Arxiu de la categoria: Montserrat

La Creu de Saba

De Sant Salvador de les Espases a Sant Pere Sacama

Distància 11 km
Desnivell acumulat 774 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 5 de març de 2017
Cartografia ICGC

Fàcil itinerari circular que ens permet visitar dos indrets històrics de quan el Llobregat era frontera entre els comtats catalans i Al-Andalus.
La zona per on caminarem es va veure totalment afectada pels incendis del juliol de 1994, en concret el que es va originar al terme de Collbató.

Accés
Al punt quilomètric 7 de la C-55 entre Olesa i Monistrol de Montserrat, surt a mà dreta un camí apte per a vehicles. Si venim de Monistrol, cal fer el canvi de sentit a l’accés al polígon de can Vinyals.
Podem aparcar en algun dels espais que hi ha a la vorera.

Camí de can Tovella (98m)
Per on s’accedeix a les ruïnes de l’antic balneari de la Puda, que podem albirar. Hi passa el GR 270. El seguim uns metres i el deixem per un corriol ben fressat, que s’enfila fort a mà dreta, senyalitzat en direcció a Sant Salvador de les Espases.
Creuem per sobre la mina dels FFCC de la Generalitat, deixem a mà dreta l’esglaonat camí d’Olesa, creuem un parell de voltes el torrent de l’Afrau i continuem pel marge esquerre hidrogràfic.
Passem a tocar les Agulles del Petintó o Espases de Baix, punxegudes formacions que donen nom a l’indret i, poc més amunt, a l’aiguabarreig dels torrents de l’Afrau amb el de Sant Salvador, deixem el camí per un altre a mà esquerra.

Drecera (175m)
Baixem ajudats per alguns esglaons a creuar de nou el torrent i ens enfilem per l’altre marge, seguint però el de Sant Salvador. Aquest camí no és tant ben fressat com l’altre, però és fàcil de seguir i hi ha senyals de pintura. I és més curt.
Al costat del camí s’obre la boca de l’avenc de Sant Salvador. Bastant més amunt retrobem a mà dreta el camí “habitual” que hem deixat abans i el seguim tot enfilant-nos pel llom ponentí de l’espadat de Sant Salvador.

Sant Salvador de les Espases (413m)
Encimbellat sobre l’espadat més occidental de les Roques de l’Afrau. La capella, és documentada d’ençà el segle XIV. A l’indret on hi hauria un castell del que se’n tenen referències a partir del segle X i del que en resten alguns vestigis al capdamunt de la roca més alta.
És termenal entre Esparreguera, Olesa i Vacarisses. Té diverses dependències annexes i els dijous i diumenges hi ha servei de bar. Els Amics de Sant Salvador tenen cura de la conservació i condicionament de la capella, el seu entorn i els camins que hi menen. S’hi celebra aplec anual cada primer diumenge de setembre.
Marxem (E) per un ben condicionat camí, senyalitzat com a PR, que flanqueja per l’obaga de les Roques de l’Afrau, deixant a mà esquerra el que hi arriba pel coll de Sant Salvador.

Coll de Bram (453m)
Hi fineix una pista que hi puja des de Vacarisses. En surt el camí al Puig de l’Hospici per on marxa el PR-C 167 (Camí de Sant Salvador de les Espases entre Olesa i l’Aeri de Montserrat). Seguim el PR en sentit contrari i ens enfilem al coll de Sant Bernat de Menton.

Coll de Sant Bernat de Menton (455m)
Cruïlla de camins, senyalitzada amb un senzill oratori dedicat al patró dels muntanyencs. Un camí ben fressat careneja (W) per les Roques de l’Afrau. En sentit contrari (E) en baixa un al coll de l’Orpina.
Baixem (SE) en direcció al Pla del Fideuer. Podem seguir el PR, però fem drecera prenent més avall un corriol a mà dreta. Deixem a mà dreta el camí del torrent de l’Afrau, que seguirem de tornada.

Pla del Fideuer (440m)
Cruïlla de camins indicada. Hi arriba la pista d’Olesa per la Creu de Beca, per on marxa el PR-C 167. I la de Vacarisses pel Pla del Mimó. Prenem el camí en direcció (S) al Mas de Puigventós i la Creu de Saba, flanquejant pel vessant ponentí del Puig Ventós.
Deixem a mà dreta el camí (indicat) que baixa a la font de la Pastora. Més endavant ens cal estar atents a un corriol, no senyalitzat, que surt a mà esquerra.
Pugem per aquest corriol, fàcil de seguir i esporgat recentment.

La Creueta (567m)
Balconada a mitja alçada del solell del Puig Ventós, amb una petita creu sobre una roca.
Continuem camí (E) flanquejant a mitja alçada. Trobem a mà dreta el que puja del coll d’Oriol.

La Creu de Saba (596m)
Gran estructura metàl·lica al punt on antigament hi havia una creu de terme. Es gaudeix d’una bona panoràmica del Baix Llobregat, però també de part del Vallès i l’Anoia.
Baixem seguint una pista precària (E) que deixem aviat per un camí a mà dreta. Entre llaçades, sortim sobre el camí del mas Puigventós a Sant Pere Sacama, on anem a l’esquerra.
Sortim sobre un revolt de la pista que puja de Vacarisses, però no la seguim sinó que prenem un corriol a mà dreta, fent drecera tot passant per les ruïnes del mas Vilar (1). Sortim de nou a la pista i acabem de pujar a Sant Pere Sacama.

  • (1) Mas localitzat pel Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. L’excavació arqueològica va permetre datar-ne l’origen al segle XI i el seu abandonament a partir del XV. Durant aquests treballs s’hi va localitzar, a l’interior d’una sitja, l’esquelet d’un individu mort de forma violenta el segle XIV.

Sant Pere Sacama (462m)
Ermita romànica erigida a redós del castell Sacama, del que se’n té notícia d’ençà el segle X. Consta d’una sola nau amb absis semicircular llombard i campanar de cadireta. Les intervencions arqueològiques varen localitzar, entre altres vestigis, un jaciment ibèric del segle II aC.
Retornem al camí de la Creu de Saba per prendre a mà esquerra el del Mas Puigventós, el darrer tram del qual és per una pista que hi mena des d’Olesa.

Coll d’Oriol/Mas Puigventós (467m)
Coll i ruïnes d’un mas documentat d’ençà el segle XIV amb el nom de Colldoriol. Al segle XVI un pagès de Rubí cognomenat Puigventós va “comprar la pubilla” i és a partir de llavors que es coneix amb aquest nom. Havia sigut un mas emmurallat per protegir-se del bandolerisme. Fou abandonat a mitjans del segle XX.
Hi ha un penell explicatiu i rètols indicadors. Prenem el camí al Pla Fideuer (N), deixant a mà dreta el que puja a la Creu de Saba i el que baixa a la Font del Mateu.
Desfent per del camí d’anada retornem fins poc més enllà del Pla del Fideuer.

 Camí del Torrent de l’Afrau (455m)
El prenem a l’esquerra i davallem en fort pendent, pel marge dret torrent. Fressat i fitat, no té pèrdua, però és molt aixaragallat.
Creuem la llera i anem a sortir al camí habitual a Sant Salvador de les Espases, que prenem a mà esquerra.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Creu de Saba

Montserrat. De Monistrol al monestir de Santa Maria.

Per la Drecera dels Tres Quarts. Retorn pel camí dels Degotalls i el de l’Àngel.

Distància 10,3 km
Desnivell acumulat 600 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 25 de febrer de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:25000)
Recursos consultats Tot Montserrat (Jordi López Camps)

Fàcil i curt itinerari circular, perfectament senyalitzat, per accedir al Monestir de Montserrat des de Monistrol, per dos camins històrics.
Una interessant alternativa és allargar-lo pujant al Pla de la Trinitat per les Escales dels Pobres tot continuant pel camí de l’Arrel fins al monestir de Santa Cecília i per carretera fins al de Sant Benet.

 Monistrol de Montserrat (156m)
A la plaça de la Font Gran, seguim l’IP-6 (penell indicador) i els GR 5 i 96, pujant les escales per sortir a la carretera de Montserrat, que seguim uns metres a mà esquerra i la creuem per continuar camí a l’altre banda.
Per camí fàcil i ben fressat sortim al de les Aigües (estaca indicadora) que seguim a mà esquerra fins que, poc més enllà, trobem una nova bifurcació.

Drecera dels Tres Quarts (279m)
Conegut antigament com a camí i posteriorment com a drecera de Monistrol, tot i ser el més curt per accedir al monestir, a partir de la construcció del cremallera va anar perdent utilitat perquè la gent preferia seguir el traç de la via. Fins al punt de restar pràcticament perdut. Ara, totalment recuperat, és molt concorregut. És senyalitzat en verd i vermell.
Després de creuar el torrent de la Font del Boix (estaca indicadora), el camí faldeja en paral·lel, però a més baixa cota, la via del cremallera. Fins al peu de la Roca dels Corbs.

Roca dels Corbs (525m)
Al peu d’aquest roquer el camí es bifurca. Per l’esquerra baixa a trobar el camí de les Canals o de les Aigües. Prenem a mà dreta el de les Baranes, seguint les canonades d’aigua i desaigua del monestir. És un camí ombrívol, en bona part esglaonat. Després del coll de les Baranes sortim al camí de la Santa Cova i, pel costat de l’estació superior del funicular, atenyem el monestir.

Monestir de Montserrat (720m)
A l’extrem més oriental del conjunt d’edificacions, on comença l’aparcament, surt paral·lel a la carretera d’accés el camí dels Degotalls o del Magnificat.
És un camí per a vianants, ample i planer, que faldeja per l’obaga nord-oriental. Està flanquejat per un rosari de monuments de devoció mariana, alguns d’ells equipats amb font. És molt concorregut pels visitants del monestir. Com que és molt ombrívol, antigament s’hi acostumava a fer fontades.
El deixem pocs metres abans que acabi per un corriol a mà dreta, seguint el PR C-19 (estaca indicadora) que ens guiarà fins a retornar a Monistrol, i baixem a la carretera entre el Monestir i can Maçana a l’alçada de la canal del Pou del Gat.

Canal del Pou del Gat (652m)
Aquesta canal és transitable, amb alguns passos de grimpada. Pujant-la ens menaria al camí de l’Arrel.
Creuem i seguim la carretera a mà esquerra, en direcció a Santa Cecília/can Maçana, protegits darrere el guarda-rail, durant uns nou-cents metres.

Baixada dels Matxos (650m)
A la dreta de la carretera, ben indicada amb una estaca. Formava part del camí de bast entre Monistrol i el monestir. Va deixar d’utilitzar-se com a tal el 1860 un cop construïda la carretera de Monistrol, que és on acaba actualment, prop de les ruïnes de l’antic hotel de la Colònia Puig.
Seguim uns metres la carretera a mà esquerra i la creuem per accedir a Sant Benet.

Monestir de Sant Benet/drecera de l’Àngel (532m)
Uns metres abans d’accedir al monestir, a mà dreta i indicat per una estaca, comença la drecera o camí de l’Àngel. El primer tram és força rost i té alguns passos equipats amb grapes i una sirga. Tots prou fàcils de superar.
Aquest camí hauria format part del de bast entre Monistrol i el monestir de Montserrat (o de Santa Maria per ser més exactes). Ja es veu però que aquest primer tram no era pas transitable per animals a bast. El traçat original es va modificar i escurçar, en construir-se el monestir de Sant Benet, on hi havia l’hotel Marcet, a la dècada dels anys 50 del segle passat.
Més avall, a partir de l’Olivar d’en Marcet, trams empedrats, marges i la pròpia morfologia del camí, ja permeten identificar-lo com un camí apte per al pas d’animals de càrrega.
Flanquegem per la serra de Canfranc fins al coll homònim on baixem a trobar de nou la carretera. La seguim uns metres i la deixem per continuar camí a mà esquerra. Creuem el cremallera pel pont de la Mineta, on a mà esquerra surt el camí a l’estació (estaca indicadora). Entrem al nucli urbà pel costat de la capella de l’Àngel, que dóna nom al camí.

Itinerari relacionat: Camí de l’ArrelBaixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Àlbum d’imatges
Montserrat. De Monistrol al monestir.

Montserrat. Pollegons i Magdalenes

A la Miranda de Santa Magdalena pel camí del Clot de la Mònica, el coll dels Pollegons i el camí nou de Sant Jeroni. Retorn pel del Bassal dels Corbs.

Distància 9,24 km
Desnivell acumulat 814 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 16 de febrer de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:25000)
Recursos consultats Tot Montserrat (Jordi López Camps)

Fàcil itinerari circular per visitar algunes raconades del vessant meridional montserratí i seguir un dels camins històrics: el del monestir de Santa Maria a la seva antiga hisenda a la Vinya Nova, que avui coneixem amb dos noms: el del Clot de la Mònica i el del Bassal dels Corbs.
Camins fressats i senyalitzats que no ofereixen gaire dubtes d’orientació.
El punt més alt de l’itinerari, la Miranda de Santa Magdalena, ens dóna una bona perspectiva del terreny que haurem trepitjat.

Accés
Des del carrer de l’Abat Escarré, al nord del Bruc Residencial, o des de Collbató, anem a la Vinya Nova per pistes de terra. Hi ha rètols indicadors i un gran espai d’aparcament al costat de la masia-restaurant.

Vinya Nova (460m)
Conjunt d’edificacions a l’entorn de l’antic mas, envoltat d’olivar, horta i bosc, dedicat a la restauració i el turisme.
Al segle XVI el monestir de Montserrat va comprar terres al Bruc per plantar vinya, al peu del camí que a l’edat mitjana anava de Collbató a can Maçana pels masos de can Jorba i del Castell.  Així fou com l’indret va passar a anomenar-se Vinya Nova. Amb el temps els monjos van engrandir la hisenda, convertint-la en un complex productiu i residencial al servei del monestir.
Al costat del mas hi ha una àmplia zona d’aparcament, anomenada Nubiola, en record i homenatge del gran escalador i aperturista de vies montserratines, en Joan Nubiola, traspassat fa poc més d’un parell d’anys.
Seguim la pista en direcció a Collbató (SE). Deixem a mà esquerra el camí del Pont i, poc més enllà per la mateixa mà, la pista —que aviat es converteix en sender— que mena a les canals de les Artigues: l’Alta i la Baixa (via ferrada de les Dames).
Pel marge d’un olivar surt a mà esquerra el camí del clot de la Mònica.

Clot de la Mònica (432m)
Seguim el camí carreter (NE). Passat l’olivar el deixem per un corriol ben fressat a mà dreta, senyalitzat per una fita i pintura blava. Anem pujant entre el Serrat d’en Muntaner (ponent) i el de la Pastereta (llevant). El camí ens atansa cap al primer i passem prop de l’agulla del Frare de Baix.
Quan a mà esquerra trobem el corriol que hi mena, fem una colzada de 90º i comencem a enfilar-nos (SE) al Serrat de la Pastereta. En atènyer la carena la seguim a mà esquerra.
Esquivem la mola de la Pastereta pel vessant ponentí (esquerra en el sentit de la marxa) i tornem a atansar-nos al serrat d’en Muntaner on, al peu de la darrera agulla, el camí es bifurca.

Bifurcació Pollegons/Sant Joan (726m)
Pintat a la roca ens senyala a mà dreta el camí a «Sant Joan». És el camí del Bassal dels Corbs, antic camí de la Vinya Nova al monestir, per on retornarem.
A mà esquerra, senyalitzat amb pintura groga, surt el dels Pollegons que seguim.
Baixem per dins el bosc a trobar la llera del torrent de l’Artiga Baixa. Si la seguim uns metres a mà esquerra trobarem el darrer ressalt, equipat amb una cadena, de la via ferrada de les Dames. Uns cent-vint metres torrent amunt, per camí ben fressat, on conflueixen dues torrenteres, una fita a mà dreta ens senyala el començament del camí del Llorer, o dels Llorers. És un camí rost, amb alguns trams equipats amb grapes i cordes fixes, per facilitar l’aproximació als peus de via de les agulles del sector de la Plantació. Si el seguíssim pujaríem al camí nou de Sant Jeroni tot passant pel peu ponentí de la Gorra Frígia.
Nosaltres però seguim per la torrentera de l’esquerra, guiats pels senyals de pintura groga. L’abandonem fent una colzada a mà esquerra i ens enfilem fort fins atènyer la carena del serrat.

Serrat de l’Artiga Alta (820m)
Per l’esquerra (W) baixa el corriol que mena a la canal de l’Artiga Alta, equipada parcialment amb cordes i cadenes. Podem resseguir la carena del serrat fins al Tinter, on ens hi podem enfilar amb una fàcil grimpada.
Continuem carenejant amb bones vistes sobre les agulles de la Plantació, com el Barretet i la Mamella. Creuem el torrent de l’Artiga Alta i tornem a enfilar-nos fort fins al coll.

Coll dels Pollegons (907m)
Al peu de la característica Agulla dels Pollegons. Un camí ben definit baixa vers ponent: per la balma de la Murdela i la canal de l’Ermità Mort, va a trobar el camí del Pont. Encara més enllà, aquest camí transversal s’ajunta amb el dels Francesos al peu del Camell de Sant Jeroni.
Nosaltres però continuem a mà dreta. La Miranda del Rave,     al costat del camí ens serveix de talaia per albirar la Campana, el Rave, el Sentinella i la resta d’agulles de la Plantació, així com bona part del camí que hem fet.
Continuem guanyant alçària fins atènyer la carena de la Serra de l’Alzina de les Paparres, per on transcorre el camí Nou de Sant Jeroni.

Camí Nou de Sant Jeroni (1012m)
El prenem a mà dreta i el seguim fins a la regió de Gorres/Magdalenes on una estaca a mà dreta ens indica el camí a Santa Magdalena. El seguim, ens enfilem per les escales de Jacob, entre la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera, passem per les ruïnes de l’ermita i continuem camí amunt fins a la miranda.

Miranda de Santa Magdalena (1132m)
Bon mirador si el dia és clar. Força concorregut, sobretot per turistes que hi arriben des del pla de les Taràntules pel funicular de Sant Joan.
Desfem el camí de pujada, però a la bifurcació prèvia a les escales de Jacob anem a la dreta, baixant entre la Miranda de Santa Magdalena i la de Sant Joan (coneguda també com agulla de la Font de Jacob).
Podem optar per passar per la balma de l’ermita de Sant Onofre i l’antiga de Sant Joan o continuar escales avall i seguir pel camí pavimentat del funicular a Sant Joan. En qualsevol cas anem fins a les escales d’accés a la balma pel cantó de migdia i continuem pel corriol (W).
Baixem a mà esquerra i encetem el camí del Bassal dels Corbs, on retrobem els senyals de pintura blava que hem deixat a l’Artiga Baixa a l’anada. A la bifurcació anem a la dreta. El corriol de l’esquerra mena a Santa Caterina i al Serrat del Penitent. Guanyem alçada per travessar l’estret pas de la Mallenquera, entre la Miranda Xica o de Santa Caterina i el Mirador de Sant Joan (que no cal confondre amb la miranda homònima) i sortim al Bassal dels Corbs.

Bassal dels Corbs (1020m)
El bassal és d’imprecisa localització, al peu del contrafort de la Miranda de Santa Magdalena. A mà dreta parteix un corriol, gens evident perquè som sobre un gran pany de roca, que revolta la miranda per ponent i mena al camí del Llorer, per la falda de la Gorra Frígia. Nosaltres continuem camí baixant a l’esquerra, travessant un seguit de canals a migdia de la Plantació, de la que no en veiem les agulles perquè el bosc és prou ufanós.
Retronem la bifurcació amb el camí dels Pollegons, on desfem el camí del Clot de la Mònica fins a la Vinya Nova.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Àlbum d’imatges
Montserrat. Pollegons i Magdalenes

Montserrat. Sant Jeroni.

De la Vinya Nova a Sant Jeroni pel camí dels Francesos i retorn pel del Pont

Distància 8,6 km
Desnivell acumulat 800 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 25 de novembre de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000/5000)
Recursos consultats Tot Montserrat (Jordi López Camps)

De maneres d’enfilar-se al sostre de Montserrat n’hi ha moltes. La que proposem ho fa pel vessant meridional de la serralada, tot seguint dos antics camins on gaudirem d’uns bells paratges allunyats del brogit que trobarem un cop assolim la carena.
Camins en bona part senyalitzats i ben fressats, en general de bon fer, en un itinerari circular que, si ens ho proposem, podem realitzar en una matinal. La única dificultat és la coincidència amb altres camins o corriols, no tots representats al mapa. Hem procurat ressenyar-los amb l’esperança de no haver-nos-en deixat cap.

Accés
Des del carrer de l’Abat Escarré, al nord del Bruc Residencial, o des de Collbató, anem a la Vinya Nova per pistes de terra. Hi ha rètols indicadors i un gran espai d’aparcament al costat de la masia-restaurant.

