El Barranc de Lloret

Barrancs de Lloret, del Pegunter, d’Orió, de Barretes, Coll de Lloret, mas d’en Cansalader

Distància 12,3 km
Desnivell acumulat 955 m
Nivell de dificultat difícil
Data 6 de maig de 2015
Cartografia Editorial Piolet. El Port-sud (1:30000)

Un dels millors itineraris que podem fer pels Ports. El Barranc de Lloret i els seus tributaris del Pegunter, d’Orió i de Barretes, son abruptes, feréstecs i solitaris. Envoltats d’alts espadats, solcats per pregones gorges, curulls de balmes i formacions geològiques capricioses. El pi i el boix creixen arreu, especialment a les fondalades. Allí, en les raconades més frescals, on la solitud i salvatgia de l’entorn son abassegadores, s’hi arreceren estols d’ocells delectant-nos amb la seva cantarella.
Gaudir d’aquest entorn no és fàcil. És tant impressionant com exigent. Un continu puja i baixa trencacames. Les senderes poc definides i l’exuberant sotabosc s’encarrega d’amagar-les. Per manca de referències i cobertura, el mapa i el GPS ens ajuden relativament. La premissa és l’atenció als senyals vermells i fites que ens guien tot el camí. Si portem massa estona sense veure’n, és que anem errats.
Si no som molt bons caminadors, ens caldrà fer-lo quan el dia allarga. I en qualsevol cas sense amenaça de temporal: haurem de travessar i seguir la llera dels barrancs en diversos punts.
Ara be: l’esforç es veurà recompensat amb escreix.
En un terreny tant trencat i amb tants elements destacables, una ressenya detallada és impossible, per això ens limitarem a descriure l’itinerari a grans trets, reflectint allò més fonamental.

Accés
Per la TV-3421 de Roquetes a La Sénia, entre els punts quilomètrics 18 i 19, al Pla de la Torta, poc abans del Mas de Barberans, prenem a mà dreta una pista enquitranada indicada com a ‘Barranc de Lloret’. La seguim durant sis quilòmetres i escaig fins al disseminat de Lloret, on queda tallada per la reixa d’accés a un mas. Aparquem el vehicle en un espai que hi ha just abans.

Disseminat de Lloret (295m)
Prenem una pista paral·lela al barranc fins a creuar-lo per un pontarró. Deixem a mà dreta la sendera de la Cova Pintada i continuem per una paral·lela al barranc (W) ara pel marge esquerre.
Indicació pintada en una pedra ‘Pla de la Torta-Racó del Moro’ (1) i més endavant una altra del Parc ens fa saber que som als Bufadors de Lloret (2).
Bifurcació, deixem el ramal de l’esquerra que continua cap el Racó del Moro i enfilem per la dreta el Barranc del Pegunter, en fort pendent (NW).
Nova bifurcació indicada amb una placa metàl·lica. Obviem el ramal de l’esquerra, també en direcció al Racó del Moro (3). Anem a la dreta i aviat passem prop de la Cova (balma) del Pegunter. Nova indicació pintada a la pedra ‘als Pallers’.
Bon tros més amunt fem una gran marrada apartant-nos del barranc. Creuem una tartera amb una gran figuera al bell mig i flanquegem tot introduint-nos de nou al barranc.
Atenyem l’Escarrissó de Borosa (4), de dos trams, i continuem amunt fins al coll.

Coll dels Morralets (805m)(5)
Podem albirar-hi el cim del Caro. Indicació a la pedra de la sendera que, per la dreta, puja al Coll de Pallers per la Cova Ebre (6). Anem a l’esquerra, girant 180º (S) guiats per una difuminada indicació a ‘Coll de Lloret’.
Flanquegem el marge dret de l’embut de la canal i revoltem 90º (W) anant a buscar el fil del cingle sobre el Racó del Moro, planerament. Sota una balma hi localitzem una font d’aigua entollada.

Collet de la Roca Blanca (850m)
Punt més alt de l’itinerari que ens introdueix al Barranc d’Orió. A partir d’aquí l’abruptesa i les dificultats per seguir la sendera augmenten.
Comencem davallant fortíssim pel marge esquerre, preludi del que trobarem durant bona estona: continues pujades i baixades, algunes prou exigents.
El camí transcorre a mitja alçada del barranc, al fons del qual s’hi ha obert una profunda gorja, de forma que sovint transitem ran de cingles altíssims. Anem salvant els replecs i barranquets laterals fins atènyer la llera principal, on desfem el camí pel marge dret (7). Al fons del darrer replec hi podem albirar un pont natural.

Pont natural d’Orió (780m)
Obert al bell mig d’un barraquet tributari del d’Orio, té un ull considerable que s’aprecia millor de lluny.
Continuant camí ben aviat entrem al Barranc de Barretes, encara més tancat que el d’Orió. Pel marge esquerre davallem fins a la llera i la seguim salvant i saltant els blocs que s’hi amunteguen. Aviat trobem l’escarrissó pel que baixem un tram considerablement vertical. Guanyem alçària pel marge dret i, travessant els Planets d’Orió, atenyem la pista de la Vall (8).

Pista de la Vall (690m)
Comunica la Vall amb el barranc de Lloret. El coll és poc més amunt a mà dreta.
La prenem a l’esquerra, en baixada. Passem pel costat d’un gran clos per a cabres salvatges i prop de la Cova de l’Hospital. A l’altre vessant atrau la nostra mirada el grans panys de paret de la Roca del Migdia. Ara podem resseguir part del camí que hem fet a l’anada.
La pista acaba al Coll Ventós on continuem per una sendera molt neta fins a prop d’una bassa i de la Font dels Divendres, on seguim la pista del camí del Mas d’en Cansalader fins a la reixa d’accés al mas, on hem iniciat la ruta.

  • (1) Arreu dels Ports trobem indicacions com aquesta que son d’agrair, allí on la retolació ‘oficial’ no arriba. Moltes signades com a C.S. (Caminant Solitari).
  • (2) Surgència de cabal irregular i estacional. En època de pluges l’aigua hi borbolla.
  • (3) Per anar-hi, millor aquesta sendera que la de baix.
  • (4) En la parla dels Ports un ‘escarrissó’ era un tronc de pi amb les rames tallades a un pam. Es recolzava a la pedra i servia d’escala per salvar desnivells. Actualment els troncs s’han substituït per rústiques escales de fusta.
  • (5) En la parla dels Ports i altres contrades, morral o morralet és una agulla pètria.
  • (6) El mapa també indica una sendera que baixa a la Cova Pintada, però nosaltres no l’hem sabut localitzar.
  • (7) Allí ha d’haver-hi el bassi de la font del Romiguer, que no hem localitzat.
  • (8) Tot aquest sector fins al mas d’en Cansalader és terreny de pastura de bous braus. Prudència!




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF