint indicis de corriol i fites, en direcció nord-oest, per l’inclinat llom del pic, entremig de terreny descompost i tarter que fa penosa la pujada. Ho farem en dos temps: primer decantats més aviat per la banda de l’estany fins un replà herbat i després l’empenta final. Abastem el cim coronat per una gran fita. (2.929 m).

Vers el nord-est tenim el bonic teló de fons del massís de la Pica d’Estats que no ens deixa veure més enllà. Però cap a les altres direccions gaudirem de molt bones perspectives (mireu-vos la imatge panoràmica).

Retornarem pel mateix camí.


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Àlbum d’imatges

Cap de Broate

Des de la presa de Montalto, pel refugi

Distància 8,5 km (anada)
Desnivell acumulat +1436 -111m
Nivell de dificultat moderat
Data 27 de juliol de 2007
Cartografia Editorial Alpina. Pica d’Estats (1:25000)
Punts per a GPS http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12600596
   

Malgrat ésser cims poc visitats (en tot l’itinerari passat el concorregudíssim Pla de Boavi, no trobàrem ni una ànima), eclipsats probablement pels seus famosos veïns, els de Broate estan molt ben situats i gaudeixen d’una bona vista sobre els estanys de Romedo i el Certascan així com del massís de la Pica d’Estats, per la banda de l’agresta canal dels Guins de l’Ase. A més, el camí fins al refugi transcorre al costat del cabalós Riu de Broate, que forma diversos salts en paratges de gran bellesa.

L’itinerari comença i acaba poc més enllà de la presa de Montalto, El recorregut, a l’estiu, no te cap pas compromès. Amb gel pot ésser tota una altra història. Si hi aneu acompanyats del vostre gos, segur que gaudirà de debò als diversos tolls que fa el riu i no li costarà gaire esforç la caminada. En aquesta ocasió nosaltres no vàrem poder acompanyar-nos del nostre.

Partim de Tavascan per una pista en no gaire bon estat però que, amb precaució, és apta per a tota mena de vehicles. Marxa vers el nord-est pel marge dret de la Noguera de Lladorre fins a la presa de Montalto. Dallí, per l’esquerra, en surt una altra (tancada amb cadenat) que puja a la Canalada. Seguim un curt tram més per la pista que veníem fins a la barrera, on cal deixar el vehicle (6,3 quilòmetres).

Seguim a peu per la mateixa pista, creuant la tanca (1.413m). Des de Tavascan ens guiem pels senyals blancs i vermells de l’enllaç dels GR 10 i 11 i l’ARP. El camí és planer pel marge dret del riu i el indret molt bonic. Aviat tenim el nostre objectiu a la vista, vers llevant. Travessem per un pont el riu de Certascan que baixa per la nostra esquerra. Aviat atenyem el Pla de la Borda (1.441m).

A l’esquerra, un pal de fusta ens assenyala el corriol per on marxa el GR (13’). A pocs metres, per la mateixa mà, podem veure-hi la borda i poc més enllà, a l’altre costat, un pont. Abans calia creuar-lo i marxar per un corriol poc definit pel marge esquerre fins a l’alçada de l’antic pont enrunat. Actualment s’està reconstruint i podem seguir per la pista del marge dret, que aviat se n’allunya per travessar pel bell mig del Pla de Boavi. Gran fita (1.468m). Acaba al costat del riu, continuant pel mateix marge dret un camí de bast fins al pont reconstruït (1.486m) per on passem a l’altra riba. Rètol indicador en estat precari. Senyals de pintura grocs i també vermells.

L’antic camí de bast, certament malmès, encara conserva però alguns passos empedrats. Entra en una avetosa amb exemplars de considerables proporcions, alguns de caiguts, barren el pas. Guardat per contraforts de parets de pedra en sec en llargues llaçades va guanyant alçada per dins de l’obaga del bosc de Boavi, separant-se del riu que brama saltant per la cascada de Broate, a l’esquerra del camí. La frondositat i l’alçària no ens permeten albirar-la sencera.

Sortim de l’avetosa, ara espurnejada per exemplars de faig i pi negre i creuem per un pontarró de fusta el Riu de Sellente que baixa per la dreta (1.693m). Ara a mes dels senyals de pintura, podem guiar-nos per fites. Aviat som a la cruïlla (1.712m) amb el sender que, per la Coma de Sellente i el coll del mateix nom, mena al circ de Baborte (cartells indicadors). El deixem a mà dreta, retornant prop del marge esquerra riu de Baborte, avançant vers sol ixent (ja no deixarem aquesta direcció fins al refugi) per terreny de tartera i considerable pendent. El congost és estret i atenyem la base d’un relleix rocallós (1.819m). A l’esquerra un corriol marxa pel peu de la cinglera. El seguim breument per veure que baixa en direcció al riu. Ens cal prendre el de la dreta, marcat pels senyals de pintura, fent una petita marrada. Per poc que ens hi fixem, veurem que es tracta d’un antic grau guanyat a la roca que acaba sobre una codina.

Seguim vers llevant entremig de clapes de neret i arbrets de poca entitat que donen pas a matolls de diversa mena. Encara molt florit en aquesta època de l’any. El camí es faria perdedor si no fos per les fites i senyals. Arribem a un collet (1.962m), una mena de balcó sobre el riu, a partir del qual davallem vers la llera (1.951m) fins als peus d’una bonica cascada que el camí supera grimpant per les graonades del marge esquerra, molt propers al l’estimball. Aquest pas no ha d’oferir dificultat si no hi ha glaç. El rocam i els còdols de la llera es tenyeixen de blanc i això ressalta la transparència de l’aigua als gorgs. Per embadalir-s’hi.

Desprès la vall s’obre i el camí va superant diverses graonades on el riu, a la nostra esquerra, hi salta graciosament. A cada graonada la precedeix un planell cobert de margall. Altra volta les fites ens serveixen per no perdre el camí. Superada la primera (2.095m) ja podem albirar al fons de la coma les parets metàl·liques del refugi, encimbellat en un turó. Creuem diversos torrents que, per la dreta del camí, s’escolen de les Crestes de Canedo, el Pic dels Estanys i el Clot de Broate.

Travessem el torrent de l’agresta canal del Coll dels Guins de l’Ase i ens enfilem al refugi (2.217m). Lliure, ben conservat, de similar estructura als de Baiau, Baborte i Mont Roig, pertany a la FEEC. És una bona base per a les travesses per la zona. Curiós rellotge solar sobre el contorn del Principat de Catalunya. Molt a prop, a ponent, queda l’estanyol de la Pleta de Broate i al costat, un pluviòmetre.

La Coma de Broate és tancada per una carena que, de llevant a ponent, va perdent alçària progressivament. Hi destaquen: al sud-est el Pic de Sotllo, a llevant els Guins de l’Ase i dels Talps. Al nord el Pic de Montestaure i el Port i el Pic de Broate. Aquesta carena, partió entre el Pallars Sobirà i l’Arieja, s’allargassa cap al Pic de Salibarri, la Punta del Port i el Port de l’Artiga. Però a partir del Pic de Broate es bifurca amb el Cap de Broate (el nostre objectiu) i dels Aspres de Broate, que ens queden al nord-oest.

Per enfilar-nos al Cap de Broate no hi ha camí definit, senyalitzat o fressat, però resulta força evident. Ens cal davallar per travessar la coma vers el nord i desprès, en penosa pujada, seguir el curs del torrentó que s’escola d’un estanyol a la falda del Pic de Broate, amb algunes llaçades per salvar relleixos rocallosos. No ens cal abastar ni el Port ni el Pic de Broate: ens anem decantant vers el nord-oest i, un cop a l’estanyol, el deixem a la dreta (2.637m) i ens enfilem a la carena, crestejant fins al cim (2.739m).

Des de dalt podem albirar la llarguíssima carena entre en Pic de Baborte, a migdia i el Certascan, al nord-oest. En aquesta direcció, sota els nostres peus, desprès d’un estimball impressionant s’hi obre la clotada de Salibarri i més enllà hi els estanys de Romedo i de Certascan. Juguem a endevinar amb la brúixola i el mapa, qui és qui entre la munió de cims que se’ns presenten.

Retornem pel mateix camí i atenyem el punt de sortida.


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Àlbum d’imatges