Arxiu de la categoria: Riglos i Guara

Volta als Mallos de Riglos

Pels camins del Cielo i d’o Solano

Distància 10,4 km
Desnivell acumulat 654 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 8 de setembre de 2017
Cartografia IGN

Circular als monòlits i agulles de conglomerat que s’alcen sobre la localitat aragonesa de Riglos, coneguts com els mallos. Un itinerari paisatgísticament molt agraït, fàcil i que podem escurçar si convé.
Tots els camins són molt fressats, senyalitzats, no cal ajudar-nos amb les mans a cap punt i no hi ha exposició excepte —lògicament— als miradors.

Accés
Al punt quilomètric 35 de la A-132 (Osca a Puente de la Reina de Jaca) prenem la carretera local HU/Z-310 que mena a Riglos. Hi ha un parell d’aparcaments a l’entrada.

Riglos (630m)
Al costat del segon aparcament hi ha penells informatius del Camino del Cielo i del Camino Natural de la Plana de Uesca (Hoya de Huesca) que seguirem parcialment.
Prenem el PR-HU 98 i, per pista, anem a passar entre el mallos Firé i Pisón. Quan s’acaba, enfilem un sender ben fressat i senyalitzat en blau.
Malgrat el fort desnivell les llaçades del camí fan que sigui de bon fer.

Collada del Firé (854m)
Bifurcació indicada. Deixem el PR i anem a mà dreta pel Camino del Cielo/Vuelta a los Mallos. Des d’un petit mirador a mà dreta podem gaudir d’una bella perspectiva dels mallos Pisón i Firé, Peña Rueba, el riu Galligo i la Plana de Uesca.
Continuem pujant per camí ben definit i senyalitzat fins a sortir a una altra collada ocupada per antigues feixes de conreu (campo Roseta) i una barraca (refugio Roseta). Pocs metres més amunt, a mà dreta, hi ha el mirador.

Mirador de Espinabla o del Bentuso (1038m)
Rep la doble denominació per l’antic que hi arriba des de la propera collada d’Espinabla i pel mallo Bentuso que tenim a la vora.
La perspectiva és encara millor que des de l’anterior mirador i s’obre cap a llevant. Comencem a davallar fins a sobrepassar l’alçada del mallo Colorado que destaca a la dreta del camí.

Camino d’o Solano (917m)
Bifurcació indicada. Seguint el camino del Cielo, que baixa a mà dreta, podríem retornar a Riglos. Però continuem recte i ens enfilem seguint el d’o Solano.
Tot i el nom hi trobem claps ombrívols d’alzinar que es varen salvar del gran incendi de l’agost de 2001.
El camí és ben fressat, senyalitzat en groc i, després de la pujada inicial, marxa planerament. A mesura que anem avançant podem albirar millor el tossal d’os Fils, la torre i ermita de la Virgen de Marcuello i el barranc de la Mota, per on baixarem més endavant.

Os Brasallos (1076m)
Un petit pont de pedra dóna pas a un ampli relleix just a sobre del Paredón d’os Güitres. Continuem camí planerament.

Camí de la Collada de Santo Román a la Peña (1063m)
Bifurcació indicada. Sortim a una pista que prenem en baixada a mà dreta.

Collada de Santo Román (975m)
Bifurcació de camins profusament indicats. Aquí acaba el camino d’o Solano i hi passen els GR 1 i 95 i el Camino Natural de la Plana de Uesca. Anem a la dreta en direcció a Riglos pel GR-1.
Continuem per pista que, poc més endavant, esdevé corriol quan s’encara al barranc.

Barranco de la Mota (890m)
També anomenat de los Clérigos. Camí ben fressat per una gorja ombrívola al peu del tossal d’os Fils. Ens separem uns metres del camí per accedir a la fuen os Clérigos i continuem davallant tot albirant sobre els nostres caps el Paredón d’os Güitres, on hi nien colònies de voltors, fins a sortir sobre una pista per la que continuem.

Ferrada de Cubilillo / os Fils (743m)
Bifurcació indicada, que deixem a mà esquerra, a la via ferrada que guanya el cingle d’os Fils. A banda del Paredón d’os Güitres, en aquest tram podem albirar els mallos petits, com l’Aguja Roja, el Cored i el Magdalena.

Creu de la Santa Cruz (694m)
Separada a l’esquerra del camí, al costat de les ruïnes de l’ermita homònima. Poc abans hi ha una bassa que recull l’aigua de la fuen os Clérigos canalitzada per la pista per la que hem arribat.
A la dreta surt el camino del Cielo que, pel costat de la Aguja Roja, puja a la bifurcació amb el d’o Solano. Per l’esquerra en baixa un altre al centre d’interpretació d’aus Arcaz.
Continuem recte i retornem al poble pel costat dels antics safareigs.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

Riglos: volta als mallos

Guara. De Rodellar a Otín.

Un passeig pel Mascún Inferior 

Distància 14,1 km
Desnivell acumulat 675 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 6 de setembre de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Sierra y cañones de Guara (1:40000)

Les capricioses formes amb que l’erosió ha modelat el calcari, per una banda, i les raconades de la gorja del riu per l’altra, fan d’aquest itinerari un dels imprescindibles de la serra de Guara.
El tram entre Rodellar i la surgència del Mascún és una zona d’escalada reputada internacionalment. Hi concorren tal quantitat d’escaladors que pot resultar fins i tot carregós. A la resta de l’itinerari també hi sovintegen els senderistes, però ja d’una forma més mesurada i tranquil·la.
S’acostuma a allargar fins al Saltador de las Lañas, o també a Losa Mora. Hem preferit deixar aquestes opcions per a una altra ocasió i allargar-ho retornant a Rodellar pel camí del riu.
Si els temps acompanya podrem gaudir de bons banyets als diversos grogs que trobarem.

 Accés
Sortida 77 de la A-22 en direcció a Abiego per la A-1229. Després Biergue per la A-1227. Finalment Rodellar per la HU-341. Hi ha un gran aparcament a l’entrada del poble.

Rodellar (735m)
Partim del barri de la Iglesia i anem a buscar el de la Honguera, al nord del poble, on prenem l’antic camí carreter d’as Graderas. Abans de començar a baixar ja tenim una magnífica panoràmica dels ponts natural  d’os Ventanajes, del Tozal deras Gleras, del riu Mascún i de l’ermita de la Virgen del Castillo. En llargues llaçades davallem en direcció al riu.

Camí a la Virgen del Castillo (745m)
Bifurcació indicada. Deixem el camí que continua, entre d’altres, cap a Otín i prenem el de la dreta. Creuem el barranc de Fornacal, deixem a mà dreta camí de Cheto, baixem a creuar el barranc de la Virgen i ens enfilem per l’altre marge fins a l’ermita. Camí ben fressat, pendent entre suau i moderat.

Ermita de la Virgen del Castillo (854m)
Encimbellada dalt de la Peña de la Virgen, un penyal amb una imponent cinglera que s’esbalça per ponent sobre la gorja del Mascún. Excel·lent mirador de la contrada on hi podem albirar bona part de l’itinerari.
La de la Virgen del Castillo és d’origen romànic, datada al segle XII, com a ermita d’un castell del que en resten vestigis de les muralles i el portal d’accés. Fou ampliada el segle XVII afegint-hi un cos a la part de davant.
Retornem a la bifurcació amb el camí d’as Graderas i baixem fins al riu on trobem una bifurcació que seguim a mà dreta.
Per unes passeres creuem al marge dret hidrogràfic. Des d’aquest punt tenim una magnífica vista dels finestrals d’os Ventanajes que ja em pogut admirar, amb una perspectiva aèria, des de l’ermita.
Poc més amunt el riu fa una colzada i un bonic gorg, al punt on desguassa el barranc de la Virgen. Poc més enllà tornem a creuar el riu per accedir a la surgència.

Font del Mascún (700m)
Important surgència càrstica d’origen desconegut que aporta la major part del cabal en aquest tram inferior del riu. Poc més enllà una altra colzada ens fa creuar-lo de nou a gual.
A mà esquerra surt el camí de la Garganta Baja, senyalitzat cap a Nasarre i el dolmen Losa Mora. Mal anomenada barranc d’Andrebot. Continuem recte amb per la llera seguint les indicacions a Otín. Des d’aquest punt tenim una visió del finestral natural que recorda la figura d’un dofí. Al marge esquerre s’alça el cingle de la Virgen coronat per l’ermita que hem visitat. Un corriol poc visible mena al peu de la via ferrada de l’Esperó de la Virgen.
Per camí ben fressat continuem planerament propers a la llera creuant d’un marge a l’altre. Aquesta zona es coneix com a Real de Mascún i comencem a albirar les capricioses formes amb que l’erosió ha modelat la roca calcària: agulles, torres, castells…

 Costera d’Otín (710m)
S’anomena així el tram costerut del camí de bast entre Rodellar i Otín. Abandonem la llera per emprendre’l a mà esquerra i guanyem alçària ràpidament entre llaçades. Pendent entre moderat i fort.
Podem albirar de ben a prop torres com la de Santiago, la fina agulla Cuca Bellosta i castells com el Puntal d’a Costera, mal coneguda com la Ciudadela, i Os Cagatés a l’altre vessant del torrent.
Quan el camí s’aplana ens anem separant de la gorja del Mascún, que hem deixat molt al fons entre un estol de formes capricioses, per seguir per sobre la canal de Sarratiás o barranc del Caxigar.

Caxigar d’Otin (1065m)
Resten dempeus alguns exemplars monumentals de caxicos (roure de fulla petita o valencià). Passem pel costat d’un parell de bons exemplars.
Baixem a creuar el barranc de Losa Mora (o Vallón de la Lupera) i sortim a les envistes del tossal on s’assenten les ruïnes del Barrio de la Iglesia del despoblat d’Otín.

Otín. Barrio de la Iglesia (1073m)
Restes d’antigues pagesies com Casa Bellosta i de l’església. Bona part han perdut la coberta però conserven els murs. Desfem el camí fins a la bifurcació d’as Graderas.

Camí a Rodellar pel riu (700m)
Pujant pel camí d’as Graderas, que hem fet a l’anada, retronaríem en poca estona a Rodellar. Per comptes d’això anem a la dreta, creuem de nou el riu i seguim bona estona pel marge dret.
El problema d’aquest tram pel riu és que no està senyalitzat i hi concorren molts camins, sovint per accedir a zones d’escalada. Però també —per poc que ens hi fixem en trobarem prou indicis— perquè antigament aquesta era una zona d’horta. Ens cal dons estar atents per estalviar-nos alguna marrada. Val la pena allargar la excursió per visitar els gorgs i raconades que hi trobem.

Camí a Rodellar per la Honguera (710m)
Quan retornem al marge esquerre, surt per aquesta mà un altre camí que també puja a Rodellar pel barri de la Honguera.
Poc més endavant el riu serpenteja en un parell de colzades. Això fa que ens calgui travessar-lo quatre voltes més, la darrera a la zona de la Palomera, poc abans del caos de blocs sobre la llera conegut com Bozos de Palomera.

Camí de Palomera (710m)
De nou al marge esquerre prenem un costerut corriol, guiats per algunes fites, fins a una faixa transversal. Si la seguim a mà dreta anirem a parar a l’abric de Palomera, on hi ha pintures rupestres. Continuem de recte pujant per una canal i sortim al fil del cingle. Un rètol identifica erròniament el lloc com a Gradón de Palomera. Del riu fins aquí fort pendent en terreny descompost.
Retornem al Barrio de la Iglesia de Rodellar passant pel costat del refugi Kalandraca.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Guara: de Rodellar a Otín

Senda de les «Escaleretas»

Circular a l’entorn de la gorja del riu Vero 

Distància  6,8 km
Desnivell acumulat  495 m
Nivell de dificultat difícil
Data 5 de setembre de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Sierra y cañones de Guara (1:40000)
Recursos consultats Parque de la Sierra y los Cañones de Guara. 22 itinerarios a pié. Enrique Salamero. Editorial Prames. 84-87601-72-3 (itinerari 22)
  Lloc web «El periplo de AbQ» (mateix autor) El camino de las Escaleretas

En una orografia complexa com la de la serra de Guara, on sovint calia cercar l’aigua al fons dels barrancs i creuar-los per anar d’un poble a l’altre, la població havia teixit una xarxa de camins de bast per accedir a molins, cultius, ermites… semblant a qualsevol altre terra de «mala petja» com les nostrades Garrotxa o lo Port.
A Guara aquestes dificultats és veien agreujades per la profunditat i profusió dels seus barrancs i les èpoques de crescuda, quan aquells camins habituals restaven intransitables. La necessitat aguditza l’enginy a la recerca d’alternatives, sovint salvant cingles per vertiginosos viaranys. Així hi trobem senderes com la de «Pasolén», dels «Articazos», dels «Gradones», dels «Escallos» —que a lo Port en diríem Escarrissons— o el de les «Escaleretas», que ocupa aquesta ressenya, entre tantes altres.
La de les «Escaleretas», la feien servir els de Lecina (o Lezina) per anar a l’ermita de San Martín o a les feixes cultivades al seu rodal, a la «Faja Coscojuela» o al «Huerto Raso». Viaranys compartits amb pagesos i romeus per pescadors, caçadors, culleraires, tofonaires,…
El primer que va ressenyar-lo fou el muntanyenc i espeleòleg francès Pierre Minvielle, l’any 1966. Qui li va mostrar fou precisament un hortolà. Actualment aquelles feixes s’han repoblat de pineda o resten ermes. Però això indica que als anys 60 del segle passat encara es conreaven.
Segons Enrique Salamero el nom d’Escaleretas vindria donat pels troncs i escales que ajudaven a salvar algunes de les graonades i que ell mateix havia pogut observar a primeries dels anys 70 del segle passat.
El mateix Minvielle va publicar l’any 1968 una breu nota sobre pintures albirades a les balmes properes al camí. Les primeres de la zona de les que se’n té constància escrita. A partir d’aquí els estudiosos en varen localitzar moltes més.
Més de la meitat de les pintures rupestres de Guara es localitzen en balmes «covachos» de la zona on conflueixen els barrancs Basender, la Choca i Chimiachas amb el Vero. Amb una datació entre el mesolític i l’edat del bronze (5000 a 1500 anys aC).
Aquest itinerari circular permet visitar tres grups d’aquest abrics amb pintures rupestres: el del tossal de «Mallata» (cleda en aragonès), el de les Escaleretas i el de Lecina superior. Opcionalment podem allargar-lo fins al de Barfaluy. Cal dir però que totes les balmes que allotgen pintures estan protegides amb reixes que n’impedeixen la visibilitat. Totalment a Lecina superior, parcialment a Mallata.
Si bé la major part del recorregut el podem qualificar de fàcil, el tram dels «covachos de Gallinero» i «senda de las Escaleretas», l’hem de considerar difícil. Ens caldrà grimpar sovint. Els passos són fàcils i hi trobarem ajudes, com esglaons oportunament tallats a la roca i una sirga, però exposats, pel que no és recomanable amb mullena o per a persones poc habituades a trescar o fòbia a l’alçària. La bona notícia és que podem saltar-nos aquest tram per un camí alternatiu sense que l’excursió perdi interès.
A tenir en compte: ens caldrà creuar el riu a gual com a minin en tres ocasions. Generalment ho farem per punts on l’aigua no passarà dels genolls, però ocasionalment podria haver-hi més cabal.
Una alternativa més agosarada per a la que cal equipament i tècnica adequats és davallar pels barrancs de la Portiacha i de Cruciacha

Accés
Des d’Osca per la A-1229 o bé des de Balbastro per la A-1232, en direcció a Alquezra (Alquézar), sense que calgui arribar-hi. A la confluència d’ambdues (punts quilomètrics 15 i 19 respectivament) prenem la A-2205 (Ainsa a Colungo). Passat Colungo, deixem l’accés a Asque i, poc abans del punt quilomètric 18, l’aparcament de la Portiacha on podríem començar perfectament la ruta. Però anem més endavant, entre els punts quilomètrics 17 i 16, on hi ha l’aparcament del Cruciacha.

Aparcament del Cruciacha (695m)
Baixem fins a una bifurcació indicada Portiacha/Vero on anem a l’esquerra (SW) (retornarem pel ramal de la dreta) fins al barranc d’Argantin on podem albirar la gorja del riu i el molí de Lecina. Seguim pel marge dret del barranc (SE) fins a creuar-lo. Pugem (SW) fins a trobar un altre aparcament. Tot el tram és camí fàcil i fressat. La zona va veure’s afectada per un incendi l’agost del 2016.

Aparcament de la Portiacha/Mirador del Vero (670m)
Uns metres a ponent hi ha el mirador situat en un punt que ens permet admirar la gorja, els cingles corcats de balmes que l’envolten i els barrancs que hi conflueixen.
Del mateix aparcament surt un corriol (S) que baixa a la llera del barranc de la Portiacha, just a l’alçada de la primera graonada que té un salt de 26 metres.
Sortim de l’aparcament per una pista que s’enfila vers el S.

Punt de trobada (790m)
Bifurcació en T. Un penell i senyalització vertical ens indiquen que aquest és el punt de trobada amb el guia per a la visites a les coves. Seguint recte aniríem a la collada de San Caprás. Un altre penell ens il·lustra sobre els abrics de Mallata. Anem a l’esquerra (W).

Abrics de Mallata (790m)
A la bifurcació deixem al camí que baixa al Vero i l’ermita de San Martín de Lecina, per un altre indicat a mà dreta. Ens enfilem al tossal i, a uns dos-cents metres i escaig, trobem el primer abric «Mallata 1». Hi baixem per unes escales protegides per sòlides baranes. Poc més enllà hi ha el segon «Mallata B», també amb l’accés ben apariat.
Aquests abrics són a dues balmes de les nombroses que foraden el cingle on el tossal s’aboca, amb un desnivell de dos-cents metres, sobre el riu Vero. És, a més, un altre excel·lent mirador de la gorja del Vero i el barranc de la Choca.(1)
Retornem a la bifurcació i continuem a mà dreta per la pista deixant poc més enllà un ramal a mà esquerra. Quan acaba encetem un ombrívol i ben definit sender pel que baixem en direcció al riu al peu de cingle del tossal.
Pel camí podem albirar sobre els nostres caps les balmes que hem visitat i, un cop a la riba esquerra, el magnífic esvoranc de la cova de la Palomera, també coneguda com de Lucien Briet o la Mesquita.

Riu Vero (623m)
Diu que el nom li ve de «verdadero» dons a partir de la font de Lecina, prop de on hem començat, porta aigua qualsevol època de l’any.
Ara ens cal creuar-lo a gual i seguir uns metres amunt per l’altre riba on trobem un corriol a mà esquerra que, entremig de marjades i antigues feixes, ens mena a l’ermita.

Sant Martín de Lecina (640m)
O de la Choca, dons està situat al desguàs del barranc d’aquest nom. És una ermita rupestre d’origen romànic, reformada el segle XVII.
Era també, un punt de trobada dels habitants de la rodalia. Cada any s’hi celebrava un aplec el mes d’agost que no tenia data fixa dons depenia del cabal del riu.
Continuem riu amunt pel marge dret (hidrogràfic) i, quan fa una colzada, ens cal tornar a creuar-lo dues vegades més.

Huerto Raso (624m)
Així que hem creuat per tercera volta el riu sortim a una explanada, avui envaïda de matollar, on antigament hi havia horta.
El camí segueix pel costat del riu (1), però nosaltres prenem un tirany poc definit a mà esquerra apropant-nos al peu del cingle.
Enfilem esbiaixadament una falda rocallosa en la que quasi no ens cal ajudar-nos amb les mans i, seguint una lleixa també a mà esquerra, accedim a una canal (2) rosta i envaïda de vegetació. La remuntem per una llesca rocallosa prou dreta com per haver-nos d’ajudar amb la vegetació.
Sortim sota una balma quasi esfèrica amb una columna grisenca la dreta. Aquest pas l’haurem de superar més endavant. Ara anem a l’esquerra fins als abrics.
Aquest tram des del riu està fitat.

  • (1) Alternativa: si no volem pujar per la senda de les Escaleretas continuem per aquest camí pel marge dret del riu. Més amunt de la sortida del barranc Cruciacha (ens en adonarem per la gran sala amb volta i terra codolós, impossible de passar desapercebuda) en direcció al molí, trobarem un camí a mà esquerra que s’enfila a una ampla feixa que salva l’engorjat i mena al camí del Rotizo. Alternativament podem seguir pel riu però ens caldrà creuar-lo més vegades i enfilar-nos a una lleixa per una sirga.
  • (2) Dues opcions: podem pujar per la canal o prendre un tirany a mà esquerra fent un flanqueig i remuntant posteriorment fins a una graonada d’uns 3 ó 4 metres, que superem ajudats per un tronc. Un cop a dalt sortim al camí que puja per la canal. Abans de remuntar haurem observat un altre tirany que baixa. Probablement, dons no l’hem seguit, aquest sigui el que mena a l’ermita i, més avall, hi hauria el pas de les escales que donen nom al sender. Probablement en l’actualitat estigui perdut.

Més informació en aquest dibuix.

Abrics de Gallinero (715m)
Diverses balmes protegides amb reixes accessibles amb escales metàl·liques, sense passamà. A banda d’algun pas delicat entre una i l’altra, cal anar amb cura dons, en general, l’exposició és alta.
Retornem tot enfilant-nos a la cova esfèrica. Hi ha esglaons tallats a la roca, que és molt polida. Al fons de la balma hi ha un espit per si cal assegurar. Després flanquegem la columna grisenca. El pas és fàcil, però també exposat. Per una altra lleixa anem a retrobar la canal, més amunt del punt per on hem pujat abans.
Continuem uns metres amunt per dins la canal, som a la vertical de l’abric de Lecina superior, flaquegem de nou per una altra vira i travessem un finestral, també amb el terra esglaonat però polit, per sortir sobre una lleixa, estreta i exposada, protegida amb una sirga. Més enllà s’eixampla i seguim per un tram de bosquina, just sobre les balmes que acabem de visitar anomenada «Fajana Pera».
Camí amunt grimpem per superar un esperó i accedir a una altra lleixa passada la qual, ja per terreny fàcil, retornem a buscar la capçalera de la canal.

Abric de Lecina superior (784m)
Un penell al costat del camí i sòlides escales amb barana baixen a aquest abric que no ens permet albirar cap pintura des de l’exterior de la reixa.
Poc més amunt, trobem una bifurcació.

Selva de Lecina (800m)
Bifurcació indicada al bell mig d’un alzinar anomenat Selva de Lecina. El camí de l’esquerra mena als abrics de Barfaluy. Anem a la dreta, planerament (N) i passem pel costat d’una antiga carbonera.
Prou més enllà unes fites a mà dreta del camí ens indiquen el punt on baixar al barranc de Cruciacha. Un cop a la llera, generalment seca, trobem un camí que prové de Lecina. El seguim a mà dreta, per terreny fàcil fins a una bifurcació en Y.

Barranc de Cruciacha (728m)
És el tram final del Básender que aquí rep aquest nom. A la bifurcació pugem pel ramal de l’esquerra, sortint del barranc. Si continuéssim per la llera aviat trobaríem els primers ressalts.
Revoltem el tossal del Rotizo, paral·lels al barranc primer i al riu després.

Camí del Rotizo (685m)
Bifurcació indicada. Sortim al camí de bast de Lecina al molí i comencem a davallar fent un parell de bones llaçades.

Molí de Lecina (645m)
Ruïnes d’un edifici que conserva els murs però ja ha perdut la coberta. Poc més enllà, arrecerat al cingle, un altre edifici. Probablement l’habitatge del moliner.
Més amunt, seguint el rec del molí trobem la resclosa. Bell indret.
Reprenem al camí pel que hem vingut i, a la cruïlla, continuem paral·lels al riu fins a una edificació i un pontarró.

Estació d’aforament (645m)
Per mesurar el cabal. A l’altre marge, passat el pontarró, hi ha una bifurcació indicada. Per l’esquerra podem visitar la font de Lecina, la surgència que aporta cabal regular al riu. Anem a la dreta per retornar a l’aparcament que tenim just a sobre.

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Guara: senda de les Escaleretas

Tossal de Mallata

Des d’Alquezra pel pont de Villacantal i el barranc del Trucho 

Distància 17,5 km
Desnivell acumulat 762 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 3 de setembre de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Sierra y cañones de Guara (1:40000)

La serra de Guara és molt rica en pintures rupestres. Més de la meitat es localitzen en balmes «covachos» de la zona on conflueixen els barrancs Basender, la Choca i Chimiachas amb el Vero. Amb una datació entre el mesolític i l’edat del bronze, d’entre 8000 i 1500 anys aC.
Partint d’Alquezra (Alquézar en castellà), aquest itinerari passa per quatre d’aquests abrics: font del Trucho, covacho d’Arpán i els dos del tossal de Mallata. Tots estan protegits amb reixes que impedeixen visionar bona part de les pintures des de l’exterior. Solament s’hi pot accedir mitjançant visita guiada.
Part del camí de retorn fins a Asque no és senyalitzat, però sí ben fressat i fàcil de seguir. A banda d’això, cap altra dificultat.

Accés
Accedim a Alquezra des d’Osca per la A-1229 o bé des de Balbastro per la A-1232. Ens cal aparcar a l’entrada de la vila i recórrer els seus bonics carrerons fins a la porxada plaça Major o de Rafael Ayerbe.

Plaça Major (625m)
Sortim de la plaça pel carrer San Lucas seguint les indicacions al pont de Villacantal i Lecina. Continuem per un passeig paral·lel al barranc de Payuala. Per unes escales baixem a creuar-lo i, per l’altre marge, ens enfilem a una collada.

Collada San Lucas (675m)
Cruïlla de camins ben senyalitzada. Continuem en direcció a Asque i el pont de Villacantal, en baixada.

Pont de Villacantal (520m)
Pont medieval sobre el riu Vero. Un dels tres que disposava la vila. A l’altre marge ens enfilem tot seguint el barranc de Lumos, que desguassa aquí. Continuem uns dos-cents metres per la seva llera pedregosa, en un tram engorjat.

Barranc de Lumos (550m)
Quan la gorja s’obre una mica, una pista en surt a mà dreta enfilant-se en direcció a Asque. Pocs metres més enllà, a mà esquerra, prenem un corriol senyalitzat en direcció a Lecina, font del Trucho i la cova d’Arpán. Pugem fort separant-nos de la llera. Fem una colzada i continuem vers el N.
Obviem un corriol fitat a mà esquerra (ignorem on mena) que puja per una codina. Continuem guanyant alçada en moderat pendent (N).

Collada de Lumos (634m)
Bifurcació en T indicada. A mà dreta un corriol baixa a retrobar el barranc. Continuem recte en direcció a Lecina. Pocs metres més enllà nova bifurcació, ara en Y. El ramal de la dreta continua per sobre un esquenall, entre el barranc de Lumos i el del Trucho, que encara no albirem.
Anem a l’esquerra, en baixada fins a trobar el barranc del Trucho que seguim a mà dreta (NNE).

Cova del Trucho (620m)
Apartada pocs metres del camí. Continuem (NNE) fins a la confluència amb el barranc d’Arpán.

Barranc d’Arpán (686m)
Uns penells ens il·lustren sobre l’art rupestre de la zona i la morfologia del terreny: el contrast entre el calcari i els afloraments conglomerats s’observa especialment en aquesta zona. El covacho d’Arpán és a poc més enllà, vers a ponent.
Continuem guanyant alçària moderadament (NE).

Camí al tossal de Mallata (740m)
Bifurcació en T indicada. Deixem el camí pel que veníem —el reprendrem a la tornada— per un altre a mà esquerra en direcció a Lecina i el tossal de Mallata. Tornem sobre el barranc d’Arpán i el seguim a mà dreta, per la seva capçalera (N), enfilant-nos a una collada.

Collada de San Caprasio (796m)
Som molt a prop de la carreta, que hem pogut albirar tot pujant. Un camí a mà dreta hi baixa. Al mapa hi és ressenyada erròniament com a collada de Arbe.
En aquest punt hi hagué una ermita dedicada a San Capasio o Caprás, un poblat i una necròpoli dels que solament en resten quatre pedres a la vista. Un petit penell ens ho explica.
Continuem (NW), ara planerament per una pista ampla, en direcció a Lecina. Trobem més panells informatius i diverses bifurcacions. Seguim indicacions a «punt de trobada», tossal de Mallata o Lecina.

Camí de Portiacha (790m)
Bifurcació en T. Un penell i senyalització vertical ens indiquen que aquest és el punt de trobada amb el guia per a la visites a les coves. El camí de la dreta mena, en poca estona, a l’aparcament de Portiacha, un dels diversos que hi ha al llarg de la A-2205. Un altre penell ens il·lustra sobre els abrics de Mallata. Anem a l’esquerra (W).

Abrics de Mallata (790m)
A la bifurcació deixem al camí que baixa al riu Vero i l’ermita de San Martín de Lecina, per un altre indicat a mà dreta. Ens enfilem al tossal i, a uns dos-cents metres i escaig, trobem el primer abric «Mallata 1». Hi baixem per unes escales protegides per sòlides baranes. Poc més enllà hi ha el segon «Mallata B», també amb l’accés ben apariat. Mallata, en aragonès, vol dir cleda.
Aquests abrics són a dues balmes de les nombroses que corquen el cingle on el tossal s’aboca, amb un desnivell de dos-cents metres, sobre el riu Vero. És, a més, un excel·lent mirador de la gorja des del que podem observar la seva peculiar fisonomia.
Desfem el camí fins a la bifurcació sobre el barranc d’Arpan, on ara anem a l’esquerra (E) fins a trobar la carretera.

A-2205. Aparcament d’accés a les coves (780m)
Erròniament indicat al mapa com a collada de San Caprasio. Hi ha un altre penell informatiu.
Seguim tres-cents metres per carretera (S). La deixem per un ample camí a mà dreta. Obviem un parell de camins, també a mà dreta (un d’ells és el que hem rebutjat a la collada de Lumos). Tornem a trobar la carretera però continuem pel camí que s’hi manté paral·lel. Sempre vers el S.
Prou més avall en una bifurcació en Y, seguim pel ramal de la dreta i sortim sobre un camí carreter que prenem a mà esquerra (E).
Albirem un poble, però no és Asque, on ens adrecem seguidament, sinó Colungo.

Asque (630m)
Seguim el GR 1.1 per un ample camí carreter en direcció al pont de Fuendebaños i Alquezra. Quan el camí esdevé un corriol ben apariat, esglaonat i protegit per unes baranes del tot innecessàries, anem davallant per retrobar el riu Vero.

Pont Fuendebaños (480m)
El nom té relació amb una font situada aigües avall. És un altre dels tres ponts medievals de la vila, juntament amb el de Villacantal, pel que hem passat a l’anada, i de l’Albarda més al sud.
Prop del pont hi ha un molí. S’hi accedeix per un camí pel marge dret, però és una finca particular.
Solament ens cal pujar per l’ample camí que ens retorna a la vila.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

Tossal de Mallata

Passarel·les del Vero

Circular a l’entorn d’Alquezra 

Distància 4,5 km
Desnivell acumulat 312 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 2 de setembre de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Sierra y cañones de Guara (1:40000)

Les passarel·les és l’itinerari més popular d’Alquezra (Alquézar en castellà). Instal·lades en un engorjat del riu Vero, són recorregudes anualment per milers de turistes. Malgrat tot, és una visita obligada.
El 2016 s’hi va afegir un tram que va durar pocs mesos: el novembre d’aquell any les esllavissades produïdes per la pluja el varen malmetre i va caldre tancar-lo. Les obres de restauració començaren l’octubre de 2017. Podem salvar aquest tram per una pista paral·lela.
Si el temps hi acompanya aprofitarem per banyar-nos en els diversos tolls que trobarem al llarg de l’itinerari.
El retorn el farem pel camí Asque-Alquezra (GR 1.1)

Accés
Accedim a Alquezra des d’Osca per la A-1229 o bé des de Balbastro per la A-1232. Ens cal aparcar a l’entrada de la vila i recórrer els seus bonics carrerons fins a la porxada plaça Major o de Rafael Ayerbe, on prenem el carrer de l’església que mena al castell i la col·legiata de Santa Maria.

Carrer de l’església (630m)
A la primera cruïlla a mà esquerra, baixem per una rampa empedrada on localitzem el rètol indicador d’inici. Ben aviat atenyem la llera del torrent.

Barranc de la Fuente (608m)
Bifurcació indicada. El ramal de l’esquerra mena a la propera font de Monchiriguel. Continuem pel de la dreta, seguint el curs del torrent, habitualment sec.
Deixem a mà esquerra un corriol que, de seguir-lo, en pocs metres ens menaria a un pas equipat amb grapes que precedeix una estreta lleixa, protegida amb sirgues, per accés a la zona d’escalada esportiva de las Cuevas.
Baixem encaixonats entre la Peña Castibián, a mà esquerra, foradada per nombroses balmes ‘covachos’, i les altes parets de la mola coronada pel castell i la col·legiata.
Set trams, entre passarel·les i escales, ens menen de baixada per una raconada ombrívola a la riba.

Riu Vero (525m)
A la confluència del barranc de la Fuente amb el riu, comença el primer tram suspès de passarel·les. Nosaltres però continuem camí pel marge dret en direcció a la cova (hi ha un rètol indicador) que trobarem poc més enllà.

Cova Picamartillo (524m)
Per accedir-hi ens cal travessar el riu a gual. Es tracta d’una estètica balma d’escassa fondària.
Retornem per encetar el tram suspès sobre el marge dret del riu, fins a l’alçada d’una presa.

Assut (520m)
Una presa, construïda a primeries del segle XX, aprofitant l’antic assut d’un molí fariner, actualment subministra el cabal d’una central hidroelèctrica.
Passada la presa trobem una bifurcació indicada, a mà dreta, al mirador O’ Vicón. Per aquest camí podríem retornar i escurçar l’itinerari (1).
Camí avall pel mateix marge dret, passem per sota d’un pont de roca i encetem un altre tram de passarel·les, més llarg que l’anterior, fins a la central hidroelèctrica.

  • (1) Hi ha un advertiment de camí perillós. Nosaltres vàrem seguir-lo bona estona i no hi vàrem veure cap més dificultat que el fort pendent.

Tram tallat (550m)
Poc més enllà de la central trobem una bifurcació que dóna accés al tram tallat per les esllavissades. Continuem per una pista a mà dreta, en pujada. Sortim al camí d’Asque a Alquezra, pel que retornarem, senyalitzat com a GR. Ara el prenem a mà esquerra baixant fins al mirador.

Mirador del Vero (520m)
És una plataforma enlairada sobre un esperó rocallós. Hi gaudim d’una bona perspectiva del riu, les passarel·les i la vila.
Continuem camí avall fins al pont.

Pont Fuendebaños (480m)
El nom té relació amb una font situada aigües avall. És un dels tres ponts medievals de la vila, juntament amb el de Villacantal, més al nord i de l’Albarda més al sud.
Prop del pont hi ha un molí. S’hi accedeix per un camí pel marge dret, però és una finca particular.
Si reculem uns metres pel camí pel que hem arribat, unes fites a mà dreta ens senyalen un corriol que ens mena fins a la presa del molí.

Presa del molí d’Alquezra (470m)
Passem pel costat del rec del molí on hi ha un bagant. Al peu de la presa s’hi ha format un bonic toll on la gent acostuma a banyar-se. No ens cal retornar a la pista, podem seguir un corriol a mà dreta que mena al mirador des de on retornem a la vila.
Prenem la calle Baja fins a un mirador que hi ha al peu del castell. Encara més avall n’hi ha un altre.

Mirador O’ Vicón (610m)
Hi podem albirar bona part del recorregut. Hi ha uns penells informatius.
Tornem enrere i pugem fins al peu de les muralles de l’antic castell i col·legiata.

Castell i col·legiata de Santa Maria (630m)
Sobre una mola voltada de cingles, on hi havia un bastió musulmà, reforçat posteriorment pels cristians, al segle XI s’hi va construir una col·legiata romànica que s’anirà reformant amb el pas dels segles.
Al peu de les muralles hi ha una gran balma coneguda com cova Mullón o Muñón.
Per retornar al punt d’inici solament ens cal baixar pel carrer d’accés al recinte.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Reportatge gràfic
Passarel·les del Vero