Arxiu de la categoria: Montgrony-Catllaràs-Picancel

Volta pel Catllaràs

De la Pobla de Lillet al Roc del Catllaràs pel Joc de la Pilota retornant per Falgars

Distància 16,6 km
Desnivell acumulat 1090 m
Nivell de dificultat moderat
Data 8 d’agost de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Catllaràs/Picancel ó Ruta de l’Ermità (1:25000)

Itinerari circular que, partint de la Pobla de Lillet, ens permet recórrer una bona part del Catllaràs i visitar alguns dels seus indrets més interessants: el Xalet, la Roca de la Lluna, el Joc de la Pilota, el Roc del Catllaràs i el Santuari de Falgars.
Tot el recorregut és per camins i pistes ben fressats i senyalitzats. A les principals cruïlles hi trobarem indicadors, tot i que n’hi concorren molts i canviarem sovint d’un camí a l’altre, els sovintejats senyals del PR i del GR ens trauran de qualsevol dubte.
L’únic punt que ofereix certa dificultat és l’accés (opcional) al cim de la Roca del Joc. Cal dir que, si no s’hi vol pujar, les vistes des del mirador de la Roca de la Lluna són molt semblants.
Tot el camí és en general ombrívol pel que es pot fer en qualsevol època de l’any. Al Catllaràs hi creix la flor de neu, a la tardor s’hi fan molt bolets i podem escoltar-hi la brama del cérvol.

Pobla de Lillet (842m)
Creuem el riu pel costat de la Plaça de l’Ajuntament. Hi ha rètols indicadors del GR 4 i del Camí Ral de la Pobla a Falgars, pel carrer de la dreta, per on retornarem. Anem a l’esquerra, pels carrers del Regatell i de la Font, en direcció al Barri de Coromines, seguint les indicacions del Camí Ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà i el PR-C 52.

Les Coromines (876m)
Al cap de munt de les Coromines, davant la Capella de Sant Antoni, deixem el PR que, per l’esquerra, marxa cap a Santa Maria i Sant Miquel de Lillet. Anem a la dreta. Hi ha un rètol indicador. Pel costat d’un plànol de camins forestals prenem el Camí Ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà, senyalitzat amb doble ratlla groga. Aquesta senyalització ens acompanyarà fins al Xalet del Catllaràs.
Passem pel costat de la casa del Prat. Sortim sobre una pista, la creuem i continuem per una altra fins a un dipòsit. Nou rètol indicador on continuem pel camí a Sant Jaume de Frontanyà, ara per un corriol que s’enfila fort pel l’obaga de la Costa de l’Agoit.

Serra Pigota (1157m)
Bifurcació de camins indicada. Sortim al camí que puja del Castell, Sant Miquel i Santa Maria de Lillet (PR-C 52, malgrat que el rètol té la numeració equivocada). El seguim a mà dreta (SW). És un camí més ample que el que hem pujat.
Els senyals grocs i blancs del PR-C 52 seran els que ens guiaran bona part de l’itinerari fins al Collet Llobató.
Deixem a mà esquerra el camí que baixa al Grog de la Lleona (fita i pintura blau-grana). El nostre s’eixampla encara més. Deixem a mà dreta una pista que retorna a la Pobla per la Collada Cerdana.

Terra Negra (1317m)
Bifurcació de camins indicada. Deixem el de Sant Jaume de Frontanyà. Continuem pel PR en direcció a Falgars i Sant Romà per una pista precària que deixem més endavant per un camí.
Sortim a la pista que puja de Falgars on hi trobem un altre indicador, però no la seguim, la creuem en direcció a Falgars i Sant Romà. Passem pel costat d’un refugi forestal i atenyem el Xalet.

Xalet del Catllaràs (1372m)
Atribuït a Antoni Gaudí i edificat probablement per encàrrec d’Eusebi Güell, per allotjar tècnics i altres treballadors de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Cedit a l’Ajuntament de la Pobla, amb diverses reformes, durant un temps va estar destinat a casa de colònies. A principis de 2016 s’hi ha reconstruït l’escala original.
Per sota de l’edifici prenem una pista fins a una clariana, on hi havia la mina del Xalet. Continuem (SW) per un camí en fort pendent, que ens deixa de nou sobre la pista a l’alçada del Collet Fred, on prenem a mà dreta el camí que puja al mirador.

Roca de la Lluna (1495m)
Excel·lent mirador sobre l’Alt Berguedà i la Serra de Montgrony, darrera la qual sobresurten els cims del cordal Núria-Ulldeter. Hi gaudim d’una ampla panoràmica que ens permet albirar des de la Serra d’Ensija al Taga, Sant Amanç i els Rasos de Tubau. Hi ha una taula d’orientació.
Baixem a retrobar la pista i continuem a mà dreta (SSW).

Font de la Devesa Jussana (1470m)
El PR abandona la pista per l’esquerra en un revolt sota les verticals parets de la Roca del Joc. Poc més enllà prenem un altre corriol que ens pocs metres ens porta a la font.
No ens cal recuperar el PR: del costat mateix de la font surt un corriol que s’enfila fort fins el peu mateix de la Roca on el retrobem i el seguim a mà dreta.
Sortim al Joc de la Pilota, una clariana que va prendre aquest nom quan els tècnics anglesos de les mines hi jugaven a futbol. Al peu de la Roca del Joc. A mà dreta, unes fites ens senyalen un costerut camí per enfilar-nos-hi per entremig de la fageda.

Roca del Joc (1615m)
O de la Mare de Déu o, també, de la Devesa Jussana. Una empinada lleixa, equipada amb una grapa, dóna accés a una estreta i curta bretxa on hi trobarem una sirga nuada, per accedir al cim. Grimpada fàcil.
Alterosa agulla calcària coronada per una creu i una imatge de la Moreneta. La panoràmica és encara millor que la de la Roca de la Lluna dons podem albirar fins al Montseny. Retornem al Joc de la Pilota on, seguint el PR anem a la dreta.

Joc de la Pilota (1559m)
Bifurcació indicada, al bell mig de la clariana. Senyalada als rètols com a “Coll d’Ardericó” malgrat que no és en cap collada. La d’Arderiu o, més pròpiament com assenyalen altres mapes, Coll d’Ardericó, és situat més a llevant.
Hi arriba el camí que puja des del refugi d’Ardericó, que deixem a mà esquerra per continuar recte (WSW) seguint el PR vers Falgars i Sant Romà. Coincidim des d’aquest punt i fins a retornar a la Pobla amb la Ruta de l’Ermità. Però els senyals vermells d’aquest itinerari són molt més escadussers que els del PR o els del GR que ens aniran guiant posteriorment.

Prat Gespador (1535m)
O Gespedor i també Xispedor. Sortim de nou a la pista i la seguim uns pocs metres.
Bifurcació en T indicada. Travessant el prat a mà dreta podríem escurçar força l’itinerari baixant a Falgars per Vallfogona, tot seguint el PR-C 11.
Hi ha una font amb un cóm. Deixem la pista per un camí a l’esquerra i continuem pel PR-C 52, ara en direcció a Sant Romà (SW). Poc més enllà trobem la font Assedegosa, també amb un cóm, i encara més enllà passem al peu de la Roca del Cortal. Sortim al bell mig d’un pla.

Roca del Catllaràs (1670m)
Un gran penyal al bell mig del Pla del Catllaràs, termenal entre la Pobla de Lillet i Castell de l’Areny, partió d’aigües entre el vessant del Llobregat i el del Merdançol.
Hi ha un pal indicador al costat de la pista que prenem a mà dreta (W), en pujada, vers Falgars i Sant Romà. En un revolt, al punt més alt de l’itinerari (1694m), la deixem baixant a mà esquerra fent drecera fins al collet Llobató.

Collet Llobató (1628m)
On la pista fa un tancat revolt. Termenal entre la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola. Hi passen el PR-C 129 (Olla de Sant Julià) i el GR 4. A partir d’ara ens guiarem pels senyals blancs i vermells del GR. Hi ha un pal indicador. Anem a la dreta, vers Falgars i la Pobla, baixant pel rec del Forat (N).

Camp de l’Ermità (1467m)
Cruïlla de camins amb nombrosos rètols indicadors. Continuem recte seguint el GR en direcció a Falgars i la Pobla (N i després NE).

Clot de la Fou (1455m)
Bifurcació en Y, indicada. Deixem el PR-C 129 que marxa per l’esquerra i seguim el GR  a mà dreta vers Falgars i la Pobla.
Per un llarg tram de pedregosa pista forestal alternada amb camí, anem baixant (NE) a la Colla de Falgars, on trobem la carretera que hi puja des de la Pobla i la seguim fins al santuari.

Santuari de Falgars (1280m)
Santuari marià construït en un lloc anomenat Falgars —lloc de moltes falgueres— documentat d’ençà el 984. La primitiva ermita data de 1049 i l’edifici actual de 1646. Al costat de l’església i ha una hostatgeria.
S’hi conserva una imatge gòtica d’alabastre del segle XV, de la Verge de Falgars alletant el seu fill. Tradicionalment ha estat lloc de pelegrinatge i aplecs tant per part dels poblatans com d’altres indrets: Sant Julià de Cerdanyola hi celebra el Vot del Poble. El dilluns de la segona Pasqua s’hi balla la dansa de Falgars, d’origen antiquíssim.
Hi ha una àmplia zona d’esbarjo habilitada amb taules i fogons on tornem a trobar-hi un pal indicador a la bifurcació de dos camins que menen a la Pobla. El de l’esquerra, per on marxa el PR-C 11, passa per la Cova de la Verge. La de Falgars és una de les tantes “mares de déu trobades”. El de la dreta és el camí ral, o dels Graus, per on marxa el GR 4. Es tracta de dos camins paral·lels que baixen a diferent cota. Seguim el GR pel de la dreta.

Tercer Grau (1211m)
Després d’un pas obert a la roca, el camí segueix per la carena. Poc més avall deixem un corriol a mà esquerra que baixa a buscar el camí de la Cova.

Segon Grau (1060m)
Un tram delicat a la capçalera del Torrent Salat, és reforçat amb murs a banda i banda.

Primer Grau (1005)
Un altre pas guanyat a la roca, amb un tram empedrat. Hi ha un rètol indicador. Deixem un camí que baixa a mà dreta.

El Tinar (911m)
Bifurcació indicada. A mà esquerra surt el camí a Falgars per la Cova (PR-C 11). Més avall creuem el camí d’accés a la casa del Tinar. Passem pel costat de l’heliport i del Parc d’Aventures del Catllaràs i sortim sobre un camí pavimentat que seguim uns metres a mà esquerra. El deixem tot baixant per unes escales a mà dreta i entrem al poble pel camí de l’Escorxador.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Volta pel Catllaràs

Picancel. Serrat de Migdia i Sant Miquel de les Canals.

Entre la Riera de la Portella i el Merdançol, tributaris del marge esquerre del Llobregat, a migdia de Vilada, s’alça la Serra de Picancel (Pic-en-cel). De roca conglomerada, la vegetació hi és exuberant i frondosa, especialment a l’obaga, per on es despengen les Canals de Sant Miquel, amb un devessall de torrents d’aigua cristallina que peixen el Merdançol.
Diversos camins travessen la serra. Fressats i de bon fer, permeten al caminant realitzar itineraris per a tots els gustos. I visitar racons com Pedret, la Portella, la Quar, Sant Miquel i pobles com Vilada i Borredà. Un bon grapat d’al·licients que no deixen indiferent al caminant. Un dels cimals de la serra és el Serrat de Migdia.
Les ressenyes que segueixen corresponent a dos itineraris circulars semblants on hi trobareu tots els ingredients que abans comentàvem. També us pot interessar aquest itinerari relacionat: De Sant Quirze de Pedret a Vilada

Des del Pla de la Fusta pel Portell de l’Ovellar i retorn pel Coll del Reposador.

Distància 11 km
Desnivell acumulat 837 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 23 de febrer de 2016
Cartografia Ed.Alpina. Catllaràs-Picancel/Lluçanès (1:25000)

Accés
Passat el quilòmetre 160 de la C-26, sortint de Vilada en direcció a Borredà, prenem a mà dreta una pista senyalada a les Canals de Sant Miquel. Ben aviat deixem el vehicle a la clariana del Pla de la Fusta, just abans de la tanca que barra la pista, sobre el Pont del Climent.

Pla de la Fusta (667m)
Baixem a travessar el Merdançol pel Pont del Climent i, a l’altre marge, prenem un camí indicat cap a Sant Miquel, la Portella o Pedret. Deixem a mà dreta el camí al Pont del Doro per on retornarem.
Comencem a guanyar alçària pel marge dret del torrent (S) i travessem el Portell de l’Ovellar, un pas guanyat a la roca.
La vegetació és densa, ombrívola, formada bàsicament de pins, avellaners i boix, espurnejat de roures i alzines. A més alçària, a la capçalera de les canals, la fageda fa acte de presència i en trobarem exemplars considerables. Sovint però barrejats amb el pi i el boix.
Perdem alçària i baixem a trobar el Torrent del Coll del Tell, que seguim pel mateix marge. A la bifurcació (indicada) anem a la dreta, creuem el torrent i encetem el camí del Trencacames, però no cal amoïnar-nos pel nom. Pel de l’esquerra pujaríem el coll del Tell (Salga Aguda, la Portella,…).
Deixem la llera enfilant-nos fort, fent llaçades i una petita marrada, per continuar (SW), en moderat pendent. Un munt de pedres a l’esquerra i una cisterna tallada a la roca a la dreta, ens indiquen que ens trobem a la Casa del Bosc. Des d’aquest punt anem a buscar la canal veïna. Davallem lleugerament, passem per un llom alçat, al lloc conegut com l’Era de la Castellona, on ja podem albirar el Serrat de Migdia a ponent, el Collet dels Pins a migdia i Vilada al nord. Seguim fins abastar la llera del Torrent Fred.
Un cop al torrent, a la falda ponentina del Pic de Perris, ja no deixem d’enfilar-nos, en fort pendent, fins als peus de la cingle de la Por, on hi ha un monumental exemplar de faig. Les rondalles identificaven aquest lloc com el punt de trobada de la bruixeria dels entorns.
Per l’esquerra surt el camí al Pic de Perris. Esquivem el cingle fent un gir de 90º i seguint un corriol a la dreta que, en poca estona, ens deixa al Collet dels Pins

Collet dels Pins (995m)
Entre el Cingle de la Por i el Serrat de Migdia. Prenem un camí (indicat) a mà dreta i ens enfilem (N) pel llom a solell del pic tot salvant curtes codines de fort pendent per sobre el conglomerat. Atenyem l’avant-cim, al que ens hi enfilem desviant-nos uns pocs metres a l’esquerra del camí.
Al collet entre avant-cim i cim, una sirga protegeix un pas fàcil, delicat en cas de mullena. Darrer i curt esforç per fer cim.

Serrat de Migdia (1082m)
Envoltat de veïns més alts, és una bona talaia de la contrada, però no pas més enllà. L’entorn és formidable: albirem els Rasos de Peguera, la serra d’Ensija, els cingles de la Gotzera i del Tastanós, el Cap de la Canal Closa, el Sobrepuny, el Cap del Roig i els Rocs de Castell, així bona part del Catllaràs. Sota els peus la vall del Merdançol, amb la cua de l’embassament de la Baells, Vilada i, al fons, Borredà. Per l’altre vessant la Quar i la vall de la Portella, al peu del Serrat de les Tombes.
Retornem al collet i baixem (WSW) tot passant a prop de la font dels Cóms. Poc més enllà, una bifurcació indicada «Camins de la Portella» on anem a l’esquerra.
El ramal de la dreta ens permet escurçar l’itinerari dons, el de la dreta és el Camí dels Colletons, per on podem baixar al Pont del Doro (mireu-vos la ressenya de més avall). O continuar fins al Collet de les Corts i, fins i tot, anar a Sant Miquel per la Collada Alta. Però farem una marrada innecessària pendent cota, que caldrà recuperar.
Cent metres més enllà de la bifurcació, deixem el camí per un rastre o tirany poc evident a mà esquerra i ens enfilem al Cingle de la Por.

Cingle de la Por (1040m)
Hi gaudim d’un entorn semblant al Serrat de Migdia, millor vers el sud.
Baixem del cim però desviant-nos a l’esquerra, on hi ha camí més definit. Anem a passar sobre una gran llesca de pedra ignorant uns senyals blaus que indiquen, a mà esquerra, el camí de les Canals Males. Més avall el corriol que seguim es desdibuixa, però continuem (SW) fins a retrobar el camí que havíem deixat per enfilar-nos al cingle, poc abans del Collet de les Corts.
Al Collet ignorem a mà dreta el camí als Colletons, que hem rebutjat abans. Fem un flanqueig sobre una llesca de pedra, una colzada de 90º (W) i, per les Feixetes, sortim al Pla de Sant Miquel. Una estaca indicadora ens senyala, a mà dreta, l’antic camí de Vilada per la Collada Alta. Anem a l’esquerra i passem per sota una línia d’alta tensió.

Sant Miquel de les Canals (986m)
Sobre un pla envoltat d’antigues feixes de conreu, s’alcen el mas i capella de Sant Miquel.
La capella, de reduïdes dimensions i forma rectangular, és coberta amb volta de canó, acabada amb un absis semicircular a llevant i coronada amb un campanar d’espadanya. La feu construir Bertran d’Avià i data de 1168.
El lloc és una magnífica talaia de la vall de la Portella i el cingle de la Quar.
Hi puja una pista des de la riera de la Portella pel les ruïnes de Corrubies. I l’antic camí de Vilada pel Rec de les Canals, per on retornarem. Hi ha diverses pistes per treure fusta. Durant anys i encara ara, l’explotació forestal és un dels recursos importants d’aquesta zona i el veí Catllaràs.
Marxem per una pista (W). A la bifurcació en Y prenem el ramal de la dreta. A pocs metres del de l’esquerra comença el camí que puja de la Creu de Mascaró per on podríem anar a Pedret.
Més amunt, en una clariana, continuem pista a mà dreta. Per l’esquerra hi arriba el camí de Pedret pel Collet de les Fustes i la Covil. De nou al bosc, poc més enllà, deixem a mà dreta l’antic de Vilada, paral·lel a la pista, que també mena a la Collada Alta.
La pista, cada cop més precària, acaba al Coll del Reposador.

Coll del Reposador (947m)
Contínues llaçades amoroseixen el fort pendent (N) de la davallada per l’antic camí de Vilada, pel marge dret de la torrentera.
Més avall, en una bifurcació (1), anem a la dreta i aviat tombem, també a mà dreta, en direcció al Rec de les Canals de la Fagedeta. Abans d’atènyer-lo trobem un corriol que arriba per la dreta (2).
Travessem el torrent i, pel marge dret seguim davallant per camí més planer fins a trobar l’embassament de la Baells, a l’alçada de l’antic mas de cal Mitger i, a l’altra riba, del Molí del Cavaller, on anem a la dreta (3).
Resseguim el marge esquerre de la llengua de l’embassament que nega la vall del Merdançol, salvant els plecs del terreny, amb tendència a pujar.
Trobem un pont tibetà sobre el Rec dels Colletons. Segons el nivell de l’embassament ens caldrà creuar el torrent més o menys amunt. Per la dreta s’ajunten un parell de camins que provenen de Sant Miquel pels Colletons.

  • (1) Al mapa apareix dibuixat més amunt del que en realitat és.
  • (2) Ignoro d’on prové aquest camí que no apareix al mapa.
  • (3) Abans de l’embassament un pont permetria creuar el Merdançol i el camí continuava fins al Molí del Cavaller.

Pont del Doro (635m)
Un camí a mà esquerra baixa al Pont del Doro, cobert per l’aigua quan l’embassament és ple. Si té poc nivell, hi podem veure el pont i una resclosa construïts per Teodoro Miralles (de qui pren el nom) el 1926, que formen part de les instal·lacions que van permetre electrificar Vilada l’any 1928.
Camí amunt ens cal fer una bona marrada per salvar el Rec del Coll del Tei, abans de retornar al Pont del Climent.

Powered by Wikiloc

Des del Pla de la Fusta pel Portell de l’Ovellar i retorn pels Colletons

Distància 8,8 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 14 de juny de 2008
Cartografia Ed.Alpina. Catllaràs-Picancel/Lluçanès (1:25000)

Fins a la bifurcació indicada com a «Camins de la Portella» tot baixant del Serrat de Migdia, idèntic itinerari que la ressenya anterior.

Camí dels Colletons (950m)
Bifurcació indicada a l’esquerra com a «Camins de la Portella» que mena al Collet de les Corts. És la millor opció si pretenguéssim anar a Sant Miquel de les Canals.
Però nosaltres anem a la dreta. En poca estona de camí planer i ben fressat, arribem a una nova bifurcació. Pel ramal de l’esquerra tornem a tenim l’opció d’anar a Sant Miquel, be pel Collet de les Corts, be per la Collada Alta.
Anem a la dreta, vers el nord, davallant fort per la canal entremig d’una vegetació exuberant, seguint el curs del Rec dels Colletons, ara per un marge, ara per l’altre. Més avall ens en separarem enfilant-nos fins a un collet des de on podrem albirar al Cingle de l’Àliga, als peus del Serrat de Migdia.
De nou tornem a davallar fort fins a retrobar el torrent a l’alçada de la font.

Font dels Colletons (662m)
És aquest un racó de singular bellesa on l’aigua cristallina hi fa un petit salt. Continuarem, travessant diversos cops el torrent, ara per pendent ara més moderat, fins a l’alçada del Riu Merdançol, negat pel Pantà de la Baells, al punt més baix del recorregut, on hi ha el Pont del Doro.

A partir del Pont del Doro, idèntic itinerari que la ressenya anterior.

Powered by Wikiloc
En verd l’opció pel camí dels Colletons



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Sobrepuny

El Sobrepuny, a llevant de la Nou de Berguedà i al nord de Vilada, és fàcilment identificable vers el nord circulant per l’Eix del Llobregat i sobretot el NE, entre Gironella i Berga.
La pujada acostuma a fer-se des de la Nou o des de Vilada. El desnivell i llargària son menors en el primer cas, però amb més pendent que per Vilada. Son els itineraris que ressenyem tot seguit.
Una tercera alternativa és des de Sant Romà de la Clusa, probablement l’opció més curta i amb menys desnivell. I encara podem fer-ho més còmode pujant per pista des de la Nou i començant a caminar al Coll de la Plana.
No son rutes dificultoses pel que fa a passos exposats i els camins, en general, son ben fressats i, en bona part, senyalitzats.
El Sobrepuny de Baix és una bona talaia sobre el Bergadà i el Prepirineu. Al de dalt, tot i ser més alt, la vegetació li escatima bona part de la vista, especialment vers el nord. En dies clars hom diu que s’albira fins al mar.

Circular des de la Nou pel Santuari de Lourdes i Caselles. Retorn per les Agudes.

Distància 9,5 km (anada i tornada)
Desnivell acumulat 894 m
Nivell de dificultat moderat
Data 16 d’octubre de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs-Picancel (1:25000)

Accés
Per la C-16 entre Berga i Guardiola, passada la tèrmica, prenem a mà dreta la BV-4022 i en 5 quilòmetres ens plantem a la Nou de Berguedà.

La Nou de Berguedà (870m)
De davant del Centre Cívic baixem fins al santuari de Lourdes. És un edifici d’estil neogòtic, construït a les darreries del segle XIX. Té annexa una hostatgeria.
Baixem unes escales, anem a creuar el torrent i sortim a la carretera de Vilada, on anem a l’esquerra (estaca indicadora, font del Sàlic). 85 metres més enllà prenem una pista a mà dreta, fent un gir de 180º, en pujada. A la bifurcació anem pel ramal de la dreta.
Més amunt creuem una altra pista on, una pintada vermella en una llosa amb la indicació “Sobrepuny”, assenyala un camí ben fressat que continua recte. A la bifurcació rebutgem el ramal de la dreta, que baixa en direcció al torrent. Anem a l’esquerra una vintena de metres i deixem el camí per un rastre poc precís a mà dreta, fins a sortir a una clariana sota les antigues feixes del mas de Caselles (ruïnes) que creuem (E) fins a una pista precària, a l’alçada d’una colzada. La seguim en pujada uns trenta-cinc metres.
A mà dreta una fita assenyala un corriol que s’enfila seguint la torrentera. És fressat, una mica embardissat i costerut. Retrobem la pista que hem deixat en una altra colzada, on prenem un camí ben fressat i senyalitzat (ratlles grogues) (1).
Fort i constant pendent que no dóna respir (NE). A la bifurcació, tant fa prendre un ramal com l’altre dons s’ajunten. Albirem el cingle del Sobrepuny de Baix i entrem a la fageda, deixant enrere pineda i alzinar.
Passat un faig monumental (on hi ha la font del Faig) atenyem el camí que puja des d’Espades per la balma del Teixidor, per on discorre el PC-C 199 (Sender de la Nou), que seguim a mà dreta (S), encara en fort pendent, entremig de la baga d’Espades, on s’alcen altres exemplars de faig considerables. Fins al cim.

Sobrepuny de Baix (1563m)
Seguint els senyals del PR, retornem al collet sobre el cingle previ al cim, on anem a la dreta, altre cop en fort pendent (E).
Deixem un corriol a mà esquerra pel que podríem baixar al collet de Faig, sense passar pel Sobrepuny, i continuem propers al cingle fins al cim.

Sobrepuny (1655m)
Coronat per un vèrtex geodèsic, senyera, pessebre i llibre de registre. És una bona talaia vers el sud, però la vegetació li escatima altres angles, cap a on si que és obert el de baix.
Guiats encara pels senyals del PR, en fort pendent, baixem (N) per la baga fins al collet del Faig on anem a l’esquerra (NO, indicadors) per una pista en direcció a St. Romà de la Clusa, deixant el PR que marxa a la dreta pel camí de Vilada. Seguim senyals grocs.
Acaba la pista i continuem per un camí ample (2) pel que baixem (NE) fins al coll de la Plana on atenyem el camí ral de la Nou a la Clusa (pista), per on transita el GR 241, que ja no abandonarem fins a retornar al punt d’inici i també un altre tram del PR-C 199.
Anem a la dreta (NO, rètols indicadors) en direcció a la Nou. Deixem la pista per una altra a mà esquerra (gir indicat) fent un gir de quasi 180º. A la bifurcació (rètols indicadors) anem a la dreta (O) pel ramal més precari, seguint el GR. Deixem el de l’esquerra, per on marxa el PR, que puja al Sobrepuny per la balma del Teixidor.
La pista, cada cop més precària, esdevé corriol i inicia una fortíssima davallada(SO).
Passem ben a prop de les Agudes, un parell d’esveltes agulles que s’alcen isolades desafiant la gravetat. Després de la segona trobem una boca de mina.

Mina de les Agudes (1105m)
Boca de mina restaurada i tapiada. Fou explotada entre 1918 i 1933. N’hi ha d’escampades arreu del Catllaràs. Se n’extreia el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro.
Al tram que resta hi concorren el camí ral, el de l’antiga mina, corriols, pistes de desembosc,… i el nostre camí canvia de l’un a l’altre. Però com que el GR es ben senyalitzat, solament ens cal estar atents.
Després d’un altre tram de fort pendent, guanyem alçària per travessar el grau d’Ínsula, des de on podem albirar el poble de la Nou.
A la bifurcació (rètols indicadors) anem a la dreta (1). Entre llaçades baixem a passar per darrere la casa de cal Patzí i, poc més enllà, la font i el gorg. Una corda (deteriorada) ajuda a grimpar fins al salt.
Per camí pavimentat retornem a la Nou.

  • (1) D’aquí parteix el camí al Sobrepuny que, pel mas de Caselles, mena fins a la colzada de la pista.
  • (2) A mig camí hi ha una drecera a l’esquerra, poc visible, que surt a la pista poc més avall del Coll de la Plana.



Des de Vilada per la Creu de Roset, Espinagalls i el collet del Faig

Distància 6,8 km (anada)
Desnivell acumulat 1066 m
Nivell de dificultat moderat
Data 22 d’abril de 2008
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs-Picancel (1:25000)

Accés
Per la C-16 entre Berga i Cercs, just passat el túnel de Berga, prenem a mà dreta la C-26 en direcció a Vilada i Ripoll. Creuem l’embassament de la Baells per un llarg viaducte i en 8 quilòmetres ens plantem a Vilada.

Vilada (730m)
De l’Hotel Picancel anem fins a l’església de Sant Joan on prenem direcció nord, per una pista asfaltada que guanya alçària ràpidament. Deixem el cementiri a mà esquerra i més endavant, quan s’acaba l’asfalt, els dipòsits de l’aigua mà dreta. Seguim els senyals grocs i blancs del PR C-147 per pista, encara vers el nord. A partir del Coll de Sant Joan el camí planeja i baixa per dins de la pineda.

Pla de les Collades (827m)
Atenyem una cruïlla senyalitzada per on creuem el GR-241 (Sender Circular de Borredà). Deixem la pista mà dreta i, seguint els senyals del PR, emprenem un corriol que comença a enfilar-se vers mestral amb moderat pendent. Creuem una pista de desemboscar i més amunt, quan el bosc clareja, el corriol mor en una altra pista que seguim a la dreta, poc abans del coll conegut com Creu de Roset (gran fita). Seguim per la pista, altra cop vers el nord i en lleugera baixada. A ponent, entre els arbres, podem albirar la Casa de Roset i més amunt, en la mateixa direcció, el puig coronat per les restes de les defenses del Castell de Roset.

Collada de Roset (912m)
La pista gira 90º a ponent per anar fins aquell mas. El PR marxa a mestral per un corriol. Seguint-lo, ens menaria a la font de l’Arç pel Camí de l’Aigua i al castell.
Nosaltres emprenem, vers el nord, un corriol poc definit inicialment, que en poca estona ens deixa sobre una pista que passa més amunt i que va de la Casa de Roset a Can Llebre. La seguim a mà dreta un centenar de metres i, just abans d’una tanca pel bestiar, l’abandonem per un corriol paral·lel a mà esquerra (fita). El camí, ben fressat, s’enfila fort vers mestral. Als escadussers senyals de pintura grocs, s’afegeixen ara altres de blancs, més ben definits.

Camp Gran d’Espinagalls (1058m)
Avui és un prat que creuem vers ponent i a l’altre cap recuperem els senyals, enfilant-nos per un corriolet que dóna a una pista que passa per sobre el camp. Rebutgem el ramal més baix de la pista que ens menaria a la Collada de Pasquals, punt de pas del camí de la Nou al Sobrepuny. Prenem el ramal més alt a mà esquerra que s’enfila vers ponent. Al cap de poc hem de deixar-la per un corriol ben evident que surt a mà dreta.

Camí de la Garriga (1.108 m)
Ara ens guiaran solament els senyals grocs. És un corriol ben fressat que s’enfila en fort, llarg i continuat pendent. Primer vers mestral i un cop superat el Grau de Dalt, vers el nord, lleugerament a gregal, per la baga als peus dels espadats i contraforts del Puig Cubell. Densa vegetació de pi, boix i roure.
Si fins ara havíem pujat per l’esquerra de la torrentera, passem a l’altre marge passant per sobre d’unes mulleres. Al nostre s’afegeix per l’esquerra un altre corriol: és el que ve de la Collada de Pasquals, per les ruïnes i la font de Picamill. Hi transita el PR-C 199 (Sender de la Nou). A partir d’ara ens guiarem també pels senyals del PR.
Ben aviat abastem la Collada de Baix de Picamill.

Collada de Baix de Picamill (1449m)
D’aquí podríem baixar a Sant Romà de la Clusa.
A mestral s’alça la gran timba del Roc de les Collades, de verticals parets i roca blanquinosa. És just darrera seu on hem d’adreçar-nos per anar a buscar la Collada Alta, anant a voltar el Roc per migdia i continuant en direcció a mestral, en fort pendent.

Collada de Dalt de Picamill (1526m)
El Sobrepuny ens queda just a ponent, sobre nostre, malgrat que els bosc no ens el deixi veure. Ara ens cal davallar lleugerament decantant-nos a l’esquerra, vers mestral i el peu de la paret rocallosa. Un corriol que aviat es fa ben visible i fressat comença a enfilar-se en aquella direcció i fort pendent, entremig d’una fageda.

Collet del Faig (1.566 m.)
Bifurcació indicada on hi van a raure tres corriols a banda del que ens hi ha menat. Pel nord el que puja del Coll de la Plana (el camí més curt per pujar al Sobrepuny si anem amb vehicle per la pista de la Nou fins allà). Per garbí un que mena prop del coll entre els dos cims del Sobrepuny (pel que retornarem). Nosaltres prenem el que marxa a migdia i s’enfila decidit per dins el bosc, seguint la línia de la carena, fins al cim.

Sobrepuny (1655m)
Vèrtex geodèsic, senyera, llibre de registre i pessebre. Bona talaia vers el sud i ponent. Cap a altres vessants l’hi priva la vegetació. Hem llegit que en dies clars hom pot albirar fins al mar. Cim planer i herbat, però que acaba abruptament a migdia amb una monumental cinglera sobre el torrent de Banyacorba.
Si volem gaudir de millor perspectiva, ens cal anar al Sobrepuny de Baix. És la punta més llunyana de la carena que podem albirar a ponent, sobre la cinglera. Seguim els senyals del PR per un corriolet ben definit, que va davallant una mica per sota la carena en aquella direcció, fins abastar un collet (1.550 m) on tornem a enfilar-nos per, en poca estona, abastar el Sobrepuny de Baix.

Sobrepuny de Baix (1567m)
La vista aquí és encara millor que al de dalt, excepte a sol ixent. Tenim tota la vall del Llobregat als nostres peus. Començant per la Nou de Berguedà, al fons de la clotada, Fígols, Cercs, Berga… fins a Montserrat. A garbí albirem Queralt, el Cim d’Estela, la Roca d’Auró, la Torreta i els Rasos de Peguera sobre la clotada de la Baga de les Nou Comes. A ponent la Serra d’Ensija. Entre ella i el Pedraforca, a mestral, treu el nas la Serra del Verd. I per baix, les llargues cingleres meridionals de Vallcebre. També a mestral la Serra del Cadí, on hi podem distingir perfectament la Torre de Cadí, Vulturó, Costa Cabirolera i Comabona. Ja vers el nord el Moixerò i Penyes Altes, la Tosa, Coll de Pal i el Puigllançada. Entre Cadí i Moixeró hem pogut albirar les muntanyes cerdanes de la Serra de Sirvent, la Tosa Plana de Lles i la Muga. A gregal el Roc de la Clusa, el Pedró i el Catllaràs, més alts, no ens deixa abastar les muntanyes de l’olla de Núria, de les que en treuen el nas un parell que no podem identificar.
Retornem el collet on, entremig d’alguns faigs considerables, marxa un corriol que davalla vers el nord, senyalitzat com a PR. Baixa a la Font del Faig on es bifurca cap al Coll de la Plana (pel PR) o cap a la Nou per Caselles. Rebutgem aquest camí i retornem sobre els nostres passos. Poc més enllà, a un centenar de metres del collet, surt un altre corriol a mà esquerra i direcció a gregal. Poc evident al començament, ben fressat desprès. En poca estona ens retorna al Collet del Faig.
El retorn el fem pel mateix camí de l’anada.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Vall de la Clusa

De Castell de l’Areny al la Roca del Catllaràs per Sant Romà de la Clusa

Distància 16 km
Desnivell acumulat 1157m
Nivell de dificultat moderat
Data 14 de novembre de 2013
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs/Picancel (1:25000) i ICC

La Vall de la Clusa, orientada a migdia, és com un embut envoltat d’alts serrats dels que s’escolen les torrenteres que conflueixen al Clot, on la Ribera de Castell s’ha d’obrir pas a l’engorjat de l’Escalell. Geogràficament es localitza al nord de Vilada i el Castell de l’Areny i al sud del Catllaràs, al Berguedà.
La ruta que us proposem ressegueix les carenes que l’envolten, però no us espereu grans perspectives dons és una zona molt arbrada. El punt més interessant és el llogaret de Sant Romà de la Clusa, al bell mig de la coma.
L’engorjat de l’Escalell és conegut pels afeccionats al descens de barrancs. Un altre punt d’interès és la Cresta de la Clusa, equipada fa poc.

Nota: hi ha abundants discrepàncies toponímiques entre els mapes consultats.

Castell de l’Areny (953m)
Pel costat de l’Ajuntament i la carretera de Vilada, prenem vers el NE el Camí ral de Castell de l’Areny a la Clusa (escales, rètols indicadors i mapa de senders del Berguedà). És un dels trams del tram del GR 4 (Montserrat-Puigcerdà).
Pugem en moderat pendent i camí molt fressat, per una baga fins al coll. Pi roig i boixeda.

Coll Jovell (1039m)
Abastem la pista que ve del Coll de la Coma. Tenim davant nostre la cinglera dels Rocs de Castell, per on haurem de pujar.
Rètols indicadors. Marxem a l’esquerra, vers el NW, seguint uns metres una pista precària deixant un xalet a mà dreta. Deixem la pista per un camí ben fressat i senyalitzat (GR).
El camí puja la cinglera esbiaixant-la de llevant a ponent. Salva el desnivell amb curtes llaçades, alguns trams esglaonats i un grau al cap de munt. El pendent és considerable però, com tots els camins antics que encara es conserven acceptablement, de bon fer. Roureda sobre terreny conglomerat.

Les Pilones (1360m)
Antic baixador de fusta a l’extrem occidental dels Rocs de Castell. Gaudim d’una bona panoràmica de la conca del Merdançol amb la Serra de Picancel i el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat a l’horitzó. A ponent dominen el Cap del Roig i el Sobrepuny.
Girem ben be 360º tot revoltant el Cap dels Rocs. Passem del solell a la baga. Marxem vers el NE. El camí, ben fressat i senyalitzat, no ofereix dubtes per entremig de la baga de Sant Romà. Primer entre pineda i boixeda però aviat el pi dóna pas al faig. En algun tram on el bosc s’esclarissa podem albirar els masos del Clot, el Rossinyol i Sant Romà.
Primer pugem, desprès baixem, sempre moderadament. Creuem un camí transversal i aviat comencem a baixar fins la llera del Rec de Clarent que travessem ja a tocar de Sant Romà.

Sant Romà de la Clusa (1360m)
Gran mas, ben conservat, amb casa, pallissa i corrals. Envoltat d’antigues feixes de conreu i prats de dall. A la vora del Rec de Sant Romà, pel que s’hi escorre un bon cabal malgrat la secada. Al costat hi ha l’ermita romànica i la rectoria.
És també punt d’encreuament dels GR 4 i 241 (de la Nou a Borredà). Rebutgem el GR 241 que puja per pista al Ras de Clarent. Nosaltres també hi anirem, però per camí diferent.
Prenem un corriol indicat per un rètol de fusta. Fites i senyals sovintejats de pintura blanca ens guien. Primer pel marge dret del Rec de Clarent, desprès per l’esquerra i algun tram per la llera. El camí, que discorre paral·lel a la pista per on passa el GR, és net de malesa. Però, si no fos pels senyals, la catifa de fulles de la fageda el farien fonedís.
Pugem moderadament vers l’E., més fort al darrer tram.

Ras de Clarent (1585m)
Sortim del bosc a una zona de prats, al caire de la cinglera del conglomerat dels Rocs de Castell. Tenim als nostres peus els masos de Camp-rubí, Soldevila, la Rota, Canal i el Solà. Podem albirar vers l’E. les muntanyes del Ripollès des del Puigmal i el Taga fins a les d’Osona i la Garrotxa com Cabrera i Aiats o Puigsacalm.
Aquest serà el darrer punt on podrem gaudir de perspectives àmplies i obertes.
Travessem la pista que puja de Sant Romà, per on transita el GR i ens enfilem per l’esquenall del Serrat dels Llamps.
El camí no és gens definit ni senyalitzat, seguim indicis de corriol o tal vegada tiranys del bestiar. Però la direcció és evident: sempre vers el N apartant-nos el mínim possible del llom carener. El bosc, poc espès, facilita el pas i trobem clarianes sovintejades.
Desprès d’enfilar-nos al Serrat del Llamp, baixem a Coll Pan on creuem el camí que careneja cap a Puig Lluent. Ens enfilem, amb les mateixes condicions que ho hem fet al Serrat dels Llamps, fins al Cap de la Baga Alta.

Cap de la Baga Alta (1755m)
L’espessa pineda no ens deixa albirar el paisatge. Girem 90º al NW. I baixem, també sense camí definit, seguin el cordal carener en direcció a la Collada d’Ardericó. A la baixada podem albirar el Pedraforca i el Cadí.
Ens podem estalviar perfectament pujar al Cap de la Baga si, un cop al Coll Pan, prenem el camí a l’esquerra fins a la Collada d’Ardericó.
En aquest coll trobem ja camí definit, fresat i senyalitzat (senyals grocs) que seguim vers el NW per enfilar-nos al Pedró.

El Pedró (o Serrat del Corró) (1765m)
Vèrtex geodèsic. Amb poques vistes però millors que les del seu veí. Seguint el fil carener i els senyals de pintura baixem a la Collada del Pla de l’Orri (rètols indicadors) on abastem una precària pista que seguim a mà dreta. És el camí ral de la Clusa a Falgars pel Pla de l’Orri.

Roca del Catllaràs (1675m)
Aïllada formació rocallosa entremig del Pla del Catllaràs. Cruïlla de camins (rètol indicador). Seguim per pista vers W. Rebutgem la que, provinent de Falgars (dreta) baixa al Pla de l’Orri (esquerra).
La deixem poc abans que s’acabi la pujada per una altra més precària a mà esquerra. Aquesta pista és més planera i  ens estalvia baixar al Collet Llebató i tornar a remuntar fins a la Collada de Sant Miquel.
Passem als peus del Serrat Negre que deixem a l’esquerra. És el punt més alt de la Clusa i el Catllaràs. Però no ens aportaria cap perspectiva de tant arbrat com és. Retornem sobre la pista que havíem deixat i la prenem a l’esquerra fins a la collada.

Collada de Sant Miquel (1693m)
Rètols indicadors. Deixem la pista en un revolt on fa un gir de 90º a l’esquerra i baixa cap a Sant Romà. La reprendrem més endavant. Prenem el corriol senyalitzat a la dreta en direcció a Malanyeu i la Nou (senyals grocs) enfilant-nos vers el W. cap al Roc de la Clusa.
Mentre pugem, algunes clarianes ens permeten albirar cap el nord: Tossa d’Alp, Puigllançada, Serra de Montgrony, Puigmal,… Sobre el Roc del Catllaràs solament tenim vistes vers migdia. Al nord cau a plom sobre la Vall de Malanyeu, però els arbres no ens deixen veure la formidable timba.
Davallem per camí fresat i senyalitzat vers el SW seguint per la carena del Serrat de Sant Miquel.

Collet de Can Serra o de la Font del Tudó (1645m)
Rètols indicadors. Deixem el camí que continua, carena enllà, cap al Cap de la Baga de Cabanelles. Tampoc prenem el camí que pel Grapissot baixa a la Collada del Tosquer.
Sense camí definit, baixem saltant marges i travessant feixes fins al mas de Can Serra. No prenem el camí carreter d’accés al mas sinó que continuem baixant entre les antigues feixes de conreu, avui ermes, fins a retrobar la pista del Coll de Sant Miquel, per on hi transita també el GR 4.
La prenem a mà dreta en baixada. A l’esquerra del camí hi ha la font de Cabanelles, mas enrunat que queda sobre nostre en aquella direcció.
Just abans de creuar el Rec de Cabanelles al Pas de l’Euga (rètols indicadors) rebutgem un ramal de la pista que a mà dreta marxa cap al coll de la Plana.
Força més endavant, a la dreta de la pista, trobem un mirador.

Mirador de Sant Romà (1395m)
Als peus del Serrat dels Ous, amb una glorieta i un mirador suspès sobre el rocam. Bancs, taules, diversos panells informatius i taula d’orientació completen el lloc.
Pista avall retornem a Sant Romà de la Clusa on desfem al camí de l’anada fins a  Castell de l’Areny.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Roques del Joc i Forcada

Des de Santa Maria de Lillet pel Xalet del Catllaràs

Distància 13 km
Desnivell acumulat 978 m
Nivell de dificultat moderat
Data 7 de juny de 2012
Cartografia Ed. Alpina. Catllaràs-Picancel (1:25000) i Ruta de l’Ermità

Clàssic itinerari per la Serra del Catllaràs visitant alguns dels indrets més interessants de la contrada. El consideraríem fàcil si no fos per les grimpades obligades per accedir al cim de les roques del Joc i Forcada.
Gaudirem de bones panoràmiques sobre l’Alt Berguedà, la Serra de Montgrony i el Pirineu Oriental i transitarem per fagedes i pinedes encatifades de gespa.
Trobarem diversos vestigis de l’antiga activitat minera. Arreu del Catllaràs s’extreia carbó. Solament al vessant nord, sobre la Pobla de Lillet, hi havia catorze mines. Varen funcionar el primer quart del segle XX per abastir la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Al Catllaràs hi creix la flor de neu, a la tardor s’hi fan molt bolets i podem escoltar-hi la brama del cérvol.
Un bon grapat d’al·licients per a una matinal que ens resultarà ben plaent.

Accés
A la B-402 sortint de la Pobla de Lillet en direcció a Campdevànol, passat el punt quilomètric 11, prenem una pista a mà dreta que ens porta fins al monestir.

Santa Maria de Lillet (920m)
Monestir documentat d’ençà el segle X. El que es conserva és un edifici d’estil romànic i planta de creu llatina, amb moltes reformes posteriors. Té una masia al costat i, a cent metres de distància, la rotonda de Sant Miquel, esglesiola d’estil romànic i planta circular, datat de primeries del segle XI.
Comencem a caminar seguint el PR-C 52 (rètol indicador). Passem pel costat de la rotonda i continuem per un sender ben fressat (SSW). Sortim a un camí més ample entre el mas del Castell de la Vila (esquerra) i la Roca del Castell (dreta) on ens enfilem, separant-nos del camí.

Roca del Castell (1077m)
Coronada per una creu. Es conserven restes d’una paret amb un finestral del que fou el Castell de Lillet.
Recuperem el PR i continuem pujant per la Serra Pigota, entremig d’un agradable bosc de pi roig i boix. A la bifurcació continuem recte en la mateixa direcció (SSW). Poc més enllà, per la dreta s’ajunta el camí ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà (rètols indicadors).
Passada una fageda el camí es fa més ample, tal vegada una antiga pista de treure llenya.
Deixem un ramal a mà dreta i un altre a mà esquerra i, tot seguit en una colzada, abandonem la pista per un corriol que continua en la mateixa direcció que portàvem (SSW).
Sortim a la pista que puja des de Falgars i la seguim a mà esquerra fins a xalet que ja tenim a tocar.

Xalet del Catllaràs (1370m)
Atribuït a Antoni Gaudí i edificat probablement per encàrrec d’Eusebi Güell, per allotjar tècnics i altres treballadors de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Cedit a l’Ajuntament de la Pobla, amb diverses reformes, durant un temps va estar destinat a casa de colònies. A principis de 2016 s’ha refet l’escala tal com havia estat concebuda originalment.
Marxem pel costat del Xalet per una pista fins a una clariana, on hi havia la mina del Xalet. A partir d’aquí continuem (SSW) per un sender i anem a retrobar la pista a l’alçada del Collet Fred, on prenem un camí esglaonat que s’enfila (dreta) al mirador.

Roca de la Lluna (1495m)
Excel·lent mirador sobre l’Alt Berguedà, la Serra de Montgrony, darrera la qual sobresurten els cims del cordal Núria-Ulldeter. Hi gaudim d’una panoràmica des de la Serra d’Ensija al Taga i Sant Amanç. Hi ha una taula d’orientació.
Baixem a retrobar la pista i continuem (dreta, SSW) pujant en suau pendent.

Font de la Devesa Jussana (1470m)
A l’esquerra de la pista en un revolt.
Deixem la pista per un corriol a mà esquerra, en pujada. A la bifurcació anem a la dreta. Travessem un collet i sortim al Joc de la Pilota, una clariana que va prendre aquest nom arran de que els tècnics anglesos de les mines hi juguessin a futbol. Al peu de la Roc de la Roca del Joc. A mà dreta, unes fites ens senyalen el camí per enfilar-nos-hi.

Roca del Joc (1615m)
O de la Mare de Déu o, també, de la Devesa Jussana. Una empinada lleixa, equipada amb algunes grapes, dóna accés a una estreta i curta canal per accedir al cim. Grimpada fàcil. Alterosa agulla calcària coronada per una creu i una imatge de la Moreneta.
Reculem fins a la bifurcació on continuem recte, abandonant el PR i seguim senyals grocs, pel peu de les Roques d’Arderiu. Comencem a baixar i passem pel costat de la boca de la Mina d’Arderiu. Poc més enllà sortim sobre la pista d’Ardericó que seguim a mà dreta, fins al Coll d’Arderiu (d’Ardericó en alguns mapes), on l’abandonem per un tirany poc definit a mà esquerra (fites), pel que ens anem acostant a la Roca Forcada, que ja hem pogut albirar pel camí.
Guanyem la carena per migdia. Una grimpada dóna pas a un avant-cim des del que, per cresta ampla però aèria, accedim al pollegó occidental.

Roca Forcada (1544m)
Pollegó occidental (l’oriental és més baix). Ens hi enfilem amb una altra grimpada. A diferència de les veïnes, aquí la roca és conglomerat.
Retornem al coll i baixem per la pista fins al Xalet on desfem el camí per la Serra Pigota (PR-C 52).

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Salga Aguda i la Portella

Del Pont d’en Climent al Salga Aguda i la Portella amb retorn per Sant Miquel de les Canals.

Entre la Riera de la Portella i el Merdançol, tributaris del marge esquerre del Llobregat, a migdia de Vilada, s’alça la Serra de Picancel. De roca conglomerada com Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montsant o Sant Honorat. Aquí els penyals potser no prenen l’altivesa que tenen en aquells. En canvi la vegetació és exuberant i frondosa, especialment a l’obaga, per on es despengen les Canals de Sant Miquel, amb un devessall de torrents d’aigua cristallina que peixen el Merdançol. Diversos camins travessen la Serra de Picancel. Fressats i de bon fer, permeten al caminant realitzar itineraris, curts més exigents,i visitar racons com Pedret, la Portella o la Quar i pobles com Vilada i Borredà. Un bon grapat d’al•licients que no deixen indiferent al caminant. El punt més alt de la serra és el Salga Aguda (o Saldaguda o Serrat de Salga). Nosaltres preferim anomenar-lo ‘Salga Aguda’ perquè sempre l’hem sentit anomenar així, perquè és l’oficial i perquè ben a prop hi ha altres topònims de la mateixa arrel (Creu de Salga, runes del mas de Salga). Com passa sovint, també aquí hi ha diferents variants per anomenar el mateix indret. Així per exemple el collet del Tell (til·ler) també se’l coneix per ‘del Tei’ o al Merdançol també se l’anomena Mergançol. Podeu escurçar l’itinerari tallant pel Collet dels Pins i, un cop aquí, opcionalment, enfilar-vos al Serrat de Migdia, una mica més baix que el seu veí però no pas menys interessant.  També podeu optar per pujar solament al Salga Aguda. Us ocuparà una agradable matinal.



 

Cingles de Malanyeu

LES TRES FORADADES

Sant Sadurní de Malanyeu, Graell de Cal Pigot, la Foradada, Cap de la Baga de Cabanelles, Serra de Mill, el Grau, Sant Sadurní.

Distància 12,4 km
Desnivell acumulat 940 m
Nivell de dificultat moderat
Data 25 de novembre de 2009 i 1 de desembre 2011
Cartografia Catllaràs i Picancel. Mapa (1:25.000) i Guia Excursionista. Ed. Alpina/Geo-Estel
Recursos consultats L’Alt Berguedà en 27 itineraris. Xavier Losantos, Pere Robert i Raimon Rovira. Cossetània Edicions. Col·lecció Azimut (76). Itinerari 22. ISBN 84-9791-142-3

Itinerari circular pels cingles que circumdem la vall de Malanyeu (La Nou de Berguedà, Alt Berguedà). Paisatgísticament molt atractiu i variat: pinedes, fagedes, torrents, salts d’aigua, graus, cingleres i carenes. No assolirem cap cim notable, però gaudirem d’excel·lents perspectives i paisatges amb molts contrastos.

L’hem subtitulat com Les tres foradades: passa per dos graus que travessen d’aquesta forma el roquissar i per la Foradada, una singularitat natural que obre pas a una balconada sobre la cinglera.

Tot i ésser un recorregut fàcil cal tenir present un parell de passos amb certa exposició, però equipats amb sirgues i escala. Sense neu o glaç, no han de representar cap obstacle per a gent feta a trescar per muntanya. Atenció al pas del Graell després d’episodis de pluja abundosa.

Ben senyalitzat, permet diverses variants per escurçar-lo o allargar-lo segons ens interessi o convingui.

Malanyeu (1011m)

Cruïlla abans de l’església de Sant Sadurní (1.007 m) (Rètols indicadors de rutes). Prenem una pista que marxa vers llevant indicada com Camí de Malanyeu a Guardiola per la Font de les Travesses. L’abandonem aviat, abans d’un revolt a l’esquerra (on hi ha una font) per un corriol ben fressat a mà dreta (pal indicador del Camí al Graell de Pujals)

Camí al Graell de Pujals (1035m)

Senyalitzat per un pal (Camí al Graell de Pujals) i senyals de pintura grocs. S’enfila molt fort, entaforant-nos a la clotada del Graell de Cal Pigot pel marge hidrogràfic esquerre del torrent. El camí s’estreny, baixem lleugerament i travessem el torrent a gual. Som al Graell.

Graell de Cal Pigot (1.110m)

Graell o griell, grau al cap i a la fi. El Rec del Graell salva un considerable desnivell escolant-se en diversos salts entremig de formacions de tosca. Segons l’època, pot portar força cabal. Emprenem el primer tram del grau on hi ha uns esglaons excavats a la tosca. Una corda ens hi ajuda. Al replà superior hi ha una escala metàl·lica que ens deixa al costat d’un esvoranc practicat a la roca. A l’altre cantó hi ha un toll produït per un dels salts del torrent. Desprès hem d’emprendre el tercer tram del grau, més aeri, però amb bons agafadors.

Un cop sobre el grau deixem a mà esquerra el corriol que mena al mas (ruïnes) de Cal Pigot. Seguint els senyals emprenem una forta pujada pel un llom que ens deixa sobre una lleixa a mitja cinglera, entremig d’una pineda esponerosa. Amb pendent més moderat continuem pujant vers el S.

Cal estar atent als senyals per no saltar-nos us desviament a l’esquerra dons el camí continua recte i és fàcil saltar-nos aquesta cruïlla.

En poques llaçades abastem la carena i marxem a l’esquerra. Ben aviat el camí ens deixa sobre una balconada sobre la cinglera i, poc més enllà abastem la Foradada.

La Foradada (1325 m)

Unes escletxes a la timba rocallosa serveixen de pas a un balcó natural, abocat a la cinglera. És un mirador privilegiat de l’Alt Berguedà; des del Serrat de la Figuerassa, a migdia, fins al Puigllançada al nord (Rasos de Peguera, Ensija, Pedraforca, Cadí, Moixeró, Tossa d’Alp,…).

Reprenem el camí vers el S que, per un corriol no massa fressat però ben evident, que ressegueix el fil de la cinglera vers el S. Pendent entre moderat i fort per entremig d’un espès bosc de pi, faig i boix. Senyals grocs. A mesura que guanyem alçària, ens anem separant de la cinglera. Fins que el camí descriu un gir de 90º i ens encamina, vers ENE, pel fil del Cingle de la Tor (o de la To). L’anem seguint, despenjant-se a mà dreta. És un bon mirador del Sobrepuny i la vall de la Nou.

Canviem el fil del cingle per l’obaga fins a la propera Collada de la Batllia, tram pelat de la carena que ja no deixarem en bona estona. Seguint-la encara vers l’ENE ens enfilem al Serrat de Fulleracs.

Serrat de Fulleracs (1.643m).

És un altre pelat on la carena fa un morro sortit, des de on gaudim d’una altra magnífica perspectiva. Ara podem albirar fins al Montseny.

Carenegem encara vers ENE per enfilar-nos al Cap dels Emprius que, boscós com és, no gaudeix de bona vista. Un cop l’hem passat, davallem lleugerament fins al Portell del Porc. Aquí hi arriba un camí carreter que puja del Coll de la Plana. Per aquí marxen els senyals grocs que ens han guiat fins ara i hi trobem els del PR-C 199 (Sender de la Nou de Beruedà). Carena enllà, seguim aquest ampli i pedregós camí, fins que acaba. Llavors, pel costat d’una filferrada i guiats pels senyals del PR, girem al nord i abastem la cota més alta del recorregut.

Cap de la Baga de Cabanelles (1.685 m).

Cota més alta del recorregut. Continuem carena vers el NE, pel Serrat de Sant Miquel i camí entre planer i suau baixada, pel costat de la tanca filferrada fins a un poc evident coll.

Coll de Can Serra (o de la Font del Tudó) (1.645m).

Pal indicador. Deixem el camí pel que veníem i els senyals del PR que s’enfilen al Roc de la Clusa, i prenem la direcció Malanyeu i St. Julià de Cerdanyola, per un corriol que, per l’esquerra, s’esmuny entre la fageda, vers el N. Baixada en fort pendent. És senyalitzat amb punts de pintura grogs.

A la cota 1560 rebutgem un corriol que surt a mà esquerra. Baixa a Espinedes i és una bona drecera en cas de convenir o voler escurçar la ruta. Al Grapissot, als peus del Roc de la Clusa, ens cal travessar una lleixa rocallosa lleugerament aérea. Un passamà de cable oportunament instal·lat ens hi ajuda. Desprès d’aquest pas, en poca estona abastem el proper coll.

Collada del Tosquer o de la Taleia (1.475m).

Ben evident perquè, a més, passem de la fageda a la pineda. Ens incorporem al camí que puja de Sant Julià de Cerdanyola (PR C-129, l’Olla de Sant Julià) i s’adreça a la Collada de Sant Miquel, per sota el Roc de la Clusa. Nosaltres el prenem a mà esquerra fent un gir de 90º vers NW. Rebutgem aviat un corriol que baixa per l’esquerra.

Per camí ben fressat i senyalitzat, seguim els alts i baixos de la carena de la Serra de Mill, durant bona estona vers W.

Pas de Malanyeu (1382m)

Abandonem el PR C-129 (1) per prendre a l’esquerra el Camí del Falgars (pal indicador). Sense senyals de pintura, però ben fressat. Baixem fort fent una llaçada en sentit antihorari. Abastem una pista secundària que ens aboca a la que puja de Malanyeu a les Espinedes, que seguim vers W.

  1. Una opció interessant és continuar pel PR fins al Mal Pas i baixar fins prop de la casa de Monnell, passant pels cingles i balmes de la Rota i el mirador de la Creueta. Gaudirem d’unes boniques vistes però allargarem l’itinerari i passarem per una cresta força afilada on ens caldrà fer alguna grimpada i desgrimpada.

Font de les Travesses (1.142m).

Raja minsament. És just als peus de la impressionant cinglera de l’Estimbador. Hi ha uns quans exemplars considerables de faig. Poc més enllà trobem una cruïlla i rètols indicadors. Prenent la pista de l’esquerra (Camí de Guardiola a Malanyeu 1,8km) podem fer drecera. Nosaltres però marxem per la de la dreta vers W (Camí de Guardiola a Malanyeu pel Devesó 3,1km PR-C 199). Travessem la torrentera i anem a passar per La Solaneta.

La Solaneta (1140m)

Mas restaurat amb un estil gens adient a l’entorn. Just passada la casa per la pista que hi mena, se’ns ajunta a mà dreta el corriol que baixa del Mal Pas i retrobem el PR-C 199. Continuem pista avall, amb algunes llaçades.

Solana de Dalt (1000m)

A l’alçada de la Solana de Dalt (ruïnes), deixem la pista per un corriol ben fressat a mà esquerra que, vers el S, ens encara al Cingle del Devesó. Al punt més baix, entre grans blocs de pedra, hi ha el pas del Grau.

El Grau (970m)

És una fissura a la carena coberta per una gran roca encastada. A l’altre cantó un vell camí empedrat baixa fent llaçades i ens deixa en  un pla on hi ha una pista que prenem a l’esquerra. Creuem el Torrent de Malanyeu i, fent un gir de 90º  a la dreta, deixem el PR i anem fins al  moli.

Molí de Baix (945m)

En estat ruïnós. Atenyem un rierol que no és altre que el Rec del Graell i continuem per un corriol que marxa pel marge. Seguim el torrent que saltant, fa petits gorgs. Per palanques de fusta passem d’un marge a l’altre diversos cops. És un indret verd, humit i bonic. Passada la darrera palanca, el corriol ens deixa al camí que, per davant de l’església de Sant Sadurní de Malanyeu, ens retrona al punt de sortida.



Desembre de 2011

Novembre de 2009

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pedró de Tubau

Des del Coll del Bac del Portell, a la conca de l’Arija (La Pobla de Lillet-Gombrèn) i des de Sant Jaume de Frontanyà.

Estratègicament situat, malgrat la seva modesta alçària, des del seu cim s’albiren unes perspectives formidables.

Del Coll del Bac del Portell al Pedró de Tubau pel Grau de Llet i retorn pel Grau Boixader i les Baumes.

No hi ha senyalització de cap mena, excepte un curt tram entre el Grau Boixader i la Collada de Palomera. El camí entre aquest punt i el Grau de Llet, als peus de la cinglera del Morro d’Ulà, tot i que la direcció resulta evident, te trams poc o gens fressats(1). Hi ha un parell de rutes semblants a Wikiloc. La diferència és que, partint de Palomera, fan el camí en sentit contrari i baixen pel Collet de Fatjaneral. Si el dia ens acompanya, gaudirem d’un paisatge i unes perspectives supèrbies en una excursió que pot ocupar-nos una matinal. Si anem sobrats de temps paga la pena arribar-nos al llogaret d’Aranyonet (l’Aionet). Cal tenir-ho en compte: Bon terreny pels bolets! (1) Aquest camí abans era molt freqüentat, sobretot per boletaires. Però des que hi ha la pista als Rasos de Tubau, ha entrat en desús i s’està perdent.


Des de Sant Jaume de Frontanyà

Excepte un curt tram a l’anada, tampoc espereu camins senyalitzats en aquest itinerari. Però la major part transcorre per pistes i corriols fressats. Dues excepcions: a la pujada entre la Creu de Soler i el Ras de l’Estimbador el camí no és fàcil de seguir. A la baixada un curt tram sense camí quan abandonem la pista al Pla de l’Avet. Una alternativa és anar a buscar una pista que arriba just a sota de la Bassa de Corrubí.

Pujarem pel Collet de Sant Jaume i la Creu de Soler i baixarem pel mas de Rubau (ermita de Sant Esteve de Montner).



La Pobla de Lillet-Sant Jaume de Frontanyà

Recorregut: La Pobla-Xalet del Catllaràs-Mirador del Roc de la Lluna-El Pedró- Coll Pan-Puig Lluent-Serra de Faig i Branca-Creu Malosa-Pla del Cingle o de les Forques-Sant Jaume de Frontanyà.

Itinerari lineal (cal disposar de transport a l’arribada) que enllaça trams del PR-C 52, el GR 241 i el PR-C 51, sense cap dificultat tècnica i senyalitzat però d’una considerable llargària i desnivell. Paga la pena de fer l’esforç perquè es gaudeix d’unes perspectives i un paisatge excel·lents.