Vinya Nova (460m)
Conjunt d’edificacions a l’entorn de l’antic mas, envoltat d’olivar, horta i bosc, dedicat a la restauració i el turisme.
Al segle XVI el monestir de Montserrat va comprar terres al Bruc per plantar vinya, al peu del camí que a l’edat mitjana anava de Collbató a can Maçana pels masos de can Jorba i del Castell.  Així fou com l’indret va passar a anomenar-se Vinya Nova. Amb el temps els monjos van engrandir la hisenda, convertint-la en un complex productiu i residencial al servei del monestir.
Al costat del mas hi ha una àmplia zona d’aparcament, anomenada Nubiola, en record i homenatge del gran escalador i aperturista de vies montserratines, en Joan Nubiola, traspassat fa un parell d’anys.
Sortim per la pista en direcció a ponent però l’abandonem aviat per un camí a mà dreta, seguint el PR C-78 fins a l’alçada de la Socarrada, on retrobem la pista i, a mà dreta, el camí dels Francesos.

Camí dels Francesos (500m)
Barrat per una tanca de fusta al començament. Aquest camí pel torrent del Bassal dels Gats, fou un dels que utilitzaren les columnes franceses del mariscal Suchet per assaltar el monestir de Montserrat, el juliol de 1811. Des de llavors és conegut amb aquest nom.
Ben fressat, no ofereix cap dubte excepte alguna bifurcació a mà esquerra (tal vegada una drecera) no senyalada al mapa, que ignorem. En pendent entre moderat i fort ens deixa sobre el coll de l’Ajaguda.

Coll de l’Ajaguda (838m)
A la carena del serrat dels Tudons, entre els torrents de Migdia i del Bassal dels Gats. Rep el nom per l’agulla Ajaguda que, juntament amb les del Jardí i de l’Avenc, coronen el serrat (1).
El panorama que s’hi albira de les agulles que envolten la canal de Migdia és fantàstic. Vers el N surt el camí que baixa a aquesta canal. Però nosaltres continuem a mà dreta (E) pel dels Francesos.
Ignorem una bifurcació a mà dreta i continuem per un llom sobre el pregon torrent dels Bugaders, ben encarats al Camell de Sant Jeroni i l’Albarda Castellana.

Camí al Clot de la Sajolida (1000m)
Surt a mà dreta. Si el seguíssim baixaríem a travessar el torrent dels Bugaders i, prou més enllà, pel Clot i Bassal de la Sajolida, sortiríem al camí del Pont, pel que volem retornar. Poc més amunt nova bifurcació.

Camí a la canal de Migdia (1027m)
Just al peu del Camell surt a mà esquerra el camí que baixa a la canal de Migdia, per on marxa també el PR. Nosaltres continuem recte, per un camí ombrívol, ben fressat i senyalitzat amb pintura groga, entre la parets llevantines del Camell i les ponentines de l’Albarda.

Les Pinasses (1138m)
Bifurcació de camins, senyalitzada per una gran fita. Un corriol mena a la propera Albarda Castellana, un cim amb nom de guarniment de bèstia de càrrega, sostre comarcal del Baix Llobregat, que val la pena visitar. A mà dreta un altre camí baixa a buscar el Nou de Sant Jeroni.
Nosaltres anem a l’esquerra (N) a trobar al camí de Sant Jeroni, al peu del mirador de Mossèn Cinto i, per les escales, atenyem el cim.

Miranda de Sant Jeroni (1237m)
Punt més alt de la serra, sostre de l’Anoia i el Bages. Magnífica talaia oberta als quatre punts cardinals. Si el dia hi acompanya podem albirar comarques i cims ben llunyans. Ens hi ajuda la bonica i sòlida taula d’orientació instal·lada fa tres dècades pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages.
Baixem del cim i, pel costat de l’ermita, prenem el ben condicionat, planer i còmode Camí Nou. Deixem a mà dreta el del coll de les Pinasses (estaca indicadora al Bruc pel camí dels Francesos) i, prou més avall, a mà esquerra, el Camí Vell que s’adreça al Monestir pel Pla dels Ocells i les Escales dels Pobres, també indicat amb una estaca. Continuem recte en direcció a Sant Joan.

Camí del Pont (1033m)
Ens cal estar atents perquè no és indicat. Senyalitzat amb una fita i fressat, surt a mà dreta un camí que creua la carena del serrat de l’Alzina de les Paparres i baixa esbiaixadament en fort pendent.
Deixem una bifurcació a mà dreta i més avall, sobre un llom rocallós, de sobte trobem senyals de pintura blanca que ens guiaran pràcticament fins al final. Seguint-los anem a la dreta.
Més avall deixem a mà dreta el que sembla un camí al clot de la Sajolida però, poc més enllà, ja trobem el que apareix ressenyat al mapa.

Coll de la Roca Mala (866m)
Bifurcació en T, senyalitzada amb fites. A mà dreta surt el camí al clot de la Sajolida, l’altre cap del qual hem trobat tot pujant pel camí dels Francesos.
Els senyals blancs ens menen baixar a mà esquerra, en fort pendent i per camí de mal fer al peu d’una codina. Creuem la llera del torrent.

Camí dels Pollegons (800m)
Per l’esquerra surt el camí dels Pollegons que, seguint-lo pel coll homònim, ens retornaria al Nou de Sant Jeroni. Revoltem un esperó i baixem decididament a creuar de nou el torrent.
Ens adonem que aquest és un antic camí que en temps pretèrits havia estat ben conservat: murets de pedra seca, esglaons, algun tram empedrat…(2)
Bona estona el camí transcorre pel marge dret (orogràfic i en el sentit de la marxa) del torrent fins que baixa a la llera a l’alçada de la canal de l’Ermità Mort.

Canal de l’Ermità Mort (687m)
El torrent, i amb ell el camí pel que venim, s’ajunten al que forma la canal de l’Ermità Mort (3) que baixa per l’esquerra. Continuem ara per aquest marge.

El Pont (636m)
Un corriol prou fressat baixa decididament a mà dreta a retrobar la llera del torrent, a l’alçada de on, pel marge dret, desemboca el Clot de la Sajolida.
Un gran bloc desprès ha creat el pont natural que dóna nom al camí. Pugem a recuperar-lo, continuem pel marge esquerra i aviat creuem la canal dels Pollegons, que baixa per aquesta mà.
Cada cop més alçats sobre el torrent, creuem la canal Fosca, per tornar a baixar i atansar-nos a la llera. Deixem el camí que segueix cap al Clot de la Mònica per baixar decididament a mà dreta i, en poca estona, ens plantem sobre el torrent en una ampla clariana.
Pel marge dret puja un camí que seguim fins a la Vinya Nova.

  • (1) El nom d’aquest coll és controvertit. Cèsar August Torres el 1880 i Ramon de Semir al seu mapa de 1949 l’anomenen coll de Muset: Sembla que respondria al cognom d’un antic propietari del terme. Però ben a prop, al serrat de la Palomera, hi ha el coll de Mosset, per on hi passa el camí del Cabrit, amb el que la confusió està servida. Al mapa de l’ICGC figura com a coll de l’Ajaguda i al de l’Alpina també com a del Bassal dels Gats.
  • (2) Jordi López a la seva pàgina totmontserrat.cat refereix una ressenya apareguda a la Revista Montserratina l’any 1909, on es diu que el bon estat del camí es deu al seu ús per part dels propietaris del restaurant de Sant Jeroni que hi pugen des de Collbató.
  • (3) A la mateixa pàgina de Jordi López, l’autor és fa ressò de l’article de Josep Galobart “Topònims generats o relacionats amb la Guerra del  Francès” publicat al Butlletí del Santuari nº 51, segons el qual, el nom d’aquesta canal prové que dos anys després de la Guerra del Francès,  hi fou trobat el cadàver de l’ermità Josep Broch, que hauria mort accidentalment fugint dels gavatxos. Aquesta canal està equipada per baixar-la rapelant.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Montserrat. Sant Jeroni.

Itineraris relacionats:

Montserrat. Montgròs.

Pel Serrat de la Palomera i retorn per la Canal de Migdia

Distància 6,4 km
Desnivell acumulat 673 m
Nivell de dificultat moderat
Data 11 d’octubre de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000/5000)
Recursos consultats Ruta 7 Patronat de la Muntanya de Montserrat (Ramon Ribera-Mariné, Jordi López Camps i Josep Nuet Badia)
  Tot Montserrat (Jordi López Camps)

Curta circular que ens permet enfilar-nos pel vessant meridional al Montgròs, una talaia des de la que s’albira bona part de la serralada montserratina. No té altra dificultat que el fort pendent d’alguns trams i un parell de grimpades fàcils.

Accés
Des del carrer de l’Abat Escarré, al nord del Bruc Residencial, prenem el camí de Can Jorba (rètols indicadors), una pista de terra que mena directament a aquest mas.

Can Jorba (490m)
Mas clos per una tanca perimetral que empara la casa principal i altres dependències. És documentat d’ençà el segle XV, com a mas Vendrell, tot i que podria ser anterior ja que la capella adjacent de la marededéu de la Font, és esmentada al segle XIV.
Situat al peu del camí que a l’edat mitjana anava de Collbató a Can Maçana pels masos de la Vinya Nova i del Castell. Avui és una pista de terra.
Al costat del mas hi ha una zona d’aparcament. Sortim per la pista en direcció a ponent fins a l’alçada de l’olivar de la Fonollosa. Just abans que es bifurqui cap al Clot del Tambor, la deixem per un poc perceptible corriol a mà dreta, senyalitzat amb pintura vermella, que s’enfila pel Serrat de la Palomera.

Camí del serrat de la Palomera (520m)
Té algunes bifurcacions i dreceres, algunes també senyalitzades amb pintura (1). Anem guanyant alçària en direcció (NE) al serrat de la Palomera que esquivem per la dreta, a mitja alçada entre aquest i la canal Roja.
Per l’esquerra arriba del coll de Mosset el camí del Cabrit, que seguim a mà dreta, baixant fins a la llera de la canal. En aquest punt comença a mà dreta el recorregut equipat del tram inferior, conegut com a Tres en Ratlla.
Per l’altre marge ens enfilem fins a una nova bifurcació.

Camí dels Naps de Dalt (794m)
Deixem el camí del Cabrit que continua fins al torrent de Migdia per un altre a mà esquerra, indicat amb una gran fita i senyalitzat amb pintura blava (2).
El camí s’enfila decididament (N) en direcció al peu de la Rampa de l’Esfinx, a l’esquerra de l’evident turó del Montgròs, per marge esquerre (orogràfic) de la canal. Pugem per un roquissar, amb trams ben costeruts on ens cal estar atents als senyals que ens menen pels millors passos. Alternem als claps rocallosos amb altres de bosquina.
Senyalitzat per unes fites i pintura groga, surt a mà dreta el camí dels Plecs del Llibre, que va a trobar el de la canal de Migdia a l’alçada de la Cajoleta. Anem a l’esquerra per dins d’un tram de bosquina. Més amunt, al peu de la Rampa de l’Esfinx deixem un altre ramal del mateix camí, també a mà dreta i senyalitzat amb pintura groga.
Enfilem una llarga llesca rocallosa, creuem la torrentera i entrem al bosc. Grimpant per una canaleta guanyem un collet sobre el serrat del Faraó.
Continuem pujant i després, ja més planerament per dins del bosc, anem a trobar el camí entre el coll de les Comes i el Montgròs.

Coma dels Naps (1030m)
Una estaca indica que som a la Coma dels Naps de Dalt (3) i que resten 450 metres pel Montgròs.
Anem a la dreta, seguint el PR C-78, que ressegueix tot el massís occidental entre el collet de Guirló i la canal de Migdia.
Fortíssim pendent fins atènyer un collet al peu de la roca Plana dels Llamps on desgrimpem per una esquerda. Seguim per una lleixa a ponent de la roca Plana fins al Coll del Montgròs des de on, en una curta pujada, guanyem el cim.

Montgròs (1133m)
El cim és un gran tossal a migdia de la característica línia d’agulles de la serralada, prou prominent com per esdevenir una talaia privilegiada sobre la major part del massís.
Retornem al coll i comencem a davallar (E) en fort pendent, seguint el PR C-78, en direcció a la canal de Migdia, el gran esvoranc que parteix la serralada pràcticament per la meitat. El camí revolta als peus de la Salamandra i aprofita les diàclasis del vessant llevantí, conegudes com canal de la Salamandra. Passem pel costat de la font de la Cadireta, deixem a mà esquerra el camí que puja al Portell de Migdia i amb ell el PR que, poc més enllà, es bifurca en direcció al Camell de Sant Jeroni i  baixem a la llera del torrent.

Canal de Migdia (940m)
Com la resta de torrents i canals montserratines, va resultar profundament trasbalsada pels aiguats de juny del 2000.
Anem a la dreta (S) baixant per la codolosa llera del torrent, que abandonem puntualment per un marge o l’altre guiats per fites, per tal d’evitar obstacles com algun despreniment o esbarzerars. Sovint ens cal esquivar troncs d’arbres caiguts que barren el pas. Tot i l’ambient feréstec i salvatge, el camí no presenta cap dificultat.
A mà esquerra trobem la bauma dels Plecs del Llibre i poc més enllà, una clariana ens permet albirar-los. Prou més avall passem al peus de la Cajoleta.

Peu de la Cajoleta (809m)
Un rètol de fusta en un arbre ens indica un corriol que s’enfila a mà esquerra, pel que abandonem la llera del torrent (4) guanyant alçària fins al coll.

Coll de l’Ajaguda (838m)
A la carena del serrat dels Tudons entre els torrents de Migdia i del Bassal dels Gats. Rep el nom per l’agulla Ajaguda que, juntament amb les del Jardí i de l’Avenc, coronen el serrat (5).
Just a sota del coll sortim sobre el camí dels Francesos (6), on retrobem el PR C-78 que baixa del Camell. Solament ens cal seguir-lo a mà dreta i anar davallant fins a la Socarrada on retrobem el camí de la Collbató a can Jorba per la Vinya Nova.

  • (1) He procurat indicar amb waypoints les que he localitzat.
  • (2) Aquest camí se l’ha anomenat de diverses maneres. Al mapa de Ramon de Semir de l’any 1949 és ressenyat com a camí de la Palomera. En aquella edició no apareixia el camí entre la Fonollosa i el camí del Cabrit que, pel que sembla, és d’obertura posterior. En edicions antigues de l’Editorial Alpina també figurava amb aquell nom, però posteriorment passà a anomenar-se camí dels Naps de Dalt i, més recentment, apareix innominat. Atès que el camí entre la Fonollosa i el del Cabrit, actualment és prou conegut i ressenyat com a camí de la Palomera, he optat per anomenar aquest de la canal Roja com a camí dels Naps de Dalt, tot i que considero que el nom és poc adient.
  • (3) La Coma dels Naps de Dalt és bon tros més enllà, a l’alçada del Bassal dels Avellaners, al peu de la cara llevantina del Cilindre.
  • (4) Si continuéssim torrent avall ben aviat trobaríem a mà dreta el camí dels Plecs del Llibre, el mateix que hem deixat tot pujant per la canal Roja. Prou més enllà el torrent s’encaixona i comença el tram equipat conegut com a Joc de l’Oca, però per un torrent subsidiari podríem continuar i, per la font de la Cajoleta, retrobar el camí del Cabrit.
  • (5) El nom d’aquest coll és controvertit. Al mapa esmentat de Ramon de Semir se l’anomena coll de Muset, i sembla que respondria al cognom d’un antic propietari del terme. Però ben a prop, al serrat de la Palomera, hi ha el coll de Mosset, per on hi passa el camí del Cabrit, amb el que la confusió està servida. Al mapa de l’ICGC figura com a coll de l’Ajaguda i al de l’Alpina també com a del Bassal dels Gats.
  • (6) Aquest camí pel torrent del Bassal dels Gats, fou un dels que utilitzaren les columnes franceses del mariscal Suchet per assaltar el monestir de Montserrat, el juliol de 1811. Des de llavors és conegut com a camí dels Francesos.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Montserrat: Montgròs

Itinerari relacionat:

Montserrat. Del Príncep al Faraó.

Volta a les Comes pel Torrent de les Grutes, la Canal Roja, el Camí del Cabrit i la Coma d’en Pastor

Distància 8,4 km
Desnivell acumulat 752 m
Nivell de dificultat difícil
Data 7 d’abril de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000/5000)
Recursos consultats Ruta 7 Patronat de la Muntanya de Montserrat (Ramon Ribera-Mariné, Jordi López Camps i Josep Nuet Badia)
  Tot Montserrat (Jordi López Camps)
  El pas de la llastra. Esgarrepacrestes.

Circular a garbí del massís montserratí, sobre el Bruc. Excepte al tram superior, transcorre per camins fora dels itineraris més habituals.
Si no fos pel tram de baixada per la Canal Roja i, especialment, per la Coma d’en Pastor, el consideraríem de moderada dificultat. Terreny abrupte no apte per a senderistes poc habituats a trescar.

Accés
Al Bruc prenem el carrer de les Escoles (al costat de l’escola) i baixem a travessar el torrent de la Diablera. A l’altre cap pugem a la dreta i sortim a un camí transversal que prenem a l’esquerra. Ens en desviem a mà dreta en direcció a la masia el Castell per una llarga pista entremig del bosc. Passem per davant de la tanca perimetral del mas, baixem i sortim al camí de can Salses que prenem a mà dreta baixant en ziga-zaga fins al Clot del Tambor.

Clot del Tambor (500m)
Vall ensotada i codolosa, conreada d’olivar. El nom de Tambor prové de l’antic propietari de l’indret i res té a veure amb la batalla del Bruc. S’ha llaurat el terreny i el camí s’ha desdibuixat: cal travessar l’olivar (NW) per l’espai més ampli fins a l’altre cap on apareix ben definit.
Rebutgem camins i corriols a mà esquerra que ens menarien al Torrent del Tambor, anem a la dreta seguint la rasa del Boixar. Aviat ens n’apartem enfilant-nos a l’esquerra fins a una cisterna on tornem a anar l’esquerra(N). El camí de la dreta mena a la cova i barranc del Boixar.
Seguim senyals de pintura vermella. Ens encarem a una graonada rocallosa on potser caldrà ajudar-nos amb les mans. Un cop superada continuem per la carena del Cabrit, deixant a mà esquerra dos camins que baixen a la Roca del Tambor.

Cova del Cabrit (700m)
Balma al peu de la Proa o Roca Vella, del Serrat del Cabrit.
Just abans de la balma un camí baixa per l’esquerra a la Roca del Tambor i per la dreta surt el del Cabrit que mena al Torrent de Migdia pel Clot del Boixar i el Coll de Mosset. Part d’aquest camí el recorrerem a la tornada.
Pel costat de la balma anem a l’esquerra (N) seguint, a peu de paret, senyals de pintura vermella. Aviat baixem a l’esquerra, separant-nos de la tàpia, (1) per continuar després en la mateixa direcció (N). Atenyem el camí que puja del Torrent de les Grutes per la Font de Xebret i el seguim a mà dreta.

  • (1) Si seguim recte, per un corriol paral·lel a frec de la roca, passarem pel peu de diferents vies d’escalada (cordes fixes i més endavant ancoratges). En aquest cas ens caldrà baixar més endavant i haurem fet un camí més incòmode.

Cova de l’Arcada (750m)
Gran balma per on salta, quan porta aigua, el Torrent dels Cirers o de la Coma Alta. Amida cinc metres de profunditat, per vint d’alçada i quaranta d’amplada. Originada probablement pel despreniment de blocs que li va conferir la forma de gran arcada.
Baixem en direcció al torrent travessant un caos rocallós. Poc abans de la llera deixem a mà dreta el camí de la Coma Alta i, a l’altre marge, anem a la dreta deixant a l’esquerra el camí del Torrent del Lloro (indicacions pintades a la roca).
Entrem al Torrent de les Grutes, passem per la balma de l’Estació d’Assarriar, on comença a encaixonar-se. Ajudats per sis grapes, superem un ressalt sota un bloc encastat, als peus de la Miranda del Pas del Príncep.
Quan, més amunt, el torrent torna a obrir-se i fa un gir a la dreta, el mateix camí ens en fa fora i comencem a enlairar-nos pel marge dret hidrogràfic (NW), entre llaçades i considerable pendent, fins atènyer el camí del Pas del Príncep (PR C-78), que prenem a mà dreta. Podem desviar-nos a l’esquerra fins la propera Font de l’Esllavissada.
Al Coll de Porc (o de Port) anem a la dreta (SE) pel Camí de les Comes (també PR C-78). Passem pel coll del Miracle, on el camí vira a migdia. Deixem a mà esquerra el camí als Ecos pel Pas de l’Esfinx, i més endavant, la Balma de les Pruneres.
A les Saleres la llarga carena del Serrat de la Vella tanca l’embut de l’alta coma del Torrent de les Grutes, que hem revoltat seguint el camí que ara ens adreça a sol ixent pel solell, als peus de l’agulla de la Vella. Podem albirar l’esvelta figura del Cabrit o Cilindre i, a la seva esquerra, el Coll de les Comes, proper destí.
Ens cal davallar a creuar el torrent de la Coma Alta i remuntar per l’altre cap, deixant un corriol que baixa a la dreta i, poc més amunt, un altre a l’esquerra, enfilant-nos per una llenca rocallosa. Quan, literalment, topem amb la paret ponentina de l’Esfinx, anem a l’esquerra buscant una lleixa superior que ens permet assolir el coll.

Coll de les Comes (1065m)
Estratègicament situat entre les agulles del Cilindre o Cabrit i l’Esfinx, la Coma Alta i la dels Naps. És un bon mirador d’una de les zones tant interessants com poc freqüentades del massís.
Baixem (SE) a creuar el Torrent de la Coma dels Naps per una llenca rocallosa, terreny delicat en cas de mullena. Remunten per l’altre marge deixant a mà esquerra el camí dels Ecos i, poc més enllà, un altre corriol a mà dreta.
Quan, en una colzada sota la Roca Plana dels Llamps, el camí s’enfila en direcció al Montgròs (diminuta estaca indicadora), prenem a mà dreta el dels Naps de Dalt.

Camí dels Naps de Dalt (1030m)
Senyalitzat amb una gran fita i pintura blava. Sortim sobre un collet del Serrat del Faraó, entre la Coma dels Naps i la Canal Roja.
Encetem aquí el tram delicat de l’itinerari. Primerament baixem per una curta però empinada canal on ens ajudem amb tota mena d’elements vegetals per, tot seguit, davallar llarguíssimes llenques rocalloses a la capçalera de la Canal Roja, als peus de la Rampa de l’Esfinx del Mongròs, fins atènyer el travesser Camí del Cabrit. A mitja baixada hem deixat a mà esquerra, senyalitzat amb pintura groga, el dels Plecs del Llibre.
Sobre el tram més pregon de la Canal Roja on el barranc és equipat per davallar-lo (Tres en Ratlla), prenem el Camí del Cabrit a mà dreta seguint senyals de pintura vermella. Per l’esquerra aniríem al Torrent de Migdia i la via ferrada del Joc de l’Oca.
Baixem a creuar el torrent i ens cal estar atents a la bifurcació on el nostre camí continua esbiaixadament a mà dreta (1)
Ens enfilem al coll fent una llarga llaçada, a la colzada de la qual deixem un corriol a mà dreta.

  • (1) És fàcil saltar-se aquesta cruïlla i continuar pel Camí de la Palomera, senyalitzat també amb pintura vermella i grans fites. De bon fer, baixa també a la Fonollosa. És una bona alternativa al tram més rost de l’itinerari per la Coma d’en Pastor que ens queda per fer.

Coll de Mosset (821m)
Entre els serrats de la Palomera i del Faraó, la Canal Roja i la Coma d’en Pastor.
Hi ha certa confusió amb el nom d’aquest coll i el del seu veí als peus de l’Ajaguda, que també se l’anomena de Muset o Moset. Ramon Ribera el ressenyà així a la seva guia recollint un testimoni segons el qual, el coll de la Palomera i la balma que hi ha a sota, rebien aquest nom perquè un tal Mosset s’hi «trencà el coll».
Que algú hi prengués mal ja és descriptiu de la dificultat del pas. Efectivament ens cal davallar un curt tram estret i aeri, girem a mà dreta i passem pel costat de la balma.
Amb un constant puja i baixa pel camí del Cabrit, força envaït per la bosquina però encara prou fressat, resseguim la capçalera de la Coma d’en Pastor, a la falda del Faraó. A l’alçada d’un pi blanc gros i isolat, deixem a mà dreta el corriol que mena al peu de vies d’escalada de l’agulla.
Poc més enllà, també a mà dreta, deixem el Camí del Cabrit que continua vers la cova homònima pel Clot del Boixar. Anem a l’esquerra seguint ara senyals de pintura groga, pel camí de la Coma d’en Pastor.

Camí de la Coma d’en Pastor (772m)
A pocs metres trobem un altre ramal del Camí del Cabrit (fites). Després davallem decididament cap el torrent, però abans d’atènyer la llera ens cal superar el Pas de la Llastra, el més delicat. Desgrimpem una graonada de quatre o cinc metres per una canaleta (IIIº). La llastra pròpiament dita és més a la dreta, en el sentit de la marxa. Però el camí és senyalitzat per la canaleta.
Un cop a la llera ens cal sortejar el caos de blocs caiguts i els ressalts del torrent, on trobar el millor pas no resulta sempre evident i els senyals de pintura hi son escadussers i tapats en un tram.
Al peu del Totxo del Camí, un bon diedre amb una gran llosa per sostre on hi ha vies d’esportiva, ens separem del torrent i, ja per camí menys feréstec, sortim a l’olivar de la Fonollosa on prenem la pista a mà dreta que ens retorna al Clot del Tambor.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Montserrat. Del Príncep al Faraó.

Montserrat. Els Ecos i l’Esfinx.

Per la canal de la Font de la Llum, la dels Micos i retorn per la del Miracle

Distància 4,8 km
Desnivell acumulat 580~660m
Nivell de dificultat difícil
Data 31 de març de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000)

Exigent itinerari circular per guanyar una de les talaies més altes de la serra montserratina, que transita per un sector agrest on no hi ha cap camí fàcil. Grimpades, desgrimpades, flanquejos i passos exposats, alguns d’equipats. No és itinerari per aventurar-s’hi si no s’està avesat a aquest tipus de terreny. Totalment desaconsellable si és humit. En contrapartida el premi és proporcional a l’esforç.
Bona part transcorre per canals, pregones i encaixonades, on el GPS ens serà de ben poca utilitat. Els camins que seguirem estan fidelment representats al mapa. Però, com és habitual a Montserrat, hi concorren altres corriols i tiranys (dreceres, accés a peus de via d’escalada, etc.) que ens poden procurar una bona «encigalada». Un ull on posem els peus i l’altre a les fites i als senyals. I parades sovintejades: tant per refer l’alè com per gaudir de l’espectacle.

Accés
Per la BP-1103 entre el Monestir de Montserrat i el coll de can Maçana, poc més enllà del quilòmetre 4, hi ha un petit espai d’aparcament a mà dreta.

Creu del Regató (688m)
Podem albirar la Canal del Miracle, per on retornarem, a mà esquerra. Prenem el camí del Miracle, ben indicat a l’altre marge de la carretera, pujant per unes escales. Sortim al de l’Arrel (GR 172) que prenem a l’esquerra en direcció al Monestir. El seguim fins a la Canal de la Llum, on l’abandonem per enfilar-nos-hi a mà dreta, en fort pendent.
A mitja canal una fita ens senyala un camí a mà dreta, que podem seguir si volem visitar la propera Font de la Llum.
Canal amunt atenyem el Portell de Migdia, un collet entre les Talaies (esquerra) i els Ecos (dreta). Perdem uns metres per l’altre vessant, baixant per la Canal de Migdia.

Canal dels Micos (1000m)
Una fita i el mot «Micos» al tronc d’una alzina, ens indiquen un tirany que surt a mà dreta. Hi anem seguint senyals grocs i blaus.
Just encetar el corriol, un flanqueig delicat ens ensenya les cartes del pal que anirà la ruta a partir d’ara. Pugem fort amb tendència a l’esquerra (W) fins a la base de la paret, on anant a l’esquerra (S), entrem a la Canal dels Micos.
Superem grimpant per oposició un primer tram estret. I tibant de braços, entre les arrels d’un teix providencial, un segon de més ampli. Flanquegem per un pas força exposat, protegit per un sòlid cable d’acer.
Deixem a mà esquerra el corriol (senyals vermells) que mena al pas del «Borinot», actualment desequipat. Girem a la dreta i enfilem (N) la canal del Camell, costeruda però més ample. No arribem fins al final: la deixem per l’esquerra, seguint els senyals de pintura, i flanquegem sobre una roca (SW) des de la que ja podem albirar el cim de la Miranda dels Ecos.
Un tram arbrat, girem de nou a la dreta i encetem una altra canal (N) entre la Miranda i l’Eco del Mig. Una corda nuada ens ajuda a progressar per un ampli però llarg i costerut llit de roca.
Sortim a un collet, anem a l’esquerra i, per l’estret fil de carena, assolim el cim.

Miranda dels Ecos (1223m)
Som al sector més alt del massís, pocs metres per sota del seu sostre, la veïna Miranda de Sant Jeroni. Extraordinària talaia que ens proporciona una de les millors panoràmiques —i n’hi ha tantes!— que poden gaudir-se a Montserrat. Si calgués descriure tot el que s’hi albira hi esmerçaríem moltes línies…
Retornem al collet, enfilem per un corriol enganxat a la base ponentina de la Miranda fins a un altre entre aquesta i l’Eco d’en Nubiola (1).
Una sirga nuada a uns teixos ens permet baixar (S) per una rosta canal de fortíssim pendent i terreny descompost. La sirga ens deixa sobre una graonada d’uns quinze metres, quasi vertical, equipada amb una sòlida cadena i cordes.
Superat el pas continuem baixant ajudant-nos amb tota mena d’elements vegetals. Virem 90º a la dreta (W), deixant a l’altre mà el corriol que, entre la Roca de Migdia i el Serrat del Patufet, va a buscar el camí del Montgròs. Ens guiem, encara, pels senyals grocs.
A la capçalera de la Coma dels Naps de Dalt, deixem el camí que segueix baixant a buscar el de les Comes i anem a la dreta (NNW), guiats ara per senyals vermells.
Flanquegem recuperant alçària. A la propera bifurcació baixem a l’esquerra: no seguim el camí que, per la dreta, marxa arrapat a la paret. Poc més enllà deixem a mà esquerra una variant del camí que baixa al de les Comes.
Sortim sobre una llarga llesca rocallosa i la remuntem fins a la carena, entre les Roques del Salt de la Nina i les dels Aurons. Anem a l’esquerra carenejant (W) fins al peu de la Miranda dels Aurons i continuem, carena enllà (S), fins al de l’Esfinx.

  • (1) Tanmateix ens ha semblat que es pot desgrimpar directament des de mitja carena, sense que calgui retornar al collet.

L’Esfinx (1146m) (1)
Retornem sota els Aurons i, davallant per una canaleta (W), guiats ara per senyals de color blau, anem passar pel peu de les seves parets ponentines (N). Som al recorregut del Pas de l’Esfinx, un llarg tram de baixada fins al coll del Miracle, amb sovintejats flanquejos, desgrimpades i passos delicats no exempts d’exposició. (2)
Tot i l’atenció que cal dedicar als nostres passos, és obligat de tant en tant alçar la mirada per no perdre’ns les magnífiques vistes que s’albiren de les Agulles i els Frares Encantats.
Sortim al Camí de les Comes (PR C-78), entre el coll homònim i el de Port, que prenem a mà dreta.

  • (1) Sembla que és fàcil accedir al cim de l’Esfinx pel vessant nord amb senzilles grimpades que no passarien de IIº. Però no he localitzat més que una ressenya. Talment com si la gent hi passi de llarg. La manca d’informació i el fort vent ens aconsellen deixar-ho per un altre dia.
  • (2) Fa uns anys aquests passos estaven equipats amb cables i cordes. Encara hi resten alguns ancoratges. Es va desequipar… fins que algú hi prendrà mal.

Coll i canal del Miracle (975m)
Deixem la carena baixant a mà dreta tot entaforant-nos a la canal. Aviat trobem, també a la dreta, el camí del Salt de la Nina i l’Hort del Malany.
La del Miracle és una canal curta i, per això, amb molt de pendent. Molt més que a la de la Font de la Llum. Amb trams de terreny descompost, alternats d’altres en que els aiguats han deixat la roca mare al descobert.
Passat un d’aquells trams de roca, quan la canal s’obre, el camí ja menys rost se’n separa, iniciant una marrada a l’esquerra tot esquivant la graonada per on salta.
Sortim de nou al Camí de l’Arrel que prenem a mà dreta. Baixem a travessar la canal del Miracle. El camí, ben condicionat, la creua amb escales, baranes i algun passamà. Retrobem la cruïlla amb el del Miracle (estaca indicadora) que seguim desfent els nostres passos de l’anada.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Montserrat: Els Ecos i l'Esfinx

Montserrat. L’Albarda Castellana.

De Santa Cecília a l’Albarda Castellana per la canal de Sant Jeroni. Retorn pel Portell de Migdia.

Distància 5,7 km
Desnivell acumulat 769 m
Nivell de dificultat moderat
Data 10 de març de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000)

Circular per accedir a un cim amb nom de guarniment de bèstia de càrrega, sostre comarcal del Baix Llobregat. I, aprofitant la proximitat al camí, a la Miranda de Sant Jeroni sobirà de la serra, de l’Anoia i el Bages. Hi pujarem per la canal de Sant Jeroni i retornarem per la de la Font de la Llum.
Els aiguats del juny del 2000 van trasbalsar profundament les canals montserratines, deixant-ne moltes impracticables. Amb els anys, els treballs que s’hi han fet i el pas de la gent, els camins s’han recuperat. Corriols rostos que salven un bon desnivell en poc espai, especialment el de la canal de Sant Jeroni, on ens caldrà l’ajuda de les mans per progressar, en més d’una ocasió.
Malgrat que l’itinerari és evident i ofereix pocs dubtes d’orientació i els camins son fressats, per totes aquelles consideracions, l’hem qualificat de dificultat moderada.

Accés
Per la BP-1103 entre el Monestir de Montserrat i el coll de can Maçana, i els punts quilomètrics 5 i 6, hi ha el Monestir de Santa Cecília. Àmplia zona d’aparcament dotada de vídeo-vigilància.

Santa Cecília de Montserrat (680m)
Documentada als entorns de l’any 900, fou un monestir benedictí anterior al de l’abadia de Montserrat. A la primera meitat del segle XI, l’església primitiva, va ser reformada en estil romànic.
El segle XVI l’activitat monàstica havia decaigut i passà a dependre de l’abadia de Montserrat. Durant la Guerra del Francès fou saquejada i incendiada, com la resta d’esglésies i ermites montserratines. Fou restaurada el 1862 i el 1931. Durant la primera meitat del segle XX s’hi estatjà una comunitat de monges benedictines. La restauració més recent és del 2015. Actualment alberga un espai d’art.
De l’altra banda de la carretera prenem una pista a mà dreta que aviat es converteix en corriol que surt al camí de l’Arrel (GR 172, estaca indicadora), on anem també a la dreta. Més amunt, al costat d’una pilona de la línia elèctrica, ignorem a mà esquerra el camí a la font de la Teula i baixem a la llera de la canal.

Canal de Sant Jeroni (726m)
Entre el Serrat del Moro i el de Sant Jeroni. Inconfusible: hi puja la línia elèctrica del centre de telecomunicacions del Mirador del Moro.
A la llera (estaca indicadora) deixem el camí de l’Arrel per un corriol esglaonat que s’enfila pel marge hidrogràfic esquerre (dreta sentit de la marxa) en fort pendent.
Més amunt de la font de la Teula, baixem a la llera. A l’altre marge progressem per una vira protegida amb un passamà.
La canal es bifurca. A mà dreta s’obre la canal del Pou de Glaç, popularment coneguda com “del Mejillón” que dóna accés a la ferrada Teresina, i també està equipada amb cordes i cadenes. Continuem pel ramal de l’esquerra.
Ben aviat uns taulons esglaonats i una corda nuada ens faciliten superar una graonada que també podem salvar per l’esquerra.
Canal amunt abandonem la llera per un camí a mà dreta i ja no el deixem fins al coll. Els darrers metres son els més costeruts.
A la sortida anem a la dreta, passem pel costat de l’ermita de Sant Jeroni i del monument a mossèn Cinto Verdaguer, i enfilem les escales de la Miranda.

Miranda de Sant Jeroni (1237m)
Punt més alt de la serra, sostre de l’Anoia i el Bages. Magnífica talaia oberta als quatre punts cardinals. Si el dia hi acompanya podem albirar comarques i cims ben llunyans. Ens hi ajuda la bonica i sòlida taula d’orientació instal·lada fa tres dècades pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages.
Tot baixant, poc després del monument a mossèn Cinto, prenem a mà dreta un camí ben fressat (SE). Al coll de les Pinasses, a mà dreta trobem el camí que després seguirem i que, per l’esquerra, mena al proper Camí Nou de Sant Jeroni. Continuem recte, fem un curt flanqueig poc exposat i amb bons peus, i salvem una curta graonada ajudats per una corda nuada.

L’Albarda Castellana (1177m)
Cim bicèfal, sostre comarcal del Baix Llobregat, amb nom de guarniment de bèstia de càrrega. Coronat per un pessebre.
Bona vista sobre el Torrent de Migdia que ens permet albirar bona part del camí que recorrerem tot seguit.
Retornem al coll de les Pinasses i prenem a mà esquerra el Camí dels Francesos, baixant (SW) fins a l’alçada del Camell de Sant Jeroni, on el deixem per un altre a mà dreta senyalitzat com a PR. Revoltem el Camell per migdia (W), obviant una drecera al Camí dels Francesos a mà esquerra, i el flanquegem pel vessant ponentí (N).
Fem diverses sifonades per salvar una torrentera i els replecs a la falda del Gegant Encantat (N) fins que, als peus de la Talaia girem 90º (W) i atenyem la llera del Torrent de Migdia, senyalada per dues grans fites. Deixem el PR que segueix torrent avall i anem a la dreta (N), torrent amunt, altra volta en fort pendent.
Quan a mà dreta trobem el camí a la Canal dels Micos, ja albirem la claror del coll.

Portell de Migdia (1029m)
Estreta i boscosa collada entre els Ecos i les Talaies. Vers el nord es despenja la Canal de la Font de la Llum. Baixem pel camí rost però ben definit que la recorre, encaixonats entre altes parets.
Quan la canal s’obre, una estaca i una fita ens senyalen un camí a mà esquerra que, en moderat pendent ens mena al peu de la vertical paret nord dels Ecos.

Font de la Llum (912m)
Raja dins d’una mina, a l’abric de la balma formada per una enorme llosa despresa.
Retornem al camí de la canal, ara per pendent més suau, i atenyem el Camí de l’Arrel (estaca indicadora) que prenem a mà dreta, en direcció al Monestir.
Revoltem la falda del Serrat de Sant Jeroni, al peu de la paret de Santa Cecília. Deixem a mà esquerra el camí que baixa a la carretera, que ja podem veure ben a prop, i ens enfilem fins a retrobar la llera de la Canal de Sant Jeroni, on desfem el camí de l’anada.


Powered by Wikiloc


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Itinerari relacionat:

Montserrat. Itineraris de les Ermites.

Al voltant del monestir de Montserrat hi havia fins a setze ermites eremítiques, destruïdes durant la Guerra del Francès i abandonades definitivament a finals del segle XIX.
La presència de santuaris habitats per eremites a la muntanya és anterior al monestir. Al segle IX Guifré el Pelós va instaurar quatre ermites: Santa Maria (que posteriorment esdevindria monestir), Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí. A aquestes, en aquella època, ja calia afegir-hi les de Santa Cecília i Sant Miquel. Fins arribar a les setze (el nombre varia segons la font consultada), sense comptar el monestir i la Santa Cova.
El torrent de Vallmala dividia les ermites històriques bastides a la part alta de la muntanya en dues zones, Tebes i Tebaida, en al·lusió a les terres d’Egipte, tan fecundes d’anacoretes en els primers segles del cristianisme. Les del primer grup pertanyent al bisbat de Barcelona, i les del segon al de Vic. La zona de Tebaida, és la que hi ha damunt del monestir. La de Tebes es correspon amb el sector de les Gorres. Hi ha una tercera zona anomenada Tabor, a la qual solament hi pertany l’ermita de Sant Jeroni.
Us proposem dos itineraris per visitar la major part d’aquestes ermites, l’un pel sector de Tebaida i l’altre pel de Tebes (Gorros).

Del monestir a Sant Antoni per Sant Dimes, la Trinitat i Sant Salvador amb retorn pel camí vell de Sant Jeroni

Distància 7,4 km
Desnivell acumulat 543 m
Nivell de dificultat moderada
Data 12 de maig de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000)

Partint del monestir, aquest itinerari circular visita algunes de les ermites situades a la zona de Tebaida, al marge esquerre del Torrent de Santa Maria o de Vallmala. Permet albirar una bona colla d’agulles emblemàtiques com les Gorres, l’Elefant, la Prenyada, la Mòmia, els Flautats o el Cavall Bernat.
Visitarem les següents ermites: Santa Creu, Sant Dimes, la Trinitat, Sant Salvador i Sant Antoni.

Accés
El monestir de Montserrat és accessible pel Cremallera, l’Aeri i en vehicle per les BP-1103 i BP-1121.

Monestir de Montserrat (710 m)
A la part ponentina dels edificis del monestir anem en direcció a Santa Cecília i Sant Jeroni. Travessem el Torrent de Santa Maria i, seguint-ne el curs, ens enfilem per les Escales del Pobres fins a superar el Pas del Francesos.
La llegenda explica que aquest grau antigament anomenat pas del Trencabarralons (no confondre amb el de Trencabarrals) és el lloc per on va passar l’exèrcit francès quan va envair la muntanya, guiats per un traïdor que coneixia be els viaranys. La primera escopetada que van engegar els catalans, va ferir-lo mortalment, anant a parar daltabaix d’un cingle. Les monedes de la traïdoria es van escampar, tornar-se pedres.

Plaça de Santa Anna (895m)
Ben a prop hi ha les restes de l’ermita homònima que feia les funcions de parròquia del conjunt eremític i de residència del monjo superior, ja que comptava amb la capella més gran. L’any 1498 l’Abat Cisneros la va traslladar des d’una ubicació anterior, per a una major comoditat d’eremites i pelegrins.
Estaques indicadores. Anem a la dreta, deixant el camí de Sant Jeroni pel menys concorregut Camí de l’Arrel (PR-C 19) a Santa Cecília (i Sant Benet). Passada la Miranda dels Ermitans (estaca indicadora ‘Tebaida’ 910m) el deixem per prendre, també a mà dreta, el Camí dels Totxos que volteja l’embut de la canal sobre el Monestir en sentit NE, fins a l’Escala Dreta, d’accés privat, que comunica Sant Dimes i la Santa Creu amb les instal·lacions del monestir.

Sant Dimes i la Santa Creu (887m)
Situades a poca distància l’una de l’altra. Sant Dimes, també coneguda com l’ermita del Bon Lladre o del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l’antic castell de Marro, encavalcada entre dues penyes. Estava formada per una capella, un edifici annex, dos oratoris i un calvari.
La Santa Creu, també coneguda com a ermita de Santa Helena, és bastida sota una balma natural.
Ens enfilem (N) pel llom d’una codina, per camí poc evident els primers metres, fins abastar la carena ran del cingle sobre el Camí dels Degotalls.
Continuem (NW) fins al Pla de la Trinitat (cruïlla, estaca indicadora Can Maçana-Monestir) on retrobem i seguim recte pel Camí de l’Arrel.

La Trinitat (966m)
Ruïnes de la que fou l’ermita més gran de totes, amb planta baixa i pis. Per les seves dimensions era coneguda com ‘el palau de les ermites’. La Santíssima Trinitat era lloc de descans per a monjos, llecs i escolans, també d’acolliment d’hostes i pelegrins. Al segle XV va ser reedificada i habitada per Bernat Boí, ‘prior dels ermitans’. Al segle XVII l’abat Beda Pi l’amplià amb una nova cisterna i un dormitori per als monjos. Anys més tard, l’abat Jaume Martí bastí la capella i aixecà un pis.
Anem a l’esquerra continuant pel camí de l’Arrel, en direcció a Sant Benet. Aquesta darrera ermita, que avui fa les funcions de refugi guardat, fou erigida el 1536 i durant molts anys fou l’habitatge del vicari dels ermitans.
Poc abans d’abastar-la deixem el camí per un costerut corriol a mà dreta (indicació en pintura groga sobre una roca a ’Sant Salvador’) seguint senyals grocs fins a les restes de l’ermita de Sant Salvador.

Sant Salvador (1069m)
D’aquesta ermita, erigida als peus de la roca homònima, popularment coneguda com l’Elefant, solament en resten el basament d’alguns murs. És documentada d’ençà les primeries del segla XIII. També fou coneguda com l’ermita de la Transfiguració i comptava amb un oratori dedicat a la Nativitat del Senyor. Hi ha un petit refugi lliure excavat en una balma.
Planerament anem (W) fins al Coll de Sant Salvador, on gaudim d’una magnífica perspectiva. Davallem (N) fins al Coll de la Canal Plana i guanyem alçària de nou (NW) resseguint el peu de la Serra de les Lluernes. Sempre per camí ben fressat que abandonem a mà dreta (N) per un altre que ens enfila, en fort pendent, a la capella de Sant Antoni.

Sant Antoni (1095m)
Estratègicament situada sota el Serrat de les Onze Hores i sobre la Paret de Diables. És el punt més alt de l’itinerari i un magnífic mirador de la cara sud oest del Cavall Bernat i de bona part de la serra.
Després de Sant Jeroni, és la que es troba més allunyada del monestir. A finals del segle XV va ser restaurada i ampliada per l’abat Cisneros. Durant la Guerra del Francès va fer les funcions de polvorí. Les ruïnes de l’ermita de Sant Antoni no es troben en bon estat de conservació. Les restes no estan consolidades i ocultes per la brolla. A l’abric d’una balma obrada hi ha un refugi guardat.
Retornem sobre els nostres passos davallant fins a recuperar el camí de Sant Salvador que prenem a mà dreta (W), anant a passar per sota el Cap de Mort. Rebassat el Serrat dels Patriarques, atenyem al Camí Vall de Sant Jeroni, que prenem a mà esquerra, seguint en baixada el Torrent de Santa Maria o Vallmala (SE).

Pla dels Ocells (930m)
Cruïlla de camins indicada on continuem recte. Anem a passar pel peu de la característica Panxa del Bisbe i seguim fins a retrobar la Plaça de Santa Anna on desfem el camí de l’anada pel Pas dels Francesos i les Escales dels Pobres fins al monestir.


Powered by Wikiloc

Del camí dels Degotalls a la Miranda de Santa Magdalena per la canal del Pou del Gat i el camí de l’Arrel amb retorn pel monestir

Distància 9,2 km
Desnivell acumulat 812 m
Nivell de dificultat difícil
Data 4 de febrer de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000)

Pujant per la canal del Pou del Gat, aquest itinerari passa al peu de la zona de Tebaida, creua el Torrent de Santa Maria o de Vallmala fins a la de Tebes (Gorres), visitant una bona colla d’ermites, alhora que permet albirar agulles tant emblemàtiques com les de les Gorres, l’Elefant, la Prenyada, o la Mòmia.
La qualificació de difícil potser és excessiva, però li donem atenent a alguns passos que trobarem a la Canal del Pou del Gat i al tram entre l’ermita de Sant Martí i el Bassal dels Corbs, on cal estar molt atent per no perdre el camí correcte.
Podem escurçar l’itinerari si retronem per la Canal Plana.
Visitarem les següents ermites: la Trinitat, Sant Benet, Santa Anna, Sant Martí, Sant Joan, Sant Onofre i Santa Magdalena.

Accés
Per la BP-1103 entre el Monestir de Montserrat i el coll de can Maçana. Ben a prop de l’encreuament amb la BP-1121 entre Monistrol de Montserrat i el Monestir hi ha un petit espai per aparcament a mà dreta (sentit can Maçana) i, poc més enllà, al voral contrari, unes escales donen accés al camí dels Degotalls i a la canal del Pou del Gat.

Camí dels Degotalls (650m)
Creuem la carretera. 100 metres més enllà un rètol indica els esglaons d’inici del camí dels Degotalls. Més amunt una estaca informa que som a la canal del Pou del Gat. Deixem el camí i entrem al llit del torrent, seguint un corriol.
Fort pendent en un tram on ens caldrà ajudar-nos amb les mans en diversos punts, amb algun pas prou atlètic. L’únic pas exposat, és fàcil i està protegit amb una sirga.
Al cap de munt de la canal atenyem el camí de l’Arrel.

Camí de l’Arrel (845m)
Que prové de Santa Cecília on enllaça amb el de can Maçana. És un tram dels GR 4 i 172. El prenem a mà esquerra, direcció al Monestir (estaca indicadora). Aviat podem albirar la Cadireta del Diable que ens tapa la resta d’agulles dels Flautats. Més a la dreta el Cavall Bernat, la impressionant Paret de Diables, el Serrat dels Patriarques i Mirador del Moro (antenes). I vers el nord el monestir de Sant Benet, el Bages i el pre-Pirineu.

Pla de la Trinitat (940m)
Estaca indicadora de la cruïlla de camins on s’hi ajunta per l’esquerra el de Sant Dimes i la Santa Creu.
Vers el SW podem albirar les Gorres, a on ens adrecem i, més a la dreta sobre nostre, les ruïnes de l’ermita de la Trinitat al peu de les agulles de la Mòmia i la Momieta, el Fesolet, els Flautats, la Quarta de la Trinitat, la Cadireta del Diable, la Porra i la Punxa.
Podríem continuar de recte, seguint el GR, que retrobarem més endavant, però anem a la dreta fins a l’ermita de la de la Trinitat, que fou la més gran de totes. Camí enllà, deixem a mà dreta el que s’enfila a la de Sant Salvador i, ben aviat, arribem a la de Sant Benet, que avui fa funció de refugi.
Comencem a davallar. Per l’esquerra retrobem el GR i més endavant el camí dels Totxos que mena a Sant Dimes. Poc més enllà, si ens apartem del camí, des de la Miranda dels Ermitans, tindrem una bonica vista sobre el monestir.
Ben aviat sortim al camí Vell de Sant Jeroni.

Plaça de Santa Anna (900m)
Cruïlla de camins indicada. Per l’esquerra i les Escales dels Pobres aniríem al monestir. Anem a la dreta, però tot seguit abandonem el camí de Sant Jeroni per un a l’esquerra que, en pocs metres, ens deixa a l’ermita de Santa Anna.
Creuem el torrent de Santa Maria o de Vallmala i comencem a enfilar-nos per l’altre marge. Sortim a un camí (estaca indicadora) que per la dreta mena al Pla dels Ocells, i que farem de tornada. Per l’esquerra va a l’estació superior del funicular de Sant Joan. Poc metres més enllà, en direcció al funicular, ens enfilem per un corriol a mà dreta que, en fort i breu pendent, ens deixa sobre el camí Nou de Sant Jeroni, a la falda de la Gorra Marinera, que ja hem pogut albirar poc abans.
Prenem a mà dreta aquest camí ample i ben condicionat, en direcció a Sant Jeroni. Més enllà deixem a l’esquerra el de les Escales de Jacob (estaca indicadora, direcció a Santa Magdalena), pel que retornarem.
Encara prou més enllà, al bell mig d’una canal entre la Magdalena Superior i la Gorra Frígia, deixem el camí Nou de Sant Jeroni.

Canal entre la Magdalena Superior i la Gorra Frígia (1025m)
(revisat l’octubre de 2016)
A l’esquerra del camí Nou de Sant Jeroni i pel costat d’una alzina que ens serveix d’agafador, prenem un corriol poc definit que s’enfila per la canal (SW) en fort pendent. Hi ha trams equipats amb corda nuada. Poc abans del collet una sirga, on temps enrere hi havia una cadena, ens ajuda a passar una codina.
Al collet comença la via normal a la Gorra Frígia, oberta per Lluís Estasen el 1920. Durant un temps va estar equipada amb cadenes i cables i era utilitzada pel descens.
Ara davallem pel vessant de migdia (SW), encara en fort pendent, fins que localitzem a mà dreta una balma obrada, ben condicionada i habilitada com a refugi lliure. En aquest punt hom creu que hi havia l’antiga ermita de Sant Martí.
Continuem davallant per sobre d’una rampa pedregosa, al costat ponentí del refugi. Desgrimpada delicada, sobretot si hi ha mullena. Els arbres ens poden servir de suport. Continuem recte avall per entremig del bosc, fora de camí, fins que atenyem un corriol transversal (senyals de pintura verda) que prenem a mà esquerra virant 90º (S). Aquest corriol prové de la canal de l’Artiga Baixa (ferrada de les Dames) pel camí equipat dels Llorers o del Llorer.
Deixem el camí senyalitzat que per l’esquerra s’enfila vers un collet entre la Miranda de Santa Magdalena i la Miranda Xica (cota 1073, al costat del Mirador de Sant Joan) (1), i continuem recte. Passem un tram esllavissat i sortim a un collet entre la Miranda Xica i la Punta Pam a Pam. Flanquegem per la falda de la Miranda Xica fins al Bassal dels Corbs.

  • (1) Aquest camí ens pot servir de drecera o d’alternativa dons, passat el coll, s’ajunta amb el que puja al Mirador de Sant Joan.

Bassal dels Corbs (1013m)
D’imprecisa localització, l’hem situat a la cruïlla del camí pel que venim amb l’antic de la Vinya Nova —o del bassal dels Corbs— pel Clot de la Mònica, que ara seguim a mà esquerra (senyals de pintura blava).
Continuem flanquejant, travessem un clap boscós i atenyem un collet entre el Mirador de Sant Joan i la Miranda de Santa Caterina. Revoltem el Mirador de Sant Joan, deixem a mà esquerra el sender que s’hi enfila i atenyem el camí pavimentat del monestir a Sant Joan per Sant Miquel.
Passem per la llarga balma que aixopluga les ruïnes de les antigues ermites de Sant Joan i Sant Onofre, i enfilem les escales de Santa Magdalena. Al cap de munt trobem el camí de Sant Jeroni per l’Escala de Jacob (estaca indicadora).
Retornem a aquesta cruïlla després de visitar les ruïnes de l’ermita de Santa Magdalena i d’enfilar-nos a la seva Miranda.
Per l’Escala de Jacob, entre la Magdalena inferior i la Gorra Marinera, davallem fins a retrobar el camí Nou de Sant Jeroni.
Desfem el camí de l’anada fins a la cruïlla del de Santa Anna amb el del Pla dels Ocells al funicular de Sant Joan (estaca indicadora), on anem a l’esquerra.
Pel pas del Trencabarrals, al peu de l’esvelta agulla homònima, coneguda també com el Puro o Cigar, atenyem el Pla dels Ocells.

Pla dels Ocells (930m)
Cruïlla de camins indicada on anem a la dreta pel camí Vell de Sant Jeroni.
Abans de passar pel peu de la característica Panxa del Bisbe, deixem a mà esquerra el corriol que s’enfila al coll de la Canal Plana. Seguint-lo tindríem l’opció de fer drecera retornant al camí de l’Arrel i la canal del Pou del Gat.
Continuem fins a retrobar la Plaça de Santa Anna i, pel Pas dels Francesos i les Escales dels Pobres, baixem al monestir. Travessem el conjunt d’edificis i, a l’altre cap, enfilem per les escales que menen al camí dels Degotalls.


Powered by Wikiloc


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Montserrat. Pallers i Torrent de les Grutes.

Del Bruc als Pouetons de les Agulles pels Pallers. Retorn pel Pas del Príncep i el Torrent de les Grutes

Distància 7 km
Desnivell acumulat 490 m
Nivell de dificultat moderat
Data 6 d’octubre de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:25000)

Matinal circular a garbí de Montserrat per paratges ben contrastats: de la carena dels Pallers al pregon torrent de les Grutes. En general fàcil, tot i que cal salvar un pas equipat amb grapes. Seguint la llegenda montserratina dels regira-rocs.
Conten que, temps era temps, entre els homes hi havia una disbauxa i un lladronici, que res no estava segur enlloc. Aleshores, pels voltants dels Pouetons, vivien una família de gegants anomenats els Regira-rocs, que eren força agradats del que no era seu, i, com que eren tan forts i tan valents, tenien atemorits tots els veïnats de la rodalia. Un any es va escaure que els Regira-rocs van esguerrar la collita del blat, però no es van pas amoïnar. Van robar el blat de tots els camps propers, el van batre i, de la palla, en van fer uns pallers altíssims com mai no se n’hagin vistos d’altres de tan grans. Els seus veïns, desesperats, prou els van moure guerra diverses vegades; però, com que els gegantots eren tan forts, res no hi podien els pobres mortals. Però heus aquí que un dia, per un poder sobrenatural, els grans pallers van ésser tornats pedra i els Regira-rocs precipitats al fons de l’avenç dels Pouetons, en càstig de llurs malifetes i com a exemple per a tots que cada u era ben amo del seu i que calia respectar els béns d’altri. (Joan Amades: Llegendes i Tradicions de Montserrat).
Llegenda a banda, hom pot creure raonablement que aquests pendissos al peu de les Agulles, avui ocupats per la brolla i castigats per l’incendi de 1986, havien estat conreats. Restes de marjades i topònims con la Canal del Pagès i la Miranda de les Boïgues, així ho fan pensar. Artigar aquestes contrades, de ben segur que deuria ser àrdua tasca de regira-rocs.

Accés
Al Bruc, prenem el carrer de les Escoles (el costat de l’escola) i baixem a travessar el torrent de la Diablera. A l’altre cap pugem a la dreta i sortim a un camí transversal que prenem a l’esquerra, en direcció a can Salses i el refugi Vicenç Barbé. Acaba l’asfalt i continuem per pista, guiats per les indicacions al refugi. Deixem a mà dreta l’accés a can Salses i, al cap d’un quilòmetre des del torrent, a la Plana Llarga, hi localitzem diversos espais aptes per aparcament, utilitzats habitualment per accedir als sectors d’escalada del Vermell del Xincarró i la Desdentegada.

Plana Llarga (564m)
Deixem la pista per la que hem arribat, per una altra de més precària a mà dreta. Aviat deixem a mà dreta el camí de la cova de l’Arcada pel coll del Xincarró, per on retornarem, i continuem recte per un camí molt ample. Al peu del Timbaler el deixem (continua en direcció al Vermell del Xincarró) per un corriol a mà esquerra (NNW, fites) que, en fort pendent, supera la Canal del Pagès, entre el Gerro i el Timbaler.
Sortim a la carena, al peu de la Tisoreta, fàcil de reconèixer per la seva finestra en forma de creu. Anem a l’esquerra (N), seguint un corriol arrapat al peu ponentí de la Tisora, les Roques dels Pallers del Mal Any, l’Agulla del Giravolt i dos primers Pallers. Recuperem la carena abans del tercer i, un cop superat, baixem a l’Era dels Pallers.
Deixem a mà esquerra el camí al Collet del Guirló. Anem a la dreta a buscar la llera del Torrent dels Cirerers. Ens enfilem fort fins atènyer el camí de la Portella (PR C-78, estaca indicadora) que prenem a mà dreta fins al proper refugi Vicenç Barbé.
De costat mateix del refugi, surt el camí que puja a buscar el de l’alta travessa d’Agulles. El seguim uns cent-cinquanta metres, creuant la torrentera fins a la boca de l’avenc.

Pouetons de les Agulles (910m)
Avenc de dues boques, 123 metres de fondària i 500 de recorregut. Conegut des de temps immemorials i carregat de llegendes: cau de bruixes, del dimoni i fossar dels Regira-rocs, entre d’altres. Per saber-ne més visiteu Espeleoindex.
Retornem al refugi i continuem (E) pel PR C-78.
A la Canal Ampla, on deixem enrere el sector d’Agulles pel de Frares Encantats, anem a la dreta (estaca indicadora).
Ens enfilem, baixem lleugerament a creuar el Clot del Trago, remuntem a l’altre cap, passem un portell i davallem novament per travessar el Torrent del Lloro. Entre llaçades i moderat pendent guanyem el coll del Pas del Príncep.

Pas del Príncep (970m)
Collet i bifurcació. Deixem a l’esquerra el camí a Coll de Port per va el PR. Prenem un corriol a mà dreta (fites) que, en fortíssim pendent, baixa al Torrent de les Grutes.
Un cop abastem la llera, el seguim (dreta, SW) per un tram feréstec, pregon i encaixonat al peu de la Miranda del Pas del Príncep, on ens caldrà salvar una graonada d’uns tres o quatre metres, equipada amb grapes.
Més avall el torrent s’obre i el camí se n’aparta pel marge dret. Amb la Cova de l’Arcada a la vista, atenyem una bifurcació on anem a l’esquerra (1). Baixem a creuar el torrent i, per l’altre marge, ens enfilem a la cova.

  • (1) També podríem anem a la dreta però al Torrent del Lloro ens caldria desgrimpar un tram molt vertical, d’uns quinze metres, equipat amb grapes i cordes.

Cova de l’Arcada (740m)
Gran balma de sostre arquejat, oberta al peu d’una alta i vertical paret.
Davallem, primer flanquejant i, desprès de deixar a mà esquerra el camí de la Cova del Cabrit, fent llaçades fins a recuperar la llera del torrent, que seguim a mà esquerra, obviant els corriols que pugen al camí equipat del Lloro i al sector d’escalada de la Desdentegada.
Poc abans de la Roca del Tambor, deixem el camí que segueix el torrent homònim, per un altre que s’enfila a mà dreta.
Al Coll del Xincarró revoltem 90º a la dreta (W). Just creuar el torrent del Porquer, deixem el corriol que s’enfila al Vermell del Xincarró i tornem a fer una colzada de 90º, ara a l’esquerra (S). A la bifurcació, anem a la dreta i retrobem el camí d’anada.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF