Pala del Teller

des de la Torre de Tamúrcia per lo Portús

La Terreta (Pallars Jussà)

Distància 11,5 km
Desnivell acumulat 1043 m
Nivell de dificultat mitjana
Data 6 de febrer de 2014
Cartografia ICC mapa topogràfic

La Serra de Sant Gervàs (Girvàs en la parla local), és partió de terme entre Tremp (Pallars Jussà) i el Pont de Suert (Alta Ribagorça). De natura calcària, l’abrupte i allargassada cinglera de migdia que li confereix fisonomia, contrasta amb els suaus pendissos septentrionals.
La Pala del Teller n’és el punt culminant (1889 m). L’accés més ràpid i còmode és pel Nord, des d’Adons, però nosaltres hi pujarem per l’abrupte vessant de migdia, travessant la muralla, aparentment infranquejable, per l’únic punt feble: el pas de lo Portús.
Lo Portús és una escletxa de 30 metres de llargària entre parets de 20 metres d’alçària, amb una estreta obertura de 1,30 a 2 metres. Una curiositat natural, producte de l’erosió càrstica, que servia de pas i comptador dels caps de bestiar transhumant per la cabanera entre la Ribagorça i la Noguera, per la Pleta Verda, a la Serra de Castellet i el Coll d’Ares al Montsec. Part d’aquest itinerari transcorre per l’anomenat Serrat de la Cabanera.
El camí, entre la Torre de Tamúrcia i lo Portús és senyalitzat (pintura groga) i fitat. Però nosaltres farem algunes variacions tant per fer drecera com per no repetir exactament l’itinerari d’anada a la tornada. El tram carener difereix força de la ruta habitual (1).
El camí, exempt de grimpades i passos aeris, és molt costerut amb un apreciable desnivell acumulat.

Accés. Passat Areny de Noguera per la N-230 prenem a mà dreta una carretera asfaltada que, en 7,5 km, ens mena a la Torre de Tamúrcia. Continuem mig quilòmetre per la pista de terra a Espluga de Serra, fins a una cruïlla on podem deixar el vehicle.

Pista a Espluga de Serra (1055 m)
Vers l’E la pista continua cap a l’Espluga de Serra. A l’esquerra, vers l’ENE, un ramal baixa al Barranc de Miralles. Entremig, un ampli camí (pel que retornarem) dóna accés a unes feixes de conrreu.
Baixem pel ramal fins a creuar a gual el Barranc de Miralles (2).

Àrea d’esbarjo i font del Barranc de Miralles (957 m)
A l’altre marge del barranc. Equipada amb taules, fogons i font. Penell informatiu.
Continuem per la pista, ara en pujada, retallant fora de camí un parell de llaçades a l’esquerra.

Camí senyalitzat (1090 m)
Per la dreta puja per unir-se a la pista un corriol senyalitzat (senyals grocs). Seguirem aquests senyals fins al Pas de lo Portús. Continuem cent metres per la pista i l’abandonem a la dreta per un camí que s’enfila pel marge dret del Barranc de Sant Gervàs, entre alzines i algun roure escadusser. Desprès girem 90º a l’esquerra fins atènyer el final de la pista que hem abandonat suara.
Continuem pujant per camí ben fressat fins a l’ermita.

Ermita de Sant Gervàs (1264 m)
Coneguda popularment com Sant Girvàs amb advocació als sants Gervàs i Protàs (3), data del segle XVII. Situada a mitja alçària, al peu del cingles, destaca de lluny per la seva blancor. D’estructura rectangular, campanar de cadireta, amb l’absis pla orientat al nord i capelles als dos costats, la planta té aspecte de creu grega. Al costat hi ha les ruïnes d’un gran caseriu.
Els habitants de la Terreta hi concorren en romiatge cada 19 de juny o el primer diumenge següent.
Flanquejant vers l’E. travessem el Barranc de Sant Gervàs i, en fort pendent, anem a passar-ne un altre de paral·lel fins al llom del Serrat de la Cabanera.

Serrat de la Cabanera (1350 m)
Girem 90º al N i enfilant l’esquenall en fortíssim pendent, per camí poc definit però ben senyalitzat, entre matolls, boixos, alzines i roures esparsos, fins abastar el peu del cingle que resseguim a la dreta (E) més planerament.
Per entremig d’una boixeda i blocs despresos de la muralla, passem pel costat d’algunes balmes. Diverses línies de parabolts assenyalen vies d’escalada.

Lo Portús (1655 m)
L’escletxa resultaria poc evident però, el camí fressat i esporgat i la senyalització fan que no ens passi desapercebuda.
La travessem en pujada. A l’altre costat grimpem ajudats per un esglaó metàl·lic fins a situar-nos a la carena.
El camí continua vers el N i baixa en direcció a Adons. A la dreta en bifurca cap l’Avedoga d’Adons. Nosaltres l’abandonem marxant a l’esquerra vers el W, entremig del matollar, propers al cingle (1). Planerament primer i en pendent entre moderat i fort desprès fins abastar el cim, molt evident en aquesta direcció.
La part alta de la serra conforma un gran peneplà inclinat, decantat al nord, modelat per l’erosió càrstica on hi sovintegen bòfies i rascler.

Pala del Teller (1890 m)
Vèrtex geodèsic i punt culminant de la serra. En condicions normals és un bon mirador del Pirineu central.
Desfem el camí d’anada baixant pel Portús fins al Serrat de la Cabanera on, en lloc de fer un gir de 90º i retornar a l’ermita, continuem, sense camí definit i fort pendent, per l’esquenall del serrat. Esquivem la bosquina prou esclarissada com per permetre el pas.
Al peu del serrat abastem el corriol senyalitzat i el seguim pel marge esquerre del barranc fins a creuar el de Miralles.
Un cop a l’altra riba no anem a buscar la pista per la que hem vingut a l’anada sinó que, seguint els senyals de pintura, prenem un corriol poc definit (rètol indicador a la Torre de Tamúrcia) i ens enfilem en fort pendent vers el S.
El pendent es modera qual el corriol resulta ben definit, vira a W i esdevé un camí carreter entre feixes de conreu.

  • (1)  En trobar-lo molt innivat pugem a la Pala de Teller més propers al cingle, esquivant, com millor podem, la bosquina.
  • (2)  La pista, fins al barranc, sembla transitable, amb cura, per tota mena de vehicles. Però en el nostre cas hi havia neu, glaç i fang.
  • (3)  Patrons dels herniats. Valdrà més que ens hi encomanem perquè el camí que resta a partir d’aquí és un bon tirapit.





Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF

4 pensaments sobre “Pala del Teller

  1. Per diverses fonts tenim notícia que etimològicament, l’Avedoga d’Adons, prové de la forma local (també “la Bedoga”) d’anomenar l’antiga avetosa de l’obaga del cim (Pala de l’Avedoga). Desforestada, resten alguns exemplars testimonials d’avet. La dita popular explica que era el lloc on s’hi amagaven els llops de la contrada i aquesta fou una de les raons de la seva destrucció. Pel que sembla la fusta de la desapareguda avetosa va destinar-se a bigues i cabirons per a moltes de les cases dels pobles veïns. I també una part de les travesses que es van utilitzar en la construcció del tren de la Pobla procedien d’aquí.
    Tanmateix no hem trobat cap referència a l’origen etimològic de la Pala del Teller. Algú el coneix?

  2. Hola Joan;
    Interessant i molt ben documentada aquesta ruta. Voldria saber, això no obstant, el temps que veu tardar en ferla i si és possible escurçar-la una mica amb vehicle turisme. És a dir, es pot anar amb cotxe turisme fins a l’àrea d’esbarjo o fins a l’ermita de Sant Gervàs i, si fos així, quin temps ens estalviaríem? Anem en jovencells (13/15 anys) i voldríem evitar fer una excursió excessivament llarga. Ja veiem que el desnivell és considerable. Gràcies.

    1. Hola Víctor!
      Varem trigar-hi 7h 45′ entre anar i tornar. Sense neu segur que es pot escurçar. Es pot baixar amb cotxe fins a l’àrea d’esbarjo però el dia que vàrem anar-hi hi havia molt glaç i solament va baixar-hi un company amb un tot-terreny. La pista no és massa bona. A l’ermita no s’hi arriba en vehicle però la mateixa pista continua fins més a munt de l’àrea d’esbarjo i t’hi apropa. Però aquest tram està encara en més mal estat de el de baixada.

      1. Moltes gràcies Joan. Ja tenim les coses més clares. Mirarem d’anar-hi un cap de setmana d’aquests, perquè en ple estiu potser tampoc és massa recomanable.

Deixa un comentari