Arxiu de la categoria: Alta Garrotxa

El Ferran

Situat entre les valls d’Hortmoier (a ponent) i la de Sant Aniol (a sol ixent) per a l’excursionista hi ha dues formes de pujar-hi: per migdia, pel Coll de Terres i pel nord pel de Talaixà.
Al coll de Terres podem accedir-hi des de la Riera d’Oix i la Mare de Déu d’Escales (ponent) o des de Sadernes pel grau Sadidorta (son ixent). Al de Talaixà, per ponent pel Bac del Baquer i des de la Palanca del Samsó pel GR 11. I per sol ixent també pel GR 11 pel Salt de la Núvia o pel camí de Talaixà.
Tot i que és un cim de baixa cota, amb tantes opcions per anar-hi i situat entremig d’una zona paisatgísticament interessant, no és estrany que sigui molt visitat. La opció per la cara nord supera al tram final un fort desnivell de més de dos-cents metres que resulta un bon tirapit.
Us presentem un parell d’itineraris, amb algunes variants, que reuneixen bona part d’aquestes opcions. L’únic que presenta certa dificultat és el del Grau Sadidorta, amb un parell de passos equipats. El que puja per ponent no el tenim ressenyat i solament en mostrem l’itinerari.

Per sol ixent: de l’Hort d’en Roca al Ferran pel Grau de Sadidorta amb retorn pel Gomarell

Distància 10,3 km
Desnivell acumulat 826 m
Nivell de dificultat Difícil
Data 23 de gener de 2015
Cartografia Ed. Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)

Accés
Entre Castellfollit de la Roca i Sant Jaume de Llierca, cal prendre el trencall cap a Montagut i un cop allí, desviar-nos per la GIV-5231, estreta carretera que mena a Sadernes. És obligat aturar-nos i visitar el pont romànic de Llierca. Carretera amunt arribem a Sadernes i, desprès de 2,5 quilòmetres de pista, comencem a caminar des de l’Hort d’en Roca, la tercera i última zona habilitada per aparcament. Atenció: hi ha restriccions de pas els caps de setmana i diàriament entre juliol i setembre. En aquest cas deixar el vehicle a l’aparcament de Sadernes.

Hort d’en Roca (300 m)
Continuem pista amunt fins a l’alçada del Pont de Valentí, bonic pont romànic ben conservat (rètols indicadors) que creuem. A l’altra riba prenem a mà dreta (N) el camí de Sant Aniol, fressat i senyalitzat (senyals de pintura grocs i verd/taronja)

Bifurcació a Sadidorta (325 m)
Malgrat que és l’opció més curta, deixem a mà esquerra el corriol que puja directament al Grau de Sadidorta (a).

Camí de Talaixà (340 m)
Deixem el camí planer a Sant Aniol (i els senyals de pintura) per enfilar-nos (NW) en moderat pendent, per un altre a mà esquerra (rètol indicador) també fressat i ben arranjat: s’ha esglaonat per evitar-ne l’erosió i les bifurcacions amb antics corriols o indicis de corriol s’han senyalitzat amb fileres de rocs.
Hi trobarem alguns fons de carboneres. L’aprofitament dels alzinars per fer-ne carbó fou una de les principals fonts d’ingressos de la contrada.
Creuem la pista que puja a la Quera en dues ocasions. El segon cop, poc més amunt i sobre un fons de carbonera localitzem a l’esquerra el camí al Grau de Sadidorta (b).

Carbonera (500 m)
A l’esquerra, senyalitzat per una fita, surt un tirany de prou bon seguir malgrat que, en creuar la tartera es desdibuixa. Marxem planerament sense guanyar gaire cota, flanquejant al peu de l’esperó que baixa del cim. Ben atents a les fites que, tot i que son escadusseres, ens guien fins al grau.

Grau Sadidorta (523 m) (c)
Supera una graonada vertical al bell mig d’una canal entre el Puig de Plansesserres i el Ferran.
Grimpem un primer tram vertical amb bons agafadors i flanquegem a la dreta. Està equipat amb argolles i una sòlida sirga que ens aporten seguretat. Poc més amunt un segon pas, més curt i menys exposat però atlètic, també està equipat amb argolles i cinta.
Uns esglaons ens deixen sobre un tram descompost on transitem amb cura, sobretot si som un grup nombrós, per la inestabilitat del rocam.
Esquivem la tartera per la dreta (sentit de la marxa) i bon tros més amunt la creuem (esquerra) fins a l’altre marge on continuem per un tirany poc definit.
Alguns senyals de pintura vermella i fites ens ajuden a seguir un camí perdedor amb tendència a ponent (W) fins al coll.

Coll de Terres (750 m)
Abastem el camí que puja des d’Escales. Ben apariat i definit, vers el N i en generoses llaçades, ens deixa a la carena on, fent un gir de 90º la seguim a mà esquerra (WNW) fins al cim.

Ferran (983 m)
Punt culminant d’un llarg crestall, sobretot per ponent, no hi gaudim de gran panoràmica. A migdia l’hi priva la vegetació i al nord el proper Puig de Sant Marc. A ponent però, podem albirar del Puigsacalm al Comanegra, amb el Taga i tot el cordal Núria-Costabona a l’horitzó i les valls d’Oix i Hortmoier als nostres peus. A llevant albirem fins al massís de les Salines, tot i que el Puig Salarsa, el Bassegoda i Freixenet acaparen l’horitzó.
Per un ben definit i rost camí, on caldrà ajudar-nos amb les mans en alguns punts, baixem decididament vers el N fins a Talaixà.

Talaixà (755 m)
Petit nucli dispers de població, habitat ocasionalment (que no pas abandonat) a l’entorn de l’església de Sant Martí. El coll de Talaixà, partió de la vall d’Hortmoier/Beget (W) i la de Sant Aniol (E), és cruïlla de camins (rètols senyalitzadors) i hi passa el GR 11.
Hi ha un refugi del C.E. Olot restaurat no fa gaire. Per utilitzar-lo cal demanar-ne la clau. Disposa de font d’aigua (dipòsit) i Can Torner, un refugi lliure ben condicionat (2 places en llitera).
Marxem baixant pel GR 11 vers el NE (d).
Passem pel costat de la Quera (de quer, roca), antany una gran pagesia fortificada i ermita adossada, que avui resten en estat ruïnós.
Més avall deixem a mà esquerra el camí que puja al Coll Joell i, poc més enllà, el de la feixa Closa (e).
El que seguim és l’antic camí de bast entre Sant Aniol i Talaixà. Hi trobem encara trams empedrats, contraforts i arcs que l’apuntalen.

Salt de la Núvia (550 m)
O Malpàs de la Quera. Rètol indicador i camí que baixa a mà dreta.
Si continuem uns 80 metres més pel GR, al cairell entre el Clot de Talaixà i la Vall de Sant Aniol, sota els cingle de la Faixa Closa, hi ha aquest mirador des de on podem atalaiar bona part de la vall (1).
Seguint els senyals verd/taronja que ja no deixarem, baixem en direcció SW per camí ben fressat i costerut, amb els darrers trams molt aixaragallats.

El Gomarell (360 m)
Presa d’aigua a la riera de Sant Aniol. Rètols indicadors. Travessem a l’altre riba (hidrogràfica esquerra) (f) i prenem a mà dreta el camí de Sant Aniol a Sadernes. Creuem la riera a gual i sortim a la pista de la Muntada que prenem a mà esquerra (S) fins que, passat el Molí de Riu (ruïnes) l’abandonem per un camí paral·lel que s’enfila a la dreta per uns esglaons. Creuem la pista de la Quera, retrobem els camins de Talaixà i Sadidorta i, creuant de nou el Pont de Valentí, retronem a l’Hort d’en Roca.

  • (1) Com tantes altres, aquesta contrada també té la seva llegenda. Una versió diu que va estimbar-s’hi una núvia quan les galejades (trets de trabuc) del seguici del nuvi varen espaordir la seva cavalcadura. Altres que s’hi va abocar abans de casar-se a desgrat.

Variants de l’itinerari. Podeu obtenir-ne el track aquí.

  • (a) Camí de Sadidorta. És el que mena més directament al grau. Està força embardissat.Fa uns anys la construcció de la pista de la Quera va tallar-lo de mala manera i obliga a enfilar-se per un terraplè força descompost. Un cop a la pista cal seguir-la uns cent metres i reprendre el camí a l’esquerra. Al darrer tram flanqueja per un pedregar sota el cingle de Plansesserres on fites i senyals de pintura vermella ens ajuden a seguir el camí.
  • (b) Si no volem passar pel grau Sadidorta, podem continuar camí fins a Talaixà i enfilar-nos al Ferran des d’allí.
  • (c) Una altra opció anar al grau Sadidorta, és pujar per la pista de la Quera que s’agafa des de poc més enllà del gual del de la Muntada. En creuar la canal ens hi enfilem per terreny inestable, deixant un gran bloc desprès a mà dreta, fins al grau (algunes fites).
  • (d) Podem escurçar l’itinerari baixant pel camí de Talaixà.
  • (e) La Feixa Closa és un relleix al cap de munt del cingle, foradat per una curta cova, baixa de sostre, per la que cal passar-hi a quatre grapes. Surt a l’altra banda al bell mig d’un espadat. És magnífica balconada sobre el Torrent del Bac de can Barrufa, amb vistes al Salt de la Capa i del Brull, el Puig d’en Coll i sobre Sant Aniol d’Aguja. Salvem els 130 metres de desnivell en vint minuts per camí rost però ben fressat.
  • (f) Podem continuar per la pista de la Muntada, al marge dret hidrogràfic de la Riera de Sant Aniol. Passem a l’altre riba per les Passeres de la Farga i, sempre per pista, abastem l’aparcament de l’Hort d’en Roca.

Itinerari (blau) i variants sobre mapa de l’Ed. Alpina (Alta Garrotxa)

Per ponent: des del Pont Trencat per la Mare de Déu d’Escales i retorn per la Palanca del Samsó

Distància 12,2 km
Desnivell acumulat 920 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 7 d’octubre de 2011
Cartografia Ed. Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)

Accés
Al Pont Trencat s’hi accedeix per una pista que surt a ma dreta de la carretera que mena d’Oix a Beget i passa ran de Cal Pei, seguint la Riera d’Oix. Poc més enllà del Pla de les Guillasses la pista esdevé impracticable si no es disposa de tot terreny. En aquest cas cal començar a caminar poc abans del Pla de les Guillasses on, a ma esquerra, hi ha un espai prou ampli per deixar-hi els vehicles.

Itinerari
Pont Trencat – Mare de Déu d’Escales – Coll de la Bassa – Coll de Terres – Ferran – Talaixà – El Vaquer – Palanca del Samsó
Opcionalment podem visitar la Vall d’Hortmoier des de la Palanca del Samsó.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Puig de Sant Marc

Del Pont de Valentí al Puig de Sant Marc per Talaixà i les Balmes d’Uja amb retorn per Sant Aniol d’Aguja

Distància 15,4 km
Desnivell acumulat 1285 m
Nivell de dificultat moderat
Data 27 de juny de 2014
Cartografia Editorial Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)
Balmes d’Uja

Un itinerari molt ombrívol per l’Alta Garrotxa que podeu fer fins i tot a l’estiu. En aquest cas amb recompensa opcional de bany als gorgs de la Riera de Sant Aniol.
Els camins son ben fressats, alguns senyalitzats. Però hi ha diverses bifurcacions en les que cal estar atent. No hi ha passos complicats, però en algun punt caldrà ajudar-nos amb les mans.
Opcionalment podeu escurçar-lo baixant de Talaixà a Sant Aniol per la Quera o renunciant a fer cim un cop a les Balmes d’Uja. O allargar-lo. Algunes opcions: a Talaixà pujar al Ferran, al Puig de Sant Marc continuar fins al de les Bruixes, a Sant Aniol fins al Salt del Brull.

Observacions
Tingueu en compte que la cobertura de GPS a les gorges sovint resulta pobre i pot induir a l’error. Per aquest motiu les lectures d’alçada dels tracks poden diferir sensiblement de la realitat. La seva posició però, s’ha corregit manualment sobre mapa topogràfic (1:5000) i ortofotomapa de l’ICC per tal de minimitzar el marge d’error.

Accés.  Entre Castellfollit de la Roca i Sant Jaume de Llierca, cal prendre el trencall cap a Montagut i un cop allí, desviar-nos per la GIV-5231, estreta carretera que mena a Sadernes. És obligat aturar-nos i visitar el pont romànic de Llierca. Carretera amunt arribem a Sadernes i desprès de 2,5 quilòmetres de pista, comencem a caminar des de la tercera i última zona habilitada per aparcament. Atenció: hi ha restriccions de pas els caps de setmana i diàriament entre juliol i setembre. En aquest cas deixar el vehicle a l’aparcament de Sadernes.

Darrer aparcament (300 m)
Continuem pista amunt fins a l’alçada del Pont de Valentí, bonic pont romànic ben conservat (rètols indicadors) que creuem. A l’altra riba prenem a mà dreta (N) el camí de Sant Aniol, fressat i senyalitzat (senyals de pintura grocs i verd/taronja)

Bifurcació a Sadidorta (325 m)
Obviem a mà esquerra el corriol que puja al Grau de Sadidorta. També podem pujar per aquí i, per comptes de passar el grau, anar a mà dreta (N) fins al camí de Talaixà. Però farem marrada.

Camí de Talaixà (350 m)
Deixem el camí planer a Sant Aniol (i els senyals de pintura) per enfilar-nos (NW) en moderat pendent, per un altre a mà esquerra (rètol indicador) també fressat i ben arranjat: s’ha esglaonat per evitar-ne l’erosió i les bifurcacions amb antics corriols o indicis de corriol s’han senyalitzat amb fileres de rocs.
Hi trobarem alguns fons de carboneres. L’aprofitament dels alzinars per fer-ne carbó fou una de les principals fonts d’ingressos de la contrada.

Pista (370 m)
Que puja fins prop de la Quera. La creuem en dues ocasions continuant pel corriol a l’altre marge (rètols). Poc més amunt del segon cop, deixem a mà esquerra (poc definit) el camí del Grau de Sadidorta.

Talaixà (755 m)
Petit nucli dispers de població, habitat ocasionalment (que no pas abandonat) a l’entorn de l’església de Sant Martí. El coll de Talaixà, partió de la vall d’Hortmoier/Beget (W) i la de Sant Aniol (E), és cruïlla de diversos camins (rètols senyalitzadors) i hi transcorre el GR 11.
Hi ha un refugi del C.E. Olot restaurat no fa gaire. Disposa de font d’aigua (dipòsit), una part lliure ben condicionada (2 places en llitera) i una altra tancada.
Anem fins a l’església i la revoltem per la dreta (sentit de la marxa).

Sant Martí (790 m)
De sobre una feixa surt un corriol indicat amb una estaca (senyals de pintura grocs) que s’enfila fort (NW). És el camí al Comanegra pel Pujant del Llop i el Pla d’en Quera i també mena, de passada, al Puig de Sant Marc pel vessant de migdia i al de les Bruixes.
Deixem a mà dreta les restes de la torre medieval, encimbellades sobre un pujol i engolides per la vegetació.

Bifurcació (934 m)
Rètols indicadors. Abandonem el camí fent un gir de 90º (NE). Deixem els senyals grocs per altres de verds, en direcció al Camp del Roc i les Balmes d’Uja.

Coll de la Balmeta (1093 m)
Deixem el solell de la Dolceia, sobre l’enrunat mas de la Quera per endinsar-nos al Bac de Can Barrufa, a mitja falda de la Creu de les Marietes. Canviem l’alzinar per la fageda.
De rastre poc precís els primers metres, cal cercar el camí fent un altre gir de 90º a l’esquerra (NW). Perdem alçària i aviat passem als peus de la Balmeta.
Revoltem un contrafort al bell mig del qual tenim un bon mirador.

Mirador (1060 m)
Hi podem albirar la clotada de Can Barrufa amb Sant Aniol d’Aguja al bell mig, als peus del Puig d’en Coll i del Sanoguera. I la Serra de Banyadors, el Martanyà i el Bassegoda com a teló de fons.
Entre planerament i en baixada revoltem una barranquera i ens plantem a les balmes.

Balmes d’Uja (975 m)
Sota el cim del Puig de Sant Marc i a la capçalera del Torrent de Can Barrufa. Hi aflora una surgència perenne, amb bona deu, que s’engoleix torrent avall.
Continuem camí resseguint el peu del cingle. Poc més enllà (70 m) obviem una bifurcació a mà dreta (1) i ben aviat abandonem el camí pel del Puig de Sant Marc, girant 90º a mà esquerra (W)

Camí al Puig de Sant Marc (990 m)
Senyalitzat amb fites i ben fressat, no ofereix dubtes: pendent entre fort i molt fort. En un parell de punts ens caldrà ajudar-nos de les mans. És aquí on pren tot el sentit la definició de “camins de mala petja”.
Sortim a un collet on el camí es bifurca.

Bifurcació (1115 m)
Per la dreta s’ajunta un dels camins que mena al Camp del Roc, senyalitzat amb pintura groga. El seguim en sentit contrari (esquerra, W) i, en fort pendent, ens enfilen al Coll de Sant Marc on fem un gir de 90º a l’esquerra (S), obviant el camí que en sentit contrari mena al Puig de les Bruixes i al Comanegra.

Puig de Sant Marc (1327 m)
Eixamplem la perspectiva ajuntant-hi el Bestracà, la Vall d’Hormoier i els veïns cims de Comanegra i les Bruixes.
Baixem del cim retornant a la bifurcació passades del balmes, on anem a l’esquerra (NE) revoltant ,en el sentit de les busques, la capçalera del torrent.
Deixem a mà esquerra el camí que puja al Camp del Roc i comencem a davallar pel marge esquerre del torrent. Fort pendent.

Escaler del Joc (870 m)
O passant del Joc, és un grau que ens atansa a la llera. Continuem però pel mateix marge vers l’E.

Bifurcació (805 m)
Deixem a mà dreta el corriol que, creuant la torrentera, puja al Coll Joell pel bac. Continuem baixant pel solell del marge esquerre (E) per camí ben fressat i evident.

Can Barrufa (550 m)
Mas format per tres edificis separats, en diferent estat de conservació. Continuem camí avall fins a Sant Aniol.

Sant Aniol d’Aguja (445m)
Dit també Sant Aniol d’Uja. Esglesiola romànica del s. XI, a l’indret on hi havia un monestir benedictí documentat ja al s. IX. Davant de l’església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, fins fa poc abandonada i en ruïnes (2). També hi ha una generosa font.
Des de temps ben reculats, cada any per Pasqua Granada, s’hi celebra l’aplec de Sant Aniol (o dels Francesos) que reuneix gent de la Garrotxa i del Vallespir.
De Sant Aniol retornem a Sadernes seguint la riera. Resulta balder fer una descripció d’aquest bonic itinerari ben senyalitzat (senyals grocs i verd/taronja), fressat i concorregut.

  • (1)  No apareix al mapa excursionista ni al topogràfic. Malgrat que no l’hem seguit i tampoc n’hem localitzat l’encreuament, suposem que baixa pel marge esquerre del torrent i s’ajunta amb el camí de l’Escaler del Joc.
  • (2)  Actualment en fase de reconstrucció a cura dels Amics de Sant Aniol que volen tornar-hi a bastir un refugi.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Puig de les Bruixes i Comanegra

Envoltant el torrent de Bellestil: del Collet del Sunyer pel Coll de Terrers i retornant per la Carena de Ricolta.

Distància 18 km
Desnivell acumulat 1300 m
Nivell de dificultat Mijana
Data 11 de desembre de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)

Itinerari de descoberta per camins poc transitats on el GPS serà molt útil. Sense grimpades ni passos compromesos, cal tenir en compte la llargada i el desnivell que acumula.
Podem escurçar-lo molt pujant en vehicle fins a prop de la bassa de Monars, com es fa habitualment.
És quasi obligat aprofitar l’estada a contrada per visitar Beget i Rocabruna.

Accés
A Beget prenem la carretera d’Oix i, passat el Pont d’en Llobet, una pista a mà esquerra, apte per a turismes, que puja al Sunyer (rètols, allotjament rural i restaurant). Deixem el vehicle poc més amunt, en una collada ampla i evident.

Collet del Sunyer (676 m)
Vers els NE tenim la clotada del Torrent de Bellestil. A la carena de la dreta sobresurt el Puig del Morro pel que passarem ben a prop. Al centre el Comanegra i a l’esquerra els Cingles de la Gralla per on retornarem.
Marxem per la pista en baixada, guiant-nos per senyals de pintura grocs (Itinerànnia) que seguirem fins al Puig Ferriol. A l’esquerra, en una torrentera, trobem la font del Aiguerols i poc més endavant un mas. Travessem el torrent i ens enfilem per l’altre marge. Deixem a mà esquerra l’accés al mas del Bac de Bellestil (rètols indicadors) (1) i continuem amunt per la pista fins al coll.

Collet de la Figuera (867 m)
Deixem la pista per un camí carreter a l’esquerra i atenyem les ruïnes del mas de la Figuera. Continuem per un corriol que, desprès d’un grauet, s’enfila per pendent entre fort i molt fort, entremig de l’alzinar.
Quan passem pel peu del Puig del Morro el pendent es modera.

Coll de Terrers (1092 m)
Vers el NE destaquen el Puig Ferriol i el Puig de Comanegra. Marxem planerament vers l’E. Primer per entremig d’un bosc mixt de roure i alzina, després per antigues feixes de conreu.

Camp de l’Argelaguer (1142 m)
O Coll Ferriol de Baix. Cal estar atent als senyals dons, el més fàcil és continuar recte pel camí més definit que ens menaria a Monars. Els senyals ens indiquen girar a l’esquerra (N), sense camí fressat, atents als senyals als arbres. Desprès, quan ja resulta més fressat, vers el NW fins al Coll Ferriol.
Al coll tenim davant nostre el Puig Ferriol. Hi pugem pel vessant llevantí (dreta en el sentit de la marxa). Primer per camí planer vers el NE, després virem a W i, per fortíssim pendent, assolim el cim.

Puig Ferriol (1315 m)
Planer pel cantó N en contrast amb el vessant pel que hem pujat. Dilatada panoràmica vers el S i W. Podem resseguir el camí que hem fet i el que ens resta.
Baixem fins a la propera Bassa de Monars i ens enfilem a la pista que hi puja des de prop de Rocabruna. La seguim a la dreta fins al Collet de l’Orri on acaba i emprenem un corriol ben fressat i senyalitzat (rètols i senyals de pintura verd-taronja).
Rebutgem a mà dreta un camí que també puja al Puig de la Bruixes pel Coll de Sant Marc i ens enfilem a la carena, marxant per moderat pendent vers el NE.
Al Pla de la Serra virem a SE i, tot carenejant o propers a la carena, ara pel solell, desprès per l’obaga, seguim per camí ben definit fins al Puig de les Bruixes.

Puig de les Bruixes (1391 m)
El seu nom deu venir, com altres, d’un suposat lloc de culte i bruixeria. Format per una llarga carena fàcil però afilada que s’allargassa de N a S. Coronat per un pessebre que es renova cada any.
Té una bona panoràmica solament retallada pel Comanegra. Però molt millor que la d’aquest. Especialment sobre l’Alta Garrotxa, el Vallespir i el Pirineu Occidental del que destaca el massís del Canigó.
Retornem sobre els nostres passos fins al Pla de la Serra.

Pla de la Serra (1371 m)
Deixem a l’esquerra el camí pel que hem vingut i emprenem un poc definit corriol (senyals verd-taronja escadussers) que careneja primerament, se’n aparta per enfilar-se fort per la fageda de l’obaga i la recupera fins al cim.

Puig de Comanegra (1557 m)
Vèrtex geodèsic al punt més alt però de nul·la prominència sobre una llarga carena que s’estén de llevant a ponent. La fageda, que per la cara nord arriba fins a la carena, impedeix albirar el paisatge per aquell cantó i contrasta amb els rasos del vessant meridional.
Sostre comarcal de la Garrotxa és partió de terme entre Montagut i Oix (Garrotxa), la Menera (Vallespir) i Camprodon (Ripollès).
Baixem carenejant vers el W per camí fàcil i evident fins a la Collada Fonda on girem al S i travessem el Pla de la Primavera.
Fora de camí (2), esquivem ginebrons i altres arbusts, creuem un corriol transversal (que no hem de seguir) i, pel costat d’una font i abeurador, anem a buscar la pista de la Bassa de Monars que prenem a mà dreta fins al proper revolt.

Coll del Boix (1195 m)
Quan la pista fa un marcat revolt és just el punt on l’abandonem per seguir a l’esquerra, pel llom de la carena, fins a localitzar indicis d’un corriol gens fressat, pràcticament perdut i que solament es fa evident en curts trams. Ens mena propers a la carena, vers el SW, pel vessant ponentí dons al llevantí (esquerra) hi tenim l’espadat dels cingles de la Gralla.
Quan recuperem la carena el camí es defineix més i trobem senyals de pintura verds (3) que seguim fins al collet.

Collet del Clotic (975 m)
Cruïlla de camins en una clariana (4). Baixem vers el SE per camí ben definit al començament que acaba desdibuixant-se dins de l’alzinar. Revoltem cap a W per entremig de marjades de pedra i de nou vers el SW. Sempre dins d’un espès alzinar.
Atenyem un camí molt més definit on recuperem els senyals que hem deixat al collet (5). Contraforts, marjades i restes de construccions de pedra seca evidencien un antic camí.
Passem als peus dels Cingles de Migdia i en poca estona més ens plantem al Collet del Sunyer.

  • (1)  La pista és apte per a turismes fins poc més enllà d’aquest mas.
  • (2)  Malgrat que és dibuixat al mapa. Resulta molt més pràctic baixar directament del cim a la Bassa de Monars per algun dels corriols dels Triadets.
  • (3)  Es tracta de la confluència, poc evident des d’on venim, amb el camí del Pla de les Falgueres (o de Falguers) que haguéssim pogut prendre, fent marrada, uns set-cents metres pista enllà. Els senyals verds son antics i sovint es confonen amb líquens a les pedres o a l’escorça de l’alzina.
  • (4)  Tres camins: El descrit a la ressenya, poc clar. El que baixa pel Clot del Trull, sota Can França (N). El senyalitzat (pintura verda) i que baixa al Collet del Sunyer pel vessant ponentí de la Carena de Ricolta (dibuixat parcialment al mapa).
  • (5)  Creiem, sense haver-ho comprovat, que es tracta de la confluència amb un corriol d’enllaç entre aquest i el que baixa pel vessant ponentí des del Collet de Clotic.





Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Puig de Bestracà

Circular partint d’Oix, a l’Alta Garrotxa

Comencem a caminar poc abans del Pla de les Guillasses on, a ma esquerra, hi ha un espai prou ampli per deixar-hi els vehicles. S’hi accedeix per una pista que surt a ma dreta de la carretera de mena d’Oix a Beget i passa ran de Cal Pei, seguint la Riera d’Oix. Poc més enllà del Pla de les Guillasses la pista esdevé impracticable si no es disposa de tot terreny.

Permet recórrer la bonica vall d’Hortmoier i visitar l’ermita de Sant Miquel i els ‘roures del rei’ uns exemplars monumentals i centenaris.

Observacions: a partir de la Portella nosaltres varem abandonar el camí per enfilar-nos al cim per la cresta. Però el camí continua fins dalt. A la baixada, desprès de Sant Andreu de Bestracà cal continuar sempre pel marge esquerre de torrent de Romegueres fins al punt d’inici. Però el camí és perdedor per poc definit.



Puig de Bassegoda

Per Sant Feliu el coll de Riu amb retorn pel de Principi i Sant Aniol d’Aguja. Opció d’escurçar la ruta retornant pel Caire de Comadells.

Distància 19 km (15 km baixant pel Caire de Comadells)
Desnivell acumulat 1500 m (1210 m pel Caire de Comadells)
Nivell de dificultat alta
Dates 14/07/2007 31/03/2011 29/01/2012
Cartografia Editorial Alpina. Alta Garrotxa (1:25.000)

Itinerari circular tot recorrent les Valls de Riu, de la Comella i els engorjats de Sant Aniol d’Aguja. Visitarem dues esglésies romàniques i passarem pel costat de masos i hisendes que antany deurien ésser principals i avui solament en resten ruïnes entre la malesa. Racons curulls d’història i llegendes. Camins que, reculant en el temps, ens recorden el pas de bosquerols, carboners, traginers, militars, contrabandistes i bandolers, en una contrada abrupta marcada per la frontera: amb el Vallespir tant a prop, al nord, a l’altra banda de la Muga. Paratges d’una especial bellesa descrits acuradament per Marià Vayreda. Pot resultar doblement gratificant llegir la seva novel·la “La Punyalada” quina acció s’emmarca en aquestes contrades, desprès de fer-hi una visita.

Tan podem fer la ruta en el sentit de les busques del rellotge, com en el contrari (tal com descrivim a la ressenya). En aquest darrer cas retornar per la Riera de Sant Aniol i refrescar-nos –si s’escau– amb un bon bany als seus gorgs, serà un al·licient afegit que pot comportar l’inconvenient de que a l’estiu hi ha una munió d’excursionistes i banyistes que concorren per un corriol força estret, fent-nos alentir el pas.

Una alternativa al Coll de Riu és la del Caire de Comadells que també podem utilitzar com a itinerari de tornada escurçant la ruta.

La qualificació de dificultat alta ens la mereix la combinació entre desnivell, llargària i el darrer tram d’accés al cim on cal fer dues curtes grimpades ajudats per esglaons i cadenes. Sense ser difícil, aquest pas pot suposar un problema a qui tingui vertigen o fòbia a l’alçada.

El recorregut transita entre corriols ben fressats i pistes. És senyalitzat amb diversos tipus de marques (excepte entre Coll de Riu i el cim). A la major part de cruïlles hi ha rètols indicatius, alguns amb horaris estimats. Però no pas a totes i com que hi concorren altres senders i pistes i els senyals amb pintura son de distribució força irregular (sovint, poc evidents on caldria), cal estar ben atents i el mapa resulta imprescindible.

Tot el camí és molt ombrívol entre vegetació ufanosa. Al solell hi predomina el pi i el roure i a la baga el faig, el castanyer i el boix. Travessarem diverses torrenteres, però no cal refiar-se’n. Solament podrem abastar-nos d’aigua amb seguretat a la part baixa quan seguim pel costat de la riera de Sant Aniol.

Accés.  Entre Castellfollit de la Roca i Sant Jaume de Llierca, cal prendre el trencall cap a Montagut i un cop allí, desviar-nos per la GIV-5231, estreta carretera que mena a Sadernes. És obligat aturar-nos i visitar el pont romànic de Llierca. Carretera amunt arribem a Sadernes i desprès de 2,5 quilòmetres de pista , comencem a caminar a l’alçada del Pont d’en Valentí. Hi ha diversos espais habilitats per a deixar-hi el vehicle, però hi ha restriccions de pas els caps de setmana i diàriament entre juliol i setembre, en aquest cas cal deixar el vehicle a Sadernes.

Pont de Valentí (340 m, rètol i corriol a l’esquerra que hi baixa). Bonic pont romànic ben restaurat. No cal baixar-hi. Poc més enllà, abans que la pista es bifurqui, prenem un corriol a mà dreta (rètol amb temps estimat de 3h 40’, senyals de pintura verd/taronja) en direcció al Bassegoda.

Emprenem el corriol ben fressat que puja fort entre l’alzinar fent llaçades vers el nord, guiats pels senyals de pintura verd/taronja.  Cruïlla en Y. Rebutgem un corriol a mà dreta (fita) que puja al cingle de les Cabres que queda sobre els nostres caps i seguim per l’esquerra fins a Sant Feliu.

Sant Feliu de Riu (530m) Reprenem camí vers llevant per una pista, en moderada pujada. És la continuació de la que puja a Sant Feliu paral·lela i a menys cota que el nostre corriol, tot passant per la Font de les Deus.

Pla de Riu (590m) Cruïlla indicada (a la dreta) vers la Mare de Déu de les Agulles i Bassegoda. Seguim recte (a la dreta) encara que fem marrada però val la pena passar prop del mas de la Plana fent poc desprès un gir de 90º a l’esquerra.

Mas de la Plana (637 m), a l’extrem ponentí del Pla de Riu (o de ca n’Agustí), ampli i verd, als peus del Martanyà. El travessem, fem una colzada de 90º a la dreta tot deixant el Mas de Ca l’Agustí al fons a l’esquerra. Entremig de la castanyera d’aquest mas recuperem la pista per la que podíem haver optat a la cruïlla de la de la Plana.

Cruïlla (700m). Deixem la pista que continua cap al Coll de Riu, per on també hem de passar, però que hi puja fent considerables marrades. Prenem un corriol a l’esquerra i pels collets de Vinardell i de la Caseta (ruïnes) abastem a l’ermita de les Agulles. Si tenim la intenció de baixar pel Caire de Comadells podem deixar la visita a les Agulles per a la tornada i, a l’alçada del collet de la Caseta, prendre un corriol que ens mena a la pista.

Mare de Déu de les Agulles. (870 m). Ermita d’origen romànic del segle XII. Vers el N surt el corriol del Cingle de Comadells. Vers el NE, segons el mapa, un corriol ens hauria de deixar ben aviat sobre una colzada de la pista que passa molt propera. Però el camí més evident i fressat marxa vers el ESE i també en poca estona ens deixa sobre l’esmentada pista però un parell de revolts abans, amb el que fem marrada. D’una forma o de l’altra continuem per la repetida pista fins al coll.

Coll de Riu (990m). Cruïlla de pistes i camins. Diversos indicadors però cap assenyala el Puig de Bassegoda. Un corriol poc fressat al començament, però aviat evident i clar, marxa de la cruïlla vers el nord. Aviat ens fa saber de quin pal va fen-nos grimpar. Desprès ens passeja per sobre unes codines de roca descomposta i més endavant ens espera amb trams de tartera. Sempre amb un pendent que fa perdre l’alè, obligant-nos de tant en tant a cercar la complicitat de l’escassa vegetació que subsisteix entre el rocam. Així fins a la base de la muralla rocallosa que envolta el cim a l’alçada de l’esvoranc que separa els dos cims.

Peu de l’esvoranc entre cims (1300m). La Taula d’en Gustí és el cim de l’esquerra i la d’en Sala el de la dreta (principal). Si volem baixar pel Caire de Comadells haurem de retornar aquí i seguir cap a l’esquerra per un poc evident corriol que més endavant va definint-se guiats per fites escadusseres. Marxem cap a la dreta voltejant aquesta cara de migdia en sentit contrari a les busques per anar a trobar el pas clau. Senyals amb pintura verda ens hi acompanyen i esglaons, ganxos i cadenes ens ajuden en dues curtes grimpades fins al cim.

Puig de Bassegoda (1.375 m) La descripció del paratge la recorda una placa del Centre Excursionista d’Olot, extreta del pròleg de La Punyalada de Marià Vayreda: “Dalt del Puig de Bassegoda, com posat exprés pera confort del excursionista afadigat, hi hà un canapè de blaníssima herba i sòlit respatller de pedra, hont algont temps jo m’hi asseya sovint, contemplant sempre ab el mateix interés el grandiós panorama que s’extenía a mos peus”.

Davallem per un fressat corriol, perdent alçària ràpidament vers el nord, fins al Pla de la Bateria on una pista ens deixa al coll de Principi.

Coll de Principi (1128m, rètol indicador). Abastem el una altra pista (un ramal de la mateixa que hem deixat al coll de Riu) per on transcorre el GR 11 que ja no deixarem fins al coll del Molí, a la Riera de Sant Aniol. La seguim una estona en baixada tot girant a ponent. L’abandonem per prendre un corriol a l’esquerra que s’endinsa al bosc en fort pendent. Passades les ruïnes del Corral de Principi, abastem un bonic exemplar de roure.

Força més endavant, al llom d’un replec de la Serra de Banyadors, abastem les ruïnes del Mas de Can Pincipi i seguim en constant i ferma baixada, alternada amb alguns curts trams de pujada en superar les torrenteres. Deixem a la dreta el corriol a Sant Vicenç i arribem al Coll Roig.

Coll Roig (853 m.) que ens obre a la vall de la Comella. Fins aquí hem seguit pel solell, ara continuarem per la baga. Aviat el corriol enfila la tartera que cau per la cara nord del Martanyà. El pedregar és ben assentat i el camí hi passa ferm. Després baixem fent llaçades per dins del bosc fins a travessar la Riera de la Comella, ben propers al Coll del Molí.

El Prat, coll del Molí (428m). Diversos rètols indiquen una munió de destinacions. Tants aquí baix i pocs o cap allà on caldrien!

Tant si ja hi hem estat com si no, és obligada la visita a Sant Aniol d’Aguja i omplir la cantimplora a la font de deu generosa. Ens queda a un quart d’hora, seguint el GR vers el nord. I si anem amb prou de temps, podem arribar-nos fins al bonic Salt del Brull. Desprès refarem el camí fins al Coll del Molí i, vers migdia, anirem resseguint el ben fressat i senyalitzat corriol que alterna entre un marge i l’altre pel costat de la Riera de Sant Aniol. Aquest és probablement el tram més bonic del camí passant per racons de gran bellesa com la Gorja del Citró, el Goleró o la petita presa del Gomarell. I si el temps i les ganes acompanyen podem refer-nos del cansament de la jornada prenent un bany a les seves aigües cristallines.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Mare de Déu del Mont

pel Castellot i Sant Llorenç de Sous

El santuari de la Mare de Déu del Mont és un santuari marià situat sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l’extrem meridional de l’antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d’Albanyà (Alt Empordà). La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l’Empordà.



Cingles de les Cabres i Gitarriu

Des del Pont de Valentí pel Querforadat i el Treu Petit

Distància 5,7 km
Desnivell acumulat 671 m
Nivell de dificultat difícil
Data 18 de febrer de 2011
Cartografia Editorial Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)
Querforadat
el Querforadat

Petita ruta circular ―us ocuparà una matinal― amb un itinerari tant atrevit com bonic.

Al marge esquerre de la riera de Sant Aniol, sobre el Pont de Valentí, s’alça el Cingle de les Cabres que s’allargassa vers sol ixent pel de Gitarriu. A l’Alta Garrotxa, una contrada d’orografia trencada i abrupta, curulla de racons d’obligada visita per a qualsevol excursionista.

M’encurioseix el mot “Gitarriu”. Als peus de la cinglera hi ha la Vall de Riu.

La dificultat radica en que cal grimpar per guanyar el cingle per passos força aeris. El punts més compromesos estan equipats amb cordes, parabolts i cables. Malgrat tot, no és gens recomanable per a persones que pateixin fòbia a les alçades o poc fetes a trescar. Per a la resta diguem que te aquell puntet de pujada d’adrenalina que complementa unes vistes espectaculars per arrodonir una sortida plaent que no us importarà repetir a la propera ocasió que es presenti.
Accés. Anem fins a Sadernes per la GIV-5231 des de Montagut i prenem la pista que enfila la riera de Sant Aniol. Deixem el vehicle a la tercera i darrera zona d’aparcament, passat el segon pont[1]. Comencem a caminar seguint la pista fins a l’alçada del Pont de Valentí (rètol i corriol a l’esquerra que hi baixa). Poc més enllà, abans que la pista es bifurqui, prenem un corriol a mà dreta (rètol, senyals de pintura verd/taronja) en direcció al Bassegoda.

Pont de Valentí (340 m). Bonic pont romànic ben restaurat. No cal baixar-hi. Emprenem el corriol ben fressat que puja fort entre l’alzinar fent llaçades vers el nord, guiats pels senyals de pintura verd/taronja. Ben aviat l’abandonem.

Tartera (390 m 10’). Cruïlla en Y. Deixem el corriol pel que veníem que continua cap a Sant Feliu de Riu i prenem el ramal a la dreta (fita) que, vers sol ixent, enfila per la tartera. Senyals de pintura (punts) vermells. Tot i que és fressat, resulta perdedor entremig del pedregar. Mena a la base de la cinglera que tenim sobre els nostres caps on hi ha diverses vies d’escalada. Això fa que trobem altres ramals que busquen la base de la paret. Parant força atenció podem anar seguint els senyals que ens menen pel millor camí facilitant-nos els trànsit per una zona descomposta i de fort pendent.

Abastem el peu de la cinglera, sota impressionants parets verticals i balmes. Resseguim ben arrapats al peu de la paret que tenim a mà dreta, vers el nord. Guanyem alçària per salvar un esperó passat el qual, ens cal davallar de valent fins on el cingle sembla que vol tombar i se’ns presenta més accessible.

Pas del Cabró (535 m, 40’). Comencem la grimpada. Hi ha parabolts per assegurar el pas amb una corda. Passos fàcils (II/II+) malgrat que aeris, però amb bons agafadors i roca ferma. Un passamà de corda protegeix un flanqueig. Anem a cercar la base d’una lleixa que, de cara a la paret, puja esbiaixada d’esquerra a dreta. Quan l’abastem continuem per la base de la paret, ara vers migdia. Passem vora l’entrada d’una cova[2] i més amunt, quan la lleixa acaba ran de cingle, pugem uns pocs metres a l’esquerra fins a un relleix on hi ha una balma en una balconada i el Querforadat.

Querforadat (690m, 1h 30’). Tal com el seu nom indica és un esvoranc, millor dit: una petita cova que permet el pas entre el rocam. Hi entrem per la boca més estreta fent una curta grimpada, ajudant-nos d’una sabina providencialment situada al peu. A l’altra banda s’obre com un gran finestral abocat al cingle que ens permet recrear-nos amb la contemplació de l’entorn. Un indret fantàstic, pràcticament sota el fil de la carena. Per abastar-la ens queda superar el pas més compromès del dia: és fàcil i està protegit per un sòlid cable, però imposa respecte per aeri. Un cop superat podem, si cal, ajudar els companys assegurant-los amb corda. Hi ha un parablot instal·lat per aquest fi.

Per una estreta lleixa, en pocs metres, abastem la carena. Des d’aquest punt seguirem un ben definit corriol, senyalitzat amb pintura vermella i fites, que s’enfila vers gregal (NE) separant-nos del fil del cingle. Rebutgem un ramal a l’esquerra que ens mena al cingle sense continuïtat aparent. Guanyem alçària per pendent entre moderat i fort entremig d’un bosc mixt de pi i alzina. Deixem a mà dreta un precari ramal de la pista que puja des de Sadernes pel costat del Puig de Cufí.

El nostre corriol fa un gir de 90º a la dreta i, entremig del pedregar, guiats per fites sovintejades (sembla que els senyals de pintura han desaparegut temporalment) abastem de nou la carena ran de cingle, en una àmplia balconada que ens permet esplaiar-nos amb l’àmplia perspectiva de tota la contrada i el Pirineu oriental. De Rocacorba al Canigó, del Puigsacalm al Bassegoda que ens presenta imponent la seva cara ponentina, on hi albirem l’ermita de la Mare de Déu de les Agulles. Albirem Talaixà i tota la carena del Puig de les Bruixes. La Serra Llobera i el Montnegre, la fondalada de Sant Aniol i el Clot de les Puces, el Puig d’en Coll, el Martanyà, el Mont… Més propers, als nostres peus, els Plans de Muntada i Sant Feliu de Riu.

Resseguim el sender vers sol ixent, propers al cingle i guiats de nou pels senyals de pintura. Aviat abastem el grau.

El Treu Petit (964m, 2h 25’). És el grau per on el camí guanya la cinglera pel nord. El cingle de Gitarriu continua ben alterós vers sol ixent. Emprenem la baixada entre les llaçades d’un camí ben fressat, per una fondalada on la cinglera és menys abrupte. Passem per una fageda. Transitem desprès per la tartera als peus del cingle en direcció a gregal. El camí hi és ben aposentat i no ofereix cap problema.

Camí al Coll d’Espinabell (840m, 2h 45’). Quan a la cruïlla abastem aquest camí, el prenem a mà esquerra, vers ponent. Anem perdent alçària paulatinament per entremig del Bac de Riu. No hi ha senyalització, solament algunes fites esporàdiques, però el camí és franc i evident. Seguim bona estona vers ponent i, desprès d’una llaçada vers el nord, marxem cap a garbí (SO).

Camí a Sant Feliu de Riu (580m, 3h 30’). El nostre camí ens aboca al que mena a Sant Feliu de Riu i al Bassegoda, que prenem a mà esquerra. Recuperem els senyals de pintura verd/taronja i vers migdia, en mitja hora més abastem la cruïlla on l’hem abandonat a l’anada i la pista a l’alçada del Pont de Valentí (340m, 4h)


[1] Hi ha restriccions de pas els caps de setmana i diàriament entre juliol i setembre. En aquest cas deixar el vehicle a l’aparcament de Sadernes (afegiu-hi 2,5 quilòmetres).
[2] Suposem que es tracta de la Cova de les Cabres. Ens ho fa pensar la presència d’excrements d’aquest animal.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Sant Aniol d’Aguja

Del Pont de Valentí al Salt del Brull. Retorn pel Salt de la Núvia i (opcional) per Talaixà

Distància 10km
Desnivell acumulat 500m
Nivell de dificultat fàcil
Data 9 de novembre de 2010
Cartografia Editorial Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)

Us proposem la visita a un dels indrets més bonics de l’Alta Garrotxa, a tocar del Vallespir: la vall de la riera de Sant Aniol. Passarem per paratges i gorgs bellíssims on la natura combina feliçment abruptesa i exuberància. Visitarem l’ermita de Sant Aniol d’Aguja i encara, aigües amunt, ens engorjarem fins a l’idíl·lic Salt del Brull.
Per retornar dues opcions: Pel Salt de la Núvia, on gaudirem d’una perspectiva a vol d’ocell de tota la contrada i, si encara volem allargar-ho una mica més, pujarem a Talaixà.
Tot i que és una vall tancada i abrupte ens adonarem que havia estat molt habitada: ponts, molins, hostals, carboneres, masos escampats arreu, camins antics i graus treballosament guanyats a la roca. Racons curulls d’història i llegendes que, reculant en el temps, ens recorden el pas de bosquerols, carboners, traginers, militars, contrabandistes i bandolers. Paratges d’una especial bellesa descrits acuradament per Marià Vayreda a la seva novel·la “La Punyalada” quina acció s’emmarca en aquestes contrades.
Els camins son ben fressats i senyalitzats. No hi ha dubtes d’orientació ni passos complicats. Però creuarem diverses vegades la riera a gual i això comporta mantenir l’equilibri amb la possibilitat d’acabar de peus –o de cul– a l’aigua.
Qualsevol època de l’any és bona per anar-hi, tot i que a l’estiu el tram de la riera és molt concorregut per banyistes. Si el temps acompanya, no us oblideu el banyador i la tovallola. Refrescar-nos amb un bon bany als seus gorgs, serà un al·licient afegit.

Observacions
Tingueu en compte que la cobertura de GPS a les gorges sovint resulta pobre i pot induir a l’error. Per aquest motiu les lectures d’alçada dels punts dels tracks poden diferir sensiblement de la realitat. La seva posició però, s’ha corregit manualment sobre mapa topogràfic (1:5000) i ortofotomapa de l’ICC per tal de minimitzar el marge d’error.

Accés
Entre Castellfollit de la Roca i Sant Jaume de Llierca, cal prendre el trencall cap a Montagut i un cop allí, desviar-nos per la GIV-5231, estreta carretera que mena a Sadernes. És obligat aturar-nos i visitar el pont romànic de Llierca. Carretera amunt arribem a Sadernes i desprès de 2,5 quilòmetres de pista, comencem a caminar a l’alçada del Pont d’en Valentí. Entre Sadernes i el pont trobem diversos espais habilitats per a deixar-hi el vehicle, però hi ha restriccions de pas els caps de setmana i diàriament entre juliol i setembre. En aquest cas deixar el vehicle a l’aparcament de Sadernes.

Pont de Valentí (340 m, rètol i corriol a l’esquerra que hi baixa). Bonic pont romànic ben restaurat. No cal baixar-hi. Marxem pel camí carreter vers el N. Deixem a mà dreta el corriol (rètol) al Cingle de les Cabres i al Bassegoda per Sant Feliu i poc més enllà, quan la pista es bifurca, rebutgem el ramal de la dreta que puja a Sant Feliu i el Pla de Sant Agustí.
Per unes bones passeres travessem la riera a gual, rebutgem un ramal a l’esquerra i continuem, pista enllà pel marge dret. Vora el camí abastem les ruïnes primer de la Farga i més endavant del Molí de Riu.
Poc més enllà abandonem la pista per un corriol senyalitzat a mà dreta (gran plafó dedicat a l’ermita i l’aplec de Sant Aniol). A partir d’aquí seguim senyals verd i taronja. Creuem de nou la riera a gual, aquest cop per passeres no tant còmodes i, marge esquerra enllà, atenyem el Gomarell.

El Gomarell(357 m)
Resclosa per a la captació d’aigua de boca (bany prohibit). Al marge dret queden les Planes de la Muntada i el mas homònim. Superem la resclosa i marxem pel camí excavat a la pedra pel marge esquerre (dreta en el sentit de la marxa).

Gorja del Citró (395m)
A l’entrada d’aigües d’un bonic gorg, passem de nou al marge dret per una sòlida passarel·la i continuem pel camí obert a la pedra fins que, poc més amunt, ens cal reprendre el marge esquerre creuant de nou la riera a gual.
Deixem sobre nostre, a la dreta, el Prat on hi ha les ruïnes d’un mas i atenyem una cruïlla de camins.

El Prat, Coll del Molí (430m)
Diversos rètols indicadors. Per l’esquerra ve el camí de Sant Aniol (GR-11) que continua per la dreta cap Albanyà pels colls Roig i de Principi (accés al Bassegoda). També per aquesta banda marxa un camí que, pel Collet de Clarioles, puja a Ribelles o la Comella.
Continuem pel marge esquerre fins a una cruïlla, tant per un ramal com per l’altre anirem a parar al mateix lloc. Pel de l’esquerra però, passarem prop de les ruïnes del que fou el Moli de Sant Aniol.
Més enllà albirem a l’altre marge l’àbsida de l’ermita. Aviat deixem un corriol a mà dreta (un altre accés al Collet de Clarioles que farem servir si optem per pujar a la part superior del Salt del Brull) i per una sòlida passarel·la ens plantem a Sant Aniol.

Sant Aniol d’Aguja (445m)
Dit també Sant Aniol d’Uja. Esglesiola romànica del s. XI, a l’indret on hi havia un monestir benedictí documentat ja al s. IX. Davant de l’església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, fins fa poc abandonada i en ruïnes (1). També hi ha una generosa font.
Des de temps ben reculats, cada any per Pasqua Granada, s’hi celebra l’aplec de Sant Aniol (o dels Francesos) que reuneix gent de la Garrotxa i del Vallespir.
Marxem pel marge dret de la riera de Sant Aniol vers el N per bon i fressat camí que s’espatlla considerablement a l’alçada del Gorg Fosc.
El Gorg Fosc, conegut també com a Gorga Fosca o Gorg Blau és un bon toll d’aigües verd turquesa alimentat per un bonic salt.
A partir d’aquí ens caldrà progressar per la llera buscant els millors passos, sovint saltant de pedra en pedra per esquivar els tolls, fins al Salt del Brull.

Salt del Brull (500m)
Salt de 40m en dues graonades per on la riera s’esbalça sobre un profund gorg, en una raconada deliciosa.
Retornem sobre els nostres passos en direcció a Sant Aniol i, pocs metres abans d’arribar-hi, prenem un evident corriol a mà dreta seguint el GR en sentit contrari. En moderat pendent comencem a guanyar alçada vers el S, parant molt de compte a no confondre’ns amb el camí que, des d’aquest mateix punt puja per Can Barrufa, vers el W, a les Balmes d’Uja.
Passem pel grau conegut com Portell de la Guilla, guanyant alçària contínua però còmodament.

Salt de la Núvia (550m)
Quan el camí fa un gir de 90º vers el W. Som al Malpàs de la Quera, més conegut com Salt de la Núvia (2). És una magnífica talaia sobre tota la vall de Sant Aniol i els voltants. Als nostres peus destaca el mas de la Muntada sobre les seves Planes.
Pocs metres més enllà abandonem el camí principal (GR 11) que puja a Talaixà per un ben definit corriol a mà esquerra que, en poca estona, ens deixa a les planes.

Planes de la Muntada (360m)
L’abastem poc més o menys a l’alçada del Gomarell però al marge dret, el contrari de l’anada. Continuem per aquest marge vers el S primer per corriol i després per la pista del mas que no és altra que la que hem seguit a l’anada i que ara desfem fins al Pont de Valentí.

VARIANT PER TALAIXÀ

Aquesta opció ens permet allargar la ruta fins al Coll de Talaixà . Nucli dispers a l’entorn de l’església de Sant Martí on a primeries del segle passat hi havia censades 130 persones. Avui no hi viu ningú de forma estable.
Opcionalment podem separar-nos del camí per visitar la cova de la Feixa Closa o pujar al Ferran.

Salt de la Núvia (550m)
Marxem vers el W pel GR rebutjant el camí que a mà esquerra baixa a les Planes de la Muntada.

Feixa Closa (640m)
Unes inicial amb pintura vermella “FC” ens indiquen el camí, a mà dreta, per pujar a la cova de la Feixa Closa (3) (25’ anada). Camí enllà travessem el ruïnós mas de la Quera i prosseguim fins al Coll de Talaixà.

Talaixà (755m)
Situat al coll homònim que separa les valls de Sant Aniol de la d’Hormoier Hi ha un refugi del C.E. Olot, amb una part lliure per a 6 persones. Des d’aquí es pot pujar en poca estona al Ferran (983m 40’ anada)
Prenem un camí ben fressat que baixa pel marge dret del Clot de Talaixà vers el SE. Passem pel costat de diverses antigues carboneres, fàcils d’identificar per les parets que conformaven els fons pla. Testimonis d’una activitat antigament important: el carbó d’alzina.
Rebutgem a mà dreta un corriol que mena al Grau de Sadidorta, creuem dues vegades la pista de la Quera, mentre anem baixant cap a la riera. Quan hi som ben a prop, el camí ens mena seguir pel marge dret dins al Pont de Valentí.

ACCÉS A LA PART SUPERIOR DEL SALT DEL BRULL I INFERIOR DEL SALT DE LA CAPA

Podem trigar-hi aproximadament 1h25’ (anada)

Cruïlla al Coll de Clarioles (435m)
Des de Sant Aniol d’Aguja tornem enrere travessant la passarel·la per la que hi hem arribat. Pocs metres més enllà surt a mà esquerra un corriol (senyals grocs) que s’enfila fort vers l’E. fins al Collet de Clarioles.

Collet de Clarioles (555m, 20’)
Rebutgem al camí que, per la dreta, mena a les Canals i al Pla Ballador. Ens enfilem vers el N seguint els senyals grocs. Bona estona més amunt el camí es bifurca (40’).

Camí a Can Llebre (745m)
Rebutgem el ramal de la dreta, més fressat, que s’adreça al Pujant d’en Llebre. Marxem a l’esquerra (fites).
El rastre del corriol es fa difícil de seguir mentre anem baixant en direcció a la riera per un alzinar pedregós.
Abastem la llera (1h15’). A l’esquerra tenim la part superior del Salt del Brull.
Llera amunt, en uns 10’ (1h25’), abastem el Salt de la Capa. La forma que ha pres la tosca recorda aquesta peça.
El salt inferior és d’uns 15 metres, però un dels esglaons superiors fa 40 metres.

  • (1) A finals d’estiu del 2013 s’hi van començar obres de rehabilitació i hom espera reobrir-hi el refugi.
  • (2) Conta la llegenda que una fadrina de la veïna casa de la Quera va preferir esbalçar-s’hi abans que casar-se amb un home a qui no estimava. Una altra versió atribueix la mort de la donzella a la caiguda de la seva cavalcadura atemorida per l’estrèpit produït per les galejades dels trabucs dels amics del nuvi.
  • (3) Petita cavitat tubular i sostre baix (cal passar-hi agenollat) que acaba a l’altre extrem en una balconada sobre les parets del Cingle de les Manrades.
Detall de l’itinerari sobre mapa de l’Ed.Alpina (Alta Garrotxa). En blau les variants de Talaixà i part superior del Salt del Brull.


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Via romana del Capsacosta

De Sant Salvador de Bianya a Sant Pau de Segúries

Distància 9,4 km
Desnivell acumulat 569 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de gener de 2010
Cartografia Editorial Alpina. Alta Garrotxa (1:25000)

Els arqueòlegs consideren probable que la calçada empedrada que uneix Sant Salvador de Bianya amb Sant Pau de Segúries sigui d’origen romà. Podria tractar-se d’un ramal secundari de la via Augusta que, procedent del Vallespir i passant pel Coll d’Ares, anava a buscar la vall del Fluvià. Altres, sense cap fonament seriós, la vinculen a la Via Annia i les hipòtesis més fantasioses, troben aquí l’origen toponímic de la Vall de Bianya. Malgrat que la datació constructiva és incerta, te molts elements comuns a altres vies atribuïdes fonamentadament a l’època romana.
En qualsevol cas és una antiga via que fins fa relativament poc (primeries del segle XX) va servir de nexe entre les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Es troba documentada –malgrat que parcialment- des del segle X. Posteriorment va formar part del camí ral d’Olot a Camprodon. Amb la construcció de la carretera (actual C-153) els anys 1926-27, va caure en desús, relegada únicament a camí ramader i deteriorant-se progressivament.
Arran de la construcció dels túnels de Capsacosta (1992-94) la concessionària de l’obra (Dragados y Construcciones SA) per llei, va haver d’invertir l’1% del pressupost en accions culturals. Part d’aquests fons es destinarien, sota la tutela de la Generalitat, a consolidar i restaurar alguns trams de la via.
Actualment la Via del Capsacosta és ben senyalitzada i ofereix al visitant un recorregut museïtzat. Fou declarada Be Cultural d’Interès Nacional, però els recursos destinats son clarament insuficients i resta molt per fer-hi. A tall d’exemple hem pogut constatar com l’erosió continua malmetent-la.
La visita és un agradable i fàcil recorregut que podem fer en poc més de tres hores. Tant podem començar-lo des del Ripollès, a Sant Pau de Segúries, com des de la Garrotxa, a Sant Salvador de Bianya. El tram més interessant però es troba al sector llevantí, entre Sant Salvador i la Collada de Capsacosta. Hem pogut comprovar que és molt visitada.

Accés. Al km 214 de la C-26 ens desviem cap a Sant Salvador de Bianya per la C-153a. Passat el llogaret de Sant Salvador continuem en direcció a Sant Pau de Segúries. Poc més enllà, al punt quilomètric 74,5 trobem a mà dreta el un monòlit informatiu de la via. Just a l’esquerra hi ha un petit espai per aparcament.

Cal Ferrer (583 m). Ruïnes d’un edifici del segle XVII que havia estat hostal i posteriorment ferreria. El monòlit de l’altra banda de la carretera te uns visors amb diapositives que ens il·lustren sobre diversos aspectes de les vies romanes.[1]
Comencem a caminar seguint la via, ben senyalitzada i evident. Trobem sovint estaques metàl·liques amb il·lustracions explicatives dels diferents elements constructius: contraforts, cunetes, trenca-aigües, clavegueres, pilons guarda-rodes, plataformes giratòries, etc. També d’altres construccions pròpies d’un camí ral com un antic hostal (Cal Sargantana) o una antiga pedrera.
La via te diverses variants, més planeres i, pel que sembla, de característiques constructives ben diferents (corbes de punt rodó, etc.). Son, probablement de datació més tardana. Estan senyalitzades. Podem optar per anar íntegrament per la via i retornar seguint aquestes variants. A mitja pujada ens cal creuar la carretera que hem deixat a Cal Ferrer.
En alguns trams la via salva el pendent serpentejant en curts trams rectes sostinguts per plataformes quadrades i murs de contenció de grans blocs de pedra seca. En general el pendent no passa de suau o moderat (10%~20%). La calçada està construïda a base de dues fileres de carreus quadrats o rectangulars. L’amplada oscil·la entre els 3 i els 5 metres i escaig.

Collada de Capsacosta (982 m, 1h 15’), punt més alt del recorregut, termenal comarcal entra la Garrotxa i el Ripollès. Un plafó ens fa adonar de la diferència entre un vessant i l’altre. Fins ara ens hem trobat sobretot pi i alzina. A partir d’aquí anirem davallant cap a Sant Pau de Segúries, quines primeres cases ja s’albiren al fons. Trobarem freixes, roures i prats dedicats al pasturatge.
Prenent una variant passarem per la font de l’Arç (942 m, 1h 25’), lloc ben arranjat i obac que a l’estiu deu fer bo parar-s’hi una estona. Disposa de fogons i taula.
Més avall deixem a mà dreta les primeres cases del poble (Cab Barramba) i trobem un monòlit informatiu (889 m, 1h 35’), semblant al de Cal Ferrer. A partir d’aquí encetem un tram pavimentat. Passem pel costat de Can Catiu, Can Cels, l’Hostal de Dalt i retrobem la carretera. A l’altra banda hi ha Sant Pau Vell (883 m, 1h 45’).

Retornem pel mateix camí, prenent les variants allí on havíem seguit per la via o a l’inrevés. Hi esmercem 1h 15’.

  • [1] La part visitable de la via comença realment força més avall, al Pas dels Traginers, tot seguint la riera de Sant Salvador fins al pont de la Coromina.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF