Arxiu de la categoria: Prades-Montsant-Serres del Mestral

Roc de Ponent i filó Atrevida

Itinerari geològic pel Bosc de Poblet 

Distància 9,7 km
Desnivell acumulat 714 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 3 de febrer de 2019
Cartografia Ed. Alpina i Ed. Piolet: Muntanyes de Prades (1:25000)
Recursos consultats «Els tresors geològics del Paratge Natural de Poblet» Albert Martínez i Marc Tudela. Itineraris Geològics.
  Tríptics itineraris 1 i 5 del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. DARP, Generalitat de Catalunya

Tres factors, paisatgístic, geològic i històric, fan interessant i recomanable aquest itinerari al nord de les Muntanyes de Prades. Seguirem bàsicament el nº 5 dels del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, amb una variant per enfilar-nos a la Torre del Moro.
Els camins són fressats, esporgats i indicats. No tindrem dubtes per seguir-los. Malgrat això, l’accés a la torre i la pujada per la tartera poden comportar una moderada dificultat.

Accés
Per la TV-700 entre l’Espluga de Francolí i Prades, un cop passat les Masies i el punt quilomètric 6, a l’alçada d’una creu monumental, prenem a mà esquerra la pista forestal pavimentada de la Vall de Castellfollit. Ben aviat atenyem l’àrea de lleure de la Roca de l’Abella, amb bon espai per aparcament.

Àrea de lleure de la Roca de l’Abella (567m)
Ben condicionada amb font, fogons i taules. Hi ha un punt d’informació del Paratge Natural. Creuem el barranc de Castellfollit per sòlides passeres i prenem un camí indicat a mà dreta vers el Grog. Aviat deixem una bifurcació a mà esquerra que és per on retornarem.

El Grog (575m)
Petit i bonic salt. A banda del cabal d’aigües superficials, el barranc rep l’aportació de diverses surgències que s’escolen pel rocam granític fracturat. És tributari del riu Sec que alhora desguassa al Francolí.
El tornem a creuar i sortim a la pista que seguim vall endins. Al marge hidrològic dret podem albirar la Roca Filosa, curiosa formació de tres blocs granítics apilats que l’erosió ha procurat una forma que recorda el fus d’una filosa.
Pocs metres més amunt deixem la pista per un ample camí a mà esquerra pel que baixem a creuar el barranc, de nou a gual. Per camí molt aixaragallat tirem enrere pel marge dret, deixant a mà dreta un corriol, fins atènyer el barranc de la Roca de l’Abella que creuem i seguim pel seu marge dret en fort pendent (E). A l’altre vessant s’alça el crestall de la Roca de la Mel sobre el que hi podem albirar la Torre del Moro.
Al peu de la Roca de l’Abella trobem un rotllo de sitja, o plaça de carboner. En trobarem altres durant l’itinerari. L’aprofitament de l’alzina per al carboneig ha sigut una activitat habitual de bosc fins a mitjans del segle passat.
Anem virant (S) i, més amunt, atenyem un pas protegit amb una cadena, passat el qual sortim sobre una explanada amb restes de cabanes, clapers i runams d’una pedrera.

Pedrera de l’Ester (722m)
És una de les diverses pedreres de pòrfir que hi ha al Bosc de Poblet, situades entre els barrancs de Castellfollit, de la Pena i de les Fargues. Explotaven els filons porfírics que, en contenir més proporció de quars i menys de feldspat que les altres roques granítiques, són més resistents.
Els picapedrers modelaven el granit i en feien llambordes de diversos tipus com els «adoquins», utilitzats per a l’empedrat de carrers. Hi podem observar els munts de residu, tot i que en bona part era utilitzat per al balast de les vies de tren.
La primera autorització documentada de l’explotació com a pedrera és de l’any 1902, al barranc de la Pena. Les més importants van tenir lloc a partir de l’any 1945 i van durar fins als anys 60.
Continuem camí pujant a guanyar (S) la carena de la Roca de la Mel, on trobem una bifurcació indicada. Anem a la dreta i, amb unes fàcils grimpades per l’ample crestall, no exemptes d’exposició, atenyem la torre. Per introduir-nos-hi ens cal revoltar per sota la paret nord i remuntar ajudats d’una sirga.

Torre del Moro (760m)
El castell de Castellfollit, popularment conegut com a Torre del Moro, és una construcció defensiva de la que se’n desconeix la història. És enclavat sobre la Roca de la Mel i envoltat d’espadats. Alguna hipòtesi apunta que es tractaria d’una fortificació musulmana relacionada amb el castell de Siurana, vinculat a dominis sarraïns.
Retornem a la cruïlla on continuem en direcció a la pedrera de la Font del Ginebre, baixant pel Barranc del Roc de Ponent i passant per un altre rotllo de sitja.

Pedrera de la Font del Ginebre (664m)
S’hi pot observar clarament l’explotació del filó principal pel gran esvoranc al rocam. Hi ha un penell informatiu sobre les pedreres. Aquí trobem l’itinerari geològic (el número 5 dels del Paratge Natural de Poblet) que parteix de la pista que tenim a baix a la dreta. Està senyalitzat amb estaques marcades amb el perfil del Roc de Ponent, que tenim just a sobre, i indicadors de «Itinerari Geològic». Seguim camí a mà esquerra enfilant-nos de nou en direcció al Roc. Aviat sortim sobre una tartera on el camí es difumina. Progressem cercant el millor pas entre els blocs granítics.

Aresta GER (800m)
Les torres i agulles granítiques de la vall, són un bon reclam pels escaladors. Hom diria que som al Pirineu si no fos per l’alzinar que ens envolta. La primera notícia que se’n té constància és del 1945, referent a la cordada vallenca Freixas-Benaiges-Figuerola al Roc de Ponent.
L’any 1972, els reusencs Ramon Bruno i Quim Miralles, van obrir la via de l’Aresta GER, que amb els seus 180 metres és la més llarga de les muntanyes de Prades i ha esdevingut una clàssica.
Continuem enfilant-nos per la incòmoda i rosta tartera, cada cop amb rocam més inestable, fins que assolim un collet i el cim.

Roc de Ponent (898m)
Fins fa poc era coronat per una gran creu de ferro que el caracteritzava. Era el darrer lloc il·luminat pel sol abans de pondre’s. Quan marxava el sol del Roc era l’hora d’acabar la jornada pels treballadors de les pedreres.
Del cim continuem guanyant alçària carenejant pel sender (E) entremig de l’alzinar fins assolir el coll.

Filó Atrevida (1013)
Al coll de la Mina o de les Basselles hi ha l’esvoranc del Filó Atrevida. Des del 1870 fins al 1988 es va explotar, tant a cel obert com en galeria, un filó allotjat en el pla d’una falla. És dons, una mina filoniana on el mineral està dipositat al llarg d’uns tres quilòmetres, amb 150 metres de profunditat i una amplada d’entre mig i sis metres, en direcció NNW-SSE, des de l’obaga fins al solell del Puig de l’Àliga. És al solell, entre el coll i el barranc de l’Argentada, on en resten més indicis (rasa, galeries, pous, terregalls, poblat miner,…).
Se n’extreia principalment barita, però també altres minerals com galena i plata. Fou la primera explotació de barita registrada a l’Estat Espanyol. Es un mineral pesant utilitzat per a fixar estructures (per exemple ponts) en indrets inestable com lleres de rius, fangs per la perforació de pous, aigua oxigenada, indústria de la pintura, dels frens, vidres, protecció dels raigs X, etc.
Les activitats extractives al Bosc de Poblet venen de molt antic. Des de l’edat del bronze fins a l’edat mitjana, es va explotar per extreure’n minerals valuosos com la plata. D’aquí ve el nom del barranc que baixa cap al de Castellfollit: l’Argentada o Argentera. Els documents més antics que hi fan referència són del segle XI, tot i que diversos historiadors citen que probablement els romans, a la zona del barranc de l’Argentera, explotaren diversos jaciments miners per extreure’n plata, coure, ferro i plom. Al segle XV es documenta l’explotació «Cros Ric» que correspon a la zona de l’Atrevida. Cap a l’any 1760 se cita l’explotació de cobalt en el mateix indret, sota l’administració de l’abat de Poblet. A primeries del XIX, durant la guerra del francès i la primera carlinada, se n’extreia plom per a municions.
Reprenem l’itinerari que ens mena pel vessant obac. Sortim a un ramal de la pista que seguim uns pocs metres (N).

Frares Encantats (962m)
Abandonem la pista en un pronunciat revolt (rètol indicador), sobre un oratori. És una bona talaia on podem albirar bona part del Pirineu central i oriental i serralades interiors com Montserrat.
Davant nostre s’alcen els Frares Encantats o la Roca Tallada, conglomerats que l’erosió ha donat una forma ben capriciosa.
Seguim l’itinerari per dins d’un bosc mixt d’alzina i pi roig, endinsant-nos al  barranc  de les Fargues, per veure l’explotació al vessant nord del filó. Baixem (W) seguint una antiga pista, tot fent una bona llaçada.

Les Set Cases (930m)
Sortim al darrere d’una cabana, al bell mig d’una clariana on hi ha els fonaments de l’estació superior del telefèric miner.
A primeries del segle passat s’extreien uns cinc-cents quintars diaris de mineral que eren transportats en carros fins a l’estació de ferrocarril de l’Espluga de Francolí. El 1924 posà en funcionament un aeri que el baixava fins prop del monestir, en un recorregut de 3 quilòmetres. Posteriorment es va recollir en camions per portar-lo a la fàbrica de tractament, també a l’Espluga.
En aquest indret on som ara també hi havia l’accés a una galeria, però la boca de mina s’ha enrunat.
Continuem baixant (N) per un sender fins a les restes d’una cabana que servia per a l’allotjament dels miners a pocs metres d’una boca de mina i un penell informatiu.

Galeria Tacha (855m)
Aquesta galeria era un dels punts d’explotació a la cara nord del filó. Podem veure que s’ubica enmig del filó per aprofitar al màxim la prospecció.  Les explotacions podien començar a cel obert i, a mesura que s’anava progressant, seguir subterràniament i, en certs cassos, requerir pous de ventilació.
Continuant el descens, trobem uns cedres i arribem a la pista de l’antic camí miner construït pel transport del material quan no es feia amb telefèric. Just poc abans hi ha les restes ben conservades del carregador.
El camí miner s’allarga en generoses llaçades per salvar el desnivell fins al fons del barranc. A la part baixa podem albirar una altra boca de mina. Ja en terreny planer deixem aquest camí per un sender indicat que surt a mà esquerra i que ens duu a passar pel marge d’una vinya, prop de la carretera de Prades, tot revoltant el llarg esquenall que baixa de la Roca de l’Abella. Aquí tornem a guanyar alçària fins atènyer el barranc d’en Pujol, on comencem a davallar cap a l’àrea de lleure de la Roca de l’Abella.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Roc de Ponent i l'Atrevida

Barraques de Mont-roig del Camp

Construccions de pedra seca 

Distància 14 km
Desnivell acumulat 122 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 5 de gener de 2019
Cartografia Ed. Piolet: Serra de Llaberia (1:20000)
Recursos consultats Tríptic editat pel Centre Miró
  «Ruta de les barraques de pedra seca»
Per saber-ne més Barraques de pedra en sec
  Wikipedra

En arrabassar els camps erms per a poder-los conrear, sovint afloraven pedres de forma més o menys abundant. Les utilitzaven els pagesos per construir habitatges com les cabanes o barraques, per als marges de les feixes de conreu i també per bastir pous, aljubs o tines.
Aquestes elements foren construïts amb la tècnica de la pedra en sec, que consisteix en anar encaixant pedra amb pedra, sense cap material d’unió com el ciment, el guix o la calç. Requeria coneixements i experiència. En el cas de les barraques calia donar a les pedres un lleuger desnivell vers l’exterior, per facilitar que l’aigua de la pluja llisqués enfora. El portal s’orientava a migdia per aprofitar el sol i a recer de les mestralades. Damunt de la coberta s’hi acostumava a posar una capa de terra i pedruscall on s’hi plantaven lliris de Sant Josep que, amb les seves fines arrels, relligaven i aïllaven el sostre.
També construïen els marges que esglaonaven els pendissos del terreny per facilitar-ne el conreu. I alçaven els murs que separaven les propietats i delimitaven els camins. Si amb tot això encara sobrava pedra, s’amuntegava harmònicament en els clapers. Sovint trobem munts de pedres amb una perfecta distribució definint formes geomètriques amb una certa intencionalitat estètica.
(Font: Esther Bargalló i Martí Rom)
Al terme de Mont-roig hi ha catalogades cent-quaranta una barraques, algunes declarades Bé Cultural d’Interès Local. I cinc d’elles Bé Cultural d’Interès Nacional. El Centre Miró ha dissenyat un itinerari amb una tria d’onze d’aquestes barraques, les més significatives. El que proposem les visita juntament amb algunes més. També n’hem senyalat altres de properes, per si us poden resultar d’interès. El podeu fer a peu, ideal en bicicleta. També en vehicle tot caminant per apropant-vos a les barraques.
Sigueu especialment curosos en la vostra visita: les barraques estan situades en paratges de propietat privada, alguns d’ells encara amb conreus actius.

Accés
La primera barraca del recorregut la trobarem en un camí carreter passats set-cents metres del quilòmetre 18 de la carretera T-310. A la cruïlla hi ha un rètol de fons negre amb la llegenda «B1». Està situada uns noranta metres camí endins.

Barraca del Tutu (B1)
De planta el·líptica, amb dos contraforts laterals que fan de paravent i un altre semicircular. El portal és d’arc d’ametlla, també anomenat apuntat o primitiu. La coberta és de falsa cúpula, tancada per la pedra clau i el recobriment de pedruscall. Tot i no ser una construcció de grans dimensions, el seu interior té l’alçada d’una persona.

Barraca del Morell
De planta bessona-composta, portal d’arc d’ametlla i coberta de falsa cúpula. Té una fornícula a l’estança interior.

Barraca del Nan
De planta circular, portal d’arc d’ametlla i coberta de falsa cúpula. La paret frontal, sobre la llinda, està esquerdejada amb ciment. Té dues fornícules.

Barraca propera al camí de l’Aufinac
Un cop hem creuat el barranc de la Porquerola i pres el camí de l’Aufinac, és la primera barraca que localitzem seguint uns setanta metres per un ramal a la dreta.
De planta circular, portal d’arc de mig punt, coberta de falsa cúpula i contraforts als laterals.

Barraca de cal Rabosa (B8)
De doble planta. La més antiga és la de la dreta, més baixa i de coberta plana. Presenta una planta rodona, un portal amb muntants verticals i arc pla i una cobertura de pedruscall. Es va bastir amb pedres rectangulars de gran mida. La de l’esquerra, acabada en falsa cúpula i coberta amb grans lloses, es va construir posteriorment i es va adossar a la primera, aprofitant-ne la paret comuna. És de planta irregular i té un portal d’arc d’ametlla. Al seu interior una fornícula com a menjadora. El contrafort posterior és en rampa, útil per accedir a la coberta.

Barraca del «Ventanes» (B7)
Vestida amb grans pedres. Parcialment restaurada. Tancada en falsa cúpula, la seva planta és circular i el portal d’arc de mig punt. Al lateral dret un contrafort fins a mitja alçada i contrafort posterior. A l’interior un cocó i una fornícula. La coberta és de pedruscall, amb lliris de Sant Josep.

Barraca dels Comuns del Pellicer (B6)
Monumental de 4,3 metres d’alçària. De planta rodona, diàmetre interior de 4,1 amb coberta de falsa cúpula. El portal és d’arc pla i amida 1,6. Encastats als seus murs interiors, dues fornícules i dos cocons. El coronament de l’obra, acabat en punxa, és de terra i grans lloses. Destaca l’harmònica col·locació de les pedres, sobretot a la part posterior. Contrafort perimetral complet.

Barraca de l’Aiguader (B5)
De planta circular, adossada a un marge. La falsa cúpula està arranjada amb ciment. El recobriment és de pedruscall i ciment. Portal d’arc d’angle amb dues grans llindes encavallades. Contrafort perimetral complet. A l’interior hi ha tres cocons i una fornícula.

Barraca sota la línia d’alta tensió
Circular, de falsa cúpula, portal de llinda plana i contrafort perimetral complet. Té tres cocons. Al la coberta hi ha crescut atzavares.

Barraca del Miquel Terna (B9)
Construcció de planta circular amb coberta de falsa cúpula i recobriment de pedruscall. Portal d’arc de mig punt, quins muntants abasten tot el frontal. Bastida sobre un llit rocallós, s’hi va practicar un forat circular utilitzat com a aljub. Encastats hi ha dos cocons. Al lateral esquerre un espai destinat a l’animal amb una menjadora.

Barraca del Jaume de la Cota (B11)
Sorprèn la perfecció del contrafort perimetral i de la coberta exterior de doble casella troncocònica, formats per un conjunt de pedres irregulars de mitjana grandària. La coberta comença amb falsa cúpula i acaba en cúpula, tancada per la pedra clau. L’ampli coronament de la barraca és de terra i herbes. A la part posterior hi ha graons per accedir-hi.
És la més gran de Mont-roig. De planta circular amb un diàmetre interior de 4,3 metres i una alçària de 3,95. Presenta un portal d’arc pla. A l’interior té tres cocons i una fornícula.

Barraca de les Atzavares (B10)
Frondosa coberta d’atzavares que li dóna nom i aparença diferents. Bastida amb pedres grans i arrodonides, de planta circular, falsa cúpula i portal amb arc de mig punt sobre el que hi destaca un voladís. Té quatre cocons i un amagatall al lateral dret, que va aparèixer al restaurar-la.

Barraca en espiral (B4)
Es caracteritza per la seva coberta exterior de forma tronco-cònica esglaonada. De planta circular i falsa cúpula. La gran pedra cobertora que corona el sostre, que és practicable, per facilitar la sortida de fums. El portal és de llinda plana. Té dues fornícules.

Barraca dels lliris (B3)
De planta circular amb coberta de falsa cúpula. Portal amb arc de mig punt protegit per un voladís. A l’interior té un cocó i una fornícula. El recobriment és de pedruscall i abundants lliris de Sant Josep. D’aquí li ve el nom.

Barraques al camí de les Terres Noves
En el sentit de la marxa es localitzen tres barraques més a la dreta del camí. Totes de planta circular i de falsa cúpula. La primera d’elles amb portal d’arc de mig punt i tres cocons a l’interior. Un rètol demana que no s’hi accedeixi per perill d’esfondrament.  Vuitanta-cinc metres més endins una segona barraca amb portal d’arc pla. Dos-cents metres camí enllà, a l’alçada d’una bifurcació i separada uns vuitanta i escaig la tercera barraca, recolzada en un mur amb portal d’arc de mig punt.
De nou al camí seguim cent-vint-i-cinc metres per localitzar a l’esquerra una quarta barraca (B2) de planta irregular amb una mena de paravent al lateral esquerre. La coberta és de falsa cúpula i el portal d’arc d’ametlla que, com la part inferior interna, està esquerdejat amb argamassa. A la paret interior hi ha una fornícula.
A la mateixa alçada que aquesta, però a vuitanta metres a la dreta del camí hi ha la barraca del Miquel Blanch «Miqueló». De planta irregular, el contrafort perimetral és un gran claper. Té coberta de falsa cúpula i portal d’arc pla. S’ha reparat amb ciment.

Itinerari relacionat: La Capona
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Barraques de Mont-roig del Camp

Mola de Genessies i Punta de Jovara

Pel coll del Rourar i el barranc de Jovara. Retorn pel barranc Fondo. 

Distància 11,3 km
Desnivell acumulat 633 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 4 de gener de 2019
Cartografia Ed. Piolet: Muntanyes de Vandellòs o Serra de Llaberia (1:20000)

Circular per uns paratges aspres i abruptes, característica no pas exclusiva però si general de les Serres de Mestral. Tot i que no és massa llarga (ens pot ocupar una matinal) encara podem escurçar-la a conveniència en diversos punts.
El fet que hi hagi trams amb camí poc definit o sense camí, on cal estar atents per no fer marrada o fins i tot per evitar «encigalar-nos» ens fa considerar-la com de moderada dificultat.
Un cim emblemàtic i panoràmic, amb un jaciment arqueològic, una cova amb nombroses i belles formacions, agulles de formes capricioses i per acabar el camí per un bell barranc són al·licients suficients per gaudir de la proposta.

Accés
Per la C-44 entre Vandellòs i Tivissa, a l’alçada del Coll de Fatxes (entre els punts quilomètrics 13 i 14) prenem la carretera a Gavadà i la seguim prop de 2,5 quilòmetres. Al costat mateix de la carretera s’alça el mas de Genessies. Podem deixar els vehicles just abans.

Mas de Genessies (500m)
Gran masia composta de tres edificis. El principal, amb teulada de dues aigües, té diversos cossos annexes al vessant de migdia. Actualment deshabitat, pertany a la família jardí que n’ha conservat la propietat d’ençà el 1342 quan Domènec Jardí i la seva esposa Elisenda, pagesos de la «vil·la del castell de Teviça», compraren una peça de terra a la Coma de Jovara. Així afegiren al seu cognom el topònim «de Genexia», posteriorment a «Genexies» fins a la denominació actual. (1)
Havia estat un mas fortificat. Hi ha constància, a finals del segle XVI, de la construcció d’una torre. També una fotografia —sense data— de Francesc Català Roca on se’n veuen dues (2). En l’estat actual però, no es poden reconèixer.
Seguint les indicacions del PR C-91 vers la Mola, prenem un camí carreter fins a una feixa d’avellaners al costat del Torrent Fondo.

  • (1) «Les cases pairals catalanes» de Joaquim de Camps i Arboix amb imatges de Francesc Català Roca. Destino, 1965. I altres fonts.
  • (2) Probablement fou presa per a il·lustrar el llibre abans esmentat.

Torrent Fondo (481m)
Bifurcació indicada. El camí carreter continua a mà dreta pel costat de la feixa. És per on retornarem. Anem a l’esquerra, per un camí ben fressat, en direcció al Barranc de Jovara i la Mola pel Coll del Rourar.
Caminem per dins una torrentera, l’abandonem fent marrada a l’esquerra per guanyar alçària i tornem a creuar-la més amunt. En moderat pendent atenyem el coll.

Coll del Rourar (623m)
Entre la Moleta d’en Botí i la de Genessies. És termenal entre els municipis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i Tivissa (Ribera d’Ebre). La Mola de Genessies, les portelles d’en Gardell i de Jovara i la Punta de Jovara també ho són, de forma que transitarem bona estona entre dues comarques.
Un camí ben fressat, senyalitzat amb una estaca i punts de pintura blaus ens mena pel peu del cingle ponentí fins a un collet on un ajaçat contrafort ens permet guanyar el cingle en fort pendent però fàcil accés.
La Mola és bicèfala coronada per dos altiplans, el primer que atenyem és l’inferior on anem a l’esquerra fins a l’extrem septentrional.

Jaciment arqueològic (688m)
Important concentració de bases d’habitatges de planta rectangular, sense compartimentar, construïdes en pedra seca. Probablement per la seva situació estratègica, s’atribueixen a un poblament iber. Però malgrat que les restes de ceràmica que s’hi ha recollit no permeten una datació certa i que no hi consten intervencions arqueològiques, hom li proposa una data fundacional no anterior al segle XV. (3)
Del poblat pugem a l’altiplà superior, situat a l’extrem meridional, per camí ben fressat i senyalitzat amb pintura blava.

  • (3) Inventari del patrimoni arqueològic català.

Mola de Genessies (711m)
O Moleta de Genessies. Coronada per un vèrtex geodèsic. Bona talaia on gaudim d’una panoràmica de 360º. Les referències més llunyanes que albirem són el Montsià i el Port vers el SW i en sentit contrari el Montsant. Més propers el Montalt, la Serra de Llaberia, la Vall de Llors, els Dedalts, el Serret dels Avencs, el Molló Puntaire i les Moles del Taix. Encara més proper, vers el NW, el Barranc de Jovara, d’on en sobresurten les dues agulles conegudes com Miloques de Quintana i la Punta de Jovara, indrets que visitarem tot seguit.
Retornem al coll del Rourar pel mateix camí que hem vingut (4) i, reprenent el PR, baixem (NNW) a creuar una torrentera. Recuperem alçària per creuar un collet entre dues agulles i baixem en fort pendent fins a la llera d’un altre barranc que seguim (W) per camí més planer que va eixamplant-se (probablement una antiga pista de treure fusta) fins a sortir a una altra més ampla.

  • (4) Podem escurçar l’itinerari pel Baixador de Llevant, situat al vessant oposat al que hem pujat. Al peu del cingle nord podem optar entre baixar directament al Barranc Fondo o a la Portella d’en Gardell per la de Genessies.

Barranc de Jovara (425m)
El PR segueix la pista a l’esquerra vers Tivissa pel coll de Monetze. Nosaltres anem a la dreta (N), planerament, fins que gira 90º a la dreta per pujar al Portell de Jovara, seguint el Barranc de l’Ullal. Aquí la deixem per un camí ben definit i fitat a mà esquerra que seguim (NW) uns cent-seixanta metres, per la llera seca del de Jovara, fins a una alzina de tres troncs on el camí es bifurca.
Per un corriol ens enfilem pel marge del barranc i, en fort pendent i un parell de grimpades fàcils, una d’elles amb certa exposició, atenyem la cova.

Cova de la Llúdriga (493m)
Constituïda per una única i gran cambra circular amb pendent cap a l’interior. Gairebé al mig hi ha una petita gatera descendent d’escassos metres de recorregut i que es fa impenetrable ben aviat. La sala es troba ocupada per gran nombre de concrecions, estalactites, estalagmites i especialment columnes de mides prou importants. Aquest fet fa que l’espai de la cova sembli constituït per diferents sales unides entre elles. Té un recorregut aproximat d’un centenar de metres. (5)
Retornem a l’alzina per continuar el camí per la llera del barranc si bé a partir d’aquí ja no és tant net i en algun punt es fa difícil seguir-ne el rastre. Quan trobem un aiguabarreig de barrancs, continuem pel de l’esquerra fins que atenyem un marge de pedra seca a la nostra dreta.

  • (5) Font: espeleoworld.com

Marge de pedra seca (497m)
Hi trobem senyals de PR antics. Amb un gir de 90º a la dreta (NE), sortim del barranc enfilant-nos en direcció a una formació rocallosa que albirem més amunt i a la dreta de les evidents Miloques de Quintana que, talment com sentinelles, custodien el barranc a banda i banda. Ara el camí és més definit malgrat que se’n perd el rastre en algun tram.
Guanyem alçària primer pel marge esquerre del barranc de Jovara i, quan atenyem la carena, la resseguim (SE).

Punta de Jovara (765m)
Perspectiva semblant a la Mola de Genessies milloranda vers el nord (Ribera d’Ebre i Priorat).
Baixem del cim en direcció al portell homònim (SE) del que ens en separen quatre-cents metres en línia recta. Tot el tram està envaït per la garriga on els pantalons llargs es fan imprescindibles. No hi ha camí, solament rastre de pas i algunes fites de tant en quan. Ens cal estar molt atents per seguir-lo i trobar els millors passos. Si sabem localitzar-los, a banda de la garriga i el fort pendent no hi ha altres dificultats destacables. Més que del GPS ens cal refiar-nos del nostre bon criteri.
Al portell baixem (S-SE) per la pista, amb trams pavimentats, fins al Mas d’en Xanxo on l’abandonem per un camí ben fressat, esporgat i fitat a mà esquerra pel que ens enfilem (SW) en direcció a la Moleta d’en Gardell. Sense arribar-hi comencem a davallar vers una torrentera que seguim després en pujada (NE) fins al coll.

Portella d’en Gardell (630m)
A mà dreta surt un corriol que mena a la Mola de Genessies per la portella homònima i el pas de llevant. Davallem (E), encara per camí ben fressat, fins la llera del Barranc Fondo que seguim. Fa honor al seu nom: transcorre per un bell paratge pregon i ombrívol al peu de la Mola de Genessies. Deixem a mà dreta un corriol (fites i senyals de pintura blaus) que hi puja. Prou més avall el nostre camí s’eixampla i esdevé carreter que, pel costat d’uns bancals d’avellaners, ens retorna a la bifurcació que hem trobat a l’anada. Desfem el camí fins al mas.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Mola de Genessies i Punta de Jovara

Volta al Racó de la Dòvia

Dos itineraris semblants que, partint de Pradip, recorren els cingles que circumden el Racó de la Dòvia.
Bona senyalització horitzontal i vertical, diversos penells d’orientació i camins en general ben fressats. Grimpades sovintejades al tram de pujada i diversos passos equipats ens aconsellen qualificar-lo de difícil tot i que no ha de suposar cap problema per gent avesada a trescar. Camí entre crestes, graus i cingles que ens resultarà d’allò més plaent.
Val la pena dedicar bona estona a visitar Pradip (El Prat per la gent del país), el seu castell i el nucli antic. I conèixer la història dels Dips, emblemàtics gossos assilvestrats que formen part del nom del poble i que la llegenda i la literatura han assimilat a bèsties ferotges i vampirs.

Per les Crestes de la Seda, el Mont-redon i retorn per la Drecera del Zenon 

Distància 12,7 km
Desnivell acumulat 838 m
Nivell de dificultat difícil
Data 3 de gener de 2019
Cartografia Ed. Piolet: Llaberia (1:25000)

Accés
Arribem a Pratdip per la C-44 des de l’A-7 a l’Hospitalet de l’Infant, en direcció a Vandellós. Prenem a mà dreta la T-318 i desprès a l’esquerra la T-310. Aparquem a l’Avinguda de Catalunya, al costat de les Piscines Municipals.

Pratdip (225 m)
Creuem el Barranc de la Dòvia i continuem a mà esquerra la carretera per la que hem vingut en direcció a Vandellós. A mà dreta surt el camí al Puig de la Cabrafiga. Poc més enllà deixem la carretera per una pista enquitranada a mà dreta seguint el PR C-96 en direcció al Pla dels Marinons i el Mont-redon, per les Crestes de la Seda (rètols indicadors) i senyals groc i vermell (Dips). La deixem poc més enllà per una pavimentada amb ciment a mà esquerra (rètols indicadors) fins que acaba front a l’accés a una finca, on prenem un camí, també a mà esquerra, pel costat de la tanca. És un antic camí que conserva part del seu empedrat. Per entremig de marges de pedra ens enfilem fins al Pla del Marinons on sortim a un camí carreter que prenem a mà dreta i seguim uns 180 m.

Pla dels Marinons (415 m)
Deixem el camí carreter i amb ell el PR C-96, que mena a Colldejou, per un corriol a mà esquerra en direcció a les Crestes de la Seda (rètols indicadors). És ben fressat i senyalitzat (groc-vermell) i puja fort vers el N. La cresta es mostra ben evident davant nostre en aquesta direcció. Aviat el terra ennegrit ens fa adonar que passem pel costat d’una antiga carbonera.
Una sirga ens ajuda a superar una graonada. Grimpem per passos fàcils (II), en general poc exposats, excepte un d’horitzontal, protegit també amb sirga. Quan ja hem superat la cresta, trobem indicacions (pintat en una rajola i punts blaus) a l’Avenc de l’Estel.
Atenyem una balconada on hi ha un penell d’orientació i, per camí menys rost, un segon mirador amb una altre penell.

Pas dels Siscus (700 m)
El camí ens aboca al peu d’una mola esberlada quina escletxa s’ha equipat amb cadenes per superar-la. No és difícil ni gaire llarg, solament ens exigeix tibar una mica de braços. Esquivem aquest pas per un camí que circumval·la la mola per l’esquerra.

Morral de la Seda (708 m)
Una altra mola ben característica que es distingeix fàcilment des de Pratdip. A mà esquerra baixa un poc definit corriol senyalitzat amb punts blaus que mena al Portell de les Canals, que no seguim (1). A l’esquerra del morral pugem pel forcall del Pas del Porc Senglar i continuem per terreny planer. A la bifurcació (rètol indicador) anem a la dreta deixant el camí que baixa a la Font de Mont-redon. Poc més enllà trobem una altra bifurcació on anem a l’esquerra. Podem prendre el camí de la dreta si volem esquivar el cim.

  • (1) El Portell de les Canals és un pas equipat amb cadenes, interessant si volem veure la roca del Rovelló i passar per la font, però no fer cim.

Mont-redon (869m)
Punt culminant de l’itinerari. Gaudim d’una bella perspectiva de la contrada, especialment de la Serra de Llaberia on el radar del Servei Meteorològic de Catalunya destaca sobre el pic de la Miranda. Però també molt més enllà: atalaiem la Mola de Colldejou, l’airosa agulla del Cavall Bernat, la Mussara, la piràmide del Castell d’Escornalbou, el Camp de Tarragona fins al Cap de Salou, el Puig de la Cabrafiga, el Serret dels Avencs, els Dedalts, els Graus de Vandellós, la Mola de Genessies, el Montsià, les Serres del Boix i Cardó i el Port, entre molts altres.
Davallem (N) i, deixant a mà dreta el camí que mena al Cavall Bernat, atenyem el Coll de Mont-redon.

Coll de Mont-redon (816 m)
Ens apartem momentàniament el camí per acostar-nos al fil del cingle al proper Portell de Madrocs (creu de ferro) on gaudim d’una vista superba sobre el racó de la Dòvia i les verticals cingleres que l’envolten.
Cruïlla de camins amb rètols indicadors. Dels dos camins que marxem vers el N, deixem el de la dreta que puja a la Punta de Fornells. Anem a l’esquerra, en baixada, a revoltar la capçalera del torrent al Portell de l’Heura (rètols indicadors) on girem 90º a l’esquerra (W) en direcció al Collet dels Collivassos.
Anem superant els diversos plecs que es despengen des de la falda de la Miranda sobre el Racó de la Dòvia.

Collet dels Collivassos (809 m)
Cruïlla de camins, rètols indicadors i penell d’orientació. Marxem vers el SW per camí ben definit, seguint el PR C-90.
Poc abans del Coll de la Bassa de les Fonts abandonem el camí (2) davallant per un corriol poc definit a mà esquerra (rètol indicador), seguint encara el PR C-90 en direcció al Portell de la Dòvia i la Font del Ferro, una surgència sota una roca.

  • (2) Podem optar per anar a la dreta fins al coll, saltant-nos el pas pel torrent i clotada del Portell de la Dòvia.

Portell de la Dòvia (671 m)
Bifurcació al mig d’una clotada on anem a la dreta, en pujada, deixant el PR que davalla al Racó de la Dòvia. Per aquest grau, que més avall conserva trams empedrats, hi passa el Camí Vell de Pratdip a Llaberia.
Atenyem el camí que a mà dreta mena a Llaberia pel Coll de la Bassa i les Marrades. El prenem a l’esquerra (S) en direcció al Portell del Carreter (senyals verds i grocs). Hi ha un pal amb antics indicadors que a penes podem llegir.

Portell del Carreter (670 m)
Girem 90º a l’esquerra baixant en fortíssim pendent per dins d’una canal. Aquest tram és protegit amb una sirga. Ull! és fàcil saltar-se aquesta desviació i pujar per l’altre vessant per on sembla que el camí continuï fins que es perd.

Camí de la Forestal (563 m)
Bifurcació indicada. A capdavall de la canal sortim sobre una ampla faixa entre dos cingles per on discorre el camí de la Forestal. Per l’esquerra, malgrat que no estigui indicat, mena als camins del Portell i Racó de la Dòvia.  Anem a la dreta (S), en direcció a Pratdip i la Drecera del Zenon, seguint els senyals verd-groc passant pel peu dels Cingles de la Brancana.

Drecera del Zenon (556 m)
Bifurcació indicada. Deixem el camí de la Forestal per baixar a mà esquerra fent una llarga marrada per salvar el cingle inferior i sortir al fons del barranc sobre una pista. És el camí Vell de Llaberia a Pratdip i el prenem a mà dreta (SE) pel marge dret del torrent. Camí avall deixem a mà dreta el ramal que puja al Maset de l’Estudiant i podem albirar els sòlids marges de pedra seca que suporten antics bancals de conreu, avui envaïts per la pineda.
Prou més enllà sortim a la carretera de Vandellòs, on anem uns metres a la dreta entrant al poble pel carrer de Santa Marina.

Powered by Wikiloc

Volta al Racó de la Dòvia (II)

Per les Crestes de la Seda, el Collet dels Collivassos i retorn pel Camí dels Solans 

Distància 12 km
Desnivell acumulat 762 m
Nivell de dificultat difícil
Data 8 d’octubre de 2014
Cartografia Ed. Piolet: Llaberia (1:25000)

Fins al Morral de la Seda l’itinerari és idèntic a l’anterior llevat que partim del carrer de Santa Marina i, pel carrer Nou, anem a creuar el Barranc de la Dòvia. Però també podem sortir de l’Avinguda Catalunya.
Un cop al Morral de la Seda anem a buscar el Portell de les Canals:

Morral de la Seda (708 m)
Una altra mola ben característica que es distingeix fàcilment des de Pratdip. Just abans d’enfilar-nos-hi prenem un poc definit corriol que baixa a mà esquerra (punts blaus). (1)
Travessem la tartera de dejecció d’una primera canal i, pel peu d’un morral, ens adrecem a la veïna per terreny inestable, camí rost i poc definit on ens cal estar molt atents als senyals de pintura.
Emprenem la segona canal amb tendència a l’esquerra. Grimpem de nou (II) i aviat albirem l’estrep i la cadena que ens ajuden a superar la lleixa del darrer tram. Fàcil però amb certa exposició.

  • (1) Si volem esquivar el Portell de les Canals, podem seguir camí enfilant-nos pel Morral de la Seda i, passada la forcada del Pas del Porc Senglar, per terreny planer, anem a l’esquerra a la propera bifurcació indicada, fins a la Font de Mont-redon, guiats pels senyals groc-vermell.

Portell de les Canals (730 m)
Superat el mal pas, a l’embut de la canal, seguin vers el N sense camí definit, fins atènyer un corriol que prenem a mà esquerra i seguim vers el N passant per sota de l’evident Punta del Set i Mig que deixem a la dreta.

Font de Mont-redon (760 m)
Gran abeurador. Recuperem els senyals groc-vermell i seguim el camí ben fressat que revolta la falda ponentina del Mont-redon, proper a la cinglera sobre el Racó de la Dòvia. Ens en apartem lleugerament per visitar la curiosa formació del Rovelló que, de lluny i per un efecte òptic, pot semblar un pont de pedra natural.
A la font continuem fins al Coll de Mont-redon on seguim el mateix itinerari que la ressenya precedent fins a la Drecera del Zenon, que no prenem per retornar a Pratdip pel camí dels Solans:

Drecera de Cal Zenon (556 m)
Bifurcació indicada. Continuem recte vers el S, rebutjant el camí que baixa a mà esquerra.

Pla del Zenon (570 m)
Bifurcació indicada. Continuem recte vers el S, rebutjant el camí que marxa per la dreta, al peu dels cingles de la Grallera, cap al Barranc de l’Aguiler.

Portell de l’Estudiant (512 m)
Li ve el nom d’un mas proper i dóna accés al grau homònim. Desprès d’un pas protegit amb sirga, passem per un collet al vessant ponentí d’un crestall, al peu del qual el camí baixa amb fort pendent. Més endavant s’ajau a l’alçada del Claper del Nolla.

Mirador dels Solans (423 m)
Penell d’orientació amb Pratdip a la vista. Deixem al camí del grau per continuar a mà dreta, baixant en fortíssim pendent pel camí dels Solans.
Arribem al pla i seguim una rasa pel costat de l’accés a una finca.

Carretera de Llaberia (270 m)
Indicador del Sender dels Solans. La creuem i, pel carrer de la Creu, retornem al punt de sortida.

Powered by Wikiloc

Volta al Racó de la Dòvia (I)
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Cim dels Avencs i Molló Puntaire

Per la Portella d’en Adell i retorn per la Canal del Corb 

Distància 10,7 km
Desnivell acumulat 750 m
Nivell de dificultat difícil
Data 17 d’abril de 2018
Cartografia Ed. Piolet. Muntanyes de Vandellòs (1:20000)

Itinerari per uns paratges desfigurats pel pas de tres línies d’alta tensió provinents de les centrals de Vandellòs i de la Plana del Vent i les corresponents pistes de servei. Malgrat que això els hi resta atractiu, les curioses formacions rocalloses que trobarem pel camí i les magnífiques talaies del Cim dels Avencs i del Molló Puntaire, amb dilatades panoràmiques de 360º contrastant mar i muntanya, compensen amb escreix.
A la carena del Serret dels Avencs hi trobarem tres passos equipats amb cable i cadenes. Sense poder-los considerar difícils, no són aptes per a persones poc avesades a trescar.

Accés
A l’entrada de l’Hospitalet de l’Infant per la A-7 ó C-44 ens cal prendre la N-340 en direcció a l’Ametlla de Mar i Castelló. Deixem una benzinera a mà dreta i més enllà, passat el punt quilomètric 1128, l’hotel Villaclara al mateix voral dret (1). Pel costat de la tanca perimetral de l’hotel prenem un camí pavimentat que va a creuar les vies del tren per un pont fins a tocar l’AP-7, on girem a la dreta i continuem paral·lels a l’autopista que creuem per un pas soterrat, passat el qual anem a l’esquerra, en sentit contrari, fins al costat de l’àrea de servei. Trobem indicadors d’«Ermita» (es refereix a la de Sant Roc) i dels PR C-90, 91 i 92 en direcció al Barranc del Forat Negre. Anem a la dreta, ja sense asfalt per pista apta per a tota mena de vehicles. Creuem l’A-7 per un altre túnel. A la següent bifurcació anem a la dreta i tot seguit, altra volta a la dreta. Ignorem tots els ramares que surten a dreta i esquerra fins que, en una baixada, abans que la pista faci un revolt per creuar una torrentera, trobem un petit espai per aparcar a mà dreta. És seguint aquest torrent per on començarem a caminar i retornarem per la pista.

  • (1) Si hem arribat per la N-340 des de l’Ametlla ens caldrà fer el canvi de sentit a l’alçada de la benzinera.

Barranc del Forat Negre (132m)
Comencem a caminar (NE) seguint els indicadors del PR C-92 (tot i que al mapa es ressenya erròniament com 91) en direcció a la Portella, seguint el Barranc del Forat Negre, que trobem poc més amunt, separat del camí. Es tracta d’una petita cova obrada sota una balma i amb un mur de pedra seca que hauria fet la funció de corral.
Més amunt trobem una cisterna i el mas de la Sabatera, en estat ruïnós. Continuem (NW) per camí ben fressat enfilant-nos per la Tossa d’en Cavossa, un llarg esquenall entre dues torrenteres. Atenyem una torre d’alta tensió on sortim a una pista que seguim pocs metres per fer drecera. La retrobem més amunt i la seguim, amb una bona ziga-zaga, fins a l’evident coll on passen dues línies d’alta tensió. La pista és per al servei d’aquestes línies que provenen de la centrals de Vandellòs i de la Plana del Vent. Una d’elles va fins a la d’Ascó.

Portella d’en Adell o de l’Arturet (574m)
Collet entre la Mola d’en Adell i el Serret dels Avencs. Aquí deixem el PR i emprenem la travessa del Serret. Just per sota la torre que tenim a l’esquerra —la situada més a ponent— surt un corriol que seguim (SW) ara per l’obaga, adés carenejant, per terreny rost i camí prou fressat i fitat. Atenyem un punt on sembla que el camí acabi entremig d’un caos rocallós, però ens aboquem al vessant obac on localitzem un cable que ens ajuda a davallar una roca llisa. Poc més enllà, encara per l’obaga, trobem la Canal Llarga, equipada amb cadenes. I tot seguit el Pas de la Cadireta, on ens cal flanquejar uns grans blocs, ajudant-nos amb una altra cadena. Superades aquestes dificultats anem resseguint el crestall per terreny trencat però més fàcil, fins al cim.

Cim dels Avencs (722m)
Als mapes topogràfics se l’anomena «la Portella» o «la Portellada». Coronat per un vèrtex geodèsic, deu al seu nom a que, prop del cim, hi ha un parell o tres d’avencs quines boques no ens entretenim a localitzar.
Continuem carenejant (SW), ara per camí més planer, fins al turó on s’alça una torre de telecomunicacions, des de la que baixem a la Portella del Xato, on sortim sobre una pista que prenem a l’esquerra. La deixem per un corriol a mà dreta a l’alçada d’una torre de molt alta tensió, corresponent a una altra línia entre Vandellòs i Ascó.
Quan el camí es bifurca, som a la Portella de les Llongues i prenem el ramal de la dreta. Per l’esquerra podríem escurçar l’itinerari, opció gens recomanable dons suposa renunciar al Molló Puntaire i les formacions rocalloses de la seva falda.

Molló Puntaire (727m)
Anomenat també Piló o simplement Puntaire. Baixem del cim carenejant en el mateix sentit (SW) fins al Bolet, una curiosa formació rocallosa coronada per un pi. En aquest punt podem prendre un corriol a mà esquerra per fer drecera. Una mica separat del camí i a mà dreta, hi ha un pont natural. Més avall sortim sobre el camí de Navaies (al mapa topogràfic ressenyat com a Navaes), per on passa el PR C-91 (malgrat que el mapa excursionista senyala erròniament com a 92) en una cruïlla indicada que prenem a mà esquerra (SE) en direcció a la Canal del Corb. Pugem el Grauet de Navaies, on hi ha un altre pont de roca, que ens passa desapercebut, i comencem a enfilar per un terreny curull de curosíssimes formacions rocalloses o «tormos» mentre albirem el vessant solell del cim.

Portella de les Llongues (680m)
Anem a la dreta, vers la Canal del Corb (SE). Davallem en direcció a la Mola del Grèvol, però al coll girem (E) per encarar la canal.
Fortíssim pendent al peu del cingle de la mola tot i que el camí fa una llarga marrada per amorosir-lo. Ja ben avall trobem el corriol que puja a les ferrades de l’Agulla i la Mola de l’Aigualcoll, que hem pogut anar albirant durant la baixada. Poc més avall sortim a una pista i més enllà trobem el dipòsit que recull el cabal de la font de l’Aigualcoll. Des d’aquest punt ens resten encara dos quilòmetres i mig de pista per retornar al punt d’inici.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Cim dels Avencs i Molló Puntaire

l’Enderrocada

De Llaberia a l’Enderrocada pel Pas de les Cabres i retorn pel Portell de la Punta

Distància 8 km
Desnivell acumulat 356 m
Nivell de dificultat difícil
Data 4 de gener de 2018
Cartografia Editorial Piolet. Serra de Llaberia (1:20000)

Itinerari que visita algunes de les fites excursionistes de la contrada com són el Pas de les Cabres, el Grau de Ricorb, l’enderrocada, l’avioneta estavellada a la serra de Calàs i el Portell de la Punta.
La llargària és enganyosa: hi ha molts trams sense camí definit i cal passar per un grau equipat amb cadenes.
Podem escurçar-lo a allargar-lo al nostre gust i disponibilitat. Recomanem allargar-lo combinant-lo amb el Portell i Miranda de Llaberia pels colls de la Bassa de les Fonts i dels Colivassos, amb una distància total d’uns 12 quilòmetres.

Accés
Per la C44 de Vandellòs a Tivissa, al coll de Fatxes —entre els punts quilomètrics 14 i 15— prenem la T311 a Pratdip. Passat el quilòmetre 34, al coll Roig, la deixem a mà esquerra per la T3111 que, en 9 quilòmetres, ens mena a Llaberia.
També podem accedir-hi per Pratdip on hi arribem per la mateixa C44 des de l’A7 a l’Hospitalet de l’Infant, en direcció a Vandellós. Prenem a mà dreta la T318 i desprès a l’esquerra la T310. A Pradip continuem per la mateixa carretera que a partir d’aquí és T311, en direcció a Móra i Tivissa fins al coll Roig.
A l’entrada de la població hi ha un ampli espai per deixar els vehicles.

Llaberia (680m)
Nucli de població del terme municipal de Tivissa. Al 2008 hi havia 4 habitants censats. Actualment solament un, segons informació del Consell Comarcal. Malgrat això es conserva en molt bon estat —el 1986 varen iniciar-se treballs de restauració— i gran encant. La quasi cinquantena d’habitatges —utilitzats habitualment com a segones residències— s’abasten d’electricitat mitjançant una central fotovoltaica.
És al bell mig de la Serra de Llaberia, un gran peneplà envoltat de cingles, entre la depressió de l’Ebre i el mar formant part del que, genèricament, coneixem com Serres del Mestral. Tot i pertànyer administrativament al Baix Ebre, és com una falca entre el Baix Camp i el Priorat.
Entrem al poble pel carrer del Forn. A la Plaça del Museu prenem el de l’Església a mà dreta i, a l’esquerra, sortim pel de Colldejou per on transita el GR 7 (N). Seguim pel costat del Barranc de la Cova fins a creuar-lo.

Barranc de la Cova (661m)
Deixem el GR per puja a mà dreta vers el Portell i anem a l’esquerra en direcció al Grau de Ricorb (NW). El corriol no és molt fressat. Hi ha senyals verds.

Camí al Pas de les Cabres (682m)
Bifurcació. En una pedra i ha pintada una fletxa i la inscripció «Grau» indicant un corriol que surt a mà esquerra senyalitzat amb pintura blava. Seguint-lo podem escurçar la caminada.
Si parem compte veurem que a mà dreta en surt un altre. Hi ha una placa amb la inscripció mig esborrada «Pas de les Cabres». També és senyalitzat amb pintura blava i fites. Els senyals són ininterrompudament molt sovintejats, però antics el que fa que passin desapercebuts.
El corriol és poc definit però en podem anar seguir el rastre fins que comencem a davallar al Barranc d’en Jover, on ja es perd definitivament. La direcció sempre és N i els senyals —tal com dèiem molt sovintejats— ens ajuden a buscar el millor pas entre el rocam i la bosquina.
Al fons del Barranc d’en Jover hi ha una estaca que ens confirma que anem per bon camí. N’hi ha una altra més amunt quan ja sortim del barranc a punt de continuar pel planell rocallós que ens separa del pas.

Pas de la Cabres (800m)
Situat a la punta del cingle de les Serres d’en Jover, aprofita una debilitat de la muralla i permet el pas sobre una lleixa a l’alçada de les Crestes d’en Jan. És el punt més alt de l’itinerari.
Baixem uns pocs metres i sortim sobre el camí que recorre el peu del cingle procedent del Portell de Llaberia. El prenem a mà esquerra. És ombrívol, ben fressat i senyalitzat amb pintura blava que no ens ofereix cap dubte. El seguim fins a l’alçada del barranc de Ricorb.

Grau de Ricorb (637m)
La inscripció «Mas d’en Cosme» en una pedra, senyalant el camí que baixa a mà dreta, ens fa adonar de la bifurcació de camins. Pugem a l’esquerra. Hi ha senyals verds. També és conegut com a Portell del Llop.
El grau salva el cingle per passos estrets, encaixonats i equipats amb sòlides cadenes. No és difícil i la sensació d’exposició és molt moderada.
Altra volta sense camí definit pugem (W-NW) entre rascler i bosquina a l’evident punta de l’Enderrocada.

L’Enderrocada (759m)
A l’extrem nord-occidental hi albirem bona part del Priorat: Falset, Marçà, Capçanes i el Montsant.
Per rascler i encara sense camí definit ni senyalitzat resseguim (SW) el fil del cingle de Calàs. No és terreny còmode per caminar-hi. Un bon consell és seguir, quan més propers al cingle millor, els tiranys de les cabres.

L’Avioneta (744m)
El març de 1994, probablement degut a la boira, va estavellar-s’hi una avioneta que havia sortit de l’aeroport madrileny de Cuatro Vientos i s’adreçava al de Reus. Varen perdre-hi la vida els tres ocupants.
No era la primera ocasió que la boira de la serra jugava una mala passava. No gaire lluny d’aquí, a la Canal del Roc, entre la Creu i la Miranda de Llaberia, l’agost de 1939 també va estavellar-s’hi una altra avioneta pilotada per l’oficial alemany fundador de la Legió Còdor, de tan infausta memòria. Hi varen perdre la vida els set ocupants.
Continuem carenejant amb la mateixa tònica que des de l’Enderrocada.

Portell de la Punta (691m)
O pas del Forat de Llaberia. El Forat, una cova de curt recorregut, queda més avall. El de la Punta és un altre grau per on hi passa un dels camins a Capçanes i Marçà, que ja és marcat i fitat. El prenem a mà esquerra i baixem (E) en fort pendent fins atènyer la llera del torrent.

Barranc d’en Jover (544m)
Continuem a mà esquerra, llera amunt, uns 70 metres i en sortim pel marge dret (esquerra en el sentit de la marxa). Tornen a creuar-lo i seguim un camí carreter entremig de marges de pedra seca, feixes de conreu i pel costat de la barraca de la Font de la Plana, fins a una bifurcació.

Camí vell de Capçanes (593m)

Bifurcació en creu indicada, on sortim al camí vell de Llaberia a Capçanes, per on passa el GR 7. Deixem el camí carreter i anem a l’esquerra pel GR entremig d’una ombrívola pineda.

Font de l’Horta (613m)
Surgència a la dreta del camí protegida per una coberta de pedra seca. Forma un petit estanyol. De deu regular, serveix per a l’abastament del poble. Hi arriba una pista que no prenem i retronem a Llaberia pel camí de Capçanes.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

l'Enderrocada

Portell de Llaberia

Des de Llaberia pels colls de la Bassa de les Fonts i dels Colivassos

Distància 7 km
Desnivell acumulat 243 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 3 de gener de 2018
Cartografia Editorial Piolet. Serra de Llaberia (1:20000)

Itinerari que inicialment preveiem més llarg però que va caldre escurçar per la mestralada. Al collet dels Colivassos vàrem renunciar a pujar al Portell carenejant per la Miranda i el Forat. En comptes d’això ens hi adreçàrem pel Clot dels Arenals. També renunciàrem a l’Enderrocada i el cingle de Calàs, deixant-ho per l’endemà.
Malgrat tot resulta una caminada que, combinada amb la de l’Enderrocada, ofereix diverses possibilitats en funció de les disponibilitats de cada ú.
Itinerari relacionat: l’Enderrocada.

 Accés
Per la C44 de Vandellòs a Tivissa, al coll de Fatxes —entre els punts quilomètrics 14 i 15— prenem la T311 a Pratdip. Passat el quilòmetre 34, al coll Roig, la deixem a mà esquerra per la T3111 que, en 9 quilòmetres, ens mena a Llaberia.
També podem accedir-hi per Pratdip on hi arribem per la mateixa C44 des de l’A7 a l’Hospitalet de l’Infant, en direcció a Vandellós. Prenem a mà dreta la T318 i desprès a l’esquerra la T310. A Pradip continuem per la mateixa carretera que a partir d’aquí és T311 en direcció a Móra i Tivissa fins al coll Roig.
A l’entrada de la població hi ha un ampli espai per deixar els vehicles.

Llaberia (680m)
Nucli de població que pertany al terme municipal de Tivissa. Al 2008 hi havia 4 habitants censats. Actualment solament un, segons informació del Consell Comarcal. Malgrat això es conserva en molt bon estat —el 1986 varen iniciar-se treballs de restauració— i gran encant. La quasi cinquantena d’habitatges —utilitzats habitualment com a segones residències— s’abasten d’electricitat mitjançant una central fotovoltaica.
És al bell mig de la Serra de Llaberia, un gran peneplà envoltat de cingles, entre la depressió de l’Ebre i el mar i forma part del que, genèricament, coneixem com Serres del Mestral. Tot i pertànyer administrativament al Baix Ebre, és com una falca entre el Baix Camp i el Priorat.
Partim de l’aparcament, on hi ha indicacions, pel camí al Coll de la Bassa de les Fonts. Pugem fins atènyer un camí carreter on hi ha un altre indicador. Seguint-lo a mà esquerra ens menaria al collet dels Colivassos pel PR-C 90, escurçant així l’itinerari. Si això és el que pretenem no ens cal arribar aquí: podem prendre el PR directament des de l’aparcament. Continuem recte (S) pujant per les Marrades, seguint el camí vell de Llaberia a Pratdip. Virem (SE), el camí planeja i fins i tot baixa, fins a sortir sobre una pista precària.

Coll de la Bassa de les Fonts (737m)
Hi ha un altre indicador. El camí vell continua cap a Pratdip pels portells de la Dòvia i del Carreter. La pista prové de la carretera i la prenem a mà esquerra, en baixada (N), revoltant el barranc de la Font del Ferro. Deixem a mà dreta el camí (indicat) que baixa a aquesta font i al portell de la Dòvia. La pista, ben aixaragallada, esdevé camí per on transita el PR-C 90 i el seguim (NE) fins al coll.
Albirem el Mont-redon, el Racó de la Dòvia i la coberta esfèrica del radar meteorològic al cim de la Miranda.

Collet dels Colivassos (817m)
O dels Colivatxos. Cruïlla de diversos camins i pistes. Vers sol ixent surt el de Pratdip pel Mon-redon i les Crestes de la Seda. Vers el NE el de Colldejou per la Miranda i el coll del Guix (1). Vers ponent el de Llaberia pel PR-C 90. Nosaltres prenem el del mig (N), una pista que no és senyalitzada.
Dos-cent metres més amunt, en una bifurcació en Y (rètol indicador) deixem a mà dreta el ramal que puja a la miranda i baixem a l’esquerra en direcció al GR (entre altres Colldejou pel camí dels Revolts). Hi ha senyals de pintura grocs. A la bifurcació en T anem a la dreta, passem pel costat d’un bassiol i de les Covetes de cal Vaquer, unes balmes que havien servit de cleda al Clot dels Arenals. A l’altra banda hi ha antigues feixes de conreu.

  • (1) És l’itinerari que recomanem per accedir al Portell de Llaberia. Al cim de la Miranda o lo Molló hi gaudirem d’una extensa panoràmica que fa honor al seu nom. Després carenegem sense camí fressat però evident i fàcil, passem pel Forat i continuem fins al Portell.

Barranc d’en Jover (755m)
A la capçalera d’aquest barranc, subsidiari del de la Cova, atenyem el camí ral de Llaberia a Colldejou, per on passa el GR 7. La bifurcació està indicada. Pugem a mà dreta fins al Portell.

Portell de Llaberia (782m)
O lo Portell. Important grau guanyat al cingle per on hi passava el camí de ferradura a Colldejou, Marçà i Falset. De la rellevància que aquest pas deuria tenir per la gent de la contrada en són bona mostra els contraforts, esglaons i l’empedrat.
Baixem un metres per los Revolts fins atènyer un corriol senyalitzat per una fita a mà esquerra i el seguim breument. Aquest corriol recorre el peu del cingle de la Serra d’en Jover, passa per baix del Pas de les Cabres i continua fins al Grau de Ricorb o Portell del Llop.
Retornem sobre els nostres passos fins al Barranc d’en Jover i continuem camí enllà atenyent Llaberia pel camí de Colldejou.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Portell de Llaberia

Tomb del Puig de la Cabrafiga

Des de Pradip pel Portell dels Grauets i retorn per Grauet de les Mugues

Distància 9 km
Desnivell acumulat 557 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de gener de 2018
Cartografia Editorial Piolet. Serra de Llaberia o Muntanyes de Vandellòs (1:20000)

Tal i com delata el títol es tracta d’un itinerari circular. Un dels diversos que podem fer des de Pratdip. En aquest cas pujarem a una talaia que s’alça a llevant del poble, bon mirador de la comarca.
Recorregut perfectament senyalitzat, camins molt fressats i passos fàcils. Tan solament cal parar una mica d’atenció a la baixada des del coll dels Meners, pel fort pendent.
Val la pena dedicar temps per una visita Pradip (el Prat per la gent del país), el seu castell i el nucli antic. I conèixer la història dels Dips, emblemàtics gossos assilvestrats que formen part del nom del poble i que la llegenda i la literatura han assimilat a bèsties ferotges i vampirs.

Accés
Arribem a Pratdip per la C44 des de l’A7 a l’Hospitalet de l’Infant, en direcció a Vandellós. Prenem a mà dreta la T318 i desprès a l’esquerra la T310. Entrem al poble per l’Avinguda de Catalunya, on generalment hi ha espai per aparcar, al costat de les instal·lacions esportives municipals.

Pratdip (223m)
Continuem 190 metres carretera amunt. Una estaca a mà dreta, amb un senyal blau i groc, indica el camí de les Obagues. Els senyals blau i groc i també els blaus, ens guiaran tothora.
Seguim aquest ombrívol camí uns 160 metres fins que una nova estaca ens indica, també a mà dreta, el camí del Portell dels Grauets.
Aviat passem pel costat d’un forn de calç. Fem una gran llaçada i, per pendent entre moderat i fort, anem deixant el poble avall tot atansant-nos a la base d’una torre de MAT que creuem. Aquesta línia i la següent provenen de la central de Vandellòs.
Ara el camí s’eixampla: és la pista de servei de les línies. Més amunt, en una nova bifurcació també indicada, tornem a girar a mà dreta en direcció al Portell dels Grauets. Passem per sota de l’altra torre de la línia de MAT, s’acaba la pista i continuem per camí.
Ja al peu del cingle, un indicador al que li manca el rètol, senyala a mà dreta el corriol que baixa a les coves del Grauet i del Sisè. Anem a l’esquerra, fem un gir de 90º i encarem el Portell.

Portell dels Grauets (487m)
Guanyem el cingle per aquest grau i continuem (E) enfilant-nos propers al fil, per terreny de rascler. Ben aviat el camí torna a definir-se. Superem la graonada del pas del Gos i continuem carena enllà fins a l’evident cim.

Puig de la Cabrafiga (614m)
El nom li ve d’una figuera silvestre que viu a les roques. Ara de figues ni verdes ni madures, que la zona ha estat afectada per diversos incendis que n’han deixat un rastre encara prou evident.
És el punt més alt de l’itinerari i una bona talaia de la comarca.
El puig és el punt més alt de l’itinerari i una bona talaia de la comarca, coronat per un vèrtex geodèsic, un pessebre i indicadors. També hi trobem un llibre de registre.
En marxem baixant decididament en direcció al coll que tenim a migdia.

Coll de la Fita de la Partió (484m)
La fita hi és, ben evident, però com que no és pas partió de terme municipal, deu tractar-se d’una delimitació de propietats.
La canal Ampla que s’obre a mà dreta, o barranc de la Cova d’en Bargalló, la creuarem més endavant, a les acaballes de la caminada.
Davant nostre sobresurt de la carena un bon esperó rocallós que superem flanquejant-lo per l’esquerra i pel fàcil pas del Cabrit, en el sentit de les busques del rellotge.
Superat aquest obstacle ja podem albirar la següent collada a la que ens atansem.

Coll dels Meners (449m)
Hi trobem un altre indicador. Seguim de recte per enfilar-nos en poca estona al Puig de les Mugues i retronem al coll prenem el camí que baixa vers llevant. (1)
El nom li ve per l’aprofitament d’òxids de ferro —oligist o hematites— que se’n feu anys ha.(2)
El pendent és considerable tot davallant per la rasa de la Cabrafiga. Esquivem un tram de tartera fent una marrada a mà esquerra.
Anem revoltant el puig de les Mugues en el sentit de les busques. Quan sortim sobre unes pedregoses feixes margenades, el camí ja planeja.
Al Pla de les Mugues deixem a mà esquerra un camí carreter que baixa al mas de la Cabrafiga i, pocs metres més enllà, trobem un nou rètol indicador que senyala el corriol del Castellet. Ens hi enfilem i l’atenyem cinquanta metres amunt a l’esquerra.

  • (1) Hi ha qui opta per fer drecera baixant directament del puig al Castellet de les Mugues. Hem llegit que hi ha senyals grocs i però que el camí és bastant perdut.
  • (2) No hem sabut trobar-ne més referències. Hi ha com a mínim quatre boques de mina i probablement dues d’elles siguin a ponent del coll. Amb tota seguretat dues més són a llevant. Però ens va passar desapercebuda la primera d’elles i solament vàrem localitzar la núm. 4, al costat del camí.

Castellet de les Mugues (314m)
Antic assentament iber, utilitzat posteriorment com a fortificació contra la pirateria. En resten alguna paret i basaments de murs.
Retornem a la bifurcació per continuar vers a Pratdip, planerament. Quan albirem la carretera, ja som sobre el grau.

Grauet de les Mugues (276m)
Salva el considerable cingle ponentí del puig. Un cop superat continuem davallant fort fins a sortir sobre el barranc de la Cova d’en Bargalló, prop de la carretera en un revolt de l’antiga. Nou rètol indicador, seguim pel barranc de la Cova en direcció al de la Dòvia, passant per sota un pont de l’antiga carretera i per dins d’una canalització metàl·lica del torrent a la nova.

Barranc de la Dòvia (140m)
Torrent neix prou més amunt de Pratdip, entre el Tossal Gran i el Mont-redon. En aquest punt no acostuma a portar gaire cabal. El creuem a gual i continuem pel marge dret hidrogràfic.
A la partida de les Fontanelles passem pel costat de la casa del Paco, coneguda antigament com a Caseta de l’Electra (1). Tornem a canviar de marge per creuar de nou sobre del salt de la Sabinosa, un bonic salt i gorg, quan el torrent porta aigua. De nou al marge dret ens enfilem fins a sortir a un altre camí.

  • (1) Als anys 30 del segle passat Francesc Chavarria va construir una petita central que subministrava electricitat a diversos pobles de la rodalia. Aquest edifici allotjava la turbina. La bassa és més amunt.

Camí vell de Masriudoms (172m)
Bifurcació ben indicada que prenem a mà dreta, en direcció al trencall amb el camí del coll del Marquès.
Albirem a l’altre marge unes granges abandonades i una edificació més antiga. És el que resta del molí fariner d’en Xenca o de la Creueta. Més amunt podem veure les arcades que sustenten el rec del molí, arrapat al cingle.
Deixem el camí més evident per baixar a mà dreta i seguim per un corriol propers a la llera tot i que, continuant pel de l’esquerra, ens menarà al mateix punt.
Més endavant trobem una nova bifurcació indicada amb el camí del coll del Marquès, per on marxa el PR-C 90 que ara seguirem a mà dreta, sempre pel marge dret del torrent. En aquest tram força engorjat acostuma a portar cabal regularment.

Capelleta de Sant Isidre (173m)
Oratori en una balmeta de pedra tosca.
Camí enllà, amb algun tram empedrat, la gorja s’obre i sortim a unes feixes d’oliveres i ametllers. Ara seguim un camí carreter, pavimentat parcialment. Creuem de nou la llera i ens enfilem, ja amb el poble a la vista, fins a la carretera que solament hem de seguir uns 120 metres per retornar al punt d’inici.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Tomb del Puig de la Cabrafiga

El riu Brugent

De la Riba al Pinetell

Distància 13,3 km
Desnivell acumulat 536 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 12 de maig de 2017
Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000)

Caminada pel sector llevantí de les Muntanyes de Prades seguint en part el riu Brugent, especialment el bonic Congost de l’Esqueix.
L’itinerari és quasi tot senyalitzat i els camins són ben definits. Al congost hi ha trams amb passarel·les i sirgues, a més de dos ponts penjats. Equipament espectacular, fins i tot excessiu, que facilita molt el pas.
L’únic però és que el retorn és fa monòton, especialment el tram de carretera.

Accés
A la Riba s’ha accedeix entre els punts quilomètrics 28 i 29 de la C-145. D’aquest punt parteix la TV-7044 que mena a Farena. Poc abans del quilòmetre 3 hi ha una àmplia zona d’aparcament al costat del camp de futbol dels Masets.

Els Masets (348m)
Seguim la carretera en direcció a Farena. Pocs metres abans del quilòmetre 3 prenem a mà esquerra un camí no senyalitzat, però molt fressat que puja a la font de Pasqual.

Font de Pasqual (455m)
Ben apariada i amb un viver al costat. Hi arriba el GR 7 entre la Riba i Mont-ral que seguim (rètol indicador). Podríem escurçar una mica l’itinerari prenent, poc més enllà, un altre camí directe als Tres Pilans, també convenientment senyalitzat.
Passem pel costat d’un bon exemplar de barraca i, poc més amunt, anem a la dreta, en direcció al Castell Dalmau (rètol indicador).

Castell Dalmau (580m)
És una agulla calcària que destaca de l’entorn, on hi ha un seguit de vies d’escalada. De fet tot el paratge, anomenat Roquer de Pasqual, és ple de blocs, agulles i cavitats, difícils de veure des del camí per la densa vegetació.
Continuem una estona més pel mateix camí encarant-nos al Torrent de la Font de la Costella on abandonem el GR baixant per un senderó ben definit a mà dreta. Més avall per la mateixa mà trobem el camí que hem rebutjat a la font (rètol indicador).

Els Tres Pilans (455m)
Una altra zona de grans blocs i agulles on es practica escalada esportiva. Continuem pujant en direcció a Farena (rètol indicador). A l’alçada del Torrent d’en Rull fem un canvi de rumb (indicat), baixem a trobar i creuar el riu Brugent per unes passarel·les i sortim a la carretera. La seguim uns metres i baixem a visitar la resclosa del Raulet.

Resclosa del Raulet (420m)
Continuem per la carretera i, després d’un revolt, l’abandonem per un camí a l’esquerra sense senyalitzar.
Continuem bona estona per la riba esquerra del Brugent fins que el creuem perun pontarró a l’alçada dels Pescadors.
Anem endinsant-nos al congost de l’Esqueix i comencem a trobar passarel·les i passamans que ens ajuden a passar alguns trams que, d’altra forma, serien delicats. Fins als ponts penjats.

Congost de l’Esqueix (464m)
Dos llargs ponts penjats a bona alçada travessen el riu. A l’altre riba sortim del congost pujant pel Grau de l’Escletxa.
Continuem camí cap al Pinetell. A mitja pujada ens desviem (rètol indicador) fins a la Roca del Lloro, un bon mirador de la vall del Brugent.

El Pinetell (608m)
Creuem el nucli i ens en allunyem per la carretera d’accés fins a la de Farena, que seguim uns pocs metres per prendre el camí de les Planes, una pista per la que marxem bona estona i que deixem per una altra a mà dreta, sense senyalitzar. Acaba aviat, en una plaça. D’aquí en parteix un camí, ben fressat, que baixa fort a trobar el riu, a l’alçada d’un antic molí.

Molí de Figuerola (411m)
Ruïnes del que fou un dels grans molins paperers de la contrada. Amb una ermita adossada.
Creuem el riu a gual i continuem per carretera. Pel camí anirem albirant les restes d’altres molins, la Penya Roja (un altre indret d’escalada), i la Font Gran.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Riu Brugent

Mola de Colldejou, Miranda i Cavall Bernat de Llaberia

Des de Colldejou

Distància 11 km
Desnivell acumulat 985 m
Nivell de dificultat difícil
Data 12 d’abril de 2013
Cartografia Ed. Piolet: Llaberia (1:25000)

Circular que ens permet pujar a la Mola de Colldejou i carenejar bona part de la Serra de Llaberia enfilant-nos a tres cims més i visitar un pont natural de roca.
Itinerari ran de cingles, bones talaies i camins en general ben indicats.
Ens caldrà grimpar en alguns punts però es superen fàcilment. Excepte l’accés al Cavall Bernat, que podem esquivar. D’aquí la qualificació de difícil. Per la resta la qualificaríem de dificultat moderada.

Accés
Arribem a Colldejou des de l’A7 per la T323 fins a Mont-roig i des d’aquí per la T322.

Colldejou (415 m)
Des de la carretera pugem a la part alta del poble (N) a buscar el GR 7 que prenem a mà dreta (rètols indicadors, camí de Colldejou a la Torre de Fontaubella). Passat el Collet de la Xuta l’abandonem enfilant-nos per un corriol ben fressat a mà esquerra, senyalitzat per una fita (NW).
Quan atenyem una pista anem a la dreta passant pel costat d’un dipòsit contra incendis (NW). Més enllà fa un sobtat revol a mà esquerra i una marrada que estalviem fent drecera (W), en pujada. Arribem a una bifurcació (Coll de Freginals), anem a la dreta uns 40 metres i abandonem la pista per prendre, a mà esquerra, el camí de la Cova de la Mola (NW). Tram amb fort pendent abans de sortir a una lleixa (N).

Portell de la Cova (793 m)
Cruïlla de camins. Atenyem la variant 3 del GR 7 i el prenem a mà esquerra. Deixem el camí pel que hem pujat que, també per l’esquerra, s’adreça a la cova. Desprès d’un cal herbós enfilem, fent llaçades, la pedregosa Canal del Batllet (SW).

Mola de Colldejou (922 m)
Com indica el seu nom és un gran tossal planer, voltat de parets abruptes. Coronat pel Castell una fortificació carlina amb doble fossat, sembla que dedicada a punt d’observació. També hi ha un parell de bústies de registre.
Deixem el GR per prendre el camí del Portell de la Mora que li fa drecera. Marxem vers el SW passant per sobre del Racó dels Caragols on podem observar-hi algun exemplar de teix.
Després de desgrimpar (fàcil) el Salt del Llop, virem al S per continuar baixant. Per la dreta retrobem el GR i continuem recte.

Coll del Guix (630 m)
Per la dreta (W) el camí de Llaberia. Per l’esquerra (E) el de Colldejou. Vers el S el que baixa a la Font del Bullidor. Cap d’ells. Marxem vers el SW (indicació en fusta a “la Miranda”) per un corriol que aviat s’enfila fortíssim, sense concessions. És la Drecera d’en Ramon, que solament dóna un respir quan s’ajau per revoltar un contrafort als peus de la Miranda.
La gran esfera del radar meteorològic delata el cim al que acabem d’arribar després de superar una canaleta on ens cal fer una curta i fàcil grimpada.

La Miranda (918 m)
Anomenada també lo Molló. Coronada per l’edifici del radar i un vèrtex geodèsic. Fa honor al seu nom: és una bona talaia, força millor que la veïna Mola on perdem part de la panoràmica pel seu gran planell cimer.
Propers al cingle seguim uns 360 m rastres de camí i fites vers el WNW fins a la Foradada.

La Foradada (870 m)
Petit i bonic pont de pedra natural abocat al cingle. Poc visible en quedar dins d’una fondalada.
Retornem a la Miranda i continuem ran de cingle vers el S on s’hi ensenyoreix el Mont-redon.

Canal del Roc (849 m)
Un profund esvoranc de la cinglera permet baixar al camí del Recingle (senyals blaus) que deixem a l’esquerra, per enfilar-nos (SE) a la Creu.

La Creu (909 m)
O Punta dels Frares. Coronada per una gran creu metàl·lica. Al costat mateix, però poc visible des del cim, hi ha l’agulla del Bitllot del Frare. En canvi podem albirar amb tot detall el Cavall Bernat. Continuem vers el S, encara ran de cingle.

Portell de Madrocs (827 m)
O de la Canal del Bullidor. Bifurcació indicada. Podem optar per baixar al proper Portell de l’Heura (en direcció al collet de Collivassos), al coll de Mont-redon i també, malgrat que no estigui indicat, al camí del Recingle. Anem en direcció al Cavall Bernat, pel camí més proper al cingle (SE).

Portell de la Roca Mitjanera (795 m)
Bifurcació indicada. Continuem baixant en direcció al Cavall Bernat, travessem la tartera i enfilem una canal que, pel cantó ponentí, separa l’agulla principal de la resta de la mola. És dreta i descomposta fins a un collet. Un pas curt i aeri (III) ens obliga a emprar les mans per accedir a la lleixa superior. Podem evitar-lo cercant curosament el millor pas a les parets de la dreta, abans del collet.
Un altre pas de grimpada més fàcil (II+) que el primer, ens deixa al planell del cim.

Cavall Bernat (840 m)
Coronat per una creu de ferro. Retornem sobre els nostres passos baixant per la canal fins a la base. Tenim dues opcions: Tornar al Portell de la Roca Mitjanera o marxar en sentit contrari (E), resseguir en pujada una lleixa al peu de la cinglera meridional del Cavall fins a la Roca dels Esperits i davallar fins al Collet de la Terra Blanca on cal prendre PR-C 96, a mà esquerra.
Optem per la primera opció i, un cop al Portell baixem en direcció a la Font del Bullidor.
El camí d’aquesta drecera que passa als peus del Morral d’en Voltes, és ben fitat però força emboscat. Recomanem la segona opció, amb visita obligada a la foradada Roca dels Esperits.

PR-C 96 (620 m)
Bifurcació no indicada. Anem a l’esquerra, en baixada.

Font del Bullidor (563 m)
Abastem la pista entre la carretera de Colldejou i el Coll del Guix. La seguim fent dreceres i bona estona en paral·lel, per camí ben fressat, fins que ens n’anem separant. Voregem pel marge unes feixes de conreu fins la carretera.

T322 (388 m)
La creuem. Indicador del PR-C 96. Per un camí paral·lel mig perdut, tornem al punt de sortida.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF