Cavall Bernat de Llaberia

Des de Pratdip (Baix Camp) per les Crestes de la Seda i el Mont-redon. Retorn pel Collet de la Terra Blanca i la Carabassa (PR-C 96)

Distància 12 km
Desnivell acumulat 790 m
Nivell de dificultat difícil
Data 24 de novembre de 2011
Cartografia Editorial Piolet. Llaberia (1:25000)

Interessant ruta circular que ens permet endinsar-nos al moll de l’os del massís calcari de la Serra de Llaberia. Admet diverses variants: al Palau Robert podeu consultar-ne una de molt semblant: De Pratdip al Mont-redon.
De dificultat mitjana~alta, és desaconsellable a persones no fetes a muntanya, amb vertigen o fòbia a l’alçada. Els punts on cal parar més atenció son les Crestes de la Seda amb diversos passos de grimpada i a l’accés al cim del Cavall Bernat (II+ i III). Aquest darrers els podem esquivar, dons fixant-nos-hi be trobarem passos alternatius tècnicament menys difícils.
Val la pena dedicar bona estona a visitar Pradip (El Prat per la gent del país), el seu castell i el nucli antic. I conèixer la història dels Dips, emblemàtics gossos assilvestrats que formen part del nom del poble i que la llegenda i la literatura han assimilat a bèsties ferotges i vampirs.
Pratdip (229 m)
Sortim de Pradip pel Carrer Nou per anar a creuar el torrent de la Dòvia i la carretera T-310/311. A la cruïlla (pal indicador) prenem una pista pavimentada (Camí del Canal) que aviat gira a la dreta. Poc més enllà l’abandonem a per una altra a mà esquerra, també pavimentada, deixant els senyals del GR 192 i seguim els blanc i groc del PR-C 96 Pratdip-Colldejou.
Just abans d’un mas on acaba la pista, prenem un camí a mà esquerra (antic camí a Falset pel coll de Guix) que ens deixarà a la pista del Camí de la Carabassa, que prenem a mà dreta.
Dos-cents metres més enllà abandonem la pista i el PR (a la tornada vindrem per aquest camí) per prendre un corriol a mà esquerra (pals indicadors i senyals de pintura blaus i groc-vermells) ens direcció a les Crestes de la Seda (pas aquipat) i el Mont-redon.
Crestes de la Seda (413 m)
Ben fressat, el corriol ens va encaminant vers el nord entre llaçades i vegetació arbustiva (fruit de diversos incendis a la zona) a les Crestes de la Seda, formació rocallosa que es despenja vers el SE des del Mont-redon. Aviat ens situem al fil de la cresta per on progressem amb molta cura, ajudant-nos sovint amb les mans.
Trobem un pas equipat amb sirga, deixem a l’esquerra un trencall que va a l’avenc de l’Estel i continuem vers el N passant pel costat del Pi de la Seda. Una altra grimpada ens situa en un mirador (taula d’orientació).
Per traçat més planer i fàcil continuem vers el N passant per un altre mirador (taula d’orientació). Podem albirar en aquella direcció el nostre destí: el Cavall Bernat.
El Morral de la Seda i el contrafort que la sustenta, semblen barrar el camí. Som al Pas dels Siscus (690 m)
Franqueja la cinglera per una escletxa equipada amb cadena. Podem evitar-lo seguint un corriol a l’esquerra que ens retorna al camí principal en un collet als peus del Morral.
En aquest collet podem fer una variant prenent un corriol a mà esquerra que mena al Portell de les Canals (grimpada, pas equipat amb cadenes i sirga), entre el Morral de la Seda i el barranc de la Dòvia, passant per la Font de Mont-redon i flanquejant el cim per ponent fins al Portell de Madrocs.
Sobre el collet amb una curta grimpada i una escletxa al rocam (Pas del Porc Senglar) deixem a mà dreta el Morral. Altre cop per camí més planer ens encaminem al cim ja molt proper, deixant a mà esquerra el camí a la font de Montredon (pal indicador).
Mont-redon (859 m)
Punt culminant de l’itinerari (859 m). Gaudim d’una bella perspectiva de la contrada, especialment de la Serra de Llaberia on el radar del Servei Meteorològic de Catalunya destaca sobre el pic de la Miranda. Albirem el Barranc de la Dòvia, la Mola de Colldejou, el Parc Eòlic de l’Argentera, la piràmide del Castell d’Escornalbou i l’airosa agulla del Cavall Bernat.
Continuem camí vers el N, davallant fins al Coll de Mont-redon on deixem momentàniament el camí per arribar-nos al proper Portell de Madrocs (creu de ferro) on gaudim d’una vista superba sobre el racó de la Dòvia i les verticals cingleres que l’envolten.
Continuant per aquest camí podríem, fent una mica de marrada per revoltar en el sentit de les busques del rellotge la Punta de Fornells, abastar el Cavall Bernat pel Portell de la Roca Mitjanera.
De nou al coll marxem vers el NE en baixada en direcció al Cavall Bernat. Una evident canal pel cantó ponentí separa l’agulla principal de la resta de la mola.
Enfilem aquesta canal dreta i descomposta fins a un collet. Una pas curt però aeri (III) ens obliga a emprar les mans per accedir a la lleixa superior. Podem evitar-lo cercant curosament entre les lleixes de la dreta de la canal.
Desprès un altre pas de grimpada més fàcil (II+) que el primer ens deixa al planell del cim.
Cavall Bernat (840 m)
Coronat per una creu de ferro. Retornem sobre els nostres passos baixant per la canal fins a la base de l’agulla. Tenim dues opcions: Retrocedir pel camí que hem vingut vers el Coll de Mont-redon i prendre a mà esquerra un camí senyalitzat amb pintura blava i fites que baixa ran de la cinglera llevantina del Mont-redon i passa prop de la Cova del Tabac.
Nosaltres però marxem en sentit contrari, vers sol ixent, resseguint en pujada una lleixa al peu de la cinglera meridional del Cavall fins a la Roca dels Esperits on comencem a davallar fins al Collet de la Terra Blanca. En aquest punt enllacem de nou amb el PR-C 96 que prenem a mà dreta. Encetem un tram de pineda amb abundants exemplars de margalló.
Pla dels Aladerns (442 m)
Cruïlla de camins i pal indicador. Per la dreta marxa el camí de la Cova del Tabac.
Per l’esquerra la pista del camí de la Massones. Continuem recte en direcció a Pratdip, seguint els senyals de PR. Poc més enllà de la Font de la Carabassa, trobem un altre mirador i taula d’orientació. El camí esdevé una precària pista que anem seguint fins que ens deixa a una altra més ample que prenem a mà dreta (pal indicador). Desprès de bona estona abastem l’inici del corriol on a l’anada hem pres el corriol cap a les Crestes de la Seda. Desfem el camí d’anada fins al poble.
Val la pena dedicar bona estona a visitar Pratdip, el seu castell i el nucli antic.





Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Deixa un comentari