Arxiu de la categoria: Prades-Montsant-Serres del Mestral

l’Enderrocada

De Llaberia a l’Enderrocada pel Pas de les Cabres i retorn pel Portell de la Punta

Distància 8 km
Desnivell acumulat 356 m
Nivell de dificultat difícil
Data 4 de gener de 2018
Cartografia Editorial Piolet. Serra de Llaberia (1:20000)

Itinerari que visita algunes de les fites excursionistes de la contrada com són el Pas de les Cabres, el Grau de Ricorb, l’enderrocada, l’avioneta estavellada a la serra de Calàs i el Portell de la Punta.
La llargària és enganyosa: hi ha molts trams sense camí definit i cal passar per un grau equipat amb cadenes.
Podem escurçar-lo a allargar-lo al nostre gust i disponibilitat. Recomanem allargar-lo combinant-lo amb el Portell i Miranda de Llaberia pels colls de la Bassa de les Fonts i dels Colivassos, amb una distància total d’uns 12 quilòmetres.

Accés
Per la C44 de Vandellòs a Tivissa, al coll de Fatxes —entre els punts quilomètrics 14 i 15— prenem la T311 a Pratdip. Passat el quilòmetre 34, al coll Roig, la deixem a mà esquerra per la T3111 que, en 9 quilòmetres, ens mena a Llaberia.
També podem accedir-hi per Pratdip on hi arribem per la mateixa C44 des de l’A7 a l’Hospitalet de l’Infant, en direcció a Vandellós. Prenem a mà dreta la T318 i desprès a l’esquerra la T310. A Pradip continuem per la mateixa carretera que a partir d’aquí és T311, en direcció a Móra i Tivissa fins al coll Roig.
A l’entrada de la població hi ha un ampli espai per deixar els vehicles.

Llaberia (680m)
Nucli de població del terme municipal de Tivissa. Al 2008 hi havia 4 habitants censats. Actualment solament un, segons informació del Consell Comarcal. Malgrat això es conserva en molt bon estat —el 1986 varen iniciar-se treballs de restauració— i gran encant. La quasi cinquantena d’habitatges —utilitzats habitualment com a segones residències— s’abasten d’electricitat mitjançant una central fotovoltaica.
És al bell mig de la Serra de Llaberia, un gran peneplà envoltat de cingles, entre la depressió de l’Ebre i el mar formant part del que, genèricament, coneixem com Serres del Mestral. Tot i pertànyer administrativament al Baix Ebre, és com una falca entre el Baix Camp i el Priorat.
Entrem al poble pel carrer del Forn. A la Plaça del Museu prenem el de l’Església a mà dreta i, a l’esquerra, sortim pel de Colldejou per on transita el GR 7 (N). Seguim pel costat del Barranc de la Cova fins a creuar-lo.

Barranc de la Cova (661m)
Deixem el GR per puja a mà dreta vers el Portell i anem a l’esquerra en direcció al Grau de Ricorb (NW). El corriol no és molt fressat. Hi ha senyals verds.

Camí al Pas de les Cabres (682m)
Bifurcació. En una pedra i ha pintada una fletxa i la inscripció «Grau» indicant un corriol que surt a mà esquerra senyalitzat amb pintura blava. Seguint-lo podem escurçar la caminada.
Si parem compte veurem que a mà dreta en surt un altre. Hi ha una placa amb la inscripció mig esborrada «Pas de les Cabres». També és senyalitzat amb pintura blava i fites. Els senyals són ininterrompudament molt sovintejats, però antics el que fa que passin desapercebuts.
El corriol és poc definit però en podem anar seguir el rastre fins que comencem a davallar al Barranc d’en Jover, on ja es perd definitivament. La direcció sempre és N i els senyals —tal com dèiem molt sovintejats— ens ajuden a buscar el millor pas entre el rocam i la bosquina.
Al fons del Barranc d’en Jover hi ha una estaca que ens confirma que anem per bon camí. N’hi ha una altra més amunt quan ja sortim del barranc a punt de continuar pel planell rocallós que ens separa del pas.

Pas de la Cabres (800m)
Situat a la punta del cingle de les Serres d’en Jover, aprofita una debilitat de la muralla i permet el pas sobre una lleixa a l’alçada de les Crestes d’en Jan. És el punt més alt de l’itinerari.
Baixem uns pocs metres i sortim sobre el camí que recorre el peu del cingle procedent del Portell de Llaberia. El prenem a mà esquerra. És ombrívol, ben fressat i senyalitzat amb pintura blava que no ens ofereix cap dubte. El seguim fins a l’alçada del barranc de Ricorb.

Grau de Ricorb (637m)
La inscripció «Mas d’en Cosme» en una pedra, senyalant el camí que baixa a mà dreta, ens fa adonar de la bifurcació de camins. Pugem a l’esquerra. Hi ha senyals verds. També és conegut com a Portell del Llop.
El grau salva el cingle per passos estrets, encaixonats i equipats amb sòlides cadenes. No és difícil i la sensació d’exposició és molt moderada.
Altra volta sense camí definit pugem (W-NW) entre rascler i bosquina a l’evident punta de l’Enderrocada.

L’Enderrocada (759m)
A l’extrem nord-occidental hi albirem bona part del Priorat: Falset, Marçà, Capçanes i el Montsant.
Per rascler i encara sense camí definit ni senyalitzat resseguim (SW) el fil del cingle de Calàs. No és terreny còmode per caminar-hi. Un bon consell és seguir, quan més propers al cingle millor, els tiranys de les cabres.

L’Avioneta (744m)
El març de 1994, probablement degut a la boira, va estavellar-s’hi una avioneta que havia sortit de l’aeroport madrileny de Cuatro Vientos i s’adreçava al de Reus. Varen perdre-hi la vida els tres ocupants.
No era la primera ocasió que la boira de la serra jugava una mala passava. No gaire lluny d’aquí, a la Canal del Roc, entre la Creu i la Miranda de Llaberia, l’agost de 1939 també va estavellar-s’hi una altra avioneta pilotada per l’oficial alemany fundador de la Legió Còdor, de tan infausta memòria. Hi varen perdre la vida els set ocupants.
Continuem carenejant amb la mateixa tònica que des de l’Enderrocada.

Portell de la Punta (691m)
O pas del Forat de Llaberia. El Forat, una cova de curt recorregut, queda més avall. El de la Punta és un altre grau per on hi passa un dels camins a Capçanes i Marçà, que ja és marcat i fitat. El prenem a mà esquerra i baixem (E) en fort pendent fins atènyer la llera del torrent.

Barranc d’en Jover (544m)
Continuem a mà esquerra, llera amunt, uns 70 metres i en sortim pel marge dret (esquerra en el sentit de la marxa). Tornen a creuar-lo i seguim un camí carreter entremig de marges de pedra seca, feixes de conreu i pel costat de la barraca de la Font de la Plana, fins a una bifurcació.

Camí vell de Capçanes (593m)

Bifurcació en creu indicada, on sortim al camí vell de Llaberia a Capçanes, per on passa el GR 7. Deixem el camí carreter i anem a l’esquerra pel GR entremig d’una ombrívola pineda.

Font de l’Horta (613m)
Surgència a la dreta del camí protegida per una coberta de pedra seca. Forma un petit estanyol. De deu regular, serveix per a l’abastament del poble. Hi arriba una pista que no prenem i retronem a Llaberia pel camí de Capçanes.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

l'Enderrocada

Portell de Llaberia

Des de Llaberia pels colls de la Bassa de les Fonts i dels Colivassos

Distància 7 km
Desnivell acumulat 243 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 3 de gener de 2018
Cartografia Editorial Piolet. Serra de Llaberia (1:20000)

Itinerari que inicialment preveiem més llarg però que va caldre escurçar per la mestralada. Al collet dels Colivassos vàrem renunciar a pujar al Portell carenejant per la Miranda i el Forat. En comptes d’això ens hi adreçàrem pel Clot dels Arenals. També renunciàrem a l’Enderrocada i el cingle de Calàs, deixant-ho per l’endemà.
Malgrat tot resulta una caminada que, combinada amb la de l’Enderrocada, ofereix diverses possibilitats en funció de les disponibilitats de cada ú.
Itinerari relacionat: l’Enderrocada.

 Accés
Per la C44 de Vandellòs a Tivissa, al coll de Fatxes —entre els punts quilomètrics 14 i 15— prenem la T311 a Pratdip. Passat el quilòmetre 34, al coll Roig, la deixem a mà esquerra per la T3111 que, en 9 quilòmetres, ens mena a Llaberia.
També podem accedir-hi per Pratdip on hi arribem per la mateixa C44 des de l’A7 a l’Hospitalet de l’Infant, en direcció a Vandellós. Prenem a mà dreta la T318 i desprès a l’esquerra la T310. A Pradip continuem per la mateixa carretera que a partir d’aquí és T311 en direcció a Móra i Tivissa fins al coll Roig.
A l’entrada de la població hi ha un ampli espai per deixar els vehicles.

Llaberia (680m)
Nucli de població que pertany al terme municipal de Tivissa. Al 2008 hi havia 4 habitants censats. Actualment solament un, segons informació del Consell Comarcal. Malgrat això es conserva en molt bon estat —el 1986 varen iniciar-se treballs de restauració— i gran encant. La quasi cinquantena d’habitatges —utilitzats habitualment com a segones residències— s’abasten d’electricitat mitjançant una central fotovoltaica.
És al bell mig de la Serra de Llaberia, un gran peneplà envoltat de cingles, entre la depressió de l’Ebre i el mar i forma part del que, genèricament, coneixem com Serres del Mestral. Tot i pertànyer administrativament al Baix Ebre, és com una falca entre el Baix Camp i el Priorat.
Partim de l’aparcament, on hi ha indicacions, pel camí al Coll de la Bassa de les Fonts. Pugem fins atènyer un camí carreter on hi ha un altre indicador. Seguint-lo a mà esquerra ens menaria al collet dels Colivassos pel PR-C 90, escurçant així l’itinerari. Si això és el que pretenem no ens cal arribar aquí: podem prendre el PR directament des de l’aparcament. Continuem recte (S) pujant per les Marrades, seguint el camí vell de Llaberia a Pratdip. Virem (SE), el camí planeja i fins i tot baixa, fins a sortir sobre una pista precària.

Coll de la Bassa de les Fonts (737m)
Hi ha un altre indicador. El camí vell continua cap a Pratdip pels portells de la Dòvia i del Carreter. La pista prové de la carretera i la prenem a mà esquerra, en baixada (N), revoltant el barranc de la Font del Ferro. Deixem a mà dreta el camí (indicat) que baixa a aquesta font i al portell de la Dòvia. La pista, ben aixaragallada, esdevé camí per on transita el PR-C 90 i el seguim (NE) fins al coll.
Albirem el Mont-redon, el Racó de la Dòvia i la coberta esfèrica del radar meteorològic al cim de la Miranda.

Collet dels Colivassos (817m)
O dels Colivatxos. Cruïlla de diversos camins i pistes. Vers sol ixent surt el de Pratdip pel Mon-redon i les Crestes de la Seda. Vers el NE el de Colldejou per la Miranda i el coll del Guix (1). Vers ponent el de Llaberia pel PR-C 90. Nosaltres prenem el del mig (N), una pista que no és senyalitzada.
Dos-cent metres més amunt, en una bifurcació en Y (rètol indicador) deixem a mà dreta el ramal que puja a la miranda i baixem a l’esquerra en direcció al GR (entre altres Colldejou pel camí dels Revolts). Hi ha senyals de pintura grocs. A la bifurcació en T anem a la dreta, passem pel costat d’un bassiol i de les Covetes de cal Vaquer, unes balmes que havien servit de cleda al Clot dels Arenals. A l’altra banda hi ha antigues feixes de conreu.

  • (1) És l’itinerari que recomanem per accedir al Portell de Llaberia. Al cim de la Miranda o lo Molló hi gaudirem d’una extensa panoràmica que fa honor al seu nom. Després carenegem sense camí fressat però evident i fàcil, passem pel Forat i continuem fins al Portell.

Barranc d’en Jover (755m)
A la capçalera d’aquest barranc, subsidiari del de la Cova, atenyem el camí ral de Llaberia a Colldejou, per on passa el GR 7. La bifurcació està indicada. Pugem a mà dreta fins al Portell.

Portell de Llaberia (782m)
O lo Portell. Important grau guanyat al cingle per on hi passava el camí de ferradura a Colldejou, Marçà i Falset. De la rellevància que aquest pas deuria tenir per la gent de la contrada en són bona mostra els contraforts, esglaons i l’empedrat.
Baixem un metres per los Revolts fins atènyer un corriol senyalitzat per una fita a mà esquerra i el seguim breument. Aquest corriol recorre el peu del cingle de la Serra d’en Jover, passa per baix del Pas de les Cabres i continua fins al Grau de Ricorb o Portell del Llop.
Retornem sobre els nostres passos fins al Barranc d’en Jover i continuem camí enllà atenyent Llaberia pel camí de Colldejou.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Portell de Llaberia

Tomb del Puig de la Cabrafiga

Des de Pradip pel Portell dels Grauets i retorn per Grauet de les Mugues

Distància 9 km
Desnivell acumulat 557 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de gener de 2018
Cartografia Editorial Piolet. Serra de Llaberia o Muntanyes de Vandellòs (1:20000)

Tal i com delata el títol es tracta d’un itinerari circular. Un dels diversos que podem fer des de Pratdip. En aquest cas pujarem a una talaia que s’alça a llevant del poble, bon mirador de la comarca.
Recorregut perfectament senyalitzat, camins molt fressats i passos fàcils. Tan solament cal parar una mica d’atenció a la baixada des del coll dels Meners, pel fort pendent.
Val la pena dedicar temps per una visita Pradip (el Prat per la gent del país), el seu castell i el nucli antic. I conèixer la història dels Dips, emblemàtics gossos assilvestrats que formen part del nom del poble i que la llegenda i la literatura han assimilat a bèsties ferotges i vampirs.

Accés
Arribem a Pratdip per la C44 des de l’A7 a l’Hospitalet de l’Infant, en direcció a Vandellós. Prenem a mà dreta la T318 i desprès a l’esquerra la T310. Entrem al poble per l’Avinguda de Catalunya, on generalment hi ha espai per aparcar, al costat de les instal·lacions esportives municipals.

Pratdip (223m)
Continuem 190 metres carretera amunt. Una estaca a mà dreta, amb un senyal blau i groc, indica el camí de les Obagues. Els senyals blau i groc i també els blaus, ens guiaran tothora.
Seguim aquest ombrívol camí uns 160 metres fins que una nova estaca ens indica, també a mà dreta, el camí del Portell dels Grauets.
Aviat passem pel costat d’un forn de calç. Fem una gran llaçada i, per pendent entre moderat i fort, anem deixant el poble avall tot atansant-nos a la base d’una torre de MAT que creuem. Aquesta línia i la següent provenen de la central d’Ascó.
Ara el camí s’eixampla: és la pista de servei de les línies. Més amunt, en una nova bifurcació també indicada, tornem a girar a mà dreta en direcció al Portell dels Grauets. Passem per sota de l’altra torre de la línia de MAT, s’acaba la pista i continuem per camí.
Ja al peu del cingle, un indicador al que li manca el rètol, senyala a mà dreta el corriol que baixa a les coves del Grauet i del Sisè. Anem a l’esquerra, fem un gir de 90º i encarem el Portell.

Portell dels Grauets (487m)
Guanyem el cingle per aquest grau i continuem (E) enfilant-nos propers al fil, per terreny de rascler. Ben aviat el camí torna a definir-se. Superem la graonada del pas del Gos i continuem carena enllà fins a l’evident cim.

Puig de la Cabrafiga (614m)
El nom li ve d’una figuera silvestre que viu a les roques. Ara de figues ni verdes ni madures, que la zona ha estat afectada per diversos incendis que n’han deixat un rastre encara prou evident.
És el punt més alt de l’itinerari i una bona talaia de la comarca.
El puig és el punt més alt de l’itinerari i una bona talaia de la comarca, coronat per un vèrtex geodèsic, un pessebre i indicadors. També hi trobem un llibre de registre.
En marxem baixant decididament en direcció al coll que tenim a migdia.

Coll de la Fita de la Partió (484m)
La fita hi és, ben evident, però com que no és pas partió de terme municipal, deu tractar-se d’una delimitació de propietats.
La canal Ampla que s’obre a mà dreta, o barranc de la Cova d’en Bargalló, la creuarem més endavant, a les acaballes de la caminada.
Davant nostre sobresurt de la carena un bon esperó rocallós que superem flanquejant-lo per l’esquerra i pel fàcil pas del Cabrit, en el sentit de les busques del rellotge.
Superat aquest obstacle ja podem albirar la següent collada a la que ens atansem.

Coll dels Meners (449m)
Hi trobem un altre indicador. Seguim de recte per enfilar-nos en poca estona al Puig de les Mugues i retronem al coll prenem el camí que baixa vers llevant. (1)
El nom li ve per l’aprofitament d’òxids de ferro —oligist o hematites— que se’n feu anys ha.(2)
El pendent és considerable tot davallant per la rasa de la Cabrafiga. Esquivem un tram de tartera fent una marrada a mà esquerra.
Anem revoltant el puig de les Mugues en el sentit de les busques. Quan sortim sobre unes pedregoses feixes margenades, el camí ja planeja.
Al Pla de les Mugues deixem a mà esquerra un camí carreter que baixa al mas de la Cabrafiga i, pocs metres més enllà, trobem un nou rètol indicador que senyala el corriol del Castellet. Ens hi enfilem i l’atenyem cinquanta metres amunt a l’esquerra.

  • (1) Hi ha qui opta per fer drecera baixant directament del puig al Castellet de les Mugues. Hem llegit que hi ha senyals grocs i però que el camí és bastant perdut.
  • (2) No hem sabut trobar-ne més referències. Hi ha com a mínim quatre boques de mina i probablement dues d’elles siguin a ponent del coll. Amb tota seguretat dues més són a llevant. Però ens va passar desapercebuda la primera d’elles i solament vàrem localitzar la núm. 4, al costat del camí.

Castellet de les Mugues (314m)
Antic assentament iber, utilitzat posteriorment com a fortificació contra la pirateria. En resten alguna paret i basaments de murs.
Retornem a la bifurcació per continuar vers a Pratdip, planerament. Quan albirem la carretera, ja som sobre el grau.

Grauet de les Mugues (276m)
Salva el considerable cingle ponentí del puig. Un cop superat continuem davallant fort fins a sortir sobre el barranc de la Cova d’en Bargalló, prop de la carretera en un revolt de l’antiga. Nou rètol indicador, seguim pel barranc de la Cova en direcció al de la Dòvia, passant per sota un pont de l’antiga carretera i per dins d’una canalització metàl·lica del torrent a la nova.

Barranc de la Dòvia (140m)
Torrent neix prou més amunt de Pratdip, entre el Tossal Gran i el Mont-redon. En aquest punt no acostuma a portar gaire cabal. El creuem a gual i continuem pel marge dret hidrogràfic.
A la partida de les Fontanelles passem pel costat de la casa del Paco, coneguda antigament com a Caseta de l’Electra (1). Tornem a canviar de marge per creuar de nou sobre del salt de la Sabinosa, un bonic salt i gorg, quan el torrent porta aigua. De nou al marge dret ens enfilem fins a sortir a un altre camí.

  • (1) Als anys 30 del segle passat Francesc Chavarria va construir una petita central que subministrava electricitat a diversos pobles de la rodalia. Aquest edifici allotjava la turbina. La bassa és més amunt.

Camí vell de Masriudoms (172m)
Bifurcació ben indicada que prenem a mà dreta, en direcció al trencall amb el camí del coll del Marquès.
Albirem a l’altre marge unes granges abandonades i una edificació més antiga. És el que resta del molí fariner d’en Xenca o de la Creueta. Més amunt podem veure les arcades que sustenten el rec del molí, arrapat al cingle.
Deixem el camí més evident per baixar a mà dreta i seguim per un corriol propers a la llera tot i que, continuant pel de l’esquerra, ens menarà al mateix punt.
Més endavant trobem una nova bifurcació indicada amb el camí del coll del Marquès, per on marxa el PR-C 90 que ara seguirem a mà dreta, sempre pel marge dret del torrent. En aquest tram força engorjat acostuma a portar cabal regularment.

Capelleta de Sant Isidre (173m)
Oratori en una balmeta de pedra tosca.
Camí enllà, amb algun tram empedrat, la gorja s’obre i sortim a unes feixes d’oliveres i ametllers. Ara seguim un camí carreter, pavimentat parcialment. Creuem de nou la llera i ens enfilem, ja amb el poble a la vista, fins a la carretera que solament hem de seguir uns 120 metres per retornar al punt d’inici.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Tomb del Puig de la Cabrafiga

El riu Brugent

De la Riba al Pinetell

Distància 13,3 km
Desnivell acumulat 536 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 12 de maig de 2017
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

Caminada pel sector llevantí de les Muntanyes de Prades seguint en part el riu Brugent, especialment el bonic Congost de l’Esqueix.
L’itinerari és quasi tot senyalitzat i els camins són ben definits. Al congost hi ha trams amb passarel·les i sirgues, a més de dos ponts penjats. Equipament espectacular, fins i tot excessiu, que facilita molt el pas.
L’únic però és que el retorn és fa monòton, especialment el tram de carretera.

Accés
A la Riba s’ha accedeix entre els punts quilomètrics 28 i 29 de la C-145. D’aquest punt parteix la TV-7044 que mena a Farena. Poc abans del quilòmetre 3 hi ha una àmplia zona d’aparcament al costat del camp de futbol dels Masets.

Els Masets (348m)
Seguim la carretera en direcció a Farena. Pocs metres abans del quilòmetre 3 prenem a mà esquerra un camí no senyalitzat, però molt fressat que puja a la font de Pasqual.

Font de Pasqual (455m)
Ben apariada i amb un viver al costat. Hi arriba el GR 7 entre la Riba i Mont-ral que seguim (rètol indicador). Podríem escurçar una mica l’itinerari prenent, poc més enllà, un altre camí directe als Tres Pilans, també convenientment senyalitzat.
Passem pel costat d’un bon exemplar de barraca i, poc més amunt, anem a la dreta, en direcció al Castell Dalmau (rètol indicador).

Castell Dalmau (580m)
És una agulla calcària que destaca de l’entorn, on hi ha un seguit de vies d’escalada. De fet tot el paratge, anomenat Roquer de Pasqual, és ple de blocs, agulles i cavitats, difícils de veure des del camí per la densa vegetació.
Continuem una estona més pel mateix camí encarant-nos al Torrent de la Font de la Costella on abandonem el GR baixant per un senderó ben definit a mà dreta. Més avall per la mateixa mà trobem el camí que hem rebutjat a la font (rètol indicador).

Els Tres Pilans (455m)
Una altra zona de grans blocs i agulles on es practica escalada esportiva. Continuem pujant en direcció a Farena (rètol indicador). A l’alçada del Torrent d’en Rull fem un canvi de rumb (indicat), baixem a trobar i creuar el riu Brugent per unes passarel·les i sortim a la carretera. La seguim uns metres i baixem a visitar la resclosa del Raulet.

Resclosa del Raulet (420m)
Continuem per la carretera i, després d’un revolt, l’abandonem per un camí a l’esquerra sense senyalitzar.
Continuem bona estona per la riba esquerra del Brugent fins que el creuem perun pontarró a l’alçada dels Pescadors.
Anem endinsant-nos al congost de l’Esqueix i comencem a trobar passarel·les i passamans que ens ajuden a passar alguns trams que, d’altra forma, serien delicats. Fins als ponts penjats.

Congost de l’Esqueix (464m)
Dos llargs ponts penjats a bona alçada travessen el riu. A l’altre riba sortim del congost pujant pel Grau de l’Escletxa.
Continuem camí cap al Pinetell. A mitja pujada ens desviem (rètol indicador) fins a la Roca del Lloro, un bon mirador de la vall del Brugent.

El Pinetell (608m)
Creuem el nucli i ens en allunyem per la carretera d’accés fins a la de Farena, que seguim uns pocs metres per prendre el camí de les Planes, una pista per la que marxem bona estona i que deixem per una altra a mà dreta, sense senyalitzar. Acaba aviat, en una plaça. D’aquí en parteix un camí, ben fressat, que baixa fort a trobar el riu, a l’alçada d’un antic molí.

Molí de Figuerola (411m)
Ruïnes del que fou un dels grans molins paperers de la contrada. Amb una ermita adossada.
Creuem el riu a gual i continuem per carretera. Pel camí anirem albirant les restes d’altres molins, la Penya Roja (un altre indret d’escalada), i la Font Gran.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Riu Brugent

Mola de Colldejou, Miranda i Cavall Bernat de Llaberia

Des de Colldejou

Distància 11 km
Desnivell acumulat 985 m
Nivell de dificultat difícil
Data 12 d’abril de 2013
Cartografia Ed. Piolet: Llaberia (1:25000)

Circular que ens permet pujar a la Mola de Colldejou i carenejar bona part de la Serra de Llaberia enfilant-nos a tres cims més i visitar un pont natural de roca.
Itinerari ran de cingles, bones talaies i camins en general ben indicats.
Ens caldrà grimpar en alguns punts però es superen fàcilment. Excepte l’accés al Cavall Bernat, que podem esquivar. D’aquí la qualificació de difícil. Per la resta la qualificaríem de dificultat moderada.

Accés
Arribem a Colldejou des de l’A7 per la T323 fins a Mont-roig i des d’aquí per la T322.

Colldejou (415 m)
Des de la carretera pugem a la part alta del poble (N) a buscar el GR 7 que prenem a mà dreta (rètols indicadors, camí de Colldejou a la Torre de Fontaubella). Passat el Collet de la Xuta l’abandonem enfilant-nos per un corriol ben fressat a mà esquerra, senyalitzat per una fita (NW).
Quan atenyem una pista anem a la dreta passant pel costat d’un dipòsit contra incendis (NW). Més enllà fa un sobtat revol a mà esquerra i una marrada que estalviem fent drecera (W), en pujada. Arribem a una bifurcació (Coll de Freginals), anem a la dreta uns 40 metres i abandonem la pista per prendre, a mà esquerra, el camí de la Cova de la Mola (NW). Tram amb fort pendent abans de sortir a una lleixa (N).

Portell de la Cova (793 m)
Cruïlla de camins. Atenyem la variant 3 del GR 7 i el prenem a mà esquerra. Deixem el camí pel que hem pujat que, també per l’esquerra, s’adreça a la cova. Desprès d’un cal herbós enfilem, fent llaçades, la pedregosa Canal del Batllet (SW).

Mola de Colldejou (922 m)
Com indica el seu nom és un gran tossal planer, voltat de parets abruptes. Coronat pel Castell una fortificació carlina amb doble fossat, sembla que dedicada a punt d’observació. També hi ha un parell de bústies de registre.
Deixem el GR per prendre el camí del Portell de la Mora que li fa drecera. Marxem vers el SW passant per sobre del Racó dels Caragols on podem observar-hi algun exemplar de teix.
Després de desgrimpar (fàcil) el Salt del Llop, virem al S per continuar baixant. Per la dreta retrobem el GR i continuem recte.

Coll del Guix (630 m)
Per la dreta (W) el camí de Llaberia. Per l’esquerra (E) el de Colldejou. Vers el S el que baixa a la Font del Bullidor. Cap d’ells. Marxem vers el SW (indicació en fusta a “la Miranda”) per un corriol que aviat s’enfila fortíssim, sense concessions. És la Drecera d’en Ramon, que solament dóna un respir quan s’ajau per revoltar un contrafort als peus de la Miranda.
La gran esfera del radar meteorològic delata el cim al que acabem d’arribar després de superar una canaleta on ens cal fer una curta i fàcil grimpada.

La Miranda (918 m)
Anomenada també lo Molló. Coronada per l’edifici del radar i un vèrtex geodèsic. Fa honor al seu nom: és una bona talaia, força millor que la veïna Mola on perdem part de la panoràmica pel seu gran planell cimer.
Propers al cingle seguim uns 360 m rastres de camí i fites vers el WNW fins a la Foradada.

La Foradada (870 m)
Petit i bonic pont de pedra natural abocat al cingle. Poc visible en quedar dins d’una fondalada.
Retornem a la Miranda i continuem ran de cingle vers el S on s’hi ensenyoreix el Mont-redon.

Canal del Roc (849 m)
Un profund esvoranc de la cinglera permet baixar al camí del Recingle (senyals blaus) que deixem a l’esquerra, per enfilar-nos (SE) a la Creu.

La Creu (909 m)
O Punta dels Frares. Coronada per una gran creu metàl·lica. Al costat mateix, però poc visible des del cim, hi ha l’agulla del Bitllot del Frare. En canvi podem albirar amb tot detall el Cavall Bernat. Continuem vers el S, encara ran de cingle.

Portell de Madrocs (827 m)
O de la Canal del Bullidor. Bifurcació indicada. Podem optar per baixar al proper Portell de l’Heura (en direcció al collet de Collivassos), al coll de Mont-redon i també, malgrat que no estigui indicat, al camí del Recingle. Anem en direcció al Cavall Bernat, pel camí més proper al cingle (SE).

Portell de la Roca Mitjanera (795 m)
Bifurcació indicada. Continuem baixant en direcció al Cavall Bernat, travessem la tartera i enfilem una canal que, pel cantó ponentí, separa l’agulla principal de la resta de la mola. És dreta i descomposta fins a un collet. Un pas curt i aeri (III) ens obliga a emprar les mans per accedir a la lleixa superior. Podem evitar-lo cercant curosament el millor pas a les parets de la dreta, abans del collet.
Un altre pas de grimpada més fàcil (II+) que el primer, ens deixa al planell del cim.

Cavall Bernat (840 m)
Coronat per una creu de ferro. Retornem sobre els nostres passos baixant per la canal fins a la base. Tenim dues opcions: Tornar al Portell de la Roca Mitjanera o marxar en sentit contrari (E), resseguir en pujada una lleixa al peu de la cinglera meridional del Cavall fins a la Roca dels Esperits i davallar fins al Collet de la Terra Blanca on cal prendre PR-C 96, a mà esquerra.
Optem per la primera opció i, un cop al Portell baixem en direcció a la Font del Bullidor.
El camí d’aquesta drecera que passa als peus del Morral d’en Voltes, és ben fitat però força emboscat. Recomanem la segona opció, amb visita obligada a la foradada Roca dels Esperits.

PR-C 96 (620 m)
Bifurcació no indicada. Anem a l’esquerra, en baixada.

Font del Bullidor (563 m)
Abastem la pista entre la carretera de Colldejou i el Coll del Guix. La seguim fent dreceres i bona estona en paral·lel, per camí ben fressat, fins que ens n’anem separant. Voregem pel marge unes feixes de conreu fins la carretera.

T322 (388 m)
La creuem. Indicador del PR-C 96. Per un camí paral·lel mig perdut, tornem al punt de sortida.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Volta al Racó de la Dòvia

Per les Crestes de la Seda, el Collet dels Collivassos i retorn pel Camí dels Solans

Distància 12 km
Desnivell acumulat 762 m
Nivell de dificultat difícil
Data 8 d’octubre de 2014
Cartografia Ed. Piolet: Llaberia (1:25000)

Itinerari que segueix el Tomb de la Dòvia, sense passar pel poble de Llaberia.
Bona senyalització horitzontal i vertical, diversos penells d’orientació i camins en general ben fressats. Grimpades sovintejades al tram de pujada i diversos passos equipats ens aconsellen qualificar-lo de difícil tot i que no ha de suposar cap problema per gent avesada a muntanya.
Sense assolir cap cim (opcionalment podem enfilar-nos al Mont-redó), el camí per crestes, graus i cingles ens resultarà d’allò més plaent.
Val la pena dedicar bona estona a visitar Pradip (El Prat per la gent del país), el seu castell i el nucli antic. I conèixer la història dels Dips, emblemàtics gossos assilvestrats que formen part del nom del poble i que la llegenda i la literatura han assimilat a bèsties ferotges i vampirs.

Accés
Arribem a Pratdip per la C44 des de l’A7 a l’Hospitalet de l’Infant, en direcció a Vandellós. Prenem a mà dreta la T318 i desprès a l’esquerra la T310. Deixem l’accés principal i, en direcció a Llaberia (T311), entrem al poble pel carrer de la Creu (esquerra) a la part alta.

Pratdip (250 m)
Baixem pel carrer de Santa Marina i, pel carrer Nou, anem a creuar el Barranc de la Dòvia i la carretera de Llaberia. Seguim el PR C-96 en direcció al Pla dels Marinons (rètols indicadors) i senyals groc i vermell (Dips), per pista enquitranada. La deixem poc més enllà per una de ciment a mà esquerra (rètols indicadors) fins que acaba front a l’accés a una finca, on prenem un camí a mà esquerra, pel costat de la tanca.
És un antic camí que conserva part del seu empedrat. Per entremig de marges de pedra ens enfilem fins al Pla del Marinons on sortim a un camí carreter que prenem a mà dreta i seguim uns 180 m.

Pla dels Marinons (415 m)
Deixem al camí carreter i el PR C-96 per un corriol a mà esquerra (rètols indicadors) en direcció a les Crestes de la Seda. Camí ben fressat i senyalitzat (groc-vermell) que puja fort vers el N. La cresta es mostra ben evident davant nostre en aquesta direcció. Aviat el terra ennegrit ens fa adonar que passem pel costat d’una antiga carbonera.
Grimpem per passos fàcils (II), un amb sirga d’ajuda, i poc exposats. Excepte un d’horitzontal, protegit també amb sirga.
Atenyem una balconada on hi ha un penell d’orientació i, per camí menys costerut, un segon mirador amb una altre penell.

Pas dels Ciscus (700 m)
Una escletxa equipada amb cadenes ens ajuda a superar una mola. Podem esquivar aquest pas per un camí que circumval·la per l’esquerra.

Morral de la Seda (708 m)
Una altra mola ens barra el pas. Just abans d’enfilar-nos-hi prenem un poc definit corriol que baixa a mà esquerra (punts blaus). (1)
Travessem la tartera de dejecció d’una primera canal i, pel peu d’un morral, ens adrecem a la veïna per terreny inestable, camí rost i poc definit on ens cal estar molt atents als senyals de pintura.
Emprenem la segona canal amb tendència a l’esquerra. Grimpem de nou (II) i aviat albirem l’estrep i la cadena que ens ajuden a superar la lleixa del darrer tram. Fàcil però amb certa exposició.

Portell de les Canals (730 m)
Superat el mal pas, a l’embut de la canal, seguin vers el N sense camí definit, fins atènyer un corriol que prenem a mà esquerra i seguim vers el N passant per sota de l’evident Punta del Set i Mig que deixem a la dreta.

Font de Mont-redon (760 m)
Gran abeurador. Recuperem els senyals groc-vermell i seguim el camí ben fressat que revolta la falda ponentina del Mont-redon, proper a la cinglera sobre el Racó de la Dòvia. Ens en apartem lleugerament per visitar una curiosa formació (El Rovelló?) que, de lluny i per un efecte òptic, pot semblar un pont de pedra natural.

Coll de Mont-redon (816 m)
Cruïlla de camins amb rètols indicadors. Dels dos camins que marxem vers el N, deixem el de la dreta que puja a la Punta de Fornells. Anem a l’esquerra, en baixada, a revoltar la capçalera del torrent (Portell de l’Heura, rètols indicadors) on girem 90º a l’esquerra (W) en direcció al Collet dels Collivassos.
Anem superant els diversos plecs que es despengen des de la falda de la Miranda sobre el Racó de la Dòvia.

Collet dels Collivassos (809 m)
Cruïlla de camins, rètols indicadors i penell d’orientació. Marxem vers el SW per camí ben definit, seguint el PR C-90.

Bifurcació (715 m)
Poc abans del Coll de la Bassa de les Fonts abandonem el camí (2) davallant per un corriol poc definit a mà esquerra (rètol indicador), seguint encara el PR C-90 en direcció al Portell de la Dòvia.
Passem per la Font del Ferro (rètol, surgència sota una roca).
A la propera bifurcació, al mig de la clotada, anem a la dreta en pujada, deixant el PR que davalla al Racó de la Dòvia.

Portell de la Dòvia (712 m)
Cruïlla de camins i antics rètols indicadors. Anem cap el S, en direcció al Portell del Carreter, seguint el sender (senyals verds i grocs) que ve del Coll de la Bassa de les Fonts.

Portell de Carreter (sup) (670 m)
Girem 90º a l’esquerra baixant en fortíssim pendent per entremig de la torrentera. Just al començament hi ha un tram equipat amb sirga. Atenció: és fàcil saltar-se aquesta desviació i pujar per l’altre vessant per on sembla que el camí continua fins que es perd.

Portell del Carreter (inf) (563 m)
Bifurcació indicada. Rebutgem al camí de l’esquerra que mena a la part inferior del Portell de la Dòvia. Anem a la dreta en direcció al sender dels Solans, seguint els senyals verd-groc.
Vers el S, pel camí de la Forestal, passem al peu dels Cingles de la Brancana.

Drecera de Cal Zenon (556 m)
Bifurcació indicada. Continuem recte vers el S, rebutjant el camí que baixa a mà esquerra.

Pla del Zenon (570 m)
Bifurcació indicada. Continuem recte vers el S, rebutjant el camí que marxa per la dreta, al peu dels cingles de la Grallera, cap al Barranc de l’Aguiler.

Portell de l’Estudiant (512 m)
Li ve el nom d’un mas proper i dóna accés al grau homònim. Desprès d’un pas protegit amb sirga, passem per un collet al vessant ponentí d’un crestall, al peu del qual el camí baixa amb fort pendent. Més endavant s’ajau a l’alçada del Claper del Nolla.

Mirador dels Solans (423 m)
Penell d’orientació amb Pratdip a la vista. Deixem al camí del grau per continuar a mà dreta, baixant en fortíssim pendent pel camí dels Solans.
Arribem al pla i seguim una rasa pel costat de l’accés a una finca.

Carretera de Llaberia (270 m)
Indicador del Sender dels Solans. La creuem i, pel carrer de la Creu, retornem al punt de sortida.

  • (1) Si volem esquivar el Portell de les Canals, podem seguir camí enfilant-nos pel Morral de la Seda i, passada la forcada del Pas del Porc Senglar, per terreny planer, anem a l’esquerra a la propera bifurcació indicada, fins a la Font de Mont-redon, guiats pels els senyals groc-vermell.
  • (2) Podem optar per anar a la dreta fins al coll, saltant-nos el pas pel torrent i clotada del Portell de la Dòvia.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

De l’Ampolla a l’Ametlla de Mar

L’Ampolla, el Perelló i l’Ametlla de Mar pels camins de ronda (GR-92)

Distància 16 km
Desnivell acumulat 275 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 1 de novembre de 2013
Cartografia ICC (1:50.000)

Fàcil i llarga passejada seguint un dels trams del GR-92. El desnivell acumulat és difícil de calcular. Malgrat que no hi ha grans ni sobtats pendents i en conjunt resulta suau, tot l’itinerari és un pujar i baixar constant per la dent de serra de l’orografia del Golf de Sant Jordi.
Cal comptar amb l’avantatge afegit de començar i acabar en poblacions amb estació de tren i disposar d’una freqüència horària acceptable.
Bona part de l’itinerari va ran de mar i mai s’allunya gaire de la línia costanera. Passareu per una munió de platges, cales i caletes: rocalloses, de còdols o sorrenques. Per això no és gens recomanable realitzar-lo en ple estiu. O en dies de maror. O quan bufa el vent de dalt, mestral o cerç, tant habitualment fort en aquestes contrades.
Algunes raconades conserven encara cert encís, però no espereu paratges idíl·lics: bona part d’aquest litoral és densament urbanitzada i també aquí hi trobareu bons exemples del producte d’aliar cobdícia i política.
Pel que fa al camí també hi trobareu diversitat de situacions. Trams absolutament urbanitzats, alternats amb corriols i senderes i altres on el camí de ronda ha sigut curosament arranjat. Però també indrets on no n’hi ha o, si n’hi havia hagut, se l’ha emportat alguna llevantada.
La senyalització és en general deficient. Especialment la vertical. En travessar zones tant concorregudes fa que hi hagi nombroses cruïlles i ramals, no sempre ben senyalitzats. Cal estar atents i, si passades unes desenes de metres no recupereu els senyals del GR, aneu per mal camí, torneu enrere.
Per aquesta mateixa raó és difícil fer una ressenya acurada de l’itinerari que no resulti carregosa.

Nota: la durada total del recorregut cal escurçar-lo en poc menys d’una hora, temps que vàrem perdre errant el camí entre Cala Garretes i Cala Moros i retornant per a localitzar el correcte. Es van ajuntar una senyalització enganyosa amb el fet que el GR te un nou traçat, diferent del que vàrem obtenir de la pàgina de la FECC. El temps efectiu de marxa, descomptant parades, està sobre les 4h 30’.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Capafonts-Vilaplana-Capafonts

Itinerari circular dividit en dues jornades pel sector meridional de les Muntanyes de Prades en el que creuarem dues vegades la Serra de la Mussara.
“Mare, si marit em dau
no me’l dau de la Mussara
que la boira sempre hi jau
i és terra que no m’agrada…”

Si be està realitzat partint de Capafonts, també es pot realitzar perfectament iniciant-lo a Vilaplana.

Cova de les Gralles

Accés
Accedim a Capafonts per la carretera TV-7041 des d’Alcover o per la T-704 des de Prades.

CAPAFONTS-VILAPLANA

Pel Picorandan, la Febró, la Mussara i el cingle de Campanilles

Distància 14,3 Km
Desnivell acumulat +646 -973m
Nivell de dificultat moderat
Data 13 d’abril de 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

En aquest primer tram visitarem indrets tant característics com el Picorandan, el barranc de la Cova del Corral, els avencs de la Febró, l’antic poble de la Mussara o el cingle de Campanilles.

 Capafonts (739m)
Partim de l’Oficina de d’Informació, al nord del poble, seguint la carretera de Prades que deixem a mà esquerra (WSW), entremig de dos revolts molt pronunciats, per prendre un camí carreter paral·lel.
A l’alçada d’un mas i pel seu accés, anem a creuar la carretera. Continuem a l’altre marge per una drecera que n’estalvia una llarga marrada. La tornem a travessar i continuem paral·lels, pel corriol, fins al coll de Capafonts.
Al coll atenyem el Camí dels Motllats, camí carreter per on transcorre la variant 5 del GR 65, que seguim a mà esquerra (SE). Ens en apartem lleugerament per assolir el cim.

Picorandan (991m)
Vistosa mola de parets verticals a la cara nord que contrasten amb el suau llom meridional.
Com un balcó abocat a la capçalera del riu Brugent, hi gaudim d’una vista a vol d’ocell sobre Capafonts. Albirem bona part de les muntanyes de Prades, especialment vers el nord: des dels rogencs cingles de l’Abellera i el Tossal de la Baltasana fins a la Mola d’Estat. L’altiplà dels Motllats, la Serra Plana, el Serret del Malesporgat fins al cim de la Mussara.
Davallem als plans de l’Ermitanet creuant el GR. Anem a passar vora un dipòsit d’aigua per incendis, i sortim a una pista que prenem a l’esquerra.

La Creu de Ferro (933m)
Deixem la pista per un camí, indicat a mà dreta en direcció a la Febró, que baixa al Barranc de la Cova del Corral, una balma que podem albirar des de la capçalera.
En una raconada ben ombrívola hi ha la font del Bassi i, poc més enllà, podem prendre un corriol paral·lel a mà dreta que mena a la balma obrada coneguda com la Cova del Corral.
Continuem per camí ben definit pel marge dret del barranc, fins a sortir a la carretera de Prades a la Febró, que prenem a mà esquerra i seguim fins a la font.

Font del Pubill (740m)
Ben condicionada i de generosa déu a la capçalera del riu Siurana.
Ara seguim el PR-C 87 (d’Arbolí a la Mussara) prenent la pista de la Foradada (SE) que deixem, a l’alçada d’un viver, per una altra a mà dreta (SW).
Abandonem la pista per un ombrívol camí a mà esquerra que, pel Grau del Avencs, ens mena fins als Avencs de la Febró, d’obligada visita.
Per camí ben definit anem fins al Pla de l’Agustenc, on creuem el GR 7 i, per pista, baixem a travessar la carretera de la Mussara, passant pel costat de la Font del Prat (viver).

Refugi de la Mussara (965m)
Partim fins a les ruïnes del poble de la Mussara, on enfilem a la Punta de les Airasses, privilegiat pedestal que ens ofereix una dilatada panoràmica. Al peu un rètol senyala el camí de Vilaplana pel camí de les Campanilles. Tal com feien els antics camins, venç el cingle i en salva el desnivell buscant les raconades menys costerudes.
Baixem a creuar la pista que recorre l’ample lleixa al peu del Cingle Blanc, salvem el Cingle de Campanilles, creuem el camí de la Cingla i anem deixant enrere el Cingle Roig fins a les Sorts on abastem un camí carreter que, entremig de feixes d’ametllers i avellaners i pel costat de la Font de les Creus, ens deixa al dipòsit vell de Vilaplana.

VILAPLANA-CAPAFONTS

Pel camí de les Tosques, el grau de Racons, la font Nova i el barranc de l’Horta

Distància 13,4 Km
Desnivell acumulat +924 -592m
Nivell de dificultat moderat
Data 14 d’abril de 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

Aquest segon tram ens permetrà passar per molts indrets interessants com el camí i torrent de les Tosques, l’Hospital dels Carlins, els Motllats, el Pont de Goi, la Cova de les Gralles, la font de la Llúdriga i el barranc de l’Horta.

 Vilaplana (376m)
Des del dipòsit vell sortim del poble vers el nord. Passem pel costat de la font de les Creus, creuem el torrent de les Tosques i seguim una pista entre feixes d’avellaners, ametllers i oliveres. A la bifurcació indicada, anem a la dreta, (camí de les Tosques), buscant i resseguint el marge dret del torrent.
Quan la pista acaba, continua (dreta, N) per dins la pineda un camí de bast, que conserva en bon estat trams empedrats, guardat de tant en tant per parets de pedra seca, encara pel marge dret del torrent e les Tosques.
Creuem a l’altra riba, trobem un bonic salt i el corresponent gorg. Després un curt tram d’esglaons tallats a la roca i, poc més amunt, una bifurcació indicada que prenem a l’esquerra (W), en direcció a la Mussara, tornant a creuar el torrent.

Mas de l’Adrià (790m)
Bifurcació indicada. Les ruïnes d’aquest mas son a poc menys de cent metres a l’esquerra, en direcció a la Mussara. Anem a la dreta (NE) cap al mas de Morenet.
Nova bifurcació indicada. Deixem el camí del mas de Morenet i anem a l’esquerra (NE) cap al Grau de Racons i el mas d’en Joan Pau, passant per les ruïnes del maset de les Tosques.
Creuem el Barranc de l’Encens (1) i enfilem el Grau de Racons.
A mitja pujada, una bifurcació a mà dreta en pocs metres ens porta a l’Hospital dels Carlins i final de la ferrada de la Trona.
Sortim del grau (rètol indicador) i anem a buscar (N) una pista que puja a la carretera. Continuem pujant per l’altre marge per un sender aixaragallat. Obviem una bifurcació a l’esquerra i aviat atenyem una pista que prenem a mà dreta (E, bifurcació indicada), en direcció a Mont-ral. Mig quilòmetre més enllà, nova bifurcació.

Coll de la Creu del Pastor Nogués (1017m)
Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra (N) direcció a Prades, en baixada.
Encetem el tram dels Motllats, vast altiplà on hi conflueixen nombrosos camins. Com que en seguim diversos i fem dreceres, resulta exhaustiu fer-ne una descripció acurada, pel que és millor guiar-se pel mapa o pel GPS en direcció a la Font Nova.

Font Nova (984m)
De déu irregular que sovint s’estronca.
Bifurcació indicada. Anem a l’esquerra cap al Pont de Goi (2).
Trobem més bifurcacions, totes ben indicades al Pont de Goi, un arc natural que passem per sobre i continuem camí per sota l’ull, baixant en direcció al barranc de la Font Nova.
A la següent bifurcació anem a l’esquerra (3) amb el barranc a baix a la dreta on, al fons, hi podem albirar la gran volta de la Cova de les Gralles.
Nova bifurcació indicada: tenim l’opció de baixar a la llera (dreta) per visitar la cova o continuar camí (esquerra). Després de la cova retornem a aquest punt.
Dos-cents cinquanta metres més avall, nova bifurcació. Tiraríem de dret si no volguéssim anar a la Font de la Llúdriga. Baixem a mà dreta.
Camí de la Llúdriga. Nova bifurcació indicada. De nou a mà dreta fins a la font.

Font de la Llúdriga (760m)
Generosa surgència a la confluència dels barrancs de la Pixera i de la Font Nova, que a partir d’aquest punt rep del nom de l’Horta. Es considerada com el naixement del Riu Brugent.
Podem continuar per pista (camí de la Llúdriga) o per un corriol ben fressat que ressegueix el barranc pel marge esquerre. Optem per la segona que, més avall, ens deixa sobre el camí que abans hem descartat. El seguim fins a la carretera i ens enfilem a Capafonts pel vessant llevantí.

  • (1) Si continuem pel llit del barranc seguint unes fites trobarem l’inici de la ferrada de la Trona.
  • (2) Una ruta alternativa prou interessant és anar a la dreta, per la Cova del Grèvol i la Foradada, fins a Capafonts.
  • (3) Si ens apartem una mica del camí i baixem en direcció al torrent podrem situar-nos sobre la Cova de les Gralles.


Itinerari complet sobre mapa de l’ICGC


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Tossal de la Baltasana

Des de Prades pel Coll del Bosc. Retorn per la Mare de Déu de l’Abellera i la Foradada.

Distància 11,25 km
Desnivell acumulat 438 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 28 de març 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

Tossal de la Baltasana

Itinerari circular per la falda de migdia del Tossal de la Baltasana (1200m), sostre comarcal de Baix Camp i la Conca de Barberà, partint de la Vila de Prades pel Camí dels Colomers i retornant per les Coves d’en Pere, la Roca del Grínjol, el Coll Serafí, la Mare de Déu de l’Abellera, Sant Roc,  el llac de Prades, la Foradada i Sant Antoni.

Als voltants del Tossal de la Baltasana hi subsisteix la única comunitat de Roure Reboll de Catalunya. Tanmateix nosaltres en vàrem poder contemplar pocs exemplars, malalts i en franca regressió front el pi roig. Tal vegada al barranc del Titllar (que pensem visitar properament) la població d’aquesta espècie sigui més nombrosa.

És una ruta fàcil que transita bona part per pistes forestals i que podria fer-se en una matinal.

Prades. Carrer dels Colomers (949m).

Ampli espai d’aparcament a l’esquerra de l’entrada del poble per la T-700. Comencem a caminal carrer amunt (NE).

GR 171

Deixem el Carrer dels Colomers per seguir a l’esquerra el GR 171 (senyals).

Seguint els senyals del GR deixem a mà dreta el carrer d’Enric Morera i pugem pel d’en Pep Ventura.

Camí dels Colomers (991m)

Prenem a mà esquerra el Camí dels Colomers per un corriol ben fressat (senyals GR). El camí s’enfila en moderat pendent (NE) fins abastar un camí carreter que ve de la Bassa de la Font de la Salut pel que continuem en la mateixa direcció (NE) fins a pocs metres del coll.

Coll del Bosc (1096m)

Poc abans d’abastar-lo ens desviem (rètol indicador i senyals de GR) a mà dreta per un corriol en fort pendent amorosit per curtes llaçades fins al cim del Tossal.

Tossal de la Baltasana (1200m).

Coneguda localment com la Torre. Sostre comarcal i partió del Baix Camp (Prades) i la Conca de Barberà (Vimbodí i Poblet). Vèrtex geodèsic, taula d’orientació (instal·lada pel Centre de Lectura de Reus)  i instal·lacions de telecomunicacions. En dies clars s’hi gaudeix d’una bona panoràmica.

Seguint el GR baixem per una pista ben arranjada vers el ENE. Deixem a mà esquerra la que per la Font dels Obis baixa al Coll del Bosc.

Deixem el GR 171 (1151m)

Ben aviat deixem el GR i la pista per la que venim per prendre’n una a mà dreta vers en SE.

Abans que la pista descrigui un ampli revolt en sentit contrari a les busques la deixem a mà esquerra per enfilar-nos per un camí a les Coves d’en Pere.

Coves d’en Pere (1170m)

Gran masia troglodítica abandonada amb diverses dependències independents per habitatge,  cleda u altres usos. S’observen, a la llinda de la balma més gran, els forats on deurien reposar les bigues que eixamplaven l’espai habitable fins als murs de la façana principal. A la part de migdia disposava d’una àmplia era enllosada.

Retornem a la pista marxant vers el NE fins a un pronunciat revolt a mà dreta.

Cruïlla (1160m)

En un pronunciat revolt a  mà dreta deixem la pista per un camí a l’esquerra vers el N. Cal estar molt atent dons, 80 metres més enllà surt un poc definit corriol que mena a la Roca del Grínjol que visitarem a tornada.

Tornem a sortir a una pista que prenem a mà esquerra fins a la propera font.

Font del Mas d’en Pagès (1145m)

Restaurada el 2002. Raja amb deu minsa. Tornem sobre els nostres passos atents a la cruïlla cap a la Roca del Grinjol.

Roca del Grinjol (o del Gríngol) (1160m)

Moleta rocallosa isolada de parets verticals que recorda un Cavall Bernat. Sembla que serveix com a partió de terme. Una escatològica llegenda n’atribueix l’origen al temps dels carlins. A prop hi ha les restes de diversos pous de glaç com el del Gringol o el del Celestino.

Retornem a la pista i comencem a baixar resseguint el Barranc dels Bassots.

Cruïlla (1134m)

Passat el Mas del Violinista que ens queda a mà dreta, rebutgem un ramal de pista que s’enfila per l’esquerra.

Deixem la pista (1047m)

Quan la pista creua el barranc, la deixem per un camí a ma esquerra que ens deixa al proper Coll del Serafí.

Coll del Serafí (1154m)

Cruïlla de camins i bassa d’aigua per als incendis. Prenem la pista a mà dreta, vers el S. Més avall rebutgem un ramal a mà dreta que, per la Bassa de la Font de la Salut i el camí Vall de Montblanc ens retornaria a Prades fent drecera.

Força més avall trobem a mà dreta la Caseta del Pocurull (ruïnes). Desprès la pista va girant a la dreta als peus del primers contraforts del Cingles de l’Abellera. Vers el SE podem albirar la Vall del Riu Brugent amb Capafonts, la Mola del Picorandan, el Barranc de l’Horta i els Motllats.

Roca dels Corbs.

Als peus de la Roca dels Corbs s’acaba la pista i, baixant unes escales, continuem per un antic i ben definit camí, a mitja alçada de la cinglera.

Quan atenyem una llarga balma vermellosa, ja tenim a sobre l’ermita de l’Abellera.

Mare de Déu de l’Abellera (997m).

Situada en un bell indret, una balma a mitja alçada de la cinglera i amb una magnífica vista sobre la vall del Riu Brugent. Hem llegit que cap el 1484 hi visqué fra Bernat Boïl, primer vicari apostòlic de les Índies que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica. L’ermita actual sembla però que data de 1570 amb diverses reformes posteriors que han conservat però la seva senzillesa i harmonia.

Habitualment és tancada. Per a visitar-la cal demanar-ne la clau a Prades.

Ben a la vora hi ha un berenador. Continuem per la carretera asfaltada que ens mena fins a l’ermita de Sant Roc.

Sant Roc (1018m) Petita ermita en mig del pla, al coll del mateix nom. Vers el NE, del costat de la carretera surt un poc perceptible al començament. Els seguim una metres fins que una fita a mà esquerra ens indica una drecera.

Drecera (1105m). Un embardissat corriol baixa fort en direcció a la capçalera del Llac de la Foradada (o de Prades). Aquesta drecera ens estalvia una marrada per la capçalera de la torrentera.

Per la riba nord de l’estanyol recuperem  el camí i seguint-lo ens mena fins a la roca Foradada.

Roca Foradada (980m).

La Roca Foradada es situa sobre un aflorament de materials anomenats roques vermelles formades per gresos i conglomerats amb matriu sorrenca vermella. Aquestes roques van originar-se per sedimentació fluvial en un ambient torrencial. Aquests tipus d’aflorament és força freqüent, tant a les Muntanyes de Prades i del Montsant com a d’altres contrades. Sovint per damunt de les roques vermelles n’hi podem veure altres d’aspecte ben diferent de color gris clar i aspecte massís, que sovint donen lloc a cingleres. Son calcària originades per sedimentació marina.

Bona part de les edificacions de Prades com l’Església de Santa Maria la Major s’han bastit amb aquesta roca rogenca. Per això a Prades també se la coneix com la Vila Vermella.

Retornem a Prades per un ampli i ben arranjat camí tot visitant de passada l’ermita de Sant Antoni.



Els Motllats, cingles i coves

De Mont-ral a la Foradada de Capafonts

Distància 15 km
Desnivell acumulat 719 m
Nivell de dificultat moderat
Data 17 de gener 2013
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25.000)

Foradada de Capafonts

Itinerari circular al peu dels cingles entre Mont-ral i Capafons basat, amb algunes variacions, en el publicat a la segona edició de la guia Les Muntanyes de Prades d’Ignasi Planas de Martí (Cossetània, col·lecció Azimut, nº 22, recorregut nº 8).

Els Motllats son un altiplà al bell mig de les Muntanyes de Prades, entre els rius Brugent i Glorieta i les comarques del Baix i l’Alt Camp. Conformen una superfície considerablement plana de cinc quilòmetres quadrats a més del mil metres sobre el nivell del mar, envoltada de cingleres on la l’erosió càrstica ha format coves, avencs, roques foradades i profunds barrancs.

Juntament amb les foradades de Mont-ral i de Capafonts a cada extrem de la ruta, recorrerem bona part dels cingles i visitarem l’accés d’algunes de les coves i raconades més característiques de la zona.

Malgrat transitar proper a cingles, amb terreny sec i sense boira, la ruta és fàcil. No hi ha passos difícils i tots els camins son ben fressats. Però cal estar molt atent a les indicacions o al mapa dons hi conflueixen molts camins que poden procurar-nos marrades innecessàries. Per això l’hem qualificat moderada dificultat. Eviteu el pic de l’estiu i porteu força aigua. No us refieu de les fons, la natura calcària del terreny fa que sovint no ragin.

Tingueu en compte que la cobertura de GPS a les cingleres sovint resulta pobre i pot induir a l’error. Per aquest motiu les lectures d’alçada dels punts d’aquest track poden diferir sensiblement de la realitat. La seva posició però, s’ha corregit manualment sobre mapa topogràfic (1:5000) i ortofotomapa de l’ICC per tal de que difereixi el mínim possible de la realitat.

Està realitzada i descrita en el sentit de les busques del rellotge, però podeu fer-la perfectament en sentit contrari. Ho varem escollir així per estalviar-nos la ventada prevista per aquell dia. L’horari total pot escurçar-se considerablement. Varem dedicar força estona a la visita a les coves i varem encigalar-nos de valent localitzant la de la Moneda. Podeu escurçar renunciant a la Punta del Barrina i, solament si ja la coneixeu, a la Foradada de Capafonts. En canvi podeu allargar-ho visitant el Racó i avenc del Teix.

Si en teniu ocasió val la pena visitar les tres coves íntegrament, però això ja exigeix dedicar-hi una jornada i equip adequat. Per escurçar l’itinerari cal pujar per la ferrada de la Cova. Al final de la ressenya hi trobareu un àlbum d’aquesta activitat.

Mont-ral (850 m)

Pugem al poble encimellat de Mont-ral des d’Alcover per la TV-7041. Aparquem a la Plaça de l’Ajuntament, just acabada la carretera a l’entrada del nucli. Comencem a caminar vers el NW pel carrer Arrabal Baixa.

A mà esquerra marxa el GR 7 que baixa al Clot de l’Aixàviga. Continuem per la pista vers el NW. Rètols indicadors: Farena/La Riba.

Deixem la pista per la que veníem, per on marxa el PR C-20 i que baixa a Farena per pujar per una mal pavimentada a l’esquerra. Rètols indicadors: Cova de la Moneda, la Foradada, els Motllats. L’abandonem al cap de pocs metres per un corriol a mà dreta un camí ben fressat. Senyals grocs i blaus. Marxem per l’obaga, entre alzines i boixos, vers l’W en pendent entre moderat i suau.

Punta Coroneta (918m)

Ens desviem lleugerament del camí per enfilar-nos per l’esquerra a un roquissar.

Bon mirador on podem albirar-hi a l’E el turó de Mont-ral, al S la clotada de l’Aixàviga, l’àmplia olla que conforma la capçalera del riu Glorieta i a l’W els cingles meridionals dels Motllats que recorrerem íntegrament pel seus peus.

Som a l’extrem llevantí del Serret dels Avencs.

Continuem vers l’W per l’esquenall del Serret, entre la pineda. Unes fites indiquen a mà dreta un corriol ben fressat que baixa al Recó del Teix. Seguim recte.

Cruïlla en Y. Per diversificar l’itinerari prenem el ramal de l’esquerra. També podríem marxar pel de la dreta (seguint els senyals grocs i blaus) que és el camí de retorn i mena igualment a la Foradada de Mont-ral passant per la Font del Moro.

Ben aviat rebutgem a l’esquerra el camí que baixa al Bosquet. Anem a la dreta.

Veiem al davant un esperó rocallós del que se’n separa, ben vistosa, una agullola. A sota mateix hi ha la Foradada. Deixem a l’esquerra el sender que hi puja pel solell i ens hi enfilem pel de la dreta, per l’obaga. Aviat albirem el ullal del pont de pedra.

Foradada de Mont-ral (970 m)

Bonic pont de pedra a l’esperó més llevantí dels Motllats que aquí formen una mena de punta de llança encarada a sol ixent.

Recuperem els senyals grocs i blaus i continuem pel peu del cingles (anomenats en aquest tram los Cinglets), pel cantó solell i camí fressat i planer vers el SW.

Ben aviat travessem un nou pont de pedra conegut com la Foradada Petita o Foradadeta. A mà dreta en una cavitat del rocam hi ha un petit aixopluc.

Coves de Mont-ral, del Cudó i ferrada del Grau de la Cova (960 m)

Abandonem provisionalment el camí enfilar-nos a mà dreta (fites) per un llom rocallós (curta i fàcil grimpada) i ens atansem a la base del cinglot. Per terreny descompost i fort pendent anem a la dreta, cap allà on el cingle retrocedeix, a buscar el la base de la canal.

Boca superior de la Cova de Mont-ral. Una cadena en facilita l’accés. Petita boca d’accés taponada per un bloc que obliga a fer contorsionisme. Després s’eixampla per un passadís alt i estret que acaba en un primer ressalt d’uns 3 metres equipat per rapelar.

Cap a la dreta (mirant de cara al cingle), a pocs metres de la boca de la cova hi ha el començament de la ferrada de la Cova. Fou equipada el 2009 per Skapat (J. Vallvé). És curta i fàcil i puja al fil del cingle. Per aquí podem escurçar l’itinerari dons un cop dalt podem anar a buscar un corriol que prenent-lo a mà dreta ens menaria al proper Portell del Bosquetà per on retornar a Mont-ral o anar a la Cova de la Moneda.

Retrocedim sobre els nostres passos però seguim a peu del cingle cap a l’W. A uns cinquanta metres de la boca superior de la cova hi localitzem fàcilment la boca inferior. És un esvoranc considerable a la part superior del qual hi ha la sortida pròpiament. Si ens hi fixem hi albirarem una instal·lació per rapelar.

A 25 metres de la boca inferior de la Cova de Mont-ral hi ha la gran boca de la del Cudó que s’endinsa lineal i planerament tot estrenyent-se alhora fins a un punt on s’obre un pou d’uns 15 metres equipat per rapelar.

Aquesta cavitat, coneguda també com a cova de l’Aixàviga, és ressenyada en alguns mapes com a del Codó.

Retornem al camí i prosseguim vers el SW perdent alçària, força separats del peu del cingle on hi albirem la gran boca d’una cova o balma. Després d’un replec, sota el cingle de l’Abellera comencem a pujar fort. Passem una llesca de pedra protegida per un passamà i abastem per entremig d’una agullola el Portell de l’Abellera.

Portell de l’Abellera (965 m)

Davant nostre s’obre el Racó de Sant Pere, a la capçalera del Barranc de la Fou, i al seu darrera s’alça el tossal on hi ha la punta del Barrina.

Deixem a la dreta el camí que marxa cap a la planúria dels Motllats i travessem, sense traç definit ni fites, el llit del barranc de la Fou fins abastar un corriol transversal ben fressat (on recuperem els senyals grocs i blaus) que prenem a mà esquerra, tot encerclant el barranc de la Fou en sentit contrari a les busques.

Portell de la Cova de la Bruixa (985m)

Gaudim d’una bona perspectiva de tot el camí recorregut, albirem Mont-ral, la Foradada, la cova del Cudó i els cingles.

Deixem a mà esquerra diversos ramals del mateix camí que, pel marge dret del barranc, baixen al Bosquet.

Abandonem el camí principal per atansar-nos a la Punta del Barrina. Unes fites ens assenyalen un corriol que marxa a l’esquerra vers el SW. Ben definit i fitat al començament, va desdibuixant-se entre l’espessa bosquina. Fites escadusseres ens ajuden a no perdre’l.

Punta del Barrina (1014m)

És considerat el sostre comarcal de l’Alt Camp. Des d’aquí eixamplem l’horitzó del que albiràvem fins ara fins a la Mediterrània, els cims de la Mussara i del Puig Pelat i el barranc de la Font Fresca.

Retornem al camí principal a l’alçada del Portell de la Bruixa i prosseguim vers l’W primer i el SW desprès.

Altiplà dels Motllats (> 1000m)

Malgrat que en aquest punt el bosc no ens ho deixa veure, som a l’altiplà dels Motllats que anirem travessant des del vessant del Glorieta, del que venim, al del Brugent.

Diverses pistes i camins creuen aquesta gran planúria de prop de 5 km2 turmentada pel vent. El seu sòl esponjós, engoleix l’aigua que brolla, torrenteres avall, cap a les fonts del Glorieta i del Brogent. En aquest paratge on s’hi arrapen pins i alzines, encara hi podrem albirar feixes, marges i estances, avui ermes o enrunades, d’antics conreus de subsistència.

Travessarem en direcció NW i ens caldrà tenir el mapa ben a mà o estar atents al GPS per no fer marrades innecessàries dons, en aquest altiplà no disposem de referències clares que orientin el nostre rumb.

En una clariana (ruïnes d’un antic mas o estança) abandonem el camí  (i amb ell els senyals els senyals de pintura) que marxa cap a la Font Nova (sovint no brolla) per fer un gir de 90º vers el NW i prendre una pista a mà dreta.

Abastem una pista més ampla que prenem a mà dreta fent un gir de 90º vers el N. Més endavant l’abandonem per una altra a mà esquerra fent un gir de 90º vers l’W.

Tornem a canviar de pista per una menys trepitjada a mà dreta que marxa vers el NW.

Atenyem la pista que ve de la Font Nova i la prenem a mà dreta vers el N.

Comellar de l’Abeurada (975m).

Rètol indicador. Continuem per la pista principal que descriu un pronunciat gir a mà esquerra en direcció a la Cova del Grèvol i Capafonts.

Aquí podem escurçar l’itinerari prenent la pista que surt a la dreta vers el N on podem optar per anar a buscar la capçalera del Barranc de la Tarascona o, escurçant encara més, directament al Portell de la Mariàngela.

Passem vora una petita cabana-refugi metàl·lica i la pista esdevé corriol que, vers el NW, ens va menant per una àmplia lleixa a mitja alçada de la cinglera, pel marge dret del Barranc de la Pixera.

Durant aquest tram força planer, gaudim de belles vistes ‘a vol d’ocell’ del Barrancs de la Pixera, l’entreforc d’aquest amb el de la Font Nova que conformen el de l’Horta i el poble aturonat de Capafonts.

Cova del Grèvol

La part superior del cingle, anomenat de l’Escudelleta, és ben corcat de balmes i coves. La primera que trobem i que sembla la més gran i profunda és la del Grèvol (rètol), amb profusió de boix, però no pas grèvol. Més endavant les Balmes de l’Escudelleta, on hi ha la font del mateix nom (que no encertem a trobar).

Deixem la lleixa baixant per un grau on, en un replà, trobem la cruïlla al Portell de la Mariàngela (rètol).

Retornarem a aquest punt per prendre al camí que s’enfila a la dreta en direcció al Portell de la Mariàngela, però ara continuem per l’esquerra, camí avall amb trams empedrats, en direcció a Capafonts per visitar la seva Foradada.

Foradada de Capafonts (885m)

És una gran obertura en un dels contraforts del Puntal del Colomer a través de la qual ens apareix Capafonts. La imatge és de postal.

Vers el N, a l’altra banda del barranc de la Tarascona, podem albirar l’espadat del cingle de Pena-roja que haurem de guanyar. Retornem pel mateix camí fins a la cruïlla, on ara marxem cap a l’esquerra en fort pendent i camí ben fressat. Revoltem un esperó i, ja més planerament, ens entaforem al l’obaga del barranc de la Tarascona, entremig de densa vegetació.

Perdem alçària en direcció al llit del barranc al Racó de los Morterets. Abans de travessar-lo deixem a mà dreta un corriol ben evident que s’enfila fins a la planúria dels Motllats. Creuem el llit i tornem a enfilar-nos fort pel solell fins a guanyar el peu del llarg cingle de Pena-roja que anem resseguint en el sentit de les busques del rellotge.

Unes fites a mà dreta indiquen un pujador per entremig d’una esllavissada. Sembla que menen a un pas, un punt feble de la cinglera per enfilar-se a Pena-roja. Continuem per l’obaga dels Motllats, envoltats de vegetació densa però amb bones vistes sobre la vall del riu Brugent: Capafonts, la mola del Picorandan, els cingles rogencs de l’Abellera, la serra del Bosc de Poblet amb el Tossal de la Baltasana, la Moleta i els masos escampats arreu com el de Fortet.

Per camí, en general planer però amanit amb els alts i baixos dels replecs, abastem el portell de la Mariàngela.

Portell de la Mariàngela (948 m)

Deixem a mà esquerra el camí que baixa a la carretera de Capafonts (TV-7041) entre els punts quilomètrics 19~20 i continuem recte. El llarg esquenall de la Serra de l’Embestida es despenja cap a la vall vers el NE.

Poc més enllà deixem a mà dreta el camí que s’enfila a l’altiplà dels Motllats i continuem recte.

Desprès trobem a la dreta la Font del Rei, amb un brollador nou.

En tot aquest tram de camí, sempre a peu del cingle, resseguim una successió de llargues colzades i racons per salvar els barrancs que van despenjant-se cap al fons de la vall. Al racó del Ruques rebutgem a mà dreta un altre pujador al pla dels Motllats. I en entrar al racó del Gallarí ja podem albirar de nou Mont-ral.

El darrer replec important del cingle, és el racó del Bosquetà. En un primer tram el camí passa embalmat, passat el qual, al bell mig de la raconada unes fites indiquen un corriol poc fressat a mà esquerra que, pel Portell del Cremalló, baixa fins al Mas d’en Marc. Pugem suaument deixant un ben definit sender que s’enfila per la dreta cap al pla. Amb aquest canvi de rasant passada la raconada, si fins ara havíem transitat al peu de la cinglera, amb l’espadat a mà dreta sobre els nostres caps, a partir d’aquí ho fem pel fil del cingle de forma que tenim l’espadat a l’esquerra, sota els nostres peus i caminem quasi al mateix nivell que la planúria dels Motllats.

Cinc-cents metres més enllà tornem a deixar a mà dreta un altre camí que s’endinsa a la plana. I desprès de cent cinquanta metres més unes fites vora el camí i una inscripció a la pedra assenyalen la baixada a la Cova de la Moneda.

Cova de la Moneda (1003m)

Coneguda també com a cova de l’Àngel o dels Motllats. Desgrimpem uns metres cap a una lleixa per sota del camí al vessant nord del cingle. A mà esquerra localitzem una cavitat que forma petita foradada. Uns metres més a mà dreta ens deixen sota la còmoda entrada a la cova.

Recuperem el camí continuant vers el SE fins al proper portell del Bosquetà.

Portell del Bosquetà (1000m)

En aquest ampli portell, a l’extrem oriental dels Motllats on s’ajunten com una falca o punta de llança els cingles nord i sud, hi conflueixen diversos camins. A penes un centenar de metres separen un cingle de l’altre.

Anem a l’esquerra rebutjant a mà dreta el camí a la ferrada i la Cova de Mont-ral. Aquest camí, desprès d’un parell de colzades, mena al Pla del Bosquetà (o d’en Bruno). A la segona colzada un corriol poc definit a l’esquerra deixa sobre la ferrada del Grau de la Cova per on es pot baixar a la boca superior de la Cova de Mont-ral.

Perdem una mica d’alçària i a uns 25m trobem una segona cruïlla. Rebutgem el ramal de l’esquerra on un corriol, paral·lel al que hem vingut però més proper al cingle ens retornaria prop de la Cova de la Moneda. I també el de la dreta, que baixa a la Foradada de Mont-ral. Continuem pel del mig, per un llom, propers al cingle, en direcció a Mont-ral. Passats uns 80m abandonem el llom i, per bon camí, ens decantem cap al solell, baixant fort a la dreta. Aquí la cinglera ja no presenta els alts espadats i ens permet transitar-hi.

Nova cruïlla on anem a l’esquerra. Per la dreta, pocs metres més enllà podem optar per retornar a la Foradada de Mont-ral (de la que ja en podem albirar el seu ullal) o al camí paral·lel del Serret dels Avencs que hem fet a l’anada. Recuperem els senyals grocs i blaus.

Un centenar de metres més enllà deixem a mà esquerra un corriol poc evident inicialment (desprès més definit) que marxa vers el NE cap a l’obac Racó del Teix. A mà esquerra trobem la Font del Moro (rètol) i ben aviat atenyem la cruïlla on a l’anada hem optat per desviar-nos pel camí que ara surt a mà dreta. Retornem per l’esquerra desfent el camí d’anada fins a Mont-ral.



 Coves dels Motllats 01-maig-2013

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF