Picancel. De Sant Quirze de Pedret a Vilada.

De Pedret al Pont del Doro per la Covil. Retorn per Sant Miquel de les Canals i Santaeugènia.

Distància 15 km
Desnivell acumulat 1572 m
Nivell de dificultat difícil
Data 7 de maig de 2009
Cartografia Editorial Alpina. Catllaràs-Picancel/Lluçanès (1:25000)

Itinerari exigent per la seva llargària i desnivell acumulat, que travessa dues vegades la Serra de Picancel per les feréstegues Canals de Sant Miquel. A banda d’això, no té altres dificultats i transita per corriols ben fressats, amb un bon tram de pista a la tornada.
Començarem i acabarem la ruta en un bell paratge: el pont medieval de Pedret. Passarem per indrets que, a l’empara de l’abruptesa del terreny, foren amagatall habitual d’escamots de resistents antifeixistes (maquis). Travessarem belles pinedes i fagedes i, si encertem l’època apropiada, recorrerem raconades on la boscúria, l’aigua cristallina de les torrenteres i la solitud, creen un ambient molt especial.
Podem escurçar molt l’itinerari renunciant a les canals si, al Pla de Sant Miquel, baixem directament a Corrubies. O allargar-lo: per comptes de pujar pel Rec dels Colletons continuem fins al Pont del Climent.

Itinerari relacionat: Serrat de Migdia i Sant Miquel de les Canals

Accés
Al Pont de Pedret s’hi pot accedir en vehicle des de Berga, per una pista asfaltada que surt de davant del Institut Guillem de Berguedà. Cartells indicadors.

Pont de Pedret (525m)
Iniciem la caminada creuant el Llobregat. A l’altra riba anem a l’esquerra seguint el camí a l’església preromànica de Sant Quirze de Pedret, que deixem a l’esquerra.
A llevant del temple seguim per la mateixa mà esquerra (SE) la pista que també ve del pont. Girem aviat a l’esquerra (NE), ignorem un ramal que marxa per aquest cantó i entrem a la vall de Guimbàs. Quan som al fons del torrent de Guimbàs, vall i camí s’estrenyen. Ignorem un corriol que s’enfila a mà esquerra i pugem a mà dreta fins a la carena per un sinuós senderol.

Font Bona o de la Covil (832m)
De déu irregular. Continuem pel camí que remunta per una esplèndida pineda de pi roig. En una clariana podem observar a l’esquerra les ruïnes del que fou un refugi dels maquis, incendiat per la guàrdia civil allà per l’any 1.950: la Covil.
Sortim a un camí més ample on anem a la dreta i ens enfilem al Collet de les Fustes.

Collet de les Fustes (900m)
Deixem un camí a mà esquerra pel que baixaríem a l’embassament. Poc més enllà atenyem una bifurcació. Per la dreta surt una antiga pista de treure fusta. Nosaltres però continuem enfilant-nos a l’esquerra (E). Fem una ziga-zaga i comencem a davallar fins a una clariana on atenyem una pista que seguim a mà esquerra (1).
La pista, cada cop més precària, acaba al Coll del Reposador.

  • (1) Si volem escurçar l’itinerari, seguirem la pista a mà dreta i, en poca estona, ens portarà a Sant Miquel de les Canals.

Coll del Reposador (956m)
Contínues llaçades amoroseixen el fort pendent (N) de la davallada per l’antic camí de Sant Miquel de les Canals a Vilada, pel marge dret del torrent.
Més avall, en una bifurcació, anem a la dreta i aviat tombem, també a mà dreta, en direcció al Rec de les Canals de la Fagedeta. Abans d’atènyer-lo trobem un corriol que arriba per la dreta (1).
Travessem el torrent i, pel marge dret seguim davallant per camí més planer fins a trobar l’embassament de la Baells, a l’alçada de l’antic mas de cal Mitger, on anem a la dreta. A la riba oposada hi ha el Molí del Cavaller (2).
Resseguim el marge esquerre de la llengua de l’embassament que nega la vall del Merdançol, salvant els plecs del terreny, guanyant cota progressivament.
Trobem Rec dels Colletons, on hi ha instal·lat un pont tibetà. Segons el nivell de l’embassament ens caldrà creuar-lo més o menys amunt.

  • (1) Ignoro d’on prové aquest camí que no apareix al mapa.
  • (2) Abans de l’embassament un pont permetria creuar el Merdançol en aquest punt.

Rec dels Colletons (656m)
A la riba dreta sortim a un camí (1) (2) i anem a la dreta (S), en moderat pendent. Anem creuant la llera fins a la font dels Colletons, un racó de singular bellesa on l’aigua cristallina hi fa un petit salt. A partir d’aquí el pendent augmenta considerablement, entremig d’una vegetació exuberant.
Ja ben amunt de la canal, quan el camí fa un gir de 90º a mà esquerra, sortim a un altre que ve del Collet dels Pins. Anem a la dreta.
Poc més enllà nova bifurcació: tant per un cantó com per l’altre arribarem a Sant Miquel. Per l’esquerra pel Collet de les Corts, per la dreta per la Collada Alta. Anem a la dreta i, quan sortim a la carena, ja podem albirar Sant Miquel.

  • (1) Si el seguim a mà esquerra, podem baixar al proper Pont del Doro, cobert per l’aigua quan l’embassament és ple. Si té poc nivell, hi podem veure el pont i una resclosa construïts per Teodoro Miralles (de qui pren el nom) el 1926, que formen part de les instal·lacions que van permetre electrificar Vilada l’any 1928.
  • (2) Si volem allargar l’itinerari podem continuar fins al Pont del Climent i pujar al Collet dels Pins.

Sant Miquel de les Canals (986m)
Sobre un pla envoltat d’antigues feixes de conreu, s’alcen el mas i capella de Sant Miquel.
La capella, de reduïdes dimensions i forma rectangular, és coberta amb volta de canó, acabada amb un absis semicircular a llevant i coronada amb un campanar d’espadanya. La feu construir Bertran d’Avià i data de 1168.
El lloc és una magnífica talaia de la vall de la Portella i el cingle de la Quar.
Hi conflueixen diverses pistes, com la que hi puja des de la riera de la Portella per les ruïnes del mas de Corrubies. Durant anys i encara ara, l’explotació forestal fou un dels recursos importants d’aquesta zona i la veïna del Catllaràs.
Marxem per una altra pista (W) fins a una bifurcació en Y. El ramal de la dreta mena al Coll del Reposador i el de l’esquerra al de les Fustes, llocs per on hem passat a l’anada.
Seguim pocs metres pel ramal de l’esquerra fins que un senyal ens indica un camí que surt, també a l’esquerra, en direcció a Mascaró. Poc després atenyem la font dels Noguers, molt abundosa. Després d’una collada on ja s’albira al fons la pista i les ruïnes de Mascaró, el camí tomba a l’esquerra i s’endinsa al bosc en fort pendent de baixada fins a sortir a la pista que havíem vist, on anem a la dreta.

Creu de Mascaró (848m)
Cruïlla de camins on hi conflueixen també el de la Riera de la Portella i el d’accés a l’antic mas de Mascaró.
Prenem el ramal de la dreta, en baixada. Esquivem un revolt de la pista, fent drecera. La creuem i continuem fent drecera per un camí, encara en baixada, per estalviar-nos una llarga marrada.
Quan hi sortim de nou anem a la dreta, fent una bona llaçada per creuar el torrent de Bossoms. Deixem, també a la dreta, el camí d’accés al mas homònim i continuem pista pel marge dret del torrent.
Atenyem la font de Bossoms on seguim recte (W) ignorant camins a dreta i esquerra. Passada la font dels Rucs, ignorem una pista a mà esquerra, però a la següent bifurcació, prenem el ramal que puja a mà dreta.
Arribem al Pla de Santaeugènia, on hi ha la casa del mateix nom. Baixem per una pista en direcció a Berga i, 250 metres més endavant, apareixen dos camins a la dreta que s’endinsen al bosc. Prenem el de l’esquerra, de baixada més pronunciada, que ens mena fins a una codina vora el torrent de Gimbàs.
Deixem un corriol a mà dreta, que mena a la pista que hem pres a l’anada, prop de Sant Quirze de Pedret, i continuem per un camí a mà esquerra (SW) seguint el torrent.
Albirem el Llobregat que seguim contracorrent, aigües amunt. Passades les ruïnes de l’antic molí de Pedret, sortim a un camí més ample que prenem a mà esquerra fins al Pont de Pedret.


Powered by Wikiloc


Baixeu-vos l'Itinerari en format PDF