Arxiu de la categoria: Montserrat

Montserrat. Itineraris de les Ermites.

Al voltant del monestir de Montserrat hi havia fins a setze ermites eremítiques, destruïdes durant la Guerra del Francès i abandonades definitivament a finals del segle XIX.
La presència de santuaris habitats per eremites a la muntanya és anterior al monestir. Al segle IX Guifré el Pelós va instaurar quatre ermites: Santa Maria (que posteriorment esdevindria monestir), Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí. A aquestes, en aquella època, ja calia afegir-hi les de Santa Cecília i Sant Miquel. Fins arribar a les setze (el nombre varia segons la font consultada), sense comptar el monestir i la Santa Cova.
El torrent de Vallmala dividia les ermites històriques bastides a la part alta de la muntanya en dues zones, Tebes i Tebaida, en al·lusió a les terres d’Egipte, tan fecundes d’anacoretes en els primers segles del cristianisme. Les del primer grup pertanyent al bisbat de Barcelona, i les del segon al de Vic. La zona de Tebaida, és la que hi ha damunt del monestir. La de Tebes es correspon amb el sector de les Gorres. Hi ha una tercera zona anomenada Tabor, a la qual solament hi pertany l’ermita de Sant Jeroni.
Us proposem dos itineraris per visitar la major part d’aquestes ermites, l’un pel sector de Tebaida i l’altre pel de Tebes (Gorros).

Del monestir a Sant Antoni per Sant Dimes, la Trinitat i Sant Salvador amb retorn pel camí vell de Sant Jeroni

Distància 7,4 km
Desnivell acumulat 543 m
Nivell de dificultat moderada
Data 12 de maig de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000)

Partint del monestir, aquest itinerari circular visita algunes de les ermites situades a la zona de Tebaida, al marge esquerre del Torrent de Santa Maria o de Vallmala. Permet albirar una bona colla d’agulles emblemàtiques com les Gorres, l’Elefant, la Prenyada, la Mòmia, els Flautats o el Cavall Bernat.
Visitarem les següents ermites: Santa Creu, Sant Dimes, la Trinitat, Sant Salvador i Sant Antoni.

Accés
El monestir de Montserrat és accessible pel Cremallera, l’Aeri i en vehicle per les BP-1103 i BP-1121.

Monestir de Montserrat (710 m)
A la part ponentina dels edificis del monestir anem en direcció a Santa Cecília i Sant Jeroni. Travessem el Torrent de Santa Maria i, seguint-ne el curs, ens enfilem per les Escales del Pobres fins a superar el Pas del Francesos.
La llegenda explica que aquest grau antigament anomenat pas del Trencabarralons (no confondre amb el de Trencabarrals) és el lloc per on va passar l’exèrcit francès quan va envair la muntanya, guiats per un traïdor que coneixia be els viaranys. La primera escopetada que van engegar els catalans, va ferir-lo mortalment, anant a parar daltabaix d’un cingle. Les monedes de la traïdoria es van escampar, tornar-se pedres.

Plaça de Santa Anna (895m)
Ben a prop hi ha les restes de l’ermita homònima que feia les funcions de parròquia del conjunt eremític i de residència del monjo superior, ja que comptava amb la capella més gran. L’any 1498 l’Abat Cisneros la va traslladar des d’una ubicació anterior, per a una major comoditat d’eremites i pelegrins.
Estaques indicadores. Anem a la dreta, deixant el camí de Sant Jeroni pel menys concorregut Camí de l’Arrel (PR-C 19) a Santa Cecília (i Sant Benet). Passada la Miranda dels Ermitans (estaca indicadora ‘Tebaida’ 910m) el deixem per prendre, també a mà dreta, el Camí dels Totxos que volteja l’embut de la canal sobre el Monestir en sentit NE, fins a l’Escala Dreta, d’accés privat, que comunica Sant Dimes i la Santa Creu amb les instal·lacions del monestir.

Sant Dimes i la Santa Creu (887m)
Situades a poca distància l’una de l’altra. Sant Dimes, també coneguda com l’ermita del Bon Lladre o del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l’antic castell de Marro, encavalcada entre dues penyes. Estava formada per una capella, un edifici annex, dos oratoris i un calvari.
La Santa Creu, també coneguda com a ermita de Santa Helena, és bastida sota una balma natural.
Ens enfilem (N) pel llom d’una codina, per camí poc evident els primers metres, fins abastar la carena ran del cingle sobre el Camí dels Degotalls.
Continuem (NW) fins al Pla de la Trinitat (cruïlla, estaca indicadora Can Maçana-Monestir) on retrobem i seguim recte pel Camí de l’Arrel.

La Trinitat (966m)
Ruïnes de la que fou l’ermita més gran de totes, amb planta baixa i pis. Per les seves dimensions era coneguda com ‘el palau de les ermites’. La Santíssima Trinitat era lloc de descans per a monjos, llecs i escolans, també d’acolliment d’hostes i pelegrins. Al segle XV va ser reedificada i habitada per Bernat Boí, ‘prior dels ermitans’. Al segle XVII l’abat Beda Pi l’amplià amb una nova cisterna i un dormitori per als monjos. Anys més tard, l’abat Jaume Martí bastí la capella i aixecà un pis.
Anem a l’esquerra continuant pel camí de l’Arrel, en direcció a Sant Benet. Aquesta darrera ermita, que avui fa les funcions de refugi guardat, fou erigida el 1536 i durant molts anys fou l’habitatge del vicari dels ermitans.
Poc abans d’abastar-la deixem el camí per un costerut corriol a mà dreta (indicació en pintura groga sobre una roca a ’Sant Salvador’) seguint senyals grocs fins a les restes de l’ermita de Sant Salvador.

Sant Salvador (1069m)
D’aquesta ermita, erigida als peus de la roca homònima, popularment coneguda com l’Elefant, solament en resten el basament d’alguns murs. És documentada d’ençà les primeries del segla XIII. També fou coneguda com l’ermita de la Transfiguració i comptava amb un oratori dedicat a la Nativitat del Senyor. Hi ha un petit refugi lliure excavat en una balma.
Planerament anem (W) fins al Coll de Sant Salvador, on gaudim d’una magnífica perspectiva. Davallem (N) fins al Coll de la Canal Plana i guanyem alçària de nou (NW) resseguint el peu de la Serra de les Lluernes. Sempre per camí ben fressat que abandonem a mà dreta (N) per un altre que ens enfila, en fort pendent, a la capella de Sant Antoni.

Sant Antoni (1095m)
Estratègicament situada sota el Serrat de les Onze Hores i sobre la Paret de Diables. És el punt més alt de l’itinerari i un magnífic mirador de la cara sud oest del Cavall Bernat i de bona part de la serra.
Després de Sant Jeroni, és la que es troba més allunyada del monestir. A finals del segle XV va ser restaurada i ampliada per l’abat Cisneros. Durant la Guerra del Francès va fer les funcions de polvorí. Les ruïnes de l’ermita de Sant Antoni no es troben en bon estat de conservació. Les restes no estan consolidades i ocultes per la brolla. A l’abric d’una balma obrada hi ha un refugi guardat.
Retornem sobre els nostres passos davallant fins a recuperar el camí de Sant Salvador que prenem a mà dreta (W), anant a passar per sota el Cap de Mort. Rebassat el Serrat dels Patriarques, atenyem al Camí Vall de Sant Jeroni, que prenem a mà esquerra, seguint en baixada el Torrent de Santa Maria o Vallmala (SE).

Pla dels Ocells (930m)
Cruïlla de camins indicada on continuem recte. Anem a passar pel peu de la característica Panxa del Bisbe i seguim fins a retrobar la Plaça de Santa Anna on desfem el camí de l’anada pel Pas dels Francesos i les Escales dels Pobres fins al monestir.


Powered by Wikiloc

 

Àlbum d’imatges

Del camí dels Degotalls a la Miranda de Santa Magdalena per la canal del Pou del Gat i el camí de l’Arrel amb retorn pel monestir

Distància 9,2 km
Desnivell acumulat 812 m
Nivell de dificultat difícil
Data 4 de febrer de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:10000)

Pujant per la canal del Pou del Gat, aquest itinerari passa al peu de la zona de Tebaida, creua el Torrent de Santa Maria o de Vallmala fins a la de Tebes (Gorres), visitant una bona colla d’ermites, alhora que permet albirar agulles tant emblemàtiques com les de les Gorres, l’Elefant, la Prenyada, o la Mòmia.
La qualificació de difícil potser és excessiva, però li donem atenent a alguns passos que trobarem a la Canal del Pou del Gat i al tram entre l’ermita de Sant Martí i el Bassal dels Corbs, on cal estar molt atent per no perdre el camí correcte.
Podem escurçar l’itinerari si retronem per la Canal Plana.
Visitarem les següents ermites: la Trinitat, Sant Benet, Santa Anna, Sant Martí, Sant Joan, Sant Onofre i Santa Magdalena.

Accés
Per la BP-1103 entre el Monestir de Montserrat i el coll de can Maçana. Ben a prop de l’encreuament amb la BP-1121 entre Monistrol de Montserrat i el Monestir hi ha un petit espai per aparcament a mà dreta (sentit can Maçana) i, poc més enllà, al voral contrari, unes escales donen accés al camí dels Degotalls i a la canal del Pou del Gat.

Camí dels Degotalls (650m)
Creuem la carretera. 100 metres més enllà un rètol indica els esglaons d’inici del camí dels Degotalls. Més amunt una estaca informa que som a la canal del Pou del Gat. Deixem el camí i entrem al llit del torrent, seguint un corriol.
Fort pendent en un tram on ens caldrà ajudar-nos amb les mans en diversos punts, amb algun pas prou atlètic. L’únic pas exposat, és fàcil i està protegit amb una sirga.
Al cap de munt de la canal atenyem el camí de l’Arrel.

Camí de l’Arrel (845m)
Que prové de Santa Cecília on enllaça amb el de can Maçana. És un tram dels GR 4 i 172. El prenem a mà esquerra, direcció al Monestir (estaca indicadora). Aviat podem albirar la Cadireta del Diable que ens tapa la resta d’agulles dels Flautats. Més a la dreta el Cavall Bernat, la impressionant Paret de Diables, el Serrat dels Patriarques i Mirador del Moro (antenes). I vers el nord el monestir de Sant Benet, el Bages i el pre-Pirineu.

Pla de la Trinitat (940m)
Estaca indicadora de la cruïlla de camins on s’hi ajunta per l’esquerra el de Sant Dimes i la Santa Creu.
Vers el SW podem albirar les Gorres, a on ens adrecem i, més a la dreta sobre nostre, les ruïnes de l’ermita de la Trinitat al peu de les agulles de la Mòmia i la Momieta, el Fesolet, els Flautats, la Quarta de la Trinitat, la Cadireta del Diable, la Porra i la Punxa.
Podríem continuar de recte, seguint el GR, que retrobarem més endavant, però anem a la dreta fins a l’ermita de la de la Trinitat, que fou la més gran de totes. Camí enllà, deixem a mà dreta el que s’enfila a la de Sant Salvador i, ben aviat, arribem a la de Sant Benet, que avui fa funció de refugi.
Comencem a davallar. Per l’esquerra retrobem el GR i més endavant el camí dels Totxos que mena a Sant Dimes. Poc més enllà, si ens apartem del camí, des de la Miranda dels Ermitans, tindrem una bonica vista sobre el monestir.
Ben aviat sortim al camí Vell de Sant Jeroni.

Plaça de Santa Anna (900m)
Cruïlla de camins indicada. Per l’esquerra i les Escales dels Pobres aniríem al monestir. Anem a la dreta, però tot seguit abandonem el camí de Sant Jeroni per un a l’esquerra que, en pocs metres, ens deixa a l’ermita de Santa Anna.
Creuem el torrent de Santa Maria o de Vallmala i comencem a enfilar-nos per l’altre marge. Sortim a un camí (estaca indicadora) que per la dreta mena al Pla dels Ocells, i que farem de tornada. Per l’esquerra va a l’estació superior del funicular de Sant Joan. Poc metres més enllà, en direcció al funicular, ens enfilem per un corriol a mà dreta que, en fort i breu pendent, ens deixa sobre el camí Nou de Sant Jeroni, a la falda de la Gorra Marinera, que ja hem pogut albirar poc abans.
Prenem a mà dreta aquest camí ample i ben condicionat, en direcció a Sant Jeroni. Més enllà deixem a l’esquerra el de les Escales de Jacob (estaca indicadora, direcció a Santa Magdalena), pel que retornarem.
Encara prou més enllà, al bell mig d’una canal entre la Magdalena Superior i la Gorra Frígia, deixem el camí Nou de Sant Jeroni.

Canal entre la Magdalena Superior i la Gorra Frígia (1025m)
(revisat l’octubre de 2016)
A l’esquerra del camí Nou de Sant Jeroni i pel costat d’una alzina que ens serveix d’agafador, prenem un corriol poc definit que s’enfila per la canal (SW) en fort pendent. Hi ha trams equipats amb corda nuada. Poc abans del collet una sirga, on temps enrere hi havia una cadena, ens ajuda a passar una codina.
Al collet comença la via normal a la Gorra Frígia, oberta per Lluís Estasen el 1920. Durant un temps va estar equipada amb cadenes i cables i era utilitzada pel descens.
Ara davallem pel vessant de migdia (SW), encara en fort pendent, fins que localitzem a mà dreta una balma obrada, ben condicionada i habilitada com a refugi lliure. En aquest punt hom creu que hi havia l’antiga ermita de Sant Martí.
Continuem davallant per sobre d’una rampa pedregosa, al costat ponentí del refugi. Desgrimpada delicada, sobretot si hi ha mullena. Els arbres ens poden servir de suport. Continuem recte avall per entremig del bosc, fora de camí, fins que atenyem un corriol transversal (senyals de pintura verda) que prenem a mà esquerra virant 90º (S). Aquest corriol prové de la canal de l’Artiga Baixa (ferrada de les Dames) pel camí equipat dels Llorers o del Llorer.
Deixem el camí senyalitzat que per l’esquerra s’enfila vers un collet entre la Miranda de Santa Magdalena i la Miranda Xica (cota 1073, al costat del Mirador de Sant Joan) (1), i continuem recte. Passem un tram esllavissat i sortim a un collet entre la Miranda Xica i la Punta Pam a Pam. Flanquegem per la falda de la Miranda Xica fins al Bassal dels Corbs.

  • (1) Aquest camí ens pot servir de drecera o d’alternativa dons, passat el coll, s’ajunta amb el que puja al Mirador de Sant Joan.

Bassal dels Corbs (1013m)
D’imprecisa localització, l’hem situat a la cruïlla del camí pel que venim amb l’antic de la Vinya Nova —o del bassal dels Corbs— pel Clot de la Mònica, que ara seguim a mà esquerra (senyals de pintura blava).
Continuem flanquejant, travessem un clap boscós i atenyem un collet entre el Mirador de Sant Joan i la Miranda de Santa Caterina. Revoltem el Mirador de Sant Joan, deixem a mà esquerra el sender que s’hi enfila i atenyem el camí pavimentat del monestir a Sant Joan per Sant Miquel.
Passem per la llarga balma que aixopluga les ruïnes de les antigues ermites de Sant Joan i Sant Onofre, i enfilem les escales de Santa Magdalena. Al cap de munt trobem el camí de Sant Jeroni per l’Escala de Jacob (estaca indicadora).
Retornem a aquesta cruïlla després de visitar les ruïnes de l’ermita de Santa Magdalena i d’enfilar-nos a la seva Miranda.
Per l’Escala de Jacob, entre la Magdalena inferior i la Gorra Marinera, davallem fins a retrobar el camí Nou de Sant Jeroni.
Desfem el camí de l’anada fins a la cruïlla del de Santa Anna amb el del Pla dels Ocells al funicular de Sant Joan (estaca indicadora), on anem a l’esquerra.
Pel pas del Trencabarrals, al peu de l’esvelta agulla homònima, coneguda també com el Puro o Cigar, atenyem el Pla dels Ocells.

Pla dels Ocells (930m)
Cruïlla de camins indicada on anem a la dreta pel camí Vell de Sant Jeroni.
Abans de passar pel peu de la característica Panxa del Bisbe, deixem a mà esquerra el corriol que s’enfila al coll de la Canal Plana. Seguint-lo tindríem l’opció de fer drecera retornant al camí de l’Arrel i la canal del Pou del Gat.
Continuem fins a retrobar la Plaça de Santa Anna i, pel Pas dels Francesos i les Escales dels Pobres, baixem al monestir. Travessem el conjunt d’edificis i, a l’altre cap, enfilem per les escales que menen al camí dels Degotalls.


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Montserrat. Pallers i Torrent de les Grutes.

Del Bruc als Pouetons de les Agulles pels Pallers. Retorn pel Pas del Príncep i el Torrent de les Grutes

Distància 7 km
Desnivell acumulat 490 m
Nivell de dificultat moderat
Data 6 d’octubre de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Montserrat (1:25000)

Matinal circular a garbí de Montserrat per paratges ben contrastats: de la carena dels Pallers al pregon torrent de les Grutes. En general fàcil, tot i que cal salvar un pas equipat amb grapes. Seguint la llegenda montserratina dels regira-rocs.
Conten que, temps era temps, entre els homes hi havia una disbauxa i un lladronici, que res no estava segur enlloc. Aleshores, pels voltants dels Pouetons, vivien una família de gegants anomenats els Regira-rocs, que eren força agradats del que no era seu, i, com que eren tan forts i tan valents, tenien atemorits tots els veïnats de la rodalia. Un any es va escaure que els Regira-rocs van esguerrar la collita del blat, però no es van pas amoïnar. Van robar el blat de tots els camps propers, el van batre i, de la palla, en van fer uns pallers altíssims com mai no se n’hagin vistos d’altres de tan grans. Els seus veïns, desesperats, prou els van moure guerra diverses vegades; però, com que els gegantots eren tan forts, res no hi podien els pobres mortals. Però heus aquí que un dia, per un poder sobrenatural, els grans pallers van ésser tornats pedra i els Regira-rocs precipitats al fons de l’avenç dels Pouetons, en càstig de llurs malifetes i com a exemple per a tots que cada u era ben amo del seu i que calia respectar els béns d’altri. (Joan Amades: Llegendes i Tradicions de Montserrat).
Llegenda a banda, hom pot creure raonablement que aquests pendissos al peu de les Agulles, avui ocupats per la brolla i castigats per l’incendi de 1986, havien estat conreats. Restes de marjades i topònims con la Canal del Pagès i la Miranda de les Boïgues, així ho fan pensar. Artigar aquestes contrades, de ben segur que deuria ser àrdua tasca de regira-rocs.

Accés
Al Bruc, prenem el carrer de les Escoles (el costat de l’escola) i baixem a travessar el torrent de la Diablera. A l’altre cap pugem a la dreta i sortim a un camí transversal que prenem a l’esquerra, en direcció a can Salses i el refugi Vicenç Barbé. Acaba l’asfalt i continuem per pista, guiats per les indicacions al refugi. Deixem a mà dreta l’accés a can Salses i, al cap d’un quilòmetre des del torrent, a la Plana Llarga, hi localitzem diversos espais aptes per aparcament, utilitzats habitualment per accedir als sectors d’escalada del Vermell del Xincarró i la Desdentegada.

Plana Llarga (564m)
Deixem la pista per la que hem arribat, per una altra de més precària a mà dreta. Aviat deixem a mà dreta el camí de la cova de l’Arcada pel coll del Xincarró, per on retornarem, i continuem recte per un camí molt ample. Al peu del Timbaler el deixem (continua en direcció al Vermell del Xincarró) per un corriol a mà esquerra (NNW, fites) que, en fort pendent, supera la Canal del Pagès, entre el Gerro i el Timbaler.
Sortim a la carena, al peu de la Tisoreta, fàcil de reconèixer per la seva finestra en forma de creu. Anem a l’esquerra (N), seguint un corriol arrapat al peu ponentí de la Tisora, les Roques dels Pallers del Mal Any, l’Agulla del Giravolt i dos primers Pallers. Recuperem la carena abans del tercer i, un cop superat, baixem a l’Era dels Pallers.
Deixem a mà esquerra el camí al Collet del Guirló. Anem a la dreta a buscar la llera del Torrent dels Cirerers. Ens enfilem fort fins atènyer el camí de la Portella (PR C-78, estaca indicadora) que prenem a mà dreta fins al proper refugi Vicenç Barbé.
De costat mateix del refugi, surt el camí que puja a buscar el de l’alta travessa d’Agulles. El seguim uns cent-cinquanta metres, creuant la torrentera fins a la boca de l’avenc.

Pouetons de les Agulles (910m)
Avenc de dues boques, 123 metres de fondària i 500 de recorregut. Conegut des de temps immemorials i carregat de llegendes: cau de bruixes, del dimoni i fossar dels Regira-rocs, entre d’altres. Per saber-ne més visiteu Espeleoindex.
Retornem al refugi i continuem (E) pel PR C-78.
A la Canal Ampla, on deixem enrere el sector d’Agulles pel de Frares Encantats, anem a la dreta (estaca indicadora).
Ens enfilem, baixem lleugerament a creuar el Clot del Trago, remuntem a l’altre cap, passem un portell i davallem novament per travessar el Torrent del Lloro. Entre llaçades i moderat pendent guanyem el coll del Pas del Príncep.

Pas del Príncep (970m)
Collet i bifurcació. Deixem a l’esquerra el camí a Coll de Port per va el PR. Prenem un corriol a mà dreta (fites) que, en fortíssim pendent, baixa al Torrent de les Grutes.
Un cop abastem la llera, el seguim (dreta, SW) per un tram feréstec, pregon i encaixonat al peu de la Miranda del Pas del Príncep, on ens caldrà salvar una graonada d’uns tres o quatre metres, equipada amb grapes.
Més avall el torrent s’obre i el camí se n’aparta pel marge dret. Amb la Cova de l’Arcada a la vista, atenyem una bifurcació on anem a l’esquerra (1). Baixem a creuar el torrent i, per l’altre marge, ens enfilem a la cova.

  • (1) També podríem anem a la dreta però al Torrent del Lloro ens caldria desgrimpar un tram molt vertical, d’uns quinze metres, equipat amb grapes i cordes.

Cova de l’Arcada (740m)
Gran balma de sostre arquejat, oberta al peu d’una alta i vertical paret.
Davallem, primer flanquejant i, desprès de deixar a mà esquerra el camí de la Cova del Cabrit, fent llaçades fins a recuperar la llera del torrent, que seguim a mà esquerra, obviant els corriols que pugen al camí equipat del Lloro i al sector d’escalada de la Desdentegada.
Poc abans de la Roca del Tambor, deixem el camí que segueix el torrent homònim, per un altre que s’enfila a mà dreta.
Al Coll del Xincarró revoltem 90º a la dreta (W). Just creuar el torrent del Porquer, deixem el corriol que s’enfila al Vermell del Xincarró i tornem a fer una colzada de 90º, ara a l’esquerra (S). A la bifurcació, anem a la dreta i retrobem el camí d’anada.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Alta travessa de Frares Encantats i Agulles

Montserrat: de Can Maçana al Coll de Porc, Frares Encantats, Portell Estret, Agulles i retorn per la Portella

Distància 6,7 Km
Desnivell acumulat 511 m
Nivell de dificultat Difícil
Data 16 de novembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Montserrat (1:10000)

L’Alta Travessa ressegueix pel vessant sud els peus de les Arestes Brucs dels Frares i Agulles més alts. També conegut per Camí dels Escaladors, al ser utilitzat pels primers oberturistes, permet albirar bona part de les agulles dels dos sectors més occidentals del massís.
És un itinerari complex, de constants pujades i baixades, grimpades i trams equipats. Fàcil per a muntanyencs experimentats però no pas adequat per a tota mena de senderistes.
La complexitat del terreny fa difícil fer-ne una ressenya detallada. Per la mateixa raó el GPS resulta poc fiable. El track s’ha editat i corregit en base a l’ortofotomapa, el mapa excursionista i la comparativa amb altres enregistrats anteriorment per nosaltres mateixos. Així hem pretès compensar les inevitables derives per tal que s’avingui el màxim possible amb la realitat. Les desviacions en cota però, son difícils de tractar i, en conseqüència, el desnivell acumulat pot tenir poc a veure amb la realitat. Per tant la seva fiabilitat és inevitablement baixa.
L’itinerari està realitzat en sentit horari, però pot realitzar-se perfectament al revés.
Una variant que ens aporta una perspectiva diferent consisteix en accedir o retornar de Coll de Port pel sud (PR C-78, refugi Viçenç Barbé i Pas del Príncep) per comptes de fer-ho pel nord (GR 172). També és factible escurçar-lo visitant solament un dels sectors accedint-hi, be sigui pel camí de les Agulles o pel de la Canal Ampla.
A tenir en compte: la canal equipada sobre Coll de Port és just al límit de regulació actual de l’escalada -que inclou el pas per canals- per al sector C-3 (restringit entre el 15 de febrer i el 31 de maig). Per més informació consulteu la pàgina del Patronat.

Accés. Al Coll de Can Maçana s’hi accedeix per la BP-1101 entre El Bruc i Salelles.

Coll de Can Maçana (715 m)
Marxem (E) per l’ampli camí de Santa Cecília, seguint el GR 172. Passada la taula d’orientació deixem a mà dreta el que s’enfila a Sant Pau de la Guàrdia.

Collet de Guirló (797 m)
Deixem a mà dreta el camí al refugi Vicenç Barbé per la Portella (PR C-78) per on retornarem. Anem recte i revoltem per sota la Cadireta (Morro de Gos) i la Roca Foradada.
Si fins aquí hem caminat als peus de les Agulles, a partir d’ara ho farem per la falda dels Frares Encantats.

Camí de Coll de Port (975 m)
O de Porc (segons la cartografia de l’Editorial Alpina). Anem a la dreta (SE), en pujada, abandonant el GR.

Camí de les Agulles (900 m)
Deixem a mà dreta el un corriol indicat que s’enfila al Portell Estret o Coll d’Agulles.
Als peus del Frare Amadeu trobem la Font de Coll de Port.

Coll de Port (1250 m)
Important cruïlla de camins ben senyalitzada. Anem a la dreta (NW) cap al Portell Estret, pel camí menys evident, i comencem a enfilar-nos fort en direcció a la canal entre l’Enclusa (esquerra) i el Frare Amadeu (dreta).
Fins al Portell Estret, durant tot el tram de Frares Encantats, ens guiarem per senyal de pintura blaus.

Escales (1000 m)
Primer pas, molt vertical, equipat amb ferros travessers, grapes i cadena. Un cop passat en trobem un altre pas on podem ajudar-nos de les arrels i rames per progressar. La vegetació serà sovint una bona ajuda per superar altres passos del camí.

Cadena (1030 m)
Segon tram equipat, amb una cadena, als peus de l’Enclusa.
Sota el Frare Gros, per una canal a mà dreta, podem albirar el Pla de Bages. Passem per un portell encaixonat i atenyem un collet des de on és fàcil grimpar a la Cristobalita. Hi gaudim d’una bona perspectiva del Frare Gros, la Monja i el Lloro, entre d’altres.
Comencem a baixar fort. Tot el camí és un puja i baixa constant.

Corda (1095 m)
Pas equipat amb una corda nuada, a migdia del Frare Gros.

Pas de la Finestra (1075 m)
Baixem per una obertura sota un bloc encastat, equipada amb una corda nuada.

Corda (1040 m)
Un altre pas equipat amb corda, encara que a la sortida les arrels en son de millor ajuda.

Camí al Pas del Príncep (1009 m)
Una grossa fita ens indica a mà esquerra un corriol que, pel Dit, baixa al camí entre el refugi i el Pas del Príncep. Anem a la dreta, virant 90º decididament vers el N.
Atenyem la canal del Lloro, llarga i costeruda, on ens caldrà ajudar-nos amb les mans. Al capdamunt, per una canal entre el Lloro i la Miranda, podem albirar el Montcau, Sant Llorenç del Munt i el Montseny.

Collet d’en Xandri (1077 m)
Entre el Bisbe, el Lloro i la Monja. Flaquegem per la falda d’aquesta i ens apareix la bella estampa de la Nina i la Boleta Foradada amb les moles del Serrat del Centenar al darrere.
Travessem un portell i, més endavant, sortim sobre un collet on hi ha un pi de tres branques. Des d’aquí podem albirar una altra part del sector de Frares en el que destaquen la Tri-roca i, sobretot, la Torta (també anomenada Mà).
Perdem alçària en direcció a la Canal Ampla.

Canal Ampla (975 m)
Canal que es despenja des del Serrat del Centenar fins al refugi Vicenç Barbé. La recorre un dels camins més utilitzats per accedir a les vies d’escalada. El deixem a l’esquerra i tornem a virar al N, guanyant alçària.

Portell Estret (1007 m)
Un altre pas estratègic del massís i cruïlla de camins ben indicada. Aquí arriba el que hem rebutjat a l’anada tot pujant a Coll de Port.
També se l’anomena Coll de les Agulles, perquè és el partió entre el sector de Frares Encantats del que venim, i el d’Agulles al que ens adrecem.
En direcció al Coll de la Portella, tornem a enfilar-nos i anem a revoltar als peus de la gran mola de la Torta.
A partir del Portell Estret ens guiarem pels senyals de pintura vermells.

Miranda (1057 m)
Apartant-nos uns metres del camí, sortim sobre una miranda que ens dona una magnífica perspectiva dels Frares Encantats, però també de la dels Ecos.
La Boleta destaca sobre les altres agulles per la seva capriciosa forma. Vers el SW també podem albirar la Bola de la Partió, la Bitlla i la Reina.
Continuant camí creuem un estret portell entre la Petitona i la Tri-roca. Poc més enllà, per entremig d’una canal, podem veure la Cadireta.

Bifurcació (990 m)
Deixem a mà esquerra un corriol poc evident, paral·lel al de la Canal Ampla que, pel Setrill i la Màquina de Tren, també mena al refugi.

Miranda de les Bessones (1007 m)
Sortim sobre una ample codina des de la que tenim davant la paret llevantina de la Bessona Inferior i on també destaca l’aresta Bruc de l’Agulla de l’Arbret.

Arrels (990 m)
Ajudats per les arrels (abans també hi havia una corda fixa), desgrimpem un pas entre l’Agulla dels Ossos i la dels Set, passat el qual tornem a guanyar alçària.

Desviament a la carena (997 m)
Desprès de passar entre l’Agulla de l’Arbret i les Bessones, als peus de la Filigrana, abandonem el camí. Ens enfilem (N) i amb una curta grimpada ens plantem a la carena entre la Saca Gran i l’Agulla de l’Arbret.
Aquest punt resulta un esplèndid mirador sobre la Cadireta i la Roca Foradada. Però també de la Miranda dels Ossos, l’Agulla de l’Arbret, les Bessones, la Filigrana, la Saca Gran,… i ben avall Sant Pau Vell, el Castell de la Guàrdia, el coll de can Maçana i el Castell Ferran. I, com no, del Bages fins al Pirineu. Resseguint la carena vers el SW podrem albirar l’exòtica figura del Ninet.
Baixem per indicis de corriol a recuperar el camí.

Pas del Carbassó (990 m)
Superem l’estret pas del Carbassó ajudant-nos, al capdamunt, amb les soques d’uns arbres trencats.

Bifurcació (1005 m)
Deixem a mà dreta un altre camí que baixa al del refugi i atenyem el sector més occidental d’Agulles, a l’alçada de la Canal de la Figuereta, on virem 90º vers el S per anar perdent alçària paulatinament.
Aquest tram, molt carener, ens permetrà gaudir d’una panoràmica general de tot el sector d’Agulles del que en destaquen, per les seves formes, la Filigrana i la Roca de la Partió. Però també albirarem fins als Ecos, la Roca Plana dels Llamps i el Montgròs.

Pas dels Merlets (960 m)
Dos trams de corda, la primera com a passamà i la segona nuada ens permeten baixar una llesca de roca força inclinada.
Continuem carenant, baixant en direcció a les Roques Gran i Petita de la Portella.

La Portella (883 m)
Cruïlla amb el PR C-78. Deixem a mà esquerra el camí del refugi i baixem a la dreta per una canal entre la roques de la Portella, on a penes ens haurem d’ajudar amb les mans. Per un bon sender retronem al collet de Guirló.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Montserrat. Travessa integral.

La travessa de la serralada de Montserrat ofereix múltiples alternatives. De ponent a llevant, hi ha qui començant a Can Maçana va fins La Salut, a Collbató. Altres al Monestir per Sant Miquel, o pel Pla dels Ocells. Podem escollir entre el vessant meridional o el nord. O de llevant a ponent. I encara, dins de les diverses opcions, podem triar trams fàcils o recorreguts amb fortes grimpades i passos equipats.
L’hem feta en tres ocasions. Dues acabant-la al Monestir i una arribant a la Salut de Collbató.
Els dos itineraris que descrivim son idèntics fins al coll de les Pinasses i van de ponent a llevant. Transiten per viaranys ben fressats i sovint senyalitzats. Sense passos aeris ni compromesos, si de cas algunes curtes i fàcils grimpades i desgrimpades que requereixen certa atenció així com el pas d’algunes codines. Podrien qualificar-se de fàcils però cal estar en bona forma si es volen fer gaire ràpid: cal tenir en compte que sovintegen els canvis de nivell per la complexa orografia de la zona, que ens mena baixar diversos cops al fons d’una canal per passar d’una carena a l’altra. Conèixer be la zona o estar ben atent del mapa o el GPS és bàsic per passar-ne via doncs és fàcil fer marrada prenent un camí equivocat per la coincidència de diversos viaranys i trencalls al llarg de l’itinerari. Per això l’hem qualificada com de dificultat mitjana. Qualsevol alternativa requereix disposar de mitjà de transport a la sortida i a l’arribada.
El Coll de Can Maçana és a la cruïlla de la carretera BP-1101 (del Bruc a Manresa) amb la BP-1103 (de Can Maçana a Montserrat). Pocs metres desprès del coll (venint de Manresa) hi ha un ampli espai habilitat per aparcament. Des d’aquí mateix emprenem el camí per una pista (barrada al pas de vehicles) vers sol ixent (direcció al sector de les Agulles) seguint el GR-172.
És difícil fer una bona ressenya dels itineraris per la complexa orografia de la zona i els nombrosos trencalls (amb els corresponents corriols) que hi coincideixen. Així dons ens limitarem a fer una descripció abreujada amb els punts de pas.

  • Coll de Can Maçana (708). Camí de la Roca Foradada pel GR 172.
  • Collet del Guirló (803). Abandonem el GR per seguir el PR-C 78. Fins aquí pujada moderada.
  • La Portella (883). Fàcil grimpada.
  • Refugi Vicens Barbé (890). Prenem el camí del Pas del Príncep baixant a passar el Torrent del Lloro i enfilar-nos de nou.
  • Pas del Príncep (971)
  • Coll de Porc (974)
  • Coll del Miracle (979). Prenem el camí del Coll de les Comes. Forta pujada al darrer tram.
  • Coll de les Comes (1.044). Tenim davant el Cilindre. Baixem fort fins al fons de la Coma del Naps. Forta i penosa pujada fins a la paret de ponent de la Roca Plana dels Llamps que revoltem per migdia en sentit antihorari. Creu de ferro. Fàcil desgrimpada i curta pujada.
  • Coll del Montgròs (1.107). El cim és ben a prop. Excel·lent vista si el temps acompanya.
  • Baixem pel camí del Montgròs tot travessant la canal de la Salamandra a la Canal de Migdia (1.038). Desgrimpades fàcils.
  • Canal de Migdia (974). Forta pujada inicial que després es modera per tornar a enfilar-se.
  • Camell de Sant Jeroni. El revoltem per migdia en sentit antihorari. Al coll (1.050) abandonem el PR-C 78 que marxa per la dreta vers migdia pel Camí dels Francesos. De nou pujada forta.

(A) De Can Maçana al Monestir

Distància 12,6 Km
Desnivell acumulat +950 -916 m (1)
Nivell de dificultat moderat
Data 5 de febrer 2006 i 25 d’octubre de 2009
Cartografia Ed. Alpina. Montserrat (1:20000)
  • Les Pinasses (1.139). Rebutgem el corriol que ens menaria al camí nou de Sant Jeroni, seguint la carena fins al camí que puja a Sant Jeroni (més amunt de l’ermita i poc abans del mirador dedicat a Mossèn Cinto). Enfilem els 220 esglaons.
  • Miranda de Sant Jeroni (1.237)
  • Baixem pel camí nou de Sant Jeroni seguint per sol ixent de la carena de la Serra de l’Alzina de les Paparres però l’abandonem per un corriol a l’esquerra a l’alçada del torrent de Santa Maria (1.067, cruïlla indicada) per seguir pel camí vell.
  • Pla del Ocells
  • Pas del Francesos (856)
  • Escales del Pobres
  • Monestir (718)


Powered by Wikiloc

(B) De Can Maçana a la Salut de Collbató

Distància 13,5 Km
Desnivell acumulat +1215 -1500 m (1)
Nivell de dificultat moderat
Data 17 de febrer 2008
Cartografia Ed. Alpina. Montserrat (1:20000)
  • Les Pinasses (1.139). Baixem pel camí nou de Sant Jeroni seguint per sol ixent de la carena de la Serra de l’Alzina de les Paparres fins a sobrepassar la Gorra Marinera (que deixem a mà dreta) i abans de l’estació superior del funicular, on l’abandonem (1.009) per prendre a la dreta un corriol poc evident que puja a un collet i davalla fins al Camí de Sant Joan.
  • Sant Joan (1.020). Poc abans d’arribar-hi encetem el camí vell de Collbató que abandonarem quasi al final per la drecera de Fra Garí (675). En algun punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans.
  • La Salut (390)


Powered by Wikiloc
  1. Hi ha una inconsistència en el càlcul dels desnivells acumulats: no és lògic que sigui menor en l’opció (A) quan aquesta puja a la Miranda de Sant Jeroni. Les lectures dels receptor GPS son molt poc fiables, sobretot les referents a alçàries, quan la cobertura és pobre (canals, cingles,…)

Àlbums d’imatges. Polseu-les per accedir-hi
2006
2008
2009Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Montserrat. Camí de l’Arrel.

De Can Prat de Marganell al Monestir de Montserrat

Distància 8,1 Km
Desnivell acumulat +700 -322 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 7 de juny de 2009
Cartografia Ed. Alpina. Montserrat (1:25000)

Excursió realitzada amb motiu de la trobada de dansaires, ex dansaires i amics de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages, a Montserrat, com un més dels actes commemoratius del 100 aniversari (1909-2009).

El camí de l’Arrel pròpiament va entre Santa Cecília i el Pla de la Trinitat. Nosaltres començàrem l’itinerari a Can Prat (Marganell). És una ruta fàcil, apte per a tothom amb un mínim de condició física.
De Can Prat (403 m.) i per pista, marxem vers migdia fins a l’alçada de Can Martorell, seguint el GR 4. Aquí abandonem la pista per un corriol ben fressat, emprenent la pujada vers xaloc (SE) i amb moderat pendent, fins a Santa Cecília i el refugi Bartomeu Puiggròs. Bon punt per descansar i esmorzar (679 m).

Travessem la carretera i prenem a mà esquerra el corriol, ben fressat i senyalitzat que marxa vers xaloc, més o menys paral·lel a la carretera, però a més alçària. Camí molt transitat on hi coincideixen els GR 4 i 172 i el PR C-19. Ombrívol i en pendent entre suau i moderat, va resseguint la falda de la muntanya als peus de les parets de Sant Jeroni, dels Diables i del Cavall Bernat, guanyant alçària progressivament.

Abastem el Pla de la Trinitat on tenim dues opcions: continuar pel GR o pel PR C-19. Tots dos camins giren a garbí (SO). El darrer passa més proper a Sant Benet que el GR. Desprès tornen a ajuntar-se. Ens enfilem una mica més encara, fins als peus de Sant Benet (962 m).

Desprès emprenem la davallada per camí sovint esglaonat fins a la Miranda dels Ermitans i anem a parar al camí de les escales, que puja del Monestir, o camí vell de Sant Jeroni. Pel Pas dels Francesos abastem el Monestir (745 m).


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF
Àlbum d’imatges. Polseu sobre la foto per accedir-hi