La Mola per camins penjats

De Can Robert a Sant Llorenç del Munt per la Roca Petanta, la Canal dels Micos i el mal pas de superior de Can Pobla. Retorn pel Torrent del Rajant

Distància 8,1 km
Desnivell acumulat 579 m
Nivell de dificultat difícil
Data 21 de gener de 2014
Cartografia Editorial Alpina. Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1:25000)

N’hi ha tants de camins per la Mola! I un bon grapat d’encinglerats, penjats sobre l’estimball.
La idea d’aquest itinerari l’hem tret del molt recomanable bloc Engarrista i la pujada seguint la ressenya d’en Jordi, Grimpant per la Mola. Entre tanta xavalla que corre per la xarxa, son d’agrair ressenyes tan curosament explicades i documentades com aquestes.
Passos exposats, grimpades sovintejades i, per reblar-ho, descens per un barranc, fan que aquesta sigui una ruta que exigeix experiència, bona condició física i ambiental. Si es donen aquestes condicions, gaudireu molt realitzant-la.

Accés. A Matadepera seguim les indicacions per pujar a Can Marcet i Cavall Bernat i, a partir d’aquí, Can Robert. Ja pràcticament fora de la urbanització, al carrer de Boixaderes, prenem una pista de terra fins a l’aparcament de Can Robert.

Can Robert (630 m). Seguim, fent alguna drecera, la pista vers W. Un cop passat el torrent de Can Garrigosa seguim, a la dreta vers el N, la pista que mena a aquest mas. Hi passem per davant (deixant-lo a mà dreta) i continuem pista encara cap el N fins que, desprès d’un marcat revol a la dreta, unes fites ens indiquen l’inici d’un corriol.

Corriol (680 m). Seguim per entremig del bosc un marcat corriol que, en moderat pendent s’enfila per un llom fins al peu del Morralet de la Mare de Déu. L’esquivem grimpant per l’esquerra.

Morralet de la Mare de Déu (830 m). Progressem per camí ben fressat pel marge dret hidrològic de la Canal de l’Abella. Aviat albirem l’esvelt morro de la Roca Petanta i atenyem el primer contrafort que esquivem per la dreta (E) (1). Tot seguit deixem el camí (2) a l’alçada d’una canal arbrada a mà esquerra per on grimpem fins al llom, ajudant-nos-hi d’arrels i soques.

Roca Petanta (912 m). Al peu de la Roca Petanta voregem la paret per la dreta (E) enfilant-nos a una lleixa, tant marcada com estreta, amb considerable estimball, fins a passar per darrera un clap de vegetació, després del qual s’eixampla progressivament fent menys delicat el tram. Passem sota una alzina fermament arrelada al rocam i al peu d’algunes vies d’escalada.

Balmes de Sescorts (937 m). També conegudes com els Estables. És un conjunt de set cavitats que havien servit per guardar bestiar.
Per camí ben fressat revoltem la capçalera de la Canal de l’Abella fins atènyer, vora el Morral del Drac, el camí que ve del Coll d’Eres.

Morral del Drac (965 m) (3). Vers el S prenem el camí que puja a la Mola, però el deixem aviat per un corriol a l’esquerra (senyalitzat amb una fita) en direcció a la Canal dels Micos.

Canal dels Micos (990 m) Grimpem cap a la Cova dels Boixos (o de la Canal dels Boixos) que travessem. A l’altre cap uns esglaons metàl·lics i alguna alzina ens ajuden a superar un tram vertical. Desprès ens entaforem en una estreta escletxa d’on sortim amb l’ajuda de més esglaons i arrels.
Atenyem una replà on retrobem el camí de la Mola i on gaudim d’una bona perspectiva de la Canal de l’Abella i bona part del que hem fet fins aquí. Prenem el camí a mà dreta, de baixada, i en un revolt l’abandonem per un corriol a mà esquerra que marxa per una lleixa a mitja alçada del cingle.

Balma de la Llosa (1030 m). Una gran llosa despresa, permet el pas per una estreta escletxa. A l’altre cap continuem progressant per la lleixa, protegits de l’estimball per la vegetació.
Arribem a un punt on una canal (4) s’enfila per l’esquerra. A la roca hi ha pintats un 3 i una fletxa de color blau. El camí més evident continua cap a una exposada llesca rocallosa. Aquest camí mena al sector d’escalada dels Melindros. Nosaltres però baixem mà dreta, perdent uns metres per camí poc evident, fins a localitzar les cadenes de protegeixen el mal pas.

Mal pas (superior) de Can Pobla (990 m). És una estreta i exposada lleixa horitzontal quin pas s’ha protegit amb un sòlid passamà de cadenes (5). Continuem per la lleixa, revoltem en sentit antihorari la Miranda dels Cavalls i, per una canal arbrada entre la Miranda i el Salt dels Cavalls (6), ens enfilem al fil del cingle.
Davallem uns metres fins al Coll dels Cavalls i grimpem (ajudats per arrels) per l’altre costat fins a sortir al camí planer i evident que ens mena al monestir.

Sant Llorenç del Munt (1103 m). Desprès de l’obligada parada per gaudir de la magnífica panoràmica que s’albira des del cim i reposar forces, baixem per l’amable Camí dels Monjos.
L’abandonem per un corriol ben fressat a mà dreta i anem a passar (W) pel costat de la Foradada de Can Pobla, una roca amb forma de bolet.

Foradada de Can Pobla (945 m). Continuem baixant vers W. Rebutgem una pista a mà esquerra i al cap de poc, ja ben a prop de Can Pobla, ens plantem sobre una cruïlla de pistes on seguim 90 metres a mà dreta (N) el ramal inferior. L’abandonem per fer drecera a mà esquerra fins a sobre el pont que salva el Torrent del Rajant.

Torrent del Rajant (810 m). Comencem a baixar-lo des del mateix ull del pont. Hi ha sis salts d’entre 2 i 20 metres equipats amb ancoratges per a repelar-los. Alguns es poden desgrimpar. També hi ha trams equipats per a fer-lo en sentit ascendent. Podem obtenir-ne la topografia en aquesta pàgina de barranquismo.net
Sortim del barranc a l’alçada del carrer del Rajant, que prenem a mà dreta fins al carrer de la Carossa i el de les Boixaderes, per on hem accedit a Can Robert.

  • (1)  A la cara de migdia del contrafort hi ha una canal que havia estat equipada amb una cadena.
  • (2)  El camí segueix i, pel que hem llegit, és una alternativa al delicat pas per la lleixa de la Roca Petanta.
  • (3)  La llegenda del Drac de Sant Llorenç situa el cau de la bèstia a la propera Cova de Santa Agnès.
  • (4)  Canal del Malpàs o dels Melindros, segons quina ressenya es consulti.
  • (5)  S’anomena “superior” per diferenciar-lo del camí paral·lel que passa a més baixa cota. El tram equipat havia sigut més llarg (cadenes dels Melindros). Unia el camí inferior amb el superior i prosseguia fins la carena.
  • (6) Seguint la llegenda del Drac de Sant Llorenç, és on van esbalçar-se els cavalls dels almogàvers en la seva primera escomesa contra la fera.




Documentant la ressenya he trobat aquest vídeo de jamMADTEAM, excel·lentment editat, que explica el mateix itinerari:

Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Itineraris relacionats:

3 pensaments sobre “La Mola per camins penjats

  1. Retroenllaç: La Mola | Senderisme

Deixa un comentari