Arxiu de la categoria: Bages

Cogulló de cal Torre

Des de Rajadell

Distància 13,6 km
Desnivell acumulat 607 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 10 de març de 2015
Cartografia ICGC Bages, mapa comarcal (1:50000)

La prominència del Cogulló dóna, en dies clars, una àmplia panoràmica, molt més enllà de les comarques del Bages i l’Anoia.
Partió dels termes de Castellfollit del Boix i Rajadell, s’hi sol pujar a peu des de qualsevol d’aquests dos pobles i, en cotxe, per pista des de Castellfollit.
Cogulló (cim cònic, aïllat o a l’interior d’una serra) de cal Torre, pels masos que té a la falda. A migdia, cal Torre, al terme de Castellfollit. Al nord, cal Torra del Forn, de Rajadell.
Aquests itinerari s’hi enfila des de Rajadell, tot i que és més curt i menys desnivellat fer-ho per Castellfollit. És fàcil, la direcció evident i els camins, en general, ben fressats. Però, tot i que seguim diversos PR, la insuficient senyalització i la coincidència de diversos camins, no tots representats al mapa, fan que al pla ens calgui orientar-nos be per no fer marrada.
Com a negatiu destacar que els camins s’han malmès considerablement pel pas motoritzat i en alguns punts en llaurar feixes properes.

Accés
Accedim a Rajadell des de l’Eix Transversal C-25. Ens enfilem al nucli històric, aturonat al peu del castell, travessem la Plaça de l’Era i, després del carrer Major, anem a la dreta. A migdia del poble hi ha habilitada una bona zona d’aparcament.

Rajadell (375 m)
De l’aparcament marxem per la pista (SW) que deixem al cap d’uns 175 m.

Camí del Pujolar (389 m)
Prenem un corriol a mà dreta que segueix el marge dret (hidrogràfic) del Torrent del Daurell. Trobem un viver a mà dreta i anem a passar per una surgència, al costat de la que hi ha una font seca. Més enllà deixem un corriol a mà dreta que baixa a una balma i sortim a la pista, que seguim també a mà dreta. Passem pel costat del mas del Pujolar (deshabitat), el revoltem i baixem a trobar el torrent de cal Xic.

Torrent del Daurell (395 m)
Confluència dels de cal Xic i Valldòria i el camí (asfaltat) de les Casetes a cal Montfort.
Anem a l’esquerra (SW) per una pista que seguim després vers W. A la propera bifurcació (rètol indicador) seguim a l’esquerra fins a creuar el torrent.

Torrent de Valldòria (410 m)
El creuem i, tot deixant a mà esquerra una pista, seguim recte per un camí ample. Ben aviat creuem una altra pista on també seguim recte (fita). Ens enfilem fort per un camí ample, malmès i aixaragallat pel pas motoritzat.
Més amunt creuem un altre camí i sortim a una pista que prenem a mà dreta. Revoltem i, seguint la pista, travessem pel bell mig d’una feixa de conreu.

Dipòsit de Parcerisses (520m)
Al Pla de la Quiuxa, destinat al servei d’aigües, ben a prop d’un altre contra-incendis.
Continuem la pista (S primer, SW després), vorejant una feixa de conreu que, en llaurar-la, s’ha “menjat” el camí. A l’altre cap deixem la pista per un camí a l’esquerra. Poc metres enllà sortim a una altra pista i anem a l’esquerra.

Abeurador (565m)
A l’alçada d’un abeurador per la fauna, deixem la pista per prendre una drecera a l’esquerra. La retrobem poc més amunt i la seguim també a mà esquerra, vers el S, uns 260m fins passada una feixa a mà dreta.

Camí de la carena (620m)
Deixem la pista per un corriol molt evident que, a mà dreta, s’enfila en direcció a la propera carena.
Anem resseguint vers el S l’ampli i llarg esquenall de la Serra de Palomes amb bones vistes cap a sol ixent i nord.
Durant tot aquest tram, malgrat el temps transcorregut, son encara visibles les restes de l’incendi que va afectar la zona l’octubre de 1980 (1)
Al Portell de Cal Carlos obviem el camí que, per la dreta, baixa a aquest mas (ruïnes) i al de Palomes.
Passem pel mig d’unes antigues feixes, ara ermes, i ja albirem el cim.

Cogulló de cal Torre (881m)
Vèrtex geodèsic, pessebre, taula d’orientació i caseta de guaita forestal. Coronat per una gran senyera que es renova anualment per l’onze de setembre, en un aplec dels pobles de les rodalies.
Marxem per la pista de Castellfollit que deixem pocs metres més enllà baixant per un corriol molt costerut a mà esquerra. Revoltem per sota el cim anant a buscar la carena amb el Turó de les Tres Creus, per la que baixem en fort pendent. Tornem a trobar aquí el camí malmès i aixaragallat.

El Portell (690m)
Baixem a mà esquerra per un corriol poc definit i costerut, per entremig de la Baga de cal Torre fins atènyer una pista que prenem a mà esquerra.
Obviem una bifurcació a mà esquerra i, desprès d’unes llaçades, continuem recte fins al mas de cal Torre del Forn.

Cal Torre del Forn (536m)
Pagesia ben conservada. Edifici de planta quadrada i coberta a quatre aigües, del que destaquen el gran porxo i l’eixida, suportats per columnes a la façana de migdia.
Continuem vers el N pel camí d’accés a la casa i, a la bifurcació en Y, anem a la dreta.
Més endavant el camí és asfaltat. Albirem a l’esquerra cal Caseta, cal Montfort i cal Xic, amb el gran mas de Parcerisses al fons. Alçada a mà dreta la Batzuca. Uns 70 metres més enllà de l’accés a aquesta casa ens cal abandonar la pista.

Camí a ca l’Oliver (454m)
Deixem la pista asfaltada per una a mà dreta, accés a una feixa de conreu. La voregem per un corriol poc definit que, passant per entremig d’altres feixes, ens mena fins a unes arnes on girem a la dreta (E), a la vista ca l’Oliver, fins a atènyer la pista d’accés al mas, que seguim a mà dreta i deixem al cap de poc per una altra a l’esquerra (rètol indicador).
A la següent bifurcació en Y anem a l’esquerra i seguim bona estona la pista principal, obviant altres ramals, fins a una marcada colzada de 90º a esquerra, als Plans de cal Balard. En aquest punt prenem una drecera que ens fa passar per entremig de feixes.
Quan retrobem la pista, continuem recte (N), obviant els ramals a esquerra i dreta.
Deixem la casa de cal Balard sobre nostre a la dreta, i retrobem el camí d’anada que, en poca estona, ens retorna al punt d’inici.

  • (1) L’incendi de l’11 i 12 d’octubre de 1980 va començar al castell de Castellar, per la imprudència d’uns excursionistes, i va afectar masos, boscos i feixes dels termes d’Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix i Rajadell. Dos excursionistes van morir atrapats al Cogulló.

Aquí trobareu una bona alternativa al camí de retorn.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Castellnou de Bages

Pels serrats del nord del terme

Distància 12 km
Desnivell acumulat 390 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 8 de febrer de 2015
Cartografia ICGC

Itinerari circular que transcorre en la pràctica totalitat per pistes i camins carreters. Castellnou és un terme amb masos i feixes de conreu dispersos. Per aquesta raó a la ruta hi coincideixen nombrosos camins. Fer-ne una ressenya detallada resultaria pesat fins a l’avorriment. Si volem seguir-lo el millor es guiar-nos pel GPS dons, en bona part, la senyalització és inexistent.
En dies clars els punts elevats com la Torre o les Pinasses son una bona talaia del Prepirineu: des de l’Alt Urgell fins a l’Osona.
Seguirem un tram del GR 179 “Ruta dels Maquis”, visitarem una torre de gaita medieval i antigues pagesies avui enrunades.
És una zona molt afectada pels incendis, especialment el de 1994, però també el del 2005, on el pi blanc ha colonitzat pràcticament la massa forestal regenerada.

Accés
Des de Santpedor una carretera ben pavimentada però estreta ens mena fins al nucli de Castellnou. Amplia zona d’aparcament al costat de l’església.

Nucli de Castellnou (480 m)
Format per un grup d’antigues edificacions restaurades, l’ajuntament i la bonica església Sant Andreu (romànic llombard segle XI) a l’entorn d’una plaça de nova planta. Als baixos d’un dels edificis restaurats hi ha el Museu dels Maquis.
Retornem uns quatre-cents metres per la carretera que hem vingut fins que un rètol ens indica una camí carreter a mà dreta (GR, Sant Cugat del Racó, Ruta dels Maquis).
Guanyem alçària en moderat pendent deixant a l’esquerra per sobre, les cases de la urbanització de la Figuerola i a mà dreta la fondalada de Coma dels Cellers, capçalera del Riu d’Or que, passant per Santpedor i Sant Fruitós, desguassa al Llobregat prop de Sant Benet de Bages.

Carena dels Cellers (261 m)
El proper mas dels Cellers de Figuerola apadrina els topònims de la contrada. Nom directament relacionat amb la producció vinícola. Com anirem veient a altres punts de la ruta, la vinya i el vi a Castellnou, com a bona part de la comarca, tingueren una importància cabdal.
Atenyem una pista que prenem a mà esquerra en pujada. Passem per sota el Turó dels Cellers (611 m) on hi ha un bon mirador (1).
Sortim a la carretera (terra batuda) de Balsareny a Castellnou que seguim a mà dreta fins que l’abandonem per un camí carreter a mà dreta (rètol indicador) en direcció a la Torre.

Torre de Castellnou (624 m)
Popularment coneguda com Torre dels Moros. De planta circular, 12 metres d’alçària i murs de 2,5 metres d’amplada, és datada al s. XI. S’observa el basament d’alguna construcció annexa per allotjar probablement alguna guàrdia. Es considera que més que defensiva la seva funció, en una ubicació privilegiada al bell mig de la comarca, era la de guaita.
Al peu del turó de la Torre prenem un corriol ben fressat a mà esquerra (NE) que de seguida gira 90º a NW. Més enllà un nou gir ens deixa de nou sobre la carretera de Balsareny.
La seguim a la dreta 140 metres i per una de secundària a l’esquerra. Per un corriol ben fressat pugem a les Pinasses.

Les Pinasses (625 m)
Vèrtex geodèsic. És el segon punt més alt del terme. Podem albirar vers sol ixent el mas de Candàliga i la baga homònima. Antany ufanosa, va quedar arrasada per l’incendi del 94.
Continuem per la pista ver el W i a la propera cruïlla anem a la dreta. A l’esquerra, al fons de la coma albirem el mas de Casamitjana.

Bifurcació de Casamitjana (573 m)
Rètols indicadors. Retrobem la carretera de Balsareny però prenem un camí carreter empedrat vers el NNW que seguim fins a la Creu.

Creu del Perelló (575 m)
O la Creueta. Mas enrunat situat en un collet a la divisòria entre les feligresies d’Argençola i de Castellnou. (2)
Seguim una pista carenejant vers el SE, deixant diversos ramals a dreta i esquerra.
Podem albirar a la fondalada vers el N la carretera de les Vilaredes entre Balsareny i Súria i la riera d’Argençola. Escampats a banda i banda els masos de les Vilaredes, el Puig, les Cases i Argençola, entre altres. I a la carena Castelladral i Sant Cugat del Racó. Deixem a mà esquerra el Tossal de Serra Morena (3).

Bifurcació (564 m)
On hi conflueixen diverses pistes. Prenem la tercera en el sentit de les busques del rellotge, que aviat en bifurca en Y, on prenem el ramal de la dreta.

Colldeforn (583 m)
Un altre antic mas en estat ruïnós. Format per dos cossos d’edificis disposats en L amb una torre quadrangular a la part de migdia. Al darrera, a la part alta, hi havia les tines.
Marxem vers l’E, revoltant la capçalera d’un torrent i baixem carenejant primer i decididament després a buscar la llera de la riera. A l’esquerra podem albirar les ruïnes de Sant Pere de Castellnou i del mas del Graner.

Riera de Vallverd (444 m)
O de Bellver. Neix ben a prop, a la coma de Casamitjana i desguassa al marge esquerra del Cardener al terme de Callús. La creuem i ens enfilem per l’altre marge ver el S.

El Putxot (495 m)
Nucli de deu cases en estat ruïnós. Foren construïdes durant el segle XVIII per a l’explotació de la vinya. De característiques semblants estan alineades i orientades a xaloc. El 1930 ja no en quedava cap d’habitada.
A la part de migdia hi ha les tines, aprofitant el desnivell del terreny per extreure el vi per les boixes. Poc més enllà la gran barraca del Genyo habitada fins a mitjans del segle passat.
Passada la barraca i seguint la pista ens enfilem suaument vers el SE fins a superar la Serra de Cal Nofre on, pel costat del torrent homònim baixem decididament cap a la carretera de Santpedor a Castellnou.

Carretera (441 m)
Hi sortim pel costat d’un dipòsit d’aigua. La seguim dos-cents metres a l’esquerra i l’abandonem per l’antic camí de Castellnou, a mà dreta.
Passem pel costat de Cal Tatgeta i d’una antiga sínia i retornem al punt de sortida.

  • (1) Si volem enfilar-nos hi a la propera cruïlla haurem d’anar a l’esquerra uns tres-cents metres i després un altre cop a l’esquerra uns dos-cents. Però la vista que s’hi albira és semblant a la que gaudirem des de la Torre o les Pinasses.
  • (2) La nit del 6 al 7 d’agost de 1963, Ramon Vila “Caracremada” morí molt a prop d’aquesta masia en una emboscada que li parà la Guàrdia Civil. En aquest mateix lloc, uns quants anys abans, el dia 22 de febrer de 1945, també foren morts per la Guàrdia Civil els masovers de la casa (Domènec Rovira “el Mingo de la Creu” i Ramona Bessa) i dos guerrillers que allotjaven.
  • (3) És el “sostre” de Castellnou de Bages (627,5 m). Tot i que un antic camí hi puja, la pinassa que l’envaeix priva les vistes des del cim.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Tines de la Vall del Flequer

Itineraris per conèixer el patrimoni vinculat a l’antic conreu de la vinya a la comarca del Bages

Distància 6 (a) / 13,5 (b) km
Desnivell acumulat 125 / 641 m
Nivell de dificultat Fàcil / moderat
Data 22 de novembre / 29 d’octubre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1:25000)

Durant el s. XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya amb més hectàrees de vinya i producció d’hectolitres de vi. El 1860 el 64% de les terres conreades eren dedicades a la vinya.
El bon preu de vins i aiguardents va fer que els pagesos plantessin vinyes en els vessants més costeruts de les muntanyes i solucionessin el problema del transport de la verema i la necessitat d’una fermentació homogènia amb la construcció de tines i fabricació del vi al peu mateix de les vinyes.
La irrupció de la fil·loxera a la dècada de 1890, va matar els ceps i va fer abandonar les vinyes. Els bancals que ocupaven resten avui engolits per la pineda.
Hi ha escampades tines arreu de la meitat sud de la comarca, en diferent estat de conservació. Bona colla als termes de Talamanca, Mura i Rocafort.
Les de la Vall del Flequer, al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, destaquen pel bon estat de conservació. El sender SL-C 52 les recorre. Hi localitzarem penells informatius que expliquen detallada i gràficament el procés constructiu, funcions de les tines i edificacions annexes i l’elaboració del vi.
Podem escurçar o allargar l’itinerari al nostre gust, dues opcions:

  • (a) Curta que retorna un cop visitades les Tines del Ricardo.
  • (b) Llarga que inclou la visita a les tines de la Bauma Roja, a la vall de Santa Creu, la casa del Flequer i Sant Pere d’Oristrell. Tanmateix hi ha un tram que no recomanem (nota 3). Podem estalviar-nos-el perfectament.

En aquest enllaç podreu descobrir altres tines de la comarca del Bages.

Accés
Del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort per la BV-1224, poc abans del punt quilomètric 4, prenem a mà dreta un pista (indicador Tines del Flequer), creuem la riera i poc més enllà trobem un espai destinat a aparcament.

Aparcament (256 m)
Mapa del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i penells explicatius de l’itinerari SL-C 52. Ens guiarem per les estaques indicadores d’aquest sender fins a les Tines del Ricardo.
Pugem pel camí del Flequer(S), deixant a mà esquerra el d’Oristrell (retorn) i poc més enllà el de la pedrera.
Enclotat a mà dreta queda el Torrent del Flequer. A l’altre costat, envaïts per la pineda, albirem marges de pedra seca que suportaven els antics bancals de vinya i barraques. Deixem el camí del Flequer per un de carreter a mà dreta, en baixada.

Tines del Bleda (300 m)
Continuem pel camí carreter, trobem una barraca de vinya i creuem el torrent.
A la bifurcació anem 100 metres a l’esquerra fins les Tines del Tosques.

Tines del Tosques (287 m)
Tornem enrere i a la bifurcació prenem un corriol que gira a l’E per l’obaga de la Serra de Puig Gili. Passem pel costat de marges de pedra i d’un dipòsit de vinya. També sobre diverses lloses de pedra per salvar rases. Aquestes rases als pendissos evitaven l’erosió hídrica del terreny.
Baixem un tram esglaonat i, poc més enllà, ja albirem les Tines de l’Escudelleta, prop del torrent.

Tines de l’Escudelleta (314 m)
Continuem per un camí carreter, creuem de nou el torrent fins a la cruïlla.

Bifurcació (332 m)
Indicada. Per l’esquerra retrobem el camí del Flequer per on podríem retornar a l’aparcament. Continuem vers l’E, ara pel marge dret hidrogràfic, fins al proper grup de tines.

Tines del Ricardo (338 m)

  • (a) Un cop visitades retornem a la bifurcació anterior i prenem una pista a mà dreta que va guanyant alçària sobre la vall, pel marge dret del torrent.  Hi localitzarem diversos penells explicatius sobre l’activitat vitivinícola i com va influir en el canvi de la fisonomia del paisatge. També ens permetrà albirar a vista de pardal els conjunts de tines de l’Escudelleta i del Tosques.
  • (b) Seguim en pujada 150 metres pel camí del Flequer.

Tines del Camí del Flequer (350 m)
Nou grup de tines a banda i banda del camí. Retornem a les del Ricardo i, creuant altre cop el torrent, marxem per una pista vers l’ESE, en pujada.

Camí de les Grauetes (365 m)
A la bifurcació anem a la dreta, ignorem a mà esquerra el ramal (indicat) que mena a les Grauetes. Fem un gir de 180º per revoltar una torrentera i abandonem la pista.

Camí de la carena (396 m)
Just passada la torrentera deixem la pista per un corriol ben fressat a mà esquerra.
Ens enfilem entre llaçades primer i fort pendent desprès, per un camí molt aixaragallat pel pas de les trialeres (1) fins a la carena de la Serra de Puig Gili (2) que resseguim a l’esquerra (SE), pujant en moderat pendent, fins a la bifurcació.

Camí de la Bauma Roja (550 m)
Prenem a mà dreta una pista que baixa en fort pendent i llargues llaçades.

Bauma Roja (475 m)
On hi localitzem un altre grup de tines i edificacions troglodítiques. Retornem a la bifurcació (3) i prenem un corriol a mà dreta per continuar pujant i carenejant. Abastem la pista que també parteix de la bifurcació i la seguim.

Puig Gili (614 m)
Fi de pista. El cim pròpiament és poc més amunt però, arbrat com és, no gaudeix de visibilitat.
Vers el NE prenem un poc visible corriol que, poc metres més enllà va definint-se millor. Seguim senyals escadussers verds i vermells i fites esporàdiques. El corriol es va desdibuixant i es fa difícil de seguir, especialment al tram de baixada en direcció a la torrentera.

Camí transversal (510 m)
Atenyem un corriol transversal a l’alçada d’un bloc desprès on hi ha una fita i senyals de pintura. Anem a l’esquerra (NE) fins a un collet (Placeta de les Bruixes). Camí més definit que seguim per una carena (N). Trobem senyals de pintura carbassa i perdem els verds. Baixem fins a la llera del torrent de Colldat i, a l’altre marge, atenyem un antic camí carreter que seguim fins a una pista on anem a l’esquerra (W).
En aquesta direcció albirem el mas del Flequer.

Camí del Flequer (374 m)
Deixem la pista per un camí de bast a mà dreta (estaca indicadura del SL). Creuem el torrent i ens enfilem cap al mas.

El Flequer (423 m)
Mas compost de dues edificacions. Una d’elles en ruïnes. La principal, en millor estat, conserva la coberta, tines i algunes dependències annexes en estat semi ruïnós. (4)
Pel costat d’un viver marxem vers el NW seguint un corriol ben fressat, en fort pendent. Desprès virem 90º a W fins a una bifurcació de pistes, on agafem el ramal de la dreta.
A la propera bifurcació anem a l’esquerra fins a la reixa d’accés a un mas, on continuem cap a l’esquerra (W).
Anem carenejant (NW). Passem pel costat d’una barraca amb estable i menjadora i continuem per una pista que més aviat sembla un tallafocs a la carena.
En aquesta direcció aviat albirem el campanar de l’ermita.
A la bifurcació, seguim per l’obaga fins a l’ermita.

Sant Pere d’Oristrell (410 m)
Petita església d’una sola nau i planta rectangular, encimbellada sobre un turonet. A la façana de ponent hi ha la porta, de mig punt, amb la data de 1858. Culmina la façana principal un esvelt campanar quadrat.
Documentada d’ençà el segle XIII, ha sofert diverses modificacions que no permeten identificar els elements constructius de la primitiva església.
Continuem camí passant pel costat d’un dipòsit per a incendis i baixem, a mà esquerra, al nucli d’Oristrell.
El petit nucli d’Oristrell, antigament Ullastrell, apareix citat al segle X. Hi podrem observar també un grup de tines en bon estat de conservació.
Baixem pel camí pavimentat fins a retrobar el camí d’anada.

  • (1) Sort que és dins el Parc Natural!
  • (2) Puig Gili segons diverses fonts i el mapa topogràfic, Puig Gil segons l’excursionista i el del Parc. La referència més antiga en parla com Monte Virgilio.
  • (3) No recomanem aquest itinerari. El tram entre Puig Gili i la Placeta de les Bruixes és perdedor, per una zona rosta i no aporta res ni des del punt de vista paisatgístic ni patrimonial. En cas de voler visitar la Bauma Roja, és millor retornar sobre els nostres passos i anar al Flequer pel Camí de les Grauetes.
  • (4) A les darreries de la dècada dels 40 del segle passat aquest mas fou l’escenari d’un segrest perpetrat per un escamot antifeixista.

Opció (a) curta


Opció (b) llarga


Àlbum d’imatges

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Collbaix i Torres de Fals

De Sant Joan de Vilatorrada a les Torres de Fals pel GR 3

Distància 16,7 km
Desnivell acumulat 610 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 10 de març de 2010
Cartografia ICC Mapa comarcal (1:50000)

Itinerari que passa pel cim del Collbaix, talaia del Pla de Bages, i les Torres de Fals, un dels monuments militars més significats de la comarca.
Les Torres son el que resta del Castell de Fals, vestigi de que aquesta fou durant anys terra de frontera, quan Catalunya acabava aquí. A l’ombra del castell es repoblà el terme creant nombrosos establiments. D’aquesta època daten els orígens d’alguns del masos que visitarem o albirarem pel camí. Alguns varen assolir una considerable preponderància, en bona part mercès a l’expansió de la vinya, que va tenir el seu punt culminant al segle XIX.
Podrem veure com tots els masos tenen un o més edificis annexos per encabir-hi tines. També trobarem tines i bancals dalt del Collbaix. I multitud de feixes al Pla de Fals, avui dedicades al conreu de secà o ermes, que havien estat plenes de ceps. Durant segles els propietaris dels masos pactaven, generalment pel tracte de la rabassa morta, amb pagesos sense terra, la rompuda de terres ermes o bosquines per establir noves vinyes a parceria. Era una forma d’assegurar-se a llarg termini uns ingressos regulars, sense gaire risc.
Fins que la fil·loxera va fer abandonar bona part de la terra que avui el bosc ha tornat a colonitzar. Aquest insecte no va acabar solament amb la vinya, sinó també amb tot el sistema socioeconòmic sobre el que es sustentava la pagesia. La revolució industrial va fer la resta. Sant Joan de Vilatorrada és un bon exemple: a ponent vinya fins a cim del Collbaix, a llevant, vora el riu, les fàbriques del Borràs, el Mig (Burés) i Cal Gallifa que donaven ocupació a pagesos amb pocs recursos -sobretot a les dones- i permetrien fer menys penós el tràngol que va suposar la nova situació.
Aquesta no és dons solament una fàcil matinal de baixa muntanya. És també un recorregut per una part de la història del Pla de Bages.

Recursos consultats:

  • Rutes i camins del Bages. El Pla de Bages a peu i en BTT. Ruta 4. Jordi Planell i Marc Vilarmau. Farell editors. Llibres de Muntanya (2). ISBN 84-95695-11-1
  • Fals, les cases. Ernest Molins Roca. Zenobita edicions. ISBN 978-84-92571-10-9
  • Revista Falchs. ACR de Fals (Fonollosa, Bages)

Accés. Al carrer Torrent del Canigó de Sant Joan de Vilatorrada hi ha el Mas Llobet. Antigament una important masia als afores del poble, actualment de propietat municipal, ha quedat engolida pel nucli urbà. Àmplia zona d’aparcament a la vora.

Mas Llobet (236 m) Per sobre el mas hi ha l’era enrajolada, una bona mostra dels espais per batre i ventar a les antigues cases de pagès. Envoltant l’era hi ha una palissa i tres grans tines. Ens enfilem vers ponent per un senderó guardat amb baranes de fusta i travessem l’alzinar. Aviat trobem rètols indicadors[1] que a cada cruïlla ens ajudaran a escollir el ramal correcte entre els diversos camins i corriols que travessen feixes i marges de conreu de secà[2]. Camí entre planer i de suau pendent.
Abastem una pista enquitranada. La seguim a mà dreta pocs metres i l’abandonem per un corriol a mà esquerra que travessa pel bell mig d’una feixa de conreu i s’enfila vers ponent, entre un clap de bosc i una altra feixa. La cruïlla, indicada per un rètol, és punt de pas del GR 3 que seguirem fins a les Torres de Fals[3].
Guiats pels senyals blancs i vermells, enfilem en fort pendent per salvar els dos-cents metres i escaig de desnivell que ens separen del cim. El camí –força axaragallat- es divideix de tant en tant en dos o més ramals, que sempre acaben confluint. Abastem una mena de collet a la carena on hi ha unes antigues tines[4] per girar desprès a migdia i encarar el darrer pendent fins el cim.

Collbaix (545 m, 45’). Vèrtex geodèsic (destruït) de segon ordre, gran senyera[5] i taula d’orientació. El cim és planer i boscós. Coronat per uns considerables blocs de conglomerat que l’han preservat precisament de l’erosió. Gaudim d’una bona perspectiva sobre llevant i migjorn de la comarca, especialment del Pla de Bages. El cim és termenal entre Sant Joan, Manresa i Fonollosa.
Marxem del cim vers mestral (ONO). Seguint el relleu de l’àmplia carena[6] que marxa per aquell cantó, davallem, ens tornem a enfilar i altre volta a davallar en fort pendent fins a un collet on hi arriba una pista per cada cantó. El ramal que puja de l’obaga de ca n’Oms, el prendrem a la tornada[7]. El que puja pel solell és el camí del pedregar, un altre dels habituals per pujar al Collbaix. Aquest punt és termenal entre Rajadell, Manresa i Fonallosa.
El GR segueix un corriol per la carena, però nosaltres continuem per la pista paral•lela que passa per l’obaga, en moderat pendent. Poc més enllà conflueixen. Rebutgem un ramal a mà esquerra i a la propera cruïlla (rètol indicador) continuem recte vers mestral. El ramal de mà dreta (barrat per un cadenat) mena a l’antiga casa de Collbaix. El de l’esquerra a la Torre[8].
Som al cap del Pla de Fals, al seu extrem més llevantí i encetem el Camí dels Plans[9]. Entremig de feixes de conreu anem marxant per un camí carreter vers mestral, rebutjant un ramal a mà esquerra, fins a la casa del Collet.

El Collet (455 m, 2h). Antic[10] mas totalment restaurat respectant l’estil i estructura originals. En surten dues pistes. Deixem la de l’esquerra i prenem en baixada, a mà dreta, la més precària. Vers mestral, rere la pineda de l’obaga de la Gabriela, ja podem albirar la silueta de les Torres de Fals. Desprès d’un revolt, la pista es divideix. El GR continua pel ramal de l’esquerra, els senyals grocs pel de la dreta[11]. Rebutgem tres ramals a mà esquerra. Vers el nord podem albirar la fondalada de la riera de Fals i a l’altre marge la gens afortunada urbanització de Canet de Fals[12].
Abandonem la pista fent drecera per un corriol a mà esquerra. La creuem i continuem pel corriol davallant entremig d’una espessa boixeda fins a la font dels Pins, senyalitzada per una estaca i que raja amb bona deu. Poc més enllà retrobem la pista.
Deixem un ramal a mà dreta (per on retornarem) i continuem vers mestral fins al mas de la Massana[13]. Marxem per un camí carreter, vers el nord, pel costat de la muralla que envolta el mas. Travessem el torrent de l’Infern fins a un berenador i abastem el conjunt de les Torres de Fals[14] (365 m, 3h).

El retorn el fem des de la Torre Nova, per un corriol que s’enfila fins a una casa a xaloc (SE) de les Torres i desprès per una pista que, del costat de la casa, marxa vers migdia. A la cruïlla prenem el ramal de ma dreta que ens deixa ben a prop de la Font dels Pins.
Desfem el camí d’anada fins a l’inici del Camí dels Plans (498 m, 4h 20’) i el coll de la carena ponentina del Collbaix on, a la cruïlla, prenem la pista de l’esquerra, la que puja per l’obaga de ca n’Oms.
Durant aquesta part del recorregut que transcorre a mitja alçada de la muntanya per les obagues de Ca n’Oms i de Can Server, podem albirar altres antics masos del terme de Fals: a la carena el de Collbaix i al fons de la vall Torreblanca, Ca n’Oms i Can Server (o Campserver), entre d’altres[15].
Davallem seguint els replecs de la muntanya, vers gregal (NE) en moderant pendent. La pista ens deixa a la cruïlla de camins dels Camps de l’Obaga (rètol indicador) on el Camí de la Sal (GR 3.1) continua cap a Súria. Nosaltres marxem en direcció contraria i, fent un gir de 90º, seguim vers xaloc (SE) anem a retrobar per la seva falda la cara llevantina del Collbaix i el camí de l’anada que desfem fins al Mas Llobet (5h 30’).

  • [1] Senders del Cardener (GR 3 i 3-1 Camí de la Sal). També estaques de l’itinerari naturalista Florenci.
  • [2] Bona part d’aquestes feixes constituïen la propietat del Mas Llobet que s’extenia al llarg de la falda de la muntanya de Collbaix, de tal manera que totes les barraques de vinya que encara podem observar (una vuitena) en aquesta zona eren de parcers que conreaven terres del mas. El mas apareix documentat el s. XVI.
  • [3] Per pujar a peu al Collbaix des de llevant hi ha dos camins tradicionals. Un és aquest. L’altre, més costerut, puja més a migdia (prop de la casa dels Balcells) i va a sortir sota els blocs de roca del cim.
  • [4] Aquestes tines i alguns marges de pedra son vestigis inequívocs que aquestes costes eren explotades intensivament en bancals dedicats a la vinya, fins l’arribada de la fil•loxera a les darreries del XIX.
  • [5] La senyera fou plantada per l’Alioth Parapent del CECB i la taula d’orientació fou instal·lada el 2005 pel mateix CECB amb motiu del seu centenari.
  • [6] Aquesta carena fa de termenal entre Manresa i Fals (Fonollosa)
  • [7] Aquest ramal de l’obaga està senyalitzat amb pintura groga corresponent a un itinerari que desconeixem. Els senyals ens acompanyaran fins poc més enllà del mas del Collet.
  • [8] La Torre és un mas amb una torre de guàrdia adossada. Situada al Pla de Fals, prop del terme de Rajadell, servia per comunicar el castell de Fals amb la resta de guàrdies del sector occidental, que per la situació del castell no podia albirar. La guàrdia de Fals apareix documentada des del 1033.
  • [9] El Pla de Fals és una vast altiplà (prop de cinc quilòmetres de llargària) dedicat al conreu de secà (antigament a la vinya) amb alguns claps de bosc, que s’alça de ponent a llevant amb alçàries sobre el nivell del mar que van de prop dels quatre-cents fins als cinc-cents metres. Vers el nord el pla queda tallar per la clotada de la riera de Fals i vers migdia per la de Rajadell.
  • [10] El Collet i les terres que l’envoltaven han estat durant segles una masoveria del veí mas Massana, però als orígens era un mas independent, conegut amb el nom de Mas de la Serra. Tant aquest nom com l’actual del Collet fan referència a la situació geogràfica del lloc on està enclavada la casa, al xaragall de la riera de Fals que talla l’altiplà en direcció est-oest (revista Falchs pàg. 343). El mas és documentat d’ençà el 1252.
  • [11] Per la dreta marxa l’antic camí ral de Fonallosa. Seguint-lo passaríem pel costat d’un oratori, un mas enrunat i també ens menaria a les Torres de Fals. Però faríem marrada i ens saltaríem la font dels Pins.
  • [12] Aquesta urbanització porta el nom del seu promotor, en Lluís Canet, un especulador immobiliari que va adquirir-ne els terrenys a Miquel Massana, del Mas Massana, el 1963.
  • [13] El mas de la Massana fou històricament la hisenda més important de Fals. Documentat d’ençà l’any 1039, s’anomenava La Sala. L’estructura actual de la casa data de la segona meitat del XIX quan s’hi va afegir un cos nou al cantó de migdia de l’antiga masia, amb una façana arrodonida on s’hi obriren grans finestrals amb persianes de propietari. Va ser obra de Salvador Massana que va fer grans inversions en reformes i millores de la propietat. En morir sense descendència, la propietat va entrar en decadència amb plets i litigis entre diversos hereus.
  • [14] El conjunt monumental de les Torres de Fals està format per la torre vella, de planta circular, encimbellada dalt d’un pujol. Al seu redós hi ha l’església de Sant Vicenç, la rectoria i el cementiri. A l’altra banda del torrent de l’Infern s’alça la torre nova, també circular i construïda probablement a les acaballes del XIII. Les torres son els elements de defensa que resten de l’antic castell de Fals, documentat d’ençà l’any 995, situat al camí ral entre Manresa i Cardona. Per això el castell i el seu terme foren durant segles un domini dels vescomtes de Cardona.
    Des del 1977 a les Torres de Fals s’hi representa amb gran èxit artístic i de públic un pessebre vivent organitzat pels veïns de Fals i Rajadell.
  • [15] La casa de Collbaix és la menys antiga i data del XVIII. De Can Server n’hi ha constància d’ençà el XVII. Ca n’Oms (abans Torreblanca) és la que hi ha notícies més reculades (1252) i pel que fa a Torreblanca (abans Solà) les referències escrites més antigues daten del 1313.





Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF