Lo Coscollet (Torre d’Aubenç)

per les Masies de Nargó i el Tossal del Faig amb retorn per la Serra d’Aubàs

Distància 18,33 km
Desnivell acumulat 1162m
Nivell de dificultat mitjana
Data 23 de gener de 2011
Cartografia Editorial Alpina. Muntanya d’Alinya. Serra d’Aubenç i Serra del Turp (1:25000)
La paret nord de lo Coscollet
La paret nord de lo Coscollet

Al nord d’Olinana, al marge dret del Segre, s’alça la Serra d’Aubenç. Per migdia i sobretot per llevant, imponents cingleres cauen a plom sobre el pantà d’Oliana. Lo Coscollet, altrament conegut com Torre d’Aubenç, és el punt culminant. Al seus peus, la Roca Alta presenta un cingle amb una caiguda vertical de quatre-cents. En poc espai, entre els punts més enlairats i el riu hi ha un desnivell de més de mil metres, tallats per successives lleixes o feixans. En canvi pel nord i per ponent és més amorosida.

Per accedir-hi ha diverses rutes habituals: Per ponent, des de Gavarra, pel Pla de Tolustre i la Collada d’Aubenç. Per garbí, des de Cortiuda, pel Coll de Creus i la Casa d’Aubenç. Pel nord, des de les Masies de Nargó, per la Serra d’Aubàs (és la que hem seguit a la tornada). També per migdia, per Santpou i la Canal de la Jaça. És la menys fàcil doncs el pendent de la canal és considerable.

Per a l’anada n’hem escollit una menys habitual que, partint de les Masies s’enfila a lo Coscollet seguint el fil de les cingleres dels feixans llevantins que ens aporten unes vistes impagables. No és pas difícil, però tenint en compte la llargària, el desnivell superior als mil metres i que el camí d’anada no és senyalitzat, poc fressat i força emboscat, l’hem considerat de dificultat mitjana.

Accés. Arribem a les Masies de Nargó, petit nucli del terme de Coll de Nargó, per l’L-511 entre aquest poble i Isona. Pocs i reduïts espais per aparcament.

Masies de Nargó (605 m). Baixem a creuar el Torrent de les Masies per un pontarró. Al marge dret la pista és pavimentada. La deixem desprès de la pujada per prendre’n una a mà dreta tot passant per davant la casa de cal Grill i continuem per un camí pel marge dret del torrent. Pocs metres més enllà l’abandonem per prendre un corriol a mà esquerra (estaca indicant direcció al Vilar i Maçana) que s’enfila vers xaloc (SE), per uns costers (pins i roures escadussers) amb signes evidents d’un antic incendi. Camí fressat senyalitzat per algunes fites i pintura groga. Pendent moderat però sostingut fins la carena. Quan creuem la segona torrentera virem a garbí (SO). Divisem un coll a mà esquerra, però nosaltres n’encarem un altre no tant evident a mà dreta.

Collada del Roure (869 m, 38’). Ruïnes d’un antic corral. Continuem encara vers garbí per camí planer. Ben aviat trobem una cruïlla en T. Deixem el camí pel que veníem, que baixa a la casa de Maçana, per enfilar-nos per un a mà dreta al llom de la carena que seguim vers migdia. Poc més enllà abastem unes feixes ermes als peus d’un mas rònec on hi arriba un camí carreter procedent de les Masies.

Vilar de l’Oliva[1] (ruïnes) (906 m, 50’). A partir d’aquí el camí es complica. Continuarem per corriols sovint poc definits i envaïts de malesa. Cap senyal, solament algunes fites molt de tant en tant. Però la ruta resulta evident: vers migdia podem albirar l’alterosa cinglera sobre el Feixà de Maçana. El nostre camí ens farà passar pel fil del cingle i adreçar-nos al turó que veiem al fons, en la mateixa direcció, i que no és altre que el Tosserol o Tossal del Faig. En cas de dubte continuarem sempre que la prudència ens ho aconselli ben propers a l’estimball dons, si ens desviem a la dreta, la marxa resulta penosa entremig d’un sotabosc espès.

Pendent moderat però sostingut en un tram que ens procura unes vistes impagables ran de l’estimball. Albirem a mà dreta el nucli d’Aubàs i trobem una pista que arriba a poc metres del camí. A mesura que guanyem alçària podem anar albirant els cimals de la zona: Serra de Carreu, Boumort, Turp, Pedró dels Quatre Batlles, Cadí,… Superat el tram de cinglera abastem un collet al punt que el mapa senyala com Grauet de Cerdanyola. Un camí molt ben fressat marxa a mà esquerra per sota, a llevant de la carena, però desconeixem on mena. Nosaltres continuem per la dreta, encara vers migdia, per un corriol poc evident sense deixar el llom carener, amb pendent més fort, fins abastar una divisió de la carena: un llarg esperó vers llevant cau abruptament sobre el Feixà de Coll que dóna pas al Barranc de la Mare de Déu.

Cataplà (1.390 m, 2h 35’). Davant nostre, vers migdia, s’alça el Tossal del Faig que ens mostra una abrupte i rocallosa paret nord, clapejada d’arbrat. Divisió de camins: Ens cal rebutjar altra volta el camí més evident deixant a mà esquerra un corriol que revolta la capçalera del Barranc de la Mare de Déu i que, pel Feixà Ramader (als peus del Tossal del Faig), mena al Pla de Gramenero i al Corral de Remolins[2]. Continuem pel llom de la carena, per la dreta, en fort pendent. Primer vers garbí (SO) i desprès vers migdia. Seguint sempre per la carena abastem el Tossal del Faig.

Tossal del Faig, o Tosserol (1.556 m, 3h). Com el seu nom indica és un cim planer que contrasta amb l’abruptesa de les cares nord i llevantina. Vers migdia, entre l’arbrat, treu el cap lo Coscollet. Hi arriba una pista que seguim uns 350 metres i que abandonem[3] per un corriol a l’esquerra, passat un revolt. El camí, ben fressat i planer, ens mena altre cop a passar ran de la cinglera que anem deixant a mà esquerra mentre podem albirar la magnífica i vertical cara nord del Coscollet, el seu cim coronat per un piló amb vèrtex geodèsic i la Roca Alta. Per arribar-hi però ens cal fer una bona marrada per salvar el Barranc de Correrola i la Canal dels Avets. Per la dreta puja la pista que hem deixat abans i que ara reprenem i seguim fins al cim.

Lo Coscollet o Torre d’Aubenç (1.610 m, 3h 45’). Piló amb vèrtex geodèsic, caseta de guaita forestal i repetidors dels bombers. Bústia amb llibre de visites i vasta panoràmica de 360º.

Retornem sobre els nostres passos per la pista fins uns metres abans de on l’hem pres a la pujada. La deixem[4] per un corriol a l’esquerra, poc evident al principi, però que va definint-se dins l’obaga de pineda. Senyals de pintura groga.  Anem baixant fins que el corriol ens deixa de nou sobre la pista que ara reprenem a mà dreta[5]. Senyals de pintura grocs i blaus del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra que ja no deixarem fins a retornar a les Masies.

Pocs metres més enllà trobem una cruïlla en Y. El ramal de la dreta (en el sentit de la marxa) ens retornaria al Coscollet i al Tossal del Faig. Prenem el de l’esquerra. La pista baixa en llaçades descrivint una marcada Z per salvar el pendent. Al següent revolt, nova cruïlla: el ramal de l’esquerra mena al Pla de Tolustre (o Talustre) des de on podríem baixar a Gavarra. Seguint els senyals de pintura prenem el de la dreta.

Desprès d’una forta llaçada per salvar el Torrent dels Faigs (o del Felip), on hi ha una bona fageda, l’abandonem per un corriol a l’esquerra. La retrobem molt més avall, a les envistes d’Aubàs. Podem seguir-la a mà dreta fins Aubàs i les Masies o, guiant-nos pels senyals de pintura (que en aquest tram son força escadussers) revoltar per l’esquerra el Tossal de Cal Felip per una altra força precària, fins al mas de l’Oliva, als peus del Castellàs (o Castellassos) una gran mola rocallosa ben evident i alterosa on la retrobem de nou.

Arribem a les primeres cases de les Masies un cop passat el dipòsit d’aigües, deixem la pista i baixem per un camí entre les cases, amb trams esglaonats, fins abastar la carretera d’accés i el punt de partida (6h 15’).


[1] Erròniament, el mapa topogràfic de l’ICC senyala aquest mas com Maçana. Trobem força discrepàncies toponímiques entre els mapes de l’Alpina i el topogràfic (1:5000) de l’ICC. Però en aquest cas és evident que l’error és al topogràfic.
[2] Per aquest camí també podem abastar lo Coscollet, revoltant per sota el Tossal del Faig, però faríem marrada. Un ramal d’aquest camí mena per un mal viarany a les ruïnes de la casa i collada del Coll i més enllà a la de Maçana pel feixà que porta el seu nom.
[3] Podríem continuar per la pista per arribar al cim, però faríem marrada.
[4] Si no trobem el corriol, podem continuar perfectament per la pista que ens menarà al mateix punt sense gaire marrada.

[5] Per l’esquerra mena a la casa d’Aubenç.



Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

Deixa un comentari