Arxiu de la categoria: Puigmal-Costabona

Gra de Fajol

Des del Pla de la Molina pel Pas de l’Isard i retorn per la Coma de l’Orri

Distància 11,8 km
Desnivell acumulat 1284 m
Nivell de dificultat moderat
Data 26 d’agost de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Puigmal ó Costabona (1:25000)

El Gra de Fajol forma un llarg crestall entre les altes conques del Freser (ponent) i el Ter (llevant), a cavall dels termes de Queralbs i Setcases, amb dos cim destacats: el Gra de Fajol (o Gran) i el Gra de Fajol de Baix (o Petit).
L’itinerari més habitual i fàcil per accedir-hi és des d’Ulldeter pel Coll de la Marrana. Us en proposem un altre, menys concorregut, però tant o més interessant.
A bona part del camí la única senyalització que trobarem son fites. La pujada des d’Ulldeter pel Pas de l’Isard busca el camí més lògic i, malgrat semblar difícil, si no perdem les fites, ens menaran al coll sense haver-nos d’ajudar amb les mans en cap punt. El camí de baixada per la Coma de l’Orri és molt evident i fressat i, allà on no ho és, hi ha fites sovintejades.

Accés
Des de Setcases per la C-771 en direcció a l’estació d’esquí de Vallter. Al bell mig del primer revolt pronunciat a mà dreta hi ha un petit espai per aparcament.

Pla de la Molina (1587m)
Prenem una pista barrada per un cadenat, en direcció N, pel marge esquerre del Ter. Pocs metres enllà deixem a mà esquerra el ramal indicat a la Coma de l’Orri, per on retornarem.
Pendent entre suau i moderat fins a l’aparcament inferior de l’estació d’esquí de Vallter on, per darrere del telecadira, pugem per la pista “El Xalet”. A l’alçada del refugi d’Ulldeter, l’abandonem per l’esquerra fins a un estanyol.

Estany dels Infants (2225m)
Petit estanyol situat a dos-cents metres al WSW del refugi.
Emprenem un corriol poc definit (fites) pel marge esquerre (dreta en el sentit de la marxa) d’una torrentera. La creuem poc més amunt i sortim sobre un caos de blocs.
Tenim davant el Gra de Fajol i en direcció a la seva falda, on s’obre l’esvoranc de la canal Central, un llom, entre la tartera (esquerra) i la rasa de desguàs de la canal (dreta).
Guiats per fites, enfilem pel llom (SW) fins a la base de la canal on anem a l’esquerra (SE), ran de paret.
Flanquegem per la part alta de la tartera, perdem una mica d’alçària i continuem enfilant-nos en la mateixa direcció (SE) per terreny rocallós, on ens cal parar atenció a les fites, per trobar la millor manera de progressar fins al Pas de l’Isard. Nom que rep l’ampla collada entre els dos cims del Gra de Fajol.
Anem a l’esquerra i, per camí ben fressat, guanyem el cim oriental per la suau carena.

Gra de Fajol de Baix (2566m)
O Gra de Fajol Petit. Vers ponent i el nord, els seus veïns més alts ens priven de veure-hi més enllà que alguns cims de l’Olla de Núria, el Gra de Fajol, el Pic de la Dona,… però és una bona talaia cap a la resta de l’arc i hi albirem el massís del Canigó, els sostres de l’Alta Garrotxa: Comanegra, Bassegoda, Bestrecà, Mont,… i a migdia fins al Montseny.
Retornem al Pas de l’Isard i enfilem en direcció al germà gran. Un corriol ben fressat ens hi mena. Salvem un primer esperó per l’esquerra (S) i progressem lleugerament allunyats de la carena, tallada per l’abrupta cinglera de la cara nord-oriental.

Gra de Fajol (2712m)
O Gra de Fajol Gran i també dit de Dalt. Coronat per una creu. Té una panoràmica semblant al seu germà xic, millorada cap a ponent sobre alguns cims de l’Olla de Núria i la Coma de Fresser.
Marxem (SW) pel un ben definit camí però, quan aquest abandona l’ampli crestall en direcció al Coll de la Marrana, continuem recte baixant còmodament, seguint indicis de corriol i algunes fites, fins a l’ampla collada que tenim en aquella direcció.

Coll de la Coma de l’Orri (2492m)
Baixem (SE) per l’ampla coma entre el Gra de Fajol i el Puig de les Borregues. Molt herbada al començament, el camí s’hi desdibuixa, però es defineix aviat i les fites ens ajuden a no perdre’l.
Perdem alçària per les jaces de Dalt i del Mig, salvant graonades, mentre la coma s’apregona i diverses surgències van acabalant el torrent.
Entrem al bosc, creuem el torrent i atenyem una antiga pista. La deixem per un corriol a mà esquerra i ens anem separant de la coma, tot remuntant pel marge dret del Ter fins a creuar-lo per un pontarró de fusta.
A l’altre riba retrobem el camí de l’anada i en poca estona més retronem al punt de partida.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Pic de l’Infern

Des d’Ulldeter, pel cordal entre el de Bastiments i el de Freser

Distància 12,2 km
Desnivell acumulat 1127 m
Nivell de dificultat moderat
Data 21 d’octubre de 2011
Cartografia Ed. Alpina. Puigmal i Ulldeter (1:25.000)

Una altra clàssica, imprescindible per a qualsevol muntanyenc. Itinerari circular que transita bona part per carenes que ens procuraran àmplies perspectives. Albirar a vista de pardal els estanys superiors del Circ de Carançà, la Coma de Bacivers, la de Freser… és un regal per a l’amant de la muntanya. Trepitjarem tres cims: el del Pic de Bastiments, el del de Freser i el de l’Infern, passant de l’un a l’altre pel cordal carener. Desprès, pel Coll de la Marrana, retornarem al Refugi d’Ulldeter. Opcionalment podem pujar al Gra de Fajol. Aquesta era la nostra intenció inicial però tot i que vàrem gaudir d’un matí esplèndid, la boira va anar guanyant terreny a partir de migdia i vàrem passar-hi de llarg.

Carretera a Vallter 2000

Deixem el vehicle al darrer revolt de la sèrie de vuit que trobarem a la carretera que de Setcases mena a l’estació d’esquí de Vallter 2000 un cop passat l’aparcament del Pla dels Hospitalets. Rètol indicador del refugi d’Ulldeter. En moderat pendent un camí ben fressat i senyalitzat (GR 11) ens mena vers ponent pel marge esquerre de l’incipient Riu Ter. Quan passem a l’altre marge per una passarel•la augmenta el pendent i ja tenim el refugi a la vista.

Refugi d’Ulldeter

Continuem pel GR vers W en moderat pendent i camí ben fressat fins que abastem una pista. Quan fa un gir el camí la creua i marxa cap al Coll de la Marrana. Nosaltres seguim la pista a mà dreta vers NW deixant en aquesta mà les ruïnes de l’antic refugi fins abastar l’estació superior del remuntador del Pla de la Regalissia.

Estació sup. remuntador Pla de la Regalissia.

Per darrere l’edifici albirem unes fites que ens menen enfilar-nos sense camí fressat (indicis de corriol) vers NE en direcció a un esquenall que baixa de la carena. Un cop depassat l’esquenall girem a N i abastem el camí que puja de l’estació d’esquí. En llaçades i ja per camí més definit abastem el coll.

Coll de la Geganta

Per camí ben definit i en fort pendent marxem vers WSW seguint el llom de la carena (Esquena de l’Ase). Quan abastem la creu el pendent es modera i s’aplana mentre continuem per l’allargassada carena passant pel costat del vèrtex geodèsic i, finalment abastem el cim.

Pic de Bastiments

Del cim continuem cap al del Pic de Freser que destaca clarament a W. Sempre per camí ben definit davallem fort vers W a les Collades de les Comes de Malinfern per tornar-nos a enfilar vers SW fins al cim.

Pic de Freser

Del cim albirem fàcilment vers WNW el seu veí el Pic de l’Infern. Perdem alçària baixant vers W tot seguint el fil de la carena fins a un pas rocallós i aeri amb unes llastres inclinades pel vessant S que, amb cura, es passa sense dificultat. Si ens fa basarda podem esquivar-lo per baix decantant-nos més al S. Continuem grimpant (en algun punt ens caldrà ajudar-nos amb les mans) pel vessant S fins al Portell dels Gorgs, un collet al peu d’una roca vermellosa. Un cop al vessant N continuem per un corriol ben definit que, vers el NW, ens menarà al cim.

Pic de l’Infern

Del cim retornem fins al Portell del Gorgs deixant a mà dreta el corriol que puja del Coll de la Vaca. Al Portell passem al vessant S i baixem per la Coma de l’Infern per fort pendent i sense camí definit vers SE. Al fons de la coma veiem força definidament el camí per on discorre el GR 11 i que, a partir del Coll de la Vaca, ha abandonat el cordal carener. Ens hi adrecem. Quan el pendent es modera albirem algunes fites que seguim i que ens menen fins al camí. Als Aigols Podrits on les torrenteres conformen un incipient Riu Freser a la capçalera de la coma homònima, ens enfilem de nou, ja sempre per camí fresat vers E i en moderat però sostingut pendent fins al coll.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Coma de Vaca

L’escriptor Àngel Guimerà es va inspirar en els paratges de Coma de Vaca per escriure la seva coneguda obra Terra Baixa on apareix un pastor anomenat Manelic. Per això el refugi de Coma de Vaca també és conegut com el Manelic.

Hi ha diversos itineraris per accedir a la Coma de Vaca. Presentem aquest que hi mena des del Santuari de Núria per l’espectacular i panoràmic Camí dels Enginyers i retorna pel no menys interessant camí de les Gorges del Freser.

El refugi de Coma de Vaca amb la Coma de Fresser al fons



Torreneules

Des de l’Alberg del Niu de l’Àliga, pel Serrat de la Coma del Clot

Distància 9 km
Desnivell acumulat 890 m
Nivell de dificultat moderat
Data 27 de març de 2010
Cartografia Ed. Alpina. Vall de Núria-Ulldeter –hivern- (1:25000)

Ruta circular que permet enfilar-nos als cims més orientals de l’Olla de Núria: els dos Torreneules. O sigui el Cim de la Coma del Clot o Torreneules Gran i el Torreneules o Torreneules Petit.
El Torreneules és el cim que crida la nostra atenció pujant de Queralbs a Núria, penjat sobre les goges del Freser.
Com que és una hivernal està plantejada resseguint carenes. Si el risc d’allaus és marcat, cal evitar la pala a migdia del cim de la Coma del Clot, passat el Coll de Torreneules. I la baixada a la Coma de Fontnegra, cal fer-la resseguint el camí d’estiu. Malgrat tot, si el risc és molt marcat, millor retronar pel camí d’anada.
En la data d’aquesta sortida hi havia poca neu, desprès d’uns dies de sol i temperatures altes. Habitualment però, caldrà calçar-se les raquetes.
En qualsevol cas és un recorregut que ens ocuparà una matinal en el que gaudirem d’una bona perspectiva de tota la zona de Núria a Ulldeter.

Alberg del Pic de l’Àliga (2.121 m). (Rètol indicador) Marxem vers ponent seguint el camí d’estiu. Aviat trobem un altre rètol en una cruïlla. Per la dreta el camí baixa a la Coma del Clot i és el camí habitual al Coll de Torreneules. Per l’esquerra, fent llaçades, s’enfila al Pic de l’Àliga. Marxem per l’esquerra, vers el nord estalviant-nos les llaçades del camí, fins al cim. Fort pendent.

Pic de l’Àliga (2.422 m, 55’) Alçada més meridional de la Serra de Coma del Clot. Podem albirar vers gregal (NE) el Puig de Fontnegra i a llevant el Cim de la Coma del Clot (o Torreneules Gran). El Torreneules (petit) ens queda ocult. Resseguim la carena en moderat pendent fins al proper cim que abastem en poca estona.

Pic de la Pala ( 2.478 m, 1h 5’) Tenim una bona vista sobre tota la Coma de les Molleres. Carena enllà, vers gregal i en fort pendent, guanyem el següent cim.

Puig de Fontnegra (2.728 m, 1h 55’). Per la seva alçària i situació domina l’entorn, especialment tots els cims de l’Olla. Però també del sector d’Ulldeter. Davallem en moderat pendent vers xaloc (SE) fins al Collet de Fontnegra i ens enfilem al Cim de la Coma del Clot.

Cim de la Coma del Clot (2.739 m., 2h 25’). Sostre del recorregut. Les vistes son semblants a les del seu veí. Una mica millors cap a Ulldeter. Baixem en pendent entre moderat i fort a buscar el Coll de Torreneules (2.561 m) per on passa el camí que per ponent va a l’alberg del Pic de l’Àliga per la Coma del Clot i per llevant al refugi Manelic, per la Coma de Vaca.
Vers gregal comencem a enfilar-nos al Torreneules (petit). Pendent moderat al començament que s’accentua a mesura que guanyen alçària. El camí ressegueix la carena, decantant-nos els darrers metres per la banda de Coma de Vaca.

Torreneules (2.713 m, 3h 15’). És l’únic cim dels que hem pujat que disposa d’un senyal ben visible de cim (la resta estan coronats per modestes fites de pedres). Una perxa metàl·lica en honor a Sant Eudald. Bona vista del sector d’Ulldeter (Bastiments, Gra de Fajol,…), de la Serra del Catllar (Pastuira, Fontlletera,…) i sobre el Balandrau.
Retornem al coll on, seguint el camí d’estiu ens enfilem lleugerament marxant vers ponent per sota la pala a migdia del Cim de la Coma del Clot[1]. Desprès virem a garbí (SO) per enfilar-nos, quasi sense adonar-nos-en al Cim del Ras.

Cim del Ras (2.563 m, 3h 55’). Podem evitar-lo deixant-lo a mà esquerra. De fet el camí d’estiu en passa de llarg i descriu una gran marrada en el sentit de les busques del rellotge per baixar a la Coma del Clot. Segons l’estat de la neu, podem estalviar-nos aquesta marrada i baixar directament vers mestral (NO) a buscar el Torrent de Fontnegra, al fons de la coma.

Torrent de Fontnegra (2.195 m, 4h 25’). En moderat pendent ens enfilem vers garbí en direcció a una mena de collet on localitzem el camí de l’anada que resseguim fins al punt de partida (4h 50’)

  • [1] Molta atenció en aquest punt si el risc d’allaus és marcat. Si és molt marcat, millor retornar pel camí d’anada.





Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Roca Colom

des de Valter 2000

Distància 5,4 km (anada)
Desnivell acumulat +438 -99 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 13 de març de 2009
Cartografia Alpina. Costabona/Alta Vall del Ter. Mapa (1:25.000)

A sol ixent del Bastiments i el Pic de la Dona, al mateix cordal carener, hi ha una colla de cims que ronden els 2.500 metres i acaben amb el Costabona. Un d’ells és la Roca Colom. Desprès del Costabona l’alçària minva.
La proximitat de l’estació d’esquí de Vallter 2000 (2.162 metres) que ens estalvia desnivell i un relleu poc accidentat, fan que siguin molt aptes per a les raquetes de neu, fins i tot per qualsevol persona que no hi estigui avesada. Tot i que, en el nostre cas, varen resultar més útils els grampons dons la neu era molt ventada i regelada. Solament ens varen caldre a la baixada. Si el perill d’allaus és marcat, cal parar atenció a un curt tram inicial (Clot de la Portella) i a la cornisa de la Portella de Concròs. Aquesta la podem esquivar fàcilment.
Amb una mica més de desnivell, també podem assolir-lo des del coll de Mentet, al Conflent. Sense neu el camí és ben senyalitzat (GR), però amb neu és fa difícil seguir-ne exactament la traça. En qualsevol cas la ruta és evident i solament la boira (força habitual) podria fer-nos despistar.

Itinerari

Entre el torrent i l’edifici més a llevant de l’estació de Vallter 2000, surt un camí senyalitzat com a GR (11-6 Ulldeter/Fembra Morta). S’enfila fort vers gregal (NE) pel Clot de la Portella de Mentet. A la cota 2.290 cal abandonar la ruta a Mentet i la direcció que portàvem fins ara, fent un gir de 90º vers xaloc (SE) guiats pels senyals del GR per encarar la ruta a la Portella de Morens. Fort pendent.

Més amunt quan el pendent es modera, trobem un pal indicador (amb el rètol «Roca Colom» en mal estat) i senyal del GR. A partir d’aquí girem a sol ixent, lleugerament decantats a gregal (ENE) per camí còmode i planer, per enfilar l’àmplia Portella de Morens (2.382 m, 1h)

Passada la collada que, com que és tan oberta no te un punt definit, el camí descriu un ampli arc en el sentit contrari a les busques del rellotge, tot resseguint planerament per la Coma Ermada, les bases dels pics de Coma Ermada, de la Llosa i de Roques Blanques. A mesura que hi avancem, ja podem albirar a sol ixent el cim de la Roca Colom. El camí senyalitzat volta el Pic de Roques Blanques pel nord. Però nosaltres, més o menys a l’alçada del Pic de la Llosa, ens en desviem vers sol ixent anant a buscar la carena i la resseguim vers gregal per enfilar-nos còmodament al pic de les Roques Blanques (2.456 m, 2h). Mentre hi anem pujant, podem veure a mà dreta el Circ de Concròs, a migdia de les Roques Blanques i la Roca Colom.

Solament ens cal davallar lleugerament a la Portella de Concròs (o de Callau) i enfilar-nos per un còmode llom a la Roca Colom. (2.505 m, 2h 45’). Gran fita coronada per un pessebre i un rètol amb un colom. Bona perspectiva de l’alta vall del Ter i el Canigó. Identifiquem com a punts més llunyans la Serra de Madres (al nord), el Montseny, la Serra de l’Obac i Montserrat (a migdia).

Retornem pel mateix camí esmerçant-hi dues hores i mitja.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Balandrau

Des del Pont de Daió per les Gorges del Freser

Distància 9 Km (anada)
Desnivell acumulat +1587 -202m
Nivell de dificultat moderat
Data 29 d’agost de 2008
Cartografia Editorial Alpina. Puigmal (1:25000)

El riu Freser neix a migdia dels pics de Freser i Bastiments i transcorre per la deliciosa Coma del Freser. A partir de la Jaça de les Eugues, on hi ha el refugi de Coma de Vaca, entre els pics de Torreneules al nord i del Balandrau a migdia, s’engorja i baixa fins ajuntar-se al de Núria a Daió (Queralbs), en un tram conegut per les Gorges del Freser que és un d’aquells punts «imprescindibles» per a qualsevol excursionista.
El Balandrau, de relleu arrodonit, és el que els excursionistes en diem un «cim de vaques». Malgrat això és molt concorregut perquè la seva situació el converteix en un balcó, excel·lent mirador de tot el cordal de cims entre Núria i Ulldeter.
Quan hi ha neu, la seva ascensió per la banda de migdia és ideal per a l’esquí i les raquetes. Però a l’estiu, amb pistes fins ben a prop del cim, perd al·licient. En canvi, pel nord, a través de les Gorges del Freser resulta una excursió deliciosa.
Sense neu, la ruta és fàcil i exempta de dificultat tècnica, malgrat que supera un considerable desnivell i que te un tram poc fressat. Una bona opció és anar per les gorges i retornar pel Camí dels Enginyers (variant 7 del GR 11) que també ressegueix l’engorjar però a més alçària. Hi ha un camí que de les Pedrisses baixa a travessar el Canal del Freser i per la Canal Fonda va a buscar el de les gorges. Era la que preteníem nosaltres però el temps no estava per floritures i hi varem renunciar. Una altra opció, esmentada en una de les ressenyes de l’itinerari, és baixar per Serrat. El de les Gorges és un dels accessos al refugi «Manelic» de Coma de Vaca.
Una bona època per anar-hi és a finals de primavera quan el riu i els torrents baixen grassos, amb una gran floració i la vegetació més ufanosa. A la tardor la varietat d’espècies al bosc també la deu fer molt atractiva (però no hi hem estat). A l’hivern i començaments de primavera cal prendre precaucions o cercar una ruta alternativa: amb neu hi ha trams molt exposats als allaus.
Nosaltres l’hem feta en dues ocasions. A la primera però, la boira ens va fer enrere abans d’abastar el Coll dels Tres Pics. Quan passem per aquesta collada i mirem vers migdia la Coma de Fontlletera, és obligat retre homenatge als set muntanyencs que a finals de l’any 2000, hi varen perdre la vida per un sobtat canvi de temps. I recordar que totes les muntanyes, fins i tot les aparentment més dòcils podem mostrar-nos, en qualsevol moment, la seva cara més punyent.

Accés. Des de Ribes de Fresser, poc abans de Queralbs, en un tancat revolt, abandonem per la dreta la carretera a l’alçada del trencall que puja a Fustanyà i Serrat. En aquest punt seguim a mà esquerra una estreta pista formigonada que ens deixa al marge esquerra del Freser, prop de la central hidroelèctrica de Daió de Baix. Aparcament possible però en limitat espai.

Pont de Daió. (1.180 m). Confluència dels rius de Núria i Freser. La central és a l’altra riba. Passem el riu per un sòlid pont de fusta, deixem a l’esquerra el corriol que enllaça amb el Camí de Núria i ens enfilem en moderat pendent vers gregal (n.e.), pel marge dret del Freser, paulatinament més enfonsat a la dreta. Molta vegetació, especialment exuberant a l’obaga de l’altra riba. Bosc molt variat amb predomini del pi, el boix, el freixe i l’avellaner.
El camí, molt fressat, evident i concorregut, te trams empedrats i és net de malesa i brancam. Hi ha senyals de pintura (punts vermells i ratlles grogues). Per tant ens podem despreocupar de perdre’ns i dedicar la nostra atenció al paisatge (ei! compte amb les ensopegades que hi ha punts amb salts considerables).

Salt del Grill (1.300m). A l’esquerra del camí. El Torrent dels Fossos fa un espectacular salt poc abans d’ajuntar-se al Freser. Un cop passat, encetem un grau guanyat a la roca amb un considerable estimball sobre el riu. Un parell de plaques recorden un muntanyenc banyolí que hi va perdre la vida. Als 30’ deixem un corriol que surt a mà esquerra (hi ha un rètol indicant perill per helicòpters amb càrrega sospesa). Enllaça amb el Camí dels Enginyers (variant 7 del GR 11) a les Pedrisses. Ben aviat deixem un altre trencall a mà dreta (rètol indicador) a l’alçada del pont de les Ribes. Continuem vers gregal en moderat pendent pel mateix marge. Avellaners a banda i banda del camí.
El bosc s’esclarissa i la gorga s’obre. Trobem restes d’antics conreus i cledes entre parets de pedra seca. A força alçària per sobre nostre, podem albirar com els murs del Canal del Freser, construït entre 1900 i 1902 i que alimenta el salt de la central de Daió, sortegen les cingleres als peus del Torreneules. El camí ens apropa altre cop vora la llera del riu.

Palanca de Font de Costa Rubí (1.554m). Un altre rètol indicador de perill per helicòpters amb càrrega sospesa. Per una palanca passem a la riba esquerra. Els mapes i les ressenyes indiquen que hi ha la font de Costa Rubí o de les Marrades, però no hem sabut veure-la. A partir d’aquí comença el tram més costerut: El camí –sempre vers gregal- ens encara a les Marrades i, com el seu nom indica, amables llaçades ens ajuden a superar el fort desnivell de 500 metres que tenim per davant.
La vegetació, cada cop més escassa, ara és bàsicament per pi negre i neret. Restes evidents d’allaus. A mesura que pugem, podem albirar la captació d’aigua del canal. Travessem alguns pedregars on el camí s’hi assenta sòlidament. Més enllà de mitja pujada, a mà esquerra, una balma (Jaça de Pedreguer, 1.885 m) pot servir d’aixopluc per a cinc o sis excursionistes en cas de necessitat. El riu, a l’esquerra del camí i molt per sota dels nostres peus, salta brogent el roquissar. Desprès d’una llarga tartera, abastem el punt més alt de la pujada. (2.054 m). Ara el camí planeja i fins i tot baixa. Aviat podem albirar les plaques solars que nodreixen el refugi de Coma de Vaca. I, a l’altre vessant, resseguir el Camí dels Enginyers quan enfila el Coll dels Homes.

Torrent de Bogadé (2.047m). El camí davalla i fa un gir de 90º vers xaloc (s.e.) per anar a passar el Torrent de Bogadé, on hi ha un rètol que indica el camí al Refugi i al Balandrau. Però no cal arribar-hi.(1) A mà dreta, una antic rètol i estaca metàl·lics, ens assenyalen un imprecís corriol o tirany. El prenem i, sense perdre alçada, anem a buscar la llera del torrent de Bogadé a l’aiguabarreig amb el de la Font de Mantinell (2.073 m).
En aquest punt tenim dues opcions: si per la dreta seguíssim el torrent de Bogadé coma amunt, sense camí definit i en pendent entre moderat i fort vers migdia, abastaríem el collet entre els Tres Pics i el Balandrau. És l’opció més curta.
Nosaltres optem per seguir pel la comella de l’esquerra, vers xaloc (s.e.) enfilant-nos a un llom herbat en direcció a l’evident Coll dels Tres Pics que tenim davant nostre. En aquella direcció hi podem veure –més amunt- la pista (en precari estat) continuació de la que, provinent de Tregurà i per la Collada de Fontlletera passa pel Coll dels Tres Pics. Quan l’abastem la prenem a la dreta i en poca estona som al coll.

  • (1) S’ha traçat un nou camí que s’enfila pel marge dret del Torrent de Bogadé. S’inicia al rètol indicador i més amunt passa pel costat d’una gran fita. Però els senyals de pintura grocs son escadussers i, com que el camí no és encara fressat (agost 2008), és fa difícil seguir-ne el rastre.

Coll dels Tres Pics (2.408m). Entre aquests i el Puig de Fontlletera. Resseguim el camí que s’enfila en moderat pendent vers garbí (s.o.) i va a passar per sota i a gregal (n.o.) dels successius turons que s’anomenen els Tres Pics. Desprès del darrer, una curta pujada ens deixa al cim del Balandrau.

Balandrau (2.584m). Vèrtex geodèsic i taula d’orientació (relleu de guix deteriorat pel pas de temps). Bon mirador del cordal de Núria a Ulldeter.

Retornem pel mateix camí.


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Àlbul d’imatges

Cambradase o Cambra d’Ase

Per l’estació d’esquí d’Eina 2600

Distància 9 km
Desnivell acumulat 1051 m
Nivell de dificultat moderat
Data 1 de maig de 2008
Cartografia IGN. 2250 ET Col de la Perche (1:25.000)

Avançat del cordal de cims que van dels Puigmals al Bastiments, malgrat la seva modesta alçària, el Cambradase (o Cambra d’Ase) és ben visible des de qualsevol punt de l’Alta Cerdanya. També hi ajuda la forma tancada i abrupte que adopta el circ sota un sistema de tres cims (oriental, central i occidental).

Aquesta és una excursió que podem realitzar a qualsevol època de l’any, també al hivern amb raquetes. Però te l’inconvenient de que cal trepitjar pistes de l’estació d’esquí. Per altra banda el trànsit entre els tres cims es fa per una cresta rocallosa on, inevitablement, haurem de prescindir de raquetes i calçar-nos els grampons. El piolet tampoc serà sobrer segons l’estat de la neu. Si tenim sort i hi ha prou neu fora de temporada.

Podem allargar l’itinerari fins a la Torre d’Eina pel Serrat de les Fonts.

A l’estiu és una excursió fàcil. Però cal prestar atenció a la cresta que uneix els tres cims, especialment amb neu. Per això l’hem qualificada de dificultat mitjana.

Per la N116 entre Sallagosa i Montlluís, girem al trencall d’Eina i l’Espai Cambra d’Ase. Passat el poble, seguim les indicacions per les pistes d’esquí fins a l’aparcament d’Eina 2600.

Aparcament de l’estació d’esquí (1.790m). Comencem a caminar vers sol ixent, seguint una pista senyalitzada pel GR 36 i és part del circuit de raquetes. Cruïlla a mà dreta que rebutgem. Ben aviat, també a la dreta, trobem una antiga pista d’esquí que, al cap de munt, acaba tallada pel talús d’una altra pista per a vehicles. Prenem aquesta drecera vers migdia, per estalviar-nos fer marrada seguint per la que hem començat.

Abastem el talús i la pista (1.873m). És l’enllaç entre les pistes d’esquí de Sant Pere dels Forcats i les d’Eina. Per la pista de mà esquerra (vers llevant) que mena al Pla de Cambradase, retornarem.

Comencem a enfilar-nos per la pista d’esquí (Riu de Font Freda, vermella), continuant en direcció a migdia, fins atènyer i creuar la pista d’esquí de fons (2.050m) que també prové del Pla de Cambradase. La travessem i continuem encara pel corredor de la d’esquí. El pendent en tot el tram és fort i constant.

Al cap de poc arribem a un petit replà on hi ha una cabana en ruïnes. El lloc s’anomena Font Freda. Continuem per la mateixa canalona, ara vers xaloc (SE) deixant a l’esquerra una pista i el remuntador de Font Freda i superem així el cap de munt de l’estació. Aquí el pendent es modera i avancem per terreny herbat (si no hi ha neu, es clar…). Per sobre nostre, a l’esquerra, observem unes gran fites. Ens hi acostem i les seguim. Passem el Cim del Ras, que fa com d’una mena d’avant-cim i ja veiem davant nostre el cim occidental (2.711m). Indicis de corriol (probablement és ben definit però la neu no ens ho deixa confirmar). Tenim a l’esquerra, sota els nostres peus l’estimball i el circ.

Baixem del cim vers un collet i esquivem la cresta voltant-la per migdia. Això ens farà perdre una mica d’alçària que aviat recuperarem. Encara vers xaloc, abastem el collet del Serrat de les Fonts, que ens obre a la Coma Amagada. Ens enfilem (amb alguna grimpada) vers mestral i abastem la cresta i el cim central del Cambradase (2.750m), coronat per una creu metàl·lica.

Pel que hem vist a llibres i ressenyes té una bona perspectiva sobre la vall cerdana i tots els cims tant a tramuntana com a migdia, del Canigó al Cadí, però la nuvolada avui ens els escatima. A migdia és quasi impossible no destacar la Torre d’Eina, molt propera, però quasi se’ns amaga el veí Noufonts.

Per fort pendent, seguint el fil de la cresta i, encara vers mestral, davallem vers fins al collet i un turó que passem per la banda cerdana, evitant la de migdia, més esquerpa. Desprès un altre collet i ens enfilem finalment al cim oriental, coronat per unes fites (2.709m).

Comencem a davallar pel llom en direcció a mestral (NO) seguint fites ben sovintejades, apartant-nos progressivament del fil del llom, pel vessant de llevant. Atenyem una gran fita (2.580 m). Seguim encara guiats per fites fins que comencem a entrar al bosc on trobem indicis d’un corriol que mica en mica es va concretant. Travessem al vessant ponentí del llom i, ja per dins de la pineda, perdem alçària ràpidament fins que el corriol ens deixa en una cruïlla de pistes (rètol indicador de Cambradase). Prenem la del mig vers ponent i atenyem el Pla de Cambradase (1.940 m) on hi ha diverses instal·lacions de l’estació d’esquí. El creuem i continuant per pista (La passejada pel Bosc, verda) vers ponent fins retrobar el punt on hem començat, a l’anada, la pujada per la pista d’esquí (1.873m). Desfem el camí de l’anada i abastem l’aparcament.


Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF
Cambradase