Arxiu de la categoria: Cadí-Pedraforca-Moixerò-La Tosa

Roca de la Moixa

Per l’Afrau dels Cortalets, baixant pel Forat de Vimboca

Distància 15,2 km
Desnivell acumulat 1281 m
Nivell de dificultat difícil
Data 17 d’octubre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Moixeró/La Tosa (1:25000)

Circular que ens permet visitar la meravella del pont natural de l’Afrau dels Cortalets i enfilar-nos a una bona talaia de sobre l’Alt Berguedà i la Cerdanya. La baixada seguint les gorges del Torrent d’Oreis és la cirereta d’un pastís que prendrem molt de gust i pairem d’allò més be.
Itinerari difícil atenent a la seva llargària, desnivell acumulat i trams sense camí definit. En general no presenta problemes d’orientació, però alguns accessos no resulten fàcils de localitzar. Tampoc hi ha passos delicats, únicament trams de fort pendent.

Accés
Sortim de Bagà per la carretera de Coll de Pal. La deixem en un tancat revolt a mà esquerra per una pista asfaltada pel marge esquerre del Bastareny. Abans del pont de Sant Joan de l’Avellanet, n’agafem una altra a mà dreta, passem per Cal Cerdanyola i continuem fins al Pont de Monnell, on hi ha un petit espai d’aparcament just a l’accés de l’Adou del Bastareny.

Pont de Monnell (941 m)
Creuem la barrera i marxem (W) per la pista que segueix el marge esquerre del Torrent de la Muga.

Camí de Vimboca (1000 m)
A mà dreta de la pista. Indicat amb un rètol. Retornarem per aquí.

Torrent de la Muga (1200 m)
Fi de la pista. Continuem per camí. Deixem a mà dreta el que va a la casa de la Muga (ruïnes) i a l’ermita de Sant Romà d’Oreïs (ruïnes). Travessem el torrent i ens enfilem per l’altre marge (dreta hidrogràfica) en fort pendent, guiats per fites sovintejades (NW).
Més amunt tornem a creuar el torrent i continuem per pendent entre fort i molt fort vers el N.

Els Cortalets (1616 m)
Pradell i antiga cabana enrunada, a la carena d’un llom entre el Bac de la Muga i el torrent homònim. Just al nord, a l’altra banda del torrent, podem albirar el pont natural. Els ullals queden amagats pel pilar.
Deixem el camí pel que hem vingut i que careneja cap al Planell de Dalt i en prenem un altre a la dreta que baixa esbiaixadament (NW) a creuar la llera per l’Afrau dels Cortalets, guiats per fites sovintejades.
Creuem de nou el torrent i ens enfilem per l’altre marge per terreny rocallós en direcció a l’evident pont de pedra natural. No l’afrontem directament sinó que pugem per una mena de canaleta, deixant-lo a mà esquerra. Quan el tenim ben a la vista, ens hi acostem baixant-hi des d’un petit esperó rocallós (1).

Pont natural (1775 m)
Forma dos ullals altíssims separats per un pilar que és la continuació del cingle.
Retornem a l’esperó rocallós i, sense camí definit, ens enfilem vers el NE i posteriorment a N, en direcció al Pradell, que és un cap pelat a la carena, fàcilment identificable. Pendent entre fort i molt fort per terreny franc.

Camí de la Feixa (2051 m)
Atenyem un corriol transversal i el prenem a mà dreta (E) flanquejant per la falda al solell de la Serra de la Moixa. Camí poc senyalitzat (fites escadusseres) però tothora ben fressat.

Coll de la Moixa (2019 m)
Entre el Pradell i la Roca de la Moixa. Resseguim l’allargassada carena (E) fins al punt culminant.

Roca de la Moixa (2053 m)
Abrupte pel vessant cerdà, menys rost pel berguedà. Bona talaia dels cims que separen les valls d’Andorra de l’Alt Urgell i la Cerdanya. També sobre l’Alt Berguedà.
Retornem al coll i prenem el GR (E) ara per la baga (vessant cerdà) de la Serra de la Moixa, per camí molt definit i profusament senyalitzat.

Coll de Vimboca (1798 m)
Cruïlla de camins. Deixem al GR que s’adreça al Coll de Pendís i rebutgem el camí que puja dels Cortals de l’Ingla. Baixem a la dreta (SE) per camí ben fressat.
Passat una esperó, mena de mirador sobre la vall del Torrent d’Oreis, i bastant abans (225 m) del coll de Galigan, deixem el camí per baixar a mà dreta en direcció al torrent. Camí inicialment molt poc fressat però ben fitat (2). Fort pendent de baixada mentre el camí es va definint millor fins esdevenir ben fressat.
Creuem diversos cops el llit del torrent mentre anem encaixonant-nos cap a una estreta gorja.

Forat de Vimboca (1325 m)
A la part més pregona i encaixonada del torrent d’Oreis, flanquejat d’alts espadats. Passem per sota la boca d’una cova i poc més enllà per la surgència de la Font de l’Oferta i una altra cova.
Continuem encara per fort pendent, camí ben definit i fitat, canviant un cop i un altre de marge.
La vall sembla obrir-se per tornar-se a tancar a l’alçada del Baomot de Vimboca, que veiem penjat al cingle de l’esquerra.

Camí de Monnells (1045 m)
Bifurcació. Deixem a mà esquerra el camí que va a la casa de Monnells. Poc abans hem obviat un poc definit corriol que, per la dreta, puja a les ruïnes de l’ermita de Sant Romà d’Oreis.
Poc més avall atenyem la pista que hem seguit a l’anada.

  • (1) És el que ens ha semblat més fàcil. Adreçant-nos-hi directament de pujada les boixedes ens fan l’accés incòmode.
  • (2) Cal estar molt atent dons els primers metres el camí no és gens visible. Solament una fita, separada del camí principal, ens l’assenyala. Aviat trobem més fites i rastre evident del camí.




Video de jamMADTEAM al canal YouTube

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pedraforca. Pollegó Inferior.

Per la Gran Diagonal i retorn per les Costes d’en Dou

Distància 5,6 km
Desnivell acumulat +796 m
Nivell de dificultat difícil
Data 11 de maig de 2013
Cartografia Ed. Alpina: Cadí-Pedraforca (1:25000)

No hi ha gaire opcions –vies d’escalada a banda– per coronar el Pollegó Inferior. Aquest itinerari recorre dues de les tres que conec. Totes prou exigents dons obliguen a salvar un important desnivell en poca distància.
Pujarem per la Gran Diagonal, una lleixa esbiaixada a la cara sud (d’aquí el seu nom) que disposa d’un tram equipat amb cadenes. Desprès progressarem per terreny rost, amb algun pas amb pati i, per arrodonir-ho, superarem una canaleta amb un ressalt de IIIº.
El retorn per la carena de les Costes d’en Dou, tot i que és més fàcil, resulta un bon trencacames.
Casc recomanable sobretot si el grup és nombrós. Haurem de tenir molta cura de no fer caure pedres. La corda ens serà útil si anem amb gent poc avesada.
És una ruta per aquells que ens agrada grimpar i volem allunyar-nos de les habituals romeries al Pedra, però de dificultat superior a la del Canal del Verdet. Si ens fa basarda passar per la Gran Diagonal, podem optar per anar i tornar per les Costes d’en Dou on no trobarem altre obstacle que alguna grimpada i l’exigent desnivell.

Refugi Lluís Estasen (1675 m)
Marxem vers el S seguint el PR C-123, flanquejant la falda llevantina per camí ben fressat i senyalitzat. No ofereix cap dubte i ens mena fins a la tartera de Saldes, que travessem en diagonal enfilant-ne un curt tram.

Tartera de Saldes (1815 m)
A l’alçada d’un gran bloc abandonem el PR que puja a l’enforcadura i anem a l’esquerra (indicació pintada a la pedra) per un corriol inicialment ben definit, enfilant-nos pel marge dret (esquerra en el sentit de la marxa) d’una torrentera.
Camí amb alguns trams poc definits. Antics senyals (punts) de pintura verda i algunes fites. Fort pendent. En algun punt cal ajudar-nos amb les mans.
Atenyen la carena i la seguim a la dreta, encara en fort pendent.

Balcó de la Joaquima (2075 m)
Turó o promontori a mitja carena amb bones vistes. Perdem alçària tot esquivant la capçalera del torrent del Racó i tornem guanyar-ne un cop passada.
Abandonem la carena i, pel vessant sud, flanquegem per la Feixa Alta vers el W en direcció a l’evident lleixa, als peu de l’espectacular paret sud del Pedra.

Gran Diagonal (2075 m)
Fort pendent amb trams de grimpada, el darrer equipat amb cadenes, per terreny mixt de roca i clapes herbades. Poc més amunt del cadenat, la lleixa acaba sobtadament sobre el torrent de Cal Ninot (clot de Prat de Reu en segons quina cartografia).
Desprès d’una curta i aèria cornisa, enfilem torrent amunt per una tartera costeruda, ben propers al marge esquerre (dreta en el sentit de la marxa), aprofitant els agafadors que ens brinda la paret. Convé no canviar de marge dons, malgrat que pugui semblar més fàcil, més amunt ens obligaria a tornar a creuar tot fent un flanqueig exposat.
Abandonem la tartera i el llit del torrent (1) per la dreta (fites). Enfilem una canaleta, evident i costeruda, on ens caldrà grimpar de nou. Un ressalt (III) poc exposat i amb bons agafadors ens barra el pas (2).
Superada la canal sortim a un collet, anem flanquejant vers el NE per terreny més obert, amb alguna grimpada ocasional. Passat un segon collet, ens atansem caminant al cim.

Pollegó Inferior (2445 m)
Coronat per una senzilla fita, és un cim espaiós i planer que contrasta amb l’abruptesa de les parets que l’envolten.
Baixem seguint un camí senyalitzat (punts verds i fites) i fressat, pel vessant de l’enforcadura, propers al carener de les Costes d’en Dou (3).
Una cadena ajuda a desgrimpar un pas entre les roques. El fort i sostingut pendent ens obliga a baixar amb prudència.
Quan retrobem el camí d’anada, el desfem fins al refugi.

  • (1) Torrent amunt ens menaria a la bretxa entre el Pollegó Inferior i els Fals Pollegó.
  • (2) Hi ha un pitó que havia servit d’ancoratge d’una sirga.
  • (3) Una alternativa a les Costes d’en Dou, és baixar a l’Enforcadura per la bretxa entre el Pollegó Inferior i els Fals Pollegó.
  • (4) Hi ha una instal·lació de ràpel amb dues anelles. Té una llargària total d’uns 45 m però no és aconsellable fer-lo d’una tirada pel risc que la corda quedi atrapada. Millor fer-lo en dues. El primer és més curt i tombat. El segon, vertical, baixa seguint una marcada esquerda. En aquest segon, a mitja paret, solament hi ha espai per a dues, màxim tres persones.
    Després d’aquestes hi ha una tercera instal·lació de per baixar a l’enforcadura. O podem optar per desgrimpar.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Roca Tiraval

Pel Roc dels Quatre Batlles i el coll de Turbians amb retorn pel Quer

Distància 14 km
Desnivell acumulat 928 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 11 de gener de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Moixeró, la Tosa (1:25000)

Fàcil i bonic itinerari circular partint de Bagà, al voltant del Torrent de Turbians, a cavall entre les valls del Bastareny i del riu de Saldes.
Camins ben fressats i senyalitzats, sense passos compromesos. Molt bones vistes sobre l’alt Berguedà en general i les valls del Bastareny, Saldes i Llobregat en particular.

Bagà (775m)
Travessem el Bastareny pel pont de la Vila. A l’altre cap del Parc de la Vila hi trobem diverses indicacions d’itineraris. Optem per una d’antiga: itinerari 8 del Parc Natural Cadí-Moixeró, Coll de Turbians i Gisclareny (1). Ens enfilem a l’esquerra (SW), per camí ben fressat, guiats per senyals de pintura verds. Pendent entre moderat i fort fins abastar una pista.

Matallops (987m)
Cal Matallops (2), al costat de la pista entre Sant Llorenç prop Bagà i Sant Joan de l’Avellanet. Prenem la pista a l’esquerra, en baixada. Travessem el Torrent de Turbians, rebutgem a mà dreta un ramal que puja al coll de Turbians per la collada de la Font de la Paleta i, passats els masos de Cal Graners i Cal Viudo (esquerra), l’abandonem en un marcat revolt a l’esquerra, poc abans d’una cruïlla (3).

Camí del Torrent dels Bacs (877m)
Enfilem un sender fressat, net i senyalitzat (groc) que puja vers W pel marge esquerre del torrent. Desprès d’una llarga llaçada, atenyem un coll.

Collada de la Font de la Paleta (o de Graners) (114m)
Sota el Serrat dels Moixons. Cruïlla de camins: Pista al Coll de Turbians (W) i pista per desemboscar (S). Albirem vers el NW, al peu de la Roca Tiraval, el mas del Quer, per on retornarem.
Seguint els senyals grocs prenem un ampli camí que s’enfila per l’esquenall, vers el SW. S’estreny més amunt, quan entra a la baga.

Roc dels Quatre Batlles (1345m)
Balcó penjat a la cinglera, bon mirador de la Vall del Bastareny (4). Termenal dels municipis de Bagà, Gisclareny, Guardiola i Vallcebre.
Continuem uns metres més per la baga, travessem la carena i passem al solell del vessant del riu de Saldes, sempre vers el NW.
El Pedra atrau la nostra mirada, però també hi podem albirar el Sobrepuny, la Serra d’Ensija, la del Verd i el Cadí.
Per l’esquerra s’ajunta un camí pel que puja el sender local de l’Alzina. Fins al coll de Turbians ens guiaran també els senyals blanc i verd d’aquest sender. Més enllà rebutgem a mà dreta un altre corriol que marxa en direcció a la carena.

Rocadecans (1432m)
Mas enrunat situat sobre un collet i antigues feixes de conreu. Encara conserva les parets.
Continuem vers el NW per bon camí. Al fons de la vall hi podem albirar alguns dels masos de Gisclareny i, encimbellada, l’església de Sant Miquel de Turbians. Revoltem el Cap de la Baga del Perleta (Turbians segons l’ICC) i retornem a la baga fins al coll.

Coll de Turbians (1455m)
Cruïlla de camins on hi concorre la pista de Bagà a Gisclareny. Si no volem anar a la Roca Tiraval podem escurçar baixant pel camí del Quer.
Prenem el corriol en direcció a Turbians i el coll d’Escriga (rètol indicador) que abandonem ben aviat per un altre a mà dreta (rètol indicador) vers el NE, fins a buscar la carena dels Cingles de la Torre (5) on la ressegui vers el SE pel cantó del solell.

Roca Tiraval (1453m)
Talaia privilegiada sobre la vall del Bastareny i l’alta vall del Llobregat. S’hi albiren la Serra de la Moixa, del Moixeró, la Tosa, el Puigllançada, la serra de Montgrony, el Taga, el Moro d’Ulà, els Rocs dels Catllaràs, el Sobrepuny,…
Hi ha un pessebre i un gran pal coronat per la senyera.
Davallem vers el S per un corriol ben fressat i molt costerut que ressegueix una lleixa del cingle, guiats per senyals de pintura vermella. Passem pel costat de l’avenc (27 metres de fondària) i anem a parar a l’Estret de Turbians, poc més avall de la font homònima, confluint amb el camí que baixa del coll, que prenem a l’esquerra.
A peu de cingle passem pel costat del Faig de les Vuit Besses (6). Poc més enllà el corriol esdevé camí carreter.

El Quer (130m)
El lloc de Quer és documentat d’ençà el 984, com un dels límits parroquials de l’església de St. Miquel de St. Llorenç prop Bagà. La masia s’esmenta el 1384. Té dos edificis, l’antic que solament conserva part de les parets i el nou, una sòlida construcció de finals del XVIII.
Pel camí d’accés al mas baixem fins a la propera ermita de Santa Fe de Quer (7) i per un corriol (senyals de pintura vermella) fins al mas Matallops on desfem el camí d’anada.

  • (1)  No cal confondre amb el del camí ral de Bagà a Coll de la Bena, que marxa a la dreta (W) i que també mena al Coll de Turbians i Gisclareny.
  • (2)  El topònim Matallops és documentat el 1124, relacionat amb l’alou (domini complet, absolut i lliure sobre les terres) de Quer.
  • (3)  Dos-cents metres més enllà, prenent la cruïlla a mà dreta, hi ha la Font de la Vinya Vella. L’aigua molt apreciada per vilatans i forans tot i que no està tractada. Àrea de pic nic amb graelles i taules.
  • (4)  El Roc pròpiament, és a 30 metres per sobre. Segons l’ICC, el terme de Vallcebre queda actualment més separat.
  • (5)  La Torre de la Fia o de Santa Magdalena.
  • (6)  Té la particularitat que de la mateixa soca en surten vuit branques principals.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Comabona

Per la vall de Ridolaina i el Pas dels Gosolans amb retorn pel coll de Tancalaporta i el serrat de la Muga

Distància 25,7 km
Desnivell acumulat 1662 m
Nivell de dificultat moderat
Data 4 de desembre de 2011
Cartografia Editorial Alpina. Serra del Cadí-Pedraforca (1:25000)

Al Comabona, a la Serra del Cadí, hom pot accedir-hi sense dificultats per diversos vessants. És un cim agraït: s’hi gaudeix d’una bona vista sobre la Cerdanya, la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus.

A Prat d’Aguiló hi ha un refugi guardat de la FEEC. Des d’aquí pel Pas dels Gosolans és l’itinerari més curt i fàcil per accedir al cim. He visitat en nombroses ocasions aquestes contrades. A banda d’ésser indrets molt bonics, son punts de pas de diverses excursions i travesses. Conservo encara el record de les runes de l’antic refugi quan, de jovenet, fèiem la travessa de Gresolet a Bellver.

A Prat d’Aguiló podeu accedir-hi en vehicle per una llarga pista forestal, en bon estat, que parteix de Montellà. Conduint amb cura, és apte per a tota mena de vehicles. Podeu aparcar uns metres abans del refugi, obert regularment tota la temporada d’estiu.

L’itinerari que us presento és una mica més llarg dons, per arribar a Prat d’Aguiló, parteix de la pista que remunta el marge dret hidrogràfic de la Vall de Ridolaina. La pujada al Comabona es fa pel Pas dels Gosolans però el retorn pel Coll de Tancalaporta i el Serrat de la Muga, resseguint desprès falda nord del Comabona. Vàrem fer-lo en dues jornades, pernoctant al refugi.

Sense neu és una ruta fàcil que transita per camins fresats i senyalitzats. Amb neu o glaç, depenent de les condicions, poc complicar-se molt. En aquest cas cal una especial atenció a la pujada al Pas dels Gosolans, al tram entre el Coll de Terrers i el de Tancalaporta i al pas pel bac de la Muga.

Prat de l’Orri (1.420 m) S’hi accedeix per la pista que parteix de Nas pel marge hidrogràfic dret de la Vall de Ridolaina. Deixem el vehicle quan la pista fa un revolt molt tancat a l’esquerra i inicia una llarga marrada per salvar el desnivell. Podríem continuar encara fins al Cortal de l’Oriol.

Pugem per un corriol, drecera de la pista, seguint els senyals blancs i grocs del PR-C 124 (Saldes-Olià) o Ruta dels Segadors. Quan retornem sobre la pista, ben aviat atenyem la font Tosca a mà esquerra.

Passat el Cortal de l’Oriol, que deixem sobre nostre a mà esquerra, comencem a davallar fins a creuar el Torrent de les Eres on la pista, en estat força precari, fa un gir de 180º i retorna per l’altre marge. En aquest l’abandonem per un camí  que puja entre llaçades vers el S primer i W, desprès. Més amunt el esdevé pista en força bon estat que ens mena fins al Coll de l’Home Mort on conflueix amb la que puja de Montellà a Prat d’Aguiló i amb el camí que baixa a Bastanist.

No prenem la pista a Prat d’Aguiló si no que fem drecera pel llom, pujant vers el S fins que la retrobem i ja no l’abandonem fins al refugi.

Refugi de Prat d’Aguiló (1.997 m) Anomenat Cèsar August Torres. Pertany a la FEEC, és guardat i obert regularment tota la temporada estiuenca. Gaudim d’una preciosa panoràmica de la cara nord del Cadí.

Sortim del refugi pujant vers el S, entre llargues llaçades. Passem pel costat de la font i més amunt d’una estació meteorològica automàtica. Ens continuem guiant pels senyals del PR-C 124.

Ens enfilem a un contrafort del Pic d’Aguiló i a partir d’aquí augmenta el pendent que anem superant entre oportunes llaçades fins al coll (atenció: amb neu pot resultar delicat).

Pas dels Gosolans (2.425 m) Entre la Punta Aguda (a ponent) i l’Aguiló (a llevant). Magnífica vista de la cara nord del Cadí i la vall de Bastanist. Punt tradicional de pas (juntament amb els colls de Pendís i de Jou, més a llevant) entre el Berguedà i la Cerdanya. Vers migdia s’estén la Coma dels Cortils, tancada per la Serra Pedregosa. Podem albirar el corriol que la travessa, provinent del Coll de les Bassotes, per on marxa el PR-C 124. Aquesta és una altra de les rutes habituals al Comabona.

A partir d’aquí el camí es difumina. Marxem vers SE seguint el GR 150. En moderat pendent anem carenejant per terreny planer. Passem per sota l’Aguiló (que deixem a l’esquerra) i, així que guanyem una mica d’alçada, el cim ja és ben evident. Abastem el Puig de la Font Tordera i, desprès d’un collet, el Comabona.

Cap de Comabona (2.547 m) Vèrtex geodèsic. Bona vista sobre la Cerdanya, especialment de la Vall de Ridolaina. També de la Vall del Llobregat, la pròpia Serralada del Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, el Verd, Ensija, la sempre impressionant cara nord del Pedraforca i bona part dels Pirineus.

Marxem seguint el GR per la carena vers l’E. Fort pendent en baixada fins a un collet on ens cal flanquejar pel vessant N del Cap de Tancalaporta (atenció: amb neu, tram delicat) seguint una faixa o replec que abandonem a mig flanc i, per terreny més obert atenyem el coll de Tancalaporta.

Coll de Tancalaporta (2.347 m) Canviem el bac pel solell marxant per la falda de migdia del Puigterrers fins a l’alçada del Serrat de la Muga. Atenció: amb neu o glaç aquest tram pot resultar delicat. Podem baixar directament per un camí molt rost a mà esquerra. És millor continuar uns metres més i prendre un altre corriol que baixa més suau. Deixem dons el GR que marxa pel Pas del Bou vers la Serra de la Moixa i ens guiem ara pels senyals taronja de Cavalls del Vent baixant pel bac de la Muga.

Revoltem en baixada la falda del Puigterrers en sentit contrari a la busques del rellotge i remuntem en fort pendent fins a un collet, ja al vessant nord d’aquest cim.

Continuem davallant vers W per camí entre planer i de moderat pendent fins al Serrat dels Gats on baixem molt fort per travessar el barranc de la Toselletes, al peu de la Roca de l’Equis, característica pels seus esvorancs en forma d’aquesta lletra. Desprès anem recuperant alçària fins al refugi.

Retornem al punt de sortida desfent el camí de l’anada.



desembre 2011

novembre 2006

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Penyes Altes de Moixeró

El Moixeró i Penyes Altes des de Grèixer

La del Moixeró, encaixonada entre el Cadí i la Tosa d’Alp, malgrat la seva modesta alçària, és una serra carismàtica, ben diferenciada de les seves veïnes. Abrupte a migdia pel costat berguedà i més suau al nord, pel cerdà. El seu nom sembla provenir d’alguna de les menes d’arbres anomenats moixera. A Penyes Altes, el punt més alt, s’hi pot accedir fàcilment pels quatre costats. Tal volta per això i la bona perspectiva que s’hi albira fa que sigui molt visitat pels excursionistes (ja hem perdut el compte dels cops que hi hem anat). És un cim bonic i “agraït” que fa de partió entre tres municipis (Bagà, Urús i Bellver) marcant així la divisòria provincial entre Girona, Lleida i Barcelona.
Des del Berguedà podem pujar-hi pel refugi de Sant Jordi, per Grèixer i la Canal de la Serp o pel Claper i Coll de Jou. Per la Cerdanya és habitual fer-ho pel Coll de la Trapa. El GR 150-1 travessa de cap a cap la carena de la Tossa, el Moixeró i el Cadí.
Us proposem dos itineraris. Un per la banda cerdana (cara nord) d’Urús i per Coll de Jou. L’altre per la berguedana, des de Grèixer per la Canal de la Serp i retorn pels colls de Moixeró i d’Escriu.
De passos tradicionals entre el Berguedà i la Cerdanya n’hi ha diversos. De ponent a llevant destaquem el dels Gosolans, Coll de Pendís, Coll de Jou, Coll de Pal, el de la Creueta, etc. El de Pendís i el de Jou eren tal vegada els més habituals i per aquest darrer, a més, hi passava el camí ral. Antigament, a l’estiu, habituals d’aquests camins ho eren les quadrilles de segadors que anaven desplaçant-se pel país de sud a nord seguint el temps de les collites més tardanes. A la família encara es conserva el record d’un besavi de la Maria Antònia (de cal Badó de Santpedor) que amb la seva quadrilla feia any rere any aquest pas per anar a segar a la Cerdanya.

per Urús i Coll de Jou

Distància 6,6 km (anada)
Desnivell acumulat 905 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 3 de novembre de 2007
Cartografia Editorial Alpina. Moixeró, La Tosa (1:25000)

Per accedir a la Pleta dels Ordiassos cal fer-ho des d’Urús (Grus pels cerdans), prenent el carrer de la Font Freda al costat de la plaça de l’església. Al sortir del poble trobem a mà esquerra la cabalosa Font Freda i seguim en direcció a migdia per una pista enquitranada (el camí de Riu de Pendís) un parell de quilòmetres, fins a una cruïlla. La pista que surt a la dreta ens menaria a Sant Grau. La de l’esquerra al Coll de Jovell. Ens cal prendre la del mig que, vers migdia, salva el torrent de Ferreres i pel bac de Montué, en un parell de quilòmetres més (de pista en bon estat però ja sense asfalt), ens enfila al refugi pastoral d’Urús a la Pleta dels Ordiassos. En tot aquest tram podem veure a baix a la dreta les instalNlacions d’accés a la boca nord del Túnel del Cadí.

La pista segueix fins al refugi del Cortal d’en Vidal, però un cadenat en barra el pas. Començarem dons aquí l’excursió. Si la neu no ens hi deixés arribar o si tenim ganes d’allargar la ruta, podem fer-ho des del Coll de Jovell o, encara més avall, just a l’entrada d’Urús per la banda de llevant, seguint el PR C-126. Afegint, en aquest darrer cas, dos-cents metres de desnivell i una hora ben bona de camí extres.

De la Pleta del Ordiassos (1.450m) marxem vers sol ixent en suau pendent per la pista tancada amb un cadenat. Ben aviat, entremig d’un revolt de 180º per l’esquerra marxa una altra pista, també en bon estat. La prenem, seguim en suau pujada i vers el sud-est i ja no la deixem fins arribar al planell de Font Llebrera (20’ 1.553m). Lleugera baixada abans d’arribar-hi. Podem abeurar-nos a la font. El torrent del mateix nom baixa generalment sec fins aquest punt on fa una surgència. Aquí enllacem amb el camí que puja d’Urús pel Coll de Jovell, senyalitzat com a PR C-126.

Continuem ara pel costat del torrent en direcció a migdia per una antiga pista en molt mal estat. Seguim els senyals del PR. El pendent ara és moderat. A mesura que avancem la pista empitjora i acaba en corriol ben fressat. Trevessem diversos cops d’un marge a l’altre. Som al punt anomenat Clot de Fontllebrera on hi conflueixen diverses torrenteres, seques la major part de l’any (50’ 1.720 m). A sobre els nostres caps la vistosa Roca del Llamp. A partir d’aquí el pendent augmenta i ja podem dir que és fortet.

Seguim en direcció migdia però pel marge esquerre de la torrentera que hem travessat per darrera vegada. Un corriol surt a mà esquerra. No l’hem de prendre perquè, tot i que mena al mateix lloc, acaba desdibuixant-se per dins el bosc. El sender és ben fressat, els senyals sovintegen i fa algunes llaçades per salvar el pendent, entremig de la pineda. Quan s’esclarissa, abastem Coll de Jou.

(1h 30’ 2.033m). Cartell indicador de direccions amb temps estimats (El Claper 55’, Refugi de Rebost 2h 10’, Niu d’Àguila 1h 30’, Coma Floriu 2h 30’, Penyes Altes 1h 10’). En aquesta darrera al menys, per a la majoria de “xirucaires” tiren curt.

Al coll trobem els senyals del GR 150-1 que careneja per la Tosa, el Moixeró i el Cadí. El seguirem fent un gir de 90º vers ponent. El pendent torna a ésser ara moderat. El camí és ben fressat i puja i baixa seguint el relleu carener, amb tendència a guanyar alçària paulatinament. Seguim pel solell berguedà però desprès del Coll de la Miquela farem quasi tota la resta per l’obaga cerdana. En camí és en general franc tot i que trobem algun tram de roquissar que ens obligarà fins i tot a fer servir les mans, res complicat però.

Abastem un collet (2h 10’ 1.168 m) sota un esperó rocallós on ja podem albirar el nostre objectiu: Penyes Altes. Podem dir que en aquest punt estem pràcticament a la vertical del túnel del Cadí. Desprès davallem fort fins al Pas de la Guilla o Collet de Molins segons els mapes, dons hi ha discrepàncies entre els tres consultats (2h 25’ 2.119m). Cartells indicador. Des d’aquest punt ja solament ens resta l’empenta final per abastar el cim (2h 50’ 2.279 m).

Bona perspectiva excepte a llevant on la Tosa més alta barra la visió. Bona vers migdia, excel·lent sobre la plana de la Cerdanya. No tant cap al nord on la molt superior alçària del cordal de muntanyes no permeten veure més enllà.

Retornarem pel mateix camí amb els següents horaris: 20’ Pas de la Guilla, 60’ Coll de Pal, 1h 45’ Font Llebrera, 2h Pleta dels Ordiassos. On hi arribem a les 7 hores d’haver començat a caminar.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

per la Canal de la Serp i retorn pels colls de Moixeró i d’Escriu

Sense cap dificultat tècnica però amb forts pendents tant de pujada com de baixada.


Els Empedrats, el Cap de la Boixassa i la Dou del Bastareny

Del Veïnat de l’Hostalet al Cap de la Boixassa pels Empedrats i la Font del Faig amb retorn (optatiu) pel Salt de Murcarols i la Dou del Bastareny

Distància 15 km
Desnivell acumulat 1100 m
Nivell de dificultat moderat
Data 29 de març de 2010 / 12 de maig de 2013
Cartografia Ed. Alpina. Moixeró-la Tosa (1:25000)
Dou (o Adou) del Bastareny

Ruta circular a l’Alt Berguedà per la Serra de la Moixa (entre la del Moixeró i la del Cadí) i la vall del Bastareny.
Recorrerem l’espectacular engorjat dels Empedrats seguint un dels dos camins rals entre el Berguedà i la Cerdanya: el del Coll de Pendís. Ens enfilarem al Cap de la Boixassa des de on gaudirem d’una bona perspectiva de la zona. Visitarem dos interessants brolladors: el Bullidor de la Llet i la Dou del Bastareny. I per reblar-ho, un salt d’aigua considerable: el de Murcarols.
Amb aquesta presentació no calen gaires més comentaris per justificar un itinerari una mica exigent, no pas per la seva dificultat tècnica, sinó per la seva llargària i desnivell. Però l’esforç paga la pena, podeu creure’m. És senyalitzat [1] i teniu l’opció d’escurçar-lo o allargar-lo lleugerament. Però en qualsevol cas és recomanable fer-lo a final de tardor o començament de primavera o desprès d’un bon episodi de pluges.

Accés. Accedim al Veïnat de l’Hostalet des de Bagà per la pista asfaltada a Gisclareny, que s’enfila pel marge esquerre del Bastareny. Poc abans del pont de Sant Joan, la deixarem per una de terra a mà dreta (camí de Monnell), que seguirem un parell de quilòmetres fins a Cal Cerdanyola, antic molí, avui casa de colònies. Al costat mateix de la Font Nostra. A l’altra banda del riu hi ha l’Hostalet, un mas del segle XVI –fins fa poc semi enrunat, actualment en procés de rehabilitació- que feia d’hostal del camí ral[2].

Veïnat de l’Hostalet (916 m). Seguint els rètols, pel costat de l’Hostalet, prenem direcció a la Font del Faig, Refugi Sant Jordi, Coll de Pendís,…  per un ampli camí ben fressat que marxa vers gregal (NE) pel marge dret del Torrent de Pendís (o de la Font del Faig). De tant en quan trobarem trams que encara conserven l’antic empedrat.
Als 15’ creuem a l’altre riba pel pont dels Empedrats. Més amunt, guiats per un pal prenem un corriol a mà esquerra i travessem el torrent per una palanca. Desprès d’un breu però fort pendent abastem el primer brollador.

Bullidor de la Llet (1.050 m, 25’). És una surgència entremig del rocam calcari. Com que brolla a una certa alçada, fa un bon salt[3].
Retornem al camí que aviat s’engorja entre cingleres. Desprès d’un tram alçat amb contrafort de pedra seca, el camí es perd: Les torrentades han anat esllavissant el que antigament, de ben segur, era ben apariat per permetre el pas de persones i cavalleries a bast. D’aquí li ve el nom d’Empedrats.
Ara torrent i camí es confonen i cal travessar a gual diversos cops d’una riba a l’altra per sobre de passeres. És un indret de gran bellesa on el torrent fa diversos salts entre els que en destaca per la seva alçària, una cua de cavall. Impressiona també l’esvoranc que l’aigua ha obert a la roca per fer-s’hi pas.
Més amunt el camí travessa terreny més obert per tornar a encaixonar-se a l’Estret d’Escriu on passa enlairat per la riba dreta del torrent engorjat. Altra volta el paisatge s’obre, tornem a creuar el torrent i abastem un camí carreter que surt a mà dreta[4]. Bon xic més amunt i desprès de travessar uns pradells amb molleres, albirem el refugi.

Refugi Sant Jordi a la Font del Faig (1.561 m, 2h 5’). Inaugurat el 1961 i reformat suara. Ben a prop les parets de l’antic Hostal del Faig malden per mantenir-se dretes. Abans de construir l’actual, havia servit de refugi. Al costat, sota una balma, vora d’un gran pollancre, hi trobem la font.
Per darrere l’antic hostal emprenem un corriol ben fressat que puja en fort pendent, vers migdia, fins a creuar la cinglera per l’escletxa del Pas de la Boixassa (1.624 m, 2h 15’). Ara ja podem veure el Cap de la Boixassa, encimbellat a l’altra banda de la coma de Galligans.
En sentit contrari a les busques del rellotge revoltem la part superior de la coma, deixant a mà dreta el camí que mena al Coll de Galligans[5]. Continuem llavors vers migdia als peus de l’alta cinglera sota parets verticals, travessant alguna tartera, per guanyar finalment la carena del llarg llom que es despenja de la Boixassa. Per aquest llom, entre pedregar i boixeda ens enfilem en penós pendent vers mestral (NO) fins al cim evident.

Cap de la Boixassa (1.820 m, 3h). Coronat per una senzilla fita. Gaudim de bones vistes sobre el la Serra d’Ensija i el Pedraforca. El Puig de Terres i la Roca de la Moixa ens amaguen la resta de la Serralada del Cadí. Darrere el Coll de Vimboca sobresurten algunes muntanyes cerdanes (Tossa Plana, Muga, Carabassa,…). Desprès veiem el Coll de Pendís, el Moixeró, Penyes Altes, Tossa d’Alp i Puigllançada.
Davallem del cim emprenent la baixada per l’ampli llom de la solana, vers garbí (SO), entre pedregar i boixeda[6], fins abastar una pista molt evident que tenim en aquella direcció.

Coll de la Pelosa (1.420 m, 3h 30’). Seguim la pista que acaba en aquest coll, en baixada. Poc metres enllà el PR marxa per un corriol a ma esquerra [7]. Nosaltres continuem per la pista, retallant-ne, fora de camí i buscant els millors passos, les nombroses llaçades fins al deshabitat mas del Monnell. Al camí de sota la casa hi trobem senyals del sender local que ens menen fins al salt de Murcarols, que ja hem pogut anar albirant força estona abans.

Salt de Murcarols o de Murcurols (986 m, 4h 35’). El torrent es despenja de considerable alçària (uns 30 metres) entremig d’una considerable formació de tosca, abans de tributar al de la Muga. És un punt obac, enclotat, pel que a ple hivern és fàcil veure el salt glaçat.
Retornem a la pista que seguim ara vers sol ixent fins a un pontarró sobre el Torrent de la Muga, que a partir d’aquí s’anomena Bastareny. A mà dreta hi ha un altre salt i, indicat, surt un corriol que pocs metres més enllà, pel marge dret del torrent, ens deixa a la segona surgència de la ruta: La Dou (o Adou) del Bastareny (950 m 4h 50’)[8].
De nou a la pista de Bagà a Monnell, la seguim vers llevant. Un parell de dreceres ens poden estalviar les llaçades8. Poc abans del veïnat de l’Hostalet trobem a l’esquerra el corriol (rètol) pel que baixa el PR C-125 que hem deixat al Coll de la Pelosa.
Retrobem el punt de sortida a les 5h 15’ de marxa efectiva.

  • [1] Fins la Collada de la Pelosa seguirem exactament el PR C-125 Els Empedrats. Per tant ens guiarem pels sovintejats senyals de pintura grocs i blancs. Al mateix tram hi coincideixen senyals de pintura grocs (rombes) corresponents a l’antiga senyalització de senders del parc Cadí-Moixeró. Per acabar-ho d’acolorir al tram entre l’Hostalet i el Refugi Sant Jordi hi trobarem senyals de pintura carbassa (cercles i punts) corresponents al circuit Cavalls del Vent.
  • [2] Juntament amb el de Coll de Jou, el de Coll de Pendís era un dels dos camins rals entre el Berguedà i la Cerdanya. Per això disposaven d’hostals on hostatjar persones i cavalleries, com és el cas d’aquest hostalet i el de la Font del Faig, ja a prop del coll.
  • [3] És de cabal estacional. Pot brollar abundosament de finals d’hivern a primeries de primavera i segons l’anyada. Fora d’aquest lapsus el cabal és irregular i és fàcil trobar-lo sec.
  • [4] Seguint-lo ens menaria al camí de Gréixer al Coll de Pendís que baixa del Coll d’Escriu passant per la propera casa del mateix nom. Aquest camí conflueix amb el nostre a l’alçada del refugi Sant Jordi.
  • [5] Pel coll de Galligans, segons està ressenyat als mapes, és possible abastar el proper Coll de Vimboca per on hi transita el GR 150.1. Abans però podem prendre un camí que baixa pel Clot de Vimboca i la Font de l’Oferta seguint la gorja del torrent de Monnell. És una bona alternativa a la pista de la Pelosa.
  • [6] No sabem si el nom del cim, Cap de la Boixassa, prové de la boixeda que cobreix aquest gran llom de la seva solana.
  • [7] Si seguim el PR C-125 baixarem per un bon camí que en 45’ ens retornarà al Veïnat de l’Hostalet.
  • [8] Com el Bullidor de la Llet, els torrents d’aquesta zona i la surgència de la Dou son de règim nivopluvial, amb fortes oscil·lacions estacionals.
Itinerari sobre mapa de l’Ed. Alpina (Moixeró-la Tosa). En blau la variant per escurçar-lo seguint completament el PR C-125


Variant per escurçar l’itinerari



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Travessa del Cadí

de Querforadat a Prat d’Aguiló

Distància 16,6 Km
Desnivell acumulat +1588 -1126 m
Nivell de dificultat moderat
Data 12 de setembre de 2009
Cartografia Ed. Alpina. Serra del Cadí-Pedraforca (1:25000)

Ruta lineal per la Serra del Cadí que comença al poble de Queforadat i acaba al refugi de Prat d’Aguiló. Per tant cal disposar de mitjà de transport a cada cap.
És un itinerari llarg (16,6 km) però sobretot amb molt desnivell acumulat (1.736 m). A banda d’això l’única dificultat és la feixuga pujada per la Canal Baridana.
La idea inicial era partir d’Ansovell, pujar per la canal de l’Orri a la Torreta de Cadí i fer un itinerari semblant al que presento, però resseguint la carena que paisatgísticament resulta molt millor. El mal temps però va aconsellar escurçar-la pujant per la Canal Baridana i seguint el GR. Tot i així no em vaig escapar de la pluja que em va acompanyar bona part de la ruta. Per aquesta raó també el reportatge gràfic que acompanyo és molt migrat. Us recomano veure la ressenya i els reportatges gràfics d’en Xavier Romero, als enllaços de l’itinerari.
Aquesta circumstància serà una bona excusa per a fer una ruta que fa temps que em balla pel cap i que és fer una circular de dos dies resseguint la serralada de ponent a llevant fins al Pas dels Gosolans, fent nit a Prat d’Aguiló i retronant pel camí que passa a mitja falda de la cara nord.
A la imatge de l’esquerra la Canal Baridana.

Accés. Per anar a Querforadat cal agafar una estreta carretera que parteix de la N-260 entre Martinet i El Pont de Bar, en direcció a Bar, Toloriu i finalment Querforadat.

Querforadat (1.400 m)
Prenem una pista que marxa per sobre el poble, vers migdia, fins a l’accés a una finca on la pista continua per l’esquerra (senyals del GR 150). L’abandonem i emprenem un corriol per la dreta, seguint els senyals del GR, tot passant pel costat de la tanca de la finca, per la banda de ponent. Deixem aviat el GR que puja al Coll d’Oruga, per un corriol que surt a mà esquerra, pel marge dret del Torrent Vidal. És un camí que segueix la canonada d’aigua provinent d’un dipòsit (l’identifiquem per les tapes metàl·liques de registre). Quan arribem a un prat girem a mà esquerra i en enfilem a un collet on hi ha un dipòsit circular on trobem una altra pista.

Dipòsit circular (1.538 m)
Marxem vers migdia per aquella pista que aviat descriu una àmplia llaçada vers ponent. Quan retorna a llevant, cal abandonar-la per prendre una altra de desemboscar, que surt a mà dreta (1.622 m, fites).
El pendent augmenta considerablement per aquest camí que marxa vers xaloc (SE) fins que abastem un petit replà on acaba i des de on podem identificar fàcilment el coll superior de Josana. A partir d’aquí continuem vers garbí (SO) per un corriol ben fressat (fites) en moderat pendent, fins a la Collada Jussana (o de Josana).

Collada Jussana o de Josana (1.760 m)
Monòlit del CMSC en memòria d’un jove muntanyenc. Bona perspectiva de la cara nord d’aquesta part de la Serra del Cadí i de la Canal Baridana. Enfilem vers migdia seguint fites per un corriol ben definit al començament que es desdibuixa progressivament, cap a l’evident coll superior que queda sobre nostre en aquella direcció. Fort pendent (1).

Coll Superior de Josana (1.885 m)
Continuem per un corriol ben fressat vers garbí (2), pel vessant ponentí del contrafort que baixa del Vulturó, en suau pendent. Trobem la font de les Planes (deu molt minsa en aquesta època de l’any). Desprès, ja vers migdia, el pendent augmenta. Sortim del bosc i abastem la tartera. Les fites ens guien entre el pedregar i desapareixen quan el terreny es torna més descompost. El fort pendent i la descomposició del terreny fan molt penosa la pujada, malgrat les llaçades. Quan abastem el coll de l’embut procurem avançar enganxats a la paret de ponent on el sòl és més estable (dreta en el sentit de la marxa). Arribem al collet de la canal.

Coll de la Canal Baridana (2.505 m)
Trobem el GR 150.1. El seguim a l’esquerra fent un gir de 90º vers sol ixent. Per moderat pendent ens enfilem per la carena. Ens en desviem marxant cap a la dreta per enfilar-nos al Puig de la Canal Baridana o Vulturó.

Puig de la Canal Baridana o Vulturó (2.653 m)
En dies clars espectacular vista panoràmica de les serres més properes (Pedraforca, Verd, Ensija i Port del Comte). També la Cerdanya i els Pirineus, des del Canigó fins al massís de la Maladeta.
La resta de l’itinerari el fem seguint el GR que ressegueix la serralada vers llevant, una mica per sota de la carena, per la banda de migdia: Canal del Quer, Canal del Cristall, Pas del Cabirol i Cortal dels Cortils. El camí és ben fressat i senyalitzat.

Cabana-refugi del Cortals dels Cortils (2.232 m)
Refugi bivac en bon estat (3). Reprenem el camí i, per sota la Punta Aguda, ens plantem al Pas dels Gosolans.

Pas dels Gosolans (2.430 m)
Abandonem el GR i seguint el PR C-124, baixem en còmodes i amplies llaçades vers el nord fins a Prat d’Aguiló. El camí s’ha arranjat recentment, també s’ha repintat i lliurat de malesa.

Refugi de Prat d’Aguiló (1.983 m)
Si decidim continuar a peu ens resten uns 8 ó 9 quilòmetres per pista fins a Montellà.

  • (1) Vers ponent marxa un corriol ben fressat i fitat que desconeixem on mena.
  • (2) Un corriol poc definit baixa vers sol ixent i, malgrat que no l’hem seguit, hem trobat ressenyes (Palau Robert) i traços per a GPS que ens permeten afirmar que mena a Prat de Cadí. Algunes ressenyes indiquen que aquest camí ressegueix a mitja alçària la cara nord del Cadí des de Prat d’Aguiló fins a l’antiga mina d’or, sota les Tres Canaletes. Podem afirmar que és així entre Prat d’Aguiló i la Collada Superior, però no hem pogut localitzar la continuació vers ponent des d’aquest punt.
  • (3) Segons les darreres notícies (setembre 2014) es conserva en bon estat però brut.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Tosa d’Alp

Des de Rebost pel Coll de Jou i retorn per Comafloriu

Distància 16,7 km
Desnivell acumulat 1360 m
Nivell de dificultat moderat
Data 30 de maig de 2009
Cartografia Editorial Alpina: Moixeró-La Tosa. (1:25.000)

Itinerari circular entre els refugis de Rebost i el del Niu de l’Àliga, a la Tosa d’Alp, pel Coll de Jou i Comafloriu. Sense neu no té altre dificultat que el considerable desnivell. Segons la quantitat i estat de la neu el tram entre Coll de Jou i el cim de la Tosa pot esdevenir molt difícil, especialment al vessant cerdà.
El camí és ben fresat, senyalitzat i no ofereix dubtes d’orientació. Tant solament amb molta boira podem despistar-nos a la carena del Serrat Gran.
Hi ha qui fa la ruta en sentit antihorari dons, per aquest cantó, el perfil de la pujada és més suau. També podem partir l’etapa en dues, pernoctant al Niu de l’Àliga. Fent-ho així podem allargar l’excursió i enfilar-nos a Penyes Altes de Moixeró, sense que esdevingui feixuga. Una altra opció és començar-la a l’Hospitalet de Roca-sança, preveient transport al Coll del Forn o més amunt.
En qualsevol cas resulta una ruta molt agradable i plena de contrastos paisatgístics: el bosc de la baga del Claper, el bonic camí de Roca-sança, les dilatades vistes de la Tosa i el Serrat Gran i les pastures de Pla Bagà.
Dos camins rals passaven a banda i banda de la Serra del Moixeró, per unir el Berguedà i la Cerdanya: el de Coll de Pendís a ponent i el de Coll de Jou a sol ixent. Encara hi havia una altre via de comunicació: el Pas dels Gosolans, que travessa el Cadí.

Accés. Des de Bagà ens cal seguir el rètols que, ja dins la vila, menen a Coll de Pal per la BV-4024. Passat el quilòmetre 13, al Coll del Forn (1.713 m), surt per l’esquerra una pista (indicador al Refugi de Rebost). Podem deixar el vehicle aquí mateix o uns metres més endavant, on hi ha un petit espai habilitat com a aparcament del refugi.

Coll del Forn (1713m)
Baixem per la pista, rebutjant un trencall que puja a mà dreta. Poc més enllà atenyem una cruïlla: el camí de la dreta és per on retornarem, el de l’esquerra baixa al refugi (rètol) que tenim a la vista.
Continuem per la pista guiats pels senyals de PR C-126 (Rebost-Urús), sempre en baixada i direcció nord, amb algunes giragonses. Al coll de la Gavarra (1.612 m) la pista fa un gir de 180º que podem estalviar-nos per una drecera.  De nou a la pista gaudim d’una bona perspectiva del Claper, la Roca-sança i el Coll de Jou, el camí que ens caldrà enfilar ben aviat. Passem per entremig d’un frondós bosc mixt de faig, pi negre i moixeres. Rebutgem una pista a mà dreta (pas barrat al trànsit) i abandonem la que veníem per un corriol a mà esquerra, endinsant-nos a la fageda, on hi trobem algun exemplar de considerables proporcions. Retrobem la pista i la seguim a mà dreta, fins a creuar el Riu de l’Hospitalet

Riu de l’Hospitalet (1433m)
És tributari del de Gréixer. Som al punt més baix de l’itinerari.
Passat el torrent deixem la pista segueix fins a l’Hospitalet de Roca-sança, antigament refugi de viatgers i bèsties que feien el Camí Ral del Berguedà a la Cerdanya pel coll de Jou. S’hi conserva la imatge de la Mare de Déu de Roca-sança. La llegenda diu que fou trobada als peus de la roca del mateix nom.
Prenem un corriol a mà dreta en moderat pendent i direcció a ponent fins abastar una font i abeurador al costat de la casa enrunada del Claper.

El Claper (1457m).
Rètol indicador amb rutes i horaris estimats. Hem llegit que havia estat habitada fins als anys cinquanta i que, poc després de quedar deshabitada, un roc provinent de les vessants de Roca-sança va esfondrar l’edifici.
A partir d’aquí comença la pujada al Coll de Jou. El camí, ben fresat, és senyalitzat amb pintura del PR i algunes estaques. Fort pendent alleujat per llaçades. Comença marxant vers mestral (NW) fins al prat del Camp del Teixó. Després pren direcció al nord anant a passar pel peu de la cinglera de la Roca-sança. En aquest punt val la pena parar-nos a observar les nombroses creus que hi ha gravades a la roca. El camí té trams força ombrívols i altres que encara conserven l’empedrat.
Atenyem el collet de Deugràcies (no sabem si el nom prové de l’exclamació que profereix el caminant en veure la fi de la pujada…). Val la pena parar-se a contemplar la vall i la canal per on hem pujat. Passat el coll el camí ens mena vers mestral i, en poca estona i suau pendent, al coll.

Coll de Jou (2021m).
Rètol indicador amb rutes i horaris estimats.
Vers el nord continua el camí ral i el PR que, per la Fontllebrera i el Coll de Jovell, menen a Urús. Vers ponent, en poc més d’una hora, podem arribar-nos fins a Penyes Altes de Moixeró.
Nosaltres marxarem vers gregal (NE), guiats ara pels senyals del GR 150.1 i els de l’itinerari de Cavalls del Vent (punts taronja) que ressegueixen de prop el fil carener, termenal entre Berguedà i Cerdanya, per vessant cerdà. Per camí ben fresat i pendent entre moderat i fort, revoltem per la falda de la Roca del Llamp. Carenegem a la Pleta del Llamp, sortim del bosc i ens enfilem fort vers gregal per camí pedregós fins abastar el Puig de la Canal Freda. Ja podem albirar el cim de la Tosa amb el refugi, l’enorme parallamps i, al peu, algunes boques de mina. (1) (2)
Davallem desprès fins al Coll de la Vall. Voltem el Puig de la Mena (suposem que el nom li ve dels jaciments de ferro) i tornem a enfilar-nos fort fins abastar un camí de servei de l’explotació minera que travessem, per continuar enfilant-nos fins al refugi.

  • (1) L’antic repetidor de telecomunicacions del cim fou desplaçat fa anys a una cota més baixa per l’alta exposició de la zona a descàrregues de llamps. Posteriorment, mitjançant un conveni entre la UPC, el Servei Meteorològic de Catalunya i altres organismes, es va transformar la seva torre en un enorme parallamps capaç de mesurar les característiques elèctriques dels llamps que hi caiguin. Inaugurada l’any 2007, aquesta torre és la cinquena de les seves característiques que existeix al món.
  • (2) Al cim de la Tosa existien petites explotacions de ferro i posteriorment manganès, de les que encara se’n poden observar boques de mina i alguna construcció mig enrunada.

Niu de l’Àliga (2520m).
Com indica el seu nom, el cim de la Tosa és un ampli planell del que en sobresurten dos turons al nord (el més alt) i a migdia, amb el refugi del Niu de l’Àliga entremig. Si la climatologia ho permet s’hi gaudeix d’una dilatada panoràmica. També se’l coneix com el Pedró dels Quatre Batlles: és termenal dels municipis cerdans d’Alp, Das i Urús i de Bagà al Berguedà (1).
Comencem la davallada i el retorn vers xaloc (SE) resseguint pels Rasos de Comabella la carena del Serrat Gran. Ens guiem encara pels senyals del GR i de Cavalls del Vent però, en aquest tram força rocallós, ens orientaran millor les grans fites que voregen el camí. Sense deixar la carena i en suau davallada, abastarem el Puig de Comabella. Després baixem més fort a la collada homònima per enfilar-nos per breu i fort pendent al Cap del Serrat Gran, molt rocallós.
Davallant del Serrat Gran passem per una zona de bòfies (karst) a partir del qual el pedregar va donant pas a l’herbei.
Atenyem una cruïlla on el GR marxa per l’esquerra fins a Coll de Pal. Nosaltres prenem el corriol de la dreta que ens orienta a garbí (SW). En aquest tram ens haurem de guiar sobretot per estaques pintades de color taronja. Continuem baixant, cada cop amb pendent més pronunciat, fins a la Collada de Comafloriu.

  • (1) Però no cal confondre’l amb el del Port del Comte.

Collada de Comafloriu (2180m).
Cruïlla de camins. Deixem el que, per la dreta, marxa vers el nord descrivint un gran semicercle per sota la carena del Serrat Gran, fins als peus del Puig de la Mena, on s’hi albira un edifici enrunat. I el que per l’esquerra mena al Coll de Pal.
Nosaltres continuem recte davallant vers garbí i comencem a trobar els primers pins i terreny més rocallós. El pendent es modera i fins i tot esdevé planer. A l’alçada del Roc Negre o Rocs de la Barita, formació calcària que deixem a mà esquerra, travessem una pista (rètol indicador) (1) i encetem el Pla Bagà, àmplia zona de pastures. Ens ajudaran a no perdre el camí les estaques de la Ruta del Trencapinyes. Passem a frec de la carretera de Coll de Pal per una zona amb nombrosos pins tallats. Foren trencats i arrencats per la una forta ventada o esclafit el gener del 2009. Mes enllà, sota la font Ramon Espel, de déu irregular, retrobem la pista per la que hem iniciat la ruta i la cruïlla al refugi de Rebost.

  • (1) A pocs metres, seguint la pista a mà dreta que mena a Coll de Pal, hi ha l’antiga mina de barita de la Bòfia.

Refugi de Rebost (1640m)
Poc abans del refugi hi ha una font de déu generosa, construïda per Icona.
El refugi fou inaugurat l’any 1955 per la UEC de Bagà, en una antiga casa de pagès. Amb les reformes i ampliacions posteriors, té capacitat per 50 places i és obert tot l’any.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Des de l’Hospitalet de Roca-sança (novembre 2011)

Des de Rebost (març i maig 2009)