Arxiu de la categoria: Puigsacalm-Collsacabra

La Salut

De Sant Feliu de Pallerols al Santuari de la Salut pel Coll d’Úria

Distància 12,4 km
Desnivell acumulat 598 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 30 de setembre de 2016
Cartografia Ed. Alpina. Garrotxa. Zona Volcànica (1:25000)

Fàcil circular a la vall d’Hostoles, a la zona volcànica de la Garrotxa, que transcorre la major part per l’extrem oriental del PEIN Guilleries i Collsacabra. Variada i entretinguda, visitarem la riera, molins, fonts, un estany, un arbre monumental i el santuari tot creuant fagedes, castanyedes i prats de pastura.
Llevat del tram carener l’itinerari és molt ombrívol, el que ens permet realitzar-lo en qualsevol època de l’any.
Els camins són fressats i fàcils de fer. Per la pujada seguirem bàsicament l’itinerari 28 dels que tenen editats l’ajuntament i el parc natural (pàgina web i plànol d’itineraris), desviant-nos-en un curt tram pel 23, per visitar la Font Grossa i la castanyeda de Sant Miquel. Pel retorn utilitzarem l’itinerari 20.
Tot i que hi concorren molts altres camins, no tots representats al mapa, resultaria farragós identificar-los exhaustivament i endebades atesa la bona senyalització. Ens limitarem a ressenyar aquells que poden merèixer interès excursionista. Val a dir que d’aquests camins, si bé no els coneixem de primera mà, n’hem localitzat informació prou fiable.
Trobarem rètols indicadors a la majoria de les cruïlles i senyals grocs de continuïtat.

Accés
A Sant Feliu anem a creuar el riu pel costat de l’Estació (oficina de turisme) i el carrer del Riu Brugent. Circumval·lem els Arbres d’en Casals pujant fins a la Carretera de la Fàbrega on podem aparcar.

Carretera de la Fàbrega (477m)
Comencem a caminar (NW). Aviat travessem el torrent Saverneda que, fent honor al seu nom, és vorejat de verns. Atenyem la Creu de la Fàbrega on la llegenda diu que els santfeliuencs guanyaren la batalla als moros, feta que es representa per la Festa Major en el ball dels Cavallets, Gegants i la Mulassa.
Amb la gran pagesia de la Fàbrega davant nostre, trobem els primers indicadors al Santuari de la Salut pel Coll d’Úria (itinerari 28).
Pel bell mig de de les fileres de xiprers i, pel costat del mas, atenyem la font de la Fàbrega, a mà esquerra. Poc més enllà creuen la riera homònima per un pontarró. A l’altre marge anem a la dreta.

Molí de Can Campaneta (503m)
Des de l’edat mitjana a Sant Feliu de Pallerols van funcionar-hi diversos molins fariners i drapers al costat del riu Brugent i de la riera de Sant Iscle. Però és aquí al veïnat de la Fàbrega i la seva riera on van establir-s’hi la majoria.
Anem a l’esquerra (rètol indicador i senyals grocs). Deixem a l’esquerra l’accés al Molí Nou, on hi ha una font, i prenem un antic camí carreter, deteriorat i pedregós que puja al mas Rebrugent. El deixem aviat, i amb ell els senyals grocs, per baixar a mà esquerra a retrobar la riera de la Fàbrega (1) a l’alçada del molí de can Mates.
Unes passeres ens ajuden a creuar la riera. A l’altre marge trobem les ruïnes del molí de can Saderra.
Continuem pel marge dret, entremig d’una clotada ombrívola, d’esponerosa vegetació, on la riera hi fa alguns salts i tolls ben bonics, fins a la surgència de la Font Grossa.
Torrent amunt l’aigua corre soterrada i solament aflora en època de pluges. Part del cabal es canalitza per abastir el poble.
Després de superar una graonada, ajudats per un tram esglaonat, atenyem la mina.

  • (1) Segons altres fonts (com el mapa de l’Alpina) rep el nom de clot o torrent de Rebrugent.

Mina de la Font Grossa (650m)
Podem escoltar la remor de l’aigua escolant-se pel seu interior.
És també una cruïlla de camins i hi ha un rètol indicador. Per l’esquerra surt el camí del Bac de la Fàbrega que, pels antics masos de la Rovirola i el Ballac (o Vallac), mena al cingle de Rocalba tot creuant el camí de Sant Feliu a la Salut. Ben aviat aquest camí es bifurca i, per la dreta, en surt un viarany mig perdut que creua la carretera i mena directament a la Salut.
Nosaltres però anem a la dreta creuant la llera. En un planell hi ha la castanyeda de Sant Miquel amb un exemplar centenari (1).
Davallem ara pel marge esquerre fins a sortir a la pista de Rebrugent que seguim per la mateixa mà fins al coll.

  • (1) Rep aquest nom perquè donava el fruït als voltants del dia d’aquest sant, a finals de setembre.

Coll d’Úria (675m)
És termenal entre Sant Feliu i la Vall d’en Bas. Hi passa la carretera C-153 de Sant Esteve a Vic pel coll de Condreu, i un parell de camins a Sant Esteve i els Hostalets d’en Bas. Hi ha rètols indicadors.
Creuem la carretera. A l’altre marge prenem al camí de la dreta. Pel de l’esquerra faríem drecera per la Feixassa i Roca-roja.
Guanyem alçada (E) entremig de la Castanyeda del Carbonell. Virem 90º (S) i sortim sobre Pla de Gratallops. A la bifurcació (indicada) anem a mà dreta. En tot aquest tram el camí és molt aixaragallat.

Camí del Rei (846m)
Per la dreta atenyem el Camí del Rei (o de Trafa, de Tarafa i també de Tràfec, segons quina font es consulti). Aquest antic camí, que puja de la Vall d’en Bas pel marge dret del Clot o Torrent de la Teuleria, fou construït per explotar la fusta del Vescomtat de Bas. Poc abans de la bifurcació, s’ajunta amb el que prové de la Pixanera dels Matxos, al Camí Ral d’Olot a Vic.
Per l’esquerra continua la pista per la que veníem que, revoltant per sol ixent la Serra del Bruc, ens menaria a l’Estany del Coll.
Seguint el Camí del Rei, continuem recte (S) i anem a creuar el Clot de la Teuleria per la Bauma dels Murris. Després d’unes marrades per salvar el pendent, atenyem la carena de la Serra del Bruc.

Serra del Bruc (1000m)
En sortir a la carena, passem de l’obaga al solell, del bosc als prats. Prenem una pista a mà dreta (rètol indicador).
A la següent bifurcació anem a l’esquerra (E) deixant el ramal que s’atansa als masos del Torrent i del Coll. Les Roques Estretes delimiten els termes de Sant Feliu de Pallerols i de Rupit i Pruit.
Seguim la pista vers sol ixent pel Serrat de l’Estany, envoltats de prats de pastura.

Estany del Coll (1020m)
Antigament era el punt d’aigua més important pel bestiar dels masos de la contrada, però s’havia anat enrubinant fins que es va restaurar.
Continuem vers son ixent fins al Collet de l’Arç, el punt més alt de l’itinerari. Termenal entre el municipis de Rupit i Pruit, Susqueda, les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols. Hi arriben també els camins de la Salut i el del Coll de Condreu per les roques encantades.
Anem a l’esquerra. Entre llaçades comencem a perdre alçària i ben aviat atenyem el santuari.

Santuari de la Salut (1028m)
Santuari marià del segle XVII, erigit al costat d’una font de propietats curatives. El temple actual, d’estil neoclàssic data de 1862. Des de la terrassa de l’hostatgeria annexa, on hi ha una taula d’orientació, es pot albirar tota la Vall d’Hostoles i es gaudeix d’una bona panoràmica: el Canigó, l’Alta Garrotxa i les serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba.
Davallem per la frondosa costa de la Salut, per camí còmode d’amples llaçades, seguint l’itinerari 20. Just abans de travessar la carretera hi ha la font del Vern. A partir d’aquí el camí és més costerut.
A mà esquerra trobem una bifurcació indicada a la font Grossa i el coll d’Úria (1). Poc més avall, passada la font de Ram Berga, que ens queda a la dreta, surt també a mà esquerra el camí que pel Ballac (o Vallac) i la Rovirola mena al mateix lloc (1).
Encara més avall, a l’alçada del Turó de l’Omverd, trobem a mà dreta el camí a la font de Rocalba, indicat amb un rètol.
Fem marrada girant a mà dreta a l’alçada del dipòsit d’aigua de l’Omverd, tot i que podem fer drecera (2). Més avall deixem a mà dreta el camí dels Estadats que mena al coll de Condreu i els volcans de Sant Marc i Puig Roig. Tot seguit per l’esquerra prenem el carrer de la Terrablanca i, creuant el torrent de l’Omverd que passa soterrat, retornem al punt d’inici.

  • (1) Sense haver-ho pogut constatar, creiem que aquests dos camins s’ajunten.
  • (2) Continuant per la pista i passant per la casa de l’Omverd.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

La Salut

Serra de Finestres

El Puigsallança és el sostre de la Serra de Finestres que separa la conca del Ter (Llémena) de la del Fluvià (Ser).
El punt més emblemàtic de la serra, és el santuari marià de Finestres, encinglerat dalt d’un esperó rocallós, abocat al vessant solell. Ben a prop, sobre uns espadats infranquejables hi ha les restes del castell que ens ofereixen una magnífica panoràmica.
Hi ha tres itineraris clàssics: el que hi puja per migdia des de Sant Aniol, el que ho fa per vessant nord, des de Santa Pau i per llevant des de Mieres. Ressenyem els dos primers que, al tenir un tram compartit, permeten fer-ne combinacions entre sí.

Santuari i castell de Finestres des de Sant Aniol per Raspats i retorn per la Lleixa del Favar

Distància 9,2 km
Desnivell acumulat 697 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 30 d’octubre de 2015
Cartografia Ed. Alpina: Garrotxa, zona volcànica (1:25000)

L’anada la fem pel camí més habitual pel torrent del clot de la font de la Becada i el mas de Raspats. Un cop al santuari aprofitem per enfilar-nos al puig del castell, on gaudim d’una magnífica panoràmica.
Retornem per un camí menys concorregut: el de la lleixa del Favar i els cingles de Costabella. Abans de baixar per la lleixa, ens desviem lleugerament per seguir breument el camí del mas de can Barretina, que és una altra opció de retorn, i visitem un mirador al fil del cingle sobre la lleixa.
Els camins estan ben indicats i en bona part senyalitzats. La única dificultat rau en que el de baixada, poc transitat, té curts trams envaïts per la malesa. Però és fàcil de seguir.

Accés
Des de la C-63, a les Planes d’Hostoles, prenem la GI-531 en direcció a Sant Aniol de Finestres i, entre altres, Sant Esteve de Llémena. Després de vuit quilòmetres ens en desviem a mà esquerra per la GI-530 fins a Sant Aniol.
Deixem can Tura a mà dreta i continuem de recte pel pla fins a creuar la riera de Llémena per un pont on, just després, surt una pista a mà esquerra i hi ha un petit espai per aparcament.

Pont de Llémena (380m)
La pista on deixem el vehicle, per on retornarem, la retrobarem en un parell d’ocasions al camí d’anada. Hi ha un pal amb indicadors d’Itinerànnia. Però com és habitual en aquestes senyalitzacions, no es fa referència a un punt tant destacable com el santuari tot i que el camí hi passa.
Al costat mateix uns esglaons senyalen l’inici d’un camí ben fressat, esporgat i senyalitzat (groc) que marxa vers el N, pel marge dret del torrent de la Font de la Bacada, en moderat pendent, sovint sobre llargs trams de codines.
Als Quintans de Raspats passem a tocar la pista i poc més amunt, ja als peus del santuari, la seguim breument i la deixem (continua fins a Mieres pel coll de la Palomera) per un camí carreter a mà esquerra que surt a l’era del mas de Raspats.
Un rètol de fusta ens indica el camí, enllosat al començament, al santuari i el Puigsallança. El pendent augmenta considerablement.
Més amunt una bifurcació també indicada: per l’esquerra al Puigsallança, per la dreta, més fressat, al santuari. Es tracta de dos camins paral·lels, el de l’esquerra a més baixa cota, que s’ajunten al Portell o Forat de l’Ovella.
Per la dreta i en fort pendent, en poca estona més ens plantem al santuari.

Santa Maria de Finestres (877 m)
Santuari encinglerat dalt d’un esperó rocallós, abocat al vessant solell. En bon estat de conservació, és documentat d’ençà el 947 com a església del castell, que s’erigia sobre el turó rocallós més alt que destacat a llevant. Posteriorment fou monestir de canonges de Sant Agustí, priorat benedictí i més endavant santuari marià, amb capella, rectoria i hostatgeria.
Edifici original romànic d’una nau amb absis semicircular, molt modificat degut als efectes dels terratrèmols de segle XV i posteriors reformes.
De l’explanada que hi ha per sobre el conjunt d’edificis surt un corriol que mena al castell. Abans d’accedir-hi trobem un tram d’esglaons i seguit d’un altre de grans lloses.

Castell de Finestres (955 m)
Poca cosa en resta llevat d’un tram d’esglaons al camí d’accés, el basament d’uns murs i el d’una torre quadrada o cisterna. De reduïdes dimensions, era pràcticament inexpugnable envoltat d’altíssims espadats rocallosos i estratègicament situat entre les valls de Santa Pau i de Llémena. Va subsistir fins al terratrèmols del 1427 i 1428.
Hi ha instal·lats uns bonics pessebres.
És una bona talaia sobre el Pirineu oriental (del Puigmal a les Alberes). Albirem també la Serra de Verdera i el Golf de Roses, la Garrotxa i bona part de les Guilleries, el Pla de l’Estany i el Gironès.
El Puigsallança destaca des del castell al WNW flaquejat per cingleres.
Retornem al santuari i continuem camí. Deixem a mà esquerra un corriol que enllaça amb el camí paral·lel i seguim fins a l’oratori on deixem a mà dreta el que ho fa amb els de Santa Pau i Mieres. Anem l’esquerra pel llom d’un esperó rocallós. Davallem a la dreta ajudats per uns ganxos metàl·lics, fins al Portell.

El Portell o Forat de l’Ovella (m)
Rètols indicadors. Per l’esquerra arriba, protegit per un passamà de cadenat, el camí paral·lel al nostre, que hem deixat més amunt de Raspats.
Anem a la dreta i comencem a enfilar-nos (WNW) fent una colzada per l’obaga per retornar tot seguit al solell (WSW), entremig de l’alzinar i grans blocs de roca. Continuem guiant-nos per senyals grocs. Aquest tram forma part de l’antic camí d’Olot a Girona pel turó de Sant Jordi, Finestres i Rocacorba.
Anem endinsant-nos a la capçalera ombrívola d’un torrent on hi predomina el faig. Deixem a mà esquerra el camí del Pujant dels Bous (indicat) i continuem recte en direcció al Puigsallança. Setanta-cinc metres més enllà trobem indicat a mà esquerra el camí de Costabella per la lleixa del Favar, per on retornarem.
Ara però seguim recte, pujant una estona més fins a una bifurcació poc perceptible si no fos indicada. Des d’aquest punt, per completar un itinerari circular, tenim dues opcions: Continuar per la dreta en direcció al Puigsallança i el Faig Rodó, on podrem optar de nou a baixar pel mas de can Barretina (ruïnes) i Costabella o bé per les Medes. Anar per l’esquerra que ens dóna les mateixes opcions fent drecera, sense pujar ni al Puigsallança ni al Faig Rodó.
Com que la nostra intenció és visitar un mirador sobre la lleixa del Favar, prenem el camí de l’esquerra, indicat com a “Sant Aniol de Finestres per les Medes”. Les fites ens ajuden a seguir un corriol desdibuixat per la fullaraca, que es defineix millor quan som a la carena, on el deixem per seguir a l’esquerra (indicador) fins al mirador al fil de la cinglera, on gaudim d’una perspectiva ponentina del santuari i el castell.
Sobre els nostres passos, retornem a l’encreuament amb el camí de la lleixa.

Camí de la lleixa del Favar (888m)
El camí, no gaire fressat i envaït per la fullaraca, seria difícil de seguir si no fos pels senyals de pintura vermells i fites sovintejades.
Un cop al solell baixem propers al fil del cingle, amb considerable timba a la nostra esquerra, revoltant en el sentit de les busques pel peu del puig de can Barretina. L’espessa vegetació ens estalvia la sensació de buit.
Poc abans d’abastar la llera del torrent, trobem a mà dreta i indicat per una fita i pintura vermella, el camí al mas de can Barretina, continuació del que hem seguit breument per accedir al mirador.
Creuem el torrent i, fent una colzada de 90º, continuem baixant (S) a mitja alçada del cingles de Costabella.
De la cruïlla de can Barretina fins a Costabella, hi ha curts trams envaïts per la malesa però, tot i que ja no hi ha senyals de pintura, el camí és molt evident i fàcil de seguir.
Sortim darrera el mas de Costabella, passem pel costat del pou i el viver, fins a la façana principal. Per la dreta d’un cobert anem a buscar un camí que, vorejant les feixes fins fa poc encara conreades i propers al marge dret del torrent, ens deixa sobre la pista d’accés al mas, al costat de la riera de Llémena, on a l’altra riba hi ha la planta embotelladora i poc més enllà la gorga de Monar.
Aquest tram de camí des del mas està molt perdut, però si ens oferís dubtes, sempre podem fer marrada retornant per la pista d’accés.
Ara, per retornar al pont on hem iniciat l’itinerari, solament ens cal continuar pista enllà.



Santuari, castell de Finestres i Puigsallança des de Santa Pau pel Sot de la Salgueda i retorn pel Coll de Maria

Distància 13 km
Desnivell acumulat 826 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 22 d’octubre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Garrotxa, zona volcànica (1:25000)

Camins ben definits, en bona part senyalitzats, que no ofereixen dubtes d’orientació.
Una bona època per a aquest itinerari és la primavera i, especialment, la tardor (generalment a partir de la primera desena de novembre).

Accés
A Santa Pau s’hi arriba per la GI-524 entre Banyoles i Olot. Travessem el nucli i deixem el vehicle a l’aparcament que hi ha just després del pont.

Santa Pau (483 m)
Pel carrer del Pont pugem a la Plaça de Baix i, vers l’E, sortim del nucli. Baixem per les escales de sota el cementiri i anem a buscar una pista que marxa vers el S.
Ens guiem per senyals grocs, que seguirem tothora fins al Pla del Grau.
Deixem a l’esquerra can Polier i a la dreta Malitrau.

Collet de Can Gordi (515 m)
La pista es bifurca i l’abandonem per un corriol entremig que ens mena passar pel costat de la Ginebreda. Encetem un tram de camí empedrat, pel costat de la tanca d’una finca. Passem vora la casa del Cargol i atenyem un camí pavimentat que seguim fins a la Coma on hi ha un cobert i corral amb era enllosada.
Ens enfilem per un corriol que ens deixa sobre un camí de bast. Seguint-lo vers el S ens anem encarant al Sot de la Salgueda.

Sot de la Salgueda (610 m)
Bifurcació de camins i font (1). El camí de bast marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem per un corriol que s’enfila en fort pendent pel marge esquerre del torrent, entremig d’una frondosa fageda.
Creuem el torrent i, al coll de Puigsafont, atenyem la pista que puja del de la Palomera. La seguim uns pocs metres i la deixem per un bon camí de bast a mà esquerra que ens enfila al collet on hi ha el pedró-oratori de Finestres, dedicat a Sant Antoni (2). Per camí planer arribem al santuari.

Santa Maria de Finestres (877 m)
Santuari encinglerat dalt d’un esperó rocallós, abocat al vessant solell. En bon estat de conservació, és documentat d’ençà el 947 com a església del castell, que s’erigia sobre el turó rocallós més alt que destacat a llevant. Posteriorment fou monestir de canonges de Sant Agustí, priorat benedictí i més endavant santuari marià, amb capella, rectoria i hostatgeria.
Edifici original romànic d’una nau amb absis semicircular, molt modificat degut als efectes dels terratrèmols de segle XV i posteriors reformes.
De l’explanada que hi ha per sobre el conjunt d’edificis surt un corriol que mena al castell. Abans d’accedir-hi trobem un tram d’esglaons i seguit d’un altre de grans lloses.

Castell de Finestres (955 m)
Poca cosa en resta llevat d’un tram d’esglaons al camí d’accés, el basament d’uns murs i el d’una torre quadrada o cisterna. De reduïdes dimensions, era pràcticament inexpugnable envoltat d’altíssims espadats rocallosos i estratègicament situat entre les valls de Santa Pau i de Llémena. Va subsistir fins al terratrèmols del 1427 i 1428.
Hi ha instal·lats uns bonics pessebres.
És una bona talaia sobre el Pirineu oriental (del Puigmal a les Alberes). Albirem també la Serra de Verdera i el Golf de Roses, la Garrotxa i bona part de les Guilleries, el Pla de l’Estany i el Gironès.
El Puigsallança destaca des del castell al WNW flaquejat per cingleres.
Retornem a l’oratori on anem a l’esquerra (3) seguint pel llom de l’esperó rocallós. Davallem a la dreta ajudats per uns ganxos metàl·lics, fins al Portell o Forat de l’Ovella (rètols indicadors, cruïlla de camins).
Per l’esquerra arriba, protegit per un passamà de cadenat, un camí que mena a prop del mas de Raspats, sense passar pel santuari.
Anem a la dreta i comencem a enfilar-nos (WNW) fent una colzada per l’obaga per retornar tot seguit al solell (WSW), entremig de l’alzinar i grans blocs de roca. Aquest tram forma part de l’antic camí d’Olot a Girona pel turó de Sant Jordi, Finestres i Rocacorba.
Anem endinsant-nos a la capçalera ombrívola d’un torrent on hi predomina el faig. Rebutjarem a mà esquerra tres camins, tots indicats, que baixen a Sant Aniol de Finestres: el del Pujant dels Bous, el de la lleixa del Favar i el de les Medes.
Fort pendent per una clotada on domina la fageda fins atènyer la carena que resseguim fins al cim.

Puigsallança (1026 m)
Sostre de la Serra de Finestres i vèrtex geodèsic al fil d’un un cingle altíssim sobre el Sot de la Salgueda. De tant arbrat que és, no gaudeix de visibilitat excepte vers el N i l’E.
Baixem del cim fins atènyer una pista que seguim 130 m a l’esquerra (W), en pujada.

Faig Rodó (1021 m)
Un turó a penes destacaria si no fos per un parell d’exemplars monumentals. Retornem a la cruïlla i anem a l’esquerra (N) baixant en direcció a la Collada del Grau (rètol indicador).
Virem a NW carenejant fins al Pla del Grau.

Pla del Grau (867 m)
Antigues feixes de conreu a l’entorn de les ruïnes del mas homònim. Deixem el camí senyalitzat (i amb ell les marques de color groc) que baixa a Santa Pau fent marrada per la Font Pobra. Prenem un corriol senyalitzat per una fita. Ben fressat descriu una bona marrada i baixa fent llaçades entre la fageda pel paratge anomenat, com no podia ser altrament, de les Marrades (4).

Pista (727 m)
Transversal que creuem reprenent el camí poc més avall. Carenejant entremig de l’alzinar baixem (N) fins al coll de Maria on creuem un altre camí transversal i ens enfilem, tot carenejant encara, vers el N.
Davallem de nou i sortim del bosc sobre unes antigues feixes de conreu.

Can Barraca (560 m)
Ruïnes que deixem a mà dreta. Creuem les feixes i quan atenyem una filera d’arbres fruiters (castanyers, noguers,…) anem a la dreta seguin un rastre de camí fins a l’alçada de la casa d’Escolls. La passem pel costat fins al seu camí d’accés, a la façana nord.
A mà dreta baixem a la pista pavimentada i la seguim, revoltant en sentit contrari a les busques, per la falda del Volcà d’en Simón.
Entrem a Santa Pau per la Plaça de Baix.

  • (1) Malgrat estar indicada als mapes no l’hem pogut localitzar.
  • (2) Poc abans rètols indicadors d’Itinerannia amb profusió de destins, sense esmentar els més destacables i propers.
  • (3) Si no desitgem pujar al Puigsallança, podem retornar per la dreta al coll de Puigsafont on prendrem la pista a mà esquerra i resseguirem la capçalera del Clot de Salgueda, paral·lels a la carena però a més baixa cota, fins al Pla del Grau.
  • (4) Continuant pel camí, uns 275 metres més a ponent, hi ha la Collada del Grau on comença una pista. El mapa indica un corriol que, baixant per l’Escaler, s’ajunta amb el de les Marrades. També està ressenyat al llibre “A peu per la Garrotxa” d’en Josep Mauri (Cossetània). No n’hem trobat cap altra referència i la resta de ressenyes consultades baixen per les Marrades.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Bellmunt, l’ermita al cel suspesa

De Vidrà a Bellmunt pel coll de Vidrà i retorn pel camí de Salgueda

Distància 10,3 km
Desnivell acumulat 590 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 26 de setembre de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Puigsacalm-Bellmunt (1:25000)

La serra de Bellmunt, al bell mig del Bisaura, partió de les conques del Fluvià i del Ter, és la més occidental d’una cadena que s’allargassa vers gregal fins al Puigsacalm.
Al punt més alt és coronada per un antic santuari marià, encimbellat sobre un penyal, que li confereix un perfil característic que inspirà a mossèn Cinto Verdaguer a anomenar-la ‘ermita al cel suspesa’ als seus versos de l’Emigrant.
Diversos son els camins que hi menen des de tots els punts cardinals. El d’aquesta ressenya ho fa pel nord, des de Vidrà. El retorn és per la vall del riu Ges, que la separa de la veïna serra de Curull.
L’itinerari transcorre per rouredes i fagedes pel que és molt indicat realitzar-lo a la tardor. I en èpoques humides i prou fredes, el pas per la Tosca de Degollats i el Salt del Molí ens aportarà imatges espectaculars.
Recorregut curt, de poc desnivell, per camins molts fressats que podem realitzar en una agradable matinal.

Accés
Vidrà és a 13 quilòmetres de Sant Quirze de Besora (al costat de la C-17) per la BV-5227.

Vidrà (973m)
De la Plaça Marià Vila d’Abadal reculem uns 750 metres per la carretera d’accés fins al coll de Vidrà on, a mà esquerra, prenem la pista del camí de Bellmunt (rètol indicador).
Rebutgem els ramals secundaris a banda i banda, continuant pel més trepitjat. Per si ens queda algun dubte, els senyals de GR ens guien.
Al coll d’Hi-era-de-massa (rètols indicadors), deixem la pista per on continua el GR, i prenem un curt ramal a l’esquerra, en baixada, fins a una nova bifurcació (més rètols indicadors) on un fressat camí ens enfila, serpentejant per la fageda del bosc de la Mare de Déu, fins al santuari.

Santuari de Bellmunt (1244m)
Hi ha documentat un castell d’ençà el segle XI i el santuari ja s’esmenta el 1240.
En sobresurten dos cims. El més alt, coronat per una gran creu de ferro i un pedró dedicat a la Mare de Déu de les Alades, és també vèrtex geodèsic. A l’altre s’hi assenta sobre roca viva, un edifici d’un sol cos que allotja el santuari, l’hostatgeria i un mirador.
Malgrat la seva modesta alçària, en dies clars, s’atalaia del Pirineu a Montserrat. Diversos plafons ceràmics identifiquen indrets i cims que s’hi albiren.
Retornem al coll d’Hi-era-de-massa i prenem una pista a mà dreta en direcció a la Tosca de Degollats (rètol indicador) que baixa per la Baga de Canemàs. Cada cop més precària, acaba en el que deuria ser l’antic camí original.
Deixem a l’esquerra un corriol que ens permetria fer drecera i, sortint al solell, revoltem en sentit antihorari el turó del Turu.

Tosca de Degollats (811m)
Cruïlla de camins indicada en la que conflueixen, al marge dret del Ges, el de Sant Pere de Torelló a Vidrà amb el de Bellmunt.
A pocs metres en direcció a Sant Pere de Torelló, hi ha una formació de tosca que rep el nom del proper mas Degollats (ruïnes). En èpoques humides s’hi poden observar els degotalls que han anat formant la tosca i, a l’hivern, és habitual veure-hi caramells.
Seguim camí a l’esquerra, en direcció a Vidrà (PR C-47), riu Ges amunt però a força alçària respecte del curs de l’aigua. Atenyem la pista de Salgueda i continuem en la mateixa direcció fins que, en una colzada, la deixem per un corriol indicat a mà dreta que ens mena baixar sobtadament a la llera.

Salt del Molí (815m)
Conegut també com a salt de Salgueda, és un bell racó on el riu Ges, tributari del marge esquerre del Ter, salta una graonada d’uns quinze metres.
Creuem el riu i ens desviem a l’esquerra del camí senyalitzat, pujant per entremig de les restes de l’antic molí que dóna nom al lloc, fins la part superior del salt.
Encara més amunt confluïm amb el camí de Salgueda que seguim a l’esquerra i ben aviat atenyem el pont romànic pel que tornem a canviar de riba.
A l’altre marge continuem per camí ben fressat, anant a l’esquerra en totes les bifurcacions, fins poc abans de la depuradora d’aigües, on sortim a la mateixa pista que hem deixat per baixar al Salt del Molí, i la seguim a la dreta, en pujada.
Passem per entremig del mas del Cavaller de Baix, on també anem a la dreta fins al camí de Ciuret i, ja sobre asfalt, anem a l’esquerra passant per davant del bonic casal del Cavaller, fins al punt de sortida.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Sant Pere de Casserres

Des de Fussimanya pel PR C-40

Distància 10,7 km
Desnivell acumulat 450 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 10 d’abril de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Paisatges del Ter (1:40000)

Fàcil i curt itinerari per visitar el monestir de Sant Pere de Casserres. Un dels monuments més importants de l’arquitectura romànica catalana, alçat en un enclavament privilegiat, a l’extrem de la carena sobre el meandre que dibuixa el Ter quan abandona la Plana de Vic per endinsar-se a les Guilleries.
Camí ben fressat, senyalitzat i evident.

Accés
Sortida 183 de la C-25 en direcció a Roda de Ter per la C-153. Al cap de poc la deixem per la BV-5213 en direcció a Tavèrnoles. Al km 7 prenem a mà esquerra la carretera de Fussimanya. Deixem al vehicle just abans de la bifurcació d’accés al restaurant.

Fussimanya nord (528m)
A la bifurcació anem a l’esquerra, en baixada, per un carrer pavimentat de la urbanització, seguint senyals dels PR C-40 i GR 210. Al cap de pocs metres rètol indicador en direcció (entre altres) al parador de Sau.
Continuem fins que s’acaba l’asfalt i prenem un corriol a mà esquerra (estaca indicadora) ben fressat, en fort pendent de baixada.
Travessem el Torrent de l’Infern i remuntem per l’altre marge fins a sortir a una pista.

Solell de Casserres (472m)
Nombrosos rètols indicadors. Tornarem per l’esquerra, però ara anem a la dreta en direcció al Coll de Terrades per una àmplia pista.

Coll de Terrades (532m)
Amplia collada a la carretera d’accés al parador de turisme. Bona perspectiva del Pantà de Sau i el Puig de la Força. Panells informatius de l’Espai Natural Guilleries-Savassona i del monestir de Sant Pere de Casserres. Rètols indicadors.
Anem a l’esquerra en direcció al parador, guiats pels senyals del PR C-40. Poc abans d’arribar-hi prenem a mà esquerra la carretera de Sant Pere i la deixem ben aviat per un camí a mà dreta (rètol indicador sobre una llosa).
Seguim el ben definit camí, paral·lel a la carretera, amb bones vistes i sovintejats miradors sobre el Ter i la Serra de Santa Cília, a l’altre riba.

Puig dels Moros (568m)
El camí continua per la dreta. Per l’esquerra un corriol, que seguirem de tornada, baixa a creuar la carretera. Prenem un evident camí esglaonat entre l’un i l’altre i ens enfilem al Puig dels Moros passant pels paraments dels murs de l’antic Castell de Casserres (1).
Seguim la carena del turó per camí poc definit, revoltem a l’esquerra per baixar a la carretera pel costat d’un altre tram de mur del castell.
Continuem 100 metres per la carretera i anem a l’esquerra a recuperar el camí que hem deixat per pujar al puig.
A partir d’aquest punt ja podem anar albirant el monestir, al fons de la carena de Casserres.
Passem pel costat de l’aparcament, travessem el centre d’acollida i atenyem el portal d’accés del monestir.

Sant Pere de Casserres (484m)
Fundat l’any 1005 és l’únic de l’orde benedictí a Osona. Va ser erigit sota el patronatge de la família vescomtal d’Osona i Cardona, i altres famílies nobles de la comarca com els Tavertet, els Cabrera, els Savassona o els Sau. S’interessaren pel monestir fins avançat el segle XII, però després inicià un llarg periple de decadència.
El conjunt és d’estil romànic, amb alguns canvis evolutius, especialment després dels terratrèmols del segle XV, l’abandonament de la vida monàstica i posterior ús per a feines agrícoles.
Fou restaurat el 1994.
Retornem pel mateix camí fins al Puig dels Moros on anem a la dreta. Travessem la carretera (rètols indicadors) i baixem per un camí costerut fins a una pista que seguim fins Solell de Casserres, on desfem el camí de l’anada.

  • (1) Documentat d’ençà el 898, fou destruït el segle XV arran de la primera Guerra dels Remences. Se’n conserven dos trams de murs. També s’hi poden apreciar les restes d’un cos d’edifici robust de planta quadrada, similar a una torre o a un possible portal d’entrada, les quals deixaven veure un aparell bastit amb pedres desbastades mitjanes i grans, lligades amb morter i disposades mitjançant la tècnica de la maçoneria, formant fileres uniformes, encara que també es pot apreciar alguna filera d’opus spicatum.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Cingles de Rupit

Salt de Sallent i cingles de Pujolràs, Castellet i Casadevall, pels graus de la Donada i de Casadevall. Retorn per Sant Joan de Fàbregues i els Bassis

Distància 13,8 km
Desnivell acumulat 650 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 26 de març de 2015
Cartografia Editorial Piolet. El Collsacabra (1:25000)

Ruta circular que podem escurçar renunciant al tram dels cingles i seguirà sent un itinerari molt interessant.
La riera de Rupit és de cabal irregular. La millor època per realitzar-la és després d’un episodi de pluges, malgrat que això ens obligui a descalçar-nos per travessar-la. Segons al cabal, també podem tenir alguna dificultat en creuar, tant per dalt com per baix, el torrent del Gravet.
Tot l’itinerari és senyalitzat excepte el tram a peu de cingle, entre els graus de la Donada i de Casadevall.

Accés
A la C-153 entre Roda de Ter i Sant Esteve d’en Bas, entre el punts quilomètrics 31 i 32, prenem la carretera d’accés a Rupit. Ampli espai d’aparcament a l’entrada del poble.

Plaça de l’Era Nova (842m)
Travessem la riera de Rupit pel pont, anem a l’esquerra, baixem unes escales i la tornem a creuar pel Pont Penjat. Pugem les escales i anem a la dreta. Passem per carrer de l’Església i, abans de la Plaça Major, anem a l’esquerra (rètols indicadors Salt de Sallent i Ermita).

Escales sota la Plaça Major (820m)
Rètols indicadors. Anem a l’esquerra en direcció al Salt de Sallent. Baixem unes escales i prenem un sender que ressegueix el peu del cingle, amb la riera a mà dreta. Baixem més esglaons i travessem la riera a gual per unes passeres. Continuem pel marge esquerre per un camí ben condicionat.
Desviant-nos lleugerament del camí trobarem el saltant del Rodor, la font de la Pomareda i el saltant de Sabaters.
Riera avall el camí s’eixampla i sortim a una pista.

Salt de Sallent (745m)
Rètols indicadors. Anem a l’esquerra en direcció al sender ran de cinglera. Ens separem de la pista per acostar-nos al ben condicionat mirador del salt.
Tornem enrere però no seguim la pista (per on retornarem) sinó que prenem un camí a mà dreta (estaca indicadora) que ens mena al grau de la Donada.
Baixem pel grau que salva el cingle de Pujolràs per una estreta canal. Obviem a mà dreta (fita) el corriol que baixa al gorg del peu del salt de Sallent. Poc més enllà deixem, també a mà dreta, el camí que continua fins a l’antic mas de la Donada. Anem a l’esquerra, enfilant-nos fins al peu del cingle, per camí ben fressat.
Resseguim el peu del cingle (E) i travessem a gual el Torrent del Gravet.
A l’altre marge el camí es desdibuixa. Aviat localitzem una antiga pista (probablement de treure fusta) ampla però molt deteriorada i pedregosa. Obviem un ramal que baixa a mà dreta i continuem (E) sempre propers al peu del cingle.
Travessem el Torrent del Ripol que salta la cinglera per sobre dels nostres caps.
A la propera bifurcació anem a l’esquerra, en pujada, fins que unes fites per la mateixa mà ens indiquen el camí del grau.
Si continuem pocs metres més enllà sortirem sobre una codina de roca rogenca, bon mirador de l’entorn.

Grau de Casadevall (729m)
Camí poc definit entre l’alzinar que fa de mal seguir i obliga a fixar-nos-hi be. Senyals de pintura i fites escadussers. Fort pendent.
Just abans d’entaforar-nos a la canal atenyem un camí empedrat que puja per la nostra dreta des la Vall de Fornils. El seguim i, en amables llaçades per marge dret, ens deixa al fil de cingle.

Camí del Far a Cabrera (928m)
Rètol indicador. Anem a l’esquerra en direcció al Salt de Sallent, per una ampla pista que ressegueix la cinglera per dalt.
Albirem a mà dreta el mas de Casadevall, travessem de nou el torrent de Ripol i, a l’alçada de can Miquel, anem a l’esquerra (rètol indicador) en direcció al Salt de Sallent.
Al Pla de Castellet el camí esdevé corriol i fem una gran marrada per salvar el torrent del Gravet que travessem a gual.
Continuem a l’altre marge per pista fins que retrobem el camí de l’anada.
Travessem a gual la Riera de Rupit i continuem per l’altre marge (rètols indicadors) en direcció a Sant Joan de Fàbregues. Podem fer-ho per la pista (molt aixaragallada) però és aconsellable seguir un corriol paral·lel, més proper al fil del cingle, que ens proporcionarà noves vistes del salt.

Grau de Sant Joan (797m)
Anem a la dreta en direcció a Sant Joan. La pista ara és pavimentada. A la propera cruïlla (indicada) anem a l’esquerra i, en tres-cents metres, ens plantem a Sant Joan de Fàbregues.

Sant Joan de Fàbregues (823m)
Església romànica d’una sola nau i tres absis disposats en trèvol, damunt dels quals s’eleva un cimbori ortogonal amb llanterna. Tot i que és documentada d’ençà l’any 961, per les característiques arquitectòniques correspon al romànic llombard (segle XI). Molt afectada pels terratrèmols del 1427 i la guerra civil, fou reconstruïda el 1976.
A la façana ponentina hi ha adossada la rectoria i a la llevantina, al peu de l’absis, hi ha taules i bancs ben disposats.
Retornem al camí de Rupit a Sant Joan i, poc més enllà, trobem un corriol a mà esquerra.

Camí dels Bassis (822m)
Rètol indicador. Ens enfilem per l’obaga per un corriol ben fressat. Travessem la torrentera i sortim sobre una codina (rètol) on localitzem un parell de tombes antropomòrfiques datades possiblement el segle X.
Continuem camí (senyal de pintura blava) per enfilar-nos al mirador.

Mirador dels Bassis (935m)
Cota màxima de l’itinerari al fil d’un cingle on gaudim d’una magnífica perspectiva de tot l’entorn i on podem resseguir bona part del camí que hem fet.
Continuem camí i, a la propera bifurcació (rètols), anem a la dreta, malgrat que les indicacions en guiïn a Rupit per l’esquerra.
Davallem fins a atènyer la carretera de Rupit a Sant Joan que prenem a mà esquerra bona estona, fins que l’abandonem per un ampli camí a mà dreta que en pocs metres ens deixa a Santa Magdalena.

Santa Magdalena (853m)
Senzilla església barroca del segle XVII, d’una sola nau coronada per campanar d’espadanya.
Situada sobre un promontori en una colzada de la riera, ens dóna una vista panoràmica de Rupit.
Baixem a creuar la riera pel pont de can Badaire i retornem al poble per un camí empedrat.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Serra de Milany

Santa Magdalena de Cambrils i Castell de Milany des de Vallfogona

Distància 16,5 Km
Desnivell acumulat 1000 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 18 de novembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina. Taga (1:25000)

Itinerari circular pel vessant nord de la serres de Santa Magdalena i Milany. Dividit en tres trams de semblant llargària ben diferenciats: pujada, carener i retorn. El de pujada és el més costerut, especialment els trams entre la Bauma i Puigvassall i l’accés final a Santa Magdalena. El carener és planer i el de baixada va bona estona per pista.
Sempre per camins i pistes, no té altra dificultat que el fort pendent. Fins al castell seguirem el PR-C 59 i a partir de Plana Vidala el GR 3. La senyalització, força deficient, obliga a dedicar-hi atenció.
No és recomanable realitzar-lo amb mullena. Hi ha trams, especialment entre la Creu de l’Espinau i el castell, que son un autèntic fangar. També part de la baixada entre el castell a la pista.
En un dia clar des de la miranda del castell pot albirar-se una vasta panoràmica.

Accés. A Vallfogona de Ripollès s’hi va per la N-260 entre Olot i Ripoll. Accedim al nucli urbà pel carrer del Prat de l’Om, girem a l’esquerra pel de Puig Estela i aparquem a la Plaça de la Salut, prop de l’església i l’Ajuntament.

Vallfogona de Ripollès (940 m)
Marxem en direcció a Santa Magdalena i el Castell de Milany (indicador vertical) seguint senyals del PR-C 59.2 per un camí pavimentat (E), deixant a mà esquerra el cementiri i l’església de Sant Julià.

Pas llis del Trull (904 m)
Quan el camí creua la riera de Vallfogona l’abandonem per un corriol a mà esquerra en direcció a Santa Magdalena (senyalització vertical) pel marge dret hidrogràfic.
Més enllà creuem la llera a gual, anem a passar pel costat del mas Ciutadia i sortim a una pista que prenem a mà dreta fins a una zona d’esbarjo (esquerra) on, a l’altre cap, el Torrent de la Bauma salta i s’entolla.
Creuem un pontarró, seguim per un camí ben fressat i ens enfilem fins atènyer la pista pavimentada al mas de la Bauma, a l’alçada d’una font.

Font dels Burros (965 m)
Anem a la dreta pel camí de la Bauma.

Càmping-masia la Bauma (985 m)
No cal arribar-hi (1). Pocs metres abans fem un gir de 90º a l’esquerra per un corriol que s’enfila i va a passar pel costat del tancat de les parcel·les del càmping. A la propera bifurcació (camins paral·lels), prenem el de l’esquerra.
Desprès ens enfilem en fort pendent dins d’una esponerosa fageda, per camí ben definit, vers el SE. Antigues feixes i prats de dall ens indiquen la presència d’un mas. A l’altra banda del torrent podem albirar el de Llastanosa.

Puigvassall (1250 m)
Antiga pagesia avui deshabitada. Seguim (SE) pel camí carreter d’accés.

Pla de Puigvassall (1274 m)
Cruïlla de camins. Anem a la dreta per una pista que deixem ben aviat per un corriol a mà esquerra.
Sortim de nou a la pista, la creuem i, quan la retrobem, la seguim a mà dreta durant 300 metres, per deixar-la a l’alçada d’una bifurcació, altre cop pel corriol.
De nou creuem la pista i continuem a l’altre marge pujant en fortíssim pendent.

Santa Magdalena de Cambrils (1547 m)
Senzilla ermita de petita nau única i rectangular, amb volta de canó. Hi havia un atri a la part davantera que es va esfondrar fa uns anys.
N’hi ha referències des del segle XVI. S’hi celebra anualment un aplec, el primer diumenge d’agost.
Punt més alt de l’itinerari i cruïlla de camins (senyalització vertical).

Marxem (SW) en direcció al Castell de Milany seguint el PR-C 59.1 pel camí que, ara per un vessant, ara per l’altre o pel bell mig, va resseguin la carena de la serra, termenal entre Vidrà i Vallfogona i, per tant, entre l’Osona i el Ripollès.
Tot i ser carener, el camí ens ofereix poques vistes per l’abundant vegetació que l’envolta.

Creu de l’Espinau (1414 m)
Punt més baix de la carena i cruïlla de camins (rètol). Per la dreta podríem escurçar l’itinerari retronant a Vallfogona per la pista que baixa a Llastanosa.
Creuem la pista i a l’altre cap continuem pel corriol. Ara per una banda, ara pel l’altra anem vorejant una llarga filferrada. El camí descriu un ampli gir de 90º a la dreta (NW)

Plana Vidala (1506 m)
Cruïlla de camins indicada on coincidim amb el GR 3/GR 151. Seguim recte.
Atenyem un ampli planell que revoltem a l’esquerra, propers a l’arbrat (esquerra de la tanca filferrada).

Pla de la Bronza (1512 m)
Quan tornem a entrar al bosc, amb el castell de Milany a la vista, a la cruïlla deixem momentàniament el GR i anem a la dreta pel que, de fet, és una drecera. Sortim a la pista que puja de la casa de Milany.

Coll de Milany (1480 m)
Cruïlla de camins indicada. En tornar del castell, baixarem pel camí de la dreta.

Castell de Milany (1529 m)
Ruïnes d’un castell roquer documentat d’ençà l’any 962. S’han afermat les parets i elements que resten drets i s’hi ha bastit una miranda. Vèrtex geodèsic i taules d’orientació.
En un dia clar es pot albirar fins al Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat vers migdia. Per l’altra banda la Serra d’Ensija, Cadí, Puigmal, Bastiments i el Canigó.
Retornem al coll i, seguint el GR 3, baixem a l’esquerra per un camí molt dret pel marge esquerre del Torrent de Can Cucut. Quatre cops creuem la pista fins que, quan la retrobem per cinquena vegada, la prenem a mà dreta, travessem el torrent i la seguim bona estona, en baixada, fins a les envistes de Vallfogona.

Camí de Vallfogona (1082 m)
Rètols indicadors. Deixem la pista per un corriol a mà esquerra que baixa en direcció al poble per entremig de prats, antigues feixes i claps boscosos, perdent alçària fins atènyer la riera de Vallfogona que creuem pel pont.

Pont medieval (889 m)
Ben conservat, data del segle XIV. Continuem a l’altre marge per un camí empedrat que ens enfila fins a les primeres cases. Entrem al nucli medieval per la Plaça de la Vila i, per unes escales, anem a passar pel costat del campanar de l’antiga església de la Mare de Déu del Pòpul.

Castell o la Sala (954 m)
De planta rectangular amb una torre de set pisos d’alçada.
Pel carrer de Puig d’Estela retronem al punt de sortida.

  • (1) Cal estar atents dons la precària senyalització indueix a seguir fins a l’edifici del mas, situat al peu d’una balma.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Fageda de la Grevolosa i Serra dels Llancers

De Sant Nazari al Coll dels Llancers per la Collada de Bracons

Distància 9,1 km
Desnivell acumulat 621 m
Nivell de dificultat Fàcil
Data 6 de novembre de 2014
Cartografia Ed. Alpina: Puigsacalm i Bellmunt (1:25000)

A la finca de la Grevolosa, propietat de la Generalitat de Catalunya, hi ha una de les fagedes més majestuoses de Catalunya. També exemplars centenaris de roure.
Seguim, fent una variant a la tornada, l’itinerari llarg proposat als plafons de la finca, que ens mena recórrer bona part de la Serra dels Llancers, a l’extrem nord-oriental de la comarca d’Osona, termenejant amb la Garrotxa.
Itinerari molt ombrívol que pot fer-se en qualsevol època de l’any. Òbviament, molt millor a la tardor. Els camins son fressats, esporgats i, en bona part, senyalitzats. Diversos plafons informatius ens il·lustraran el primer tram del recorregut.

Accés
Per la C-37 entre Torelló i Joanetes (1), passat el túnel de la Rierola i abans d’entrar al de Bracons, prenem la sortida de Sant Andreu de la Vola, en direcció a la BV-5224 (Collada de Bracons) i al Veïnat de Dalt.
Deixem la carretera per una pista a mà dreta, indicada com Camí de Cabrera. És apta per a tota mena de vehicles, amb curts trams pavimentats.
Després de 2,3 quilòmetres, l’abandonem per una altra a mà esquerra en direcció a Sant Nazari (plafó informatiu).
Quatre-cents cinquanta metres de pista pavimentada ens deixen al segon aparcament. Just abans surt a mà dreta una pista, barrada al pas, per on acabarem la caminada.

Segon Aparcament (862 m)
Plafó informatiu de la finca i l’itinerari. Marxem per un camí en direcció a Sant Nazari (N) passant pel costat de la recreació d’una carbonera. Bosc mixt amb predomini del roure.
Creuem el torrent per un pontarró i, poc més enllà, deixem a mà dreta un corriol que mena a la pista per la que volem retornar.

Sant Nazari (933 m)
Ermita datada del segle XIV i restaurada recentment. En parteixen un parell de camins al Collet de la Paia.
De la part posterior (bancs i taules) surt una pista que seguim en direcció a Grevolosa i Coll dels Llancers.

Collet dels Gamarussos (970 m)
Rètol indicador. Deixem la pista que gira a la dreta. És la mateixa que, 250 m més enllà, prendrem a la tornada i que mena al segon aparcament. Continuem per un sender vers el N en direcció a Grevolosa i Coll dels Llancers.
El faig ha anat guanyant terreny al roure.
Obviem a mà esquerra un camí (estaca) al Coll de la Paia i entrem a la part més interessant de la fageda on s’hi localitzen tres fajos monumentals. De fet, hi trobem nombrosos exemplars de proporcions considerables.

Font de la Grevolosa (1050 m)
Rètol indicador. El sentit recomanat per accedir al Coll dels Llancers va per la dreta, seguint una pista (2). Però nosaltres pensem que és millor anar a l’esquerra, en direcció a la Collada de Bracons.
Creuem una tanca i seguim un corriol mig dissimulat entre la fullaraca, encara vers el N, fins que atenyem una pista.

Collet de la Grevolosa (1140 m)
Estaca indicadora. Seguim la pista a mà dreta (NE) fins poc abans de la Collada de Bracons.

Collada de Bracons (1148 m)
Cent metres abans de la carretera, deixem la pista per un corriol ben fressat a mà dreta (estaca) senyalitzat amb pintura groga (Itinerànnia) i ens enfilem en sentit contrari (S). Sobre el cim de la Pastera virem a SE.

Collet dels Rabadans (1188 m)
Estaca indicadora. En aquest punt ens separem uns metres del camí principal per enfilar-nos a un petit promontori, des d’on podem albirar bona part de la comarca. Amb la Serra de Curull a una banda i la de Cabrera a l’altra, abastem fins al Montseny i Montserrat.
Gir de 90º a l’esquerra (E). El camí, ben definit i senyalitzat, ens mena resseguir les suaus ondulacions de la Costa Llisa, per una clara fageda d’escàs sotabosc. Caminem pel solell de la Serra dels Llancers, propers a la carena.

Mirador de la Vall d’en Bas (1210 m)
Arbrat com és, no resulta un bon mirador. Però val la pena pujar-hi per albirar els cingles meridionals de la serralada del Puigsacalm.
Perdem alçària travessant algun clap de roure i pi.

Coll dels Llancers (1167 m)
Estaca indicadora. Deixem el camí senyalitzat en groc, que continua en direcció (E) a Sant Miquel de Castelló i fem un gir de 90º (S), baixant en fortíssim pendent. Sembla que es tracta d’un tram nou que s’ha obert per enllaçar amb un camí més antic.
Quan el pendent es modera, fem un gir de 90º a la dreta i, planerament, marxem vers ponent. Als possibles desviaments, la direcció principal està senyalitzada per estaques.
El camí de retorn que seguim és pràcticament paral·lel al d’anada, uns 175 metres per sota. A aquesta cota la vegetació ha canviat: bosc mixt de faig i roure, amb un sotabosc atapeït de boix. Hi ha molts exemplars de roure parasitats per l’heura.

Mirador del Collsacabra (1034 m)
Rètol indicador. Ens separem a mà esquerra 50 metres del camí, per enfilar-nos sobre una codina on gaudim de bona vista. Semblant però més escapçada que la que hem tingut al Collet dels Rabadans. (3)
Retornem al camí principal que més enllà s’eixampla, talment com una antiga pista de treure llenya i, perdent alçària, desprès d’un parell de marrades sota el Serrat de la Punxa, atenyem una altra pista.

Bifurcació (980 m)
El ramal de la dreta ens retornaria a la Font de la Grevolosa. Anem a l’esquerra.

Pla de Reposades (950 m)
Just abans del Pla de Reposades surt, sense senyalitzar, un corriol esbiaixat vers el NW. És fressat però una mica embardissat.
El prenem fins a travessar la torrentera on, a l’altre marge, passa la pista que, pel Collet dels Gamarussos, mena a Sant Nazari.
Anem a l’esquerra i la seguim fins al punt de partida (4).

  • (1) En sentit contrari no hi ha accés.
  • (2) Si volem escurçar l’excursió podem retornar per aquesta pista, ara que ja hem visitat la part més interessant de la fageda.
  • (3) D’aquest punt parteix un camí ben definit vers el SW. Segons algun mapa s’adreça al Prat de la Vola per sota del Turó de l’Alzina i la Roca Llarga.
  • (4) A mig camí trobem a mà esquerra el corriol del Collet de la Cometa. És una alternativa de distància semblant al que hem pres al Pla de Reposades.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Puigsacalm i Puig dels Llops

Des de Joanetes per Sa Carena i el Camí Nou (també conegut com del Barret, dels Ganxos Nous o de la Canal Fosca) amb retorn pel Pas dels Burros, els Ganxos Vells i el Mas Poc.

Distància 11,00 km
Desnivell acumulat 1075 m
Nivell de dificultat difícil
Data 3 d’abril de 2013
Cartografia Editorial Alpina. Puigsacaml-Bellmunt (1:25000)

 Puigsacalm i Puig dels Llops. El Puigsacalm o Puigsacau és l’elevació més prominent del conjunt que forma amb el Puig dels Llops, el Puig Corneli, les Agulles i els Castellets. Aquest grup presenta una abrupta i encinglerada cara meridional, produïda per una falla geològica, que la fa especialment vistosa des de la Vall d’en Bas.

Des de tots els punts cardinals, diversos camins hi menen. Però en aquesta ocasió volíem enfilar-nos-hi resseguint l’alterosa cinglera que, aparentment inexpugnable, també te els seus punts dèbils on hom hi ha instal·lat ganxos (camins equipats, vies ferrades) per fer-la accessible a peu.

Si be els camins, ben fressats i senyalitzats, no son perdedors, el desnivell en una distància més aviat curta, amb passos on sovint cal ajudar-se de les mans, malgrat que l’exposició no sigui molt alta, no fan que sigui una ruta fàcil. Gens indicada amb el terreny moll i per aquells que tinguin fòbia a l’alçada.

Joanetes (610m) Accedim al punt de partida entre els punts quilomètrics 3 i 4 de la GIV-5273 (de la Vall d’en Bas al Coll de Bracons) desviant-nos a la dreta per l’accés W de Joanetes (terme municipal de la Vall d’en Bas). Al cap de pocs metres en direcció al nucli urbà, prenem un camí a mà esquerra (senyals grocs i rètols indicadors a Santa Magdalena i les Olletes pel Barret).

En aquest primer tram, que com la resta de la ruta és ben fressat i senyalitzat, seguirem els senyals de pintura grocs i a quasi totes les cruïlles hi trobarem estaques i rètols.

El nostre destí queda ben palès vers el NW on s’alcen les verticals i abruptes parets de la falla meridional del Puigsacalm. D’esquerra a dreta destaquem el Puigsacalm, el punxent Puig dels Llops,  el Coll de Joanetes on, amagada en un replec, hi ha la canal dels Ganxos Vells per on retronarem, l’allargassat Puig Corneli, coronat per una antena de telecomunicacions, on just per sota s’enfila la Canal Fosca o dels Ganxos nous per on pujarem, el Coll d’Agulles, les Agulles, els Castellets i ben a llevant el Coll del Forn.

Aviat deixem enrere les cases dels afores de Joanetes, travessem una tanca (rètol) i emprenem un corriol. Rebutgem a mà dreta l’opció (rètol) de Santa Magdalena pel Mas Poc, que serà el nostre camí de retorn. Anem a l’esquerra per Sa Carena.

Fort i mantingut pendent per entremig d’un bosc mixt on predomina el roure i l’alzina. Les graonades rocalloses ens obliguen a superar-les ajudant-nos-hi amb les mans. Curtes i fàcils grimpades, però sovintejades.

Desprès de superar en poc tros més de 400 metres de desnivell, accedim a la carena on el pendent es modera.

Puig del Soi (1023m) És un turó a penes destacat del llom que baixa des de la falda del Puig Corneli vers els SE, però gaudeix d’una bona vista sobre la Vall d’en Bas. Seguim camí, ara menys costerut, per la carena d’aquest llom.

Una fita senyala a mà dreta un corriol que baixa per aquesta banda cap al N. Serà el nostre camí de retorn i que ens estalviarà desfer de baixada el fort pendent i les graonades.

El camí pel carener del llom torna a enfilar-se de valent mentre ens anem apropant a peu de cingle. Un enorme pintada (tan gran com baldera) a la pedra ens indica el camí “El Barret”.

Camí Nou o dels Ganxos Nous (1125m)               Pocs metres més amunt de la roca amb la indicació del Barret, sorprenentment sense senyalitzar, surt a mà esquerra un corriol vers l’W resseguint el peu de la cinglera del Puig Corneli. És el camí als Ganxos Vells, per on retornarem. Continuem recte, per la dreta i tot seguit trobem els primer pas ferrat: una passarel·la, passada la qual trobem una placa en record dels primers equipadors.

Revoltem un esperó i ens anem entaforant a la canal Fosca on, una successió de passarel·les, passamans i esglaons fixats a la roca, ens ajuden allà on no hi a prou cantells per superar-la. També escarpes i planxes formant esglaons per afermar el terreny i ajudar-nos a progressar-hi.

A la dreta, sobre una estreta cornisa als peus del Barret hi ha una campaneta. Amb una bona timba als nostres peus, el lloc resulta un bonic balcó obert a la vall.

Continuem ajudats per un llarg passamà per la part més estreta i pregona de la canal fins a un collet des de on podem enfilar-nos sobre el Barret. A l’altre costat el darrer tram equipat ens deixa sobre el corriol que mena a Santa Magdalena del Mont. Si ens desviem momentàniament a l’esquerra podem sortir directament a la carena des de on gaudirem d’una magnífica perspectiva.

Seguint camí travessem una tanca (rètol indicador).

Puig Corneli (1300m) El camí baixa a mà dreta a la propera ermita de Santa Magdalena del Mont on també hi ha el refugi Emili Triadú. L’ermita, d’origen romànic, és documentada d’ençà el segle X. Primitivament havia estat dedicada a Sant Corneli. Per a utilitzar el refugi cal demanar-ho a l’ajuntament de la Vall d’en Bas. Des de Santa Magdalena podem baixar a Sant Privat pel santuari de la Verge de les Olletes o continuar camí cap al coll de Joanetes.

Nosaltres però, optem per enfilar-nos a la carena prop del repetidor de telecomunicacions. Desprès, per sota l’enorme estel nadalenc, anem a buscar el camí del cingle, protegit inicialment per una barana, que seguim vers el SW ran de la timba. Podríem haver passat més amunt, per la carena, però les vistes no serien pas millors que les que gaudim des de prop de la cinglera.

Quan el camí vira a la dreta, el Puig dels Llops ens mostra el seu vessant més rost i altiu. Perdem alçària mentre revoltem la fondalada a la capçalera de la canal dels Ganxos Vells on un corriol, senyalitzat per una fita, surt esbiaixat a mà esquerra. El prendrem de tornada. Ara però continuem recte fins al proper coll.

Coll de Joanetes (1290m) Rètol indicador. S’hi ajunten quatre camins: el que hem vingut des del cingle de Puig Corneli (SE), el provinent de Santa Magdalena del Mont (NE), el que pel solell ve del Pas dels Burros (SW, tornarem per aquí) i el que per l’obaga puja al Puig dels Llops i al Puigsacalm (NW). Prenem aquest darrer entrant a la fageda. Una cadena protegeix el pas d’una torrentera. Anem guanyant alçària gradualment, amb pendent entre moderat i fort. Els fajos a penes ens deixen veure Santa Magdalena i, darrera seu, la vall i la ciutat d’Olot.

Atenyem de nou la carena (1467m) al punt on, a mà esquerra, un suau llom ens permet enfilar-nos al Puig dels Llops. Quin contrast amb el seu vessant oposat!

Puig dels Llops (1485m) Senyera i llibre de registre. Magnífica perspectiva vers el N, l’E i el S. No pas vers l’W on el Puigsacalm ens ho priva. Balcó panoràmic del Pirineu, la Garrotxa, les Guilleries i el Collsacabra.

Retornem a recuperar el camí que seguim, propers a la cinglera, vers el SW en suau pendent que solament s’accentua els darrers metres abans del cim del Puigsacalm.

Puigsacalm o Puigsacau (1514m) Vèrtex geodèsic, creu i llibre de registre. Fent honor al seu nom és planer (-calm, altiplanicie, plana alterosa i aglevada dalt d’una muntanya, el que en altres contrades s’anomena tossa o tossal). Encara que be podria referir-se als extensos rasos propers, com el de Manter.

L’aglutinació  de l’article salat sa(ça) dins del nom és força corrent a la toponímia catalana, especialment en aquestes contrades (Sacomella, Puigsacreu, Puisallança, Collsacabra, etc.) així com la terminació amb el mot –calm (Sant Martí i Sant Hilari Sacalm) alhora propi de la llengua occitana.

També coneixem prou toponímia on és freqüent la vocalització de la “ela” en “u” (baumes-balmes, aubereda-albereda, baucells-balcells, aubert-albert, cau-calm,…). Tal vegada per això la muntanya era anomenada localment com Puigsacau. I és així com la trobem ressenyada a diferents publicacions de finals del XIX (Diccionari Aguiló, butlletins excursionistes, Jocs Florals,…). Però no pas de forma generalitzada: autors contemporanis prou arrelats i coneixedors de la comarca com Marià Vayreda l’anomenaven Puigsacalm.

La panoràmica des del cim en un dia clar millora la del Puig dels Llops, ampliant-la pel cantó ponentí. Així, seguint el sentit de les busques del rellotge,  albirem ben propera la Serra de Curull i el Santuari de Bellmunt i tenim a l’horitzó Rasos de Peguera, Serra d’Ensija, Pedraforca, Cadí, Moixeró, Taga, Puigmal i tota l’olla de Núria, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra, Bassegoda, Mont, Plana d’Olot, Sant Julià del Mont, volcans Croscat i Santa Margarida, Puigsallança. Del Collsacabra hi destaquem l’Agullola de Rupit i, més propers, Aiats i Cabrera. Seguint albirem Agudes, Matagalls i, per acabar-ho d’arrodonir, darrera la Collada de Bracons, la Plana de Vic amb Sant Llorenç del Munt i Montserrat a l’horitzó. És tan cert que les muntanyes no es mesuren solament per la seva alçària com que al pot petit hi ha la bona confitura.

Mirant el veí Puig dels Llops distingim clarament al seu vessant meridional tres faixes. Per la més inferior de les quals s’hi endevina el camí de retorn al Coll de Joanetes pel Pas dels Burros. Davallem del cim pel suau llom carener vers ponent fins al coll amb els Rasos de Manter.

Coll (1430m) Rètol indicador. Hi conflueixen els camins de pugen de Santa Magdalena pel Puig dels Llops, el que segueix cap als Rasos de Manter on es trifurca cap a la Collada de Bracons, Vidrà o el Pla Taver i el que prenem nosaltres cap al Pas dels Burros que, amb un gir de 90º baixa decidit vers el S.

El camí és fressat i senyalitzat com a PR (senyals grocs i blancs). En poca estona ens fa perdre força alçària amb passos on sovint cal ajudar-nos amb les mans, un d’ells equipat amb una sirga. Tenim a la vista, la carretera que puja al Coll de Bracons. Sembla propera i abastable. Falsa observació dons el pati que ens trobaríem és molt considerable. Desprès, ja més suau, anem revoltant en sentit contrari a les busques el Puigsacalm Xic.

Seguim per successives sifonades salvant replecs i torrenteres de l’abrupta cara meridional del cim fins que, passat el Clot de Sacomella, encarem la faixa a la falda del Puig dels Llops que havíem albirat des del cim i que ens deixa al Pas del Burros.

Pas dels Burros (1313m) Sobre un ampli contrafort del Puig dels Llops. Perdem alçària, trobem un pas de roca protegit amb una sirga que ens deixa encarats al coll de Joanetes, on retornem sobre els nostres passos fins al camí de baixada als Ganxos Vells.

Ganxos Vells (1300m) Una fita assenyala el corriol que baixa esbiaixat a mà dreta. No és senyalitzat, però no ofereix cap dubte: entaforant-nos a la pregona i pedregosa llera de la canal que conforma la capçalera del Torrent de la Roqueta. Aviat trobem un primer pas equipat amb tres esglaons metàl·lics. Desprès, bona estona de pendent amb algunes desgrimpades fàcils fins a trobar el segon tram equipat amb esglaons i una sirga.

Els tercer és el més llarg: un sòlid passamà metàl·lic amb esglaons a banda i banda ens ajuda a baixar un llis de bona adherència. Encara poc més avall un parell de trams amb cadenes ens auxilien per terreny menys sòlid. Finalment, un sisè i darrer tram amb passamà i esglaons ens deixa sobre el corriol que gira decididament a l’E, allunyant-nos del torrent per anar a resseguir el peu de la cinglera sota el Puig Corneli, fins a retrobar el camí de la carena que desfem fins al Puig del Soi.

Camí al Mas Poc (1021m) Una fita assenyala un corriol que, a mà esquerra, baixa vers el N en moderat pendent pel bosc del Mas Poc. Desprès d’una colzada el corriol esdevé una antiga pista de desemboscar, força malmesa. Abastem una cruïlla (rètols indicadors) on recuperem els senyals de pintura grocs.

Mas Poc (820m) Rètol indicador. El ramal que marxa amunt a l’esquerra mena ala Mare de Déu de les Olletes per Fontanilles. Nosaltres baixem per la dreta seguint un camí carreter fins al proper Mas Poc, abandonat però que encara conserva les parets ben dretes i que deixem a mà dreta. Passat el mas continuem davallant pel mateix camí resseguint el marge dret del Torrent de Boïcs. Bona estona més enllà deixem a mà dreta un altre mas, el de Sant-romà i, poc més enllà, un parell de cases de les Feixes.

Ben aviat albirem les primeres cases del nucli de Joanetes i retornem al punt de sortida.



Variant per la Baga de les Olletes i el Serrat de Fontanills

Aquesta és una alternativa si, a l’anada o a la tornada, volem esquivar els ganxos. A base però de fer una considerable marrada de 4,5km. Senyals de pintura grocs i rètol indicadors a les cruïlles.

Coll de Joanetes (1290m) Rètol indicador. Marxem vers el NE en direcció a Santa Magdalena del Mont fins a la propera cruïlla a l’esquerra.

Cruïlla (1280m). Rètol indicador (Joanetes per Fontanills 2h 10’). Deixem el camí a Santa Magdalena i prenem un corriol ben fresat a l’esquerra i baixem fort per la fageda.

Mare de Déu de les Olletes (1072m) Gran capella construïda dins d’una balma a finals del segle XIX, protegida per una reixa de forja. Continuem pel sender baixant fort per la baga fins a la propera cruïlla.

Baga de les Olletes (990m). Cruïlla. Rètol indicador (Sant Privat 1h 10’, Joanetes 1h 40’). Deixem el camí pel que veníem i que continua cap a Sant Privat d’en Bas, per un altre a mà esquerra, ben definit. Aviat acaba al final d’una pista sota el Coll del Forn.

Pista (990m) La seguim revoltant en el sentit de les busques del rellotge la falda del Pla Safalguera.

Fontanills (915m) Mas rònec que trobem a mà esquerra. Deixem la pista per la que veníem i que baixa cap a Puigpardines per una altra més precària vers el S. fins que acaba derivant en un corriol.

Serrat de Fontanills (915m). Cruïlla. Rebutgem el ramal de l’esquerra i continuem pel corriol, ben fressat, vers el W. Desprès de revoltar la capçalera del Clot de Mas Roure (o Torrent dels Boïcs) el corriol en aboca a la pista que baixa del Puig del Soi. La prenem a mà esquerra fins al proper Mas Poc.

Mas Poc (820m). Continuem pista avall fins a Joanetes.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Sot de Balà i Puig de la Força

De la Riba a Tavertet pel Sot de Balà i retorn pel Puig de la Força

Distància 12,1 km
Desnivell   acumulat 820 m
Nivell   de dificultat moderat
Data 22 de desembre   2012
Cartografia Editorial   Piolet. El Collsacabra (1:25.000)

Sot de BalàRuta pel feréstec Sot de Balà, el Pla del Castell i el Puig de la Força a garbí (SW) de Tavertet. Els cingles del Collsacabra (o Cabrerès), entre Sau i El Far, mereixen moltes visites. I aquests no son pas una excepció perquè la contrada amb impressionants cingleres, balmes i vegetació densa i variada, no deixa indiferent al visitant.

Bona part transita pel fil de l’estimball o per lleixes a mitja cinglera, entre dues formacions ben diferenciades de roques sedimentàries. Te diversos passos exposats on una caiguda pot resultar fatal. Totalment desaconsellable per a persones amb vertigen o fòbia a les alçades i per a tothom en cas de pluja o terreny mullat. El camí, en general fressat, te trams perdedors: be perquè hi concorren altres corriols, resulta poc evident, mal senyalitzat o envaït per la malesa. Per això el mapa és imprescindible. Tingueu en compte que la cobertura de GPS a les cingleres sovint resulta nul·la i pot induir a l’error. (1) La senyalització actual correspon a un antic camí equipat que recorria bona part dels cingles. Si sou gent avesada a trescar, tots aquests advertiments no seran obstacle per visitar una contrada que us deixarà gratament impressionats.

  1. Per aquest motiu les lectures d’alçada dels punts d’aquest track poden diferir sensiblement de la realitat. La seva posició però, s’ha corregit manualment sobre mapa topogràfic de l’ICC (1:5000)

Aparcament prop del Club Nàutic (425m)

Per la N-141d que mena a l’embassament de Sau, creuem la presa fins a la Riba i el Club Nàutic. Seguim per pista vers ponent, uns centenars de metres, fins a una àmplia zona d’aparcament vora el pantà.

Prenem una pista que, per la riba de l’embassament, marxa vers el NW. Tot just començar cruïlla en Y on rebutgem el ramal de la dreta per on retornarem.  Revoltem en el sentit de les busques del rellotge el Puig de la Força, alterós a la dreta del camí, endinsant-nos pel marge esquerre del Sot de Balà. Deixem a mà dreta un corriol, senyalitzat quasi imperceptiblement en una pedra amb pintura vermella. Aquest camí marxa durant una estona paral·lel al nostre però a més alçària i, enfilant-se per l’obaga, més endavant esdevé pista que mena fins al peus del cingle de la Miradora on es bifurca.

Poc més enllà, quan la nostra pista s’acaba, continuem per un corriol ben fressat que va guanyant alçària progressivament, separant-se de la riba, entremig d’una densa vegetació d’alzines, roure i boix fins abastar una torrentera.

Un camí poc definit s’enfila a mà dreta per anar a buscar aquell que hem rebutjat abans i que passa pocs metres sobre nostre. Però nosaltres fem un gir de 90º a l’esquerra, en fort pendent, torrentera avall. Camí poc fressat amb alguna fita de tan en quan. Travessem la llera del sot entre els desguassos de les rieres del Noguer i de Balà. Ens cal localitzar un corriol ben fressat i fitat que s’enfila vers el NE en fort pendent.

Llera del sot de Balà (425m)

Entre alzines i pineda un corriol ben fressat i fitat s’enfila vers el NE, en fort pendent amorosit per llaçades, fins als peus del Morro de l’Abella. En una codina fa un gir a l’esquerra, vers el N, enfilant-se pel Baixant de l’Abella fins abastar-ne un altre de transversal que prenem a mà esquerra. Senyals de pintura grocs. Continuem enfilant-nos per un grau. Deixem un corriol a mà esquerra (senyals de pintura) que ens menaria al peu de l’espadat i ja dalt la carena, rebutgem un ramal a mà dreta que mena al Pla de la Perereda per seguir a l’esquerra per sobre l’estret i pedregós llom del Morro de l’Abella.

Morro de l’Abella (670m)

Impressionant i estret esperó que sobresurt de la cinglera, amb una timba considerable per totes bandes excepte pel N. Magnífiques vistes sobre el Sot i cingle de Balà, el de Santa Cília, l’embassament de Sau, el Puig de la Força, però especialment sobre el Salt de Tirabous i la riera del Noguer. Al fil més meridional del cingle hi veurem uns parabolts on acaben un parell de vies d’escalada.

Retornem sobre els nostres passos baixant fins a la cruïlla on a la pujada hem enllaçat amb el camí transversal per seguir-lo a l’esquerra vers l’E.

Camí dels cingles (610m)

Un corriol ben fressat i senyalitzat amb punts de pintura grocs, recorre tota la lleixa oberta entre les dues formacions de roques sedimentàries ben diferenciades. Blanquinosa i calcària a sobre, vermellosa i argilosa a la base.

Som al cingle anomenat de la Perereda. Seguim el camí horitzontal, amb pocs desnivells, sovint enbalmat, vers l’E. Aviat criden la nostra atenció un parell de grans cavitats que foraden la cinglera. A la primera hi ha crescut una olivera. L’altre, aparentment més profunda, és protegida amb una reixa. És la cova de les Pixerelles. Prospeccions arqueològiques han determinat que va ésser habitada entre el Neolític i el Baix Imperi Romà.

Anem trobant esplugues amb evidències d’haver estat utilitzades (parets de pedra seca, alguna pica,…). A les Balmes del Colom hi ha un paradolmen que passa desapercebut als visitants pel desconeixement d’aquestes estructures megalítiques.

Més enllà un altre esperó sobresurt de la cinglera: els Escalars de les Baumes que dona pas al cingle del mateix nom. Per la canal que les separa (molt costeruda) és possible abandonar la cinglera vers la carretera BV-5207. És a partir d’aquest punt on cal prendre més precaucions amb algun pas compromès.

Desprès, quan la lleixa s’aprima considerablement, ens cal davallar per un parell d’escales metàl·liques per continuar per una lleixa a cota inferior. Sòlidament ancorades a la roca, no ofereixen cap altre problema que llur verticalitat. Aquest punt marca un gir en el perfil del cingle. Si fins ara s’orientava a migdia, a partir d’aquí ho fa vers xaloc. Pel això el camí ens mena vers el NE.

Quan abastem un altre dels passos delicats, el Morral Gros (que podem esquivar per un camí un metres per sota), ja podem albirar el Salt del Molí-bernat, on la riera s’escola per sobre d’una gran balma.

Ens anem entaforant cap al Racó de la Cleda, una clotada cada cop més pregona i de densa vegetació. Remuntem uns metres i abastem una cruïlla. Per l’esquerra un grau ens menaria al camí vell de Tavertet a l’Esquirol i a la carretera. Nosaltres prenem el ramal que baixa per la dreta (Baixant de la Cleda), fins a la vista del Molí-bernat.

Molí-bernat (723m).

No cal pujar-hi si no volem. Sense coberta, conserva dretes les parets i dues rodes o moles de molí. Per darrere, a sobre, hi ha la bassa que l’alimentava i una caseta per al bombeig d’aigua. Pel costat s’enfila un camí de bast esglaonat i empedrat que mena al camí Vell entre Tavertet i la Plana de Vic per l’Esquirol i al Pont Vell que travessa la riera.

Prenem un camí esglaonat protegit per una rústica barana que ens baixa fins a la Balma de los Corts. És gran i el camí la travessa de cap a cap, per darrera i per sota el salt de Molí-bernat, al cap més septentrional del Sot de Balà.

A l’altre costat un camí ben fressat i esporgat s’enfila, amb alguna llaçada, vers el SE als peus del cingle de la Fontanella fins al baixant de les Tunes. Continuem en la mateixa direcció i anem a passar per sota el camp de futbol fins a una explanada a l’extrem més meridional del nucli urbà de Tavertet, on fem un gir de 90º i marxem vers el S per una pista fins al proper Coll de Malla.

Coll de Malla (856m)

Al coll hi arriba el GR 2 que s’hi enfila des de la Riba pel grau o Baixant de les Gotes, superant el cingle Moltorer. Podríem escurçar l’itinerari (no en distància però si en temps), baixant per aquest punt.

Continuem uns metres per la pista que mena al Pla del Castell i l’abandonem aviat marxant a l’esquerra fins a trobar el fil del cingle del Pla de Dalt que seguim vers el SW. No hi ha camí perfectament definit, indicis de corriol com a molt, però la bosquina és franca i permet el pas còmode, quan més propers a la cinglera millor per poder gaudir del paisatge, amb un considerable estimball als nostres peus.

Vers el NE albirem com s’allargassa la cinglera fins al la punta del Far. Vers migdia la Riba amb la presa de l’embassament de Sau i la cua del de Susqueda, tancant  l’horitzó el massís del Montseny.

El Pla del Castell és un gran tossal envoltat de cingleres per totes bandes i obert als quatre punts cardinals, per això mentre caminem ens permet també albirar fins als Rasos de Peguera, el Pedraforca, el Cadí vers ponent o, més propers, Serra de Curull i Puigsacalm vers el nord.

Sempre ran de cingle atenyem de nou la pista, que hem abandonat al coll de Malla, vora el mas i el turó del Castell. Aquí un corriol baixa a mà esquerra (rètols indicadors) pel grau i canal homònims. Un altre punt per on podem escurçar la nostra ruta.

Grau o Baixant del Castell (810m)

Prenem la pista i marxem vers el S, sempre propers el cingle. Desprès d’un gir de 90º virem a W. Al costat del camí una sòlida taula d’orientació amb els relleus de migdia perfilats sobre planxa de ferro ens assenyala els punts geogràfics més interessants en aquella direcció.

Un nou rètol ens indica el camí del Castell i el Puig de la Força. Abandonem la pista baixant per un grau esglaonat cap a una lleixa que, encara vers l’W, passant per sota la llarga Balma del Castell ens acosta al collet entre el tossal del Pla del Castell i el Puig de la Força.

Collet del Puig de la Força (695m)

Rètol indicador. Son ben visibles les restes d’uns murs arrapades a l’espadat i mig cobertes per la vegetació. També hi ha indicis d’un fossat. S’atribueixen al Castell Cornil del que se’n te constància documental d’ençà el s. X. El Puig de la Força és, com el Morro de l’Abella, un esperó separat de la cinglera, envoltat d’una considerable timba per totes bandes, excepte pel collet. Però de major superfície que aquell. Per un corriolet podem enfilar-nos sense dificultat al seu cim i gaudir d’una perspectiva superba sobre l’embassament de Sau.

També podem circumval·lar-lo, retornant al collet, per un altre corriol que segueix una lleixa a mitja alçada de la cinglera, ajudats en algun punt delicat per un passamà de cadena. Tal com adverteix el rètol, cal transitar-hi amb molta cura car és el tram més exposat de la ruta.

Un corriol ben fressat però trencacames, baixa decididament des del collet revoltat el Puig de la Força en sentit contrari a les busques fins a atènyer una pista de desemboscar que prenem a mà esquerra i que ens retorna planerament al punt d’inici.


Ruta semblant per la mateixa zona (desembre de 2009) sense pujar al Morro de l’Abella, entrant a Tavertet i baixant per la riba hidrogràfica esquerra del Sot de Balà

Àlbum de la ruta realitzada pels Senglars de l’Anoia (novembre 2013)

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Santuari de Cabrera

Des de Sant Julià de Cabrera per la Serrica i retorn pel Collet de cal Vidrier

Distància 7,2 km
Desnivell acumulat 428 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 15 de novembre de 2012
Cartografia Ed. Alpina. Puigsacalm (1:25000)
Punts per a GPS http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13872413
   

El Santuari de Cabrera s’alça sobre l’estret peneplà cimer de l’allargassat esperó que, a l’extrem sud-oriental, es separa de la serra homònima. Envoltat de cingles, especialment verticals pel cantó ponentí, juntament amb el veí Pla d’Aiats, forma un perfil característic fàcilment recognoscible des de la llunyania.
És al sostre de la comarca natural a la que dóna nom: el Collsacabra o Cabrerès, un altiplà de morfologia caracteritzada per aquest tipus de relleus tabulars, coronats per planells —calms— limitats per cingles abruptes.
Malgrat aquesta abruptesa que l’envolta, diversos camins hi menen des de tots els vessants. Nosaltres pujarem per un que guanya el cingle ponentí, amb alguns passos equipats que, malgrat tot, no es pas dificultós.
Curta excursió matinal que podem completar amb la visita a la veïna Foradada de Cantonigròs. Especialment recomanable a la tardor, per la vistositat de les fagedes que l’envolten.

Accés
A Sant Julià de Cabrera s’hi accedeix des de la C-153 entre Vic i la Vall d’en Bas. Poc més enllà del punt quilomètric 21 (abans de Cantonigròs, en direcció a la Vall d’en Bas) i just després d’un revolt i un pont, es pren un camí (indicat) pavimentat a mà esquerra, durant tres quilòmetres.

Sant Julià de Cabrera (945m)
Nucli central d’un veïnat disseminat, situat al peu de la Serra de Cabrera, format per masies aïllades, agrupades al voltant del que havia sigut la seva parròquia.
Hi ha un rètol “A Cabrera—pel Coll de Bram—per la Serrica, arriscat” (1). Prenem aquest darrer camí que, vers el nord, aviat s’encara al cingle. És rost i té passos equipats amb grapes que ens ajuden a superar-los. Però no el considerem pas difícil. Hi ha senyals de pintura.
Sobre un esquenall atenyem una bifurcació (rètol). Per l’esquerra surt el camí que, pel Mal Pas i la Baga de la Faja, revolta la serra a mitja alçada. Anem a la dreta pujant encara fort fins al Pla del Prat on el pendent s’acaba i baixem a buscar el pas de l’Osca.

  • (1) Per la dreta aniríem als colls de Bram i de Cabrera, on el camí de bast de les Escales, protegit amb baranes, mena al santuari guanyant el cingle meridional. És el pas més habitual per accedir-hi.

L’Osca (1296m)
Osca, en una de les accepcions del mot, és un pas estret i acinglerat en una serra. I l’indret és talment així: un grau protegit amb passamans, a l’estret pas que uneix l’esperó a la resta de la serra.
Un camí a mà esquerra puja al turonet on hi ha una taula d’orientació i un vèrtex geodèsic. En aquest punt s’hi van localitzar vestigis —cisterna i el basament d’una torre circular— de l’antic castell de Cabrera (castrum de Capraria). Dcumentat d’ençà el 992, consta com a castell termenat que dominava els termes de Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó i part dels de Pruit, Rupit i Falgars d’en Bas. El primer senyor del castell de qui hi ha notícia documental és Gausfred, que visqué allà per l’any 1002. La cabra és el símbol heràldic dels vescomtes de Cabrera que esdevingueren un poderós llinatge de militars i terratinents.

Santuari de Cabrera (1300m)
Alçat sobre l’antiga ermita del castell, documentada d’ençà el 1144. Castell i ermita varen esfondrar-se durant els terratrèmols de 1427. L’ermita es va reconstruir però ha sofert moltes reformes posteriors. Al costat hi ha l’hostatgeria, construïda el segle XVIII. Actualment hi funciona un restaurant els caps de setmana.
Baixem pel camí de les Marrades, empedrat i esglaonat, que davalla pel vessant llevantí. Creuem el que circumval·la el cingle a mitja alçada, entre el Mal Pas i les Escales.
A partir d’aquí el pendent és molt fort per entremig de la Baga de la Faja. Està senyalitzat amb pintura groga.

Plans de la Faja (1093m)
Sortim sobre uns plans dedicats al pasturatge, on hi passa una pista que prenem a mà esquerra, per revoltar la serra en sentit contrari a les busques.
Al coll de Freixeneda entrem a la baga i caminem bona estona per dins la fageda, fins al coll de can Vidrier (rètols indicadors i panell) des de on, ben aviat, retornem al punt de sortida.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc