Arxiu de la categoria: Serra de Tramuntana

Es Puig Roig

Tres itineraris pel mateix paratge: el Puig Roig, un cim de poc més de mil metres envoltat de cingles, a la marina de Lluc.
El més «clàssic» i concorregut és el que l’envolta sense ascendir-hi. Però, tanmateix, és prou interessant per bé que més difícil, el que hi fa cim. La major part del camí és comuna. Una alternativa dons, és combinar-los. Les tres ressenyes que segueixen van en aquest ordre.
Les vistes de la costa nord, retallades per un rosari de «morros», cales i penya-segats, ja justifiquen per sí sol l’excursió. Però hi ha mes: el camí guanyat al cingle, el pas pel fèrtil Clot d’Albarca, la vista a vol d’ocell sobre l’impressionant esvoranc de s’Entreforc, on s’ajunten el torrent de Lluc amb el del Gorg Blau, buscant la sortida al mar pel de Pareis. I tots aquests paratges envoltats de les moles del Tomir, el Puig de Massanella i el Major, com a teló de fons. Són al·licients que val la pena assaborir.
Camins i racons avesats al personal amb pes a l’esquena: ahir contrabandistes i pescadors, avui excursionistes.
A tenir en compte: cal passar per la possessió de Mossa i la propietat solament permet fer-ho en diumenge.

Accés
És habitual iniciar al recorregut al portell d’accés a la possessió de Mossa, al punt quilomètric 15,3 de la Ma-10 entre Pollença i Sóller, i acabar-lo a Lluc. Però afegint-hi quatre quilòmetres més, el podem fer circular.

La volta

Distància 20,6 km
Desnivell acumulat 638 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 15 de maig de 2005
Cartografia Ed. Alpina: Mallorca Tramuntana Nord (1:25000)

És l’itinerari més conegut, realitzat per centenars de senderistes. No ofereix cap mena de dificultat a banda de la seva llargària, que podem reduir si disposem de transport entre Lluc i l’accés a la finca de Mossa.

Accés
És habitual iniciar al recorregut al portell d’accés a la possessió de Mossa, al punt quilomètric 15,3 de la Ma-10 entre Pollença i Sóller, i acabar-lo a Lluc. Però afegint-hi quatre quilòmetres més, el podem fer circular. Una altra opció, tota vegada que l’aparcament prop del portell és difícil: començar des de la l’àrea d’esbarjo Menut II, a l’alçada de punt quilomètric 16.

Lluc (475m)
Partim de davant mateix de la façana del santuari passant por sota dels porxos en direcció a sol ixent fins al camp de futbol i la zona habilitada per acampada, on prenem (N) un camí carreter.
A la bifurcació (indicada) prenem el ramal de l’esquerra, en direcció a Es Pixarells, fins a l’àrea recreativa Manut II on sortim a la carretera i la seguim a mà esquerra durant un quilòmetre i mig fins al portell d’accés a la possessió de Mossa. És obert els diumenges i hi ha guarda. Solament es permet el pas aquest dia de la setmana.

Mossa (510m)
Passada la tanca, per un camí ample, entremig de sementers sustentats per llargues i sòlides galeres, ens adrecem a les cases de Mossa on, abans d’arribar-hi pugem a mà dreta, travessem un portell i enfilem un camí esglaonat fins la part posterior (hi ha rètols indicadors).
Entrem a l’alzinar i seguim un ben fressat camí de bast que marxa en direcció nord, en moderat pendent. Desprès gira a ponent, enfilant-se més fort. És el Pas de ses Cases. Guanyat a la roca i amb contraforts de pedra en sec, salva un penya-segat de considerable alçària, però és prou ampli com per no suposar cap mena de problema. Una bona mostra d’enginyeria rural, obra dels mestres margers. Hem llegit a toponimiamallorca.net que fou construït el segle XIX per comunicar Mossa amb Cosconar, davant el bloqueig que havia imposat el propietari de sa Plana a la via tradicional pel coster de migjorn.

Coll des Ases (625m)
Entre els puigs Roig i Caragoler de Femenia, ja hi podem albirar el mar. Dos-cents cinquanta metres més enllà, quan el camí gira a N, unes fites a mà esquerra ens senyalen un corriol d’accés al Puig Roig. El camí, empedrat a trossos, és fa més planer però pedregós i va prenent direcció a mestral (NW) pel marge esquerre (hidrogràfic) del Torrent de s’Esmorcador. A mà esquerra trobem una balma que podria servir per aixoplugar-nos en cas de malt temps, amb un abeurador conegut com es Cocó de sa Bauma. Encara més enllà, altre fites senyalen un segon corriol d’accés al cim.

Pas d’en Segarra (700m)
O Pas de Sa Garra. És el punt on el camí, revoltant un contrafort que es despenja del cim, fa un gir de 90º vers garbí (SW). Un petit esperó rocallós ens pot servir de mirador. Davant nostre s’obre, a dreta i esquerra, un rosari de puntes o morros, cales i penya-segats. El més vistent és el Morro de Sa Vaca. També hi albirem torres de guaita, com la de Lluc i, més enllà, la de sa Mola de Tuent, construïdes per advertir dels atacs de la pirateria.
Aviat comencem a perdre alçària progressivament, per un camí farcit de càrritx. Es fa difícil no ensopegar perquè la vista se’ns en va a resseguir el paisatge i el matollar ens amaga el rocam. Tot és pedra i matoll, espurnejat per algun grapat d’ullastres. I la mar ben a prop.
Quan el camí va girant a migdia, tot revoltant la Roca Roja, albirem sobre un llom una edificació rectangular. És un antic quarter de carrabiners situat en aquest punt estratègic per controlar el contraban (1). Més a migdia podem veure l’esvoranc de s’Entreforc, on s’ajunten els torrents de Lluc i del Gorg Blau per formar l’engorjat del Torrent de Pareis.
Travessem una paret termenal de pedra seca que s’allargassa fins prop del quarter i ja podem albirar les cases de la balma de Cosconar. Poc abans d’arribar-hi el camí aboca a un camí carreter. Si el seguíssim a mà dreta ens duria en poca estona al la font des Poll i al quarter.

  • (1) Pel que hem llegit, l’edifici fou una donació d’un conegut i acabalat estraperlista. I diuen les males llengües que servia sobretot per controlar… als carrabiners.

Cosconar (520m)
Grup de cases construïdes a l’aixopluc d’una balma que es conserven en bon estat. Solen estar habitades els caps de setmana.
Baixem per una pista apta per a vehicles que, primer vers sol ixent i desprès migdia va fent giragonses entre marjades d’olivar, amb exemplars antiquíssims. Creuem el torrent d’Alqueda per un pontarró i atenyem les cases de Son Llobera i Can Pontico.

Clot d’Albarca (324m).
Son Llobera i Can Ponticó son antigues cases restaurades, voltades de cuidats jardins. Desprès d’una tanca la pista és asfaltada. De la carena a migdia en destaca la gran creu que corona el Pujol de la Trobada, sobre mateix de Lluc.
Travessem el pla i fèrtil Clot d’Albarca vers migdia fins a l’alçada de la possessió homònima, que deixem a mà dreta, on la pista comença a fer llaçades per enfilar-se a Lluc. Podrem estalviar-nos-en algunes fent dreceres mes o menys evidents.
Entrem a Lluc per ponent, pel costat del torrent i la depuradora.

Powered by Wikiloc

El cim

Distància 16,5 km
Desnivell acumulat +903 -945 m
Nivell de dificultat difícil
Data 22 d’abril de 2012
Cartografia Ed. Alpina: Mallorca Tramuntana Nord (1:25000)

Variant, més difícil i menys concorreguda, per tal de coronar-ne el cim. La consideració de difícil li atorguem bàsicament per la desgrimpada del Pas de sa Paret, fàcil però exposada. L’ascensió al cim des de prop del Coll des Ases, així com el tram entre aquest i el Pas de sa Paret, es fa per camí fitat, però pedregós, sovint envaït de càrritx i poc definit. La resta, coincideix amb la volta al puig i no ofereix cap tipus de dificultat.
A diferència de la volta, en aquest cas, l’itinerari comença al portell d’accés a la finca de Mossa. Obviem ressenyar el tram entre aquest punt i el Coll des Ases, així com el de Cosconar a Lluc, per seguir exactament el mateix camí que la ressenya anterior.

Accés
A l’alçada del punt quilomètric 15.3 de la Ma-10, entre el coll de sa Batalla i Pollença, hi ha el portell d’accés a la possessió de Mossa. Comencem a caminar en aquets punt. Cal tenir-ho en compte a l’hora de comparar distàncies amb els altres itineraris.

Camí del Puig Roig (610m)
Abandonem el fàcil camí de la volta al Puig Roig per enfilar-nos per un rascler, guiats per fites, en direcció a un collet.
El camí, pedregós i embrollat per les carritxeres, és poc definit. Solament apareix fressat en alguns curts trams. Per no perdre’l ens cal estar ben atents a les fites. Aquesta serà la tònica de tota l’ascensió.
Passat el collet anem a flaquejar per la base d’unes parets que deixem a mà esquerra, sempre en direcció a ponent. Perdem una mica d’alçària, superem una graonada, on potser ens caldrà ajudar-nos amb les mans en algun punt, i continuem pel fons d’una torrentera seca en direcció a un altre collet a la base meridional del cim. Els darrers metres els guanyem sobre rascler.

Puig Roig (1003m)
Cim pedregós coronat per un vèrtex geodèsic. Hi podem albirar des de l’accidentada costa a les moles del puigs Caragoler, Tomir, Massanella i Major.
La Roca Roja a penes destaca darrere d’una collada. Guiats per fites, baixem vers migdia fins a un comellar i anem a passar l’ampla collada en direcció a llebeig (SW). Continuem davallant i enfilem de nou per guanyar el cim de la Roca Roja.

Roca Roja (843m)
També anomenada Penya Roja o Rotja, és una prominència a l’extrem sud-occidental del massís. Si bé limitada vers gregal, s’hi albira una panoràmica semblant a la del Puig Roig. Son especialment notables les vistes de s’Entreforc, amb els tres esvorancs excavats pels torrents de Lluc, Gorg Blau i Pareis.
Baixem del cim resseguint, sempre guiats per fites, uns tres-cents cinquanta metres propers al cingle (SW), que deixem a mà dreta, fins a l’alçada d’una paret termenal de pedra seca que puja des de prop del quarter de carrabiners. Al fil del cingle, localitzem una bretxa per la que comencem a davallar.

Pas de sa Paret (730m)
Els primers metres els davallem verticalment, per després fer-ho esbiaixadament cap a l’esquerra (en el sentit de la marxa) per una lleixa i continuar en direcció a la paret termenal. No és difícil, però hi ha alguns punts exposats. Hi ha senyals de pintura vermella.
Un cop sobre el mur, hi ha qui opta per resseguir-lo i qui baixa esbiaixadament. En qualsevol cas el pendent és molt accentuat i el trànsit incòmode per entremig de les carritxeres. Fins que atenyem el camí costaner de la volta el puig i que prenem a mà esquerra. Poc més enllà l’abandonem (opcional) per baixar a la font des Poll. Si no passem per la font, poc més enllà sortim al camí carreter.

Font des Poll (474m)
Situada sobre la cruïlla del camí que mena al quarter de carrabiners amb una torrentera. Ben condicionada i de déu generosa.
Camí carreter amunt atenyem les cases de Cosconar.


Powered by Wikiloc

El cim i el camí costaner

Distància 17,3 km
Desnivell acumulat 822 m
Nivell de dificultat difícil
Data 26 de març de 2017
Cartografia Ed. Alpina: Mallorca Tramuntana Nord (1:25000)

És una combinació dels dos itineraris anteriors. Partint de l’Àrea d’Esbarjo Menut II, fem camí comú amb aquests fins al Coll des Ases. Poc més enllà d’aquí seguim l’itinerari del cim, baixant per la Roca Roja i el Pas de sa Paret.
Quan trobem el camí de la volta el seguim a mà dreta, revoltant en el sentit de les busques tota la mola i, pel Pas d’en Segarra, anem a retrobar el Coll des Ases i desfem el Pas de ses Cases.
Com en el cas de la ressenya del cim, a consideració de difícil li atorguem bàsicament per la desgrimpada del Pas de sa Paret, fàcil però exposada.

Accés
A l’alçada del punt quilomètric 16 de la Ma-10, entre el coll de sa Batalla i Pollença, hi ha l’àrea d’esbarjo Menut II, on deixem el vehicle i comencem la caminada, seguint la carretera fins al portell d’accés a la possessió de Mossa.

Menut II (520m)
Sortim de l’àrea d’esbarjo i seguim la carretera a mà esquerra durant uns set-cents metres i escaig fins al portell d’accés a Mossa.
Obviem detallar l’itinerari entre aquest punt i el Pas de sa Paret per seguir idèntic camí que el que s’ha descrit en les dues ressenyes precedents (veure les entrades Mossa, Coll des Ases, Camí del Puig Roig, Puig Roig i Roca Roja)

Pas de sa Paret (730m)
Els primers metres els davallem verticalment, per després fer-ho esbiaixadament cap a l’esquerra (en el sentit de la marxa) per una lleixa i continuar en direcció a la paret termenal. No és difícil, però hi ha alguns punts exposats. Hi ha senyals de pintura vermella.
Un cop sobre el mur, hi ha qui opta per resseguir-lo i qui baixa esbiaixadament. En qualsevol cas el pendent és molt accentuat i el trànsit incòmode per entremig de les carritxeres. Fins que atenyem el camí costaner de la volta al puig.

Camí costaner (550m)
El prenem a mà dreta. Guanyem alçària progressivament per un tram farcit de càrritx, tant que és fàcil perdre el rastre del camí, malgrat ser molt fressat. Es fa difícil no ensopegar perquè la vista se’ns en va a resseguir el paisatge i el matollar ens amaga el rocam. Tot és pedra i matoll, amb la mar ben a prop.
Revoltem al peu de la Roca Roja amb unes vistes espectaculars sobre la costa de que sobresurten la Mola de can Palou, el Morro de sa Vaca i el Morrillo de Bordils, on hi albirem les restes de la Torre de Lluc. Travessem una segona paret termenal i, encara en moderat ascens, progressem paral·lels a la línia costanera. El Cingle Pla ens dóna accés al Pas d’en Segarra.

Pas d’en Segarra (700m)
O Pas de Sa Garra. És el punt on el camí, revoltant un contrafort que es despenja del cim, fa un gir de 90º (SE). Un petit esperó rocallós ens pot servir de mirador.
El camí ben definit, a trams empedrat i amb bons contraforts es fa més planer i fàcil de seguir. Ens apartem de la línia costanera pel marge esquerra (hidrogràfic) del torrent de s’Esmorcador.
Unes fites a mà dreta senyalen un dels corriols d’accés al Puig Roig. Més enllà trobem una balma que bé podria servir-nos d’aixopluc en cas de malt temps, amb un abeurador anomenat es Cocó de sa Bauma. Aviat retrobem el camí pel que ens hem enfilat al cim i desfem el camí d’anada davallant pel coll des Ases i el Pas de ses Cases.

Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDFÀlbums d’imatges

Puig Roig

Puig Tomir

Des de Menut pel pas d’en Diable i retorn pel de Binifaldó

Distància 12,5 km
Desnivell acumulat 888 m
Nivell de dificultat difícil
Data 25 de març de 2017
Cartografia Editorial Alpina. Mallorca/Tramuntana Nord (1:25000)

Entre Pollença i Lluc s’alça l’allargassada mola del Puig Tomir. Els camins més habituals per pujar-hi son cinc: tres per llevant i dos per ponent. Els de llevant conflueixen —o quasi— al coll de Fartàrix. Els de ponent ho fan pel pas de sa Paret o pel de Binifaldó, també conegut com del cable.
L’itinerari que ressenyem és un dels clàssics. Comporta una moderada dificultat —fàcils passos de grimpada— que no ha de suposar un problema a gent avesada a trescar. Desaconsellable però, en cas de mullena o perill de pluja.
Transcorre en bona part per tres finques públiques: Menut, Binifaldó i Míner Gran.

Accés
A l’alçada del punt quilomètric 16 de la Ma-10, entre el coll de sa Batalla i Pollença, hi ha l’àrea d’esbarjo Menut II, on deixem el vehicle i comencem la caminada.

Menut II (520m)
Sortim de l’àrea d’esbarjo i creuem la carretera. A l’altra vora un portell dóna accés a una pista que seguim (E) per l’itinerari 6 (rètol indicador) fins al refugi.

Refugi de la coma de Binifaldó (513m)
Antic aixopluc per a pagesos i estris, reaprofitat per refugi. És un equipament ben condicionat, no guardat, que depèn de l’IBANAT. Disposa d’una font de mina a la vora.
A la bifurcació anem a l’esquerra, pel ramal de pista que passa per davant del refugi. El seguim fins a sortir a la carretera vella de Lluc a Pollença, per on passa el GR 221, Ruta de la Pedra en Sec, que prenem a mà esquerra, planerament.

Partió Binifaldó-Munanya (586m)
Un portell senyala el termenal entre les finques de Binifaldó i Muntanya. A à dreta la paret mitgera s’enfila fins al peu del cingle. Paral·lel hi puja un dels accessos més curts al Tomir: el del pas de sa Paret.
Continuem en baixada per la carretera vella i, seguint els senyals del GR, la deixem per encetar un tram de l’antic camí ral. La retrobem passada la font de Muntanya, ben condicionada i de déu generosa. Quan fa una calzada per superar una torrentera, una balma a mà dreta ens serveix de referència per l’inici del sender al pas d’en Diable.

Sender al pas d’en Diable, o del Diable (419m)
Unes fites a mà dreta senyalen un poc definit corriol que s’enfila (S) rost entre l’alzinar. Seria fàcil de perdre’l però les fites, molt sovintejades, no deixen marge al dubte.
Quan sortim del bosc alternem trams de rosseguera (tartera) amb altres de carritxeres, sempre en pendent fort i sostingut, flanquejant el cingle en sentit SE, mentre anem guanyant perspectiva.
Dues agulles, talment com banyes, (deu venir d’aquí el nom?) assenyalen el pas, uns metres per sobre, en una lleixa acanalada i inclinada. Abans d’acanalar-se presenta certa exposició, que obliga a transitar-hi amb cura. En aquest punt ens caldrà ajudar-nos de les mans per progressar.
Superat el pas aviat assolim la carena on girem 90º a la dreta (SW). Si el tram del pas era prou fressat, aquí entre el rascler, el camí es perd i les fites són més escadusseres. Mantenim aquesta direcció fins a sortir sobre el camí dels nevaters, ben margenat i definit, que puja del coll de Fartàrix. El seguim a mà dreta.

Casa de sa neu del Tomir (1040m)
Llargues fileres de parets, que deurien servar la neu de les ventades, envolten una cavitat natural, sobrealçada amb murs de pedra seca. El cim és a tocar, pujant vers ponent.

Puig Tomir (1104m)
Coronat per un vèrtex geodèsic, té un avenc —sembla que de poc recorregut— al cim. Excel·lent talaia que ens procura una perspectiva de 360º.
Davallem seguint un camí molt fressat (SW). Deixem a mà dreta el sender del pas de sa Paret i anem a passar entre dos pujols.

Pas de Binifaldó o del cable (960m)
Unes grapes i uns trams de cadena, on abans hi havia un cable, ens ajuden a superar una graonada. A partir d’aquí el camí torna a ser ben rost. Baixem per una canal que deixem abans de la rosseguera, per un collet a mà esquerra. Continuem per una altra canal, davallant en direcció a una rosseguera més gran que voregem (1). En aquest tram el camí és senyalitzat amb estaques. Entrem de nou a l’alzinar i, entre llaçades, sortim sobre el coll.

  • (1) Per tal de preservar-la no és convenient transitar pel pedregar.

Coll des Pedregueret (660m)
Hi retrobem la carretera vella de Lluc a Pollença i el GR. Hi ha el portell d’accés a l’embotelladora de Binifaldó. Anem a la dreta i passem prop de la font homònima, que trobem seca. Més enllà atenyem les cases.

Cases de Binifaldó (600m)
Possessió al peu del Tomir, envoltada d’alzinar i sementers. Etimològicament el nom ve de l’àrab Beni Haldun/fills de Haldun, tal com figura al Llibre del Repartiment, el lloc on existia una alqueria musulmana. Al segle XVII, juntament amb la veïna Menut, fou llegada al santuari de Lluc. Expropiades el XIX, passaren al patrimoni de l’estat. Actualment pertanyen a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Continuem pel GR (N) i, havent passat la monumental alzina d’en Pere, retrobem al camí d’anada que desfem fins a Menut.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Àlbum d’imatges
Puig Tomir

De Deià a Valldemossa

Pels cingles de son Rul·lan, el camí de s’Arxiduc i el mirador de can Costa

Distància 11,7 km
Desnivell acumulat +927 -657m
Nivell de dificultat moderat
Data 6 de juny de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Tramuntana Central (1:25000)

Part de l’etapa 3 del GR 221, Ruta de Pedra en Sec, entre Esporles i Can Boi, pendent de senyalitzar oficialment des de fa anys. Tot i això és fàcil de seguir: els camins son ben fressats i senyalitzats amb fites sovintejades. Tanmateix és de les més concorregudes, sobretot el tram entre Valldemossa i el Camí de s’Arxiduc.
Les vistes que s’atalaien des del llarg recorregut carener son impagables. Itinerari imprescindible.

Refugi de Can Boi (110m)
Situat a la barriada des Clot, vora el torrent Major a la part baixa del poble, amb vistes als espadats del Teix, es Puig, l’església i les marjades de sa Costa. L’antiga casa fou restaurada i, a l’interior, s’hi conserva la tafona amb els elements destinats a l’elaboració de l’oli (trull, premsa de biga, fornal i graners).
Hem d’anar a buscar la Ma-10 seguint per un carrer paral·lel que passa per sobre del refugi, desprès tornem enrere fins a les instal·lacions de l’Hotel Es Molí que queden a l’altre costat. Passem per entremig dels edificis de l’hotel i seguim per sota la pista de tennis fins la part de darrera on, més amunt d’uns apartaments, continuem per la pista que mena a Can Borràs.
En un revolt pronunciat a l’esquerra, al costat de l’accés a una finca, ja trobem el primer indicador. Abans d’arribar a Can Borràs, que ens queda a dalt a la dreta, prenem un corriol a l’esquerra senyalitzat per un cartell com a ‘Es Teix’ i ‘Valldemossa’. És un camí de bast empedrat, fressat però amb força malesa en certs punts. Pujada moderada amb algunes llaçades per entremig de marjades d’oliveres envaïdes de pineda, seguint el curs d’una torrentera seca. Aviat ens cal saltar un portell.
A l’alçada de la Caseta de ses Rotes –que encara no podem veure- atenyem un camí carreter en estat precari i la mina de la font homònima. Fem una llaçada vers el nord i ja podem albirar sota nostre la Caseta de ses Rotes i el camí carreter és fa més evident. Seguint-lo vers migdia, ens introduïm a l’alzinar.
Dins el bosc hi trobem vestigis de l’antiga activitat dels carboners: rotlos de sitja, un forn, abeuradors, fons de cabana, etc. El camí és fressat i les fites ens ajuden a seguir-lo. Rebutgem un trencall a mà dreta, on hi trobarem precisament alguns d’aquest elements, perquè seguint-lo ens menaria a Son Rul·lan. També deixem algun altre corriol, continuant sempre pel camí més fressat i les fites. Encara dins l’alzinar abastem el peu de la cinglera en moderat pendent.
Entre llargues llaçades i fort pendent ens caldrà superar un parell de graus, fins atènyer el fil del cingle. Ens hi aturem per recuperar l’alè i gaudir del paisatge.
Encara en considerable pendent avancem per entremig d’un rascler fins atènyer el Camí de s’Arxiduc.

Camí de s’Arxiduc (923m)
És el punt més alt del recorregut. Seguint-lo a mà esquerra en poca estona ens enfilaríem al Puig Cargolí i al Puig Gros que podem albirar des d’aquí amb el del Teix al fons. També podríem baixar a Valldemossa per la coma des Cairats.
El de s’Arxiduc, és un ampli camí de bast que fou manat construir a les darreries del XIX per Lluís Salvador d’Àustria-Toscana (s’Arxiduc) per poder recorre’l a cavall. Curiosa obra d’enginyeria civil en pedra en sec que encara es conserva en acceptable estat. Recorre, en la seva part més espectacular, el fil de la carena arran d’altíssims estimballs sobre la costa entre Deià i Valldemossa, amb la petita i bonica punta de Sa Foradada, omnipresent. Interessant personatge aquest acabalat aristòcrata, que va deixar algunes obres amb estudis sobre l’Illa.
Nosaltres prenem el Camí de s’Arxiduc a mà dreta, que ens mena seguir bona estona pel fil de la carena. Quan comencem a davallar tenim l’opció d’arribar-nos fins a la Cova de s’ermità Guiem que data del segle XVII i és habitada, encara ocasionalment, per eremites. Seguim la davallada fins que abastem al Coll de Son Gallard.

Coll de son Gallard (766m)
Hi ha uns seients de pedra. Tenim l’opció d’escurçar l’excursió seguint el corriol que surt vers migdia i que ens deixaria al Pla des Pouet. Però no ho recomanem pas perquè ens perdríem un altre tram ben interessant (1).
Del coll ens enfilem vers mestral en moderat pendent fins al turó de Sa Talaia Vella, que ja hem anat veient a ponent durant tota l’estona que hem transitat per la carena. Atenyem el Refugi de s’Arxiduc.

  • (1) Atenció: el tram següent és per una zona d’accés regulat. Cal demanar autorització prèvia al telèfon 619591985 o a valldemossa@org. Més informació a http://www.fvsm.eu/

Refugi de s’Arxiduc (868m)
És una petita edificació de pedra, restaurada fa poc, situada en una talaia panoràmica. Davallem lleugerament i tornem a enfilar-nos fins al vèrtex geodèsic de Sa Talaia. A partir d’aquí tot el que ens resta és de baixada. El camí s’allunya de la carena i cal estar atents a un corriol que trobem a mà dreta. Seguint-lo pocs metres, ens deixa sobre el Mirador de Can Costa.

Mirador de Can Costa o de ses Puntes (755m)
Un altra talaia impressionant sobre el Pla del Rei i Sa Marina. Valldemossa ens queda amagat rere el mirador de na Torta.
Del mirador marxem vers xaloc (SE) fent algunes llaçades fins atènyer el Pla des Pouet, on tornem a trobar més elements que ens indiquen que aquest era també un lloc de gran activitat carbonera. Tal com el seu nom indica, hi ha un pou al bell mig d’un vast espai sorprenentment planer.
Continuem vers migdia seguint un camí carreter que aviat creua una tanca. Salva un fort pendent entre llaçades i està força malmès. Arribem a un trencall que seguint-lo a mà dreta, en pocs metres ens acosta a la font de s’Abeurada. Continuem en la mateixa direcció, passem un portell i ens fiquem dins una rasa seguint un corriol pel costat de la tanca de la finca de Son Gual Petit (senyalada amb el nº 16). El corriol ens deixa al Carrer de les Oliveres. Anem a buscar les escales al costat de les escoles i atenyem el centre del poble. Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Reportatge corresponent a una travessa de cinc dies entre Lluc i Valldemossa de la qual l’itinerari ressenyat és la darrera etapa:
Serra de Tramuntana 2016

De Sóller a Deià

Serra de Tramuntana. Mallorca.

Per Muleta, es Béns d’Avall i el Camí dels Pintors

Distància 10,5 km
Desnivell acumulat +535 -421 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 5 de juny de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Tramuntana Central (1:25000)

Diverses son les opcions per anar a peu entre Sóller i Deià. D’entre totes, prou interessants, escollim aquesta.
Tot el camí és per gaudir-lo, llevat d’un curt tram enquitranat per baixar a es Béns d’Avall. Però probablement el que més atragui al caminant és el que transita ran de costa entre aquella cala i la de Deià, conegut com el Camí dels Pintors. Solament el seu nom ja és premonitori del que hi trobarem.

Accés
El punt d’inici de la caminada és prop de la finca on hi havia l’antic Hotel Rocamar, allà on la carretera de Sóller a la Platja d’en Repic (Ma-1134) creua el torrent. Hi passa el GR 221. També podem iniciar-lo des de la parada Roca Roja del tramvia.

Antic hotel Rocamar (11m)
Cent vint-i-cinc metres més amunt hi passa el GR 221. Hi ha un penell informatiu amb mapa.
Anem a mà dreta per camí empedrat que puja tot revoltant una torrentera. Passem per davant de les cases de Muleta de Ca s’Hereu, avui dedicades a allotjament turístic, on gaudim d’una bona vista sobre el Port de Sóller. Seguim costejant pels olivars de Cas Avinyons i Muleta Gran i sortim al camí carreter d’accés a aquesta finca.

Muleta Gran (188m)
En destaca la torre de defensa adossada a l’edifici principal. Hi ha uns indicadors del GR. Per la dreta marxa el camí al refugi de Muleta. Anem a l’esquerra, pel camí carreter, obviant dues bifurcacions successivament a esquerra i dreta.
A l’accés a la urbanització d’es Béns d’Avall el camí és enquitranat. Tot seguit deixem el GR que marxa per l’esquerra, per baixar a mà dreta per un carrer de la urbanització (indicadors a Béns d’Avall, restaurant), fent grans llaçades amb fort pendent.

Es Béns d’Avall (70m)
Abans d’arribar a la cala un indicador ens assenyala el camí a Deià. Per uns esglaons baixem a travessar el torrent i, a l’altre marge, anem a mà dreta (1) per un camí ample i ben condicionat que baixa a buscar la línia costanera.
Passat un cadenat que impedeix el pas de vehicles, encetem un sender ben fressat, senyalitzat amb pintura vermella, fites i alguns indicadors (més a mesura que ens acostem a Deià), que va resseguint de ben a prop la línia costanera.
Solament trobem un punt al començament on caldrà ajudar-nos amb les mans. La resta és camí fàcil —no pas planer— amb diversos botadors, alguns trams esglaonats i baranes de protecció als més exposats.
Gaudim de magnífiques vistes entre la pineda i l’accidentada costa, no en va se l’anomena “el Camí dels Pintors”. Observem nombrosos pins caiguts, per efecte d’un cap de fiblo de l’any 2001.

  • (1) Atenció! Hi ha una estaca que indica erròniament seguir recte, quan el que cal és anar a la dreta.

Cala de Deià (25m)
Petita i bonica cala de platja codolosa i sorra granada, on hi desguassa el Torrent Major. Hi ha un embarcador i un parell de xiringuitos. Molt concorreguda quan el temps acompanya.
En marxem seguint la carretera d’accés fins a ses Passadores on retrobem el GR 221. Seguint-lo, podem escollir entre pujar a la part alta de Deià pel camí de sa Vinyeta o creuar un pontarró i, pel marge esquerre del torrent i el camí des Ribassos, anar a la part baixa on hi ha el refugi. Escollim aquesta darrera opció.

Refugi de can Boi (110m)
Situat a la barriada des Clot, vora el torrent Major a la part baixa del poble, amb vistes als espadats del Teix, es Puig, l’església i les marjades de sa Costa. L’antiga casa fou restaurada i, a l’interior, s’hi conserva la tafona amb els elements destinats a l’elaboració de l’oli (trull, premsa de biga, fornal i graners).Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

Reportatge corresponent a una travessa de cinc dies entre Lluc i Valldemossa de la qual l’itinerari ressenyat és la quarta etapa:
Serra de Tramuntana 2016

Serra d’Alfàbia

Serra de Tramuntana. Mallorca.

D’Orient a Sóller pel Coll des Jou i la Serra d’Alfàbia

Distància 17 km
Desnivell acumulat +962 -1361m
Nivell de dificultat moderat
Data 4 de juny de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Tramuntana Central (1:25000)

Itinerari que recorre pràcticament de punta a punta la Serra, amb dos trams ben diferenciats. El primer entre Orient i el Puig d’Alfàbia és altament recomanable des de tots els punts de vista. El segon, entre el Puig d’Alfàbia i Sóller, és un recorregut per a col·leccionistes. Vàrem escollir-lo cercant alternatives al —per nosaltres— ben conegut Barranc de Biniaraix.
A la vista de l’experiència, la nostra recomanació és la següent: a partir del Coll des Jou pujar al Puig d’Alfàbia per la Penya de s’Anyell. Tornar enrere per seguir carena vers el NE fins al Cornador Gran i davallar per les Cases de l’Ofre i el Barranc de Biniaraix, be seguint el camí principal, o be pel del Coll d’en Se.

Accés
A Orient s’hi accedeix per la Ma-2100 entre Alaró i Bunyola.

Orient (455m)
Sortim per la carretera en direcció a Bunyola. Just creuar el Torrent d’Orient, travessem un portell a mà dreta i continuem pel marge d’unes feixes de conreu (Camp d’en Llinàs), seguint la línia del telèfon. Ens cal travessar dos portells més fins a l’altre cap de les feixes, per accedir al camí carreter del Coll des Jou, que prenem també a mà dreta.
Travessem, entre llaçades, marjades d’olivar (ses Corterades). Revoltem per sobre d’una barraca, on el camí fa un gir de 90º, i iniciem un llarg flanqueig (W) en moderat pendent.
Entrem al bosc de Son Palou. Sobre un contrafort, imperceptible dins l’alzinar, el camí vira de nou (NE).
A l’esquerra  trobem un aljub, un abeurador i un rotlo de sitja. Poc més enllà una cabana de caçadors, a partir de la qual el camí ja no conserva tant bon estat.
Ens cal estar atents dons, poc més amunt, deixem el camí carreter per un sender a mà esquerra, senyalitzat amb fites i la inscripció “Coll des Jou”, poc perceptible en una pedra.
El sender mena primer vers ponent (W) per serpentejar després vers el N. Travessem un portell. Poc més amunt trobem un avenc a la dreta del sender i sortim sobre un pradell. Deixem a mà esquerra un corriol (fites) que s’enfila a buscar la carena a l’alçada de la Penya de s’Anyell, prop de l’Avenc de ses Papallones.

Coll des Jou (984m)
Entre el puig homònim i la Serra d’Alfàbia Nord. Ben delimitat per una paret termenal que divideix el pradell en sentit NW-SE.
Passat el termenal el sender continua (NE) per baixar a les Cases de l’Ofre. Però nosaltres ens enfilem vers el N, sense camí definit, solament amb alguna fita escadussera de referència. Passem pel costat del cap d’una altra paret termenal i seguim vers el N, cercant el millor pas per terreny rocallós, clapejat de càrritx, molt incòmode per transitar-hi. Anem a cercar el sender carener de la serra, just a l’alçada d’una altra paret termenal.
Seguim el sender carener a mà dreta (NE) i ens enfilem al Sementer Gran, ben evident en aquesta direcció.

Sementer Gran (1013m)
Des del cim destaquen, entre altres indrets, vers el nord i en el sentit de les busques del rellotge: Cornador Gran, Barranc de Biniaraix, Puig Major, Embassament de Cúber, Puig de Massanella, de l’Ofre, de s’Alcadena, d’Alaró, de Coll des Jou, Alfàbia Nord, Puig d’Alfàbia, Alfàbia Sud, Puig des Teix i Sóller.
Del cim baixem vers el Nord per camí ben fressat, en direcció al Cornador Gran, més baix i ben evident en aquesta direcció.
Al collet entre els dos cims, creuem el camí de les Cases de l’Ofre a s’Arrom, per enfilar-nos fins al refugi.

Refugi Joaquim “Xim” Quesada (925m)
El primer refugi de muntanya de l’illa i el camí, entre les Cases de l’Ofre i s’Arrom, que hi mena, foren obra del Foment del Turisme de Mallorca. Data del 1958 i porta el nom d’un dels guies de l’entitat. És un refugi lliure, restaurat recentment amb la col·laboració de diversos col·lectius.
Continuem pujant i ben aviat atenyem el cim. Baixem per l’altre vessant fins al mirador.

Mirador Xim Quesada (934m)
Ofereix una vista a volt d’ocell de les valls entre Fornalutx i Sóller, especialment superba del Barranc de Biniaraix.
Retornem sobre els nostres passos fins al camí carener de la Serra d’Alfàbia, travessem de nou la paret termenal a la que havíem accedit des del Coll des Jou i, per camí ben fressat i fitat, ens enfilem (SW) al cim nord.

Serra d’Alfàbia Nord (1044m)
És un ampli esquenall rocallós entre dos turons poc prominents a cada cap, on el cordal carener perd continuïtat. Ens cal fer una ziza-zaga per recuperar-lo i continuar (SW).
A l’alçada de la Penya de s’Anyell, creuem una altra paret termenal. S’ajunta per l’esquerra el camí del Coll des Jou, senyalitzat amb pintura vermella. Senyals que, juntament amb les fites, ens guiaran la resta del tram carener.

Puig d’Alfàbia (1067m)
Cim bicèfal coronat per grans blocs i vèrtex geodèsic a la punta occidental.
En baixar del cim, el camí ens mena separar-nos de la carena pel vessant nord fins que, en un collet, creuem un portell i passem al sud.
El camí esdevé pista precària, paral·lela a la tanca que impedeix l’accés a la carena.
A l’alçada de les torres i instal·lacions de telecomunicacions, atenyem una altra pista que prenem a mà dreta, recuperant nou la carena.

Instal·lacions de telecomunicacions (990m)
Des de prop del Coll de Sóller hi arriba una carretera de servei pavimentada. Hi baixem i la deixem, després d’una llarguíssima llaçada, per una pista de terra a mà dreta. Anem a passar pel costat de la tanca de la casa de Sa Serra. Recuperem els senyals vermells que havíem perdut a l’alçada del portell. També hi ha senyals blaus i fites. Fins i tot alguna mal ubicada que ens pot fer errar.
Baixem (N) per sota la casa de sa Serra, pel que té tota la pinta de tractar-se d’un antic camí, amb algun tram esglaonat. Però passat un portell, i durant un llarg tram de baixada, poques evidències trobem d’estar seguint algun camí.
Ens cal estar molt pendents dels senyals vermells, per no perdre el tirany entremig del matollar o del sotabosc. Passem pel vessant llevantí del Castellot i, fins bastant més avall, quan entrem a l’alzinar, no tornem a seguir camins definits. Baixem després per un llarg tram de marjades, tothora guiats pels senyals vermells, fins que sortim a un camí enquitranat que prenem a mà dreta.
Creuem el torrent i, pel costat del cementiri, entrem a Sóller.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Reportatge corresponent a una travessa de cinc dies entre Lluc i Valldemossa de la qual l’itinerari ressenyat és la tercera etapa:
Serra de Tramuntana 2016

Dels Tossals Verds a Orient

Serra de Tramuntana. Mallorca.

Per Solleric i el Puig d’Alaró

Distància 19,9 km
Desnivell acumulat +893 -955m
Nivell de dificultat fàcil
Data 3 de juny de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Tramuntana Central (1:25000)

Itinerari que segueix íntegrament la variant D “Castell d’Alaró” del GR 221, Ruta de Pedra en Sec.
Resultaria balder ressenyar-lo quan el Consell de Mallorca té publicada una guia ben detallada i documentada que podeu descarregar-vos aquí.
Solament referirem tres punts d’interès al Puig d’Alaró, que no recull l’esmentada guia: la Cova de Sant Antoni, la Torre de sa Cova i els aljubs.
Seguirem en bona part l’antic camí d’Alaró a Almallutx. I, per camí de ferradura, pujarem al Castell d’Alaró, talaia privilegiada sobre el pla de Mallorca i la Serra. Al·licients compensen amb escreix els llargs trams de quitrà i asfalt que ens tocarà trepitjar.

Accés
Al refugi dels Tossals Verds solament s’hi accedeix caminant, la carretera que hi arriba és d’ús restringit. Opcions:

  • Pel GR 221, des de la Font des Noguer, be pel Pas Llis o be pel Prat de Cúber, i des d’Alaró.
  • Des de Lloseta pel Camí dels Balladors. Hi ha una zona d’aparcament, molt limitada, vora la possessió de Son Ordines. A partir d’aquí a peu: hi ha camí senyalitzat per accedir al refugi, seguint el Torrent d’Almadrà.

Cova de Sant Antoni, Torre de sa Cova i aljubs.
Des de l’Hostatgeria, travessem l’explanada davant de l’ermita de la Mare de Déu del Refugi i passem una tanca entre les darreres edificacions i el cingle ponentí.
Aquí comença un corriol poc definit, senyalitzat amb fites i pintura, que va davallant pel tossal (S).
Aviat trobem un trencall a mà esquerra que ens mena a una cisterna i un parell de grans aljubs. Un d’ells apuntalat i en estat semi-ruïnós. També un viver o dipòsit rectangular a cel obert.
Camí avall ens apropem a l’embut d’una gran canal oberta al cingle meridional del puig, ben visible des del camí que ens ha menat al puig.
Aviat albirem les defenses meridionals de la fortalesa, a l’entorn de la Torre de sa Cova o Presó dels Moros, bastida sobre un esperó rocallós del cingle d’en Cladera (pel nom de la casa que hi ha al peu).
Flanquegem la canal per la dreta i localitzem una primera obertura sobre la Cova de Sant Antoni. Poc més enllà en trobem l’entrada. Hi accedim per un portell esglaonat.
A l’interior hi ha piques de diferents mides per emmagatzemar l’aigua que s’escola de les parets. Té diverses concrecions i un sòl amb pendent cara a l’estimball, on s’obre una gran boca. Si des de l’exterior flanquegem per la canal en sentit contrari al d’accés, podrem albirar aquesta gran obertura.
Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc

Reportatge corresponent a una travessa de cinc dies entre Lluc i Valldemossa de la qual l’itinerari ressenyat és la segona etapa:
Serra de Tramuntana 2016

El Puig de Massanella

Serra de Tramuntana. Mallorca.

Amb els seus 1365 metres, és el cim més alt de l’illa al que hom pot pujar lliurement atès que el Puig Major, el més alt, és zona militar i hi cal permís.
En tractar-se d’una de les fites excursionistes clàssiques de la Serra, disposem de diversos itineraris i variants. Els més habituals: per migdia, pel coll de sa Línia (o de Mancor) be des del Coll de sa Batalla, o be des de Mancor. Pel nord, des del Coll des Prat, a partir del camí (GR 221) entre el Prat de Cúber i Lluc o també des del Coll de Sa Batalla pel Pas de na Bel.
La ressenya és una ascensió en travessa des del Coll de sa Batalla al refugi de Tossals Verds. Complementada amb dues més: una circular des de Lluc i una travessa entre aquest santuari i el refugi. Aquestes darreres, son ressenyés antigues i, malgrat que els camins no han variat, si poden haver-ho fet altres elements com la senyalització. D’aquesta forma queden recollits bona part dels itineraris de la zona i opcions per assolir el cim.
Com arreu de la Serra, hi trobarem importants vestigis de l’aprofitament secular del massís per nevaters i carboners. Passarem pel costat d’algunes Cases de Sa Neu, grans pous de glaç, veurem restes de forns, rotlos de sitja sobre els que s’alçaven les carboneres i restes de cabanes de carboners. Aquesta explotació va subsistir fins la primera meitat del segle XX i va arribar a ésser tant intensiva que, pel que hem pogut llegir al Centre d’Informació de la Serra de Tramuntana de Ca s’Amitger, va comportar la pràctica destrucció d’importants masses forestals de boix.
Bona part dels camins que recorrerem son els que feien servir aquells nevaters i carboners dels que perdura el record a la toponímia, com és el cas del Puig, Casa de sa Neu i Ses Voltes d’en Galileu.
Pel que fa a la vegetació el bosc predominant és l’alzinar que, amb un sotabosc escàs, facilita el trànsit. Seguit de la pineda, de sotabosc més espès. A les cotes més altres, el bosc desapareix per donar pas a amplis mantells d’espècies arbustives, algunes endèmiques com el càrritx, i els punxents “coixins de monja”.
Pel que fa a la morfologia del terreny, travessarem àmplies zones de clàssica erosió càrstica. Aquesta natura calcària fa que l’aigua no brolli ran de terra i calgui anar-la a cercar al subsòl mitjançant mines. És el cas de la Font de s’Avenc o de la des Prat.
La des Prat és la deu que forneix la Canaleta de Massanella, un altre dels itineraris clàssics de la Serra, que recorrerem parcialment.

En travessa del coll de sa Batalla al refugi de Tossals Verds pel Coll de sa Línia i la Canaleta de Massanella

Distància 19,25 km
Desnivell acumulat +1282 -1391m
Nivell de dificultat moderat
Data 2 de juny de 2016
Cartografia Editorial Alpina. Tramuntana Nord i Central (1:25000)

Accés
El Coll de sa Batalla està situat entre els punts quilomètrics 20 i 21 de la Ma-10 (Andratx-Pollença). També s’hi accedeix des d’Inca per la Ma-2130. Hi ha una benzinera i diversos restaurants.

Coll de sa Batalla (575m)
Hi ha dues versions sobre l’origen del nom. Una fa referència a la contesa en la que fou derrotat, el 1618, l’escamot de bandolers dels Boda de Selva. L’altra al so del batall de les campanes de Lluc, que el pelegrí sentia per primera vegada just arribar-hi.
Comencem a caminar per la carretera Ma-2130 en direcció a Inca, passem el pont des Guix sobre el torrent de Comafreda i prenem a mà dreta el Camí Vell de Caimari a Lluc (GR 222) direcció a Caimarí. Passats uns 250 metres, el deixem per un altre, també a mà dreta, que ens mena fins a l’accés a la possessió de Comafreda (1).
Amb es Frontó (contrafort oriental del massís) alçat davant nostre, el camí es divideix. El ramal de la dreta mena a les cases, que podem albirar en aquesta direcció. El del mig, indicat com a “es Prat”, al Coll des Prat, pel Torrent de Comafreda (2). El de l’esquerra, indicat com a “puig”, al Coll de sa Línia (o de Mancor). Anem a l’esquerra, per camí carreter, en moderat pendent fins al coll.

  • (1) El pas per aquesta finca és de peatge. Per a més informació: http://www.puigdemassanella.com. La vall de Comafreda té la pluviometria més alta i les temperatures més baixes de l’illa (GEM). D’aquí el nom i el gran nombre de cases de neu.
  • (2) És el camí que prendríem si volguéssim accedir al cim pel vessant nord, pel pas de na Bel o pel Coll des Prat.

Coll de sa Línia, o de Mancor (824m)
També conegut com Coll des Pilons. Per aquí passava la línia elèctrica que, provinent de la central del Gorg Blau, subministrà electricitat a Mancor de la Vall a partir de 1905.
Uns pilons de pedra, obra del Foment del Turisme, senyalen el camí del cim “puig”. Comencem a enfilar-nos a mà dreta, per camí ben fressat, entre llaçades. El pendent s’accentua mentre albirem els puigs Cargoler des Guix, de n’Alí, des Grau, de s’Alcadena i d’Alaró.
Més amunt un altre piló assenyala la bifurcació “font y puig” o “puig y font”, en referència a la font de s’Avenc. Prenem el ramal de la dreta, l’antic camí de ferradura dels nevaters. Però be podríem fer-ho pel de l’esquerra, per on retornarem.
Quan deixem el bosc enrere sortim sobre el Pla de sa Neu, on podem albirar una paret de pedra seca que en aquest cas no servia de termenal, sinó per emparar la neu de les ventades. Separades del camí, prop de la carena, hi ha dues cases de neu. També hi albirem la carena del Massanella amb el cim secundari a mà esquerra i el principal a mà dreta.
Més endavant, abans d’emprendre la darrera pujada al cim, retrobem per l’esquerra el camí de la font.

Puig de Massanella (1365m)
El cim és una talaia des de la que s’albira bona part de l’illa. En el sentit de les busques ressalten, entre molts altres indrets: als nostres peus el Coll i Comellar des Prat amb el camí que els travessa; s’endevina l’Entreforc del Torrent de Pareis; el puigs d’en Galileu, Roig, Cargoler de Femenia i Tomir; les badies de Pollença i Alcúdia; els puigs Cargoler des Guix, de n’Alí, de s’Alcadena i d’Alaró; la badia de Palma; el puig des Tossals Verds i el Morro d’Almallutx; l’embassament de Cúber, el Penyal des Migdia i el més alt de tots, el Puig Major.
Antigament, el Puig de Massanella era conegut com Puig Major de Lluc o Puig Major de Massanella. A l’actual Puig Major se l’anomenava Puig Major de Son Torrella, de Sóller o de sa Calobra.
Al cim s’hi obre un avenc de sis metres de diàmetre per 21 de fondària.
Per davallar al Prat de Cúber, en direcció als Tossals Verds, tenim dues opcions. La més curta és anar a buscar el GR 221 al coll des Prat. Ho podem fer per una lleixa que baixa esbiaixadament (desgrimpada fàcil) a buscar la paret termenal entre les possessions de Comafreda i Massanella o carenejant fins al cim secundari i baixar per un camí (més fàcil, fites) que flanqueja fins a pocs metres sota el coll.
Nosaltres però tornem sobre els nostres passos fins a la bifurcació entre el camí dels nevaters i el de la font, on anem a la dreta. Poc més enllà trobem una altra pilona que assenyala el camí de la font, i continuem davallant.

Font de s’Avenc (1116m)
És un avenc que fou habilitat pel Foment del Turisme, amb esglaons, un banc de pedra i tres piques on es recull l’aigua.
Retornem al Coll de sa Línia on seguim una pista, indicada per un altre piló, en direcció a Mancor, tot davallant pel Comellar des Bosc.

Cases des Bosc (420m)
Les Cases o Caseta des Bosc, és una construcció sòbria i isolada a la capçalera del torrent homònim per on, a mà esquerra, hi arriba el camí de Mancor de la Vall. Actualment és habilitada com a refugi. Continuem recte per la pista que aviat esdevé corriol, un antic camí de ferradura prou rost que ens enfila en direcció a un collet entre la Serra Mitjana i el Puig des Castellot des Rafal, on localitzem la Canaleta de Massanella.

Canaleta de Massanella (460m)
La Canaleta és una de les obres d’enginyeria tradicional més importants de la Serra, construïda el 1750 per a solucionar els problemes d’aigua del llogaret de Massanella. S´inicia a la Font des Prat, té un recorregut de gairebé vuit quilòmetres i salva un desnivell de més de cinc-cents metres. El mestre d’obres va ser Jacint Josep “Montserrat” Fontanet qui, després dels intents infructuosos de diversos enginyers, aconseguí acabar-la en només dos anys. Fontanet no era pas enginyer de formació, però si un expert conrador.
Destaca l’aqüeducte de quatre arcs (es Pontets i els Arcs d’en Fontanet), separat de la roca de tall vertical, que salva un cingle de considerable alçària. I sa Foradada, una obertura a la roca a través del qual passa la síquia.
Fins a les primeries de la dècada dels 80 del segle passat, l’aigua corria a cel obert. Actualment ho fa per l’interior d’un tub.
Nosaltres solament en recorrerem el tram de capçalera, revoltant a mitja alçada es Castellot des Rafal i seguint el Torrent des Prat fins abastar-ne la llera, a l’alçada d’una passarel·la per on discorre el GR 221. La creuem i el seguim a mà dreta, pel marge dret, obviant més amunt el ramal a la Font des Noguer, fins a la Font des Prat.

Font des Prat o de Massanella (750m)
Brolla a l’interior d’una mina, en un costat del Prat de Cúber. En un registre al davant mateix, podem observar la captació de la síquia.
Sobre els nostres passos retornem a creuar la passarel·la i, pocs metres més avall, travessem de nou la llera, ara a gual, continuant pel marge dret.
Seguint el GR ens anem separat del torrent. Per atènyer el refugi tenim dues opcions, totes ben senyalitzades i de semblant distància.

Refugi de Tossals Verds (525m)
Instal·lat sobre unes cases construïdes el segle XIX, al costat de l’antic camí d’Alaró a Almallutx, a la capçalera del Torrent d’Almadrà, en un paratge dominat pels puigs de s’Alcadena, d’Alaró i des Tossals Verds.
Gestionat pel Consell de Mallorca, és ubicat en una finca de titularitat pública. A l’exterior es pot visitar un petit jardí d’espècies autòctones i observar les peces de pedra que formaven part de la tafona.


Powered by Wikiloc

Reportatge corresponent a una travessa de cinc dies entre Lluc i Valldemossa de la qual l’itinerari ressenyat és la primera etapa
Serra de Tramuntana 2016

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDFCircular des de Lluc pel coll des Prat i retorn pel de sa Línia

Distància 16,9 km
Desnivell acumulat 1215m
Nivell de dificultat moderat
Data 16 d’abril de 2007
Cartografia Editorial Alpina. Tramuntana Nord (1:25000)

Accés
A Lluc s’hi accedeix per la Ma-2140 des de la Ma-10 (Andratx-Pollença). També des d’Inca per la Ma-2130.

Descripció de l’itinerari
Atenció: és una ressenya antiga i, malgrat que els camins no han variat, sí poden haver-ho fet altres elements com la senyalització.

Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDFDe Lluc als Tossals Verds

Etapa 6 de la Ruta de Pedra en Sec GR 221

Distància 15,34 km
Desnivell acumulat +1140 -1011m
Nivell de dificultat moderat
Data 11 de març de 2008
Cartografia Editorial Alpina. Tramuntana Nord i Central (1:25000)

Descripció de l’itinerari

Atenció:

  • És una ressenya antiga i, malgrat que els camins no han variat, sí poden haver-ho fet altres elements com la senyalització.
  • Aquest itinerari no accedeix al cim, però passa pel Coll i la Font des Prat amb el que ens pot ser útil per combinar-lo amb algun dels dos anteriors.

Powered by Wikiloc

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF