Roques del Joc i Forcada

Des de Santa Maria de Lillet pel Xalet del Catllaràs

Distància 13 km
Desnivell acumulat 978 m
Nivell de dificultat moderat
Data 7 de juny de 2012
Cartografia Ed. Alpina. Catllaràs-Picancel (1:25000) i Ruta de l’Ermità

Clàssic itinerari per la Serra del Catllaràs visitant alguns dels indrets més interessants de la contrada. El consideraríem fàcil si no fos per les grimpades obligades per accedir al cim de les roques del Joc i Forcada.
Gaudirem de bones panoràmiques sobre l’Alt Berguedà, la Serra de Montgrony i el Pirineu Oriental i transitarem per fagedes i pinedes encatifades de gespa.
Trobarem diversos vestigis de l’antiga activitat minera. Arreu del Catllaràs s’extreia carbó. Solament al vessant nord, sobre la Pobla de Lillet, hi havia catorze mines. Varen funcionar el primer quart del segle XX per abastir la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Al Catllaràs hi creix la flor de neu, a la tardor s’hi fan molt bolets i podem escoltar-hi la brama del cérvol.
Un bon grapat d’al·licients per a una matinal que ens resultarà ben plaent.

Accés
A la B-402 sortint de la Pobla de Lillet en direcció a Campdevànol, passat el punt quilomètric 11, prenem una pista a mà dreta que ens porta fins al monestir.

Santa Maria de Lillet (920m)
Monestir documentat d’ençà el segle X. El que es conserva és un edifici d’estil romànic i planta de creu llatina, amb moltes reformes posteriors. Té una masia al costat i, a cent metres de distància, la rotonda de Sant Miquel, esglesiola d’estil romànic i planta circular, datat de primeries del segle XI.
Comencem a caminar seguint el PR-C 52 (rètol indicador). Passem pel costat de la rotonda i continuem per un sender ben fressat (SSW). Sortim a un camí més ample entre el mas del Castell de la Vila (esquerra) i la Roca del Castell (dreta) on ens enfilem, separant-nos del camí.

Roca del Castell (1077m)
Coronada per una creu. Es conserven restes d’una paret amb un finestral del que fou el Castell de Lillet.
Recuperem el PR i continuem pujant per la Serra Pigota, entremig d’un agradable bosc de pi roig i boix. A la bifurcació continuem recte en la mateixa direcció (SSW). Poc més enllà, per la dreta s’ajunta el camí ral de la Pobla a Sant Jaume de Frontanyà (rètols indicadors).
Passada una fageda el camí es fa més ample, tal vegada una antiga pista de treure llenya.
Deixem un ramal a mà dreta i un altre a mà esquerra i, tot seguit en una colzada, abandonem la pista per un corriol que continua en la mateixa direcció que portàvem (SSW).
Sortim a la pista que puja des de Falgars i la seguim a mà esquerra fins a xalet que ja tenim a tocar.

Xalet del Catllaràs (1370m)
Atribuït a Antoni Gaudí i edificat probablement per encàrrec d’Eusebi Güell, per allotjar tècnics i altres treballadors de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de ciment del Clot del Moro.
Cedit a l’Ajuntament de la Pobla, amb diverses reformes, durant un temps va estar destinat a casa de colònies. A principis de 2016 s’ha refet l’escala tal com havia estat concebuda originalment.
Marxem pel costat del Xalet per una pista fins a una clariana, on hi havia la mina del Xalet. A partir d’aquí continuem (SSW) per un sender i anem a retrobar la pista a l’alçada del Collet Fred, on prenem un camí esglaonat que s’enfila (dreta) al mirador.

Roca de la Lluna (1495m)
Excel·lent mirador sobre l’Alt Berguedà, la Serra de Montgrony, darrera la qual sobresurten els cims del cordal Núria-Ulldeter. Hi gaudim d’una panoràmica des de la Serra d’Ensija al Taga i Sant Amanç. Hi ha una taula d’orientació.
Baixem a retrobar la pista i continuem (dreta, SSW) pujant en suau pendent.

Font de la Devesa Jussana (1470m)
A l’esquerra de la pista en un revolt.
Deixem la pista per un corriol a mà esquerra, en pujada. A la bifurcació anem a la dreta. Travessem un collet i sortim al Joc de la Pilota, una clariana que va prendre aquest nom arran de que els tècnics anglesos de les mines hi juguessin a futbol. Al peu de la Roc de la Roca del Joc. A mà dreta, unes fites ens senyalen el camí per enfilar-nos-hi.

Roca del Joc (1615m)
O de la Mare de Déu o, també, de la Devesa Jussana. Una empinada lleixa, equipada amb algunes grapes, dóna accés a una estreta i curta canal per accedir al cim. Grimpada fàcil. Alterosa agulla calcària coronada per una creu i una imatge de la Moreneta.
Reculem fins a la bifurcació on continuem recte, abandonant el PR i seguim senyals grocs, pel peu de les Roques d’Arderiu. Comencem a baixar i passem pel costat de la boca de la Mina d’Arderiu. Poc més enllà sortim sobre la pista d’Ardericó que seguim a mà dreta, fins al Coll d’Arderiu (d’Ardericó en alguns mapes), on l’abandonem per un tirany poc definit a mà esquerra (fites), pel que ens anem acostant a la Roca Forcada, que ja hem pogut albirar pel camí.
Guanyem la carena per migdia. Una grimpada dóna pas a un avant-cim des del que, per cresta ampla però aèria, accedim al pollegó occidental.

Roca Forcada (1544m)
Pollegó occidental (l’oriental és més baix). Ens hi enfilem amb una altra grimpada. A diferència de les veïnes, aquí la roca és conglomerat.
Retornem al coll i baixem per la pista fins al Xalet on desfem el camí per la Serra Pigota (PR-C 52).

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Powered by Wikiloc