Cingles de Vallcebre

Itinerari circular resseguint el rosari de cingles que envolten Vallcebre PR C-128

Distància 13 km
Desnivell acumulat +539 m
Nivell de dificultat fàcil
Data 19 d’agost de 2006 / 8 de desembre 2010
Cartografia ICC Berguedà (1:50000)

Vallcebre, com el seu nom indica, és una vall inclinada orientada de sud a nord i situada en una extensa mola envoltada d’un rosari quasi ininterromput de cingleres. Al nord sobre la vall del Torrent de Saldes, a sol ixent es destaquen de la vall del Llobregat, a migdia del Torrent de Fumanya. A ponent hi ha els Cingles de Conangla. La ruta és circular i pot fer-se tant en un sentit com en l’altre. Nosaltres escolliren un itinerari en sentit contrari a les busques del rellotge. El PR C-128 transcorre bona part del temps pel sobre d’aquestes cingleres, ben a prop de l’estimball. Hi ha força trams amb el camí gens fressat, però estan excel·lentment senyalitzats i el camí és net de malesa. Trobarem correctament indicats quasi tots els graus, punts de pas antigament obligats per persones i animals, aprofitant replecs i canals del roquissar. Molts son encara transitables.

Descripció de l’itinerari.

Sortim de la plaça del poble (1.120 m), on hi ha una font i planell explicatiu de les diferents rutes de senderisme, en direcció migdia per una pista de terra, convenientment senyalitzada en direcció a Santa Magdalena.  Ben aviat a mà dreta veiem dues cases: Cal Vila i Cal Pons i al costat del camí la Font de Belians (safareig).  A 1’3 Km trobem un trencall cap a cal Querot,  que deixem per seguir per un corriol que ens estalvia una ampla llaçada de la pista. A 1,6 Km tornem a creuar la pista. A 2,2 Km i 45’ de marxa, abastem l’ermita de Santa Magdalena (1.295 m)  del segle XVII.

Ara marxem vers sol ixent però girem aviat a sud-est fins al Grau de la Mola. (1.341 m). És el punt més alt del recorregut. Hi arribem al cap d’una hora d’haver sortit, havent fet 2,9 Km. Ja som sobre la cinglera de Vallcebre, malgrat que els arbres no ens la deixen veure. El corriol que baixa ens portaria a la carretera de Fígols. Tots els graus estan senyalitzats. Solen portar els nom de les masies que hi ha als peus del cingle.

A partir d’aquí seguirem vers nord-est, sempre propers o al costat mateix de l’estimball. Passem per sota una línea d’alta tensió i als 3,7 Km. abastem el Grau del Sastre. Als 4,5 Km. Trobem el dels Boigs i empalmem amb un tram de pista. De seguida som al grau de Can Gat, pel que hi transcorre una pista. Als 5,25 Km trobem el de les Granotes (1.220 m). Ja tenim a la vista els Plans dels Camps de Soldevila i la masia de Cal Menut. A mà esquerra una pista surt en direcció nord, indicada amb un cartell. Si volem escurçar la ruta podem fer-ho per aquí: ens menarà a Can Felip Roc. No ens haurà passat per alt els xaragalls que s’han format a la falda dels turons de la nostra esquerra. Aquesta és una zona d’esfondraments produïts per fenòmens càrstics. Passat Cal Menut trobarem també petites bòfies, al costat mateix del camí, protegides per fustes. Cal anar amb cura.

A dues hores de camí, havent fet 5,5 km. passem ara entremig de Can Menut (1.207 m). Fixem-nos en unes petites construccions cobertes amb terra amb l’entrada de pedra en sec: son trumferes, llocs per a guardar les patates, comuns a moltes zones de muntanya (son famoses les del Solsonès a Odén i Cambrils). Deixem la pista, seguim per corriol i ben aviat trobem una creu en memòria d’un jove mort en estavellar-se al 1.959 amb la seva avioneta. Tot seguit el grau de Can Jou (5,8 Km).

El camí ha anat prenent rumb nord i ara aquest tram de cinglera és conegut com Rues de Soldevila. La Vall del Llobregat és als nostres peus. Desprès anem virant a nord-oest i passem altre cop per un tram de pista. Als 7,5 Km. i 2h 35’  abastem el Grau de Sant Climent, ja a les cingleres orientades al nord. Als 8,2 Km. trobem el Grau del Poeta i el trencall (indicat) de la variant del PR C-128.1 que ve de Can Menut, al costat de la masia de Can Felip Roc, a les 2h 50’ de marxa. Als 8,8 Km trobem el grau del Moro i comencem a davallar fins al pont que travessa l’engorjat de La Foradada a 3h 10’ de camí i 9,23 Km. És el punt més baix de tot el recorregut (950 m). Parem de nou el cronòmetre i gaudim del paisatge (i d’un solet que no pica gaire pel temps que som) tot buidant la carmanyola que, de tant estirar les cames, ens ha vingut gana. Mentrestant el Black, el nostre gos, es dóna un bons banyets als gorgs de la riera.

A partir d’aquí i en fort pendent, comencem a guanyar alçada resseguint per sobre la cinglera que aquí és coneguda com les Balmes de Ca l’Isidret, fins abastar la carretera de Vallcebre a l’alçada del Cap Deig (1.111 m). Als 10,2 Km. i 3h 40’ de marxa.

Travessem la carretera i ens enfilem per una pista de terra amb indicació de La Barceloneta. Per estalviar-nos de passar per la carretera, el PR fa una àmplia llaçada. Passem un hostal i un xic més endavant, a l’alçada de la Serra de Can Batllò, la pista es bifurca i prenem el ramal de l’esquerra. Ben aviat l’abandonem per baixar per un corriol que surt també a l’esquerra i que ens deixa a un sector de nova urbanització del poble. Seguim baixant per un carrer que ens deixa de nou a la plaça de on hem sortit, a les 4h 30’ de marxa efectiva. Hem fet 13 Km, esmerçant-hi un total 5h 30’.

Ull! Aquesta ressenya data del 2006. Les imatges i el track que segueixen corresponen a la repetició de l’itinerari el 2010. La primera comença i acaba a Vallcebre i va en sentit antihorari. La segona parteix del punt més alt del recorregut: el Grau de la Mola i en sentit de les busques del rellotge. Tota la resta és pràcticament igual.


Deixa un comentari