Roca de la Gotzera i Cap de Tastanós

Des de Vilada pel Castell de Roset i retorn per Espinagais

Distància 11,56 Km
Desnivell acumulat +768 m
Nivell de dificultat Moderat
Data 3 de novembre de 2018
Cartografia Ed. Alpina: Catllaràs-Picancel (1:25000)

A mestral de Vilada i a migdia del Sobrepuny, uns cingles criden l’atenció del visitant. Són la Roca de la Gotzera i el Cap de Tastanós, magnífiques talaies sobre el Berguedà. Al peu, dalt d’un penyal, resisteixen el pas dels segles les ruïnes del castell de Roset que visitarem, així com la Font de l’Arç, pel bonic Camí de l’Aigua. Bona part del camí el farem a l’ombra d’ufanoses pinedes de rojalet.
És un itinerari en general fàcil. Solament a tenir en compte un curt tram físicament exigent pel considerable pendent. I l’accés al Cap de Tastanós, per una estreta lleixa. Punt desaconsellable per a aquelles persones que pateixin fòbia a l’alçada. Per això l’hem qualificat de moderada dificultat. L’ascens a aquest cim és però opcional, sense que l’excursió perdi un bri del seu interès.

Accés
Partim de l’aparcament de la plaça dels Gronxadors de Vilada, al costat mateix de la C-26. A mà dreta venint des de Berga.

Vilada (730m)
Seguint les indicacions al castell de Roset, creuem la carretera, enfilem unes escales i pugem fins a l’església de Sant Joan. Continuem per sota el cementiri i sortim del poble pel costat del dipòsit d’aigües on, poc més amunt, s’acaba el paviment. Seguim recte (N) per la pista rebutjant els ramals a mà dreta. Hi ha senyals del PR C-147 (Sender de Vilada).

Pla de les Collades (806m)
Bifurcació senyalitzada. Deixem la pista per un ample camí a mà esquerra en direcció al Castell de Roset (NW). Sortim a una intersecció de pistes on continuem recte per la del mig. Després d’uns cinquanta metres la deixem per un camí a mà dreta, ben indicat pels senyals del PR. El camí s’eixampla abans de la Creu de Roset.

Creu de Roset (903m)
Lloc o fita referent del poble on hi ha una creu de ferro i un pedró amb registre de visites. Antigament s’hi celebrava un aplec després de Pasqua. Continuem (N) per la pista que hi arriba on podem contemplar algun bon exemplar de boix grèvol. Quan fa un revol a l’esquerra per baixar a la casa de Roset, continuem recte.

Collada de Roset (904m)
Bifurcació de camins. Uns rètols en un pi ens indiquen que el de la dreta, per on retornarem, mena al Sobrepuny i el de l’esquerra al Castell de Roset. Anem a l’esquerra (NW), creuem una pista on trobem més indicacions i continuem per un ample camí (W) fins a un dipòsit.

Camí de l’Aigua (926m)
Hi ha un dipòsit i una font d’aixeta. El 1927 es va canalitzar l’aigua de la Font de l’Arç per, juntament amb la de les Fontanelles, abastir el poble. Aquí comença un bonic i planer camí a trams enlairat sobre contraforts de pedra seca i altres guanyat a la roca, com a la Mina de l’Aigua, foradada per travessar l’esperó rocallós. El camí ens mena a la font.

Font de l’Arç (965m)
Es nodreix de les torrenteres que s’escolen del Serrat de Picamill i el Sobrepuny. Tot i els seus tres brolladors, no sempre raja. El cabal és canalitzat i solament en èpoques de pluges sobreïx per la font. El nom li deu venir dels nombrosos exemplars de d’aurons i blades que hem pogut anar trobant pel camí.
Continuem (S) i, després d’una curta pujada, atenyem el Pla del Castell.

Pla del Castell de Roset (981m)
Situat en una ampla collada ocupada per una espessa pineda. Hi ha senyalització vertical.
A l’esquerra s’enfila el camí al castell que en algun tram encara conserva l’empedrat. Una obertura a la roca dóna accés a les ruïnes del castell.

Castell de Roset (1023m)
Ruïnes notables d’un veritable castell roquer on resten construccions d’uns 20 m de llarg per 7 d’ample i uns 6 d’alt. De planta irregular degut segurament a successives ampliacions que va caldre adaptar a la forma del penyal.
El lloc de Roset «Valle Roseto» és esmentat des de primeries del segle X, associat a Vilada «Villa Lata» o «Villa Lada» i també «Vila Lada».Però no es referia als llocs que encara conserven aquest topònim actualment sinó a la conca del Merdançol, aproximadament des del terme de Borredà a la Baells. És el 1026 quan s’esmenta pròpiament el castell en un document on apareix un tal Sunifred com a senyor del mateix.
Es tracta d’un castell termenat, això és: amb jurisdicció sobre un terme. En el decurs dels anys la titularitat canvià de mans diverses vegades. En foren amos famílies prou significades com els Berga, Portella, Fenollet, Pinós, Meca-Caçador, i Boatella, entre altres. En algun període també havia pertangut a la corona.
Retornem al Pla del Castell, però no continuem pel PR, sinó que anem poc més enllà fins la Casa del Castell.

Casa del Castell de Roset (987m)
Ruïnes d’una masoveria del segle XVIII. Pel costat ponentí de la casa surt un corriol, poc definit que seguim (W). A la primera bifurcació anem a la dreta (W) encarant-nos al cingle de Tastanós, per desprès començar a pujar en fortíssim pendent però separats del peu de la paret (SW). El camí és fressat i fitat.
Prou més amunt, quan sembla continuar recte, ens cal anar a la dreta. Quan ens apropem a la paret, fent una marrada per salvant una graonada, ja hem guanyat pràcticament el coll.

Plana del Castell (1234m)
Així surt anomenada tant al mapa topogràfic com a l’excursionista, tot i quedar prou allunyat del castell, aquesta collada entre la Roca de la Gotzera i el Cap de Tastanós. Una fita ens senyala un corriol que seguim (S), primer per l’obaga per enfilar-nos ben aviat al llom rocallós fins al fil del cingle.

Roca de la Gotzera (1280m)
És una balconada sobre el Berguedà i molt més enllà; bon mirador del Catllaràs, la Serra de Picancel, la vall del Merdançol i amb l’embassament de la Baells als peus, la Serra de Queralt, els Rasos de Peguera, la Serra d’Ensija, el Pedraforca, el Cadí i el Moixeró. Vers el nord la panoràmica queda retallada pel Tastanós i el Sobrepuny. Però podem atalaiar fins als cingles d’Aiats, el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat.
Als cingles que ens envolten hi nien rapinyaires i és fàcil observar-ne estols.
Tornem a la Plana i continuem (W) fins a un collet.

Collet de la Plana del Castell (1259m)
Sortim a un camí senyalitzat per on discorre el PR C-199, Sender de la Nou, que s’adreça al Sobrepuny. El seguim a mà dreta fent un gir de 90º (N). Clavats al terra hi veiem alguns caps de biga. Són fites de terme. Aquest tram i fins la collada de Pasquals és termenal entre Vilada i la Nou de Berguedà. Poc més amunt trobem un camí a mà dreta. El seguim en fort pendent per enfilar-nos al Cap de Tatasnós, per una estreta lleixa, protegida a la part més delicada per una cadena. El pas no és difícil, però força exposat i ens cal mirar bé on posem els peus.

Cap de Tastanós (1347m)
Tot i ser més alt no guanyem perspectiva respecte a la que gaudíem des de la Roca de la Gotzera, excepte cap a la Nou. Si continuéssim progressant per l’allargassada carena vers el N, trobaríem l’Esquena de l’Ase, on el crestall ja és més afilat. Ens caldria grimpar i desgrimpar-lo per accedir al punt més alt: el Cap de la Canal Closa.
Retornem al camí principal i el seguim (N) al peu dels cingles ponentins de l’Esquena de l’Ase i el Cap de la Canal Closa, per la baga de Casadesús.

Collada de Pasquals (1215m)
Entre el Serrat de Picamill i el Cap de la Canal Closa. Hi arriba una pista que travessa les Collades, sota el Sobrepuny i baixa fins prop del pas de l’Escalell, a Sant Romà de la Clusa. El PR segueix aquesta pista, a l’esquerra. Però nosaltres la prenem de baixada, a mà dreta (ENE).
Creuem una torrentera. És una de les que nodreixen la font de l’Arç. Baixem (SE) a passar pel Grau de Dalt i continuem (E), deixant a mà esquerra el Camí de la Garriga, que s’enfila a les Collades de Picamill, un del itineraris habituals al Sobrepuny. Poc més enllà atenyem una ampla feixa a mà dreta, amb una cleda i una bassa. És el Camp Gran d’Espinagais que creuem (S). A l’altre cap surt un antic camí, poc fressat però fàcil de seguir, pel que baixem fins al que resta del mas d’Espinagais.

Espinagais (1041m)
O Espinagalls. Ruïnes d’un gran mas amb un edifici principal, coberts i era a la part de ponent. Baixem (NE) pel que deuria ser l’antic camí d’accés al mas, fins a sortir a la continuació del Camí de la Garriga que prenem a mà dreta. Seguim senyals de pintura blanca.
Bona estona més avall sortim sobre una pista que prenem a mà dreta, deixant-la al cap d’uns seixanta metres per reprendre el camí a l’esquerra. Aviat retrobem la collada de Roset on desfem el camí de l’anada.Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF


Powered by Wikiloc

Roca de la Gotzera i Cap de Tastanós