Serra de l’Obac. Sot de Mata-rodona

De l’Alzina del Sal·lari al Turó del Mal Pas per la Cort Fosca i el Turó del Pujol. Retorn per l’Era dels Enrics i els Graons de Mura

Distància 11,5 km
Desnivell acumulat 776 m
Nivell de dificultat moderat
Data 18 de desembre de 2015
Cartografia Editorial Alpina. Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1:25000)

El Sot de Mata-rodona és la clotada delimitada per les carenes del Coll de Boix a llevant, de la Màquina de Tren a ponent, de l’Era dels Enrics al nord i de la Cort Fosca a migdia. El nom li ve del mas homònim proper. L’itinerari circumda el sot per aquests careners i s’enfila a alguns dels seus cims.
Si be tant el Turó del Mal Pas com la cova de la Cort Fosca i l’Hospital de Sang son prou visitats, el sot és poc concorregut. Fou, per a mi, un itinerari de descoberta del que m’han quedat pendents un parell de dubtes, l’accés al Turó del Pujol i a la Màquina de Tren que hauré de resoldre en una propera visita.
Malgrat aquestes excepcions però, els camins si be no son senyalitzats, son en general ben fressats i fàcils de seguir. Això sí, com arreu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, coincideixen amb molts altres, pel que cal estar ben atent a seguir el correcte.

Accés
L’ampli aparcament de l’Alzina del Sal·lari és en un tancat revolt entre els punts quilomètrics 11 i 12 de la BV-1221 entre Matadepera i Talamanca.

Alzina del Sal·lari (720m)
O Alzina del Salari. Punt de partida de nombrosos itineraris per la Serra de l’Obac. El nom ve d’una alzina monumental morta el 1985, més gran encara que la Bonica o del Vent. Hi ha dues teories sobre el nom: la que l’atribueix al cognom d’un piler que hi tenia la barraca i la que ho fa al lloc on els amos de mas de la Barata pagaven el salari als boscaters.
Just a l’entrada de l’aparcament, pel costat dels penells de mapes, prenem un ampli sender que s’enfila (NW) pel Sot de la Teula. Després d’un tram empedrat sortim a la pista que també puja de l’Alzina, just al punt on es bifurca en Y. Retornarem pel ramal de la dreta. Seguim un centenar de metres el de l’esquerra i el deixem per una drecera també a mà esquerra. Més amunt retrobem la pista, la creuem i continuem pujant (W). A la bifurcació tornem anar a l’esquerra (per la dreta sortiríem també a la carena).
A la carena atenyem el GR 5 i el seguim dos-cents metres a mà dreta (N). El deixem per un camí a l’esquerra, que baixa a trobar una pista que creuem al Coll de la Cort Fosca.
Deixem a mà dreta dos corriols. Si no volem passar per la Cort Fosca i l’Hospital de Sang podem prendre’ls: s’ajunten més avall i menen al Collet del Sentinella.
Ens enfilem al Turó de la Cort Fosca i en davallem per l’altre cap. Atenyem el camí que mena a la Cort Fosca pel peu del turó i el seguim a mà dreta, baixant poc més enllà per una canal i camí fressat i esglaonat.

Cort Fosca de Mata-rodona i Hospital de Sang (540m)
La cova de la Cort Fosca té una llargària de 125m dels que en podem seguir fàcilment 20 fins a una pica que recull l’aigua d’uns degotalls d’estalactites. Podeu saber-ne més a Espeleoindex. Se la coneix com la font del Rossinyol, en honor del seu constructor, en Valentí “Tinet” Rossinyol que, juntament amb altres s’hi va emboscar durant la Guerra Civil. En Tinet fou un conegut muntanyenc que va obrar altres indrets del parc com la balma del Racó Gran de Mata-rodona, o del Tinet, el Quarto de Reixa i les fonts de la Pola i dels Traginers.
Pocs metres més enllà hi ha l’Hospital de Sang, un esvoranc triangular, obrat, que travessa el rocam. El nom li ve peu l’ús que se’n va fer durant les guerres carlines.
Travessem l’Hospital i, a l’altre cap, prenem un camí que baixa fort creuar la torrentera on virem 90º a l’esquerra, en pujada. Deixem a mà esquerra un corriol que puja de la pista de Mata-rodona i continuem fins al coll.

Collet del Sentinella (725m)
Estret coll al peu de la roca coneguda com el Sentinella o Turó del Roure Llarg (pel nom del torrent que hi té capçalera). Per la dreta hi conflueix el camí del Coll de la Cort Fosca i per la mateixa banda en surt un corriol (N) que baixa a la pista de Mata-rodona, al punt on creua el Torrent del Roure Llarg, que podem prendre si no ens interessa pujar al Castellot.
Des del mateix coll podem crestejar fins al Turó del Pujol (o turó Llargarut), però és un itinerari amb trams força exposats (1).
Travessem el coll i perdem uns metres. Prenem un corriol a mà esquerra que flanqueja (W) per vessant nord del turó fins a un ampli coll entre aquest i el Castellot del Roure Llarg (o Turó de la Balma de les Orenetes)
Un corriol ben definit ens deixa al peu d’una canal estreta, rosta i embardissada per on accedim al cim.

  • (1) Vaig seguir uns metres per la cresta però, en veure’n la dificultat i no trobar cap rastre evident, vaig pensar que no anava per bon camí. Vaig retrocedir per anar a buscar el camí que flanqueja el turó pel vessant nord, creient que hi trobaria l’accés. Tampoc va ser així tot i que, vist de lluny, sembla més factible escometre el cim per l’extrem ponentí que pel llevantí.

Castellot del Roure Llarg (718m)
Conegut també pel nom de Turó de la Balma de les Orenetes.
Retornem per la mateixa canal d’accés i de nou al coll prenem un camí a l’esquerra (dreta si no hem pujat al Castellot) que baixa (N) a buscar la pista de Mata-rodona. És un tram obac on cal estar atent per no perdre el camí. Algunes fites ens hi ajuden.
Prenem la pista a mà dreta, en baixada. Podem albirar davant nostre l’esvelta figura de la Màquina de Tren i, a l’esquerra, el Turó del Mal Pas.
En una colzada creuem el torrent del Roure Llarg, per la dreta (seguint la llera del torrent) s’incorpora el camí del Collet del Sentinella i a l’esquerra queda la Bassa del Roure Llarg.
Pista amunt, passada una altra colzada, la deixem per una de precària a mà dreta.

Foradada a la Màquina de Tren de Mata-rodona (675m)
Anomenada així per la seva fisonomia i distingir-la de la Roca Mur, a l’altre banda del parc.
Pugem per aquesta antiga pista de desemboscar, cada cop més envaïda per la bosquina, tot revoltant fins al vessant llevantí on una fita ens indica el lloc on enfilar-nos per una de les canals que baixen del feixa al peu del cingle carener. Quan l’atenyem la seguim a l’esquerra fins a la Foradada.
No hi ha camí, si n’hi havia hagut, s’ha perdut. Tant solament rastres de pas, tal vegada del porc. La progressió es fa penosa per un terreny molt rost envaït pel sota-bosc.
La Foradada és prou gran: uns cinc metres d’alçària per tres d’amplada. Pel vessant ponentí hi arriba el corriol carener que parteix del camí del Mal Pas. Pel llevantí unes fites assenyalen una canal a l’esquerra de l’esvoranc, que separa la “màquina” dels “vagons”. Probablement per aquí pugui accedir-se a la Balma de les Orenetes dons pel vessant llevantí no sembla pas factible.
Baixem per aquesta altra canal on hi localitzem alguna fita i arbust esporgat. Però igualment sense cap mena de camí definit, acabem fent el senglar, barallant-nos amb el sota-bosc (2).
Retornem a la pista de Mata-rodona on, passat un revolt de quasi 180º, una fita a mà dreta assenyala un corriol que s’enfila per aquest costat.
El camí, prou fressat, sembla bifurcar-se abans de creuar una torrentera per ramals que no menen enlloc. Cal baixar a creuar la llera ensotada del torrent i seguir camí per l’altre cap on, en fort pendent, anem guanyant la falda del Turó del Mal Pas.
Apartada uns metres a la dreta del camí, hi ha la Cova del Turó del Mal Pas. Té un recorregut de 67 metres però, just després de l’ampla boca, cal superar una llarga gatera. Si va localitzar un crani de tipus cromanyoid, algunes restes de ceràmica i estris de sílex i os. Per saber-ne més visiteu Espeleoindex. Poc més enllà hi ha l’Agulla del Mal Pas.
Aviat atenyem el camí travesser que prenem a l’esquerra, revoltant en el sentit de les busques la falda del Turó del Mal Pas. Deixem el camí a Puigdoure per un altre a mà dreta que ens enfila per l’esperó meridional (fites) al cim, on solament cal superar un curt i fàcil tram de grimpada.

  • (2) El camí més factible per accedir a la Foradada i la Màquina de Tren deu ser el que hi mena pel carener, que parteix del que va entre el Mas Pas i l’Era dels Enrics. L’he seguit un bon tram i és de bon fer.

Per baix, perla pista de desemboscar, just passades les ruïnes del corralot de Mata-rodona, he vist un corriol prou fressat, senyalat amb una fita, que s’encara al “morro” de la Màquina de Tren. No l’he seguit perquè la ressenya que portava m’indicava l’accés per una canal més enllà. Si és millor camí per accedir al cim i si enllaça amb el carener, caldrà comprovar-ho en una propera visita.

Turó del Mal Pas de Puigdoure (755m)
De mals passos n’hi ha uns quants al parc. Flanquegen la mola conglomerada amb més o menys timba. El de Puigdoure no és pas gaire exposat. El turó és un tossal pelat, allargassat de nord a sud, amb bona panoràmica vers tots els punts excepte sol ixent.
Retornem sobre els nostres passos i, passada la cruïlla de la cova, continuem el flanquejant pel vessant llevantí fins al Collet del Mal Pas on, prenent a mà esquerra el corriol que baixa al Sot de l’Infern, trobem a pocs metres les Tres Pinasses o Pi de les Tres Besses, un arbre monumental.
Del collet continuem (SE) per camí ben fressat, recuperant alçària en suau i mantingut pendent. Primer trobem a mà dreta el camí carener a la Màquina de Tren i més endavant, sobre el tossal de l’Era dels Enrics, el camí als Pins Cargolats.
Encara més endavant, quan el camí fa una colzada de 90º per encarar el coll de Boix, podem prendre a mà dreta un corriol que careneja fins a prop de les Agulles de Mata-rodona. És una bona talaia sobre el Sot homònim i per albirar tot l’itinerari que hem fet.
En poca estona més atenyem el Coll de Boix.

Coll de Boix (875m)
Important cruïlla de camins al bell mig de la carena entre la Serra de la Pola i la Serrallonga, on hi conflueixen el del coll d’Estenalles (GR 5), el de Mura, una pista i el que hi puja des de l’Alzina del Sal·lari. Baixem per aquest darrer (SE).
Trobem un tram empedrat, els Graons de Mura: transitem per l’antic camí ral o raló de Mura, que parteix de més avall, al mas i hostal de la Barata, on conflueix amb el de Barcelona a Manresa o camí ral del Daví.
Passat el grau, anem a l’esquerra, per bé que per la dreta faríem drecera. En una colzada deixem a mà esquerra el camí que baixa a la font dels Traginers. Continuem pel marge dret del torrent de la Coma d’en Vila i, al Sot de la Teula, retrobem el camí d’anada que desfem fins la propera Alzina del Sal·lari.




Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF