Arxiu de la categoria: Cerdanya

Tossal de la Truita i Monturull

Circular als estanys de la Pera des de les Pollineres

Distància 10 km
Desnivell acumulat 820 m
Nivell de dificultat moderat
Data 15 d’octubre de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Andorra (1:40000).
Govern d’Andorra. Topogràfic (1:25000)

Ascensió a dos cims termenals entre el Principat d’Andorra i la Baixa Cerdanya, en itinerari circular a l’entorn dels estanys de la Pera, per vessant cerdà.
També són accessibles pel vessant andorrà, en un itinerari més exigent per llargària i desnivell, partint de les Escaldes i visitant les valls de Madriu i de Claror.
És un itinerari fàcil, llevat del pas entre els dos cims pel coll de Claror on ens caldrà ajudar-nos amb les mans en alguns punts.
Resulta peculiar, no pas únic, aquest itinerari on la majoria dels topònims tenen doble denominació segons la cartografia que es consulti.

Accés
A Martinet, des de la N-260 prenem la LV-4036 en direcció a Lles, Músser i Arànser. Passat el quilòmetre 7 la deixem a mà esquerra per la d’Arànser, que atenyem al cap de dotze quilòmetres. Ens en resten sis fins a l’estació d’esquí de fons on prenem una ampla pista, apta per a tota mena de vehicles, que en cinc quilòmetres més ens deixa a l’àrea d’esbarjo de les Pollineres. En total vint-i-tres quilòmetres des de Martinet.
Alternativament (poc més llarg) podem accedir-hi des de l’estació d’esquí de Lles al Cap del Rec, per una altra pista.
Cal tenir en compte que les pistes romanen tancades a la circulació entre octubre i maig.

Les Pollineres (2135m)
Refugi forestal, font, estanyol, àmplia zona d’esbarjo i aparcament. La pista continua fins als estanys de la Pera i el refugi, però és tancada al públic.
Prenem el camí als estanys de la Pera i el port de Perafita, seguint l’itinerari 1 dels Senders de Cerdanya (senyals grocs numerats) i el GR 11.10 (senyals blancs i vermells), vers el NW. Hi ha rètols indicadors.
Caminem per sender molt fressat en pendent entre suau i moderat per entremig d’una pineda esclarissada, pel costat del riu del Molí que creuem a gual diverses vegades.
Passat el bonic Salt d’Aigua del Planell Gran o de la Truita, on el riu salva la graonada prèvia als estanys,  atenyem la pista. La seguim uns metres i la deixem per un camí a mà dreta que fa drecera fins al refugi.

Refugi dels Estanys de la Pera (2353m)
Guardat entre juny i setembre, propietat de la FEEC.
Situat al bell mig del circ lacustre que conformen les serres d’Airosa, Mitjana i Sirvent.
El mot «Pera» no prové de la fruita del perer, sinó de la denominació catalana antiga de «roca» derivada del llatí «petra», com tants altres topònims compostos: Peracalç, Peralta, Peralba, Peramola, Peratallada,…i Perafita, o «petra ficta», pedra clavada a terra, termenal.
Des d’aquest punt podem albirar tant el camí que hem recorregut com el que ens resta per fer.
El port de Perafita és molt evident vers el NNW. Hi ha rètols indicadors i el camí és senyalitzat (GR) i fressat. El pendent mai passa de moderat.

Port de Perafita o Collet de Sant Vicenç (2573m)
Pas natural entre Andorra i la Cerdanya fou durant anys un dels camins del contraban: els «paquetaires» transportaven aquells articles que en funció de la situació interessaven a França o Espanya, amb els andorrans d’intermediaris.
Aquí deixem el GR que, pel estanys i riu homònims baixa a les Escaldes. Carenegem per terreny herbós, on el sender es desdibuixa, guiats per fites escadusseres. Enfilem per l’ample esquenall del cim, ja per camí més definit.

Tossal de la Truita o Pic de Perafita (2752m)
Coronat per un piolet amb bústia i gran nombre de fites escampades arreu del planell cimer. S’hi atalaien bona part dels cims de la Cerdanya, Andorra i del Pallars Sobirà. És el punt més alt de la Serra Mitjana que delimita les valls de Claror i de Perafita.
Desconeixem l’etimologia de «Tossal de la Truita», però a la cartografia andorrana se l’anomena «Monturull», tal com es coneix a la catalana el cim veí. Més entenedora resulta la denominació de «Pic de Perafita» atesa la resta de topònims andorrans a peu de cim (port, estanys i riu).
Baixem (SW) al coll de Claror en direcció al veí cim del Monturull. El camí, prou definit, esquiva els obstacles del crestall. En un punt potser ens caldrà ajudar-nos amb les mans. El pendent és fort.

Coll de Claror o dels Clots de la Tora (2572m)
Des d’aquest punt és possible escurçar l’itinerari baixant directament (E) a la Bassa de Claror. Pel camí hem pogut observar el canvi en la natura del rocam, passant del granit del Tossal de la Truita a l’esquist, més fosc i rogenc, del Monturull.
Enfilem per l’altre vessant. Aquí el crestall és més rost i pedregós i el camí menys evident. Ens cal ajudar-nos amb les mans més sovint. Amb tot són grimpades curtes i fàcils en terreny poc exposat. Hi ha senyals antics de pintura i algunes fites, però cal estar-hi atent.

Monturull o Torre dels Soldats (2760m)
Cimal ample i planer coronat per un vèrtex geodèsic, al bell mig de la Serra d’Airosa.
Carenegem (SE) per l’ample esquenall de la Serra d’Airosa baixant al coll de Monturull i remuntant el suau perfil fins al proper turó, coronat per un vèrtex, passat el qual trobem a mà esquerra, ben fitat, el camí de retorn.

Serra d’Airosa, cota 2661
Davallem pel camí ben definit i fitat que flanqueja la Serra d’Airosa fent un gir de 180º (NW) fins a la Bassa de Claror.

Bassa de Claror (2466m)
Estanyol al peu del coll homònim. Un indret molt recollit i tranquil al peu dels pics de Peguera i Monturull. Recull les escorrenties de la Serra d’Airosa i,  pel torrent de Claror, les lliura al riu del Molí.
El camí a partir d’aquí és difús. La coma s’obre en direcció als estanys de la Pera. Seguint pel seu vessant esquerre aniríem a l’estany Gran dels de la Pera. Nosaltres anem pel dret on aviat trobem fites i, més endavant, camí fressat que ens mena a creuar el torrent de Claror. Continuem llavors pel seu marge hidrogràfic esquerre. El darrer tram de camí torna a desdibuixar-se però, seguint el curs del torrent, baixem a l’estany Petit.

Estany Petit de la Pera (2305m)
Solament ens cal retrocedir uns metres per la pista per recuperar el camí d’anada per retornar a les Pollineres.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Perafita i Monturull

Itinerari relacionat: Monturull per Bescaran

Monturull

Des de Bescaran amb retorn per la Serra Airosa

Distància 21,4 km
Desnivell acumulat 1360 m
Nivell de dificultat difícil
Data 9 de març de 2010
Cartografia Ed. Alpina. Tossa Plana-Puigpedrós –hivern- (1:25000)

Hivernal circular per l’Alt Urgell, a frec del Principat d’Andorra i la Cerdanya. El Monturull (o Torre dels Soldats) és termenal entre el Principat d’Andorra (Sant Julià de Lòria), l’Alt Urgell (Les Valls de Valira) i la Cerdanya (Lles).
Amb el seu veí Perafita (o Tossal de la Truita) son els cims que més destaquen del cerdà circ dels Estanys de la Pera i el separen del de Claror, al vessant andorrà.
A diferència de l’estiu, amb neu, no hi ha cap aproximació curta al Monturull, s’hi pugi per on s’hi pugi. Però la ruta que us presento,  treta d’un llibre d’en Manel Figuera, és de les llargues. La qualificació de difícil li he posat en consideració al desnivell acumulat afegit a la llargària. No pas per la dificultat tècnica: tal com vàrem trobar la neu nosaltres, solament va caldre piolet i grampons baixant del Monturull al Coll de Monturull, però això és tant variable… Vàrem renunciar a carregar les raquetes, però del Turó Punçó en avall, ens haguessin calgut.

Aproximació. A Bescaran prenem la pista de terra que mena a Arànser que, en un primer tram, és comú a la de Castellnou de Calcorze. És apta, amb precaució, per a tota mena de vehicles. L’ideal és començar a caminar a l’alçada de la Barraca del Vaquer (1.927 m, 8 km.) però amb neu probablement haurem de deixar el vehicle al Corral de la Ingla (1.724 m, 5 km.) on surt la pista al Coll de Jovell, o fins i tot força abans[1]. Entre aquest dos punts surt un ramal a mà esquerra que creua el riu de Bescaran i, tot passant per les Bordes de Cintó, mena a la Rabassa pel Coll de Pimés i a Arcavell.

Barraca del Vaquer (1.927 m, 1h). Poc abans d’aquest punt hi ha l’aiguabarreig dels torrents de la Bassa i del de Port Negre, origen del Riu de Bescaran. Prenem el Camí de l’Orri de Pal, una pista que marxa vers mestral (NO) pel marge esquerre del torrent de Port Negre. L’abandonem precisament a l’Orri de Pal quan creua el torrent i s’enfila vers Calm Ramonet. Continuem, ja sense camí fressat, pel fons de la coma en direcció al coll evident. El pendent és tothora moderat, però llarg i constant.

Port Negre (2.615m, 3h 25’). Àmplia collada entre els pics Negre de Claror (esquerra en el sentit de la marxa) i Negre d’Urgell (dreta). El nom amb que han estat batejats queda ben evident, si la neu ho permet, pel color del terreny esquistós. Fins aquí arriba una pista procedent de la Massana per la Collada de Pimés i Calm Ramonet.
Seguint l’ampla carena[2] marxem vers xaloc (SE) enfilant-nos per pendent més fort al proper Pic Negre d’Urgell (2.700 m), davallant per emprendre desprès la pujada al Monturull.

Monturull o Torre dels Soldats (2.760 m, 4h15’). Cim planer i dilatat amb vèrtex geodèsic i fites termenals. Esquistós i rogenc. Gaudim d’una dilatada panoràmica. Vers el nord domina el Perafita o Tossal de la Truita, del que ens en separa el Coll de Claror[3]. Vers gregal els estanys de la Pera i el seu refugi a penes destaquen entre la neu, als peus de la Serra de Sirvent. Bona vista sobre les canals del Cadí.
Marxem del cim encara vers xaloc, seguint la carena, davallant primer al Coll de Monturull[4]. Desprès anem resseguint les suaus ondulacions de la Serra Airosa pujant, quasi imperceptiblement, als Pics Nord i del Coll de la Barra fins al Turó del Punçó on si que ens cal afrontar abans un curt però fort tram de pendent[5].

Turó Punçó (2.494 m, 5h 45’) Gaudim d’una bona perspectiva del camí recorregut i del que ens manca. Baixem vers garbí (SO) fins al Coll de les Fonts de Bescaran on localitzem la pista a Arànser que hem deixat a l’anada. La seguim a mà dreta revoltant per migdia, en el sentit de les busques del rellotge, el turó del Paluç fins a un refugi.

Refugi del Coll de Midós o de la Partida de la Múria (2.008 m, 6h 50’). Bon aspecte exterior. Font. Hem llegit que disposa de 45 places amb claus a la Pedania de Bescaran. En aquest punt se’ns ofereixen dues alternatives. La més curta i fàcil és continuar per la pista de Bescaran que, en poca estona i baixada, ens mena a l’alçada de la Barraca del Vaquer.
Nosaltres però marxem vers garbí (SO) emprenent la poc definida pista al Coll de Midós que ens mena a la del Coll de Jovell. Força més definida, la prenem a mà dreta en la mateixa direcció. Desprès d’un revolt molt pronunciat, marxa vers el nord fins a deixar-nos de nou a la de Bescaran a Arànser a l’alçada del Corral de la Ingla. Retrobem el punt d’inici a les 8h 5’ de marxa efectiva[6].

  • [1] En el nostre cas comencem a caminar abans de la Ingla, trigant 1 hora fins a la Barraca del Vaquer.
  • [2] Freqüents cornises que podem evitar fàcilment apartant-nos-en per l’ampli esquenall carener.
  • [3] S’endevina un itinerari delicat per a fer-lo amb neu o glaç.
  • [4] En aquest tram entre el cim i el coll –de fort pendent– ens cal calçar-nos els grampons i ens assegurem amb el piolet.
  • [5] Pot resultar una bona alternativa per escurçar considerablement la ruta baixar, o be des del Coll de Monturull, o be des del Coll de la Barra, a buscar el torrent de la Bassa i seguir-lo fins a la Barraca del Vaquer.
  • [6] Aquesta alternativa és poc recomanable per llarga i perdedora. La pista al Coll de Midós és força precària, poc definida i amb neu, difícil de seguir.



Itinerari relacionat: Tossal de la Truita i Monturull

Santa Maria de Bell-lloc

Des d’Enveig pel coll de Bena

Distància 14 km
Desnivell acumulat 844 m
Nivell de dificultat moderat
Data 18 de novembre de 2007
Cartografia Editorial Alpina. Cerdanya (1:40000)

Encimbellat dalt del turó, del que durant anys fou convent, avui en resta poc més que l’església romànica originària del s XII. Per la seva situació domina bona part de la Cerdanya oriental i la carena que va del Canigó al Cadí. I fa honor al seu nom.

Arribar-s’hi és una agradable passejada des del poble de Dorres o des d’Ur. També podem fer-ho en vehicle per pista de terra.

Però nosaltres us aconsellem fer la ruta una mica més llarga visitant a més alguns pobles situats al marge esquerra del Querol i un dolmen, en una excursió fàcil i tranquil·la. L’únic inconvenient és que, si volem fer-la circular, ens caldrà fer un tram fora de camí. Però la resta transcorre per corriols ben fressats o pista i ben senyalitzat. Per aquests verals, el caminant pot conèixer que és en terreny sota administració francesa perquè la senyalització dels senders millora notablement.

Poc abans de sortir d’Enveig circulant per la carretera N 20 en direcció a la Tor de Querol, prenem un carrer a mà dreta en pujada senyalitzat per un cartell en direcció, entre altres, a Bena i Feners. Podem deixar el vehicle poc abans d’una font on proveir-nos d’aigua si no ho hem fet. Comencem a caminar al costat mateix de la font (1.300 m) seguint els senyals del GR de País (pintura groga i vermella). Bona part de l’excursió podrem guiar-nos pels senyals de dos senders: Volta a la Cerdanya i al Carlit.

Sortim per pista en moderada pujada vers el nord-oest. Desprès es converteix en corriol. Quan abastem la carretera (la mateixa que hem deixat al costat de la font) ho fem a l’alçada d’unes colònies de vacances del la SNCF. Prosseguim en la mateixa direcció, carenegem per un llarg llom on podem gaudir d’una bona vista sobre aquesta part de la Cerdanya i fer-nos una idea del recorregut dons, a sol ixent, ja podem albirar Santa Maria de Bell-lloc. Abastem el Coll de Bena (1.596 m) per on hi passa una pista que va de Bena a Sàlit. La prenem a mà esquerra, en baixada i arribem a una gran masia deshabitada: Sàlit (1.530m).

Per anar a Bena podem retronar per la pista fins al coll i dallí seguir la pista a mà esquerra. O pujar pel dret seguint unes pilones de conducció elèctrica en direcció nord-est fins abastar al camí del GR de la Volta del Carlit (senyals grocs i vermells) prenent-lo a mà dreta que també ens deixar a la mateixa pista just abans del poble de Bena (1.590m).

A partir d’aquí seguim per una estreta i planera pista enquitranada vers el nord-est fins a una cruïlla de camins. Fem un gir de 90º i marxem en direcció sud-est. Deixem a  l’esquerra una pista que mena al Mas Franc. Comencem a baixar i abandonem en dues ocasions la carretera per fer drecera (senyalització amb cartells i corriols amb pintura). Abastem el bonic llogaret de Feners a partir del que reprenem la pista ara en direcció a sol ixent.

Caldrà posar atenció per localitzar el trencall a mà dreta que hem de prendre dons, la indicació vers el dolmen, ens queda d’esquena. Passat el trencall hi arribem en poca estona desprès de traspassar una tanca. Als mapes està ressenyat com Dolmen de les Marrunyes. Al lloc com d’en Cavaller. És de càmera simple i hem llegit que data d’uns 2000 anys a. de JC. Està molt ben conservat.

Retornem a la pista i en poca estona arribem al poble de Brangolí (1.480m). Passem per davant de l’església i prenem un corriol que s’enfila primerament vers el nord-est i després vers l’est fins al Coll de Jovell entre moderada i forta pujada. Un cop al coll, (cruïlla de camins i cartells indicadors) prenem el ramal de la dreta seguint senyals de pintura groga, vers el sud-est. Poc abans d’arribar al santuari trobem un turó a mà dreta des de on gaudim d’una bona perspectiva d’aquesta part de la comarca, excepte vers el nord. Arribem a Santa Maria de Bell-lloc (1.685m).

Per retronar tenim tres opcions però no us recomanem la que vàrem prendre nosaltres. Hi ha camí indicat tant per a Dorres com per Ur. Però hem deixat el vehicle a Enveig i caldrà fer un bon tros de carretera per recuperar-lo, a no ser que hàgim previst aquesta circumstància. L’alternativa és baixar per la pista que surt del monestir vers migdia i quan fa un marcat revolt a l’esquerra abandonar-la en direcció a ponent per seguir, camp a través i sense camí fressat ni corriol, fins abastar la pista que d’Enveig s’adreça a Feners i Bena i baixar per ella fins a l’alçada de les colònies de vacances, on refarem el camí de l’anada. Aquesta opció és senyalitzada en blau sobre el mapa.

Nosaltres vàrem baixar –també fora de camí- vers migdia fins a creuar el riu de Bragolí. Però és una opció més llarga i amb un tram molt dret, especialment abans d’abastar el riu. Desprès pujàrem fins a una pista que vàrem creuar i abastarem el poble travessant per entremig de camps erms.


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Àlbum d’imatges